Nora Ephron
Nora Ephron
El 26 de juny de 2012 moria Nora Ephron, una de les guionistes més brillants del cinema nord-americà dels darrers anys.
Nora va néixer a Nova York, de pares jueus i dramaturgs, però va créixer a Bervely Hills (CA, Estats Units), on es va mudar la família per fer de guionistes a Hollywood. La tinta corria per les venes de la família Ephron i les seves tres germanes també s’han dedicat al món de l’escriptura.
Després de graduar-se en Ciències Polítiques al Wellesley College de Massachussets i fer de becària un any a Washington, es va traslladar a Nova York i va començar a treballar com noia del correu a Newsweek. D’allà, on no la van deixar escriure per ser dona, va passar al New York Post, i es va convertir en una reputada columnista, amb un gran ull per a captar l'ambient de l’època i per a tractar qualsevol tema.
Als anys vuitanta es va iniciar en el món dels guions cinematogràfics amb Silkwood, pel qual va obtenir la seva primera nominació als Premis Òscar i partir d’aquest moment ja no va parar.
Ephron es autora d’algunes de les millors comèdies romàntiques dels anys ’80 i ’90. Els seus personatges eren entranyables i les seves històries anaven més enllà dels clixés i normes del gènere.
A les seves pel·lícules sempre trobem alguna referència a la seva vida, la seva estimada Nova York o els seus interessos. El divorci, la comunicació, el feminisme, la gastronomia...Ephron tenia el do de convertir el fet quotidià i a vegades dramàtic en quelcom divertit.
En canvi, no va fer pública la seva malaltia i la seva mort va ser un xoc inesperat per molts dels seus amics. Al seu funeral es van reunir actors i directors de la talla de Meryl Streep, Tom Hanks, Billy Crystal, Meg Ryan, Rob Reiner, Barbara Walters, Diane Sawyer, Steven Spielberg, Martin Scorsese, Woody Allen, Alan Alda o Steve Martin, entre molts d’altres.
‘Tot és una còpia’ deia Ephron, i aquest va ser el títol triat pel seu fill Jacob a l’hora de fer un documental sobre la seva mare que es pot veure a HBO.
Nora Ephron monogràfic pv cinema
A les biblioteques trobaràs:
Un al·legat antinuclear basat en fets reals, que recreava la vida de Karen Silkwood, morta en estranyes circumstàncies mentre investigava deficiències a la planta de plutoni on treballava. Amb Meryl Streep, Cher i Kurt Russell formant un trio bastant peculiar, no va deixar d’incloure a la pel·lícula alguns moments còmics que van ser la senya d’identitat dels seus guions.
Ephron va escriure la novel·la en la qual es basa aquesta pel·lícula per venjar-se públicament del seu exmarit, el periodista Carl Bernstein, un dels que va destapar el cas Watergate.
Però aquesta pel·lícula no té res a veure amb l'escàndol que va provocar una greu crisi al govern de Nixon, sinó que és una crònica semiautobiogràfica sobre la separació d'un matrimoni membre de la societat intel·lectual nord-americana dels setanta a causa de la infidelitat del marit amb una diplomàtica (la periodista britànica Margaret Jay a la vida real).
Meryl Streep va interpretar a l'alter ego d'Ephron, una escriptora de llibres de cuina embarassada que va deixar la seva Nova York per viure a Washington amb el seu marit periodista polític, interpretat per Jack Nicholson.
Aquí no podem ser imparcials... Dirigida per Rob Reiner, Cuando Harry encontró a Sally és una de les millors comèdies romàntiques dels anys vuitanta, per no dir dels darrers anys. Dos desconeguts comparteixen un viatge de Chicago a Nova York i parlen sobre diversos aspectes vinculats a les relacions de parella, amb frases mítiques com 'els homes i les dones no poden ser amics perquè sempre s'interposa la part sexual'. Passarà a la història per l'escena que tots coneixem, Meg Ryan demostrant a Billy Crystal que no podria distingir un orgasme real d'un de fingit al bell mig de Katz's Delicatessen, el restaurant que fa els entrepans de pastrami més icònics de Nova York. Remata l'escena la mare del director, Estelle Reiner, dient la famosa frase 'I'll have what she's having'.
Adaptació d’una novel·la de la seva germana que va dirigir Diane Keaton i que van protagonitzar la mateixa Keaton, Meg Ryan i Lisa Kudrow, donant vida a tres germans que es passen la vida penjades al telèfon i que de cop i volta s’han de tornar a trobar per cuidar el seu pare després que la seva dona l’abandoni. Delia Ephron va inspirar-se en la seva història familiar i és fàcil veure a Diane Keaton com la Nora, sempre massa atrafegada.
Selecció de webs:
També et pot interessar:
Vés al prestatge:
Si com a guionista va ser brillant, potser com a directora no ho va ser tant.
Ephron va dirigir un total de vuit pel·lícules, entre les quals destaquen les protagonitzades pel duet Tom Hanks i Meg Ryan i el seu darrer treball amb Meryl Streep.
La seva primera pel·lícula com a directora va ser Esta es mi vida (1992), una adaptació de la novel·la de Meg Wolitzer que va guionitzar amb la seva germana Dèlia i amb música de Carly Simon. Interessant film que va passar bastant desapercebut sobre una mare de família que decideix convertir-se en comediant... bé podria ser també la sinopsi de la sèrie La meravellosa Ms Maisel.
Altres pel·lícules d'Ephron, que no podeu trobar al catàleg de les biblioteques, són Un dia de locos (1994), Michael (1996), amb John Travolta interpretant un àngel poc convencional que aterra a un poble de Iowa i Combinación ganadora (2000) on, de nou, va confiar en Travolta acompanyat de Lisa Kudrow (explotant la fama conseguida com a Phoebe a Friends).
A les biblioteques trobaràs:
A la seva segona pel·lícula, Ephron va voler retre homenatge a clàssics com Tú i jo (Leo McCarey, 1957) i El noviazgo del padre de Eddie (Vincent Minelli, 1963) però actualitzant-los i convertint la seva pel·lícula en una comèdia romàntica i no un drama, on, en lloc d’un transatlàntic, la màgia de la ràdio connecta dues persones que d’una altra manera no s’haurien conegut. Meg Ryan i Tom Hanks, que ja havien treballat junts a Joe contra el volcán, deixen palès que son el duet protagonista més carismàtic de les comèdies romàntiques dels ’90.
Basada lleugerament en la pel·lícula El bazar de las sorpresas (Ernst Lubitsch, 1933), Ephron va repetir amb el tàndem format per Meg Ryan i Tom Hanks i s’adapta als nous temps i introdueix una mena de Tinder via correu electrònic on els protagonistes es coneixen fingint ser que ni són, un clàssic. Ell, propietari d’una cadena de llibreries que devoren qualsevol altre negoci que trobin a prop seu. Ella, propietària d’una petita llibreria infantil amb el nom ‘The shop around the corner’, títol original de la pel·lícula de Lubitsch, encara creu en el poder transformador dels llibres i la lectura. Enrenou, amor, i una visió premonitòria de com la deshumanització de les relacions personals ens abocaria a buscar consol a Internet.
Ephron va proposar aquesta revisió de la popular sèrie del mateix títol dels anys seixanta amb Nicole Kidman i Will Ferrell com a protagonistes, que no tenen la gràcia i la química d’Elizabeth Montgomery i Dick York. De fet, es van emportar un premi Razzie, els coneguts anti-Òscar, a la pitjor parella en pantalla. Les bones intencions de la pel·lícula es veuen afectades per una trama que no funciona i uns secundaris de luxe com Michael Caine i Shirley MacLaine totalment desaprofitats.
La pel·lícula es basa en una història real, de Julie Powell, que es va crear el repte de reproduir totes les receptes del llibre Julia Child, L’art de la cuina francesa, durant un any i explicar-ho tot al seu blog. El resultat va ser un llibre que Ephron va adaptar a aquesta pel·lícula, així com l’autobiografia de Child, My life in France, escrita pel nebot de la cuinera i personalitat televisiva.
Va rodar la pel·lícula ja malalta de leucèmia i hi podem veure la seva passió pel menjar i la gastronomia.
Selecció de webs:
També et pot interessar:
- v
Vés al prestatge:
Nora Ephron també va ser una assagista i periodista amb un humor molt afilat. Els seus textos ens han arribat a diverses recopilacions i en la seva única novel·la.
Selecció de webs:
També et pot interessar:
Vés al prestatge:
Durant molt de temps es va parlar de fer una seqüela de Cuando Harry encontró a Sally, que finalment no va sortir, però Billy Crystal i Rob Reiner es van prestar a imaginar com podria ser aquesta segona part, adaptada pels nous públics.
I van rodar aquest tràiler per ‘Funny or die’, un web de vídeos còmics i productora creada per Will Ferrell.
