• L’Ametlla del Vallès (Vallès Oriental): L’escudella barrejada. Es va començar a fer fa 30 anys. La recepta va ser ideada pel cuiner Francesc Roger a partir de les receptes de les localitats veïnes, tot adaptant-la a les mateixes necessitats de la localitat, amb la premissa que s’havia d’elaborar en un sol dia.
• La Garriguella (l’Alt Empordà): Ranxo de Carnaval i l’home de suro. El seu origen data d’abans de la Gerra Civil espanyola. Es va recuperar aquesta festivitat el 1975. L’organitza el “Casal de la Gent Gran”. El ranxo de Carnaval compta amb dos ingredients secrets que potencien en gust: pastilles de brou concentrat Avecrem i caramel líquid per acabar de daurar el ranxo. Antigament, també es duia a terme el mateix dia l’acte de L’home del suro, aquest consistia a lligar a l’esquena i al pit d’un veí un parell de pannes de suro. El personatge havia de creuar una mena de corredor fet amb total la gentada a la plaça Major, mentre la mainada li colpejava damunt les pannes amb un pal. Això ho feien per foragitar la gana. Actualment no és dur a terme aquest acte.
• Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà): Calderada amb farcit de Carnaval. Origen 1980. El menú actual es compon d’escudella de pilota, llonganissa a la brasa, amanida i farcit de Carnaval.
• Llançà (l’Alt Empordà): Ranxo a la vedella amb bolets. Orígens 1977. S’encarrega de la seva elaboració La colla del Ranxo. Primerament van començar fent un ranxo de Carnaval. Posteriorment, per tal d’afavorir els productes locals van passar a elaborar sípia amb pèsols i des de fa 11 anys fan el ranxo de vedella amb bolets.
• Montmaneu (l’Anoia): Escudella de pagès al camí Ral. Els camins i les carreteres han marcat la història del poble, les seves festes i tradicions, ja que es troba al camí ral que connecta Barcelona amb Lleida. L’escudella de pagès, segons la tradició, es donava als més necessitats i als peregrins i viatgers que travessaven les carenes de l’Alta Anoia. El mateix cap de setmana se celebra la Festa de la Caldera i del Carnaval Rural. 
• Pineda de Mar (el Maresme): Galets per vestir el Carnaval. Fa 38 anys que es duu a terme aquest acte el diumenge de Carnaval, de la mà de la Xarxa d’Iniciatives Pinedenques. On els seus socis fan per tot el poble una escudella tradicional que arriba a més de 5.000 racions servides.
• Talarn (el Pallars Jussà): Ranxos forts de les viles pirinenques. On el rei Carnestoltes es diu Safarino i el guarneixen els nens a l’escola, divendres de Carnaval, junt amb el carro de la plega. L’endemà es du a terme la ruaplega pels carrers del poble, ja que tots els qui hi participen van disfressats. Igual que a Coll de Nargó, les carns i les botifarres se salen i s’assequen abans de cuinar-les. Una de les característiques del ranxo de Talarn és que es couen per separat molts dels ingredients i després es van barrejant els brous per aconseguir un ha acabat perfecte. Aquell dia també se serveix llonganissa a la brasa.
• Queralbs (el Ripollès): Escudella i carn d’olla. Després de la Guerra Civil es va perdre aquesta ollada, no va ser fins a 1978 que es va recuperar la tradició. El diumenge, seguint la festa del Carnestoltes se celebra a la plaça una popular escudella i s’acomiada el Carnaval cremant el Carnestoltes.
• Tarragona (el Tarragonès): La xarronada. El xarró o farró, és una sopa que cuinaven i menjaven a totes les cases de treballadors de Tarragona. L’any 2004 l’Ajuntament de Tarragona va decidir recuperar aquest plat i convertir-lo en el tret de sortida de les festes de Carnaval.

Doncs ja ho sabem, per Carnaval, a part de la disbauxa i la gatzara tenim una cita amb els fogons tradicionals de la cuina catalana.

• Organyà (L’Alt Urgell): Un ranxo. Al 1959 es va recuperar el Carnaval. Poc desprès al anys 80 l’Ajuntament s’encarregà de l’elaboració del ranxo de Carnaval, on a més de l’escudella i la carn d’olla es serveix botifarra a la brasa i postres, tot arrodonit amb un cremat de rom.

Doncs ja ho sabem, per Carnaval, a part de la disbauxa i la gatzara tenim una cita amb els fogons tradicionals de la cuina catalana.

• Capmany (L’Alt Urgell): Un ranxo històric. És un dels més antics de Catalunya. Hi ha documentació que al data a 1763. Però es creu que ve de més enllà, ja que diuen les llegendes de l’indret que el senyor del castell tenia per costum convidar als seus vassalls a un ranxo que es coïa a la plaça de La Font el dimarts de Carnaval. L'única colla que celebra aquesta festivitat al vespre és Capmany, a l'Alt Empordà. La resta de colles, que formen part de la Federació d'Escudelles, Ranxos i Sopes Històriques de Catalunya, celebren aquesta festivitat al migdia.
• Castellterçol (El Moianés): Una escudella vella. A aquesta població fa segles que fan escudella popular, com a mínim des de 1587 com a celebració de la pujada al poder del nou Batlle, que s’escollia anualment. La recepta s’ha mantingut pràcticament intacta al llarga del temps, descomptant el rebaix de greix pels ideals  de vida actual.
• Ponts (La Noguera): El ranxo estrella de les terres de Lleida, declarat patrimoni cultural i immaterial de Catalunya. Els pontsicans citen que s’inicià quan un veí d’origen humil va fer fortuna i va decidir obsequiar als mes pobres amb aquest àpat. Diuen que va ser ell el que va sortir amb un tambor pels carrers a fer el recapte. La festa comença amb el llegendari i tradicional "Lali-Lali", la cançó que es canta en la cercavila que recorre Ponts el dilluns de Carnaval. Aquest és un dels primers actes de la festa. La intenció d'aquesta xaranga, antigament formada només pels homes joves i la mainada, és aplegar els ingredients que l'endemà s’abocaran a les calderes del Ranxo. Fins fa ben poc, els pontsicans entregaven els productes del seu hort o bestiar, però ara la majoria d'aportacions són monetàries. Una cullera i una forquilla gegants precedeixen la comitiva que passa cantant melodies Carnavalesques casa per casa.
• Verges (Baix Empordà): La sopa de la tramuntana. Prové de l’edat mitjana on els senyors feudals oferien un plat de franc als més desafortunats per compensar els vassalls de la misèria en que vivien o de les feines dures de la darrera collita. A la Comissió de la sopa de Verges els que hi participen son tot homes ja que antigament s’havien de traslladar els calderos des del carrer del Rec fins a la plaça Major, i això era una feina molt feixuga. Ara ja no es beneeix l’àpat abans de servir i la recepta s’ha adaptat per evitar una mica el colesterol.
• Vidreres (La Selva): El ranxo del poble. Hi ha documentació que el daten d’abans del 1866, abans de fundar el Casino la Unió. La Comissió del ranxo és l’encarregada de fer el recapte i la seva elaboració.  Els ranxers cada vegada més són els encarregats de l’elaboració d’àpats per a les festes i participen en moltes trobades populars. Enguany  la setmana del 18 i 19 de novembre, Vidreres va acollir la 10a trobada d’Escudelles, Ranxos i Sopes Històriques, amb la participació de 14 municipis vinguts de Catalunya, Catalunya Nord i Itàlia.

Doncs ja ho sabem, per Carnaval, a part de la disbauxa i la gatzara tenim una cita amb els fogons tradicionals de la cuina catalana.