A càrrec de l'autor.

Carlos Villarrubia presenta el seu nou llibre “El hombre nube” (Ediciones Dédalo, 2026) a la sala d’actes de la biblioteca central Tecla Sala

“El hombre nube” no és el típic llibre que tots esperem, sinó més aviat una mena de viatge, un camí entre allò visible i allò invisible, entre allò que recordem i allò que desitgem i entre la terra on vivim i el cel que endevinem.

“El hombre nube” pot entendre's com una metàfora de l'esdevenir personal, del transitori i de la connexió afectiva en un temps en què tot és precipitació i soroll digital. Però Carlos Villarrubia, no intenta donar respostes tancades, sinó fer que el lector desperti i torni a sentir.

“El hombre nube” és el símbol de la fluïdesa i allò permeable. Ens parla que la identitat no és immutable, sinó que es debat entre la nostra realitat diària i tot el nostre món emocional i dels nostres somnis i intuïcions.

Carlos Villarrubia, al seu llibre, ens adverteix sobre l'aïllament modern i ens ensenya com els núvols tenen aquesta capacitat de canviar de forma per emmotllar-se a l'entorn i ens incita a tenir el valor de sobrepassar les barreres de la indiferència per escoltar i percebre l'altre amb qualitat humana.

La tesi de Villarrubia consisteix que l’intent d’existir plenament exigeix arriscar i posar el cor sobre la taula. Si ho evitem ens anem transformant en autòmats insensibles enmig de la multitud. Per viure amb tot el sentit, hauríem de recuperar la capacitat de sorpresa, comprenent que la llibertat interior no es pot trobar fora, sinó que està justament en allò profund de la nostra pròpia ment.

Com ja és habitual a les obres de Carlos Villarrubia, en finalitzar els capítols del seu llibre, trobarem una “play-list” de més de dues-centes cançons que acompanyen capítol per capítol al text. No podríem esperar menys d’aquest compositor infatigable.