El Padrino I & II  (la tercera la deixem a banda, no?)

Marlon Brando entra en escena, obscuritat absoluta malgrat ser el migdia i celebrar la boda de la seva filla. Veu ronca, coll estirat i galtes inflades: "Li faré una oferta que no podrà rebutjar..." li xiuxiueja al seu fillol Jimmy Fontaine. 

El Padrino és la millor pel·lícula de gàngsters que mai s'ha fet. O és que t'atreveixes a dubtar-ho?

 

Si no saps ben bé què és la Màfia, aquesta seqüència t'obrirà els ulls.

 

Scarface / El precio del poder (versió Howard Hawks i versió Brian de Palma)

Howard Hawks  fou un dels pioners. Un llunyà 1932 va rodar una de les pel·lícules fundacionals sobre mafiosos italo-americans i va posar els fonaments on Coppola va erigir la seva obra. Chicago com a ciutat fetitxe de la Màfia, els feliços anys 20 com a marc ideal i la llei seca de teló de fons.

 

El clàssic de Howard Hawks és una obra mestra i va resistir l'adaptació que cinquanta-dos anys després va fer el polèmic i desbordant Brian de Palma. El director nascut a ls Estats Units i amb ascendent italià va realitzar una nova obra mestra i ens va regalar la memorable i excessiva interpretació del "gran" Al Pacino com a Tony Montana, una icona del gangsterisme que encara perdura en l'imaginari dels "dolentots" actuals.

 

Uno de los nuestros Qualsevol de l'Scorsese hagués valgut 

L'amic Martin Scorsese podria figurar en aquesta llista tantes vegades com volgués ja que la seva filmografia està salpebrada de pel·lícules sobre la Màfia com Casino, Gangs of New York, The Irishman, Infiltrats, Malas calles... L'obsessió amb el món mafiós s'entén si tens ascendent italià i has nascut i viscut a Little Italy, la colònia italiana de Nova York.  Scorsese deixa petjada en cada pel·lícula i una de les seves signatures és la violència orgànica i explícita que emanen tots els seus films.

 

Érase una vez en América  L'obra mestra que quasi arruïna a la Warner

Sergio Leone va tornar a dirigir després de 13 anys de la seva darrera pel·lícula, i el resultat és una meravella del cinema. Un film incomprès pels productors, ja que la duració original era de 4 hores i tenia constants salts temporals, i clar els senyors de la Warner no van entendre res i van malmetre en el muntatge. La retallada de metratge fou èpica i va esgarrifar al públic i a la crítica.

Però una vegada recomposta i estrenada tal com volia el director, la bellesa, tristor, realisme i una extraordinària banda sonora signada per Ennio Morricone, la van elevar a categoria d'imprescindible.

 

 

Gangs of New York  I aquesta és la ciutat més cosmopolita i atractiva del món?

De nou Scorsese, de nou Nova York i de nou la violència com a crossa narrativa. Una pel·lícula monumental que tampoc va tenir la complicitat dels productors, sobretot de Harvey Weinstein, un personatge execrable que va utilitzar la tisora per retallar metratge. 

 

Muerte entre las flores  Els Cohen, l'amor i la màfia. 

La tercera pel·lícula dels Germans Cohen és una obra mestra del gènere sense tenir la necessitat de recórrer a la violència. I és que segons diuen a la pel·lícula:

"-Nosotros tenemos ética. Eso es lo que nos distingue de los animales. No somos aves de rapiña, ¡tenemos nuestra ética!.

-Así que quieres matarle.
-Para empezar."

 

Intocables de Elliot Ness  Si veus un bat de beisbol a les mans d'Al Capone... Arrenca a córrer

Brian de Palma signa una pel·lícula on canvia el focus tradicional de les pel·lícules de gàngsters. Els protagonistes són els policies, i en concret un impecable i incorruptible Kevin Costner. 

 

Promesas del Este  Perquè David Cronoenberg va tardar tant a abandonar el gènere fantàstic?

El protagonista és el tot terreny Viggo Mortensen , que ja havia fet tàndem amb Cronenberg amb Una historia de violencia. La pel·lícula transcorre a Londres, però l'ambient gèlid i tètric l'acosta més a qualsevol ciutat russa que a la capital de l'Imperi Britànic. Ah i vés amb compte si entres en una sauna i veus tatuatges...

 

Ciudad de Dios  La màfia s'instal·la a les faveles 

El caldo de cultiu del crim organitzat és la pobresa i precarietat. I a les faveles de Rio dels anys 70 i 80 eren un formigueig de camells, drogues, duels entre bandes i policia corrupta. 

Si Promesas del Este canviava la nacionalitat de la màfia, Ciudad de Dios canvia l'escenari i el ritme narratiu. Una proesa visual amb una energia desbordant.

 

Sonatine Violència, bellesa i "Humor amarillo"

Retrat d'un yakuza cansat de la violència i la fredor de la mort. Interpretada i dirigida perTakeshi Kitano, també creador d'un dels programes més gamberros de la televisió japonesa, el conegut "Humor amarillo".  Ens preguntem com pot ser capaç d'estampar concursants amb cintes de belcro contra la paret i enfangar-los fins a les celles, i després realitzar pel·lícules barrejant una delicada sensibilitat amb violència extrema?