En Curro planeja la forma d’escapar-se de l’hospital psiquiàtric de Sant Boi de Llobregat. Ja fa vint anys que hi va ingressar. Llavors,  era un adolescent fràgil que lluitava per superar els traumes familiars i de l’entorn més proper. Fins que l’arribada de l’huracà ho xucla tot i destrueix el seu món per a sempre.

L’Onni no passa per un bon moment, ni econòmic ni de salut i decideix posar fi a la seva vida la nit de Sant Joan. Se’n a un vell graner, però s’hi troba el vell Kemppainen. Funden l’associació d’aspirants a suïcides. Volten per Europa amb una trentena de persones buscant el lloc idoni per a treure’s la vida.

L’Alda Merlini ens diu que la nit que el seu marit va trucar a l'ambulància va ser senzillament un esclat. També diu que aquell va ser l'únic cop que la van dur al manicomi, que la resta de cops hi va anar sola, que quan veia que no estava bé feia la maleta i se n'hi anava d'amagat. Tota una confessió narrada poèticament.

Una parella es veu afectada pel canvi sobtat que fa la senyora quan el seu marit és fora de viatge per negocis. Només amb tres dies la vida fa un gir de tres-cents seixanta graus. Per tal d’ajudar-la a sortir de la greu crisi, investiga el seu passat intentant esbrinar què és el que l’està pertorbant. 

El llibre narra la història d’un pare i un fill que viatgen a una illa solitària per tal de passar temps junts i recuperar la seva relació. Però no tot serà com esperaven. El rerefons de la història descriu la relació angoixant que va viure l’autor a l’adolescència amb la mort del seu pare.

L'obra narra el paral·lelisme que hi ha entre la tesi doctoral que escriu la protagonista sobre la poetesa nordamericana Emily Dickinson i la seva pròpia vida. L'extranya desaparició de les oques blanques enllaça la història.

Estem davant d’un clàssic que no et deixa indiferent, milions de lectors d'arreu del món elogien el jove protagonista, en Christopher, que pateix una forma lleu d’autisme. Des del seu punt de vista et fa qüestionar el sentit comú i el comportament dels adults que l’envolten i que de ben segur és pot extrapolar als del nostre propi entorn.

Viatjar en el temps és sempre alterar el passat. Una novel·la narrada a dos temps que ens transporta a un petit poble de la provincia de Múrcia. Dos móns i dues formes de vida per passar comptes amb el passat.

Després d’un viatge sense rub per la Laponia, Gunnar Huttunern arriba a un petit poble de Finlàndia i compra un vell moli abandonat. S’integra al poble però en moments de tristesa i a les nits Gunnar udola.

En Don té la síndrome d’Asperger no diagnosticada cosa que el converteix en una persona molt organitzada i sistemàtica. Ha desenvolupat un super-test per tal de trobar la parella perfecte. Però al final s’adona que per molts esforços científics que facis no trobes mai d’amor, és l’amor qui et troba a tu.

Tenim a les mans l’epistolari íntim d’un adolescent, en Charlie. Un jove que batalla per aprendre a viure, explorant els traumes, les expectatives i els sentiments per sentir-se infinit. Un llibre ple de referències literàries, musicals i cinematogràfiques.

Una parella situats a la ratlla dels quaranta, l’Anna Annona Nona i el Manel Nel Nelet, porten gairebé mitja vida junts. Mitja vida d’equilibris imprescindibles entre harmonitzar el què fan i el què amaguen; el què recorden i el què volen soterrar en l’oblit; el que diuen i el que callen.

Edimburg, anys trenta. La família Lennox té un problema amb la seva filla petita que no veurà la llum fins al cap de seixanta anys. L’Iris una descendent de la família rep una trucada on li diuen que la germana de la seva àvia està a punt de sortir del manicomi. Ella no havia sentit a parlar mai d’aquesta tia-àvia. 

Poetesa de professió, Sylvia Plath, escriu aquesta novel·la autobiogràfica sobre els seus anys d’estudi a la universitat de Nova York i els primers internaments en centres psiquiàtrics.  T’arriba a l’ànima. Malauradament l’escriptora va posar fi a la seva vida només amb trenta-un anys.

Veure el món amb els ulls d’una nena autista. Una persona amb una ment privilegiada on la comprensió i la organització espacial estan catalogades de geni. Però sense la capacitat d’entendre metàfores, eufemismes, fantasies. Una novel·la que convida a la reflexió de la societat en què vivim, les relacions humanes i les ambicions. També, sobre nosaltres mateixos.

Estem davant d’una obra autobiogràfica, concretament de l’adolescència de l’autora com a víctima de bullyin. Algunes frases de la novel·la són el reflex personal massa sovint silenciat. “Odiar és anar-se’n. Marxar. Fugir. Perdre. Sentir ràbia, en canvi, és sentir-se vençut”.

Tal i com ens descriu l’autor: “hi ha uns nombres primers especials, els primers bessons: són parelles de nombres primers que estan junts, o millor dit, gairebé junts, doncs entre ells i volta sempre un nombre parell que els impedeix tocar-se de veritat”. Aquest metàfora és la forma en què es descriu la relació de l’Alice i en Mattia.

La novel·la és el diari d'en Jonàs, un nen singular. La seva família no té un espai per a ell i les persones que l’envolten el tracten com a un pertorbat. No es pot comunicar amb facilitat i és mitjançant el diari que en Jonàs pot transmetre els seus missatges com a testimoni de la seva aventura vital.

L’obra en situa a mitjan segle XX, narra els últims dies de Virginia Woolf abans dels seu suïcidi juntament amb dues protagonistes més: una editora i una mestressa de casa. Tres dones de tres èpoques on s’entrellaça l’amor, la mort, l’esperança i la desesperació.

Una obra emotiva i colpidora on sentiràs les emocions a flor de pell, pors i angoixes que donen voltes dins del cap de la Natàlia. Anar recordant totes  les coses dolentes que li han passat i que es poden anar fent grans i més grans cada dia. Fins que arriba un moment que cau i no sap com aixecar-se.

Un terrible accident de cotxe deixa cec un adolescent de tretze anys. El joc de Negre es converteix gairebé en una obligació familiar. Però Negre va més enllà del joc, el negre traspassa el seu cor i la seva ment.

La novel·la ens narra una història present entre Palma i Barcelona que té un passat a Madrid. Es va descabdellant amb lleugeresa i et va descobrint múltiples capes. Indagant en el cor d’una família, l’avi, els pares i la protagonista, i, sent conscients que no hi ha res que duri per sempre.

Lobison és el nom que s’atorga al setè fill mascle d’una família amb els altres fills també amb sexe masculí amb la superstició que pugui esdevenir un nen llop. Però l’Adrià té uns altres trets, és autista. Algunes nits pateix uns estranys atacs i per aquest motiu abandona el poble juntament amb un dels seus germans. Mica a mica, l’Adrià trobant el seu lloc en el món dels adults.

L’autor ens descobreix la veritable vida del seu avi a punt de morir. Una biografia novel·lada d’un home que va treballar pels serveis secrets americans durant la segona guerra mundial i que va viure la guerra freda. Casat amb una francesa jueva, traumatitzada per la crueltat nazi.

Aquesta és la primera part d’una trilogia sobre la vida d’una dona contemporània amb tendències suïcides. La protagonista ha de sortir de la presó familiar i negar-se a ser la que els altres volen que sigui.

Tres generacions, set dones, una illa, l'illa de l'Aire a Menorca. Set vides gens fàcils, però elles s'arrisquen al dolor i la solitud. Descobrirem un univers farcit de tendresa i esperença amb un lligam en comú, l'àvia Mencia.

En Toru és un jove estudiant universitari marcat per la mort violenta del seu únic amic. L’autor ens narra el pas a la vida adulta d’en Toru i del grau de maduresa que li dona el fet d’encarar-se amb la mort del seu millor i únic amic