Els 10 grans fracassos de la història dels Premis Oscar

Grans pel·lícules de la història del cinema que van marxar dels Oscars amb les mans buides.

Els premis i les lllistes són polèmiques i excloents, i com no, els premis de l'Acadèmia de Hollywood són la punta de l'iceberg. Els Oscars han sigut profundament injustos amb obres mestres, actors i actius de culte, i directors que han canviat paradigmes a la gran pantalla. 

A la llista trobaràs els 10 films (més la bola extra) que van marxar per la catifa vermella sense el reconeixement de l'Acadèmia i un tall de vídeo del moment en que anuncien la pel·lícula guanyadora. 

 

Als premis Oscar de 1977, tres pel·lícules comptaven amb 11 nominacions, Star Wars: Episode IV. A New Hope, de George Lucas, Julia, de Fred Zinnermann i Paso decisivo, de Herbert Ross. Júlia va obtenir tres premis i la pel·lícula de Cameron va guanyar-ne 7, mentres que Paso decisivo marxava de la cerimònia amb les mans buides. Una de les triomfadores d’aquella nit va ser Anny Hall, de Woody Allen, que estava nominada en 5 de les categories més importants i va guanyar 4 premis.

 

 

 

 

 

D’entre les candidates de 1985, dues pel·lícules partien com a favorites en la carrera cap als premis Oscar, El color púrpura, d’Steven Spielberg i Memorias de África, de Sydney Pollack, totes dues amb 11 nominacions. Amb 8 nominacions competien Único testigo i El honor de los Prizzi, de Peter Weir i John Huston, respectivament.

D’aquestes quatre pel·lícules, l’única que no va guanyar cap guardó fou El color púrpura. La gran triunfadora va ser Memorias de Africa, que va obtenir 7 estatuetes. 

 

 

 

 

 

A la 75a cerimonia de lliurament dels premis Oscar, Gangs of New York competia en 10 categories, incloses les de millor pel·lícula i millor direcció , però el film de Martin Scorsese no va guanyar cap estatueta. Aquella nit van ser Chicago, de Rob Marshall i El pianista, de Roman Polansky, les que van obtenir els premis més importants. Pedro Almodovar va guanyar l’Òscar a millor guió original per Hable con ella.

 

 
 

 

 
 

 

Valor de Ley es presentava a la 83a cerimònia dels premis Oscar -la que reconeixia les obres estrenades l’any  2010- amb 10 nominacions, d’entre les quals es destacaven les  candidatures a millor pel·lícula, millor direcció i millor actor protagonista.

En aquella gala, El discurso del rey, de Tom Hooper, va guanyar els premis a millor pel·lícula, millor director, millor guió i millor actor principal. Altres obres de 2010 que van obtenir premi van ser La red social, Origen, El cisne negro, The fighter i Toy story 3.

La pel·lícula dels germans Coen no va guanyar cap dels premis als quals estava nominada.

 

 

 

 

 

Cap de les 10 nominacions amb les quals comptava La gran estafa americana es va convertir en premi. Ni l’Oscar a la millor pel·lícula, que va anar a parar a 12 años de exclavitud, ni l’Oscar a la millor direcció, que el va aconseguir Alfonso Cuarón per Gravity, ni el de millor actriu, ni el de millor actor…

Altres pel·lícules premiades aquella nit, a més de 12 años de exclavitud (Steve MacQueen) i Gravity (Alfonso Cuarón), van ser Capitán Phillips (Paul Greengrass), Dallas Buyers Club (Jean-Marc Vallée) i Her (Spike Jonze).

 

 

 

 

 

La 14 edició dels premis Oscar se celebrava l’any 1942 i premiava les millors pel·lícules de 1941. William Wyler i Bette Davis optaven als guardons a millor director i millor actriu protagonista per La loba, que també competia en la categoria de millor pel·lícula. Ni Wyler ni Bette Davis van aconseguir l’Oscar i La loba va marxar sense cap premi, tot i haver estat candidata en 9 categories.

Una de les competidores de La loba fou Ciudadano Kane, d’Orson Welles, que també es presentava a la gala amb 9 nominacions. Tot i ser considerada per molta gent com una de les millors pel·lícules de la història, el film de Orson Welles només va guanyar el premi a millor guió original, escrit a mitges entre Herman J. Mankiewicz i el mateix Welles.

En aquella ocasió, la gran triomfadora va ser ¡Qué verde era mi valle!, de John Ford, que va guanyar 5 premis, d’entre els quals destacava el de millor pel·lícula i millor director. L’Oscar a millor actor va ser per a Gary Cooper per El sargento York, de Howard Hawks, i el premi a millor actriu el va guanyar Joan Fontaine, per Sospecha, d’Alfred Hitchcock.

 

 

 

La gran triomfadora de 1957 va ser El puente sobre el río Kwai, de David Lean, que va guanyar 8 dels 9 premis al que optava, incloent-hi els de millor pel·lícula i millor director. Grans títols d’aquell any van quedar sense premi, com és el cas de Doce hombres sin piedad, de Sidney Lumet, Testigo de cargo, de Billy Wilder o Viento salvaje, de George Cuckor.

Però el cop més dur el va patir Payton Place, de Mark Robson, que competia en 9 categories i no va guanyar cap estatueta.

 

 

 

 

 

¿Quién teme a Virginia Woolf?, de Mike Nichols, fou la pel·lícula de 1966 més nominada. Competia en 13 categories i esdevingué guanyadora en 5. Però la més guardonada d’aquell any va ser Un hombre para la eternidad, de Fred Zinnermann, que va obtenir 6 premis dels 8 als quals optava. The Sand Pebbles, de Robert Wise, també optava a 8 premis però no va guanyar-ne cap.

 

 

 

 

 

La 24a edició dels premis Oscar es va celebrar l’any 1952 i premiava les millors pel·lícules de 1951.Un tranvía llamado deseo, d’Elia Kazan, es presentava com a gran favorita amb 12 nominacions, de les quals va guanyar 4, però les grans triomfadores de la nit van ser Un americano en París, de Vicente Minnelli, que va obtenir 6 dels 8 premis als quals optava, i Un lugar en el sol de George Stevens, que competia en 9 categories i va guanyar 6 Oscars.

Quo Vadis es presentava amb 8 nominacions però no va aconseguir cap premi.

 

 

 

 

 

La 32a edició dels premis Oscar es recordarà com la nit de Ben-hur. La pel·lícula de William Wyler va guanyar 11 dels 12 premis als que optava.

Anatomía de un asesinato, d’Otto Preminguer i Historia de una monja, de Fred Zinnermann, es presentaven a la gala amb 7 i 8 nominacions, respectivament, però tant una com l’altra van marxar de la gala sense cap estatueta.

 

 

 

 

 

  Més cerques al catàleg Aladí:

  Selecció de webs:

  També et pot interessar:

  Vés al prestatge:

L'Oscar és el premi més gran que pot rebre una interpretació, i la majoria de la professió desitja veure el seu nom entre els nominats de l'any. Però aiiii quan comença la cerimònia, els nervis es multipliquen i les cares dels derrotats són un poema, fins i tot les practiquen dies abans per no sortir retratats a les fotografies. Fem un recorregut pels grans derrotats en la categoria d'actor i actriu.

És el màxim exponent de la derrota als Oscars, però finalment  l'any 2003 li van concedir l'Oscar honorífic per tota una carrera brillant.

 

 

La mala sort, o el poc criteri dels membres de l'Acadèmia van provocar que el protagonista de La túnica sagrada, El espía que surgió del frío, Qui té por de Virginia Woolf?, Becket o Cleopatra marxés de la catifa vermella amb les mans a la butxaca. 

 

 

 

Especialment dolorós és l'oblit què l'Acadèmia va tenir amb Deborah Kerr Edward, mi hijo, De aquí a la eternidad, El rey y yo, Sólo Dios lo sabe,  Mesas separadas i Tres vidas errantes. Però finalment va rebre un Oscar honorífic que va pal·liar l'amnèsia després de tantes nominacions. 

 

 

 

 

 

Un animal interpretatiu com Glenn Close no té ni un Oscar! Quines ments perverses maquinen contra una de les reines del cinema contemporani? Atracción fatal, Las amistades peligrosas, Albert Nobbs, El mejor, Reencuentro i El mundo según Garp són les nominacions i decepcions d'una actriu que encara llueix i que mereix un Oscar.

 

 

 

Ens fa molta ràbia i tristor que Sir Albert Finney ens hagi deixat i que no tingui Oscar. L'Acadèmia ja no té cap oportunitat de premiar-lo, sol el podrà incloure en el vídeo lacrimógen dels morts durant l'any 2018/19. Aquest monstre de l'escena ens va regalar films com  Tom Jones, Erin Brockovich, Asesinato en el Orient Express, La sombra del actor o Bajo el volcán. Descansi en pau atn Sir Albert com la consciència de l'Acadèmia. 

 

 

 

 

 

  Més cerques al catàleg Aladí:

  Selecció de webs:

  També et pot interessar:

  Vés al prestatge:

Data de creació: 12/02/2019 Última actualització: 20/02/2019