busco jacks test
Busco Jacks
El pròxim 10 de febrer es reestrena Titànic, la pel·lícula èpica de James Cameron que fa vint-i-cinc anys va tenir milions d'espectadors pendents de les aventures i desventures de la Rose i el Jack.
Parlant de Jack, no és casualitat que el personatge del Di Caprio es digués així: hi ha una tradició literària anglosaxona de contes infantils on els protagonistes sempre es diuen Jack, i acostumen a ser jovenets pobres però valents que, gràcies a la seva astúcia i intel·ligència, guanyen un tresor, es casen amb una princesa, o vencen un ogre malvat (o tot alhora). En són exemples Jack and the Beanstalk (La mongetera màgica), Jack the Giant Killer...
Com veiem, el cinema ha aplicat l'arquetip d'aquest heroi, però no només a Titànic. El que segueix és un llistat de pel·lícules on trobem un protagonista anomenat Jack, entremaliat i sorneguer i que s'enfronta al món per aconseguir el que vol:
A les biblioteques trobaràs:
Això és Halloween, això és Halloween, crits a la foscor, la funció està a punt de començar... i el nostre Jack més esquelètic a punt de descobrir Nadal. Tot un clàssic de l'animació amb un protagonista amb empenta, valent i, sobretot, curiós.
El Jack pirata queda una mica lluny dels pirates més ardits, més que res perquè ningú se'l pot prendre del tot seriosament. Ara, compareu el Johnny Depp d'aquestes pel·lícules amb el que fa l'anunci de colònia aquell amb guitarra elèctrica al desert i llops que udolen... quin canvi, no? Ja no parlem de judicis, això deixem-ho per un altre moment.
El mite dels Jacks és d'origen anglosaxó, i què pot ser més anglès que un capità de vaixell de l'Armada Reial Britànica perseguint l'enemic napoleònic a través de l'oceà?
En Russell Crowe construeix un Jack decidit, valent, a estones rígid però amb bon cor, que es guanya el respecte dels mariners sigui quina sigui la seva missió., no en va l'anomenaven "Lucky Jack" (Jack l'afortunat).
Hi havia una època en què Harrison Ford feia el que volia: tan aviat era Indiana Jones, com un poli amagat entre els amish o un pare de família perdut al paradís. Quan li van dir de fer de Jack Ryan, l'agent de la CIA estrella de les novel·les de Tom Clancy, el seu únic comentari va ser: "que si tinc nassos de fer de Ryan? Aguanta'm el cubata". Geni i figura.
Jack Fred o el Pare hivern és una figura llegendària del folklore del nord d'Europa que personifica, amb una forma no determinada, les glaçades, el gel, la neu... però en aquesta pel·lícula és un pare absent que mor en un accident de cotxe i que torna en forma de ninot de neu per intentar estar a prop del seu fill... segona oportunitat o càstig diví?
Quin lloc més idoni per situar un Jack que una illa perduda al mig del no-res, que canvia el seu espai-temps, i que acull ossos polars portats per una colla de contracultures dels seixanta? I-de-al. Prepareu-vos per sentir-lo esbufegar durant més de setanta capítols, això sí... i, parlant de tot, que se'n deu haver fet del Matthew? Calla, que surt a aquesta, mira tu!
Un Jack ideal??? Malgrat haver tingut un pare mal tractador, tenir problemes amb l'alcohol i permetre que la seva talentosa dona deixi de cantar per cuidar dels seus fills (bessonada, i per si fos poc, el mateix dia del naixement dels bessons, adopta a un altre bebè al mateix hospital). El personatge de Jack Pearson s'ha convertit en el pare que tots voldríem ser i que tots voldríem haver tingut... Potser perquè va morir massa d'hora i no va tenir temps de cagar-la?
Un Kiefer Sutherland brillant construeix el Jack més actiu, resolutiu, implacable, salvador i redemptor que aconseguirà que acabis esgotat cada capítol. Vuit temporades on cada episodi té un compte enrere per:
- Salvar el POTUS d'un atemptat
- Aturar un atac nuclear als Estats Units
- Una ofensiva bioterroista per contaminar els ciutadans americans.
- Evitar un atemptat amb drons a Washington.
Val a dir que les dosis d'heroisme venen amanides amb grans quantitats d'islam fòbia i amb uns mètodes d'interrogació que fan que Guantánamo sembli Port Aventura.
També et pot interessar:
Vés al prestatge:
* Spoiler per nascuts a partir del 2000: No, no és Rosalia al vídeo de Motomami
Si tens més quaranta anys, hauràs tingut un deja-vu amb el títol del contingut i t'haurà transportat a un anunci de colònia que va marcar a una generació... Ferum de masculinitat tòxica, un polsim de submissió i sexualització extrema de la dona. Un perfum molt dels vuitanta que malauradament encara es pot trobar avui en dia.
