T'agrada cosir i vols crear una peça original?

Aquest és un llibre llaminer que conté 35 projectes d'inspiració retro amb aplicacions, ornaments i peces decoratives.

Ara pot ser un bon moment per redecorar les diferents estances de la llar de forma fàcil i econòmica, amb aquests preciosos complements que ens mostra l'autora,  tant pot tractar-se  d'un mòbil per a la saleta fins a uns coixins pel dormitori, folres per llibres o llibretes, o fins i tot fundes per ordinadors portàtils ben originals.

L'autora, per aconseguir aquests resultats, recupera antigues robes i les combina amb estampats actuals per crear teixits totalment nous sobre els que sobrecós diferents motius a mà o a màquina.

El llibre consta de cinc apartats corresponents a diferents projectes de costura, adequats  per a cada estança de la casa, també podem trobar-hi una secció de regals, amb idees originals per regalar de forma personalitzada i dissenys molt creatius que de ben segur agradaran.

Finalment, es complementa tota aquesta informació amb  instruccions clares i detallades, i  amb un apartat de tècniques per poder aprendre tots els punts de costura necessaris.

Chloë Owens és dissenyadora tèxtil i il·lustradora, té el seu propi taller al centre de Londres i ha elaborat una web i un blog on podreu trobar altres mostres de les seves peces i creacions.

Actualment s'ha tornat a posar de moda fer-se un mateix les peces de vestir i estan sorgint al mercat diversos manuals amb tècniques bàsiques de costura, tall i confecció,  que també podeu trobar a les nostres biblioteques.

Ara ja no teniu excusa per fer les vostres pròpies creacions!
 

Més informació:

• Chloë Owens al catàleg Aladí
• Preview "Coser y cantar"
• Costura al catàleg Aladí
• Patchwork al catàleg Aladí

Recomanat per Bibarnabloc. Biblioteques de Barcelona. 

Si féssim un recorregut imaginari per la història de la literatura catalana de principis del segle XX, trobaríem dos moviments artístics i literaris ben diferents: el Modernisme i, ja entrat el 1900, el Noucentisme. Ambdós corrents volien exalçar la llengua catalana després d'una gran etapa de decadència. Aquest moviment literari intentava adoctrinar la societat burgesa catalana.

En el Noucentisme predominava la poesia, en què va destacar la figura del poeta Josep Carner i les glosses narratives d'Eugeni d'Ors. Però tant el teatre i sobretot la novel·la eren gèneres que els intel·lectuals noucentistes consideraven menors. Per aquest motiu cal destacar la figura de l'escriptor i dramaturg Carles Soldevila (Barcelona, 1892 – Barcelona, 1967).

Carles Soldevila provenia d'una família burgesa liberal, era germà de l'historiador Ferran Soldevila, es va llicenciar en dret i va guanyar una plaça a la Mancomunitat de Catalunya però la va haver d'abandonar a causa de la dictadura de Primo de Rivera i va començar a col·laborar en la revista D'Ací i d'allà.

Principalment, es va dedicar a la producció teatral, i Civilitzats tanmateix (1921) i Bola de neu (1927) van ser les seves obres més reconegudes. També va conrear la novel·la amb una trilogia dedicada al món femení: Fanny (1929), Eva (1931) i Valentina(1932).

Valentina és una noia de disset anys que plany la mort del seu pare, mort un any abans, però tot canvia quan la mare, Clotilde, li comunica que es vol casar amb l'amant, Eusebi Baixeres. Ara bé, el món de Valentina encara es trasbalsa més quan descobreix que l'Eusebi és el seu veritable pare.

A la novel·la Valentina, l'autor dóna importància tant al diàleg com al monòleg interior de la protagonista, ja que l'autor vol reflectir la psicologia femenina jove. A més a més, l'autor va anomenar d'aquesta manera la protagonista, ja que és valenta en descobrir tota la veritat dels seus orígens.

Aquesta novel·la va guanyar el Premi Joan Crexells de narrativa de l'any 1933 que atorga l'Ateneu Barcelonès. El 1934 el mateix autor va adaptar la novel·la al teatre i es va estrenar al teatre Coliseu Pompeia, situat a la Travessera de Gràcia, 8. El 2006 es va recuperar l'obra al Teatre Nacional de Catalunya, adaptada per Jordi Galceran.

La censura franquista no va autoritzar el llibre, ja que tots els personatges de la novel·la viuen en un ambient immoral per l'època.

Més informació:

• Carles Soldevila a les Biblioteques
• Carles Soldevila a la Viquipèdia

Recomanat per Bibarnabloc. Biblioteques de Barcelona. 

És simpàtic, amè i divertit aprendre l'estadística amb vinyetes de còmic que ens estimulen i ens fan riure. Per als estudiants de batxillerat resulta una eina eficaç per a l'aprenentatge d'una matèria matemàtica i pràctica de primer ordre, però en alguns aspectes feixuga. Tot comença amb la definició d'estadística, una matèria de recerca que sovint tenim present en les ciències econòmiques, en biologia i en enginyeria. Òbviament, direu que l'estadística troba sempre el que és simplificador però important d'un conjunt de dades: en l'estadística descriptiva sovint parlem de mitjana, mediana i moda. No sempre ens fixem en la dada resum d'un concepte –a partir d'ara «variable»–, sinó que també destaquem aquests outliers o dades extremes que conviuen amb dades més homogènies. De fet parlem de variància i de rang.

L'estadística vol trobar prediccions i –mitjançant anàlisis quantitatius–, lleis o teories empíriques útils per a molts fenòmens. L'anàlisi quantitativa té dos elements importants: els dissenys experimentals i el mostreig. En tot cas, normalment es pressuposa que aquestes variables es comporten segons ladistribució normal. Aquesta distribució de forma de campana permet fer inferència, és a dir, generalitzacions. Les inferències es fan mitjançant contrastos d'hipòtesi. Els contrastos d'hipòtesi més comuns són la trobada de mitjanes poblacionals o bé de proporcions. També són comunes les equivalències de proporcions. Una manera molt utilitzada de mostrar si estem errats en una predicció, s'aconsegueix a través de l'interval de confiança que se situa a un 95% o bé a un 99%. Altrament, una anàlisi com l'ANOVA estudia l'equivalència de variància entre grups.

L'estadística té l'eix central en la probabilitat. Les lleis de probabilitat són conegudes pels estudiants: la probabilitat d'un fenomen en una població total és valor 1 o bé la probabilitat d'un valor d'una variable és més gran que 0. Hi ha la probabilitat bayesiana, que ha ocupat tota una secció important de l'estadística, que estudia els fenòmens condicionats a d'altres. No tota l'estadística es basa en la inferència a partir de distribucions normals. L'estadística no paramètrica avui dia és rellevant i permet fer anàlisis sense aquesta hipòtesi.

El model més conegut de l'estadística predictiva és la regressió. Permet conèixer l'evolució d'una variable a partir d'una altra. És una relació causa-efecte. Cal no confondre la correlació amb la causalitat. En la correlació se sap que dues variables estan relacionades, però no afirmem que l'una és causa de l'altra. En la regressió sí que hi ha relació causa-efecte. La regressió pot ser lineal –en representació gràfica– o bé no lineal (més complexa de treballar).

Animo totes aquelles persones que els agradi la teoria bàsica de l'estadística a donar una ullada a aquest llibre per animar altres estudiants a endinsar-se en aquest camp. És una manera de treure-li el dramatisme d'assignatura difícil d'aprendre i de fer més propera a tots una pràctica necessària per als estudis universitaris.

Més informació:

• Larry Gonick a les Biblioteques
• Vídeo: "Desarrolla tu pensamiento creativo"

Recomanat per Bibarnabloc. Biblioteques de Barcelona. 

A principis dels 60, el rock and roll arrasava mentre que el Music Hall deixava enrere els seus dies daurats. El món es movia més i més ràpid, la bonança econòmica convertia el consum en consumisme i la imatge personal cobrava cada vegada més importància. Semblava que tot es podia aconseguir amb un espetec de dits.

Sylvain Chomet (Benvinguts a Belleville) dirigeix amb guió original de Jacques Tati (Monsieur Hulot, Mon Oncle) una tendra mirada sobre el declivi d'una manera d'entendre el món de l'espectacle.

El ilusionista (L'Illusionniste) és una pel·lícula pràcticament muda però totalment comunicativa, que narra les aventures de Taticheff, un vell mag solitari que recorre Europa acompanyat d'un conill rondinaire.

Després de deixar París i passar per Londres, Taticheff arriba a un poblet d'Escòcia on coneix l'Alice, una jove ingènua que encara té capacitat de sorpresa. Entre en Taticheff i l'Alice s'estableix una relació màgica, un preciós somni, un tendre engany que, malauradament, no podrà durar sempre.

D'una puresa visual captivadora, El ilusionista és una pel·lícula contemplativa, que es pren el seu temps per explicar-nos la història. S'atura en els gestos, en els detalls, i aconsegueix embolicar-nos en una atmosfera de malenconia contagiosa. Amb una bellesa fora del comú ens explica l'ocàs d'uns còmics, la història d'aquestes vides eclipsades que és a moments tan trista com tremendament divertida.

Una història bella i senzilla que ens empeny a la reflexió i que deixa el pòsit màgic de la il·lusió. Sense cap mena de dubte, una pel·lícula imprescindible. De les més boniques que he vist en molt de temps.

Més informació:

• Sylvain Chomet a les Biblioteques

Recomanat per Bibarnabloc. Biblioteques de Barcelona. 

Les cuineres del Bages és una associació nascuda a finals del 2009 amb l'objectiu d'ajudar a preservar i difondre la cuina tradicional i la cultura culinària del Bages.

Després de 3 anys d'existència, cadascuna de les famoses xefs proposa les seves receptes més personals i en dóna els trucs i els secrets, sempre sota el lema "Un menjar fet amb amor i una taula ben parada és un èxit segur". 

S'hi poden trobar entrants, primers, segons i postres cuinats amb productes autòctons que transmeten les aromes de la cuina local. 

Recomanat per la Biblioteca d'Artés.

En Generación de modelos de negocio no solament es defineix un nou paradigma sinó que se'ns faciliten les eines necessàries per crear models de negoci de forma metòdica i obtenint uns resultats excel·lents.
Els autors ens expliquen com posar en pràctica un nou model de negoci en cinc fases: mobilització, comprensió, disseny, aplicació i gestió.

Generación de modelos de negocio és un llibre molt complet, que presenta una metodologia clara i atractiva capaç, no solament de facilitar-nos la familiarització òptima dels conceptes, sinó també d'apropar-nos a la idea de com dissenyar una empresa. D'aquí el gran èxit que ha tingut a tot el món i que formi part ja de la bibliografia bàsica de les escoles de negocis.

Per saber-ne més: www.youtube.com/watch?v=Q9HJcE1nBi0

Recomanat per Montse Vega. Bib. Pau Vila de Molins de Rei.

Megumi Noda, o "Nodame" és una extravagant estudiant de piano incapaç de cenyir-se a la partitura, que a pesar de no voler ser pianista, té un do innat a l'hora de tocar-lo. Despreocupada, gandula, i extremadament irresponsable. Shinichi Chiaki, per contra, és el millor estudiant de la seva universitat. Un músic de pura raça, nascut en una família plena de talent musical. Brillant, -i ho sap. Bastant arrogant, condescendent, molt disciplinat i perfeccionista que somnia algun dia convertir-se en un gran director d'orquestra. Malgrat aquestes diferències, junts iniciaran una estranya relació d'amistat la qual, per suposat, desencadenarà lentament una història d'amor.

La seva curiosa relació, però, no és l'únic atractiu de la col·lecció. La història es centra més en el desenvolupament personal i professional dels protagonistes en un entorn poc comú, el món de la música clàssica, amb tocs d'humor força absurd i desenfrenat. L'autora aconsegueix que aquesta temàtica, tan poc freqüent en el món dels còmics, es vegi integrada i tingui un ritme que enganxi al lector. A priori, et pot interessar o no, però tot i així t'absorbeix i això té molt de mèrit. Les pàgines finals inclouen un glossari on es comenten la terminologia i els conceptes de música clàssica per facilitar la comprensió de l'obra.

El fenomen Nodame Cantabile consta de 23 volums, un anime i un "dorama" (sèrie televisiva amb personatges reals). Si voleu saber com finalitza aquesta història que combina molt bé humor i històries quotidianes a ritme de música clàssica haureu de llegir la doble seqüela Nodame Cantabile Opera Hen.

Tomoko Ninomiya va rebre el premi Kodansah Manga Awars al millor shojo al 2004.

Recomanat per Lluïsa Pardo. Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra

Aquest llibre pretén proposar una alternativa a la recepta tradicional adaptant-se a la vida diària a fi d'aconseguir els resultats desitjats gaudint de la comoditat que ofereix la vida moderna.

S'ofereixen més de 80 plats coneguts classificats com a sopes fredes o calentes, carns, peixos guarnicions i postres.

Totes les receptes s'elaboren a partir de tres únics i fàcils passos: preparar, cuinar i servir; acompanyats d'unes imatges d'allò més entenedores.

També hi ha un apartat de  consells pràctics que contribueixen a que no hi hagi cap excusa a l'hora de fer accessibles els sabors i aromes tradicionals.

Recomanat per la Biblioteca d'Artés.

El narrador d'aquesta novel·la és en primer lloc un pare que es pregunta d'on ve l'atracció del seu fill per l'heroïna. És també un traductor d'ofici que s'ha passat la vida interpretant el que escriuen els altres, i un home feliçment avesat a la solitud i a les seves rutines. El cataclisme arriba per telèfon quan, al cap de deu anys de l'últim mono del fill, la mare anuncia una tercera recaiguda i li demana assistència. Comença un període imprevist, de convivència familiar, que altera tots els costums i obliga el traductor a interpretar i comprendre no les paraules sinó els fets.
¿De què es desintoxica el fill, de quines vivències que potser no són seves sinó anteriors? El traductor rastreja entre els vestigis d'una Barcelona pletòrica sota el signe de Lou Reed i Rimbaud, la que ell va conèixer de jove. D'aquesta exploració, o meditació, o conversa amb si mateix, sorgeixen escenes de la família mediterrània moderna en què la tribu s'obre a l'individualisme, separacions combinades amb canvis d'orientació sexual, noves formes de vida enmig de les quals un fill obedient se sent fascinat per l'abisme.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

L'univers dels còmics ha generat en poc més d'un segle una espectacular constel·lació de fantasies i mites, que unes vegades procedien de la tradició artística multisecular, però en d'altres es van forjar com invencions específiques per al nou mitjà. Així es relacionaren, des de les primeres dècades, els éssers fabulosos de l'arcaica tradició grecollatina amb els herois llançats a viatges espacials, els centaures amb els primers astronautes, les valquíries amb els científics perversos que aspiraven a destruir la civilització, per no esmentar el d'hora desplegament de barroques fantasies oníriques. Coetanis del cinema, els còmics van gaudir de l'avantatge de no estar subjectes als imperatius del naturalisme fotogràfic, que només podia eludir amb laboriosos trucatges. D'aquesta manera van forjar les seves estirps visionàries que avui ens segueixen enlluernant.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

David Lean retrata, com ningú, mons i personatges dins d'aquests mons: a la gelada estepa russa (Doctor Givago) , al desert aràbic (Lawrence d'Aràbia), a la selva asiàtica (El pont del riu Kwai)... Aquest llibre retrata com es van filmar aquestes històries, com van ser concebudes. I quan llegim com es van rodar, viurem l'experiència d'entrar en el món del millor director britànic de tota la història del cinema: David Lean.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Una obra mestra del cinema clàssic al voltant del món del teatre i els seus clarobscurs dirigida peu uns dels directors que millor ha retratat a les dones, Josep J. Mankiewicz. Amb uns magnífics diàlegs, el director fa servir un flashback, per narrar una complexa trama d'ambició on una innocent noieta, Eve Harrington, interpretada per Anne Baxter, fa tot el que pot per tal d'aconseguir l'apreciada fama. Però és Bette Davis, en el paper de l'actriu de teatre Margo Channing, qui porta tot el pes dramàtic amb una interpretació sublim, sarcàstica i contundent, amb la que va aconseguir el premi a la millor interpretació femenina a Canes el 1951, quan la seva carrera estava en declivi.

Alberto Manzano és traductor de l'obra dels grans poetes del rock: Leonard Cohen, Bob Dylan, Patti Smith, Lou Reed, Tom Waits, Jackson Browne, Suzanne Vega, Neil Young, Kevin Ayers, Elliott Murphy, etc. Periodista musical a les revistes Rockdelux, Ruta 66, Ajoblanco, El Europeo, i adaptador al castellà de cançons de Leonard Cohen, Bob Dylan, Jackson Browne, Suzanne Vega, Hank Williams i Jacques Prévert per a Enrique Morente (Omega), Santiago Auserón, Luis Eduardo Aute, Christina Rosenvinge, Jabier Muguruza, Mayte Martín i Yasmin Levy en els discos "Cántame mis canciones" (1998) i "Acordes" amb Leonard Cohen (2007). Saberut assagista (Cohen, Dylan, Young, Browne, Reed, Ayers), i pacient poeta, ha publicat "Para los que no pueden hablar" (2000) i "Ponte el alma y la luna" (2009), prologats per Luis Eduardo Aute i Enrique Morente respectivament.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Publicat originalment com a part de l'antologia " A Man and Two Women", editada el 1963, "To Room Nineteen" és un dels millors exemples de la lluita literària de l'autora, que guanyaria el Nobel el 2007 per la seva capacitat per transmetre l'èpica de l'experiència femenina . Doris Lessing esprem en aquest fabulós relat la seva pròpia experiència. Cada relat inclou un glossari a peu de pàgina amb les paraules clau, referències culturals i aclariments de matisos i girs irònics del text. El llibre va acompanyat d'un CD per als que vulguin practicar la comprensió oral o simplement escoltar el text mentre el van llegint. Després d'anys aprenent anglès, ha arribat el moment de gaudir. T'ho mereixes!

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

El català és una llengua d'una riquesa dialectal extraordinària. A partir de la divisió de les seves variants en dos grans blocs, l'oriental i l'occidental, l'obra que teniu a les mans analitza i descriu com s'han format i com són els dialectes del català. Amb una clara voluntat pedagògica, l'estudi inclou un capítol introductori en què s'expliquen conceptes relacionats amb el canvi lingüístic, un glossari, diversos quadres, nombrosos mapes que il·lustren la distribució de les variants i, finalment, una col·lecció d'exercicis pràctics. Adreçada als estudiants i a tots els enamorats de la llengua, Dialectologia catalana és una aportació imprescindible per conèixer les variants de la nostra llengua i una aposta per mantenir viu el llegat dels nostres avantpassats.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

"Arenes movedisses" és una emocionant història personal que arrenca amb la malaltia de l'autor i el que el diagnòstic va desencadenar en ell: records distanciats en el temps i no necessàriament consecutius, que Mankell relaciona d'una manera o una altra amb les grans preguntes de l'home: ¿què som?, ¿com ens enfrontem a la mort?, ¿de què tenim por?, ¿quin món deixarem en herència?, ¿en què creiem i per què? Per respondre-les, Mankell recorre a fets del passat: un dia a l'escola, quan era petit; una visita al Museu Britànic; una lectura sobre l'illa de Pasqua; la veritable naturalesa de les arenes movedisses; el poder del gel; la mort d'un nen moçambiquès; les visites a Salamanca, Màntua, Buenos Aires, Malta i les ruïnes d'Hagar Qim, etcètera. D'aquestes incursions en el passat neix un retrat, des de la infantesa i l'adolescència fins a la maduresa, del Mankell de carn i ossos, que examina la vida i, amb ella, qüestions que afecten tota la humanitat.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Un matí d'hivern de 1829, a Palma, la jove Antònia Suau contempla l'execució pública de Joan Durí, el bandoler mític que atemoria tota la zona sud de Mallorca. Ella i en Durí havien desafiat junts la misèria d'una regió inhòspita i salvatge. Ferida per la mort del seu estimat i per la traïció d'un company, Antònia –coneguda com "la Malcontenta" – es proposa una revenja que és també l'afirmació de la seva llibertat en una societat d'homes. "La Malcontenta" és la història d'un gran amor, capaç d'enfrontar-se a tots els inferns.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Exemple i model per molts altres països  que han passat d´una dictadura a una democràcia aquesta obra presenta, no sense ironia i amb certa dosi de crueltat, allò que es podria anomenar com a manual de Transicions temperades, que demanen una bona dosi d´oblit per part del ciutadans. A més d´oblit s´analitzen altres aspectes menys visibles de la Transició : deteriorament de la classe política, mediocritat intel·lectual i evolució conservadora dels mitjans de comunicació.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Quines són les profunditats del ciberespai i com els delinqüents, les empreses i fins els governs fan servir la tecnologia contra el ciutadà , i com aquest fet ens fa més vulnerables del que mai ens podríem imaginar. Els avenços tecnològics ens han afavorit de moltes maneres, però tenen un cantó obscur : es poden tornar en contra nostra.
Els hackers son capaços d´activar les càmeres de vigilància i webcams de les nostres llars, els lladres entren a les xarxes socials per conèixer els hàbits dels participants en elles i fer-ne ús.
Valuós i útil manual de supervivència online que ens dona les claus per evitar riscos, reforçar el nostre dret a la intimitat i encara el futur des de la seguretat i el control sobre els nostres aparells tecnològics abans que sigui massa tard.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Si es parla de cuina japonesa pensem en la imatge típica del sushi, però cal pensar per exemple,  que els japonesos esmorzen,  i ho fan de manera completa.
Entre gyozas, tempures, bentos, mochis, i també sushi, l´autora ens ofereix una obra que mostra les interioritats de la gastronomia japonesa. Llibre amb descripcions detallades i precises de més de 100 receptes, que conté a més informació sobre la seva cultura i les diferents tradicions que l´acompanyen.
Annex interesant amb informació sobre utensilis, ingredients, i adreces.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

La percepció que existeix sobre el menjar del Pròxim Orient en el món occidental  és que es tracta d´una cuina amb plats  d´elaboració complexa que fa servir ingredients exòtics i desconeguts. L´autora  intenta simplificar per a fer més senzilla l´elaboració de les receptes perses i del Pròxim Orient amb la intenció de crear un estil culinari adaptat al seu dia a dia.
Algunes de les receptes són autèntiques, d´altres tenen un toc on es barregen les aromes i els ingredients d´aquest part del món amb productes que es poden trobar en els supermercats de qualsevol lloc.

Vita Sackville-West (1892-1962), va ser una poetessa i novel•lista anglesa relacionada amb el cercle de Bloomsbury. Un grup heterogeni del qual formaven part l'escriptora Virgina Woolf, el filòsof Bertrand Russell o la pintora Dora Carrington entre d'altres destacats intel•lectuals del primer terç del segle XX.

Membre d'una família aristocràtica anglesa i casada amb el diplomàtic Harold Nicolson, l'any 1926 decideix iniciar un viatge pel centre i sud d'Europa, Pròxim Orient i Orient Mitjà amb l'objectiu de trobar-se amb el seu marit destinat a Teheran.

Un viatge de quatre mesos en el que fins a l'Índia, va estar acompanyada per la poetessa Dorothy Wellesley . Totes dues van viatjar pel Nil fins a Luxor per, a continuació, conèixer Agra i Nova Delhi. En aquest punt la Vita Sackville-West comença el seu viatge en solitari pel Golf Pèrsic, en tren, direcció Bagdad, per finalment agafar un comboi del correu transdesèrtic que la portarà a les muntanyes perses i posteriorment fins a Teheran.
Les seves cròniques ens mostren a una dona observadora i perspicaç que es va enamorar d'una terra, la de l'antiga Pèrsia, de la qual destacava l'amabilitat dels seus habitants, la seva literatura i el seu art.

L'edició inclou també la crònica "Dotze dies" on narra la seva travessia per la serralada de Bakhtiari, al sud-oest de l'Iran, un any després del seu primer viatge.

Recomanat per Juanma Moreno. Bib. Can Pedrals de Granollers

Un llibre polèmic sobre el paper de la gran industria farmacèutica i la seva influència en els sistemes de salut.

Sense negar la importància i la utilitat de molts medicaments, Gotzsche, professor de medicina i farmacologia clínica de la universitat de Copenhaguen i director i professor del Nordic Cochrane Center,  compara les industries farmacèutiques amb el crim organitzat perquè, segons la seva opinió, capitalisme i salut casen malament. Segons ell, les multinacionals farmacèutiques corrompen els sistema de salut i amaguen que els fàrmacs són la tercera causa de mort del món, després de les malalties cardiovasculars i el càncer

L'expert danès ha estat especialment crític amb els antipsicòtics i antidepressius, dels quals ha dit que "haurien d'estar prohibits en adolescents i joves" per estar vinculats amb un increment de la taxa de suïcidis. També  és contrari a la prescripció indiscriminada d'aquests fàrmacs a persones que passen per períodes de dol o tristesa però que no corresponen a un diagnòstic de depressió.

Igualment és molt crític amb el que defineix com "invenció de noves malalties per vendre tractaments", com el TDAH (Trastorn per Dèficit d'Atenció) que s'aplica, de vegades erròniament, a nens molt moguts.

Alerta contra la polimedicació i cita com a exemple Dinamarca, un país amb 5,5 milions habitants on es prenen vuit milions de dosis diàries i una de cada 8 persones pren 5 medicaments o més al dia. Recomana que els pacients preguntin al metge sobre els medicaments que han de prendre: per a què serveixen, quins beneficis s'esperen, quant de temps cal prendre'ls, si es pot esperar per veure si hi ha una millora espontània i si són compatibles amb altres medicaments.

Sobre la formació continuada dels metges demana que sigui independent i no la financin els laboratoris, com passa a Espanya, on el 95% depèn de la indústria.

La indústria farmacèutica és el tercer sector de l'economia, després de l'armament i el narcotràfic, i als EUA té uns beneficis quatre vegades més alts que els altres sectors industrials, a més de ser el sector que acumula més delictes per estafa al Govern. Una altra contradicció d'aquesta indústria és que, en moltes ocasions,  és el principal actor de la seva pròpia regulació.

Un llibre molt ben documentat i interessant que es pot llegir com una novel·la policíaca. La polèmica està servida!

A les biblioteques:

Al catàleg Aladí, cerca per tema Medicaments

Més informació:

Medicamentos que (me) matan (y a usted). Article a Jot Down

Medicaments que no curen. Plataforma informativa de Farmacèutics Mundi i Medicus Mundi Catalunya, per a sensibilitzar sobre les donacions adequades de medicaments.

Medicaments i farmàcia. Canal Salut. Generalitat de Catalunya. Web temàtic on es pot trobar informació científica, objectiva i actualitzada sobre medicaments. La informació s'adreça principalment a la ciutadania i als professionals sanitaris.

Recomanat per: Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer de Sant Boi de Llobregat.

Els mitjans de comunicació de masses, les xares socials ..... vivim en una societat sobre informada en ares de la transparència i el coneixement. El filòleg i teòleg Francesc Torralba es pregunta "Quanta transparència podem digerir" . La mirada honesta sobre un mateix, els altres i el món que ens envolta, un  llibre publicat per Pagès Editors en català i Editorial Milenio en castellà.

Volem saber i aquest desig de saber és l'expressió d'una de les inquietuds més profundes de l'ésser humà. La transparència ens permet, literalment transcendir, anar més enllà del vidre, creuar un límit, passar una frontera, mentre que l'opacitat no obre cap visió, no permet entreveure mínimament res del que hi ha més enllà. Anhelem la transparència, però no som conscients dels problemes que es poden derivar de la cultura global de la transparència. ¿Realment ho volem saber tot? ¿Verdaderament estem capacitats per digerir-ho tot? ¿Podem suportar les piles d'escombraries que s'acumulen a les golfes de les institucions? ¿Els secrets de família guardats des de la infància? ¿Les trampes i hipocresies dels qui suposadament ens estimen? ¿Tindrem fetge per poder-les pair? ¿Estarem disposats a veure com s'ensorren grans mites de l'honestedat? ¿Quanta transparència pot arribar a digerir l'estómac social? ¿Quanta dosi de realisme podem empassar-nos per viure i quanta dosi d'idealisme ens cal per construir horitzons?

"La crisi de confiança que pateixen les societats occidentals està íntimament enllaçada a l'emergència del valor de la transparència  -explica Francesc Torralba-. L'opacitat ha amagat infinites formes de corrupció que, quan han sortit a la llum pública per alguna escletxa, han generat indignació col·lectiva, pèrdua de credibilitat i, finalment, ràbia i fàstic. Aquest camp de conreu ha fet créixer exponencialment el valor de la transparència, perquè, generalment, anhelem el que no posseïm"

L'autor és Francesc Torralba i Rosselló –Barcelona 1967_ és doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona -1992- i doctor en teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya -1997- és professor de la Universitat Ramon Llull i al llarg de la seva trajectòria ha rebut diferents premis i reconeixements, entre ells el Premi Extraordinari de Llicenciatura i el Doctorat, així com diversos premis d'assaig. Ha publicat una quarantena de llibres. Entre els més celebrats hi ha "Rostres del Silenci" -1996-, "Cent valors per viure" -2001-, les obres de "la Biblioteca Francesc Torralba" i, sobretot, "l'art de saber escoltar", traduït a l'alemany, el francès, l'italià, el portuguès i el castellà. 

Font: Editorial Pagès Editors

Més informació:

• Francesc Torralba Roselló a les Biblioteques
• Francesc Torralba Roselló a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Roser Castellet. Bib. Verge de Montserrat. El Bruc.

Com es pot dibuixar l'horror quan se't presenta embolcallat d'una inquietant bellesa? Com pot ser que a Txernòbil,  després de trenta anys de l'accident nuclear més greu de la història, hi creixin arbres i boscos de colors fosforescents? És la radioactivitat, que expulsa els homes del seu territori i deixa que la natura hi creixi caòtica, contaminada ja per sempre més. Txernòbil és sinònim de tragèdia, de somnis truncats, de milers de persones que arrossegaran durant anys les seqüeles de la radioactivitat al seu codi genètic. Pripyat era la ciutat modèlica on es trobava aquesta central nuclear i avui és un territori fantasma abandonat que les autoritats permeten visitar durant uns minuts que es fan eterns.

L'autor francès Emmanuel Lepage, amb altres artistes compromesos com ell, emprèn un dur viatge cap a aquesta Zona Contaminada per plasmar en una novel·la gràfica les conseqüències de la tragèdia ocorreguda el 1986 i denunciar així els efectes perniciosos de l'energia nuclear. Però quan arriba allà es troba amb un enemic invisible, perquè la radioactivitat no es veu. I aquesta inquietud i angoixa planeja tota l'estona per les pàgines d'aquest còmic, amb el so de fons del comptador Geiger «que ens recordava constantment els riscos de sobreexposició a la radiació », explica l'autor. A través de les seves il·lustracions el lector contempla astorat com als pobles del voltant de la zona contaminada, les plantes i boscos han crescut de nou, la gent continua amb les seves vides, cultiven la terra i els nens van a l'escola. És la normalitat dins l'anormalitat. És el poder de la vida contra la mort.

L'obra de Lepage, a mig camí entre l'autobiografia i el reportatge periodístic, suposa, per sobre de tot, un cant a la vida i un llibre excepcional, pràcticament de col·leccionista. Abans d'ell, el 2011,  un altre còmic ja va sorprendre els lectors d'arreu en tornar a situar al mapa un desastre que ja molts havíem oblidat: Chernóbyl, de Natacha Bustos i Francisco Sánchez. El valor documental d'aquests còmics és indiscutible i són una clara mostra de com amb un llenguatge com aquest es pot reivindicar també la memòria històrica.

Més informació:

• Guia de lectura: Les veus de Txernòbil
• Emmanuel Lepage a les Biblioteques
• Emmanuel Lepage a la Viquipèdia

Recomanat per Magda Bartrolí. Bib. Central. Igualada.

Anna Kiper és dissenyadora de moda apassionada de la il·lustració. Actualment és professora de l'Institut de Tecnologia de la Moda i de l'Escola de Dissseny Parsons de Nova York.

Aquest llibre és una joia en sí mateix donat que les il·lustracions de l'autora són fantàstiques. Quant a contingut, és l'essència dels dissenyadors, explica què és un portfolio i com crear-ne un per reeixir-ne en la presentació. El portfolio és el mirall del dissenyador, com genera tot el seu procés creatiu, inspiracions, idees, reculls d'imatges que després es reflectiran en els seus dissenys.

L'autora inicia el llibre amb una breu introducció a la història de la moda per donar al seu treball una perspectiva i després centrar-se en les tendències i influències de la moda en l'actualitat. A continuació es centra en la conceptualització d'idees i com es poden presentar: llibre d'esbossos, miniatures, prototips... seguidament explica com crear la col·lecció i finalitza en la definició dels principals punts a destacar d'especialitats com llenceria, roba de festa, accessoris...

Recomanem que visualitzeu aquesta presentació que és de l'edició anglesa però el contingut gràfic és el mateix i us podreu fer una idea de com és.

Més informació:

• Anna Kiper a les Biblioteques

Recomanat per Noemí Borrás. Bib. Piera.

Francis Ford Coppola no és sinònim de  "El Padrino" com George Lucas no l'és de " La Guerra de las Galaxias". En aquest cas, el primer fou el productor, i el segon, el director de la pel·lícula American Graffiti (1973) que remunta a l'època de joventut del director.

Tracta d'un grup d'amics, en una nit d'un estiu del 1962, que l'endemà es separen per agafar nous rumbs un cop acabada la HighSchool. Cotxes, patates fregides i hamburgueses,  cambreres servint amb patins al pàrquing de l'hamburgueseria Mel's Drive-In, Richard Dreyfuss, Ron Howard, Bo Hopkins, Harrison Ford i música, molta música ... locutada pel gran Wolfman Jack.

Malgrat que els del Prestatge Virtual de Música també ens agradi el cinema, ja en tenim d'altres que ho fan meravellosament bé.

Gran B.S.O. on rememorem i també descobrim moltes de les peces que van fer trontollar la comunitat americana, arran de la música del dimoni (per a uns)  i música celestial per a altres ( bàsicament els adolescents).  

Podreu escoltar el Rock and Roll més pur de Chuck Berry o  Bill Haley, el surf de Beach Boys, el Rythm'n'blues de The Platters, la delicadesa de Buddy Holly  o Frankie Lymon (amb 14 anys!), el twist de Joey Dee  o les cançons Doo-woop de The Monotones, The Diamonds o de The Del-Vikings  per acabar amb la magnífica balada de The Skyliners (malversionada anys més tard per G'N'R) o la cançó de bona nit de The Spaniels.

Recomanat per Marc de Blas. Biblioteca de Ponent. Sabadell

El director danès Thomas Vinterberg és va donar a conèixer el 1998 amb aquest drama coral que aprofundeix en les misèries dels Klingenfeldt, una família de l'alta burgesia danesa que es reuneix per celebrar els seixanta anys del pare, un home de  trajectòria i amb impecable reputació.

Considerada una de les obres més destacades del  moviment Dogma95, creat per Lars Von Trier, Soren Kragh-Jacobsen i el propi Vinterberg als anys noranta, amb un decàleg amb les normes que havia de complir una pel·lícula per ser considerada Dogma. Absència de banda sonora, càmera en mà, sense il·luminació artificial, improvisació, etc..

Celebración va guanyar, entre d'altres: el premi especial del Jurat  a Canes, el premi a la millor òpera Prima dels premis de Cinema Europeu, i millor pel·lícula al Cercle de Crítics de Nova York i Els Àngels.

Corrosiva, intensa i implacable, aquesta pel·lícula ja defineix la filmografia d'un director que ens va deixar bocabadats amb  La caza el 2012. 

Més informació:

• Thomas Vinterberg al Catàleg Aladí
• Thomas Vinterberg al IMBD
• Festen a Filmaffinity

Recomanat per Aurora Igual. Biblioteca Josep Soler Vidal

L'acomiadament interior és el resultat final d'un llarg i complex procés de vivències negatives en el treball. A l'inici d'una nova activitat professional és habitual sentir-se il·lusionats. Però, amb la rutina, aquesta sensació pot anar desapareixent fins a portar-nos cap a la desgana. Qui no reacciona a temps pot acabar convertint-se en un zombi en el treball.

L'acomiadament interior és el resultat final d'un llarg i complex procés de vivències negatives en el treball. El treballador es distancia de les seves funcions. En silenci i sense cridar l'atenció, passant inadvertit, evitant conflictes…

L'acomiadament interior és un procés complicat però reversible. El primer i més important pas per sortir d'ell consisteix que la persona senti que vol millorar i lluiti per això. No n'hi ha receptes "màgiques", però realitzar petits gestos quotidians és fonamental per a realitzar canvis a nivell de pensament i de comportament.

Lotfi El-Ghandouri és expert en capital humà i en aquest llibre ens explicar com podem identificar i superar aquesta situació.

Per saber-ne més

Recomanat per Montse Vega. Bib. Pau Vila de Molins de Rei

Fa dies que sentim parlar dels immigrants arribats de Siria a tot Europa. Genera desconcert i conflicte, un conflicte de Susanna Tamaro relata en aquesta novel·la "Fuori", a través de quatre contes, quatre històries basades en fets reals, situats a la dècada dels 70. 
Una noia cingalesa que travessant les muntanyes nevades se li mor el fill que du amb ella ; una dona filipina que ha de suportar els abusos i maltractament del seu patró ; un noi africà adoptat per una família que el castiga rentant-lo amb detergent ; i una assistenta de Cap Verd que farta de suportar el menyspreu del seu cap opta per deixar-lo moribund al mig del carrer.
I el rebuig d'un poble que els ha d'acollir, però que els diu "Fuori". Susanna Tamaro ens fa llegir la misèria de la immigració, amb la fantàstica narrativa que la caracteritza, i que aconsegueix emocionar-nos.

Recomanat per Laura Perich. Bib. Marc de Vilalba de Cardedeu

Tres germans i el seu pare són els protagonistes d'aquesta història : en Gerson el petit i els bessons Klaas i Kees, en Gerard el pare i en Daan, el gos.

Un diumenge, anant en cotxe a veure els avis i mentre discutien si les pereres fan les flors blanques o roses, un cotxe els envesteix i de cop la vida canvia radicalment per tots ells, sobretot per en Gerson, que després d'estar uns dies en coma, quan es desperta descobreix que ha perdut la visió i que per ell d'ara en endavant tot serà negre. L'autor, ens explica amb una gran sensibilitat com s'adapta la família a la nova situació a través de tres perspectives diferents: la dels germans bessons, la de Gerson i la del gos.

Bakker ha escrit una obra breu però intensa, commovedora alhora que colpidora, escrita amb una gran tendresa i humanitat per descriure unes atmosferes i situacions plenes de profundes i dures emocions, que atrapen al lector, tant joves com adults.

Gerbrand Bakker (1962) va rebre per la seva primera novel·la, A dalt tot està tranquil (2012), entre d'altres, els premis Impac i Llibreter, mentre que per Deu oques blanques (2013) ha estat guardonat amb l'Independent Foreign Fiction Prize 2013.

Més informació:

• Gerbrand Bakker a les Biblioteques
• L'autor a la viquipèdia
• Per si voleu llegir-ne un fragment

Recomanat per Mª Antònia Bisbal. Bib. Central. Igualada.

A vegades els llibres clàssics de la literatura universal fan mandra de llegir, llegim per passar-ho bé i, per alguna raó equivocada, pensem que la diversió no és possible amb un clàssic a les nostres mans. Això no és així, les grans obres de la literatura universal ens ensenyen la vida mateixa, amb tota la seva complicació i tota la seva senzillesa. Així ens presenta Lev Tolstoi, un dels grans novel·listes clàssics de tots els temps i un dels màxims exponents de la novel·la realista del segle XIX, una història d'amor etern: Anna Karènina. En aquesta novel·la Tolstoi, amb gran mestria, analitza la societat que l'envolta i deixa en evidència tots els vicis i la falta de valors de l'alta societat russa. D'aquest món patològic i hipòcrita és víctima Anna Karènina, un personatge que protagonitza una història d'adulteri i que la viurà fins a les últimes conseqüències en una societat que la rebutja i l'oprimeix.

Una novel·la molt recomanable que ens presenta la capacitat d'estimar de les persones i ens permet viure els efectes de l'amor i la necessitat de fusió afectiva d'aquests cors apassionats que s'atreveixen a viure el sentiment amorós fins al límit de les seves vides. Com diria Ortega i Gasset, amb Anna Karènina se'ns mostra el vessant de "l'enamorament en estat de misèria mental en què la vida de la nostra consciència s'estreny, s'empobreix i es paralitza".

Aquesta espectacular història d'emocions humanes també ha estat adaptada cinematogràficament diverses vegades, l'última adaptació va ser dirigida per Joe Wright el 2012. (Trailer)

Més informació:

• Lev Tolstoi a les Biblioteques
• Anna Karenina a Viquipèdia
• Lev Tolstói a Viquipèdia

Recomanat per Bib. Mont-Àgora. Santa Margarida de Montbui. 

Amb motiu del 700 aniversari de la seva mort, enguany se celebra l'any Llull. Mallorquí de naixement, Ramon Llull va viure entre 1232 i 1316. La  seva  obra -escrita  en llatí, en català i en àrab- és  la  més  extensa produïda per un sol autor medieval, unes 265 obres.  És el primer autor medieval en  fer  servir  una  llengua  romànica  per  transmetre  coneixements  teològics, filosòfics i lògics, i el  primer  a  escriure-hi  novel•la  moral.

L'activitat de Llull se centra en la formulació d'una eina racional capaç de demostrar  la veritat del cristianisme. La fe en el seu projecte el va portar a recórrer Europa, el nord d'Àfrica i l'Orient Pròxim, i el va convertir en un personatge admirat i discutit en vida. D'entre els homes que han parlat i escrit en català ha esdevingut el que ha tingut una projecció espacial i temporal més vasta en tots els sentits.

En aquest DVD, imprescindible per als qui vulguin iniciar-se en aquest autor,  lul•listes com Lola Badia i Anthony Bonner remarquen la importància de l'obra del beat a la història del pensament i de la literatura occidentals.

Més informació:

• Ramon Llull a les Biblioteques
• Ramon Llull a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Vilanova del Camí.

"Caen del cielo como una lluvia al anochecer, sobrevuelan la muralla, hacen piruetas sobre los tejados, revolotean sobre los barrancos y entre las casas. Calles enteras se mecen al ritmo de los destellos blancos sobre los adoquines. «Mensaje urgente para los habitantes de la ciudad —dicen las octavillas—. Salgan de inmediato a campo abierto".
Així comença l'obra d'Anthony Doerr, nascut a Ohio l'any 1973.
Escriptor nord-americà considerat actualment un dels millors 21 escriptors dels Estats Units. Autor molt prolífic, es va donar a conèixer amb un llibre de relats l'any 2002 i amb aquesta obra, "La luz que no puedes ver", ha aconseguit un gran èxit de crítica i públic. Escollit el millor llibre del 2014 per The New York Times i guanyador del Premi Pulitzer de ficció 2015.
Marie-Laure es una nena cega que viu amb el seu pare, vigilant del Museu d'Història Natural de París. Quan els nazis ocupen la ciutat fugen a la ciutat emmurallada de Saint-Malo amb la joia més valuosa del museu. Llavors el seu camí es creuarà amb el de l'orfe Werner, d'un poble miner d'Alemanya amb un talent especial per reparar aparells de ràdio.

Són moltes les novel·les que podem trobar que tenen com escenari la II Guerra Mundial, però fins aquest moment era difícil trobar quelcom semblant a "La luz que no puedes ver". Estem davant una novel·la amb un enfocament totalment diferent al que estem acostumats a trobar.
L'escriptor, que retrata diversos fets de la II Guerra Mundial sense arribar a fer una novel·la històrica, té una gran habilitat per modelar els personatges i aconsegueix que el lector arribi a empatitzar amb un soldat nazi o bé es posi a la pell d'una cega.
Personatges entranyables, que emocionen i arriben molt endins.

Més informació:

• Anthony Doerr a les Biblioteques
• Pàgina web oficial

Recomanat per Marta Camps. Bib. El Safareig. Capellades

També això passarà és la segona novel·la de Milena Busquets, escriptora barcelonina i filla de l'editora Esther Tusquets. Fruit de la mort de la seva mare va néixer aquesta obra, en part autobiogràfica , que va triomfar en la Fira de Frankfurt i que ha set traduïda en 29 països.

La Blanca, una dona forta, vital i independent, acaba de perdre a la seva mare, el que ella considera l'amor de la seva vida, una dona amb un caràcter i una amb forma de viure fora de lo comú. Per poder-hi fer  front va a passar uns dies a Cadaqués on estiuejava en la seva infantesa, acompanyada dels seus fills, amics i ex marits. Allí, el lloc on reposa la seva mare, passa els primers dies després de la seva pèrdua  que estan marcats per les situacions produïdes per  la convivència en la casa familiar, els retrobaments amb amics de la infantesa i els records que emana un lloc molt estimat per la seva mare.

A través de la historia de la Blanca coneixem el dolor que causa la pèrdua d'una mare i com intenta sobreviure a aquest d'una forma peculiar, tal i com vivia i sentia la seva mare, i que ella també ha adoptat. Aquesta peculiaritat fa que a vegades sembli frívola la manera en que tracta temes com l'amor, el sexe, la maternitat i la mort però en realitat en les seves paraules sempre trobem com a rerefons l'enyorança i l'admiració vers la serva mare.
La vitalitat amb que es planteja  la vida i la relació amb els seus amics, amors, ex amors i fills ens fan viure situacions que ens fan riure i emocionar de forma tant intensa i espontània com ho fa la Blanca.
 

Més informació:

• Milena Busquets a les Biblioteques
• Milena Busquets a la Viquipèdia

Recomanat per Marta Blasco. Bibliobús Montserrat. 

Una gateta afamada arriba al santuari budista de la vall de Kangra, residència oficial del Dalai Lama a l'exili, i no triga gaire guanyar-se la seva simpatia i fins i tot a prendre possessió de la finestra de la seva cambra, que ofereix unes magnífiques vistes.

És cert que sobre el budisme s'ha escrit molt però el que fa diferent aquest llibre és que en 12 capítols et va introduint els ensenyament bàsics del budisme amb les savies paraules del Dalai Lama però és la gata del mateix Dalai Lama qui ens mostra el com viure aquests ensenyaments. A traves dels seus ulls de gata de les neus viurem al costat del Dalai Lama: la seva quotidianitat, els personatges famosos que el visiten i com viure per ser més feliç i autèntic.
No és només un llibre per gaudir d'una  lectura entretinguda sinó una autèntica lliçó de budisme de la manera més senzilla, divertida i felina possible.

Més informació:

• David Michie a les Biblioteques
• Pàgina web oficial
• Funny cats al Youtube

Recomanat per Núria Samper. Bib. Masquefa. 

L'autora d'aquest llibre, Judith Schalansky és una escriptora, dissenyadora i editora alemanya que ha rebut diversos premis gràcies a l'acurat disseny del llibre.

Segons explica l'escriptora des de petita tan sols el nom d'un lloc desconegut o fullejar una altes li evocava mons nous i interessants. Així que un dia davant d'un globus terraqüi es va proposar explorar les petites illes remotes que hi anava veient, i d'aquí en va sorgir aquest llibre que us recomanem. S'hi descriuen cinquanta d'illes, unes amb alguns centenars d'habitants, d'altres deshabitades, dels cinc oceans del planeta.

De cada illa en fa una petita fitxa amb les coordenades, els diversos noms que pot tenir, els quilòmetres quadrats, si està o no habitada, la distància respecte a països o punts de referència i una línia cronològica dels fets històrics més importants. Tot seguit en fa una descripció a través de personatges que suposadament les han habitat o descobert. Les descripcions van acompanyades d'un acurat mapa que mostra els principals punt de l'illa u les seves dimensions.

Aquest és un llibre per viatjar des del sofà de casa i descobrir terres llunyanes.  

Més informació a:

Illes a les biblioteques

Recomanat per Imma Bover. Bib. Moià. 

La Fundació Mar, és una entitat que té com a objectius millorar i preservar la conservació del litoral marí en relació amb la població que hi conviu. En el llibre que tenim avui aquí està dedicat al projecte MARIAGE, que va començar estudiant el litoral gironí i aquí es dedica al litoral barceloní.

Amb l'ajut de diferents experts en diferents àmbits es realitza un estudi profund de la realitat actual, mirant de combinar la preservació del medi ambient amb les necessitats de les ciutats. Plantegen idees a treballar a nivell institucional per promoure activitats menys contaminants i menys consumidores. L'ordenació del sòl urbà, especialment a poblacions costaneres que són segones residències, la situació de la pesca i l'agricultura... En definitiva la interacció dels humans amb el medi ambient i quines propostes es poden posar en marxa perquè aquest entorn tan magnífic perduri en el temps.

Tots els capítols estan igual estructurats: una introducció, un estat de la qüestió i finalment unes conclusions avalades per diferents entesos en medi ambient, ecologia, científics del CISC... acompanyat de fotografies que a parer de cada autor il·lustren millor el que volen transmetre.

Recomanat per Sara Codina. Biblioteca Central de Terrassa

Recomanat per Sílvia Cantos. Bib. Ernest Lluch. Vilassar de Mar.
Pots descarregar la versió electrònica a eBiblio

Amb tant sols 720 pàgines i casi dos quilos de pes, Ombligo sin fondo passarà com un sospir que ens commourà fent-nos veure la fragilitat de la closca emocional que ens envolta.

La tristor d'una platja a l'hivern i la omnipresent sorra que metaforitza la volatilitat de les relacions humanes no fan més que donar consistència a les diferents maneres d'acceptar el divorci de la família Loony.

Els seus tres fills Claire, Peter, i Dennis ho viuran de manera ben diferent. Dennis, el fill gran, capitalitzarà la tristesa familiar d'aquest trencament i ho farà extensible tant al seu mon interior com exterior.

D'una gran originalitat, amb unes estructures de pàgina força innovadores, i amb uns silencis que mai han parlat tant, l'autor, Dash Sahw aconsegueix donar-li a la lectura un ritme extraordinari.

Publicada el 2009 per Apa Apa, fou una valentíssima aposta en una cuidada edició. Aquí podem fer un tast.

Les platjes buides no seran mai més el mateix.

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Bib. Josep Soler Vidal de Gavà

Mark Twain (Florida 1835 – Redding 1910), nascut al midwest americà, va ser patró de vaixell al riu Mississipi fins que la guerra civil va empenyer-lo cap a d'altres empreses. Dirigint-se als territoris fronterers de l'oest, va exercir de periodista, emprant el pseudònim pel qual se'l coneix avui i que fa referència a una expressió popular en el pilotatge de riu.

El Mississipi és precisament l'escenari de les aventures de Huck Finn, un vailet que fa rodar el món en companyia del fugitiu Jim, ambdós exercint un bell exercici de llibertat, en forma de navegació en balsa: l'un, fugint d'una educació opressora, a càrrec d'un pare abusador i d'una tutora moralista; i l'altre, corrent a la desesperada per no ser venut al millor postor.

L'exercici de la llibertat, tot llegint a Twain, té a veure amb el trencament de les convencions socials, com és el cas del passatge en què Huck es disfressa de noieta i visita una vella senyora, la qual, en descobrir el seu parany, aconsella el xicot perquè no sigui tan talòs en futures incursions en el transvestisme.

Més informació:

• Mark Twain. Biblioteques XBM.
• Mark Twain. Worldcat.
• Mark Twain. Wikipedia.
• Mark Twain. IMDB.
• Mark Twain. Life on the Mississippi. Project Gutenberg.

Recomanat per Jordi Parcerisa. Bib. La Muntala. Sant Vicenç de Montalt.

Andrés Rabadán,  més conegut pel sobrenom que li van posar els mitjans de comunicació: "el asesino de la ballesta", es va entregar a la Policia després d'haver assassinat  amb una ballesta el seu pare. Era l'any 1994.

15 anys després Norma Editorial va publicar aquest còmic on l'autor d'aquest crim ens explica mitjançant els seus dibuixos i les seves paraules com és la seva vida al mòdul psiquiàtric on porta una bona part de la seva vida.

Un còmic molt interessant, que va tenir posteriorment la seva adaptació al cinema, pel seu caràcter testimonial i fet exclusivament amb bolígraf negre per la prohibició a l'autor de tenir pintures a la cel·la.

Recomanat per Pau Fernàndez. Biblioteca Can Peixauet de Santa Coloma de Gramenet.

Cesc Gay fa en aquesta tercera pel·lícula un retrat brillant i agredolç de la vida quotidiana d'un grup d'amics que ronden la trentena. Tot i que es reuneixen sovint i parlen de les seves coses, comparteixen el seu temps i una gran amistat però, en el fons, no es coneixen tant. Conflictes tant universals com són la recerca de la identitat, la infidelitat de la parella, la separació o el primer amor són tractats amb una mirada subtil i plena d'empatia.

La ciutat de Barcelona és la protagonista i el teló de fons d'aquesta història coral, on els personatges son capaços de transmetre més pel silencis el seu estat d'ànim. Destaca la interpretació de l'Eduard Fernández, un dels actors fetitxe del director, que va guanyar el Goya al millor actor secundari al 2003.

Influït especialment per alguns dels autors francesos de la "Nouvelle vague" com François Truffaut o Eric Rohmer, les pel·lícules de Cesc Gay s'organitzen al voltant dels conflictes sentimentals d'un grup reduït de personatges; construint les seqüències com si fossin petites peces teatrals. De fet, el 2015 va estrenar al teatre l'obra "Els veïns de dalt".

Per a saber-ne més:

• Cesc Gay al catàleg Aladí 
• Cesc Gay a la Viquipèdia
• En la ciudad a Filmmaffinty
• En la ciudad a  la Viquipèdia

Recomanada per Aurora Igual. Biblioteca Josep Soler Vidal. Gavà

Des de temps immemorials, les persones amb una bona fortalesa física, demostraven als altres la seva potencia aixecant pesos diversos (grans pedres o ferros) i exhibint la seva força en públic. Aquesta manera de competir demostrant la seva força era un dels passatemps preferits del passat. Més endavant i durant algun temps, només es podien veure aquestes demostracions de força física en espectacles circenses. No és fins a la segona meitat del segle XIX que l'aixecament de pesos sorgeix com un esport en si mateix. L'halterofília com esport federat a Catalunya té els seus orígens als locals del Centre Gimnàstic Barcelonès el 1952, club pioner d'aquest esport. La Federació Catalana d'Halterofília es va constituir el 1967, moment en què es desvinculà de la Federació Catalana de Gimnàstica.

L'halterofília, també anomenada "aixecament de pesos", és un esport que consisteix en aixecar un halter (aparell consistent en una barra i un nombre variable de discos de metall) des de la tarima fins més amunt del cap. Existeixen dues modalitats de competició: l'arrencada, en la que s'ha d'elevar sense interrupció la barra del sòl fins a la total extensió dels braços sobre el cap, i la de dos temps, on es permet una interrupció del moviment quan la barra es troba a l'altura dels muscles.

Aquest manual escrit per un expert en la matèria, Greg Everett, és una excel·lent guia per a ensenyar, aprendre i entrenar els aixecaments olímpics de pesos, per a esportistes de totes les disciplines. És una guia molt completa que pot servir a esportistes i entrenadors de tots els nivells, i que cobreix tots els aspectes d'aprenentatge i entrenament, amb la simplicitat necessària que necessiten els principiants i la complexitat que desitgen els esportistes que tenen un nivell més elevat.

Més informació:

• Halterofilia a la Xarxa de Biblioteques
• Federació Catalana d'Halterofilia
• Federación Española de Halterofilia
• Federació Internacional d'Halterofilia
• Web de Catalyst Athletics

Recomanat per Neus Capdevila. Bib. Ateneu Les Bases de Manresa

Nou títol de la col·lecció "Inspiración viajera" , en aquest cas ens proposen passejar per algunes de les ciutats més visitades i turístiques del món, a través de pel·lícules inoblidables.
L'autor, director de cinema i escriptor de guies de viatge, ha seleccionat cada una de les ciutats i descriu els seus barris, carrers i edificis més emblemàtics, al mateix temps que evoca escenes de les pel·lícules rodades o ambientades en aquest destins urbans.

Nova York, Berlin, Roma, Sant Francisco, Venècia, Tokio, La Habana, Las Vegas i fins a 20 ciutats les podrem descobrir a través de les pel·lícules.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Elin Hilderbrand és una escriptora Nord-americana de novel·les romàntiques. Totes les seves obres se situen al voltant de l'illa de Nantucket, al sud de Cape Cod, Massachusetts (Estats Units), on viu amb el seu home i els seus tres fills.
Va néixer a Collegeville, Pennsylvania. Va estudiar a la Universitat Johns Hopkins i es va llicenciar al taller de literatura de ficció de la Universitat d' Iowa.

La Tienda de los paraguas
Marguerite és una dona d'uns 60 anys que ha dedicat gran part de la seva vida a l'art de la cuina exercint com a xef i propietària del restaurant Les Parapluies. Ha viscut 14 anys pràcticament reclosa a la seva casa de Nantucket, després que la Candance, la seva millor amiga, morís en un accident de trànsit. Com que no ha pogut superar aquesta pèrdua ha hagut de vendre el seu exitós restaurant. Tan sols està connectada a la realitat a través d'internet durant una estona cada dia, però amb prou feines surt de casa.

Renata és la filla de la Candance i la fillola de la Marguerite (a la qual anomena Tia Daisy). Va quedar òrfena amb 4 anys i ara en té 19. Ha mantingut el contacte amb la Marguerite només per carta, però tot canvia quan la noia decideix trucar a la seva estimada padrina per anunciar-li que passarà el cap de setmana a l'illa de Nantucket, a casa del seu promès, i vol quedar amb ella per sopar. La jove Renata ho vol saber tot sobre la vida i la mort de la seva mare per conèixer-la i comprendre-la millor.

Mentre la Marguerite prepara un  sopar especial per a la seva fillola comença a rememorar la seva vida: com va conèixer a París al germà de la Candance, en Porter, que va ser el seu amant durant molts anys, com va començar la gran amistat amb la Candance, de la quan no en sabem res, de moment...La Marguerite ho vol tenir tot a punt per la trobada amb la Renata.
Però els esdeveniments del dia s'escaparan del control de les dues dones. Res no sortirà com havien previst.  Tota la novel·la transcorre en 24 hores que canviaran per sempre la vida de les dues protagonistes.

Es tracta d'una història explicada amb molta sensibilitat que explora temes com l'amistat, l'amor, el rebuig, la por i les ferides de l'ànima que resulten tan difícils de guarir. Parla, en definitiva, dels temes cabdals de la vida,  d'allò immaterial que realment és important.
Una novel·la que atrapa el lector perquè dona una lliçó de vida plena d'esperança i motivació.
És el plaer de llegir un llibre que et deixa amb un somriure a la boca i la satisfacció de pensar que la vida, de vegades, també és bonica.

Més informació:

• Elin Hilderbrand a les biblioteques
• Elin Hilderbrand a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial
• Booktrailer

Recomanat per Susi Rodríguez. Bib. Districte 3. Terrassa.

Aquest assaig fa una aferrissada crítica a la contracultura des de l'esquerra. En opinió dels autors la societat de masses sempre està a la recerca de nous béns de consum diferents, que diferenciï els individus un dels altres. Aquí entra en joc la contracultura amb un producte singular, que de retruc, acaba esdevenint en un consumisme d'aquest nou producte, desvirtuant la seva filosofia.

El llibres està farcit d'exemples d'aqueta teoria. Hi ha crítiques  des del skateboarding a l'autora de No logo (Naomi Klein). El Break dance o B-boying és també un exemple de com un moviment nascut als parcs de Nova York a la dècada dels 70, ha esdevingut un negoci patrocinat per grans empreses, com Red Bull.

Ara us deixo amb alguns exemples d'edicions passades Red Bull BC One. 
 

Més informació:

• Joseph Heath a les Biblioteques
• Joseph Heath a la Viquipèdia

Recomanat per Bibarnabloc. Biblioteques de Barcelona. 

Les tecnologies de la informació i de la comunicació ofereixen un ventall de coneixements i experiències que són, en general, beneficioses per el desenvolupament personal i social tant dels adults com dels infants i adolescents. No obstant això, hi ha una preocupació creixent pels riscos que aquestes oportunitats porten amb si.

Aquest llibre és una guia pràctica, adreçada a pares i a educadors, en la qual es descriuen les característiques de les xarxes socials i es plantegen els principals perills per als més joves. S'indiquen amb precisió els riscos d'addicció i altres possibles conseqüències negatives associades al seu abús.

Altres riscos destacats en aquesta guia serien: els continguts inadequats, l'assetjament sexual, el ciberassetjament i la inducció a la comissió de delictes.

S'expliquen de forma pràctica els indicadors que alerten del pas d'una afició a una addicció i es detallen els principals factors de risc i de protecció per als joves a nivell psicològic, familiar i social. Finalment, es faciliten algunes indicacions útils relatives a l'ús adequat de les noves tecnologies en funció de l'edat i s'assenyalen les principals vies d'actuació per aconseguir una prevenció eficaç.

La informació està presentada d'una manera molt clara i didàctica

Els autors, catedràtic de Psicologia Clínica i llicenciada en Dret i Administració d'Empreses, són experts en temes con la ludopatia i les addiccions no vinculades a drogues.

A les biblioteques:

Addicció a Internet

Més informació:

Faros - Recull d'articles sobre aquest tema

Addicció a Internet i a les xarxes socials (vídeo) - Vespre a la 2 (30 set. 2015)

Recomanat per: Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer de Sant Boi de Llobregat.

Nick Cave (Warracknabeal, Austàlia; 1957) ha jugat molt bé les seves cartes per transitar des del post-punk més salvatge de finals dels setanta, fins a arribar al segle XXI sent un artista polifacètic i referent ineludible per a les noves generacions.

Des de la seva Austràlia natal amb The Boys Next Door iThe Birthday Party; passant per estances més o menys llargues i caòtiques al Berlin pre-caiguda del mur, Brasil i Londres amb la seva banda més personal, duradora i influent: Nick Cave and The Bad Seeds; superant i recaient en addiccions químiques i sentimentals, Nick Cave ha anat creant el mite i esdevenint l'artista de culte que fins i tot Wim Wenders va immortalitzar a la seva pel·lícula Cielo bajo Berlin.

I així, des de From Her to Eternity (1984) fins Tender Prey (1988) Nick Cave amb The Bad Seeds (la primera formació amb Mick Harvey, Hugo Race i Blixa Bargeld) ens van deixar discos i concerts llegendaris de rock salvatge, nihilista i provocador.

Fins que el 1990, i després de publicar la seva primera novel·la:And the Ass Saw the Angel (traduïda com a Y el asno vio al ángel), fa un gir espectacular amb The Good Son (1990), un disc que suposa un punt i a part en la seva carrera. Balades, arranjaments orquestrals i un lirisme que va descol·locar a molts dels seus seguidors, però que va atraure molts d'altres (Chelsea girl inclosa!).

Entendreu el canvi que va representar veient i escoltant un dels temes estrelles del disc, The Weeping song, amb la increïble i portentosa veu de Blixa Bargeld.

Amb Henry's Dream (1992) i Let Love In (1994) es consolida aquesta nova etapa més serena i madura musicalment parlant, on el piano i les balades van agafant protagonisme. Però no ens enganyem: un àngel disfressat de dimoni o un llop amb pell de xai? Nick Cave manté la cruesa de les lletres amb els temes recurrents de la seva discografia i literatura: l'amor, la mort, la religió, el sexe, el pecat…

I així el 1996 arriba Murder Ballads, el disc que us vull recomanar. Ens trobem davant un treball conceptual on cançó darrera cançó assistim a la narració detallada d'assassinats esgarrifosos (tradicionals i inventats) embolcallats en un so i uns arranjaments delicats. A les guitarres de Mick Harvey i Blixa Bargeld, s'afegeixen Martin P Casey, Conway Savage, Jim Sclavunus i Thomas Wydler amb violes, pianos, violins, acordions, cors, Hammonds i tot tipus de percussió ; amb les veus de convidats de luxe com PJ Harvey, Kylie Minogue o Shane MacGowan (Pogues). Fins i tot podem escoltar els plors d'Anita Lane. I com no podia ser d'una altra manera, la veu de Nick Cave que també toca el piano, l'òrgan, l'Hammond, dispara pistoles i fa els arranjaments de corda.

Perquè us en feu una idea, podem trobar temes com Henry Lee on PJ Harvey li demana que deixi la seva dona per anar-se'n amb ella, i davant la seva negativa l'apunyala i el llença a un pou (amb morbo afegit si tenim en compte que PJ Harvey i Nick Cave van ser amants!!!)
Però no us penseu que tots els temes del disc tenen aquesta tendresa musical. Escolteu per exempleThe Curse of Millhaven on una assassina en sèrie de 14 anys va narrant la seva història delirant a un ritme desenfrenat.

Murder Ballads, malgrat que originàriament portava un "avís parental d'explicit lyrics" va tenir molt bona acollida i crítiques. De fet, és l'àlbum amb l'èxit comercial més gran de tota la seva carrera. En part gràcies a cançons multipremiades com Where The Wild Roses Grow amb Kylie Minogue.
L'èxit de Murder Ballads va donar peu al fet que només un any després, The Bad Seeds publiquessinThe Boatman's Call (1997) amb un dels temes més coneguts, reconeguts i transcendents de tota la carrera de Nick Cave: Into My arms. Tot un himne!

Més informació:

• Nick Cave a les Biblioteques
• Nick Cave a la Viquipèdia

Recomanat per Bibarnabloc. Biblioteques de Barcelona. 

Si no has sentit parlar mai del tapping, pots pensar que es tracta d'un nou recipient de la marca Tupperware o d'alguna nova moda per dinar fora de casa.

Doncs no, el tapping es podria definir com una eina o tècnica terapèutica que permet resoldre qualsevol problema. Tot i que és complicat definir ben bé en què consisteix el tapping, ja que ni l'autor del llibre és capaç de fer-ho i simplement ens diu "El Tapping es una herramienta al alcance de cualquiera, que soluciona problemas". Segons ell no és important explicar bé què és el tapping: l'important és la seva eficàcia en fer-ho servir. "tampoco sé como funciona un móvil y lo uso diariamente".

La història del tapping comença quan Roger J. Callahan, psicòleg clínic, insatisfet dels resultats de la psicoteràpia tradicional, va dedicar anys d'investigació a trobar eines que poguessin ser més efectives. Ell mateix explicava que en un cas amb una pacient, amb una fòbia intensa a l'aigua, i amb la que havia esgotat tots els seus recursos terapèutics, un dia se li va ocórrer donar-li uns copets sota l'ull per alleugerir una molèstia estomacal que ella tenia. Callahan tenia coneixements d'acupuntura i sota l'ull comença el meridià d'acupuntura corresponent a l'estómac. Els resultats van ser tan sorprenents que a partir d'aquí va començar una extensa investigació que finalment va donar com a resultat una teràpia anomenada TFT (Thought Field Therapy) o el que vindria a ser la Teràpia del Camp del Pensament. Cipriano Toledo fa servir el nom de "Tapping", ja que és el nom genèric com es coneix aquesta tècnica i és qui l'ha introduït a Espanya.

Cipriano Toledo és el director del centre EMPSI, centre dedicat a aplicar aquestes tècniques també al món empresarial, i s'ha format en PNL i en hipnosis Ericksoniana. Té d'altra banda, coneixements en llenguatge no verbal, geobiologia i radioestèsia. Ell va conèixer aquesta tècnica gràcies al seu pare que també ho practicava i com ell mateix reconeix, pels resultats que va veure, li van servir per continuar i donar a conèixer aquesta eina.

Les avantatges de fer servir el tapping són molt interesants, ja que és molt senzill (la tècnica és molt simple), la pot fer servir un mateix i el millor és que funciona (Cipriano Toledo assegura tenir milers de casos documentats).

Quins problemes podem resoldre amb el tapping? Problemes com ansietat, depressió, fòbies, estres, atacs de pànic, dolors, baix rendiment escolar, mort d'algun familiar, ruptures sentimentals, millorar l'economia personal, trobar feina… i la llista encara continua.

I com funciona el tapping? Des del punt de vista del tapping l'origen de qualsevol problema té un desequilibri energètic dins de la persona que el pateix (Callahan anomenava a aquest concepte "pertorbació al camp del pensament"). Per tant, l'objectiu del tapping bàsicament és eliminar aquest bloqueig.

El tapping té 13 punts (pels més supersticiosos l'autor aconsella dir que són 12 punts + 1 punt per les ximpleries) i es tracta de donar suaus copets a cada punt mentre es diu el problema (al llibre ja explica com s'ha de tractar el problema i quina frase és millor per fer servir a una sessió de tapping). A continuació vindria el que l'autor anomena "les ximpleries": fer una sèrie de moviments amb els ulls per acabar taral·lejant el compàs d'alguna cançó. Després es faria una segona volta repetint la primera part anterior.

Aquest és un llibre molt pràctic i s'explica d'una forma senzilla i molt amena en què consisteix una sessió de tapping (realment l'explicació és tan bàsica que només en unes quantes pàgines ja queda prou clar). A més, és un llibre ràpid de llegir i fins i tot divertit, gràcies en part a la manera d'expressar-se de l'autor. El llibre es completa amb consells i exemples pràctics que poden ajudar en una sessió detapping segons sigui el problema a resoldre.

Cipriano Toledo ho té molt clar: el tapping és una eina que funciona i l'única manera que ell té de demostrar-ho és convidar-te, que ho facis i vegis els resultats. El seu consell és que qualsevol dubte que pugui sorgir amb la lectura del llibre, es resoldrà a poc a poc un cop es comenci a practicar eltapping.

I utilitza aquesta metàfora per explicar-ho: "Es imposible que nadie le explique a otra persona la fragancia de una rosa. Solo la experiencia de olerla puede responder a esa pregunta."

Així doncs, us convidem a llegir aquest llibre, fer una sessió de tapping i veure com va la cosa… total no es perd res per provar-ho, oi?

Més informació:

• Cipriano Toledo a les Biblioteques
• Conferència "Muchos locos juntos"

Recomanat per Bibarnabloc. Biblioteques de Barcelona. 

Émile Peynaud (1912-2004), un del pares de l'enologia moderna, fou un pioner que va saber reunir el rigor científic i la passió pel vi a través de les seves nombroses obres i classes magistrals com a catedràtic d'enologia a la Universitat de Bordeus (ciutat considerada la capital mundial del vi).

Els seus mètodes sobre les tècniques de vinificació van ser del tot renovadors, però alhora criticats perquè anaven contra la tradició, és parlava despectivament de "Peynaudization" del Bordeus. No obstant això, els resultats aconseguits en quant a la qualitat dels vins van dissipar les crítiques.

Si parlem d'enologia i de tast de vins, aquesta és una obra imprescindible, juntament amb "Enologia práctica: conocimiento y elaboración del vino" del mateix autor, és considerada la "Bíblia" de l'enologia moderna. Un clàssic, que deixa ben clares les pautes a seguir a l'hora de tastar vins, tot i que probablement no és un llibre ideal per a neòfits.

Émile Peynaud ens ensenya a beure amb els sentits (vista, gust i olfacte) per tal de conèixer i apreciar millor el vi. L'autor parla d'educar i estimular els menys afinats (olfacte i gust), però vitals a l'hora de tastar, per poder descobrir en un primer moment les sensacions i, posteriorment, amb l'experiència adquirida les percepcions. Ens vol demostrar que tastar és una mica l'art d'utilitzar la nostra memòria i de jugar amb els nostres sentits, i això es pot aprendre a còpia d'entrenar-los.

Altre part important del llibre està dedicada a la tècniques de tast, ja que tastar comporta una cadena de gestos i de moviments musculars que van acompanyats de la intervenció simultània dels nostres sentits. En quant a la tècnica ens mostra que existeixen diferents maneres d'actuar a l'hora d'observar el vi, olorar-lo en la copa, portar-se'l  a la boca, etc.

Tot aquest ritual ens ha de portar a definir i a comunicar les nostres percepcions, i aquí és on intervenen les paraules i, per tant, elvocabulari gustatiu. Peynaud ens ofereix una classe magistral de com expressar les sensacions que ens pot provocar un "caldo", sense grans tecnicismes i pretensions, però amb un lèxic precís i elegant.

En definitiva l'autor ens vol deixa clar que tastar és un acte no exempt de dificultats, però a l'abast de tothom, que requereix molta atenció, sentit comú, tècnica i comunicació. Tal i com Émile Peynaudafirma: "Cualquiera que sea su relación con respecto al vino, cada uno es capaz de catar, o de ser o de llegar a ser un catador a su gusto y a su manera. Hace falta muy poco para que el consumo habitual de vino se transforme en cata: un simple esfuerzo de atención, un estudio de las impresiones".

A gaudir!… Per finalitzar i de regal…  Una frase que trobareu al llibre: "Si supiéramos saborear el vino, el pan, una amistad, sabríamos saborear así mismo cada instante de nuestra vida con el respeto y la escucha silenciosa del feliz momento que transcurre". Jean Trémolières (1914-1976), biòleg i antic director del Laboratoire de Nutrition Humaine de l'Hospital Bichat de Paris.

Més informació:

• Émile Peynaud a les Biblioteques
• Vídeo
• Émile Peynaud a la Viquipèdia

Recomanat per Bibarnabloc. Biblioteques de Barcelona. 

La vida de la Riley, una nena d'onze anys, es veu trastocada quan, d'un dia per l'altra, s'ha de traslladar a viure a San Francisco i deixar casa seva, el seu barri, la seva escola i els seus amics. La Riley haurà d'adaptar-se a un nou entorn i això li sacsejarà totes les seves emocions.

Explicada així no sembla que sigui una història gaire atractiva però si diem que l'acció se situa dins el cap de la Riley on les seves emocions s'encarreguen de guiar-la i mantenir vius els seus records, la cosa es posa una mica més interessant.

Pensàvem que Pixar no es podia superar després d'Obres Mestres com Toy Story o Up però ho ha tornat a fer i amb Del revés no només ens ofereix un festival de tècniques d'animació sinó que, partint d'una idea bastant original, ens regala una pel·lícula intel·ligent, divertida i molt dinàmica.

El film aconsegueix que l'espectador s'adoni del valor de les emocions i ho fa amb molta tendresa i sense deixar de banda l'humor, fins i tot en les pitjors situacions.

La Joia, la Tristesa, la Por, l'Ira i el Fàstic uniran les seves forces per tal que la Riley deixi d'enyorar la seva anterior vida i aconsegueixi gaudir de la seva nova realitat i, a poc a poc, la Riley començarà una nova etapa en la seva vida. Però això ja serà una altra història que de ben segur no trigarem a esbrinar.

El tràiler és prou bo per a fer-nos venir ganes de veure-la i no patiu a la pel·lícula hi ha més acudits dels que surten al tràiler.

Més informació:

• Pixar Animation Studios a les Biblioteques
• Walt Disney Company a les Biblioteques

Recomanat per Bibarnabloc. Biblioteques de Barcelona. 

El fracking és una tècnica que  permet extreure gas en profunditat i consisteix a perforar fins a estrats de roca que contenen petites bossetes de gas natural i fracturar la roca amb explosius i aigua a pressió per alliberar el gas.  Són tècniques i jaciments coneguts des de fa temps, que no s'explotaven perquè no sortien a compte. Amb l'encariment de l'energia ara ja és rendible, però les entitats ecologistes denuncien que contamina el subsòl i les capes freàtiques amb els productes químics que s'afegeixen a l'aigua per alliberar el gas.

Aquest petit llibre, doncs, afavorit per l'associació Ecologistas en Acción, pretén fer conèixer i fer visible aquest moviment antifracking que hi ha arreu del món. Podem trobar l'experiència de 15 lluites de resistència a diferents nivells i en llocs diversos arreu del Planeta, històries d'Europa, Amèrica, África i Oceania.

Samuel Martín-Sosa Rodríguez, coordinador d'aquest llibre, és doctor en Biologia per la Universitat de Salamanca. Responsable de Internacional de Ecologistas en Acción des de fa més d'una dècada i representant espanyol durant uns anys del European Environmental Bureau (EEB). Ha col·laborat en diverses revistes i mitjans de comunicació. Ha participat en la gestació de diverses aliances europees com la Resource Cap Coalition, o la red Euro-magrebí contra el fracking. Actualment dirigeix un curs de postgrau de FLACSO sobre el canvi climàtic.

Web: Ecologistas en Acción

Recomanat per Marta Salas. Biblioteca Mercè Rodoreda de Sant Joan Despí

Qualsevol emprenedor que vulgui posar en marxa un projecte empresarial ha d'estimular també la seva intel·ligència, tant en els inicis com en les decissions que s‘han d‘anar prenent.

L'experiència professional de l'autor fa que, en aquest llibre, respongui al seu intelocutor, Martí Saballs, amb tota claretat i doni la seva opinió sobre les seves pròpies experiències, iniciatives preses, reflexions i visions de futur. Conté frases enmig dels capítols, amb estil de reflexió, com aquesta "Transatlàntic o destructor. Els objectius són diferents, però l'eficàcia de la nau depèn més de la cultura, la qualitat i l'actitud de la tripulació i del seu líder que de la funció i la dimensió del vaixell".

En aquest llibre es tracten aspectes diversos dins el món empressarial, com per exemple què significa fer empresa, la gestió del risc, el govern de les empreses i de les seves persones, la gestió del capital humà, l'empresa en la societat, què fer amb els beneficis, i així com també es reflexiona sobre quina hauria de ser la visió, missió i valors d'una empresa. D'estil literari àgil i ben escrit, el lector trobarà interès i plaer en la seva lectura.  

Salvador Alemany és llicenciat en Econòmiqies per la Universitat de Barcelona. Té una llarga trajectòria en grans empreses de primer nivell, com Abertis, Saba, director adjunt del diari Expansión, així com president de la secció de bàsquet del FC Barcelona.

Més informació:

Psicologia de les organitzacions a l'aladí.

Recomanació feta per Rosa Vives. Biblioteca Josep Roca i Bros d'Abrera.

Reedició actualitzada dels Emirats àrabs. Trobarem informació de Dubai, Abu dabi, Qatar, Bahrein, Oman. Què s'ha visitar, on allotjar-se i altres informacions per poder gaudir al màxim d'un viatge pels diferents països dels Emirats.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

Com aprenem? Tots tenim algun talent? Què vol dir que el cervell és plàstic?
Es pot mantenir l'amor romàntic a llarg termini? Aquestes són algunes de les preguntes sobre el misteriós funcionament del cervell  humà- òrgan extremadament complex- a les quals l´obra dóna resposta.
Amb un llenguatge amè i accessible l´autor explica l´enorme potencial del cervell com a font de salut, així com els límits borrosos d´allò que aquest òrgan entén com a realitat. I és que els cent mil milions de neurones no tenen inconvenient a falsificar la realitat perquè sigui coherent. De fet, les investigacions recents en neurociència asseguren que, per al cervell, tan sols és rellevant la nostra supervivència, i no la veritat.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Quins són els aspectes  considerats  clau per aconseguir  l´èxit en un sector tan competitiu i sobreexposat en els darrers  anys  com és el dels negocis a internet.
L'obra  emmarca  el debat  en el  si de  l´aparició d´una  bombolla tecnològica  i  quines  serien les  alternatives  per  canalitzar-la  dins d'uns paràmetres  de normalitat.
Respon  ordenadament a totes aquelles preguntes que els  emprenedors  i  inversors  es  fan  de manera constant:  on i com trobar  inversors?,  cal fer un business plan?,  quin és el moment més oportú? , com funciona un fons de capital risc?, quins criteris fa servir un inversor per avaluar un projecte?, que és el que  no s'ha de dir mai a un inversor?  quins són els sectors, dins d'internet,  en què s´oferiran les millors oportunitats

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Recorrer  la història de les llevadores catalanes durant el segle XX significa viatjar en la crònica de l'art del part. Comporta també dilucidar quin ha estat el pes i la importància que s'ha establert davant el ritual de néixer i quins factors mèdics i socials han estat cabdals alhora de fer-ne una professió. La present obra, rescata els records i les vivències d´un conjunt de llevadores des de la dècada dels anys quaranta fins a l'actualitat, sense obviar el llegat d'aquell conjunt de dones que durant els segles anteriors, amb molta empenta i poca formació , van ser les antecessores en el mestratge d'acompanyar els infantaments.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

La primera obligació d'una novel·la és aconseguir captar i encisar al lector des de la primera pàgina i, és d'aquesta manera que Marías, amb Corazón tan blanco, atrapa des del primer moment.

"No he querido saber, pero he sabido que una de las niñas, cuando ya no era niña y no hacía mucho que había regresado de su viaje de bodas, entró en el cuarto de baño, se puso frente al espejo, se abrió la blusa, se quitó el sostén y se buscó el corazón con la punta de la pistola... Llegiu-ne un fragment

Juan Ranz, traductor i intèrpret de professió, mentre es troba en un balcó d'un hotel durant el seu viatge de noces a l'Habana, és confós per una desconeguda que espera al carrer. A partir d'aquest moment, el seu matrimoni es veurà envoltat d'un mar d'aigues tèrboles.

Corazón tan blanco pren forma de llibre de memòries amb tocs policíacs que capten l'atenció immediata del lector. No obstant, els temes principals que tracta la novel·la són la solitud, l'egoisme, el materialisme i les relacions matrimonials en la vida contemporània. 

Informació sobre l'autor:

• Web de l'autor 

Recomanat per Marta Serra i Sònia Andrés Peiró. Bib. Roca Umbert de Granollers

Aprofitem que el 26 de gener s'ha commemorat el Dia Mundial de l'Educació Ambiental per recomanar un llibre dirigit als més petits i que podreu trobar en la majoria de biblioteques.

Es tracta de La Meva primera guia sobre el canvi climàtic de José Luis Gallego, reconegut periodista ambiental i autor de nombrosos llibres divulgatius sobre temàtica medi-ambiental. L'acompanya en aquest projecte l'il·lustrador Òscar Julve, guanyador de diversos premis i molt conegut en l'àmbit del còmic.

De tots és sabut que el nostre planeta està greument amenaçat però no tots sabem de quina manera podem contribuir a pal·liar el deteriorament de la Terra. En aquest petit llibre els nens trobaran definicions clares sobre el que és l'efecte hivernacle, com les nostres accions més quotidianes afecten el canvi climàtic, com ens afectaran totes aquestes circumstàncies i, el més important, què podem fer per atenuar en la mesura que puguem els símptomes de les nombroses malalties del nostre planeta.

Un petit llibre dirigit als nostres infants però que crida l'atenció de qualsevol adult. Una obra per delectar alhora que educar.

Recomanat per María Jesús Arriazu. Bib. Antonio Martín. El Prat de Llobregat

Un llibre senzill per aprendre un dels esports amb més embranzida dels que es poden practicar a la ciutat! El patinatge en línia, que fa uns anys va estar al capdamunt dels interessos lúdics dels més joves, torna a despuntar de la mà, i dels peus!, de grups de música que han decidit gravar els seus videoclips sobre rodes.

Aquest llibre pretén ser una eina útil a qualsevol persona que estigui interessada en el món dels patins de línia, des de professors d'educació física que vulguin fer sessions monogràfiques amb els seus alumnes fins a pares i mares amb la necessitat d'ensenyar a patinar els seus fills. Passant per monitors de lleure i per aquells que, senzillament, s'hagin comprat uns patins de línia i vulguin aprendre a fer-ho bé dels del començament.

Aquí hi trobareu les directrius bàsiques per a què les caigudes siguin menys doloroses! I és que el seu autor, Javier Albert Bernal, té una llarga experiència en la iniciació a diversos esports. Aquest, però, és un dels que té més rodats.

Així doncs... preparats per patinar?

Més informació:

• El Patinatge a la Xarxa de Biblioteques

Recomanat per Marta Puig. Bib. Sta. Oliva. Olesa de Montserrat

Das Schloß és un llibre inacabat, publicat pòstumament i en contra de la voluntat del seu autor, el praguès Franz Kafka (1883-1924), que demanà el seu marmessor de destruir la seva obra inconclusa. La seva mort va ser prematura a causa dels insomnis, dels mals de cap, de la debilitat i de l'extenuació que patí tota la seva vida, per això va fer cures en sanatoris com el de la localitat d'Špindlerův Mlýn, on va començar a escriure El Castell, l'any 1922.

El protagonista d'aquesta historia, K, és un topògraf que ha estat cridat per treballar en una petita localitat l'autoritat del qual és un senyor comte; aquest, però, es mostra esquiu, denegant-li l'accés al castell mitjançant una cadena de personal al seu càrrec. Els vilatans del lloc, a la vegada, tampoc no mostren gran simpatia pel nouvingut, que ha de resoldre aquest inconvenient inesperat amb l'ajuda de dos ajudants que l'acaben portant a la desesperació.

Amb el castell podem fer-nos una idea de la cultura i de l'organització social de molts dels llogarrets de l'Europa central del tombant de segle que va tocar-li viure a Kafka, un jueu amb una percepció extraòrdinaria entorn de les relacions humanes, de gran sensibilitat envers l'opressió de la comunitat envers els individus i ben coneixedor de la burocràcia i els seus valedors.

Més informació:

Franz Kafka a les biblioteques XBM.

Franz Kafka a Worldcat.

Das Schloß a la Viquipèdia.

Museu Franz Kafka.

HEIDSIECK, Arnold. Community, Delusion and Anti-Semitism in Kafka's The Castle.

Recomanació feta per Jordi Parcerisa. Biblioteca La Muntala de Sant Vicenç de Montalt.

A Trens rigorosament vigilats, Bohumil Hrabal ens explica la història de Milos, un negat aprenent que treballa en una petita estació de ferrocarril de Txecoslovaquia l'any 1945. La Segona Guerra Mundial s'acosta al seu final i Milos acaba de tornar d'unes vacances forçades a causa del seu intent de suïcidi. Milos, jove sensible, està preocupat per la seva incapacitat de consumar l'amor que sent per la seva nòvia Masha.

La novel·la descriu els successos d'un dia que culmina amb la posada en pràctica per part de Milos i el seu company Hubicka, d'un pla per sabotejar un tren nazi que passarà per l'estació. Tot i l'aversió que el protagonista sent pels alemanys, Hrabal para esment en les característiques humanes, a més a més de bèl·liques, dels soldats alemanys que creuen la ciutat. Milos es sorprèn que els soldats de les SS en un tren podrien ser poetes o homes ociosos. Després veu a un altre soldat ferit que crida a la mare dels seus fills i reconeix els fils que uneixen a les persones, siguin txecs o alemanys.

La guerra, seguida per la normalització de la cultura sota el domini comunista, va significar que Hrabal complís els quaranta nou anys abans de tenir la seva primera oportunitat com a escriptor en prosa. Trens rigorosament vigilats narrada amb un estrany humor i humanitat, és un dels més bells exemples del seu ofici.

Jirí Menzel va traslladar la novel·la al cinema l'any 1967 amb la qual va aconseguir un Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa.

Més informació:

• Bohumil Hrabal a les biblioteques
• Bohumil Hrabal a la Viquipèdia
• L'adaptació cinematogràfica al catàleg
• La pel·lícula al Youtube (en italià) 

Recomanat per Cristina Valls. Bib. Antoni Comas. Mataró.

Jorge Wagensberg és un home polifacètic: físic, escriptor, museògraf i professor d'universitat. En aquest llibre presenta la seva biografia, sembla ser que va ser el seu editor qui li va fer la proposta i, aquest fet, li va permetre conèixer-se millor, cosa que li ha produït bones sensacions.

El llibre comença amb un repàs dels seus avantpassats procedents de Polònia, fugint del nazisme durant la Segona Guerra Mundial. En el llibre ens demostra una gran admiració pel seu pare, una persona amb gran capacitat creativa. Instal·lat a Barcelona fa un repàs pels diferents llocs on ha viscut o ha esdevingut el seu passat, detallant fins al màxim carrers i edificis. El seu Gran Dia va ser el primer dia  a l'escola Suïssa i, després, al Liceu Francès a Barcelona. També va referència a l'amor de la seva vida amb qui va conviure deu anys.

El llibre està ple de frases amb molt de sentit. Disserta sobre la creativitat, triar entre la bellesa i la utilitat. Molt interessant l'apreciació que fa de les coses més senzilles, com la feina d'un ferrer,  on hi veu "quanta saviesa, quanta experiència, quant talent i tanta creativitat".

Per a ell, la música, els idiomes i la lectura són els pilars de l'aprenentatge dels infants i que s'han d'aprendre de petit. "En aquestes primeres edats no cal ensenyar creences, no toca", ens diu, perquè pensa que a aquestes edats no hi pot haver crítica i es pot fer perenne si s'ensenya precoçment. "Les creences en ments en construcció funcionen com una eventual fàbrica de fanàtics", diu. Segons el senyor Wagensberg, "Tot allò natural ho portem de naixement, mentre que la part cultural s'aprèn més tard".           

També ens parla del poder i dels diferents líders. Els defineix en dues categories, els de primera classe que lideren el poder en be de la societat i ens fan gaudir; mentre que els de segona classe són els que nomenen els seus subordinats segons la lleialtat que li demostren i, per tant, ens fan patir.  

Resulta sorprenent que una persona amb tanta saviesa i amb una vida tan intensament viscuda tingui tan present les coses més senzilles. En el seu llibre presenta anècdotes molt divertides, però també una visió crítica de l'entorn i les persones que el formen. Mostra la seva passió per la divulgació de la ciència i els esforços que ha fet per liderar un gran projecte com el Museu de la Ciència, "CosmoCaixa".  Aquesta trajectòria li ha permès rebre diversos premis i distincions, entre elles el Premi Nacional de Pensament i Cultura Científica (2005) i la Creu de Sant Jordi que li va atorgar la Generalitat el 2007.

Més informació:

• Jorge Wagensberg a les Biblioteques
• article "El País"
• Entrevista a RTVE. Jorge wagensberg "Algunos años después"

Recomanat per Maria Suriol. Bib. Sta. Margarida i els Monjos. 

El llibre està estructurat en set capítols. En els primers capítols es fa una breu introducció dels orígens d'internet i la world wide web. En el llibre s‘ensenya a posar en funcionament, verificar i documentar aplicacions web en entorns internet, extranet i intranet. De lectura àgil, i amb molts exemples, també té capítols dedicats a l'anàlisi i descripció del control de les versions així com a saber desenvolupar aplicacions web.

Conté, a més a més, al final de cada capítol, un qüestionari d'autoavaluació de 20 preguntes amb múltiples respostes, per revisar els coneixements assolits. Les solucions estan disponibles a la web www.paraninfo.es.

Els continguts d'aquest manual pertanyen al Certificat de Professionalitat IFCD0210, que està regulat per decret llei. Aquest mòdul formatiu està inclós dins el temari de coneixements bàsics anomenat "Desenvolupament d'aplicacions en tecnologia web: MF0493_3 ".

L'autor és professor del grau mitjà i superior d'Informàtica i comunicació i coautor de continguts pel Ministerio de Educació i Ciència. També ha estat formador de professorat en internet, aplicacions informàtiques i programació.

Recomanació feta per Rosa Vives. Biblioteca Josep Roca i Bros d'Abrera.

En primer lloc, s'ha tractat d'oferir una descripció estructural de la llengua xinesa: el nom i els seus modificadors, el verb i els seus trets principals, els adverbis proverbials i els complements postverbals. En segon lloc, s'ha tingut en compte les necessitats funcionals. Per aquest motiu, sempre que ha estat possible, s'ha desenvolupat l'anàlisi en forma d'unitats de significat, proporcionant un ampli vocabulari pràctic per il·lustrar l'ús de la llengua. En la majoria dels casos, els exemples del llibre estan seguits d'una traducció literal i una traducció col·loquial.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

Guia excursionista de l'editorial Alpina que descriu l'espai natural Guilleries-Savassona. Inclou mapa excursionista, escala 1:25.000, usos del sòl representats a 3 nivells, itineraris marcats i guia d'excursions  de la zona, així com altres dades d'interès per a l'excursionista.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

1902. Oregón. Una nena índia de 15 anys amb aire màgic troba en un prostíbul als pistolers adequats per eliminar el monstre que viu a les coves de gel de sota la casa de la senyoreta Hawkline. Aquest encàrrec donarà lloc a situacions màgiques, enginyoses, de vegades salvatges, que conformaran un western atípic amb un caire gòtic, bizarre i alhora còmic i us farà gaudir de l'humor especial d'un autor del fenomen contracultural nord-americà denominat generació beat i que va acabar influint en el sorgiment del moviment hippie.

Richard Brautigan (Tacoma, Washington 30 de gener de 1935 - Bolinas, Califòrnia, 21 d'octubre de 1984) fou un escriptor nord-americà autor d'onze novel·les, nou volums de poesia i un recull de contes. La novel·la "El Monstre de Hawkline" la va escriure mentre vivia en una colònia d'artistes com Jim Harrison i Jeff Bridges i amb aquesta obra insòlita ha captat l'interès de Tim Burton que en diverses ocasions ha intentat adaptar-la al cinema.

Més informació:

• Richard Brautigan a les Biblioteques
• Richard Brautigan a la Viquipèdia
• Pàgina oficial de l'autor

Recomanat per Maria José Salmerón. Bibliobús Montau

Si alguna cosa va caracteritzar el pop dels noranta va ser la progressiva desaparició de les formes "clàssiques" d'escoltar la música: adéu al vinil, a la soferta casset i al walkman. L'invent de la dècada va arribar amb el CD de brillant superfície i so d'alta qualitat, que va acabar imposant-se i renovar les discoteques particulars. Gràcies a ell ens deslliguem com una pantera en llibertat, busquem tiretes per al cor dividit, ens desvivim per un petó de la flaca, contemplem com plovia cafè mentre ballàvem enganxats i, just al costat, el meu gat feia ui, ui, ui. Va ser una dècada de grans encerts, de fusió de gèneres, de veus excepcionals, però també de insuperables errors i hits que serien flor d'un dia; però, com passa amb tota dècada incompresa, amb els anys algú trobarà la vista enrere i descobrirà que va ser d'allò més cool, chic i trendy. Avança't a tots ells i descobreix per què el pop dels noranta s'ha convertit ja en objecte de culte.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

David J. Skal, autor d'estudis fonamentals com "Monster  Show: una historia cultural del horror", centra en aquesta ocasió la seva incisiva mirada i el seu talent investigador en els orígens, la història i la infinitat de lectures d'una de les icones més universals del terror i la cultura popular, traçant la seva evolució a participar de la novel·la original de Bram Stoker mitjançant el seu pas al teatre i, finalment, la pantalla.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

En aquesta guia trobareu exercicis amb diferents graus de dificultat desenvolupats pas a pas. EL procés de dibuix es mostra des dels primers esbossos en blanc i negre fins la il·lustració final. Perquè l'aprenentatge sigui complet cada pas s'acompanya d'instruccions senzilles, consells pràctics i suggeriments.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Nova edició actualitzada de la guia lonely planet. Guèisers, piscines de fang calent, núvols sulfurosos, glaciars que s'obren pas entre les muntanyes,.. Islàndia és un país en formació, un immens laboratori volcànic. No hi ha res com banyar-se en els seus llacs de color turquesa, contemplar el sol de mitjanit o les aurores boreals i caminar sobre el casquet glaciar. La seva fauna també es espectacular: balenes, aus com el fraret atlàntic. Un lloc per gaudir de la natura més salvatge.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

El llibre de Francesc Foguet, escriptor i especialista en el teatre català de la Segona República i contemporani, és un viatge artístic per la vida i la trajectòria professional de la Margarida Xirgu, la gran actriu catalana  del segle XX.  Una obra apassionada  que va més enllà del vessant teatral, ja que en les seves pàgines també trobem referències històriques sobre una de les etapes més convulses i, a la vegada, més lliures i esperançades com és la Segona República. A tall d'exemple, explica la coincidència de dos presidents, Manuel Azaña i Francesc Macià, a la llotja presidencial del Teatre Goya on la Companyia de Margarida Xirgu va representar ‘La Corona' un text de Federico García Lorca el desembre de 1931.

Nascuda a Molins de Rei l'any 1888, la Xirgu va ser una de les actrius més rellevants de l'escena no només catalana, sinó també espanyola i hispanoamericana; un tret distintiu, la universalitat de la seva figura, marcada per la seva passió pel teatre i pel seu compromís per la societat i les llibertats. Una vida apassionada i lluitadora que trobem exposada de forma cronològica  des de la infància de l'actriu en el si d'una família obrera, el naixement de la seva vocació teatral gràcies a la Dolores, la mestra que li va transmetre la seva passió per la lectura i el drama, passant pel paper que va tenir el teatre popular en la seva carrera fins a la consagració com a actriu de la mà d'Adrià Gual, Narcís Oller o Jaume Borràs per no citar el mateix Lorca; una col·laboració que naixia l'any 1927 amb la interpretació per part de l'actiu catalana de l'obra "Mariana Pineda" al Teatre Goya de Barcelona amb escenografia de Dalí. Un paper cabdal en la seva trajectòria, ja que li va obrir les portes dels teatres i dels intel·lectuals de Madrid, com Benito Pérez Galdós, Valle-Inclán, Jacinto Benavente o d'altres autors més innovadors de l'època, com Rafael Alberti, amb qui compartia també ideals republicans i que la va obligar a exiliar-se a Llatinoamèrica durant la Guerra Civil i la posterior postguerra  fins a la seva mort l'any 1969.

Així doncs, el llibre, que és tot un homenatge a una de les dones més brillants i innovadores del panorama teatral, ens ajuda a interpretar aquella frase mítica del saber d'on venim per tenir clar on anem com un estudi fonamental per conèixer la història cultural del nostre país.

Margarita : Cada rosa

tiene un rumorcillo de agua,

y un dolor de estrella viva

bajo sus hojas heladas...

Paraules de Lorca a Margarida Xirgu (1935)

Més informació:

• Margarida Xirgu a les biblioteques
• 14 moments estel·lars de Margarida Xirgu
• Xirgu: La semilla del Festival de Mérida - Documental (Canal Extremadura)
• Margarida Xirgu, la desterrada - Programa el meu avi (TV3)
• La Xirgu (TV3)
• Margarita Xirgu -  Programa Fin de siglo (RNE)
• Dones de teatre - Vida d'actriu
• Teatre català a les biblioteques
• Teatre - Espanya - S.XX a les biblioteques

Recomanat per la Bib. Esteve Paluzie. Barberà del Vallès

Mai us ha passat que heu reescoltat un Cd i al cap d'un temps no us ha mogut unes connexions sinàptiques, si no unes altres?

Difícil és, recomanar-vos un CD de techno per varis motius:

• Perquè " no m'agrada la musica xumba xumba"
• Perquè "només és musica per quan surto de festa"
• Tenim poques obres que siguin cabdals i es trobin al mateix temps a moltes biblioteques.

Volem que us agradi el techno -en concret-, que el cateu, que el sentiu, que el viviu, però per sobre de tot, des del Prestatge Virtual de Música, volem que us agradi la música -en general-. Per això, és important triar un moment adequat per escoltar aquest gran Cd. Si una cançó no us agrada, millor que salteu a la següent, però tingueu paciència ... que és una grandíssima virtut.

Underworld neix als 80 i encara estan en actiu. Tenen un lloc privilegiat dins l'escena anglesa, concretament amb la música techno. Arriben al Top 10 del Regne Unit l'any 1994. Estan a la mateixa alçada que Chemical Brothers, Letfield, Orbital, Future Sound of London, The Prodigy o The Orb .... tots compatriotes.

Amb himnes com Rez (potser més trance que techno) o la cançó arxifamosa de la pel·lícula Trainspotting: Born Slippy Nuxx (la primera part de la cançó és la que et fa ballar, la segona és la que t'arriba al cervell), han fet moure milers de persones arreu del planeta (inclòs Sónar ) i també han posat la seva música a pel·lícules i sèries com: The Blacklist, Biutiful, Sunshine, La playa, o Una historia diferente.

Riffs de sintetitzadors distorsionats, drum and bass, veus electròniques. En molts casos sereu conscients del què us espera només escoltant part de les cançons. Cd força festiu i també místic, amb música intel·ligent, a estones minimalista, urbà, fosc i brillant, exorcitzant, alliberador i luminal.

De tal manera que pareu de llegir, i aneu a la biblioteca per gaudir d'aquest Cd de referència pel que fa a la música i el moviment cultural al Regne Unit de finals del segle passat.

Per a més informació:

• Underworld a les biblioteques
• Pàgina web oficial
• Underworld a Allmusic
• Underworld a Twitter
• Underworld a Facebook

Recomanat per Marc de Blas. Biblioteca de Ponent. Sabadell

Dos amics recorren l'est d'Europa amb una camioneta atrotinada, sempre a punt de rebentar i deixar-los tirats a la cuneta d'alguna de les innombrables fronteres que creuen per vendre roba de segona mà dels països occidentals. Amb una ironia mordaç, Andrzej Stasiuk traça el periple dels dos personatges pels llocs més pobres i sorprenents, on col·locar les seves peces resulta cada vegada més complicat a causa de la competència dels productes xinesos. Un apassionant quadre dels marges de la societat de consum a Europa, on la vida canvia a una velocitat vertiginosa, i no sempre per a millor.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

El narrador d'aquest llibre ha decidit passar sol les últimes setmanes de la seva vida. Ho fa a Clarmont d' Alvèrnia, a l'extrem nord d'Occitània. Camina, rumia, tasta plats, guaita prostitutes, beu vi, té converses variades, de banals a sorprenents. I fa el turista. Tot li serveix per parlar de la desaparició, la seva o, més sovint, la de la seva llengua. I no podent fer-se entendre dels és a la humanitat sencera que parla.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

Els Pissimboni vivien en una casa coberta d'heura a la part alta d'un turó, prou distanciada de les altres cases com perquè tothom considerés que vivien fora del poble. Formaven una família de molts germans i ningú no  sabia si el patriarca i la seva dona, Ignacio i Martina Pissimboni, encara eren vius. Mai no se'ls veia pel poble, i els seus habitants ja s'havien acostumat a no pensar-hi. Ningú  es preocupava ja per aquella família. Tampoc ells pensaven en ningú.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Sota d'una cascada al riu Franklin, Aljaz Cosini, guia de riu, s'està ofegant. Assetjat per visions alhora horribles i fabuloses, reviu no només la seva pròpia vida, sinó la de la seva família i els seus avantpassats. En les aigües de la selva tropical que es precipiten damunt seu, veu aquestes vides despullades de les seves realitats superficials, i troba un món on els somnis reafirmen el seu poder sobre el pensament. A mesura que el riu creix, les seves visions es tornen més turbulentes i, en la inundació del seu passat, Aljaz descobreix l'ànima històrica del seu país.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Ara que som al mes de gener pot ser un bon moment per descobrir les festes i tradicions d'una comarca: el Maresme.

Les biblioteques d'aquesta comarca des de l'any 1997 publiquen per Sant Jordi una guia de recursos sobre un tema per tal de donar a conèixer la Col·lecció Local.

L'any 2007 es va publicar El Maresme fa festa, on cada biblioteca destaca del seu  municipi un festa de l'any que  la identifica, així trobem Sant Antoni Abat, Catifes per Corpus, Sardanes, Fires de la cirera... A la guia trobem la informació de cada municipi del tema anual, una imatge, dades de la biblioteca i la bibliografia . En els darrers anys, a més a més, trobem vídeos i App,s.

Les biblioteques de la Xarxa reben un exemplar d'aquestes guies cada any per Sant Jordi.

Recomanat per Muntsa Abad Biblioteca Pública de Cabrils

Dos monstres de la interpretació italiana con Marcello Mastroianni i Sofia Loren es van posar a les ordres del recentment traspassat Ettore Scola per donar vida a una mestressa de casa i un periodista; ell, resistent angoixat davant l'ascensió imparable del feixisme i ella, mare de família nombrosa amb una vida pautada, viuran una trobada en el dia de la visita de Hitler a Roma que canviarà la seva vida per sempre.

Filmada en l'estil minimalista i pausat propi del director, la història es conforma a base de diàlegs que la fan avançar, des de les posicions antagòniques del principi, a una comprensió mútua dels personatges; al final no caldran ni tan sols les paraules perquè, un cop dit tot el que s'havia de dir, els silencis i els gestos seran més eloqüents que qualsevol discurs.

El commovedor cant a l'amistat que glosa Scola es veuria recompensat amb dues nominacions als Oscar del 1977, per Mastroianni com a millor actor i a la millor pel·lícula estrangera, el Globus d'Or en aquesta darrera categoria, la nominació a la Palma d'Or de Cannes, i els David di Donatello per al director i per a Sofia Loren.

La vigència d'una pel·lícula de gairebé quaranta anys es mesura pel seu record i el seu impacte, i com totes les obres grans, Una jornada particular és ben viva. Anys enrere s'havia portat al teatre de la mà de Josep Maria Flotats i Anna Lizaran en els papers principals; ara mateix, Oriol Broggi dirigeix Pablo Derqui i Clara Segura en una adaptació en gira pels principals teatres de Catalunya.

Més informació:

• Ettore Scola al catàleg Aladí
• Ettore Scola a la Viquipèdia
• Una jornada particular a la Viquipèdia
• Tràiler
• Sofia Loren parla de com treballava Marcello Mastroianni
• Una giornata particulare, l'obra de teatre

Recomanat per Jaume Felipe. Biblioteca Maria Àngels Torrenta de Sant Pere de Riudebitlles

Tant la vinya com el vi han format part del món mediterrani des de temps immemorables, tant  des del punt de vista gastronòmic com també del comercial. Ara bé, hi havia una mancança lexicogràfica de la cultura vitivinícola al nostre país. Per aquest motiu, Xavier Favà, ha volgut fer una obra divulgativa que aplegui els principals noms de ceps i raïms de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.

Com ha recopilat tota la informació? Per una banda, ha fet un buidatge de més de quatre-centes varietats de raïm catalanes conegudes; i per l'altra, ha realitzat enquestes a pagesos, d'entre 65 i 90 anys, bons coneixedors de la vinya.

El resultat d'aquest treball aplega un total de setanta-set fitxes lexicogràfiques ordenades alfabèticament. Cada una es divideix en tres blocs: el primer conté el/s nom/s del/s raïm/s, així com una definició del gust, color i mida del raïm i els grans. El segon, les documentacions més antigues trobades amb la data i el lloc, les variants locals, les comarques on s'han aplegat, la sinonímia i els paral·lelismes lèxics inventariats en les llengües romàniques. El darrer, l'etimologia.

A la vegada, ha intercalat una trentena de mapes, així com fotografies de les diverses classes de raïm.

Recomanat per Biblioteca Ferrer i Guàrdia. Alella

"Escalar l'Everest va ser el major error de la meva vida, tan de bo no hagués anat mai" afirma l'escriptor Jon Krakauer.

Probablement sigui difícil trobar un bon escriptor que sigui alpinista i també un bon alpinista que sigui bon escriptor, doncs amb aquest relat, Jon Krakauer, periodista i escriptor montanyenc ens relata en primera persona el que va succeïr l'any 1996: el que pretenia ser un reportatge sobre les expedicions comercials a l'Everest, va acabar sent una tràgedia en la que van morir 8 persones.

El llibre està escrit en primera persona i en temps passat. Jon Krakauer va haver d'escriure aquest relat per aclarir la controvèrsia generada per l'article publicat a la revista Outside Magazine, considerada la revista esportiva més important dels Estats Units, on descrivia les circumstàncies i les accions dels guies i dels montanyencs sense experiència que van acabar convertint-se en un drama.

Aquest llibre escrit en forma de dietari dóna tot luxe de detalls sobre la duresa, la perserverància i un punt de bogeria necessaris per dur a terme aquests tipus d'expedicions: sempre al límit entre la vida i la mort.

Aquest best seller internacional ha estat portat al cinema. La pel·lícula, dirigida per Baltasar Kolmalkur, es va estrenar el passat 18 de setembre al nostre país i tan aviat com surti en DVD, podrem gaudir-ne d'ella a la Xarxa de Biblioteques de Barcelona.

Jon Krakauer també és conegut pel relat, basat en fets reals, "Cap a terres salvatges: entre la passió per l'aventura i el somni d'una vida en estat salvatge". Aquest best seller va ser publicat al 1996 i va permetre a Krakauer tenir una gran reputació amb aquest llibre d'aventures.

Més informació: 

• Jon Krakauer a les Biblioteques
• Jon Krakauer a la Viquipèdia
• Tràiler de la pel·lícula 

Recomanat per Sonsoles Martín. Bib. Josep Roig i Raventós. Sitges

"Irène" és la primera novel·la d'una sèrie policíaca de quatre llibres, que té dues característiques que la fan especial i diferent: la primera, és un carismàtic protagonista: Camille Verhoeven, un comandant de la Brigada Criminal de Paris, que va nèixer amb hopotròfia i s'enfronta al món amb seu metre i quaranta-cinc centímetres d'alçada, una personalitat complexa, un passat complicat, i el recolzament de la seva bonica esposa, Irène. Verhoeven és un bon policia, metòdic, estima el seu treball i es fa respectar. La seva vida canvia quan es troba amb un cas d'assassinats en sèrie de gran violencia, i la seva ressolució es converteix en una obsessió per a ell.

La segona, és la forma com l'assassí mata de forma brutal  les seves víctimes, fent un macabre homenatge als grans autors clàssics del gènere negre. Així, l'autor ens regala referències als seus escriptors preferits i que millor podien encaixar a la trama, com ara Bret Easton Ellis, Émile Gaboriau, James Ellroy o William McIlvanney.

"Irène" és una novel·la molt ben escrita, àgil, dura, valenta… Diverteix a estones i fa patir en d'altres, però no deixa indiferent. Quan l'acabeu correreu a llegir Àlex, la segona part de la sèrie!

Pierre Lemaître és un escriptor i guionista parisenc nascut l'any 1951, guanyador del prestigiós premi Goncourt l'any 2013 per la seva obra "Ens veurem allà dalt". També és autor de "Vestit de núvia", una novel·la d'aquelles que atrapen des de la primera pàgina, i amb girs inesperats a la trama en el moment adequat. Se'l considera el millor novel·lista francès del gènere negre actual, pel seu estil narratiu i magnetisme amb el lector.

Més informació: 

• L'autor a les Biblioteques
• Booktrailer

Recomanat per Bib. Santiago Rusiñol. Sitges

Contes macabres, és un recull de vuit relats de l'escriptor americà  Edgar Allan Poe (1809-1849) i il·lustrats pel francès Benjamin Lacombe (1982).

Edgar Allan Poe va ser un gran escriptor nord-americà que va escriure amb èxit tant prosa com  poesia. Conegut principalment per les seves obres de fantasia i terror, va escriure majoritàriament relats breus. Es pot considerar el principal creador del relat de terror psicològic del seu país natal. La majoria dels seus relats estan envoltats d'un tristesa i una foscor que t'atrapa i t'endinsa en les seves històries. A dia d'avui segueix sent una recomanació de lectura de terror per joves i adults.

Benjamin Lacombe, és un il·lustrador francès nascut el 1982. S'ha fet mundialment conegut per la seva il·lustració delicada, amb una gran intensitat tant en el color com en el detall. Ha il·lustrat gran obres clàssiques com: Blancaneus dels germans Grimm o Nuestra Señora de París de Victor Hugo. També ha il·lustrat fantàstics àlbums il·lustrats com: L'Herbari de les fades, La Pequeña bruja o Contes silenciosos.

Dins del recull podem trobar alguns dels millors relats de Poe: El retrat oval, un pintor roba la bellesa de la seva dona per posar-la en un retrat. A El cor delator dona veu a un psicòpata paranoic. A Morella l'esperit d'una dona morta reviu en la seva filla. També inclou altres relats com Berenice, La caiguda de la Casa Usher, Ligeia i el clàssic El gat negre.

El llibre és una petita joia: una magnífica edició amb uns textos imprescindibles, tot acompanyat d'unes il·lustracions plenes de detalls i molt intenses. A més, aquest recull compta amb un text sobre la vida i obra de l'autor, notes i ressenyes de cada conte i una bibliografia.

Imprescindible obra d'Edgar Allan Poe i un llibre que heu de tenir a les mans.

Més informació: 

• Lacombe a les Biblioteques
• Edgar Allan Poe a les Biblioteques
• Web de l'il·lustrador

Recomanat per Bib. Torras i Bages. Vilafranca del Penedès

Rafael Vallbonam, nascut a Barcelona el 1960, és escriptor, periodista i professor a la Facultat de Comunicació Blanquerna de la URL. Ha publicat més de cinquanta títols dels gèneres més diversos, des de la novel·la, els relats per a joves, l'assaig, els llibres de viatges, els reportatges i la poesia.
Apassionat del ciclisme, ha participat en nombroses curses cicloturistes tant de carretera com de muntanya, i ha fet alguns viatges en bicicleta dels quals n'ha escrit sengles llibres que es poden trobar a les biblioteques de la Xarxa. Tota aquesta activitat la podeu seguir mitjançant el seu blog "Dies de bici".

Escalada a Montjuïc: 1965 – 2007 és una crònica, literària però especialment gràfica, dels quaranta-quatre anys de vida d'una cursa ciclista que va esdevenir un referent en el calendari ciclista professional, no en va era la prova que suposava el colofó a la temporada, i que també va col·laborar a escampar les primeres imatges panoràmiques d'una gran ciutat com ja començava a ser Barcelona.
Per aquesta cursa varen passar les principals celebritats d'aquest esport tan arrelat a la nostra terra: figures de primer nivell internacionals com Eddy Merckx, Raymond Poulidor, Joop Zoetemelk, Alex Zülle, Tony Rominger o Laurent Jalabert, així com nacionals com Bahamontes, Ocaña, Lejarreta, Perico Delgado, Indurain, Beloki o Sastre, entre molts altres, varen deixar empremta de la seva classe per l'asfalt de la muntanya de Montjuïc.

Igualment aquesta prova també és exemple de treball col·laboratiu i del fruit aconseguit per l'abnegada dedicació i l'empenta d'en Joaquim Sabaté, president de l'Esport Ciclista Barcelona, i de la gent d'aquesta societat. La seva contribució va fer que l'esport ciclista fos protagonista de l'Escalada durant quatre dècades i que, alhora, fos testimoni d'uns anys claus en l'ascens de la ciutat.
 

Més informació: 

• Blog de l'autor
• Blog biblioteca Armand Cardona Torrandell - Racó ciclista

Recomanat per Bib. Armand Cardona Torrandell. Vilanova i la Geltrú

Retrat de l'odi, profund i torbador, amb el rerefons de la guerra dels balcans, "Antes de la lluvia" del macedoni Milcho Manchevski és una obra mestra que es mou en cercles al voltant de tres històries.

A la primera, "Paraules", una jove albanesa musulmana és acollida per un jove monjo cristià que ha fet vot de silenci; a la segona, "Rostres", la tensa relació entre una editora de premsa i un fotògraf de guerra famós; a la darrera, "Fotografies", el mateix fotògraf torna a la seva Macedonia natal cercant la dona que estima, per trobar-se solament amb la violència i el sense-sentit d'una guerra fraticida.

"Antes de la lluvia" és un bon exemple de cinema ocult, per diverses raons. A banda de ser un títol minoritari, que en el seu moment es va estrenar lluny del circuit comercial, no va rebre cap premi que li permetés major visibilitat. El seu director, Milcho Manchevski, va fer una producció anglesa just després d'aquesta, però va tornar a Macedònia tot seguit, on ha continuat dirigint notables obres sense gaire ressò ( com ara la molt recomanable "Madres"). El protagonista principal, Rade Serbedzija, ha fet de secundari a mil pel·lícules i sèries (potser el recordareu com l'inquietant propietari de la botiga de disfresses d' "Eyes Wide Shut"), però cap paper que l'hagi fet molt conegut pel gran públic. I, per acabar, l'edició en DVD és una peça tant de museu que una mica més i no us la podem recomanar.

Però ho fem perquè una pel·lícula que fa exclamar als crítics "excel·lent, poderosa, emocionant, bella" i exactament el mateix al públic que la veu, com a mínim mereix el seu espai en aquestes recomanacions.

Més informació: 

• Pàgina web de Milcho Manchevski
• Tràiler

Recomanat per Jaume Felipe. Bib. Maria Àngels Torrents. Sant Pere de Riudebitlles

El duo Za! ha generat en la seva curta carrera (ni 10 anys) més del que hem pogut encara assimilar: 4 discos raríssims, plens d'una originalitat compositiva sense comparació possible a kilómetres a la rodona; centenars de directes d'una potència i energia inèdites; haver-se colat a festivals pop fent una música difícil, sense concessions; haver creat una escena d'estil complex; haver impartit cursos de música improvisada, generant una corrent de fans implicats en la música; autogestionar les seves presentacions... Però la música, ai, la música, mireu:

Més informació:

• Za! a les Biblioteques
• Za! a la Viquipèdia

Recomanat per Julián Figueres. Bib. Vapor Vell. Barcelona. 

El passat 10 de gener moria a Nova York David Robert Jones, més conegut com David Bowie. Ziggy Stardust, El Camaleó del Rock, el Duc Blanc ens deixava després d'una lluita de divuit mesos contra un càncer de fetge.

Bowie va ser un artista eclèctic i entre altres arts va cultivar també la de l'actuació cinematogràfica. Va protagonitzar algunes pel·lícules i va treballar amb directors de prestigi com Nagisha Oshima o Tony Scott.

Però un dels seus papers més coneguts va ser el d'en Jareth, el Rei dels Goblins a la pel·lícula de Jim Henson, Dentro del laberinto. Henson va ser el creador dels famosos ‘Teleñecos' i la majoria de personatges de la pel·lícula són titelles. El guió va anar a càrrec del ‘Monthy Python' Terry Jones, el productor va ser George Lucas i l'animador Frank Oz.

Un vespre, el pare i la madrastra de la imaginativa Sarah (una jove Jennifer Conelly) es preparen per sortir i la jove ha de quedar-se a càrrec del seu mig germà Toby. La noia, enfadada per haver de bregar amb el petit, demana (gairebé distretament) al Rei dels Goblins, Jareth —un personatge del seu llibre de fantasia favorit anomenat ‘Laberint' — que s'emporti el seu germà.

I el seu desig es va complir. Immediatament, apareix davant d'ella, el Rei Jareth  i li diu que per recuperar al seu germà compta amb 13 hores, en el transcurs de les quals ha de resoldre el seu laberint i arribar fins al seu castell, si és que vol evitar que Toby es converteixi en un follet. Durant el recorregut, la Sarah ha d'esquivar els paranys que li posa en Jareth i conviure amb éssers fantàstics que l'ajudaran a alliberar al bebè.

La pel·lícula és un viatge fantàstic però també emocional per la Sarah, que ha de decidir si vol continuar sent una nena que somia amb contes de fades o acceptar les responsabilitats que implica fer-se gran.

Bowie també va participar en la banda sonora amb cinc cançons.

• David Bowie a les Biblioteques

Recomanat per Bea Garcés Biblioteca Armand Cardona Torrandell de Vilanova i la Geltrú

La Plum té una vida còmoda i tranquil·la, és la reina de casa seva. La família de la casa, una mare i el seu fill, la cuiden i se l'estimen amb bogeria. Però la calma desapareix quan a les seves vides apareix la Flake, una cria de gat carregada d'energia, molt adorable en aparença però que donarà mil i un maldecaps, sobretot a la pobre Plum.

 L'autora ens explica històries basades amb les aventures de la seva pròpia gata i ens ofereix l'oportunitat d'endinsar-nos en el món dels gats des de la quotidianitat amb grans tocs d'humor.

Si teniu gat o simplement us agraden els animals, no us podeu perdre aquest còmic.

Per a més informació:

• Plum a les biblioteques

Recomanat per Núria Maymó. Biblioteca Les Voltes de Sant Vicenç dels Horts.

Com aprenem? Tots tenim algun talent? Què diferencia la ment de les dones de la dels homes? Aquestes qüestions i moltes d'altres ens resol l'autor d'aquest llibre sobre l'òrgan més complex de tots: el cervell. El llibre es divideix en 5 grans temes: Així funciona, Emocions, plors i plaers, rareses, manual de manteniment i a dormir per tal d'anar-nos mostrant perquè el cervell ens menteix, perquè recordem la cançó de l'estiu, el misteri del badall o perquè al cervell no li agrada l'estiu.

Un llibre molt amè amb vocabulari apte per a tots els públics que ens desgrana mica a mica la gran complexitat d'aquest òrgan que, segons investigacions recents, tan sols li és rellevant la nostra supervivència i no la veritat ja que no té cap inconvenient en falsificar la realitat perquè aquesta sigui coherent.

Antonio Rial és llicenciat en Medicina i Cirurgia i doctor cum laude en Comunicació Audiovisual. Per la seva tasca en divulgació científica rep el Premi "Andalucía de Periodismo" i queda finalista del premi de divulgació mèdica Boehringer Ingelheim 2008. Per aquesta obra guanya el premi Europeu de divulgació científica, Estudi General, 2014 de la Universitat de València.

A les biblioteques: 

• Cervell

Més informació: 

• Pàgina web de l'autor
• Com aprèn el cervell? Materials didàctics de l'Hospital Sant Joan de Déu
• The Blue Brain Project. École Polytechnique Féderale de Lausanne
   

Recomanat per la Biblioteca Joan Triadú de Vic

Josep Diviu va començar fent excursions de petit recorregut, després va descobrir l'escalada i l'esquí alpí. Actualment és professor d'esquí i apassionat de les curses de muntanya, i dels seus coneixements i experiència surt aquest manual pràctic.

L'esquí alpí és una modalitat d'esquí que no necessita de zones preparades, però sí material i equip adequats, tal com ens explica l'autor, a més d'una preparació i una tècnica correcta per la travessa.

I aquest llibre és una guia de l'esquí de muntanya tant per a esportistes iniciats com per a esportistes que vulguin millorar.

Més informació:

• Esquí de muntanya

Recomanat per Carla Canongia. Bib. Municipal L'Ateneu d'Esparreguera

Doble CD magnífic en tots els sentits on Ramon Faure (Le Petit Ramon) desplega la seva vena més salvatge, i que dedica a les dones de la seva vida.

Aquí en teniu un tastet:

Les músiques que l'han influït flueixen per tot el disc... rock de garatge, psicodèlia i folkrock californià. Coproduït per Joan Pons (El Petit de Cal Eril) l'àlbum transpira l'essència del directe amb les col·laboracions de Roger Mas, Joan Pons, Carles Sanjosé (Sanjosex), Jaume Pla (Mazoni) o Martí Sales (Els Surfing Sirles), que participa en l'homenatge a Uri Caballero, "Tot penja d'un fil".

Més informació: 

• Petit Ramon a les Biblioteques
• Article a Enderrock

Recomanat per Elisabet Torrell. Bib. Central. Terrassa

Per fi podem trobar traduïdes al català i al castellà les primeres novel·les de l'enigmàtic Harry Hole, un detectiu noruec alcohòlic i drogoaddicte, amb un encant molt peculiar.

Molts de nosaltres vam conèixer l'obra de Jo Nesbø, escriptor i músic noruec, amb les seves novel·les L'estrella el diable (2010) i El ninot de neu (2013), i vam quedar captivats amb l'obra d'aquest jove autor.

I ara amb la seva primera novel·la "El ratpenat" publicada i guardonada a la millor novel·la nòrdica el 1997, podem conèixer els inicis i el passat fosc del detectiu Harry Hole.

La Brigada Criminal d'Oslo envia el Harry Hole a Sidney per investigar l'assassinat d'Inger Holter, una jove noruega de vint-i-tres anys, una celebrity de sèrie B. Allà coneixerà al qui serà el seu company Andrew Kensington, un aborigen australià de la policia de Sidney. Junts descobriran que aquest assassinat no es tracta d'un cas aïllat.

És una novel·la negra que enganxa des del primer moment, tot i això els fans de la saga del detectiu Harry Hole, potser trobem a faltar la intensitat i tensió de les últimes novel·les de Jo Nesbø.

Més informació: 

• Jo Nesbø a les Biblioteques
• Pàgina web de l'autor

Recomanat per Bib. Josep Pla. Sant Pere de Ribes

"Els bessons congelats" és el darrer dels títols de la sèrie de gènere negre protagonitzada pel personatge del jove detectiu Flanagan. La sèrie, escrita a quatre mans pels autors Andreu Martín i Jaume Ribera, es va iniciar amb la conegudíssima No demanis llobarro fora de temporada  i l'èxit ha estat tan gran que, d'aleshores ençà,  ja han escrit més d'una desena de títols.

Andreu Martín va néixer a Barcelona l'any 1949. És autor de més d'un centenar de títols, escrits tant en català com en castellà.  Si bé una bona part de la seva obra és de gènere negre, per a adults i per a joves, també s'ha endinsat en la novel·la històrica, fantàstica i esportiva, entre d'altres. Jaume Ribera, per la seva banda, va néixer a Sabadell l'any 1953 i va començar la seva tasca literària en l'àmbit del còmic, però s'ha dedicat, fonamentalment, al gènere negre.

El protagonista de tot plegat és el jove Joan Anguera, àlies Flanagan, un adolescent que dirigeix una agència de detectius amb seu al magatzem del bar dels seus pares. La sèrie de llibres va començar amb un Flanagan de només 14 anys i que, a "Els bessons congelats", ja n'ha complert 19. Malgrat la manca de recursos materials amb què compta per resoldre els casos, el que no li falta és enginy i el suport del seu incansable company d'aventures: en Xarxenèguer, company d'institut i millor amic d'en Flanagan. Barreja de sentit de l'humor, acció, intriga i amor són la clau de l'èxit d'aquesta sèrie de novel·la juvenil de gènere negre.

A "Els bessons congelats" en Flanagan ja ha acabat l'institut i té la intenció d'estudiar criminologia. La situació econòmica dels seus pares no és gaire bona i, per aquest motiu, el seu pare li ha buscat una feina en una gestoria. La perspectiva d'aquesta feina  no és pas  el somni d'en Flanagan així que, pel seu compte, en busca una altra més engrescadora.  Així és com arriba a l'agència de detectius Investigacions Biosca on li proposen resoldre el cas dels bessons congelats. Serà tot un repte, ja que el cas es va arxivar fa set anys, i també la prova d'accés a l'empresa. Amb l'objectiu de resoldre el cas, en Flanagan es dirigirà fins a Valldenàs, a la Cerdanya.  Allà, dos germans bessons van morir i ,dels cossos, se'n va perdre la pista ràpidament.

Una barreja d'intriga, temes esotèrics i sentit de l'humor que, de ben segur, enganxarà no només als habituals seguidors d'en Flanagan, sinó també a qui ara s'estreni amb aquesta col·lecció.

Més informació: 

• Andreu Martín a les Biblioteques
• Pàgina web d'Andreu Martín
• Primer capítol de l'obra
• Espacio Flanagan

Recomanat per Bib. Joan Oliva i Milà. Vilanova i la Geltrú

Tot i que s'ha traduït a molts idiomes desprès de l'èxit del seu anterior llibre, el supervendes "La Veritat sobre el cas Harry Quebert", aquesta és la primera novel·la que va publicar el suís Joël Dicker.

Amb aquesta novel·la coneixem la història del SOE, una unitat dels serveis secrets britànics que es va crear durant la Segona Guerra Mundial i que entrenava joves de diferents països europeus per enviar-los desprès a realitzar accions de sabotatges i donar suport a la resistència des de l'altra banda de les línies enemigues.

És una obra coral, amb personatges entranyables. Tot i això el principal protagonista és en Paul-Émile, a qui tothom anomena Pal, que té com a única família el seu pare. La història, però, no està enfocada tant des d'un punt de vista bèl·lic, que també, sinó sobretot de la relació que s'estableix entre aquest joves, des de la seva formació fins que entren en acció.

Molt recomanable, tot i que compta amb alguns moments molts durs.

La novel·la va ser guardonada amb el Premi d'Escriptors Ginebrins del 2010.

Més informació: 

• Joël Dicker a les Biblioteques
• L'autor a la Viquipèdia
• Pàgina web de Joël Dicker

Recomanat per Bib. Manuel de Pedrolo. Sant Pere de Ribes  

Xavier Theros és un escriptor i poeta català nascut a Barcelona el 1963. És autor de diversos llibres humorístics, d'assaig històric i traductor. És cofundador i membre, amb Rafael Metlikovez, del duet Accidents Polipoètics i ha participat com a locutor en diverses emissores de ràdio. Té una secció fixa a la Crónica de l'edició catalana del diari El País. Una selecció de 90 crónicas publicadas en aquest diari, revisades expressament per aquesta edició i a les que s'han afegit noves fotografies de Tamara López Seoane, formen aquesta "Barcelona: secretos a la vista".

Entre les pàgines d'aquest llibre el lector trobarà això, una selecció de secrets a la vista de tothom, visions diferents d'una mateixa cosa i passejades sense rumb pels carrers de la meva ciutat. Per aquí hi desfilen moltes de les seves filies i també algunes de les seves fòbies, records del nen que un dia va ser i que, encara ara, enyora tants llocs perduts. Relats del pas del temps, històries que no apareixen als llibres d'història, carrers estrets, mites de barri, objectes impossibles en uns encants, tot escrit per entregues al llarg d'aquests últims anys a les pàgines de crònica o en les sèries estiuenques publicades en el diari El País. Barcelona és una vorera infinita que es pot llegir.

Recomanat per Carme Trabal Benitez. Bib. Dos Rius de Torelló

Els secrets de Gaudí i de la Sagrada Família, un taxista que accepta passatgers nus, on conduir un tren en miniatura, una mà misteriosa, un extraordinari amfiteatre de dissecció, què vol dir l'estrella gegant que apareix al terra de Plaça Catalunya? és veritat que Franco va voler ser maçó? segueixen vius per la ciutat dels Cavallers del Sant Sepulcre? Tot això i molt més és el que ofereix aquesta. "Barcelona insólita y secreta", una guia indispensable per a aquells que creuen conèixer bé Barcelona, i per als que volen veure la cara oculta de la ciutat

De dia o de nit Barcelona només revela els seus secrets a habitants i viatgers que s'animen a sortir dels recorreguts habituals i per a això es necessita saber on anar. Tant si sou de Barcelona com si no, aquesta és la guia definitiva. No hi ha millor manera de conèixer la ciutat que fent aquesta ruta plena de misteri, de curiositats.

En aquest llibre s'ajunten Rocío Serra Carbonell i Carlos Mesa per oferir al lector una útil i manejable guia amb el que explorar tot el que conforma aquesta meravellosa ciutat que és Barcelona. Dividida per Barris i amb mapes detallats, aquesta obra és de compra obligada per a tot aquell que trepitgi, hagi trepitjat o vagi a trepitjar, Barcelona.

Recomanat per Carme Trabal Benitez. Bib. Dos Rius de Torelló

L'escriptora Barbara Wood va néixer 30 de gener de 1947 a Warrington, Regne Unit. Quan era petita va emigrar als Estats Units d'Amèrica amb els seus pares i el seu germà gran. Va créixer al Sud de Califòrnia i va estudiar a diverses escoles de Los Ángeles.

Després de l'escola secundària es va matricular a la Universitat de Santa Bàrbara a Califòrnia però no va acabar els estudis ja que es va dedicar a viatjar i a treballar en oficis tan diversos com passejadora de gossos, cambrera, i durant 10 anys va fer d'ajudant de quiròfan a un hospital. Aquesta darrera experiència queda reflectida en alguna de les seves obres on parla d'amor, intriga i temes mèdics.

Al 1976 va escriure la seva primera novel·la i des d'aleshores ha escrit més de 20 llibres que han estat traduïts a més de 30 idiomes.

És autora de bestsellers internacionals que documenta meticulosament per transportar al lector a llocs i cultures exòtiques amb molta credibilitat. Per donar més versemblança i realisme a les seves obres, viatja als països on es desenvolupen les seves històries i fa investigació "in situ" llegint llibres, diaris, revistes i entrevistant experts sobre diferents matèries.

Algunes de les seves vivències personals també ha quedats reflectides en algunes obres, com per exemple la feina que va desenvolupar com a assistenta de quiròfan, que va inspirar Constantes vitales i va influir en altres com Domina, El fuego de la vida, Bajo el sol de Kenia i  Armonía rota.

També escriu novel·la romàntica sota el pseudònim de Kathryn Harvey. La seva novel·la "House of Harmony" va ser portada al cinema pel director Marco Serafini a l'any 2005

El llibre. "Han passat molts anys; Jasmine torna a la seva casa natal al carrer  de las Vírgenes del Paraíso, a El Cairo. Ara és metgessa, i ha sabut trencar amb la dependència cultural a la qual està condemnada la dona al seu país. És pràcticament occidental en els seus valors, però quan es troba davant de la seva àvia Amira no pot evitar-ho: el passat irromp impetuós enmig de la cohesió de la seva nova vida. Es tracta d'una novel·la que mostra una rigorosa panoràmica de la historia recent d'Egipte, una sòbria crònica de la condició de la dona en el món musulmà i, sobre tot, l' emotiva història d'una dona que va viure aquesta condició i va saber fugir d'ella".

La història comença amb l'arribada Jasmine a Egipte, on troba la seva àvia que li va explicant una sèrie de secrets familiars que ella desconeix.

Des de la primera pàgina podem gaudir de la bellesa dels paisatges de El Caire i la profunditat dels diferents personatges que va despullant fins a mostrar-ne l'ànima.

Per un lector occidental és un descobriment assistir a les diferents escenes quotidianes que l'autora dibuixa amb la precisió i la claredat d'algú que coneix molt bé el lloc i les circumstàncies socials d'Egipte a partir de 1945, que és la data de naixement de la protagonista.

L'autora utilitza un llenguatge descriptiu i emotiu alhora. Per això els lectors poden tenir la percepció de quedar immersos en una lectura fascinant i encisadora.

Un llibre deliciós i delicat a estones, dur i estremidor alguns moments, poderós i inoblidable com la força de les dones que el protagonitzen. Una història que deixarà una impremta inesborrable a la memòria dels qui vulguin tenir l'encert de llegir-lo.

Més informació:

• Barbara Wood a les Biblioteques
• Kathryn Harvey a les biblioteques (Pseudònim de Barbara Wood per novel·les romàntiques)
• Barbara Wood a la Viquipèdia
• Pàgina web de l'autora
• Fons especial de novel·la romàntica de la Biblioteca del Districte 3 de Terrassa

Recomanat per Susi Rodríguez. Bib. Districte 3. Terrassa. 

Residu zero : com reactivar l'economia sense carregar-se el planeta / Joan Marc Simon
Barcelona : Pol•len, 2015
En el món actual, la mala gestió dels recursos naturals  ha portat a una sobreexplotació dels recursos disponibles del planeta. Saber gestionar eficientment aquests recursos sense generar residus és clau si volem construir un model de gestió sostenible. Per portar-ho a terme l'autor Joan Marc Simó, proposa l'aplicació de l'estratègia del Residu Zero a Europa i al món a través d'exemples pràctics i la seva pròpia experiència en el tema. Fer real aquest projecte, suposaria rebutjar l'explotació de recursos externs sovint de països en conflicte als quals hi estem "subordinats", potenciar la producció local i directament crear nous llocs de treball.
Tenim a les nostres mans una mostra de com poder reactivar l'economia a través d'un projecte enginyós, prometedor i alternatiu. El llibre va ser finançat a través de la plataforma Verkami  amb el suport dels qui creuen que un altre món és possible.

Per a més informació sobre el projecte: http://www.verkami.com/projects/10141-residu-zero-com-reactivar-leconomia-sense-carregar-se-el-planeta

Recomanat per Eva Fàbregas. Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró
 

• Snowboard a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Kenneth Branagh explica que va decidir dedicar-se a l'actuació als 15 anys, després de veure Derek Jacobi interpretar Hamlet.

Així, no ens estranya la devoció que aquest actor i director britànic professa a l'obra de William Shakespeare. Branagh va portar a escena moltes obres del genial dramaturg anglès i quan va fer el salt a la direcció cinematogràfica no va dubtar a posar-se davant i darrere de la càmera per interpretar el drama Enrique V (1989).

Mucho ruido y pocas nueces és la segona de les sis adaptacions de les obres de Shakespeare que Branagh ha portat a la pantalla gran i per fer-ho va comptar amb actors destacats a l'època com Denzel Washington, Keanu Reeves o Emma Thompson i altres novells com Kate Beckinsale i Robert Sean Leonard.

El Príncep Don Pedro d'Aragó torna victoriós d'una batalla acompanyat del seu germà bastard Don Juan, de Benedicto i de Claudio, un jove florentí que ha estat satisfet d'honors pel gran valor mostrat en el camp de batalla. Són rebuts amb gran alegria pel cavaller Leonato, que viu amb la seva filla Hero i la seva neboda Beatriz en una paradisíaca vila al mig del camp sicilià (Messina).

A partir d'aquí comencen tot un seguit d'embolics amb enamoraments, infidelitats, amistats,  lleialtat traïdes...

El director-actor bascula entre la teatralitat de les actuacions i una posada en escena on empra tècniques tan cinematogràfiques com els plans-seqüència o els travellings,  però tot plegat va aconseguir dotar el film d'una energia que traspassa la pantalla. A destacar la química que desprenia el tàndem Branagh-Thompson (parella a la vida real en aquells moments).

El 2012 el nord-americà Josh Wheddon va tornar a adaptar aquesta història en un film rodat en blanc y negre a la seva pròpia casa a Los Àngeles amb una posada en escena actual. 

Amb aquesta guia, Lydia Chaparro ens informar sobre els problemes de l'actual model de producció i gestió pesquera que ens ha portat a una sobreexplotació de la major part dels productes del mar que consumim. Defensa revertir aquesta situació i aposta per una pesca sostenible i un consum responsable.

A la guia s'avaluen les 71 espècies més consumides i, entre d'altre qüestions, es parla de l'impacte sobre elles i de les confusions més comunes al respecte. Es fa una recomanació de consum, amb instruccions per a una tria més responsable. I s'anima a passar a l'acció tot triant productes frescos i de temporada que estiguin etiquetats correctament, diversificant al màxim el consum per tal de disminuir la pressió sobre les espècies més populars i triant, quan sigui possible, els exemplars capturats per les pesqueries més selectives del nostre litoral.

Bloc de sobre la guia
Tríptic informatiu de la guia

Recomanat per Yolanda Villalón. Biblioteca Montserrat Roig de Sant Feliu de Llobregat

Aquesta és l'última novel·la escrita pel periodista i escriptor cubà Leonardo Padura (l'Havana 1955), ambientada en èpoques i llocs tan diferents com l'Havana contemporània vers l'Amsterdam moderna. El llibre està dividit en els relats de tres personatges, tres heretges, que trenquen amb els costums del seu entorn: Daniel, jueu convers per amor, Elías, sefardí excomunicat a causa de la seva vocació artística, i Judith, una noieta cubana representant d'una cultura juvenil ben singular.

La trama gira al voltant d'un quadre pintat l'any 1647 per l'holandès Rembrandt van Rijn, el taller del qual era situat al call jueu d'Amsterdam. Allí hi vivia el seu deixeble Elías Ambrosius Montalbo de Ávila, que va ser el model del rostre de Crist de què tracta el quadre. De generació en generació, el quadre va anar a parar a mans d'Isaías Kaminsky, que va fugir d'Alemanya l'any 1939. El barco, amb destinació a l'Havana, era el Sant Louis, i en ell també hi viatjava el quadre. Res més no va saber-se d'ell fins que Elías Kaminsky, nét d'Isaías, s'assabentés que havia sortit a subhasta. Per això decideix viatjar a Cuba i contractar els serveis de l'ex inspector de policia Mario Conde, actual marxant de llibres antics, i en una situació ben precària però honrosa.

Més informació:

• Leonardo Padura a la Xarxa de Biblioteques.
• Leonardo Padura a la Viquipèdia.
• La libertad como herejía, article de Leonardo Padura.

Recomanat per Jordi Parcerisa. Bib. La Muntala. Sant Vicenç de Montalt.

Normalment creiem que la contaminació més greu que patim és l'exterior, però n'hi ha dues encara més destacades pel que fa a la nostra salut: la contaminació dins d'edificis i la contaminació que ens ve dels aliments. Els europeus passem un 85% del temps dins d'edificis i estem exposats a contaminants químics a través dels materials. Minimitzar l'abast dels contaminants químics és un dels objectius del llibre que us recomano.

Per exemple: És millor el sòl ceràmic o de fusta natural tractada que materials com el PVC. Cal tenir ventilació a través de finestres i hi ha autors que desaconsellen els aïllants de polietilè expandit o els d'escuma d'ureaformol, que desprenen formaldehid durant molt de temps. La fusta cal que sigui tractada de forma natural. Hi ha protectors que són força tòxics, com ara les substàncies de creosota o pentaclorogenol, els quals han afectat greument algunes persones. Pel que fa a pintures, hi ha al mercat les pintures ecològiques basades en química vegetal com la llinosa o ricí, i també resines com la colofònia, que prové bàsicament dels pins.

En la vida quotidiana, a casa fem servir molts productes d'higiene personal i de neteja. Actualment es recomana comprar sabons més aviat naturals i fer servir desinfectants també naturals, com el vinagre o la llimona. Per a les taques hi ha remeis naturals. Si la taca és de bolígraf, cal deixar la roba en remull en llet calenta; si és d'oli, cal fregar-la amb aigua, una cullerada d'amoníac i una mica de renta-vaixelles. Un taca de cafè en ceràmica, es pot treure amb bicarbonat. El bòrax és molt útil per a evitar la floridura, com a blanquejador i desinfectant. Per a netejar els vidres va bé utilitzar una combinació de vinagre, llimona i aigua.

Pel que fa al jardí hi ha mètodes més invasius i no tòxics per a foragitar els nostres petits insectes. A vegades només cal aigua a pressió per a treure el pugó. L'ús de cendra escampada a terra també és interessant. La cervesa va bé per a eliminar els llimacs i posar vinagre a les zones de pas de les formigues talla en sec el seu itinerari.

L'alimentació ecològica té més antioxidants que la provinent de la gran indústria alimentària. Cal tenir en compte que la pressió de la producció no tan sols afecta la qualitat de vida dels ramaders i camperols, sinó que també genera una quantitat de pesticides i components químics sobre la terra de perillositat per a la salut animal i humana. Els mateixos peixos tenen ja incorporats components pesats –com el mercuri– en el seu organisme, és el cas de la tonyina i el peix espasa. Un punt destacat són els embolcalls dels aliments, innecessaris i que generen una quantitat de deixalles impressionant de difícil eliminació. Cal recordar que no és bo introduir pantalles de plàstic en el microones juntament amb els aliments a escalfar, perquè airegen microelements tòxics quan el plàstic està exposat a la calor. Respecte a les cremes solars i corporals cal evitar elements com els parabens, el plom i les nitrosamines cancerígenes. 

No estem acostumats a llegir les etiquetes, i hi ha productes en què el símbol de la calavera ja n'indica la toxicitat. També caldria mirar els components més sovint. 

Recomanat per Bibarnabloc

Sèrbia és una gran desconeguda, amaga desafiants paisatges de muntanya que contrasten amb les grans planes al nord. El riu Danubi travessa el país d'oest a est i serveix de divisió igual que en el passat va servir de frontera entre romans i bàrbars, austríacs i turcs.

Els jaciments arqueològics romans, els monestirs medievals, els edificis otomans i l'arquitectura decimonònica d'influència centreeuropea són els elements més característics de les seves ciutats a les que cal sumar en el segle XX la influència socialista en el marc de la Iugoslàvia de Tito.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

Segurament coneixeu aquella grata sensació d'escoltar una cançó que sempre us ha encantat, incrustada inesperadament en una pel·lícula que esteu veient. El plaer es multiplica quan trobeu que, encara que la cançó tingui vint o trenta anys, s'acobla tan bé a les imatges que hi sembla escrita expressament. Si esteu al cinema, potser us heu de reprimir les ganes de posar-vos a saltar sobre les butaques.

Em va passar fa uns mesos veient Carlos, l'excel·lent cinta del versàtil director francès Olivier Assayas sobre el famós terrorista Ilich Ramírez, àlies "Chacal". La cançó en qüestió era Loveless Love, pertanyent al disc del qual us vull parlar, Crazy Rhythms, i s'adapta de forma tan impecable al ritme de la pel·lícula que el melòman Assayas hi va voler fer servir més cançons de The Feelies, però els de la discogràfica, molt timorats, s'hi van negar adduint que no volien que s'associés el grup amb el terrorisme. Potser van perdre una bona ocasió per ampliar el culte a aquesta singular banda de New Jersey. I és que qualsevol que senti debilitat pel sons de The Velvet Underground, Television o Talking Heads s'enamora de The Feelies a la primera escolta.

Quan l'expert musical Juan Vitoria va escriure l'interessantíssim "Discos ocultos. 350 obras maestras de la música contemporánea por descubrir", que era una mena de "cara B" del seu llibre anterior Los 100 mejores discos del rock, no va dubtar en incloure-hi el debut de The Feelies. Sobre Crazy Rhythms diu: "es lujurioso con guitarras aceleradas, frenesí y pop alterado por la rapidez. Las composiciones de Bill Million y Glenn Mercer golpean sin tregua en una secuencia de nervio implacable que tiene inolvidables crescendos [...], canciones que no se escucharán hasta diez años más tarde, cuando infinidad de bandas se muestren admiradoras de estos genios".

És cert, quan el disc va sortir al 1980, no va vendre moltes còpies, però va resultar influència determinant per una pila de músics, com Peter Buck (R.E.M.), Dean Wareham (Luna) o Ira Kaplan (Yo La Tengo).

The Feelies van tardar sis anys en publicar la continuació, The Good Earth, on feien lloc a les guitarres acústiques, i al 1992, després de quatre discos magnífics, ho van deixar córrer.

Recentment es van reunir, van fer alguns concerts (a Europa no, perquè es veu que tenen por dels avions) i l'any passat ens van obsequiar amb un nou elapé, Here Before, que és una altra meravella.

Recomanat per Bibarnabloc

Bastien Vivès torna a fer ús virtuós del llenguatge visual per explicar-nos el curiós destí d'una família de pagesos dotats d'atributs físics allunyats dels cànons.

Es tracta d'una família que viu al camp, aïllada del món. Quan la Magalie, la filla, necessita atenció mèdica degut al mal que pateix per l'extraordinaria mida dels seus pits, es veuen obligats a trencar l'hermetisme i buscar ajuda de metges i polítics. És llavors quan la innocència dels personatges xoca contra una trama d'abusos i mentides sense possibilitat de redempció.

Los melones de la ira presenta una trama de sàtira social tan radical i perversa, que ens recorda al mateix Marquès de Sade, i ho fa de manera ràpida i contundent, com una fuetada.

La candidesa de la Magalie, la innocència del petit Paul, la força primigènia del pare i el lliurament voluntariós de la mare ens robaran el cor. Bastien Vivès ens estaborneix amb quatre traços. Són personatges desdibuixats, gairebé sense rostre i amb un mínim retrat psicològic. Ara bé, el gran poder simbòlic d'aquesta història bicolor, opera amb la força del conte tradicional i s'instal.la còmodament al subconscient col.lectiu.

Aquest còmic també és un divertiment. Una història curta, senzilla i altament eròtica. Un conte que converteix òrgans sexuals hiper-desenvolupats en símbol de l'instint sexual natural. Sentiments purs que es contraposen als abusos retorçats de la societat benestant.

Tot i ser una obra tan extrema com els seus personatges, Los melones de la ira esquiva hàbilment allò grotesc i la seva lectura resulta agradable alhora que produeix certa reflexió.

De nou Vivès ens sorprèn amb la seva captivadora narrativa visual. I encara que no sigui una obra apta per a tots els gustos ni per a tots els públics, aconseguir dir tantes coses amb tant poc, des del meu punt de vista no pot ser pornogràfic, si més no, una genialitat.

Recomanat per Bibarnabloc

La protagonista Seila Dor treballa a una llibreria, és escriptora i té ganes d'experimentar. S'apunta a un projecte anomenat Play Room que consisteix a ficar-se dins d'una sala amb altres participants per fer realitat totes les seves fantasies sense cap perill aparent, ja que són virtuals. En un principi l'experiment sembla inofensiu. Esteban Rey és un escriptor reconegut, en crisi d'inspiració, que es vol aprofitar de l'admiració que li té la nostra protagonista per nodrir la seva creativitat. Li fa escriure les sessions en les quals ella participa amb unes estranyes condicions. La trama es va complicant a mida que els protagonistes comencen a sentir una malaltissa dependència cap a l'experiment. Amb l'ajuda d'un dels participants Seila aconseguirà veure la part més fosca de Play Room. La imaginació i la realitat estan tan diferenciades? Quins són els límits de la fantasia?

Patricia Muñiz ens convida a trobar-nos en un univers propi on aconseguim oblidar-nos de nosaltres mateixos, ens despulla per dins i sorprèn per fora.

Una autora que cada cop dona i donarà més a parlar, presentacions arreu del país, signatures de llibres, molt bones crítiques, booktrailers…

Recomanat per Bibarnabloc

Els pocs quilòmetres que separen l'Àfrica d'Espanya a l'estret de Gibraltar sedueixen als narcotraficants i converteixen la zona en un espai molt atractiu per al contraban de drogues. El Niño i el Compi es deixen atrapar pels diners fàcil que es pot aconseguir amb l'herba, però aviat la cobdícia farà que vulguin ampliar un negoci que els queda massa gran.

Daniel Monzón dirigeix un thriller ambientat en el món del narcotràfic. Avalat per l'èxit del seu anterior treball, Celda 211, Monzón construeix una història on dues trames en principi desconnectades conjuguen a la perfecció per regalar-nos un film amb acció trepidant que no decau en cap moment, amanit amb la típica sorna andalusa que li treu ferro i amb uns personatges amb els quals l'espectador acaba empatitzant malgrat les seves accions. També hi ha una trama amorosa per als que, com a mí, els agrada que hi hagi petó al final.

El càsting de la pel·lícula és superb. Un guió molt correcte i unes interpretacions magistrals ajuden a pujar la categoria de la pel·lícula. Luis Tosar, Eduard Fernàndez i Sergi López treuen excel·lent. Barbara Lennie ens deixa bocabadats amb les seves mirades contingudes i les seves paraules no dites. El Niño és també la pel·lícula debut d'en Jesús Castro, la naturalitat amb què interpreta el seu paper, li va servir per ser nominat al Goya al millor intèrpret novell l'any passat i és un dels actors més sol·licitats del moment, esperem que no perdi aquesta espontaneïtat quan comenci a adquirir tècnica interpretativa. Disposa d'un avantatge important que a la vegada pot arribar a ser també un handicap i és que no és fàcil gestionar una mirada tan intensa. No us recorda una mica al Paul Newman? A la pel·lícula apareix també Jesús Carroza, últimament de la mà de Jesús Castro, han actuat junts en tres de les quatre feines del primer, Carroza és un secundari de nivell, a veure quin camí segueix la seva carrera.

La pel·lícula està localitzada a Cadis i Almeria, un altre al·licient per visionar-la. A mi aquests paisatges ja em tenen el cor robat però si no heu anat, apunteu-vos-ho a la vostra agenda, vindreu encantats.

Un molt bon producte de cinema espanyol. Si ho arriben a fer els americans, triomfa en els mercats internacionals.

Recomanat per Bibarnabloc

Aquest és el disc d'una música d'un altre món, d'una constel·lació llunyana, música que ens ve directament de Pegasus. Les notes ens transporten a un univers íntim i delicat, que transmet  un treball acurat, brodat, amb una meditada tria instrumental, tria de paraules i de música que ens porten cap aquest conjunt d'estrelletes al cel, de Pegasus. 10 cançons plenes de poesia i metàfores d'un observador de Pegasus.

Joan Miquel Oliver compositor, lletrista i guitarrista d'Antònia Font, publica el seu nou àlbum, tercer de la seva carrera en solitari i primer desprès de la dissolució de la llegendària banda mallorquina. Aquí, a Pegasus, Joan Miquel Oliver, canta, xiula, toca les guitarres, el baix, els teclats, la faluta i les percussions. Tot sol va gravar al seu estudi i en la més estricta intimitat tots i cadascún dels instruments i amb l'ajuda de Quimi Portet qui va enregistrar les veus i realitzar les mescles.

Un bonic disc que ha aconseguit la primera posició com a millor disc català de l'any segons els oients d'iCat.cat.

Més informació:

• Joan Miquel Oliver a les Biblioteques
• Joan Miquel Oliver a la Viquipèdia
• Homenatge a Antònia Font
• ‘Pegasus', de Joan Miquel Oliver, millor disc de l'any segons iCat.cat. "Vilaweb"

Recomanat per Anna Artigas. Bib. Salvador Vives Casajuana. Sant Vicenç de Castellet.

Segon disc autoeditat d'aquest quintet que han cuinat tretze cançons que fan saltar la gent als concerts. El resultat és un àlbum amb grapa i amb una sonoritat complexa. Les cançons compostes i cantades per Xavi de la Iglesia conserven l'esperit commovedor marca de la casa, però creixen en noves direccions.

Ells mateixos defineixen aquest segon àlbum com a més cuidat, contundent, treballat i més ambiental que el primer (El turista, Picap, 2012), sobretot perquè les lletres de les cançons poden generar ambients i estats d'ànim diversos. Busquen més les sensacions, com els quadres impressionistes, que quan els tens just al davant no acabes de veure'ls clars, però a mesura que te'n vas allunyant, hi vas apreciant les formes, els personatges, els paisatges, tot el conjunt. Aquestes cançons van néixer en el context de la seva última gira, que els va portar a crear una sonoritat més potent, cosa que els ha fet sentir-se més còmodes.

Més informació:

• Blamut a les Biblioteques
• Pàgina web oficial

Recomanat per Elisabet Torrell. Bib. Central. Terrassa.

És un territori que ofereix al viatger múltiples possibilitats de descoberta: des de les serres del Cadí-Moixeró fins a les valls del Ter, Llobregat, Cardener i Anoia. Molins fariners i paperers, a més d'enginys industrials aprofitaren les aigües d'aquests rius per moure turbines i alimentar calderes de vapor. Foren, juntament amb la mineria, els grans motors del desenvolupament industrial de principis del segle passat i ara, convertits en museus, ens recorden aquells temps de progrés i conflictivitat social. Senders senyalitzats i rutes personalitzades permeten recórrer bona part d'aquest país. Santuaris i castells enlairats que vigilaren temps ençà les fronteres són ara testimonis del pas dels viatgers. Tot plegat, una atractiva proposta turística per descobrir a poc a poc, amb propostes gastronòmiques que utilitzen els productes propers per elaborar una cuina tradicional de qualitat.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

En aquest llibre, el conegut periodista esportiu Jordi Robirosa, presentador de l'NBA.cat de TV3, i creador d'expressions com "apostoflant" o "aquest és el triple de Chuck Norris", ens explica les anècdotes que s'ha anat trobant durant els darrers vint anys en què ell ha conegut a jugadors, entrenadors, periodistes i fans de l'NBA.

Un llibre per repassar els detalls del bàsquet -més cèlebre del món- dels últims vint anys, amb el to apassionat i murri de Jordi Robirosa, un senyor amb barba per Marc Gasol.

A l'inici dels anys vuitanta, arribava poca informació televisada sobre el bàsquet professional americà. Un dia, però, un bon comunicador anomenat Jordi Robirosa va començar a parlar d'aquest món des de Televisió de Catalunya. A partir d'aleshores, els noms de Magic Johnson, Michael Jordan o Larry Bird, els Celtics, els Lakers o els Bulls van passar a alimentar espectacularment la basquetmania catalana.

Tracta molts temes, tots aquells que el periodista troba interessants. El llibre ja comença parlant d'en Drazen Petrovic, primer europeu en jugar a l'NBA la temporada 1989-1990. En diverses ocasions parla de Michael Jordan, és mític el cop en què li va preguntar qui era Ronaldo a Michael Jordan i el revolt que va suposar. I com no, del salt a la lliga dels Gasol i Juan Carlos Navarro i de com han situat el bàsquet en el mapa esportiu català, tan focalitzat en el futbol.

Jordi Robirosa va néixer el 1958 a Barcelona i de petit ja sabia que volia ser periodista esportiu. El 1985 va entrar a TV3 i des d'aleshores és la veu del bàsquet en aquesta emissora de televisió. Actualment Jordi Robirosa dirigeix el programa NBA.cat –abans NBA Total- i fa les transmissions dels partits de l'ACB, del bàsquet femení i de l'Eurolliga juntament amb Nacho Solozabal.

El llibre està estructurat en 28 capítols força breus, d'unes 6 pàgines cadascun. Aquest format en facilita la lectura, i fa que sigui una obra amena i divertida.

En definitiva, és un llibre per passar-ho bé tot llegint les anècdotes del bàsquet en els darrers anys.

>Més informació:

• L'NBA a la xarxa de biblioteques
• El bàsquet a la xarxa de biblioteques

Recomanat per la Biblioteca de Ponent. Sabadell

El "Tractatus logico-philosophicus" de Wittgenstein és una de les grans obres filosòfiques del segle XX. A jutjar per l'abast de la seva temàtica i per la profunditat del seu pensament, no hi ha més que dues obres -inconclusas- que li siguin comparables: "Ser i temps" de Heidegger i "Investigacions filosòfiques" del propi Wittgenstein. Però fins i tot en comparació amb aquelles el "Tractatus" resulta captivador. És una obra molt breu i està redactada en un estil epigramàtic. Es tracta d'una reflexió que trasllueix el caràcter de l'home que la va escriure i la seva manera de pensar en el moment d'escriure-la. La present edició està concebuda com una guia per a la lectura del "Tractatus", l'única obra de Wittgenstein publicada durant la vida de l'autor. Michael Morris ens ajuda a comprendre aquest breu i sovint críptic text, apuntant i analitzant els temes clau: la vida de Wittgenstein i el seu rerefons en el "Tractatus"; les idees i textos del "Tractatus"; i la importància i la vigència que té avui dia en la filosofia l'obra de Wittgenstein.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Gray realitza una exploració sobre com s'enllacen els àtoms per formar molècules i compostos, explica la diferència entre la química orgànica i la inorgànica i investiga l'ampli ventall de materials que les molècules poden crear.

*Novetat de la Biblioteca Virtual

Nadar torna amb una obra amb la crisi com a referent temàtic determinant, després de la seva sorprenent òpera prima, Papel estrujado (Astiberri, 2013). És sempre la mateixa història, i no obstant això, sempre nova: cada generació ha d'aprendre a viure en un món a cavall entre el vell i el nou, en permanent canvi, en consta nt reinvenció. Molts camins, tot just caminats, queden truncats i les expectatives i els somnis es fonen amb la por fins a gairebé desaparèixer i convertir-se en una ombra. Però una vegada més ens veiem obligats a adaptar-nos, a oblidar i aprendre, encara que sigui pitjor del que pensàvem. A marxes forçades, com sigui, viure ho és tot, i renéixer una promesa sempre a l'horitzó. Els tres relats que componen aquest llibre parlen d'aquesta interrupció, la qual vivim avui en dia, on s'ha dilapidat el futur d'una generació i ha donat peu a un nou món on les regles del joc han canviat, on ja no val la pena escrutar el passat per aconseguir respostes o consol. Carles, David i Sara juguen les seves cartes i aposten fort, tracten de ser feliços, de viure i seguir endavant.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Quan l'Antonia, una senzilla caixera de supermercat, salva un home gran de ser atropellat, desencadena una sèrie de terribles esdeveniments. En els principals edificis construïts per Antoni Gaudí apareixen uns cadàvers amb unes mutilacions esfereïdores. La policia es troba en un carreró sense sortida, i l'Antonia assegura una vegada i una altra que ha vist el fantasma d'en Gaudí.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Viure sola no només es pot i molt bé, sinó que per a moltes dones es revela com una situació plena de noves possibilitats. Viure sola no només es pot i molt bé, sinó que per a moltes dones es desvetlla, davant el seu propi sorpresa i molt especialment en l'edat madura, com una situació plena de noves possibilitats. La taxa de divorcis en parelles els integrants té més de 50 anys segueix creixent. Moltes d'aquestes dones separades, mares de fills majors, han decidit viure soles. Duri el que duri, viure sola és un temps bo per pensar cap endavant, confiar en si mateix i fer realitat els somnis arxivats.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Recomanat per Sofía Möller. Biblioteca Can Pedrals. Granollers.

Natsume Soseki és el pseudònim literari de Natsume Kinnosuke  (1867-1916). Novel•lista japonès, professor de literatura anglesa i escriptor de haikus i poesia xinesa .
Nascut en una família de samurais en decadència,  era el petit de sis germans. Als  2 anys va ser entregat en adopció a una parella de servents amb els quals va viure fins als 9 anys.
La primera obra que li va donar la fama va ser Soy un gato (1905)  seguida de  Botchan (1906) la qual va ser més de 100 anys després guardonada amb el Premi Llibreter 2008.  Al llarg de la seva vida va escriure catorze novel·les de les quals "Kokoro" va ser la seva obra mestra,  publicada el 1914.
Kokoro vol dir "cor"  i precisament aquest títol és molt significatiu, ja que en les seves pàgines, escrites amb una absoluta sinceritat i en primera persona,  ens anirà narrant escenes viscudes que marquen i defineixen el caràcter del protagonista.

La novel·la és bàsicament la història d'una amistat entre dos homes, el primer, un jove estudiant que passa uns dies de vacances amb un  amic en un lloc d'estiueig,  l'altre  un home de mitjana edat al qual  el protagonista s'aproparà fascinat per la seva personalitat.  A mida que es van coneixent, creix l'interès del protagonista per  endinsar-se en la vida d'aquest misteriós personatge que acabarà tenint una influència vital en la seva existència.
Escrita en tres parts perfectament diferenciades, la narració convergeix sempre en els valors suprems de l'amistat i de l'amor pur que malgrat tot no estarà exempt de la traïció i del penediment,  que s'arrossegarà tota la vida com un pes insuportable.
La forma narrativa destaca per la dualitat,  que ens mostra alhora els fets narrats i la percepció que d'ells en té el protagonista, com si d'un joc de miralls es tractés.   És una novel.la honesta i delicada on res és excessiu i que he gaudit intensament des de la primera a l'última pàgina.

Més informació:

• Natsume Soseki a les Biblioteques
• Natsume Soseki a la Viquipèdia

Recomanat per Montse Sales. Bib. Martí Rosselló i LLoveras. Premià de Mar

Segur que per casa teniu un munt d'objectes que esteu tips de veure i que fa anys que no tenen cap utilitat, doncs aquest llibre, producte del programa de TV3 "Ja t'ho faràs" de la mà d'en Rafel Vives us donarà un munt d'idees que us ajudaran a donar una segona vida a tots aquests objectes.
No cal que sigueu molt manetes ni que tingueu un arsenal d'eines a casa, simplement heu de tenir ganes de posar-vos-hi i de deixar anar la imaginació. El llibre us aporta una bona colla d'exemples que segur que podeu utilitzar com per exemple com fer una cadira amb dos monopatins o com crear una làmpada amb un globus terraqüi.
Però no us quedeu aquí! segur que amb aquest punt de sortida podeu innovar i crear d'una manera ben original, sense gastar gaires diners i sense sortir de casa.
A en Rafel Vives li agrada molt la paraula "renovar" i això és el que us animem a fer gràcies a aquest pràctic llibre.

Més informació:

• Rafel Vives a les Biblioteques

Recomanat per Sílvia Anfrons. Bib. Tordera.

Tew Bunnag, nascut a Bangkok l'any 1947 és expert en arts marcials, les quals va començar a practicar des de molt jove. Es va graduar a la Universitat de Cambridge l'any 1968 i va iniciar la seva etapa espiritual amb un ex–abad del Temple de Buddhapadipa.
Va viure intensament el tsunami que va arrasà el seu país l'any 2004.
Col·labora amb la Fundació Mercy Centre dels ravals de Bangkok, la seva ciutat natal,  on acompanya nens i adults per ajudar-los a "morir bé".
Tew Bunnag ens presenta el seu llibre sobre la necessitat d'elaborar el dol a través d'un relat senzill però molt emotiu.

"El Temps del Lotus" o com superar qualsevol pèrdua a la vida.

El llibre ens fa una descripció molt acurada dels moments previs i l'agonia que li suposa a en un nen de deu anys la pèrdua de la seva germana gran.
La vivència del succés el segueix al llarg de la seva vida,  una explosió de pau interior, i la connexió que sent amb la seva germana quan contempla el dibuix d'un lotus flotant sobre l'aigua,  el fan intentar esbrinar què va succeir en el trànsit de la seva mort.
Vint anys després els batecs del cor i la suor a les mans encara el fan sentir que no ha superat la pèrdua.
La fugida a una vida material i sense sentit  el fa allunyar-se de l'amor i de la persona que més estima i que té al seu costat, la seva mare.

És en el moment de la mort de la mare  quan reconeix l' experiència sobrenatural i el sentiment de joia que va viure en la seva infantesa.

A una edat ja madura entén que la mort ens dóna  una nova vida.

Més informació:

• Tew Bunnag a les Biblioteques
• Entrevista "El desafío de la transformación en el mundo real"

Recomanat per Bib. del Poblenou. Pineda de Mar.

"Giratomb de vida" és un llibre imprescindible que parla sobre l'exili i la lluita diària dels que es veuen avesats a deixar la terra natal en contra de la seva voluntat. Al voltant de tres grans esdeveniments, la història amorosa del senyor Magraner, la revolució i la Guerra a Arenys de Mar i el posterior exili, l'autor proposa un text sòlid i poètic on es posa de relleu la situació dels catalans a l'exili mexicà. Els personatges del llibre es trobaran revoltats constantment contra el silenci i la renúncia a les arrels, el preu que s'imposa massa sovint per començar una nova vida. Aquesta novel·la d'aire testimonial va ser finalista del Premi Joanot Martorell i va romandre inèdita al calaix durant gairebé cinquanta anys. Recuperada l'any 2007 de l'oblit representa, en l'actualitat, una radiografia profunda sobre les actituds i els neguits dels exiliats que es veuen condemnats a viure lluny de casa.

Josep Maria Miquel i Vergés (1903- 1964) va ser un escriptor i historiador arenyenc que va morir a Coyoacán, Mèxic, on residia des que va emprendre l'exili fugint de la dictadura de Franco. De profunds sentiments catalanistes, va participar molt activament de la vida cultural arenyenca i del país, col·laborant en publicacions com Arenys i sa comarca, Salobre,  La Publicitat o la Revista de Catalunya. L'any 1932 va fundar juntament amb Lluís Ferran de Pol, la revista Oreig, i va ser jurat dels X Jocs Florals de l'Ateneu Arenyenc, compartint càrrec amb Joaquim Ruyra, Carles Riba i Mn. Josep Palomer Alsina. També va exercir com a secretari de Pere Bosch Gimpera mentre aquest ocupava el càrrec de Conseller de justícia de la Generalitat de Catalunya durant el període 1937-1939. Després de la desfeta republicana, Miquel i Vergés va veure's obligat a exiliar-se a Mèxic, on va desenvolupar investigacions de caire local i col·laborà amb publicacions com Full català o Quaderns de l'exili. La seva escriptura se'ns -revela tenyida d'una poètica delicada i innovadora, on s'hi reconeix el pes i la importància que l'autor donava a la història dels pobles. L'any 1966 va ser nomenat Fill predilecte d'Arenys de Mar a petició de Josep Montmany, principal artífex i responsable de la recuperació de la figura de l'escriptor a l'escena literària catalana i arenyenca. És gràcies a ell i a Angle editorial que podem llegir, ara, les seves dues obres narratives inèdites fins a l'any 2005, Giratomb de vida i Un deliri de mar.

Més informació:

• Josep Maria Miquel i Vergés a les Biblioteques
• Josep Maria Miquel i Vergés a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Pare Fidel Fita. Arenys de Mar

En aquest  llibre hi trobem les darreres reflexions d'aquest prestigiós pensador conegut per obres tant emblemàtiques com El fin del trabajo, o La Tercera Revolución Industrial.

Rifkin opina que el sistema capitalista ha iniciat el seu declivi i que ens trobem en un moment de transició cap a un nou sistema econòmic que ell anomena el "procomú col·laboratiu", basat en la col·laboració entre persones i que comportarà la democratització de l'economia mundial,la reducció de les diferències i la creació d'una societat més sostenible.

El sistema capitalista significa la mercantilització de  qualsevol aspecte de la vida humana per a intercanviar-lo com una propietat. Gràcies a internet, el cost de producció de molts bens i  serveis esdevé gairebé nul o sigui que aquests es poden oferir de manera gratuïta fugint de la dependència especulativa dels mercats.

El cost marginal zero fa que moltes persones creïn i comparteixin tot el que fins llavors havien de pagar,  informació, lleure, habitatge, estudis, etc.

Ressorgeixen fòrmules com el cooperativisme o se'n creen de noves com  les xarxes de distribució i el micromecenatge, es creen monedes alternatives i es valora l'intercanvi com a nou model social.
Rifkin, ens mostra la relació que hi ha entre l'activitat econòmica i els condicionaments ecològics imposats per les lleis de l'energia, cosa que no tenien en compte les teories econòmiques convencionals.

Això que d'entrada ens pot semblar una mica abstracte, la lectura més que recomanable del llibre, ens ho aclareix d'una manera molt entenedora.

Web de la fundació de l'autor

Recomanat per Marta Pujol. Biblioteca La Cooperativa de Centelles

Us recomano una novel·la que captarà la vostra atenció des de la primera pàgina i no la podreu deixar fins al final. El curiós incident del gos a mitjanit és una novel•la que no s'assembla a cap altra; en poques paraules, és inclassificable. Aquest fet la fa ser especial i en poc temps ha esdevingut un clàssic.

El seu escriptor, el britànic Mark Haddon, va treballar amb persones amb deficiències físiques i mentals, i això li va generar un bagatge d'experiències i coneixements suficients per a permetre-li escriure aquesta història.

El protagonista, un noi de quinze anys, pateix una forma lleu d'autisme, i és extremadament bo amb les matemàtiques. S'escapa de casa del seu pare, perquè descobreix que l'ha mentit durant molt temps fent-lo creure que la seva mare era morta. Emprèn un viatge ple de dificultats per trobar-la. A mesura que transcorre la trama, es mostra al lector com el noi qüestiona el sentit comú i el comportament dels adults que l'envolten.

Més informació:

• Mark Haddon a les biblioteques
• Mark Haddon a la Viquipèdia
• Pàgina web de l'autor

Recomanat per Gabriel Milà. Bib. Joan Coromines. El Masnou. 

El llarg dinar de Nadal és una obra del dramaturg estatunidenc Thornton Wilder escrita l'any 1931. Un text breu, que presenta al lector l'escena d'un sopar de Nadal, o més concretament, d'un sopar de Nadal al llarg de quatre generacions recorrent la vida de la família Bayard en noranta àpats nadalencs.

Wilder ens trasllada al menjador de la família Bayard, una família americana de finals del segle XIX i principis del XX. Com si es tractés d'un quadre estàtic, en el mateix escenari es van succeint els anys, i van desfilant els avis, els pares i els fills, i el lector va assistint a les defuncions i als nous naixements de la família teixint un arbre genealògic sempre al voltant del sopar del 24 de desembre.

Aquest és un text que reflexiona sobre el pas inexorable del temps i que tracta amb un to irònic i al mateix temps melancòlic, temes tan quotidians com la vida, la mort i la família. Una lectura molt recomanable per aquestes dates nadalenques.

Thornton Wilder (1897-1975) autor de El llarg dinar de Nadal, és un clàssic de la literatura i del teatre nord-americà del segle XX, però tot un desconegut a casa nostra. Guanyador de tres premis Pulitzer, per la novel·la El Pont de San Luis Rey i per les peces dramàtiques Our Town i The Skin of Our Teeth, també va guanyar el Premi Nacional del Llibre dels EUA per la novel·la El Octavo día. 

Quan la companyia Ruta 40 va estrenar aquesta obra al Teatre Maldà de Barcelona l’any 2014, no podia preveure que es mantindria cinc temporades en cartell, que continuaria representant-se en anys posteriors i que emprendria diverses gires per Catalunya i les Illes Balears. Aquell èxit els va portar a guanyar el Premi Butaca 2015 al millor espectacle de petit format i a ser finalistes del Premi BBVA de Teatre 2016.

Més informació:

• Thornton Wilder a les biblioteques
• Recomanació: "La nostra ciutat"
• Teatre de Nadal, més enllà de la joia i l’alegria
• Thornton Wilder a Wikipedia
• El llarg dinar de Nadal de Ruta40 al programa Teló de fons

Recomanat per Elisabet Vázquez Puig. Biblioteca de Ripollet

Fa 43 anys d'aquest disc. I què? Fa 245 anys de Beethoven! El temps no és una llima per se. El temps decanta, aporta una pàtina nostàlgica, puleix, lliga les cançons a la nostra vida. Així, aquestes 4 dècades de Fragile no han fet sinó incrementar el nostre amor per aquesta banda, Yes, capdavantera del rock progessiu. Des de la seva portada, tot invita a entrar a un món on la terra és abastable, i també fràgil, on els músics no tenen límits, i una veu agudíssima ens va guiant en un viatge que semblava pel globus i és pel rellotge. 

Més informació:

• Yes a les Biblioteques
• Yes a la Viquipèdia
• L'Àlbum "Fragile" a la Viquipèdia

Recomanat per Julián Figueres. Bib. Vapor Vell. Barcelona.

Le notti di Cabiria (Les nits de Cabiria) és una obra mestra del cèlebre director Federico Fellini en un dels seus bons moments. Cabiria, és una prostituta de la ciutat de Roma de finals dels 50, que viu en els barris baixos de la ciutat. Ella anhela deixar aquesta vida esperançada en trobar un bon home que l'estimi i la tregui d'aquest món que considera humiliant. Però amor rere amor s'endú decepció rere decepció. Tots els homes l'enganyen, l'estafen i li fan mal. Però ella després d'una batzegada es torna a aixecar i no perd l'esperança .

La pel·lícula va ser premiada, entre d'altres, amb un Oscar a la millor pel·lícula, i al Festival de Cannes a la millor actriu per Giulietta Massina, fruit d'una actució tan colpidora com inoblidable.

Més informació:

• Web de Fundació Federico Fellini
• Las noches de Cabiria a IMDb
• Federico Fellini a les biblioteques
• Giulietta Masina a les biblioteques
• Prestatge de cinema
• Prestatge d'idiomes

Recomanat per Laura Perich. Biblioteca Marc de Vilalba de Cardedeu

En aquest  llibre hi trobem les darreres reflexions d'aquest prestigiós pensador conegut per obres tant emblemàtiques com El fin del trabajo, o La Tercera Revolución Industrial.

Rifkin opina que el sistema capitalista ha iniciat el seu declivi i que ens trobem en un moment de transició cap a un nou sistema econòmic que ell anomena el "procomú col·laboratiu", basat en la col·laboració entre persones i que comportarà la democratització de l'economia mundial,la reducció de les diferències i la creació d'una societat més sostenible.

El sistema capitalista significa la mercantilització de  qualsevol aspecte de la vida humana per a intercanviar-lo com una propietat. Gràcies a internet, el cost de producció de molts bens i  serveis esdevé gairebé nul o sigui que aquests es poden oferir de manera gratuïta fugint de la dependència especulativa dels mercats.

El cost marginal zero fa que moltes persones creïn i comparteixin tot el que fins llavors havien de pagar,  informació, lleure, habitatge, estudis, etc.

Ressorgeixen fòrmules com el cooperativisme o se'n creen de noves com  les xarxes de distribució i el micromecenatge, es creen monedes alternatives i es valora l'intercanvi com a nou model social.

Rifkin, ens mostra la relació que hi ha entre l'activitat econòmica i els condicionaments ecològics imposats per les lleis de l'energia, cosa que no tenien en compte les teories econòmiques convencionals.

Això que d'entrada ens pot semblar una mica abstracte, la lectura més que recomanable del llibre, ens ho aclareix d'una manera molt entenedora.

Màrius Domingo de Pedro és un agent rural amant de la natura nascut a Ca la Gallineta de Valls que també dedica part del seu temps a cuidar la seva família o a les seves nombroses afeccions, com ara la fotografia, escriure, llegir i els esports a l'aire lliure: equitació, ciclisme, escalada en roca i gel, barranquisme i esquí de muntanya, entre d'altres. Després de publicar diversos llibres comarcals sobre ocells i algun sobre les muntanyes de Prades, és la primera vegada que escriu sobre l'equitació.

Amb aquest llibre, l'autor pretén ensenyar els fonaments i els coneixements bàsics del que és tenir un cavall, compartir rutes i fer excursions concretes, amb la intenció de demostrar que és un esport assequible per a tots el públics i molt gratificant. La segona part de l'obra la conforma una selecció d'excursions per tot Catalunya, una per Andorra i una altra per Menorca, amb informacions sobre la comarca, la seva orografia i amb indicacions de les hípiques existents en cada indret. L'última part del llibre és com una agenda comentada que inclou adreces, llocs webs, dates i llocs interessants per a tots els afeccionats d'aquest esport. Com diu el propi Domingo, és una obra eminentment pràctica.

L'autor es va animar a escriure aquest llibre donat que hi havia molt poca bibliografia en català sobre aquest tema.

Més informació:

• Equitació a la Xarxa de Biblioteques
• Blog de Màrius Domingo de Pedro

Recomanat per Neus Capdevila. Bib. Ateneu Les Bases de Manresa

La novel·la d'Eleanor Catton és una narració de misteri i aventura ambientada a Nova Zelanda el 1866, en l'època de la febre d'or.

A la petita ciutat de Hokitika, una prostituta es arrestada, es troba una immensa fortuna a la casa d'un borratxo, un home ric desapareix i un capità de vaixell de no gaire bona reputació fuig del lloc de manera sospitosa. En la taberna local, arriba un desconegut, en Walter Moody i aviat es troba immers en una reunió dels 12 homes més poderosos de la ciutat que estan debatent els fets que hi han tingut lloc els darrers dies.

Tots aquests fets aparentment sense connexió al llarg de la novel·la s'aniran explicant i desxifrant, descobrirem un extens elenc de protagonistes, secrets amagats i històries personals.

L'autora va presentant els personatges capítol a capítol, cada un d'ells ens conta una part de la història segons la seva perspectiva, el seu punt de vista personal i la seva connexió amb els altres personatges de la història i així el lector va lligant caps i traient l'entrellat de tota aquesta complexa novel·la.

Dues característiques destaquen en aquesta complexa obra, de primer la seva construcció a l'estil de la novel·la del segle XIX i el més important i original: l'arquitectura de la narració al voltant del elements del zodíac. L'autora vincula cada personatge a un signe del zodíac que interactua amb els altres segons la seva influència, l'autora juga amb aquests rols dels signes per construir la trama de la història.

Eleanor Catton, professora neozelandesa nascuda a Ontario (Cánada) el 24 de setembre de 1985 es va convertir amb aquesta novel·la amb l'autora més jove a rebre el Man Brook Price 2013. Abans havia escrit una altre novel·la El ensayo general.

Més informació:

• Eleanor Catton a les Biblioteques
• L'autora a la Viquipèdia
• Entrevista a l'autora

Recomanat per Mª Antònia Bisbal. Bib. Central. Igualada.

Aquest llibre parla de la mort inesperada d'un amic. De la incertesa de viure. De perdre's. De buscar i mai no trobar. De l'entusiasme. De la distància variable entre l'escriptura i l'experiència, de la distorsió de la ficció, de la veritat de la ficció —molt més fonda—. De la construcció d'un mateix. De la destrucció d'un mateix. Aquest llibre és un camp de batalla: l'autor es brega amb el seu 2008 i n'extreu soul i patacades, hospitals, cabalosos rius africans i el Chrysler Building, orgies, penes i física quàntica. Què fer-ne, d'un mateix? Què fer-ne, del que vius? Aquest llibre parla del que passa quan l'escriptura s'hi fica...

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

La novel·la ens explica les gestes de Samuele Stocchino, el bandit més buscat de Sardenya, endinsant-nos en la realitat fugissera de les narracions orals. Un viatge al cor de l'illa que ens regala descripcions extraordinàries de l'entorn i de la condició humana en aquesta preciosa faula mediterrània. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

Aquest cop us presentem una ruta per a tots aquells que us agrada caminar però que també voleu gaudir de la cultura, el paisatge, la gastronomia i la natura. I especialment indicada  per a tots els que vulgueu conèixer  els monestirs de Santes Creus, Poblet i Vallbona de les Monges. La Ruta del Cister, un recorregut circular de 104 km, estructurat en cinc etapes,  que passa pels tres monestirs que hi ha a les comarques de l'Alt Camp, l'Urgell i la Conca de Barberà.

La guia, de poc més de quaranta pàgines, s'acompanya d'un mapa detallat de la zona a on queden reflectides les diferents etapes. A la introducció hi trobem detalls pràctics com ara la senyalització, recomanacions sobre el què s'ha de portar i els temps orientatius de cada una de les etapes. També s'inclou informació de les diferents oficines de turisme i de la Oficina de Gestió de la Ruta del Cister i del Carnet 6T, que un cop segellat permet obtenir un diploma de record.

De cada etapa se'n destaca el desnivell, la dificultat, el temps aproximat i els kilòmetres, tot molt ben estructurat  i ho complementa amb visites recomanades als diferents punts d'interès que ens anem trobant i acaba amb un llistat de serveis on menjar i dormir.

Més informació a La Ruta del Cister

Recomanat per Mònica Suñé. Biblioteca de Caldes de Montbui.

Una carta de 1977 trobada el 2013 dins d'un llibre de segona mà ... La clau d'una caixa de seguretat en un banc suís, rebuda d'una persona morta ... Del malson de la història ressorgeixen els somnis traïts i l'especulació crapulosa dels anys de plom argentins. En un present on tot s'ha convertit en mercaderia, els fantasmes d'aquells anys converteixen en venjadors un escriptor escèptic i la seva amant, una jove anarquista. Còmplices improvisats, s'internen en una trama de venjances heretades, seguint entre Ginebra i Montecarlo la pista dels diners bruts,  atresorat i malbaratat. El que va semblar començar a l'empara d'Henry James se'ls va tornant obsessiva novel·la negra i ingressen en un territori on impera la violència reprimida que porten dins seu.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

A través dels ulls d'un nen immigrant, amb la seva mirada innocent i la seva inesgotable curiositat desproveïda de prejudicis, la primera novel·la de Stephen Kelman , finalista del Premi Booker 2011, entre d'altres, i objecte d'una entusiasta acollida de la crítica,  ofereix una visió diàfana i penetrant del món actual. Oscil·lant entre la comèdia i la tragèdia, la història convida a riure i estremir, alhora que compon un original i commovedor fresc sobre la condició humana.
Acabat d'arribar de Ghana amb la seva mare i la seva germana gran per instal·lar-se en un immens bloc de vivendes a Dell Farm, un barri pobre i conflictiu de Londres, Harri Opoku s'ha d'adaptar a un entorn molt diferent del que ha conegut fins ara. Des de la banda de matons que opera al barri fins el colom que va diàriament al seu balcó, amb qui trava una curiosa amistat, l'univers que s'obre davant Harri tanca un tresor de coses per descobrir i aventures per viure. I les ocasions no escassegen.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Curiositats i secrets a l'abast de pocs, les millors històries i anècdotes de la Fórmula 1 es relaten en aquest apassionant llibre, que desgrana en primera persona les peculiaritats de la categoria reina. De la mà de Francesc Rosés, hi trobareu unes explicacions per acabar d'entendre el que es veu per televisió. Sabreu com funcionen aquests equips tan espectaculars o coneixereu, per exemple, com són aquests cotxes ens els quals detalls tan petits com els volants poden arribar a costar 30.000 euros. Tanmateix, hi trobareu algunes anècdotes que us faran veure que el món de la Fórmula 1 és com tots els altres, només que té cotxes i pilots. Coneixereu de primera mà uns protagonistes que al llarg de la temporada viuen unes curses plenes, pot ser no sempre d'emoció, però sí plenes de molta passió.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

El GR 92 és una travessa que neix a Port Bou per anar davallant per la façana litoral de Catalunya fins a penetrar en territori del País Valencià i baixar cap a Múrcia i Andalusia. Es tracta d'una llarg quilometratge per encabir-lo en una guia, per la qual cosa els autors s'han cenyit al Principat. El GR 92 ressegueix el litoral català imitant el pas antic de totes les civilitzacions, tant les que van fer servir una senda per baixar dels Pirineus a l'Ebre com la Via Hercúlea, la Via Augusta, el Camí de França, el Camí de València, la N-340 o la més moderna AP-7. La diferència radica en què tots aquests camins estan dissenyats per a les comunicacions terrestres i el GR 92 és una travessa a peu per gaudir lúdicament dels paisatges costaners del país. En el cas del GR 92 Sud de Collserola, la vall del Llobregat, la costa del massís de Garraf, la serralada litoral, el Camp de Tarragona, la Costa Daurada, el Delta de l'Ebre, la Serra de Montsià i la Foia d'Ulldecona.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Johann Sebastian Bach és un dels compositors més enigmàtics i complexos de la història de la música. Com és possible que un home aparentment tan comú, opac i, en ocasions, irritable, fos capaç de crear una obra tan sublim? Gardiner ha interpretat i estudiat a Bach des de la primera joventut fins a l'actualitat, i és avui un dels seus intèrprets més reconeguts. Aquest llibre ens presenta els fruits de la seva dilatada experiència com a director, i no només ens descobreix les principals claus per entendre i apreciar les composicions de Bach- les idees que les van orientar, les seves estructures i els efectes que produeixen en els oïdors-, sinó també tot el que és possible saber de l'home que va ser. Amb aquest extraordinari assaig, John Eliot Gardiner ens convida a aprofundir en l'obra i en l'esperit d'un dels creadors més genials de tots els temps.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

"Cine vasco:  una història política y cultural" suposa el més complet estudi abordat fins ara sobre la cinematografia basca, detenint-se en l'anàlisi dels seus principals períodes, obres, realitzadors i institucions. Al llarg de les seves pàgines ‘exploren els vincles entre l'activitat fílmica i les circumstàncies històriques, polítiques i culturals de la història recent d'Euskadi, i s'aprofundeix en el paper exercit per institucions com l'Euskadiko Filmategia / Filmoteca Basca i iniciatives com Kimuak . Des seus orígens, el desenvolupament del cinema basc s'ha vist fortament condicionat per imperatius lingüístics, culturals, propagandístics i industrials, els quals són estudiats de manera sistemàtica. A més, el lector podrà accedir a una nodrida selecció de pel·lícules i curtmetratges disponibles lliurement a internet a través dels codis QR que trobarà al llarg dels deu capítols que integren aquest volum.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

Considerat un dels mestres contemporanis del thriller, David Ficher posseeix una personalitat artística molt definida on la foscor impregna cada segon de metratge en les seves pel·lícules. Aquesta obra proposa un recorregut per la fimografía del director de "Zodiac" o "La xarxa social", pres com a punt de partida el caràcter d'aquests antagonistes i les seves respectives perversions.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipal
 

¡Así son! És un curs audiovisual per aprendre castellà. És una divertida comèdia de situació en DVD en la qual personatges de diversos països passen per situacions que contextualitzen l'aprenentatge de la llengua i aconsegueixen alhora divertir i motivar l'estudiant.
Juanjo, un fotògraf madrileny, és abandonat per la seva xicota, Raquel, i busca dos companys de pis, Kasper, un estudiant danès, i Luis Enrique, un  simpàtic veneçolà. A partir d'aquí succeiran diferents situacions divertides i entranyables entre els tres nois i la resta de personatges de la sèrie.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Llibre de text per a cursos introductoris i / o intensius (fins 80h). Manual per a l'aprenentatge autodidacta del Rus.  Mètode didàctic comunicatiu en base a tasques. Es posa èmfasi en el vocabulari i les estructures gramaticals bàsiques per poder comunicar-se en situacions típiques de la vida quotidiana: demanar informació personal (nacionalitat, família, professió, etc.), demanar menjar a un restaurant, anar de compres, orientar-se en una ciutat, hobbies i temps lliure, etc.  El llibre està compost per 5 unitats i una introducció a la fonètica i la grafia russa. El vocabulari i la gramàtica es presenten de forma gradual en funció de les necessitats comunicatives de cada unitat.  L'annex final inclou un resum dels continguts gramaticals, un diccionari i les solucions dels exercicis.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

La novel.la  "Las tres bodas de Manolita" és la tercera entrega de l'autora Almudena Grandes  (1960-2021) de la sèrie Episodios de una Guerra interminable, sent el primer títol d'aquesta sèrie "Inés y la alegría" i el segon títol "El lector de Julio Verne".

Novament a "Las tres bodas de Manolita" l'autora torna a centrar la trama de la novel.la en la immediata postguerra i la dictadura de Franco, fins a les seves pàgines finals que transcorren en temps més propers als nostres dies.

L'acció transcorre a la ciutat de Madrid, devastada per la Guerra Civil, i on tracten de sobreviure els personatges de la novel.la: Manolita, l'eix central de la trama, i sobre la qual giren les peripècies de la resta, és una jove de 18 anys que té pare i mare a la presó, i acaba de deixar les seves germanes petites en una casa d'acollida regentada per monges a Bilbao, incapaç de fer front a la pobresa.  Té també un germà, Toñito, amagat i refugiat, perseguit per la policia política. Incapaç d'alienar-se de la situació  política de la postguerra, comença a visitar la presó de Porlier, animant els presos polítics que han defensat els ideals de la República, i implicant-se cada vegada més en la realitat política que es vivia. Tots els personatges de la novel.la estan dibuixats amb molta cura i i les seves vides són narrades amb tot detall.

Com en les dues anteriors novel.les de la sèrie, Grandes explica aquesta etapa gris en la història d'Espanya, en la qual imperaven la gana i la desolació, i aprenem diferents aspectes de la vida social dels primers anys del franquisme: com són els internats per a nens dels presoners polítics regentats per les monges, com va ser la vida a Cuelgamuros durant la construcció del Monestir del Valle de los Caidos, o com és la vida a les presons de l'època per als presoners polítics. L'autora  aconsegueix novament fer-nos un fidel retrat de l'època,  ens presenta un retrat del que és la ciutat de Madrid dels anys 40 i 50 i ens ajuda a entendre el pensament dels vençuts de la Guerra Civil espanyola. I, sobretot, Almudena Grandes aconsegueix novament escriure una novel.la tendra i humana sobre la solidaritat i la generositat entre les persones.

Més informació:

• Almudena Grandes a les biblioteques
• Almudena Grandes al Club del llibre
• Almudena Grandes a eBiblioCAT
• Pàgina oficial d'Almudena Grandes
• Presentació del llibre. Cadena Ser

Recomanat per Àngels Gómez. Bib. Can Coromines. Sant Pol de Mar. 

A tots i totes ens agrada sentir-nos bé, tenir energia i cuidar-nos. Com aconseguir-ho d'una manera fàcil i senzilla? A través dels Sucs verds.
Carla Zaplana aposta per l'ús terapèutic de la combinació de fruites i verdures per a què el nostre organisme aconsegueixi els nutrients necessaris que aporten salut, vitalitat i energia, en definitiva una transformació física, mental i emocional per al nostre cos.

Els sucs s'elaboren a partir de productes que es troben a la dieta mediterrània com per exemple espinacs, enciams, pastanagues, julivert, etc. Aquests, són "una bomba explosiva d'energia", estan formats per aigua, proteïnes, carbohidrats, àcids grassos essencials, micronutrients, enzims i fotoquímics que aporten grans beneficis a la salut donat que posseeixen uns enormes efectes antioxidants, depuradors i rejovenidors.

L'autora és nutricionista, dietista i coach de salut. Des de fa anys, aquesta empordanesa viu als Estats Units. Aquest és el seu primer llibre.

Més informació:

• Carla Zaplana a les Biblioteques
• Pàgina web de l'autor

Recomanat per Bib. .Ilturo. Cabrera de Mar. 

Un afable diplodocus amb gest amarg mira cap a la frase "Tots els meus amics són morts".  Avery Monsen i Jory John han dibuixat i escrit un petit i deliciós volum que vol reflexionar amb humor sobre la mort. Textos mínims, irreverència i tendresa. 

Així comença una joia de la filosofia que trobareu a la secció de còmic de les biblioteques. L'àlbum, ideat per Avery Monsen i Jory John, ens mostra una sèrie d'il·lustracions clares de color i senzilles de traç, il·luminades per uns mots. Breu tot plegat. Com llençar una pedreta a la superfície d'un llac calmat, no fa falta dir res més.
Un mitjó que ha perdut el seu millor amic (la seva parella), una cinta de K7 d'amics obsolets, o els 3.284 amics que tenim a les xarxes social i que, potser, no hem vist mai.
"Tots els meus amics són morts" és incisiu, es irònic i és... trist.  Un divertit exercici d'enginy amb un punt d'amargor, com la vida... O com la mort, la única a qui, paradoxalment, la seva feina fa sentir viva.

Més informació:

• Avery Monsen a les Biblioteques
• Jory John

Recomanat per Bib. Can Salvador de la Plaça. Calella. 

La pel·lícula "La teoría del todo" no tracta simplement de la història del primer matrimoni del famós Dr. Stephen Hawking, sinó que és una pel·lícula que transcendeix molt més enllà. Basada en l'autobiografia de la seva primera dona, Jane Beryl Wilde: Travelling to Infinity – My Life with Stephe.

La pel·lícula es pot interpretar des del punt de vista de la superació de l'astrofísic, que tot i tenir una malaltia neurodegenerativa no abandona mai el seu gran amor: l'astrofísica. Tot i això, la pel·lícula es pot interpretar també des del punt de vista de Jane, l'heroïna oculta en la història de Stephen Hawking; una dona sense la qual és impossible entendre com un jove brillant però atrapat en una cruel malaltia pot arribar a convertir-se en un dels millors científics del món. Molt abans que Hawking esdevingués cèlebre i els seus llibres es venguessin arreu, fet que va comportar poder disposar d'una infermera les 24 hores del dia, era Jane qui cuidava d'ell i dels seus fills. Una dona que va tirar endavant per amor una família amb una persona completament dependent, i amb la incertesa de si el seu primer fill s'estava perdent la seva pròpia infància. Una història molt real, colpidora i que ajuda a desvelar una mica la vida del genial astrofísic.

Més informació:

• Stephen Hawking a les Biblioteques
• Stephen Hawking a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial
• La teoría del todo, llibre homònim de Stephen Hawking
• Entrevista a Jane Wilde, muller de Stephen Hawking sobre la pel·lícula

Recomanat per la Biblioteca Jaume Perich i Escala de Premià de Dalt 

"Goethe" és una més de les biografies que l'historiador Rüdiger Safranski ha dedicat a les grans figures de la història de la filosofia alemanya. Entre elles: Heidegger, Nietzsche, Schopenhauer i Schiller. En aquesta ocasió li toca el torn a Goethe, figura cabdal dins la cultura alemanya de finals del segle XVIII i principis del XIX. Escriptor de poesia, assaig, obres de teatre, novel·les... Goethe és un personatge polifacètic, un dels últims savis amb curiositat i coneixements "universals" i que va voler fer de la vida, també, una obra d'art. Aquesta biografia ens aproxima tant al Goethe autor literari (Les desventures del jove Werther, Les afinitats electives), com al Goethe naturalista, filòsof, o personatge atret pel món de l'art. Safranski, que per escriure aquesta biografia ha disposat de nombroses fonts primàries (cartes, diaris, etc.), ha donat forma a una biografia fonamental, com ho són totes les seves, per aproximar-nos a l'obra d'aquest gran pilar de la cultura alemanya i europea.

Més informació:

• Rüdiger Safranski a les Biblioteques
• Rüdiger Safranski a la Viquipèdia
• Johann Wolfgang von Goethe a la Viquipèdia

Recomanat per Manel Aires. Bib. Sant Andreu de Llavaneres. 

Isabel Keats és el pseudònim rere el que s'amaga una dona llicenciada en Publicitat  i Relacions Públiques madrilenya. És mare de família nombrosa  (té tres filles). Es confessa lectora incansable, despistada fins a l'infinit i devoradora de xocolata negra.

La seva joventut va quedar marcada per la lectura infatigable de novel·la romàntica. Les autores que li han deixat empremta i que han estat la seva inspiració son Jane Austen, Elisabeth Gaskell, Charlote Brönte, Georgette Heyer  i Luisa María Linares (entre d'altres).

En una entrevista que li hem fet per correu electrònic es declara com una dona normal i corrent que un dia es va posar a escriure. Diu que té la gran sort de comptar amb temps lliure "una cosa més valuosa que l'or" (segons les seves pròpies paraules).

Li agrada la novel·la romàntica i els finals feliços i escriu aquest gènere literari perquè en aquest moment de la seva vida li ve molt de gust fer-ho.

Quan li hem explicat que a la biblioteca del Districte 3 de Terrassa tenim un fons especialitzat en novel·la romàntica, que inclou algunes de les seves novel·les, ha manifestat que "li fa molta il·lusió que una biblioteca pública tingui un fons especialitzat en novel·la romàntica, malgrat aquesta etiqueta de literatura de segona que ha arrossegat durant molt de temps el gènere romàntic" i per suposat li agrada que les seves obres formin part del nostre fons.

Va ser guanyadora del premi HQÑ de novel·la romàntica per autors de parla hispana amb la seva obra "Empezar de nuevo", finalista del I Premi de Relat Curt Harlequín amb la seva obra "El protector" i finalista també del III Certamen de novel·la romàntica Vergara-RNR amb "Abraza mi oscuridad"

Ha publicat una dotzena d'obres entre novel·les i relats.

El llibre "Empezar de nuevo" Protagonitzat per una valenta doctora que marxa a l'Àfrica a treballar després de quedar vídua, i un intrèpid coronel destinat a un poble perdut del Congo.

La història comença quan el coronel Schwartz ha d'anar a recollir a l'aeroport al nou doctor destinat a la Missió africana on treballa. Quan es troba amb la doctora Alexandra, s'adona que el diminutiu Àlex correspon a una atractiva doctora d'aspecte fràgil.

La doctora, però, resulta ser una professional hàbil i competent que de delicat només en té la parença. Per això el militar, que no està acostumat a deixar passar cap misteri, de seguida es pregunta què fa una dona tant brillant a un poble perdut, exercint la seva professió amb infraestructures hospitalàries precàries.

Per l'Alexandra, treballar a l'Àfrica és un somni fet realitat que li permet posar distància i fugir endavant després de perdre al seu marit en un accident de trànsit.

Ella valora la proximitat que li atorga aquell petit dispensari mèdic tenint cura de la salut dels seus agraïts pacients, des dels més grans fins els més petits.

Amb un llenguatge àgil i planer, l'autora teixeix una aventura on els protagonistes treballen de valent per tirar endavant un projecte solidari i millorar la vida de les persones que viuen en un entorn inestable però ple de generositat.

Els capítols se succeeixen de manera trepidant en mig d'un foc creuat entre rebels que van deixant la destrucció al seu pas, la feina d'enginyeria que realitza el coronel mentre vetlla per la seguretat del poblat, i les mans àgils de la doctora, que és capaç d'extreure bales, amputar membres de persones malferides, operar i guarir a tort i a dret demostrant la seva vàlua personal i la seva força incansable.

I el que acaba passant ho hauran de descobrir els lectors que tinguin ganes de passar una tarda bonica immersos en una aventura romàntica que els deixarà amb un somriure a la boca.

Cal advertir als lectors més àvids que no podran deixar de llegir les històries de la misteriosa i apassionada escriptora Isabel Keats. Quedeu avisats!

Més informació:

• Isabel Keats a les Biblioteques
• Blog de l'autora
• Canal Youtube (amb tots els seus  booktrailers) 
• Fons especial de Novel·la romántica de la Biblioteca del districte 3 de Terrassa

Recomanat per Susi Rodríguez. Bib. Districte 3. Terrassa. 

L'Assemblea General de les Nacions Unides designa l'11 de desembre com a Dia Mundial de les Muntanyes. Les muntanyes cobreixen el 22% de la superfície del planeta i són essencials per a l'equilibri ecològic i la biodiversitat de la Terra.

Si ens posem davant d'un mapamundi, trobarem fàcilment allà on mirem, grans muntanyes, immenses serralades i inabastables cadenes muntanyoses. No hi ha continent buit d'aquestes meravelles.

Per recordar-nos la vital importància d'aquests elements naturals us volem recomanar un llibre que no us deixarà indiferents. Muntanyes del món és un gran llibre i no només per la seva grandària sinó per la grandiositat del seu contingut.

Un col•lectiu d'amants de la natura i experts muntanyencs ens conviden a reflexionar a través dels seus textos. Posen veu als seus sentiments i a les seves experiències.
Ens parlen de la bellesa i del valor natural d'aquests espais, de la vida salvatge que habita en ells, de la colpidora sensació de veure el món des dels cims més alts, de la història de l'exploració de les muntanyes i de la seva conquesta
.
Un altre col•lectiu de grans fotògrafs ens regala prodigioses imatges que ens deixaran sense alè, com es van haver de quedar tots aquells que han pujat al més alt d'aquestes muntanyes i han pres consciència de la petitesa de l'ésser humà quan té el món als seus peus.

Només una cosa més ... gaudiu-lo!

Recomanat per María Jesús Arriazu. Biblioteca Antonio Martín del Prat de Llobregat
 

L'intestí, l'òrgan amb el sistema nerviós més gran només superat pel cervell, és l'encarregat d'exercitar dos terços del nostre sistema immunitari. El sobrepès, les depressions i les al·lèrgies estan estretament relacionades amb una alteració de l'equilibri de la flora intestinal. Amb la finalitat de millorar el nostre estat físic i emocional aquest llibre ens desgrana com funciona l'intestí, quins avenços ofereix la investigació científica i com podem millorar la nostra vida quotidiana aplicant aquests coneixements.

Giulia Enders és una jove científica i investigadora de l'Institut de Microbiologia i Higiene Hospitalària de Frankfurt amb una doble beca de la Fundació Wilhelm-und-Else-Heraeus. Al 2012, amb la conferència "La digestió és la qüestió", va guanyar el premi del Festival Science Slam a Friburg, Berlín i Karlsruhe, títol que ara dóna nom al llibre. 

El llibre està estructurat en 3 grans parts: la primera, la digestió és la qüestió, ens indica quina és la postura correcta a l'hora d'anar al bany, ens parla sobre l'estructura del tracte gastrointestinal i de les al·lèrgies i les intoleràncies; en la segona part, el sistema nerviós de l'intestí, com transporten els diferents òrgans els aliments, els rots, perquè vomitem, el restrenyiment i la connexió entre el cervell i l'intestí. Finalment, en la tercera part, el món dels microbis, ens mostra l'ésser humà com a ecosistema, ens parla de la flora intestinal i de les diferents bactèries i paràsits ja siguin nocives o beneficioses pel cos.

Aquest llibre de divulgació científica és apte per tots els públics gràcies al seu llenguatge amè, al seu contingut contrastat amb diverses fonts i amb els dibuixos que il·lustren les explicacions. Un llibre molt interessant per anar coneixent cada dia més el nostre cos.

A les biblioteques: 

• Intestins
• Aparell digestiu

Més Informació: 

• Entrevista a Giulia Enders a la Vanguardia de 24/07/2015
• Malalties relacionades amb els intestins al Canal Salut de la Generalitat de Catalunya
• Entrevista de l'Editorial Urano a Giulia Enders
   

Recomanat per Biblioteca Joan Triadú de Vic

L'autor, Adrià Triquell i Salomé fou fotògraf i excursionista aficionat i apassionat. El resultat de la seva afició va ser aquest guia que us recomanem.

Us proposem una guia per conèixer i recórrer la Serralada Litoral zona ideal per a tots aquells que no els agrada el fred i que forma part de l'Espai d'Interès Natural de La Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Aquest és un llibre molt complet i exhaustiu on hi consta una introducció amb quatre apunts sobre el Parc, sobre el seu relleu, fauna i vegetació. Tot seguit divideix la guia en diferent apartats: prehistòria, ibers i romans, aigua, arquitectura... i de cada un dels apartats hi ha una breu descripció de tots els elements que el configuren i com localitzar-los, i amb una fotografia dels mateixos. El llibre acaba amb la proposta d'un seguit d'itineraris per la Serralada.

La intenció de l'autor va ser donar a conèixer el ric patrimoni natural i històric de la zona, i de ben segur, que amb aquesta guia ho ha aconseguit. Us animen a fullejar-la i descobrir els racons amagats de la Serralada Litoral. 

Més informació a:

Parc de la Serralada del Litoral

Consorci del Parc

Recomanat per Imma Bover. Bib. Moià. 

Jiro Taniguchi ens regala una meravellosa història protagonitzada per ell mateix i els esperits que viuen al Museu del Louvre. L'autor va passar un mes recorrent  les sales del museu i ara ens ofereix aquesta declaració d'amor a l'art.

El protagonista viatja de Barcelona al Japó i aprofita el trànsit per passar uns dies a París on vol visitar els seus museus. Aquesta visita es converteix  en un viatge oníric de la mà de l'esperit de la Victòria de Samotràcia que el guiarà en el temps a visitar als creadors i a viure moments fonamentals en la història de l'art. Podrà recórrer el paisatges que van inspirar Van Gogh acompanyat per Vincent, viurà els moments previs a la invasió nazi i tot el que van haver de fer per salvar les obres del Museu gràcies al coratge de Jacques Jaujard.

Aquest també és un veritable llibre de història de l'art on veurem l'estreta relació d'alguns artistes japonesos amb els creadors europeus del moment.

Taniguchi és un mestre  dibuixant espais com ara els camps dels voltants d'Auvers-Sur-Oise o de l'interior del Louvre. Aquesta sensibilitat descriu l'amor que sent per Paris i França, amor correspost, de fet li van concedit el títol de l'Ordre de les Arts i les Lletres.

Altres autors de còmic han fet servir el Museu del Louvre en les seves obres , a rel d'una proposta que es va fer des del mateix Museu, Étienne Davodeau o Araki Hirohiko van crear històries  inspirades en aquesta institució.

Aquest és un còmic que ens mou a estimar l'art i a voler saber més.

Més informació:

• Blog sobre Jiro Taniguchi
• Monuments Men
• El Perro vizco  d'Étienne Davodeau
• Roha en el Louvre de Hirohiko Araki

Llibre recomanat per Josep Benabarre. Biblioteca Manuel de Pedrolo

L'editorial Pons proposa aquest curs per aprendre l'alemany amb total autonomia i adaptat al ritme de cada alumne. Està basat el el Marc Comú Europeu de Referència de les Llegües i permet aconseguir un nivell A1 i A2.

El curs està integrat per dos llibres, quatre CD i un DVD. Inclou: un llibre de l'alumne on es desenvolupen els continguts; un annex amb gramàtica, vocabulari, solucions i transcripcions de suport; dos CD amb les pistes de cada unitat; un CD amb l'audioguia Francés de cada día, guia de conversa per millorar la pronunciació; un altre CD amb el curs complet en format mp3 i un DVD amb vídeos de gramàtica per repassar i entrevistes a peu de carrer.

El contingut de cada curs està estructurat en 16 unitats i 4 lliçons de repàs. A la primera pàgina de cada unitat s'enuncien tots els temes que es treballaran en tres fases: començar, comprendre i practicar.

Trobareu també el mateix curs en altres llengües:

• Anglès
• Francès
• Italià 
• Rus 
• Portuguès
• Japonès 
• Xinès

Recomanat per Sònia Andrés Peiró. Bib. Roca Umbert de Granollers

Mira què diuen sobre el llibre a les xarxes socials:

Recomanat per Sofía Möller. Bib. Can Pedrals. Granollers.

Blanca Busquets (Barcelona, 1961) és una escriptora i periodista catalana. Va escriure la seva primera novel·la l'any 2003. L'any 2011 va rebre el Premi Llibreter per la novel·la La nevada del cucut. Blanca Busquets no escriu best-sellers històrics ni publica en grans editorials. Com diu Alfred Bosch en un comentari a l'obra premiada "t'has hagut d'obrir camí amb la modèstia per segell i la feina per bandera." La vida i les relacions familiars intergeneracionals són el pal de paller a l'entorn del qual teixeix l'argument de les seves novel·les  punt a punt,  sense que se n'hi escapi cap. El resultat són unes novel•les amb un argument perfectament travat des de l'inici al final.  De la seva prosa els crítics en diuen que té sensibilitat, calma, suau cadència, que és minuciosa, precisa, fina...  Ha estat traduïda al castellà, alemany, noruec i rus.

A "Paraules a mitges", tres germans que han viscut vides separades i es coneixen poc, es troben el dia de la mort del seu pare. Capítol a capítol cada un d'ells va recordant fets de la seva vida des de la infància fins al moment present. Tots tres ignoren però que  tota la família està unida per un personatge misteriós. 
Tot un plaer de lectura, un d'aquells llibres que no es poden deixar fins al final.

Més informació:

• Blanca Busquets a les Biblioteques

• Blanca Busquets. Pàgina web de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana

Recomanat per Isabel Tudurí. Bib. Pompeu Fabra. Mataró.

Aquesta cinta narra la història de Woody Grant, un vell amb un passat alcohòlic, obsessionat amb el cobrament d'un premi de loteria més que dubtós. Acompanyat de l'únic fill que entén que el que el seu pare cerca és la llibertat i la notorietat que la vida li ha negat sempre, emprenen un viatge a la llunyana "Nebraska" que els servirà per a cicatritzar ferides i apropar-se l'un a l'altre.

Magistralment interpretat per Bruce Dern que va guanyar el premi a millor actor 2013 al Festival de Cannes, aquesta pel·lícula ens ofereix una reflexió entre poètica, crua i realista sobre la vellesa i les obsessions humanes.

Un drama cinematogràfic imprescindible. El seu director, Alexander Payne, doblement guanyador de dues estatuetes Òscar i cinc vegades nominat, una vegada més, ens torna a endinsar dins del seu característic sentit de l'humor satíric de l'actual societat americana. I en aquesta pel·lícula, aquest tractament el fa molt més seu, ja que "Nebraska" és el lloc on va néixer i el plasma perfectament.

Més informació:

• Alexander Payne a les Biblioteques
• Alexander Payne a la Viquipèdia
• Crítica de la pel·lícula "La Vanguardia"

Recomanat per Bib. Antoni Comas. Mataró

Aquesta és una d'aquelles recomanacions que "no fallen", i que pot agradar a un bon nombre de lectors. Narra la història de Selina, una heroïna tenaç i lluitadora, que després de morir el seu pare inicia una nova vida en una comunitat agrícola d'emigrants holandesos propera a Chicago. Selina és autònoma, intel·ligent, forta i alhora molt sensible a la bellesa del que l'envolta. El repte que suposa per a una dona del seu caràcter l'adaptació al món rural, la precoç viudetat i l'educació del seu fill en aquest context, marcaran el fil de la novel·la, que passarà en un segon terme a centrar-se en la figura del seu fill Dirk.

Alter ego de la protagonista d'aquesta novel·la, Edna Ferber fou una escriptora i dramaturga nord-americana molt estimada pel seu públic. Especialitzada en temàtica sentimental i èpica, feu en les seves obres un retrat de la burgesia de l'època i les diferències socials del moment. Entre la seva producció destaca el western Cimarrón (1950) o Gigante (1950) que tingueren unes conegudes adaptacions al cinema, aquesta última amb James Dean i Elisabeth Taylor com a protagonistes.

"¡Así de grande!" té un marcat perfil feminista i va rebre el premi Pulitzer al 1925, essent duta al cinema en diverses ocasions. Una lectura tranquil·la i agradable, que comença amb un traç senzill i previsible, però que a mesura que avança va guanyant en profunditat, convidant al lector a reflexionar sobre la vida i el sentit de la felicitat. Entre altres temes, Ferber ens mostra la contraposició entre l'ambient campestre, natural i senzill, amb la idiosincràsia de la ciutat i el progrés; o el masclisme de l'època, que no pot acceptar que una dona realitzi treballs que acostumaven a fer els homes...
Finalment, el record de diferents passatges narrats, com el de la rifa benèfica, o el del primer viatge en tartana cap al mercat, perduraran en la memòria del lector que s'endinsi en aquesta bonica novel·la.

Més informació:

• Edna Ferber a les Biblioteques
• Edna Ferber a la Viquipèdia

• Fitxa llibre 

Recomanat per Martí Noé. Bib. Tirant lo Blanc. Montgat.

Us recomanem un llibre de filosofia. Sí heu llegit correctament:  de filosofia. L'autor és filòsof, professor de literatura i expert en el pensament de Giordano Bruno, astrònom, matemàtic, poeta i filòsof italià. Influït segurament per aquest dominic heretge Nuccio Ordine ens presenta un manifest en favor de la literatura, les universitats com a transmissores de coneixement i a favor de la dignitas hominis, l'amor i la veritat. Una reivindicació de la paraula útil definida com "tot allò que ens ajuda a fer-nos millors".

L'autor revisa els clàssics literaris i els defineix com un "antídot contra el fanatisme i la intolerància". Potser tot el dit anteriorment sona a arcaic i té aires d'històric però llegint aquest llibre us adonareu que els grans pensadors i escriptors clàssics estan més a prop de solucionar els problemes actuals de la humanitat del que normalment es creu. Des de Sèneca, Aristòtil, Dante, Montaigne, Gautier, Kant, Lorca, Cervantes, Calvino, Okakura o Locke passant per David Foster Wallace, l'autor ens mostra a través de la filosofia i la literatura, la necessitat de conservar i difondre tot allò que les disciplines humanístiques i la lliure investigació aporten a la humanitat.

Ordino i els clàssics que reuneix reivindiquen  que l'utilitarisme i el benefici econòmic no ha de continuar retallant la cultura, ja que no aconseguirem sortir de la crisi econòmica sense ella. I ho transmet amb les paraules de Víctor Hugo davant l'Assemblea constituent el 10 de novembre del 1848, organisme que volia retallar el pressupost de cultura: "(...) Caldria multiplicar les escoles, les càtedres, les biblioteques, els museus, els teatres, les llibreries. Caldria multiplicar les cases d'estudi per als nens, les sales de lectura per als homes, tots els establiments, tots els refugis on es medita, on la gent s'instrueix, on la gent es recull, on la gent aprèn alguna cosa, on la gent es fa millor; en una paraula, caldria fer penetrar per totes bandes la llum en l'esperit del poble, perquè són les tenebres les que el perden".

El manifest es complementa amb un apèndix d'Abraham Flexner sobre la utilitat dels coneixements científics, intel·lectuals i espirituals lligada no a un benefici econòmic  sinó simplement pel desig dels seus autors per satisfer la seva curiositat. És aquesta voluntat decció de saber la que contribueix al benestar de la humanitat. Una reivindicació de la ciència lliure de tot utilitarisme.

En una època de crisi com l'actual on l'interès econòmic i la rendibilitat dels projectes són els dos eixos principals que mouen la societat, Nuccio Ordine ens ofereix arguments a favor de la curiositat, de la descoberta, de la investigació, de l'art, la literatura i la música, en definitiva, de tot allò que ens fa humans.

Més informació:

• Nuccio Ordine a les Biblioteques
• Entrevista al programa de TV2 Página 2
• 9 preguntas a Nuccio Ordine

Recomanat per Ivana Ares. Bib. Can Llaurador. Teià.

Gràcies a l'aparició a principis d'aquest estiu de La noia del tren i al seu enorme èxit i després de fenòmens literaris com el de Guillian Flynn, autora de Perduda, el thriller psicològic continua nodrint el panorama literari amb títols tan remarcables com l'òpera prima de Claire Kendal Sé dónde estás. En la mateixa línia d'intensitat però amb una estructura més complexa i uns ingredients que li aporten dosis extra d'originalitat, segons la seva autora està inicialment concebuda com un homenatge al clàssic de la literatura del s. XVII Clarissa o la història d'una jove dama del novel·lista anglès Samuel Richardson.

En el cas de la novel·la de Kendal trobem de nou una poderosa veu femenina que condueix al lector a través d'una història d'assetjament i bogeria. Clarissa, la seva protagonista, treballa com a administrativa en la Universitat de Bath i acaba de deixar enrere una relació sentimental quan un company seu, Rafe Solmes, professor especialista en contes de fades, la convida a la presentació del seu llibre. No obstant, la vetllada no acaba tal i com ella hauria esperat doncs ell insisteix en convidar-la a una copa. L'endemà es desperta al seu llit sense recordar res però amb la certesa de saber que la seva vida ja no tornarà a ser la mateixa. A partir d'aquest moment comença el malson per Clarissa, un espiral de trobades, missatges i intromissions en la seva vida privada donen lloc a un autèntic malson del qual intentarà escapar amb totes les seves forces.

La tensió del relat es veu reforçada amb la combinació de narradors i la d'històries: per un cantó, la utilització de la segona persona aconsegueix apropar-nos al màxim al patiment de la protagonista, mitjançant un diari en el que Clarissa interpel·la al seu agressor per deixar constància del que li està fent; i, per l'altre, un narrador omniscient que va explicant paral·lelament com Clarissa es cridada a participar com a jurat popular en un cas de segrest violent; la similitud inquietant d'aquest últim amb les seves pròpies experiències la porten a indagar en el pervers món de fantasia que Solmes --utilitzant com a referència els contes de fades--, ha anat construint entre els dos i descobrir allò terrible en el que l'ha convertit.

D'aquesta manera, Sé dónde estás esdevé una novel·la terrorífica i addictiva, un thriller psicològic ben construït que aconsegueix mantenir al lector atrapat entre les seves pàgines. Com l'insecte que cau al parany de la teranyina, assistim atònits a un assetjament implacable, l'angoixa del qual ens trasllada a una situació difícil d'imaginar i d'explicar.

Més informació:

• Claire Kendal a les Biblioteques
• Article "La Vanguardia. Cultura" 

Recomanat per Mònica Rodríguez. Bib. Antònia Torrent i Martori. Arenys de Munt.

Com explicar als amics que vau conèixer a Dublin quan estàveu d'Erasmus com es fa una picada? O al veí nigerià, què és una calçotada? Aquest és el vostre llibre: trobareu una breu explicació de la cultura culinària catalana, tots els ingredients en anglès i la preparació de les receptes més típiques de la nostra cuina: bacallà a la llauna, ànec amb peres, escudella i carn d'olla... Tot això acompanyat d'unes il·lustracions molt suggeridores i adients.

Així que si voleu practicar anglès i les vostres habilitats culinàries, no dubteu a anar a buscar-lo a la vostra biblioteca!

Més informació:

• Juliet Pomés Leiz a les Biblioteques

Recomanat per Lluís Martínez. Bib. Poblenou-Manuel Arranz. Barcelona. 
 

El dramaturg suís Friedrich Dürrenmatt (Konolfingen 1921 – Neuchâtel 1990) també va escriure novel·la negra, com és el cas d'El jutge i el seu botxí; juntament amb La sospita, és part d'una saga protagonitzada pel comissari Bärlach, que edicions 62 va publicar a la col·lecció La Cua de palla durant els anys seixanta, sent deliciosament traduïda per Artur Quintana.

Ambientada a Berna l'any 1948, tracta d'un crim comès sobre un dels homes del comissari, allà en una carretera cantonal deixada de la mà de Déu. Dins d'un Merdedes blau, en la fosca nit, el cos del finat viurà una instrucció plena de despropòsits que, finalment, la sepultura no acabarà de dignificar.

I així és com, tot viatjant amb l'auto, el comissari se sent com peix a l'aigua, recorrent els carrers de la ciutat, fent parada i fonda en els restaurants que li serveixen de refugi; anant amunt i avall per les carreteres solitàries que travessen els esplendorosos i tranquils paisatges, que per altra banda acaben resultant d'allò més inquietants... No en va, Dürrenmat va afirmar que Suïssa era una presó per als suïssos.

Més informació:

• 2015, any Dürrenmatt.
• Centre Dürrenmat de Neuchâtel.
• Friedrich Dürrenmatt a Worldcat.
• Guia de lectura de la biblioteca Fages de Climent de Figueres.
• Friedrich Dürrenmatt a les biblioteques.

Recomanació feta per Jordi Parcerisa. Biblioteca Municipal La Muntala de Sant Vicenç de Montalt.

Emilio Sáez va passar d'anar a quatre grapes a córrer, cada any corria una marató, fins que arriben les lesions i llavors despullar els peus va ser la solució per poder seguir corrent més i millor. La seva vida ha estat marcada pel moviment, tant pels llocs de residència com per els seus treballs, però sempre ha sigut corredor.

I així és com transmet la seva experiència i la d'altres corredors. Sáez decideix deixar les vambes, medicines, pròtesis ortopèdiques i s'endinsa en el món d'anar descalç o barefoot. Sorprenentment, els dolors de les velles lesions desapareixen i els seus peus nus li permeten recuperar de nou la passió per córrer.

L'autor torna a córrer gaudint, fent-se fort sense fer-se mal. Ha restablert la comunicació amb la terra i els seus peus connecten a ella de forma directa. Ara, córrer descalç és cada dia una aventura.

Més informació:

• Running a la Xarxa de Biblioteques
• Entrenament (Esport) a la Xarxa de Biblioteques

Recomanat per Carla Canongia. Bib. Municipal L'Ateneu d'Esparreguera

Tardi i Vautrin desenvolupen una història de misteri i conxorxes de tot tipus dins del context de la Comuna de París. Una història que es remunta a vint anys abans, al País Basc, on la violenta mort d'una jove va desencadenar la set de venjança. La caiguda de les estructures tradicionals de poder durant el govern de la Comuna propicien l'oportunitat per cobrar els comptes pendents.

La Comuna de París va ser un període de govern socialista des del 18 de març al 28 de maig de 1871a la capital de França. Contextualitzar un llibre en aquest període, ja de per sí és un posicionament polític, tot i que no és un llibre polític, però hi ha un rerefons que no abandona mai. Des d'aquest punt, suposa una denúncia a la brutal repressió que va patir la Comuna i una demostració de l'impacte que un període tan curt va tenir sobre la història europea i, en especial, sobre el moviment obrer.

El talent com a dibuixant de Tardi fa que amb poques línies s'arribi a un nivell de detallisme molt acurat. La qualitat tècnica del dibuix es posada en la seva màxima esplendor gràcies a l'edició. La pàgina apaïsada de mida gran que permet lluir el dibuix amb vinyetes grans. Són de destacar les grans vinyetes panoràmiques que recreen el París social, polític i urbanístic del 1871.

Recomanat per David Garcia. Bib. Central de Cornellà de Llobregat 

A Pagesos de ciutat s'inclou tota la informació que poden necessitar tots aquells que decideixin tenir un hort a casa. Des d'on ubicar l'hort, conèixer i seleccionar el contenidor més adient i fins a conèixer, per exemple, els diferents tipus de substrat. Sense deixar de banda les eines que ens caldran per tirar tot això endavant.

Gran part del llibre l'ocupen un seguit de fitxes de les hortalisses que podem cultivar a casa, i que segueixen una classificació d'allò més pràctica en funció de quina és la part que ens en menjarem. Distingeix entre hortalisses d'arrel, bulb i tubercle, com ara l'all, l pastanaga, el porro i d'altres, hortalisses de fulla, com ara la bleda, la col o els espinacs i les hortalisses de fruit, com ara l'albergínia, el blat de moro, el carbassó o la maduixa. Cadascuna d'aquestes fitxes comença amb un seguit de dades tècniques, com són temperatura òptima de germinació, temps de collita, llum i aigua necessaris i moltes d'altres. L'autora facilita a més a més dades interessants per a què la nostra tasca sigui exitosa. El llibre inclou un calendari de sembra i recol•lecció.

L'Ester Casanovas, l'autora del llibre, treballa actualment en la difusió de l'horticultura urbana des de diferents àmbits. Al seu blog, Picarona i el seu hortet (premi Blogs Catalunya 2012 en la categoria de Sostenibilitat i Medi Ambient), comparteix consells i experiències. Fa cursos i xerrades i a més codirigeix i presenta el programa de ràdio Pagesos de ciutat, que s'emet a través de la Xarxa. També col•labora a la premsa escrita i està sempre disponible per donar un cop de mà als seus seguidors.

Recomanat per Núria Paule. Biblioteca del Casino de Manresa

Save our souls (2009) és la segona incursió en la novel·la gràfica del dibuixant i guionista badaloní  Felipe Almendros (1976). 

Encara que l'autor ja havia publicat Pony Boy (2006), una història de marginació als suburbis i amb cert caire social, una obra d'un estil  més clàssic i entenedor, a Save our souls canvia radicalment de registre i aposta per la lletjor: personatges amb un aire ridícul, grotesc;  escenaris sense simetria... I encara més, ja que trenca les convencions de la narrativa que pot esperar un lector habitual de còmics.

Save our souls ens explica, sembla que de manera autobiogràfica, les peripècies de l'autor i la seva mare, que viatgen a Mèxic per recolzar a la germana i filla respectivament, en l'últim període d'embaràs; també ens parla de les amistats i les experiències viscudes en aquest pais, tot des d'una perspectiva irònica, decadent i original.

Save our souls, una història de Felipe Almendros tan imprescindible com, fins el moment, el seu últim treball, Rest in Peace (RIP).  Si et ve de gust conèixer a un autor nou i diferent de la resta, no te'ls pots perdre.

Més informació: 

• Felipe Almendros a les Biblioteques
• Pàgina web de Felipe Almendros

Recomanat per Pau Fernández. Bib. Can Peixauet. Santa Coloma de Gramenet

La obesitat és clarament una de les pandèmies de l'actualitat, i segons les dades cada cop ho serà més. Es parla de tots els riscos que la obesitat provoca a la salut. També es parla molt de com combatre-la: un estil de vida saludable, bona alimentació, exercici, etc.

En canvi, sovint s'oblida la complexitat i els reptes que ha de vèncer una persona que té obesitat: com el seu sobrepès la pot condicionar, de quina manera el sobrepès està provocat per una falta d'autoestima o és justament el contrari, que la falta d'autoestima acaba en un problema de sobrepès.

Els autors d'aquest llibre aborden l'obesitat com un problema no només individual sinó social, com ho afronta l'individu i com ho percep la societat, ja que tots dos estan interrelacionats.

Primerament es defineix la obesitat, els tipus i les causes. S'avalua la intervenció psicològica de la obesitat i quines són les millors estratègies per ajudar els qui la pateixen. Finalment, es descriu un complet pla d'intervenció individual.

Completa el llibre una àmplia bibliografia.

Obesitat – al catàleg

Obesitat – aspectes psicològics -  al catàleg

Obesitat en els infants – al catàleg

Pàgines web relacionades:  

OMS. Obesidad y sobrepeso

Sociedad Española para el estudio de la obesidad

Calculadora masa corporal. Generalitat de Catalunya

Vídeo amb conferència de l'autor

Vídeo sobre psicologia de l'obesitat de la Universitat de Navarra

Recomanació feta per Núria Ojalvo Leonat. Biblioteca Josep Roca i Bros, Abrera

És el primer disc de Enric Verdaguer, aquest músic igualadí de només 20 anys. La discogràfica gironina Música Global ja va començar-se a interessar per ell fa 3 anys i finalment aquest 2015 ha coeditat el disc "Moonstruck", amb la multinacional Sony Music. El seu debut, que traduït al català significaria llunàtic, conté una dotzena de cançons de pop americà arrodonides amb la producció acurada de Toni Ten i Antonio Escobar. Diu Verdaguer que canta a l'amor en anglès perquè s'hi sent molt còmode i és la llengua de bona part dels seus referents. Ara bé, no descarta en el futur cantar en català o castellà.

Aquest músic ja va fer-se escoltar posant el llistó alt ara fa 2 anys amb la cançó "Mirant enrere" pertanyent al disc de la Marató de TV3. 

Més informació:

• Enric Verdaguer a les Biblioteques
• Pàgina web oficial

Recomanat per Elisabet Torrell. Bib. Central. Terrassa.

«No em puc permetre ser sentimental. No pas ara, que l'únic actiu que tinc és la llibertat. Les coses acaben apoderant-se de les persones... si les deixem.»

Us recomano una novel·la encantadora, dotada d'estil i elegància. Dues històries, dues èpoques, dues dones i un fil del destí que les unirà.

L'Amanda descobreix un diari de 1907, llegir-lo suposa el descobriment de la vida d'una dona fascinant, inconformista i avançada al seu temps amb qui connecta gairebé sense adonar-se'n.

Mitjançant la lectura d'aquesta novel·la, el lector fa un viatge per el segle XX, amb el qual veu la gran revolució que suposa la modernitat arribada de la mà d'electrodomèstics, lavabos, nous mètodes anticonceptius, etc., grans canvis que provoquen recel i desconfiança en moltes persones. Sorprèn, descobrir o recordar com, a principis del segle XX, una dona sola no podia allotjar-se en un hotel, en bars i restaurants hi ha zones específiques per a homes i dones, el fet de treballar no estava en absolut normalitzat per a la dona i, el conservadorisme i la manca d'informació respecte la sexualitat provocaven un munt d'embarassos no desitjats. En algun moment, aquestes pàgines poden revoltar la lectora del segle XXI, veient quin és el rol de la dona en l'època de l'Olive.

La moda i l'arquitectura novaiorquesa són autèntiques protagonistes junt amb l'Amanda i l'Olive d'una història en la qual passat, present i futur són un dilema constant per a les dues noies.

Més informació:

• Stephanie Lehmann a les Biblioteques
• Pàgina web oficial de l'autora
• Book trailer

Recomanat per Sílvia Cantos. Bib. Ernest Lluch i Martín. Vilassar de Mar. 

La Jane Bull es dedica a fer labors des de fa molt de temps. Els projectes que idea, tant per a adults com per a nens, es troben plasmats en diversos llibres que han rebut importants guardons. Puntada a puntada és un bon exemple del que us diem.

D'entrada ens presenta l'equip bàsic de costura així com els punts de cosir que s'usaran. Tot seguit veiem que estructura cada una de les tècniques de la següent manera: introducció a cada una d'elles (brodat, patchwork...) i material que caldrà, explicació detallada i amb fotografies de cada un dels passos a seguir, i finalment, cinc projectes relacionats amb la tècnica per poder-la practicar. No cal patir per res, és tan visual que us resultarà molt senzill.

A més, és una fantàstica guia de labors per als petits de casa, ja que les manualitats els entusiasmaran de ben segur: ninos de punt, pilotes de patchwork, botons brodats... un total de 50 idees divertides, acolorides i atractives.

És el llibre ideal per als que es vulguin iniciar en aquest art o per practicar amb els vostres fills. Com suposareu, no aprofundeix en cap de les tècniques, però així i tot, és una edició totalment recomanable. És més aviat una invitació per fomentar la vostra faceta creativa, i ja veureu com us animarà a voler continuar endavant.

Més informació:

• Jane Bull a les Biblioteques

Recomanat per Bib. Ferrer i Guàrdia. Alella. 

Georges Miet escriu per encàrrec històries populars per a l'editorial francesa La Fortune, fins que un dia el seu editor li demana una novel•la "seriosa" sobre els tràgics fets que havien commocionat quinze anys abans la vibrant Biarritz de 1925, durant la temporada estival. Després d'una terrible galerna el cadàver d'una jove de la localitat apareix subjecte a una argolla al moll. Georges Miet es trasllada allà i entrevista a una trentena de persones de diferents estrats socials que de manera més o menys directa van estar relacionades amb la jove. A través dels relats de tots ells Miet descobreix que la policia i el jutge van voler treure's el cas de sobre i que els fets van ser desvetllats gràcies a una investigació que, en el seu moment, van dur a terme el periodista Paus Villequeau i el fotògraf Galet, juntament amb la magnètica i preciosa Beatrix Ross, amor adolescent de Villequeau.

Crònica periodística, novel·la d'investigació, divertida, polifònica i extravagant, Cabaret Biarritz esbossa a través de la investigació d'un crim el retrat d'una societat en plena agitació, on conviuen les rígides normes socials amb la felicitat dels anys vint, desenfrenats i deliciosament vitals.

José C. Vales (Zamora, 1965) es va llicenciar en Filologia Hispànica a la Universitat de Salamanca i posteriorment es va especialitzar en filosofia i estètics de la literatura romàntica a Madrid. La seva activitat professional ha estat sempre vinculada al món editorial, com a redactor, editor i traductor per a diferents segells. Entre els seus treballs de traducció i edició cal destacar la renovada edició dels Cuentos de Navidad, de Charles Dickens (Espasa, 2011), Orgullo y prejuicio, de Jane Austen (Austral, 2013), i Frankenstein, de Mary Wollostonecraft i Percy B. Shelley (Espasa, 2009). El 2013 va publicar la seva primera novel•la, El pensionado de Neuwelke, i el 2015 aconseguiex el Premi Nadal amb Cabaret Biarritz.

Més informació:

• José C. Vales a les Biblioteques
• Crítica a Babelia (El País)
• Primer capítol de la novella (PDF)
• Entrevista al programa de rtve Página 2
• Notícia a La Vanguardia sobre el Premi Nadal 2015, atorgat a José C. Vales per Cabaret Biarritz
• Pàgina web de l'autor

Recomanat per Marta Torrents. Bib. Can Milans. Caldes d'Estrac.

Marcos Giralt Torrent (Madrid, 1968) és autor de varies obres de ficció: "París", "Los seres felices", "Entiéndame" y "Nada sucede solo"; però la que recomanem aquí és una obra autobiogràfica.

"A Tiempo de vida", l'autor rememora i reflexiona sobre la relació amb el seu pare, i ho fa partint des del moment de la seva mort i evocant tot el temps de vida que van compartir.
Però el que destaca d'aquesta obra és la franquesa amb què l'autor parla de la relació entre ambdós, pare i fill. No es tracta d'un homenatge al pare, ni de passar comptes, o tal vegada si és les dues coses alhora. Marcos Giralt és capaç de parlar dels errors, de l'amor, de les incoherències, de la complexitat d'aquesta relació i del que en queda després de la pèrdua; i ho fa amb una sinceritat que fa que el relat sigui tendre i colpidor alhora, que el converteix en pura vida.

"Hay lugares que desconozco y lugares a los que no quiero llegar. No todo puedo contarlo. No todo quiero contarlo"

Més informació:

• Marcos Giralt Torrente a les Biblioteques
• Fitxa de l'autor "Anagrama"

Recomanat per Pilar Aznar. Bib. Cabrils. 

Palestina i els palestins és més que una simple guia turística, aquesta publicació de l'Alternative Tourism Group ofereix un anàlisi en profunditat sobre Palestina. Es tracta d'un recorregut a través de la totalitat de l'espectre cultural palestí: històric, arqueològic, religiós i arquitectònic; així com de les realitats quotidianes de la ocupació israeliana.
Descriu paisatges arrelats en la memòria palestina, paisatges que són testimonis d'una història i una identitat creada a partir del contacte amb civilitzacions d'Orient mitjà, el mediterrani i la península Aràbiga. Però alhora les tragèdies contemporànies i la lluita del poble palestí pel reconeixement dels seus drets i la fi de la injustícia a través d'una pau viable i justa.
Amb un material documental variat: biografies de personalitats d'importància cultural i política, poemes, cançons populars i una llista de lectures recomanades, la guia proporciona al lector multitud d'oportunitats per ampliar horitzons. A més a més, el lector trobarà un bon número de contactes d'institucions i associacions que ofereixen xerrades i la oportunitat de conèixer la població local a les seves pròpies llars.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Molts cops ens enamorem d'una professió per la simple observació d'una persona que ens transmet  tota la seva passió per la seva feina. Aquest és el cas del teatre i de l'Anna Lizaran, una  de les ‘grans bèsties teatrals' que ha donat el país i que ens ha arribat a meravellar i a deixar sense alè sobre una butaca. Així, de la mateixa manera que els futboleros diuen jo vaig veure ‘el Barça de les 6 copes', molts amants de l'art dramàtic diem "jo vaig veure La Lizaran sobre un escenari'.

El llibre Anna Lizaran editat pel Lliure, el teatre que va fundar amb altres professionals, és un repàs per la vida personal i escènica de l'actriu, però també un homenatge a una figura cabdal en la renovació del teatre català. Com diu Joan de Sagarra en el pròleg,  aquest és un llibre ‘que neix del cor d'Irene Bordoy, la companya de l'Anita, que connecta amb el cor del lliure, dels col·legues, la família de l'Anita i, a través d'ells, amb el cor d'una pila de professionals del teatre català que van treballar amb ella, que la van respectar, la van admirar i la van estimar'. I són aquests mateixos amics, familiars o companys de professió que narren a través dels diferents capítols tot el recorregut vital de la Lizaran i les anècdotes viscudes amb ella.

Des de l'apartat ‘Amb tots vostès, Anna Lizaran!" escrit per Elisenda Roca on se'ns explica els aspectes més biogràfics de l'actriu,  com el paper que va tenir La Passió d'Esparreguera en la seva decisió de fer teatre, a una recopilació de fotografies on es pot apreciar la gesticulació i l'expressió de l'actriu interpretant els diferents papers que ha realitzat al Teatre Lliure o altres equipaments escènics. Finalment, el capítol ‘L'Anita de tots' podem llegir les paraules que li dediquen, entre d'altres, Lluís Pasqual, Marcos Ordóñez, Sergi Belbel, Irene Bordoy, Josep Maria Flotats o Lluís Homar.

En definitiva, un llibre editat l'any 2014, un any després de la seva mort,  que té la pretensió de fer reviure i donar a conèixer la grandesa i la  transcendència de l'Anna Lizaran en l'àmbit teatral i cultural del país.

Vídeo: Homenatge a Anna Lizaran (Teatralnet)

ç

Més informació:

• Anna Lizaran a les biblioteques
• Història del teatre català a les biblioteques
• La companyia Els Comediants a les biblioteques
• El Teatre Lliure a les biblioteques

Recomanat per Marta Aliberch Sànchez. Bib. Esteve Paluzie. Barberà del Vallès.

La Dra. Magda Carlas, nutricionista i coneguda col·laboradora de diferents mitjans de comunicació, dóna en aquest llibre solucions pràctiques i fàcils d'implementar per a organitzar bé la dieta de les dones després d'un embaràs i, de passada, recuperar la figura de manera racional sense recórrer a dietes agressives i amb pocs resultats a llarg termini.

Hi trobareu: quins aliments són necessaris quan es dóna el pit, quins exercicis són els més apropiats per a reduir greix, com et pots alimentar un cop tornis a la feina, i també algunes pautes d'alimentació pels petits.

Més informació a l'apartat Salut - Pares i mares

Recomanat per: Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer de Sant Boi de Llobregat.

Norma còmics publicava el 2006 un impecable títol de Guy Davis: The Marquis. Una autèntica obra d'autor, doncs Davis signa tant el guió com els dibuixos. Després d'haver-se doctorat dibuixant The Sandman Mystery Theatre, i Hellboy (i abans de fer la millor etapa de la magnífica AIDP, l'Agència on treballa el dimoni que te per ma la clau de l'infern) entronca amb aquest títol. Ubicat en una Venècia  Versallesca i passat pel tamís de Lovecraft ens fa partícips de les aventures de Vol de Galle, antic soldat inquisidor que haurà de defensar la ciutat dels dimonis infernals tant sols amb unes peculiars pistoles i una espasa, ja sabeu, el típic heroi de mètodes poc ortodoxes.

En un sols volum en blanc i negre (més algunes pàgines en to vermell), podrem gaudir d'aquests genuïns dibuixos suggerents i expressius que tant be defineixen aquest terror barroc.

Aventures trepidants i originals, desprès de llegir-lo no em crec que no aneu a buscar els AIDP!

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Bib. Josep Soler Vidal de Gavà

• Albert Salvadó a les Biblioteques
• Albert Salvadó a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial de l'autor

Potser ets massa jove i no els has llegit mai, potser ets gran i mai t'han fet el pes, potser en algun moment de la teva vida has llegit alguna cosa d'ells o potser t'has llegit tots els seus llibres i ets tot un apassionat dels seus relats; però el que no pot dir ningú és que els noms de Conan Doyle i Julio Verne no li sonin, ni que sigui llunyanament. Doncs bé, siguis del grup que siguis, això és el que trobaràs en aquest llibre, una novel·la d'aventures trepidants, de viatges a la fi del món, d'éssers que no són d'aquest món, de misteris inclassificables i sobretot d'acció sense parar que et submergiran en les prop de 500 pàgines, plena de referències a les novel·les eternes d'aquests grans autors.

Tot comença amb l'assassinat d'un mariner, un vaixell desaparegut i un petit paquet que arriba a mans d'una dama anglesa. O potser la història comencés abans, amb la descoberta d'unes estranyes relíquies a l'interior d'una cripta medieval, ja que va ser precisament una d'aquelles relíquies la causa de que el professor Zarco, director de la societat geogràfica SIGMA, s'embarqués en una aventura inimaginable a bord del Saint-Michel; acompanyat del seu ajudant Cairo, el capità Verne i la seva tripulació, el jove fotògraf Samuel i la pràcticament obligada companyia de les dues dames angleses. Pèrò cap d'ells estava preparat per enfrontar-se al temible misteri que envolta l'illa de Bowen, més enllà del Cercle Polar Àrtic.

Sens dubte, aquest llibre es un homenatge a les novel·les que llegia el seu autor de jove. Però no ens deixem portar per falses aparences, ni creguem que podria ser una còpia dels seus herois literaris de la infància. L'autor ens aporta una ambientació espectacular a cavall entre la realitat i la ficció a l'any 1920, acompanyada d'una trama perfectament connectada de principi a fi, de manera que es van resolen les incògnites de manera esglaonada, cosa que et manté en un constant interès per seguir passant pàgines. Però el punt fort de la novel·la està en els seus personatges, perfectament definits i desenvolupats al llarg de la història; així com les relacions que s'estableixen entre ells enmig de tants perills. On el punt culminant el trobem sobretot en el professor Zarco (quin gran personatge!).

Tot i tenir un gruix considerable es una novel·la lleugera, ja que la lectura es fluida i amb constant acció que deixen poc marge a la relaxació. El text de la història està ampliat pel diari del jove fotògraf, a través del qual avancem en els descobriments que fan i les seves aventures.

Més informació:

• César Mallorquí a les Biblioteques
• César Mallorquí a la Viquipèdia

Recomanat per Albert Escayola. Bib. M. Serra i Moret. Pineda de Mar. 

• Jesús Moncada a les Biblioteques
• Jesús Moncada a la Viquipèdia
• Recorregut literari de Jesús Moncada
• Pàgina web oficial de l'autor
• Espais literaris Jesús Moncada
• Homenatge a Jesús Moncada de la Institució de les Lleteres Catalanes
• Recomanació "Camí de sirga"
• Llistamania "A corre-cuita: contes amb presses"

Atenes, quatre jubilades entre seixanta i setanta anys, se suïciden. Deixen una carta on expliquen que no volen seguir patint l'extrema pobresa i que estalviar-se les seves pensions, pot ser ajudarà al país a viure millor. Uns dies després un famós cirurgià apareix assassinat amb cicuta i a continuació, altres morts similars. El comissari Kostas Jaritos ha d'esbrinar qui és l'assassí i per què ho fa. Durant la investigació es trobarà amb l'entramat de corrupció de la societat grega.

L'autor d'aquesta novel.la negra va néixer a Turquia, però viu a Atenes des de fa més de cinquanta anys. A les seves obres analitza de forma crítica la societat grega, ha escrit tres novel·les focalitzades al que està passant: Amb l'aigua al coll, Liquidació final i Fins aquí hem arribat. 

Més informació:

• Petros Màrkaris a les Biblioteques
• Petros Màrkaris a la Viquipèdia

Recomanat per Antònia Caño. Bib. La Muntala. Sant Vicenç de Montalt. 

Neuromante (1984) és una novel·la que marca una fita no només en el gènere de la ciència-ficció, sinó també en el conjunt de la narrativa contemporània.

Què entenem per realitat quan no podem distingir entre un món autèntic i un artificial?

William Gibson es va avançar a tothom inventant el concepte del ciberespai – una representació tridimensional dels ordinadors de dades mitjançant les quals els usuaris es comuniquen i fan negocis juntament amb una llarga sèrie d'activitats més dubtoses – molt avanç que Internet i altres tecnologies virtuals fossin integrades a la vida quotidiana. És un llibre que ha inspirat a tota una generació.

Case, el protagonista d'aquesta història, havia sigut un dels millors hackers. Aconseguia informació il·legal a la xarxa per encàrrec de grans consorcis amb la qual es podien traslladar per la Matrix, la xarxa electrònica de fluxos d'informació que abraça el món sencer. En aquest univers virtual es possible entrar amb la consciència (jackin),deixant enrere el cos i moure's per la regió electrònica gràcies a un elèctrode fixat al cap (headset).

Però ara Case vagareja pels suburbis de Tokio, amb el sistema nerviós destrossat per impedir-li l'accés al ciberespai, pagant el preu d'haver robat als seus caps. Pren amfetamines i dorm en un Coffin – hotel japonès (hotels taüt), d'aquests que es lloguen per hores, forats econòmics per dormir.

Però abans que s'enfonsi del tot, una cibermercenària, Mollu, el salva. Ella es troba entre els nous sers del ciberpunk, amb un cos equipat amb tot tipus d'implants, de major o menor utilitat. Molly recluta a Case per encàrrec d'uns misteriosos homes a l' ombra. L'heroi entra a formar part d'un equip que integra una unitat especial que té per missió fer saltar el sistema de seguretat.

En aquesta novel·la la realitat ciberpunk es situa a les zones de fronteres de la societat, la subcultura de la metròpolis. L'escenari és el carrer i la realitat és un món artificial i fred. Un món de tecnoestafadors, de drogadictes perduts, de grans noms comercials dels imperis japonesos d'alta tecnologia. Conté una gran riquesa de detalls i un vocabulari on s'hi mescla l'argot tècnic amb el de la subcultura. L'autor combina el ritme i la intriga del millors thrillers amb el rigor intel·lectual d'Orwell o Huxley. 

Més informació:

• William Gibson a les biblioteques
• L'autor a la Wiquipèdia
• Pàgina oficial de l'autor
• Entrevista a l'autor el 2014 al Chicago Humanities Festival en motiu dels 30 anys de la publicació de "Neuromante"

Recomanat per Cristina Valls. Bib. Antoni Comas. Mataró. 

Un musical és teatre i és sobretot música! Us recomano el CD del Musical d'El Petit Príncep sota la direcció d'Àngel Llàcer, basat en la gran i internacional història d'Antoine de Saint-Exupéry.

Una música viva, que atrapa, que enganxa i emociona a grans i a petits. Unes cançons boniques que agraden als nens i ensenya els valors importants que la gran obra explica. Una música que es personalitza amb estils diferents per cada personatge com el bevedor, l'aviador, la rosa, l'home de negocis, la guineu, la serp, el geògraf...i el mateix Petit Príncep.

Cançons amb rics efectes sonors que emocionen i que transmeten el contingut intens de la història. Les lletres  són de Marc Artigau i Manu Guix, i la composició i la direcció musical de Manu Guix.

Una música que convida a llegir per primer cop o a rellegir de nou el clàssic de Saint-Exupéry ple de poesia, metàfora i recerca personal.

L'espectacle és d'una gran exquisidesa, escenificació preciosa i delicada amb la utilització de les noves tecnologies del vídeo com a eina important per la creació d'ambients i espais a l'escenari.

Més informació:

• Antoine de Saint-Exupéry a les Biblioteques
• Album complet a l'Spotify
• El Petit príncep, el músical

Recomanat per Anna Artigas. Bib. Salvador Vives Casajuana. Sant Vicenç de Castellet.

YouTube, la tercera web més visitada de la xarxa, només per darrer de Google i de Facebook, compleix 10 anys aquest 2015. Si, només 10 anys! Cada mes atén més de 1.000 milions d'usuaris únics i cada minut s'hi publiquen 700 vídeos nous. Milers de milions de visualitzacions al dia fan d'aquest portal una potent eina de difusió i visibilitat d'empreses, marques i persones arreu del món. I d'on sorgeix el seu èxit? Doncs, senzillament, en la seva simplicitat i la capacitat d' oferir a qualsevol persona poder publicar les seves produccions, ja siguin d'allò més casolanes fins a aquelles més elaborades.

El document que us recomanem a continuació és una mostra d'èxits i maneres de treballar emprant el YouTube. Tal i com diu el llibre "en les pròximes pàgines ens farem un tip d'esmentar vídeos", al costat dels quals incorporen els seus corresponents codis QR per poder-los visionar.  I si no disposeu de lector per aquests codis, tranquils, al final de llibre hi trobareu tots els enllaços o, si us fa mandra, teniu un parell de paraules clau per cercar fàcilment els vídeos. Uns materials amens i molt entretinguts per a tothom, seguint amb la mateixa filosofia que YouTube.   

Vídeo pròleg del llibre: 

Recomanat per Cristina Freixas. Biblioteca P. Fidel Fita d'Arenys de Mar

El llibre "Cocina indie, recetas, dibujos y discos para gente diferente" escrit pel periodista Mario Suárez i il·lustrat per Ricardo Cavolo no et deixarà indiferent. És un receptari d'allò més original que ens presenta 90 receptes senzilles, d'aquelles de tota la vida, disfressades amb  títols tant originals com "Raviolis con flequillo rellenos de ibéricos" o "Risotto electro pop"; i ens organitzar les receptes  per  EP's, on trobem plats de pica-pica, per LP's, on hi ha els primers i segons, i per últim els Singles, que són les postres.

Cada recepta ve acompanyada d'unes magnífiques il·lustracions i associa cada plat a una cançó de música des de David Bowie a Pollock o Devendra Banhart, i a més, cada recepte va acompanyada d'un apartat denominat cara B on ens aconsella quina música hem d'escoltar mentre cuinem i degustem el plat. Un llibre de cuina ben diferent que permet millorar els nostres coneixements culinaris , musicals i, el que és més important, robar-nos un somriure.

Recomanat per Gisela Planas Almiron. Biblioteca Sabadell Sud

El regne animal sap quins són els seu depredadors, aquells que ha d'evitar i les plantes tòxiques que no han d'ingerir, coneixement que es transmeten a les cries durant el seu creixement. Els humans, però, com a regle general no disposen d'aquestes habilitats i la guia il·lustrada que us recomanem avui està pensada per ajudar-nos a gaudir de la natura d'una forma més segura. Les diferents espècies animals o vegetals estan classificades segons el grau de perillositat i /o toxicitat, indicant quines conseqüències pot tenir i les precaucions que hem de prendre si ens topem amb elles. Perquè ens sigui més fàcil reconèixer-los, cada fitxa està acompanyada d'una sèrie de dades bàsiques com per exemple quin és el seu hàbitat més freqüent.

Recomanat per Sara Codina. Biblioteca Central de Terrassa

Marcos Ordóñez  és escriptor, crític teatral i professor a la Universitat Pompeu Fabra. Va néixer a Barcelona l'any 1957. Escriu al diari El País i col·labora al suplement cultural "Babelia".

Autor de l'obra teatral "La noche de Eldorado" (1991) i el llibre sobre teatre "A pie de obra" (2003).

La novel·la es presenta en forma de memòries. És Pepín Mendieta qui les escriu quan arriba als 72 anys i ja no s'hi dedica al món de la faràndula.

Comença quan el protagonista, un noi de 13 anys, ho deixa tot per entrar a la companyia teatral El Gran Teatro del Mundo.  El seu director, basat en el director i actor teatral Enrique Rambal (1924-1971),  és un gran apassionat de Shakespeare, però el seu caràcter maniàtic fa que Pepín decideixi abandonar el grup.

Sobreviu durant un temps gràcies a petits papers i un cop passada la guerra civil espanyola entra a treballar al món del cinema.

A través de la trajectòria del seu protagonista, que va arribar a ser conegut com el "Buster Keaton de Cáceres",  es mostra en tots els seus detalls la vida del teatre popular i itinerant des de l'any 1925. Un teatre que ja no es fa, que ha desaparegut i que Mendieta intenta recuperar a través del record de les seves vivències.

La novel·la fou publicada per Plaza & Janés l'any 2002 i ara ha tornat a ser editada per Libros del Asteroide.

Cal dir que molts dels personatges de la novel·la estan inspirats en figures reals i alguns simplement formen part de la vida, com Orson Welles.

La novel·la respira teatre pels quatre costats. És una lectura imprescindible per conèixer la història d'un estil de vida passat que en paraules del propi Pepín és "Un mundo que ya no existe". Un gran recorregut històric de mig segle per tota la geografia espanyola de la mà de la faràndula.

Passin i vegin!

Més informació:

Marcos Ordoñez a les biblioteques

Recomanat per Irene Gálvez Domingo. Biblioteca Josep Janés i Olivé. L'Hospitalet de Llobregat.

Pedro Temboury, director de cinema i realitzador, i Alfredo Prados fotògraf , es van ajuntar per casualitat i van crear aquest documental.

Corrien els anys 60 quan un grup de nois californians que estaven avorrits i que volien fer surf, però no podien, van posar unes rodes de ferro a una planxa de fusta. Després la van agafar, se la van endur a una piscina buida i van intentar imitar el moviment de les onades del mar. Així, va néixer l'skateboarding.

A l'estat espanyol, no fou fins el 1966 en què es va començar a implantar. Bilbao, Barcelona i Madrid foren els primers indrets on es va practicar aquest esport. A Arenys de Munt es va construir el primer skatepark, enterrat literalment el 1982 però reobert l'any 2012, i es van començar a fer els primers campionats, patrocinats per Pepsi o Nocilla.

En aquest DVD el protagonisme recau sobre aquells adolescents que van començar a patinar durant els anys 60 i 70. Són ells mateixos, en primera persona, els que quasi 40 anys després narren la il·lusió que van tenir per aquest esport tot just quan s'estava creant i que es va convertir en una manera de viure i en una cultura noves. Des dels inicis patinant pel barri fins a participar a campionats o exhibicions amb equips d'esponsorització, a aquest document no li falten les anècdotes, algunes de molt gracioses, de l'època.

Es tracta d'un document únic, i d'una matèria poc estudiada dins de les nostres fronteres. En aquest documental veiem el naixement, la caiguda i el renaixement d'aquest esport que, encara actualment, genera passió en milions de persones.

Tràiler de la pel·lícula

Recomanat per Bib. Sabadell Ponent

Katsushika Hokusai conegut simplement com a Hokusai va néixer el 31 d'octubre de 1760 (no tenim exactitud de la data) i va morir el 10 de maig de 1849 a Edo. A mitjans del segle XIX els seus dibuixos i gravats van arribar a París i, van ser acollits amb entusiasme pels artistes impressionistes com Vincent Van Gogh, Claude Monet, Edgard Degas i Toulouse-Lautrec.

Aquest manga relata la vida del famós artista pintor, gravador i mestre Katsushika Hokusai, màxim representant de l'estil Ukiyo-e. La seva biografia és molt extensa, ja que va viure fins als 90 anys. Shotaro Ishinomori ens planteja una biografia del pintor desde la seva joventut i fins a la seva mort. Ens apropa a la vida de l'artista reconegut i model, als seus freqüents canvis de nom i de residència, com per exemple el que li va portar a autodenominar-se Gakyô-rôjin (El vell pintor boig). Un artista sensible, vividor, amant de la bellesa, de les dones, i mai satisfet completament, motiu que li va fer camviar d'estil moltes vegades al llarg de la seva vida. Sense cap mena de dubte es tracta de l'artista clàssic del Japó més conegut. La seva gran obra és "La gran ona de Kanagawa", icona de difusió universal i considerada com a símbol de l'art pictòric japonès, s'ha representat sense interrupcions fins als nostres dies.

Hokusai aplega en aquesta obra tot el caràcter japonès de l'artista: una personalitat molt forta, a la recerca constant de la perfecció, amb una gran capacitat d'observació i una sensibilitat oriental de la bellesa, que no s'atura ni amb la vellesa. L'autor, el Shotaro Ishinomori fa un gran homenatge a tota la trajectòria de Hokusai amb reproduccions del Fujiyama, la gran ona a Kanagawa, i sempre a la recerca de moments emotius de la seva vida. L'ùnica crítica que podrien fer és que l'autor ha novel·lat molt la seva vida amb la intenció d'apropar-se a l'èsser humà i això l'ha fet allunyar una mica de la realitat. Al contrari li dóna a l'obra un toc d'humor, tendresa i de fascinació en capturar la bellesa de la seva vida en un llenç de paper com el mateix artista.

Shotaro Ishinomori (1938-1988) és una peça clau en el desenvolupament primerenc del manga al Japó. Nascut a Tome, va publicar un primer fanzine quan era a l'escola: Bokujû Itteki (Una gota de tinta). Als 16 anys va publicar com a autor Nikei Tenshi en la revista Manga Shônen. El seu talent va cridar l'atenció del gran Osamu Tezuka i, finalment el va cridar com a ajudant per treballar a Astro Boy. Aquests dos grans genis del manga van ser considerats respectivament com a Déu del manga japonès (Tezuka) i Rei del manga japonès (Ishinomori).

Sigues considerat com a coautor del Tokiwa-so, considerat com el bressol del còmic nipó. Va coincidir en aquest moment amb altres dibuixants com Osamu Tezuka (el seu mentor), Fujio Akatsuka, Fujiko Fujio i Yoshiharu Tsuge. El seu estil gràfic és l'estàndard del manga dels anys 50 del segle XX, ja establert pel seu mestre Osamu Tezuka. Té el record de producció de còmic, amb un total de 128.000 pàgines, 770 títols, recopilats al llarg de la seva fructífera carrera. Entre les seves creacions més destacades podem destacar Cyborg 009, un grup de super herois a l'estil dels Power Rangers (també creació seva) i, coneguts al Japó com a Super Sentai i Kamen, sèrie de televisió també amb un grup de super herois. El podem considerar com un dels pares del manga i molts el consideren un dels responsables i modernitzadors dels tebeos al Japó.

Amb una obra completa amb 500 toms, 770 històries diferents i 128.000 pàgines publicades, és l'autor de còmic (no de manga, de còmic) més prolífic de la història. Al nostre país no és tan conegut i únicament s'han publicat dues de les seves obres: Musashi, a l'editorial Planeta i Hokusai, publicat a EDT. L'adaptación més famosa és la que va fer per la revista Nintendo Power: The Legend of Zelda: A link to the past (1992). És considerat com l'autor de còmic més prolífic de la història. Gran part de la seva obra eren els encàrrecs d'aquest tipus, un dels seus personatges més famosos va néixer d'aquesta forma.
 

La seva primera gran obra va ser publicada l'any 1964, en la revista Shônen King: Cyborg 009. Era una obra amb una part de ciència-ficció a l'estil James Bond, i era el primer manga amb un grup de superherois treballant junts. Gràcies aCyborg 009, Ishinomori va veure com una de les seves creacions s'adaptava finalment a l'anime. L'any 1970 va crear una de les seves obres més conegudes: Skull man. A partir d'aquesta obra va voler portar fins a l'extrem el concepte"shijinrui", que definia als nascuts després de 1961 i de la postguerra. Gent nova amb altres valors i un llenguatge nou. En definitiva una altra espècie. La traducció literal del concepte seria com "la nova casta" o "la nova raça", i més o menys és la idea a la qual va dedicar una bona part de la seva obra en els anys posteriors: els cíborgs.

Més informació:

• Shotaro Ishinomori a les Biblioteques
• Shorari Ishinomori a la viquipèdia
• Vídeo "Hokusai: pionnier du manga" 

Recomanat per Bibarnabloc. Biblioteques de Barcelona.

Nanuk l'esquimal és considerat el primer documental de la història del cinema, un clàssic instantani que narra la vida d'un grup de gent de l'ètnia inuit de la badia de Hudson, al nord-est del Canadà. Estrenada l'11 de juny de 1922 a la sala Capitol de Nova York gràcies a la casa Pathé, obté un èxit aclaparador de públic i de crítica. Robert J. Flaherty (Iron Mountain, Michigan, 1884 − Dummerston, Vermont, 1951), productor, director, guionista i director de fotografia de la pel·lícula es converteix de la nit al dia en el pare fundador delcinema documental, una de les tres formes creatives cinematogràfiques bàsiques d'acord amb Betsy McLane (A New History of Documentary Film, pàg. 1), les altres són la narrativa de ficció i el cinema experimental o d'avantguarda.

Si bé des dels orígens (pensem en l'obra dels germans Lumière) el cinema havia nascut amb vocació documental, el punt de vista emprat per Robert J. Flaherty en filmar Nanuk l'esquimal és diferent i innovador respecte als formats documentals més exitosos de l'època, els newsreel (o noticiaris) i elstravelogues (o pel·lícules de viatges). El director estatunidenc no es limita a muntar de forma lineal escena rere escena sinó que utilitza la gramàtica cinematogràfica de forma creativa per dramatitzar la història dels inuit; no està interessat a descriure objectivament la realitat sinó a evocar la vida quotidiana dels esquimals −la caça de la morsa, la construcció d'un iglú, etcètera− que està amenaçada per l'avenç de la civilització occidental. La idea d'objectivitat associada a l'enregistrament de la realitat és només un miratge, el cinema documental necessita per ser-ho d'una mirada particular, la de l'autor; i aquest és un llegat de Robert J. Flaherty. A l'obra de referència El documental. Historia y estilo, l'historiador Erik Barnouw defineix aquesta mirada com «documental explorador» i la veritat és que Flaherty juga amb les expectatives de l'espectador i el converteix també en explorador i descobridor de la història de Nanook.

Una altra innovació molt important de Nanuk l'esquimal és la relació entre el director i els subjectes de la filmació, el punt de vista documental. Per la professió del seu pare −explorador−, que més tard també serà la seva, Robert J. Flaherty passa la seva infantesa i joventut en contacte amb els indis. Quan coneix els inuit es converteix en el seu amic, els admira i mai els filma des de la condescendència eurocèntrica o des de l'exotisme hollywoodià (com el de Tabú de F. W. Murnau, 1931, en la qual participà com a guionista). Durant els divuit mesos que dura la filmació, els esquimals són també els seus col·laboradors: ajuden a revelar la pel·lícula, proposen escenes i mai són presentats com subjectes marginals. Una actitud que coincideix en el temps amb l'envol de l'Antropologia com a disciplina científica −amb figures tan rellevants com James G. Frazer, Franz Boas, Bronislaw Malinowski o Ruth Benedict− i les seves reivindicacions envers la dignitat dels pobles anomenats ‘primitius'. En el camp de la fotografia, la figura bessona de Flaherty és Edward Sheriff Curtis (Whitewater, Wisconsin, 1868 − Los Angeles, California, 1952) amb els seus majestuosos retrats dels natius americans que podeu apreciar en obres com Edward Sheriff Curtis: 1868-1952 i La Leyenda del canto nocturno y otros relatos de los indios apaches, jicarillas y navajos. 

Per últim, l'èxit de Nanuk l'esquimal va obrir les portes al finançament d'un cinema que no era gens atractiu pels grans estudis cinematogràfics. Robert J. Flaherty va tenir menys dificultats econòmiques per filmar els seus documentals posteriors, entre els quals destaca un altre clàssic: Hombres de Aran(1934), al voltant de les dures condicions de vida dels pescadors d'una illa irlandesa. Malgrat això, una dècada després aquest tipus de documental entra en decadència.

La visió de Robert J. Flaherty transcendeix la seva època i la seva influència es fa notar en el treball de documentalistes posteriors com Jean Rouch o Les Blank, entre d'altres. Els documentals Grey Gardens (1975) dels germans Maysles, Lomax: el caçador de cançons (2004) de Rogier Kappers, Grizzly man (2005) de Werner Herzog o Els nens perduts  Buda (2006) de Mark Verkerk són alguns exemples de l'empremta de Flaherty dins el gènere. Raons per veure Nanuk l'esquimal n'hi ha moltes, em remeto a qualsevol de les catorze que Italo Calvino donava en el seu assaig Por qué leer a los clásicos per llegir els clàssics literaris.

Biblioteques de Barcelona col·labora des de fa anys amb El Documental del Mes (la prolongació delFestival Internacional de Cinema Documental DocsBarcelona al llarg de l'any i el territori) per apropar el documental al màxim nombre d'espectadors possible i incrementar la presència del documental a les pantalles cinematogràfiques. Les biblioteques Esquerra de l'Eixample−Agustí Centelles i Vilapicina i la Torre Llobeta acullen les projeccions documentals cada tercer i quart dimarts de mes, respectivament. Us hi esperem!

Més informació:

• Robert J. Flaherty  a les Biblioteques
• Nanook el esquimal a la Viquipèdia

Recomanat per Bibarnabloc. Biblioteques de Barcelona.

Si definim el jazz-fusió com la barreja entre jazz, rock i funk, bé podria ser que el guitarrista de jazz-fusió per antonomàsia fos Mike Stern. I és que el de Boston té un estil que recull el millor de tots aquests universos musicals: amb un to de guitarra inconfusible, Stern té la fluïdesa i la complexitat rítmica i melòdica dels millors guitarristes de jazz, i la força i el sentiment dels guitarristes de rock més afamats.

Stern porta des dels finals dels setanta explorant el món del jazz-fusió, i perfeccionant i diversificant la seva obra. Who let the cats out? és un disc que, tot i tenir ja una dècada, representa una de les expressions més acabades i completes de la música d'Stern. I és que aquest disc conté les diverses direccions en les quals Stern s'ha endinsat: el jazz tradicional, però també l'agressivitat del rock, el funk més informal, la música "ètnica", o la utilització de la veu com a instrument de suport melòdic. I tot això acompanyat d'un equip de músics tot terreny, un petit "qui és qui" de la fusió contemporània.

El disc ens rep amb Tumble home: un ritme molt funk de la guitarra d'Stern obre la peça, suportat per la base de la jove bateria Kim Thompson i el baixista Chris Minh Doky. Una melodia enrevessada, una de les marques de la casa d'Stern, tocada a l'uníson amb el saxofonista Bob Franceschini, deixa pas als solos: el tema canvia, i ara ens presenta una base de swing, sobre la que Stern desplega els seus dots com a guitarrista de jazz, fins al moment en el qual distorsiona el so de la seva guitarra per donar al tema una breu dosi hipervitamínica de rock.

El segon tema, KT, és una dedicatòria d'Stern a Thompson. Un ritme calmat, intimista de funk aportat per Thompson i la baixista Meshell Ndegeocello, en el que s'obre la melodia, tocada per Stern i recolzada per la trompeta en sordina de Roy Hargrove. Els acords del pont de la cançó són un bon exemple del gust amb el qual Stern tracta les harmonies dels seus temes. El solo d'Stern és subtil al començament, però es va distorsionant i augmentant en intensitat a mesura que avança. I aquest avanç porta el tema a uns acords potents de rock, sobre els que Hargrove ofereix un solo melòdic perfecte.

Good question, la tercera peça, compta a l'aparició de dues superestrelles: el baixista camerunès Richard Bona, i el bateria Dave Weckl. La presència de Bona dona al tema un punt ètnic, tot i que l'harmonia central es basa en el tema clàssic de jazz I got rhythm. Bona es llueix amb un solo de baix en scat (la tècnica de cantar amb la veu les notes a mesura que es toquen amb l'instrument).

Language, quart tema, torna a comptar amb la presència de Bona. En aquest cas, el camerunès aporta la seva veu angelical com a reforç a la melodia tocada per Stern. El caràcter melòdic de la composició s'accentua amb el solo del guitarrista, sempre perfecte i fluid, i amb el solo final de Franceschini, ple de gust.

El cinquè tema, We're With You, és una sentida mostra de suport doble d'Stern: per una banda, al saxofonista Franceschini, qui va perdre la seva dona al mateix 2006; per una altra, a la llegenda del saxo Michael Brecker, qui en aquells moments lluitava contra la leucèmia (i que, dissortadament, va perdre la batalla el 2007). Stern toca una delicada melodia amb guitarra clàssica, sobre uns arranjaments de corda del sintetitzador del teclista Jim Beard. La cançó rep un altre impuls melòdic amb la versàtil harmònica de Gregoire Maret.

Leni Goes Shopping, sisena peça, és una altra dedicatòria, en aquest cas a la dona d'Stern, Leni. El tema està inspirat en el treball del pianista Thelonius Monk, un dels mites del jazz: una melodia enrevessada, lleugerament dissonant, que deixa pas a un swing impecable de Thompson i Doky. Sobre la base, Stern toca un altre solo en la millor tradició del jazz, que deixa pas a un altre solo molt jazzístic del piano de Beard.

Roll with it, setè tema, és un ritme de funk divertit, despreocupat, que destaca per l'aparició del baixista Victor Wooten, considerat un dels millors del món. Stern i Wooten intercanvien notes a la secció dels solos, remarcant l'estil despreocupat de la cançó.

Un altre canvi de registre sorprenent: Texas, la vuitena peça, és un blues polsegós, que ens transporta directament a la frontera mexicana gràcies a la percussió amb tocs llatins de Weckl i a l'harmònica de Maret.

El tema que dóna nom a l'àlbum, Who let the cats out?, comença amb un ritme de funk enèrgic, que es va combinant amb el swing perquè Stern i Hargrove toquin a l'uníson una melodia veloç i complexa. Els solos d'Stern i Hargrove també es desenvolupen sobre una base de swing. Al final de la peça, Stern, amb la seva guitarra distorsionada, i Hargrove intercanvien notes, deixant el tema en una veritable clímax.

All you need ens dóna un respir després de la fogosa intensitat de Who let the cats out?. Una composició molt semblant a Languages, tot i que més relaxada, on torna a aparèixer la sensible veu de Bona i el saxo de Franceschini.

I arribem a l'última composició del disc, Blue runway. Un tema a mig camí entre el funk i la balada, amb una melodia plena de dramatisme sobre una harmonia sensible i alhora amb força. Com a grand finale de l'àlbum, el solo d'Stern és el més rocker de l'obra: unes idees melòdiques subtils van obrint camí a la distorsió, amb uns estiraments de cordes que et faran saltar els ploms. Just a continuació, quan sembla que el tema no pot pujar més en intensitat, el solo de Franceschini llença definitivament la cançó a l'estratosfera.

Deu anys després de la seva publicació, Stern continua sent un músic prolífic, envejat i admirat a parts iguals, i Who let the cats out? una mostra perfecta de la seva amplitud de mires i de la seva mestria musical. Un disc que gaudiran els fans de la fusió, i els nouvinguts a la música de Mike Stern.

Més informació:

• Mike Stern a les Biblioteques
• Mike Stern a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Bibarnabloc. Biblioteques de Barcelona.

El món musulmà és motiu de notícia quasi cada dia, per motius dissortats: terrorisme, disputes tribals, conflictes armats… I entre aquesta plètora de fets sagnants, hi ha dos termes que es repeteixen amb certa freqüència: sunnites i xiïtes. Qui són aquestes persones, i per què se'ls identifica amb aquests termes grupals?

A Suníes y chiíes : los dos brazos de Alá, el periodista i escriptor Javier Martín ens ofereix un perfil de sunnites i xiïtes, ens relata la història del seu desenvolupament dintre de l'islam i ens situa al cor de varis dels conflictes actuals que ressonen dins el món islàmic. Martin és delegat de l'agència Efe a Israel i Palestina, i és un dels periodistes més reconeguts en qüestions de l'Orient Mitjà.

L'obra que us presento és la reedició de la publicació original, del 2008, que va realitzar l'editorial Catarata com a part de la col·lecció commemorativa dels seus 25 anys. Com a afegit a l'edició del 2008, Martín inclou un epíleg amb els fets més rellevants dels darrers anys.

Si bé a Suníes y chiíes : los dos brazos de Alá l'actualitat de països com Siria o Irak té un pes molt important, pot ser que les qüestions històriques siguin les més interessants per al públic general. I això donat la complexitat d'aquests temes i l'excel·lent tractament que en fa Martí. En aquesta ressenya, comentaré tres aspectes del llibre: la gènesi de les dos corrents, sunnites i xiïtes, i els motius de les seves diferències; el naixement del radicalisme islàmic; i el polèmic fenomen de la gihad.

Sunnites i xiïtes són els troncs principals de l'islam, tot i que ambdós grups presenten diferents escissions i branques. Els sunnites són el corrent majoritari, amb un 85% dels creients. Són els seguidors de la sunna, els exemples de comportament oferits pel profeta recollits als hadits. Els xiïtes representen el 15% restant, i tradicionalment han estat una minoria reprimida pels sunnites. La diferència entre aquests i els sunnites és doble: per una banda, els xiïtes consideren que el successor del profeta hauria d'haver estat el seu cosí i gendre, Alí ibn Abi-Tàlib; per l'altra, els xiïtes defensen una teoria absent al sunnisme, la teoria de l'imanat, que veurem més endavant. Vegem primer la qüestió successòria.

L'escissió entre sunnites i xiïtes va començar a prendre forma amb la mort de Muhàmmad, l'any 632. La tradició xiïta assegura que Muhàmmad va nomenar Alí com al seu successor, a la tornada de la seva darrera peregrinació a la Meca. Però el cert és que sembla que Muhàmmad no va designar públicament a cap successor, i els líders tribals musulmans van decidir que Abu-Bakr, un dels primers conversos a l'islam i company fidel del profeta, fos qui succeís Muhàmmad com a líder dels musulmans.

Alí encara va haver de viure el govern de dos nous califes, Úmar ibn al-Khattab i Uthman ibn Affan, fins a arribar al lideratge de la comunitat, l'any 656. El seu govern va ser breu: Alí va morir assassinat l'any 661. Els xiïtes encara havien de patir una ofensa més greu si cap: el fill d'Alí, Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib, que havia estat cridat a ser el successor del seu pare, també va ser assassinat l'any 680. Martin comenta que:

[...] no es aventurado afirmar que el asesinato de Husein transformó esta religión para siempre. A partir de entonces, las dos ramas tomaron caminos diferentes. Lo que había comenzado como una mera lucha familiar, devino primero en un enfrentamiento político y, después, en una escisión religiosa salpicada de resentimiento, verganza y sangre. (p. 71)"

Amb la mort d'Al-Hussayn

los seguidores de Alí, comenzaron a desarrollar una teoría político-religiosa que desembocó en el concepto de imanato. (p. 72)"

l'Imam, en temps de Muhàmmad, era la figura que dirigia als creients durant l'oració. El mateix Muhàmmad va assumir aquest paper a la comunitat durant un temps. Pels sunnites, qualsevol creient pot liderar l'oració, i el títol d'imam no té més importància que la pròpia de la seva funció. Pels xiïtes, en canvi, l'imam és una figura d'una importància cabdal. Els xiïtes creuen que Muhàmmad:

disfrutaba de virtudes especiales, como la de estar libre de pecado [...], y de cualidades espirituales únicas, como el privilegio de desentrañar el significado oculto de las certidumbres religiosas (p. 76)"

Aquestes virtuts i qualitats, segons els xiïtes, haurien estat heretades pels descendents de Muhàmmad i pels membres de la seva família, com el mateix Alí.

La teoria de l'imam és de gran importància per al paper que tenen els clergues a la comunitat xiïta, en conjunció amb una altra teoria xiïta: el Mahdisme. Per a algunes branques xiïtes, el dotzè imam, Muhàmmad al-Mahdí, es va esvair l'any 939, quan fugia de la persecució sunní, ascendint a un estat d'ocultació permanent. El Mahdí, escriu Martín, és un concepte purament cristià:

Alude al regreso, al final de los tiempos, de un enviado de Dios (el Mahdi) que impondrá la justícia y preparará el advenimiento del final de los tiempos. [...] su retorno supondrá el triunfo de la equidad y la igualdad en todo el orbe (p. 79)

Però, mentre s'espera al Mahdí, seran els clergues (anomenats ulemes) els que dirigiran la comunitat xiïta. Aquests no només són homes de fe, sinó que poden tindre la potestat de legislar dins la seva comunitat, unes atribucions que no tenen els ulemes sunnites.

Passem a veure allò que Martin ens explica sobre l'origen de l'extremisme islàmic. El 1258, els mogols van prendre Bagdad, i amb la caiguda de la ciutat va caure la dinastia dels abbàssides. A partir d'aquell moment, les tradicions polítiques, econòmiques i lingüístiques del món islàmic van quedar arraconades a favor de les tradicions importades pels conqueridors. Aquesta pèrdua de protagonisme també va afectar els ulemes sunnites, que van veure com eren apartats del poder i de la influència. L'espurna del radicalisme s'havia encès:

[els ulemes] concentraron el debate en indagar las razones de tanta desgracia. Los más radicales concluyeron que la relajación de las costumbres y la pérdida de los valores protoislámicos había abocado a la comunidad a un período de oscuridad y sufrimiento del que solo era posible salir recuperando el espíritu de los tiempos del Profeta. (p. 85)"

Martín identifica l'ulema siri Ibn Taymiyya com

el precursor del wahabismo [la doctrina radical oficial d'Arabia Saudí] y origen de todas las corrientes retrógradas y revisionistas islámicas sunís que atemorizan el mundo actual, quien estancaria al islam en el pasado. (p. 85)"

Ibn Taymiyya va néixer cinc anys després de la caiguda de Bagdad, i per tant va créixer en un entorn ple d'hostilitat i d'ira cap als conqueridors. Com a ulema, Ibn Taymiyya es va formar a l'escola de pensament hanbalí, la més extremista de les escoles de l'islam, que només accepta l'Alcorà i el Hadit com a fons de dret. D'aquesta manera, Ibn Taymiyya:

declaró hereje a la Sociedad lenvantada por los mogoles y anatemizó a chíies y sufís [...], a los que tachó de politeistas. [...] se arrogó el derecho a redefinir las leyes islámicas. Estigmatizó cualquier indicio de innovación y exigió una interpretación literal del Corán y la Sunna. (p. 88)"

Ibn Taymiyya també va redefinir el paper de l'imam en el poder:

El verdadero Estado, aseguró, es aquel en el que la autoridad militar o civil [...] gobierna en compañía y supeditado al imán (líder religioso), quien tiene no sólo la autoridad para interpretar la sharia [la llei musulmana], sino el derecho a guiar la administración y las instituciones del Estado. (p. 88)"

I aquesta interpretació de l'Estat ha arribat fins a l'actualitat:

Esta idea es la que hoy en día defienden, en diferentes grados, grupos radicales sunís tan dispares como los Hermanos Musulmanes o Al Qaeda. (p. 88)"

Segons Martín, la idea d'Ibn Taymiyya que potser ha influenciat més el desenvolupament de l'islam sigui el seu concepte de gihad. L'autor dedica un capítol, el tercer, a tan controvertit tema. Escriu Martí que a l'Alcorà les variants de l'arrel lingüística de la qual procedeix el terme gihad denoten

esfuerzo, sacrificio y conducta recta en el camino de Dios. (p. 96)"

Només en dos versos el seu significat es pot interpretar com

"combate" físico contra el infiel. (p. 96)"

Serà cap al segle VII quan el terme gihad comenci a adquirir un significat propi. I ho farà gràcies als anomenats Llibres de la gihad (Kitab al Yihad), compendis en els quals es legislava sobre els assumptes bèl·lics a aquelles poblacions absorbides per l'expansió islàmica. Entorn del concepte de gihad es va articular la discussió sobre dues qüestions importants. D'una banda, la definició dels enemics. Tant l'Alcorà com els hadits exclouen a cristians i a jueus com a enemics a combatre. No obstant:

[...] razones políticas – en el caso de los judíos, el hecho de que las tribus de Arabia no reconocieran la profecia de Mahoma -, territoriales – actualmente el estado de Irsrael -, e históricas – las cruzadas -, han inducido a algunas corrientes extremistas a incluir a ambos credos entre los enemigos que es perentorio combatir. (p. 99)"

D'altra banda, la qüestió de quina figura té la potestat de convocar la gihad, i quin tipus de gihad es pot plantejar. Per als xiïtes, la gihad només podia ser convocada per l'imam, però en absència d'aquest, i a l'espera del Mahdí, només era acceptable una gihad defensiva. Per als sunnites, era el califa qui podia convocar la gihad, però la gran expansió territorial dels califats sunnites va suposar, cap al segle X, l'establiment del consens com a camí per a solucionar conflictes. Aquestes concepcions pràctiques de la gihad convivien amb una altra de mística:

La mayoría de los clérigos musulmanes, chíies y suníes, del pasado y el presente, coinciden en afirmar que el termino encierra cuerpo y alma. Es tanto un "esfuerzo" físico, relacionado con el mundo exterior y que incluye el combate individual y colectivo contra enemigos palpables en escenarios reales, como una angustia interior, entendida ésta en el sentido de batalla del hombre contra su propia naturaleza, contra su humanidad plagada de debilidades y tentaciones, en su camino hacia la pureza a través del recogimiento, la fe y la contemplación. (p. 102)"

L'ascensió d'Ibn Taymiyya va canviar tot aquest panorama. Ibn Taymiyya va renegar del raonament i del consens, va estipular que només l'imam podia dirigir la gihad, va declarar herètica la versió mística de la gihad, i va ampliar la llista d'enemics a combatre:

[...] los cristianos [...], los sufíes, los chiíes y cualquier otro musulmán que haya adoptado hábitos de los infieles, o haya pactado con ellos. Según el ulema sirio, contra este último no debe haber misericordia alguna. (p. 88)"

Si bé Ibn Taymiyya va ser declarat herètic al seu temps, Martín ens recorda que el seu llegat, la seva intransigència i la seva visió de la gihad van se adaptats pel wahhabisme, la interpretació de l'islam assumida pels reis d'Aràbia Saudí.

Suníes y chiíes : los dos brazos de Alá, és un llibre d'expert, ple d'informació, a mig camí entre el llibre d'història i la investigació periodística, però és una obra accessible i entenedora. Una lectura molt recomanable per a no perdre's en el laberint informatiu que envolta al món musulmà.

Més informació:

• Javier Martín a les Biblioteques
• Web oficial de l'autor
• Presentació del llibre

Recomanat per Bibarnabloc. Biblioteques de Barcelona.

Mètode d'anglès creat per John Peter Sloan, autor, actor, músic i professor d'anglès. El mètode que presentem va adreçat a persones que vulguin iniciar-se en l'aprenentatge de la llengua anglesa. L'obra consta de dos volums i treballa els diferents aspectes de l'idioma de forma gradual i amena amb exemples i exercicis que ajuden a l'assimilació dels continguts.

L'obra proposada  tracta temes de gramàtica, vocabulari, sintaxi i ortografia que són bàsics en tots els mètodes d'aprenentatge d'idiomes però, en aquest cas, no ho fa de forma acadèmica sinó que, sense perdre el rigor, se'ns mostra de manera clara i divertida.  Al final de cada capítol hi ha les solucions a cadascun dels exercicis.

L'única cosa que trobem a faltar, i cal fer-ho constar, és la manca de material sonor d'acompanyament. Aquest punt feble es supleix amb l'existència de  la transcripció fonètica que podem trobar al costat de la major part dels mots.

Tanmateix, amb constància i dedicació per part de l'estudiant, l'obra assoleix els seus objectius: esdevenir una bona guia en l'aprenentatge de la llengua anglesa.

Recomanat per Sol Teixidó. Bib. Ernest Lluch i Martín de Vilassar de Mar

Un jove adolescent cansat de rebre carbasses decideix fer el que faci falta per impressionar i guanyar-se el cor de la seva nova enamorada. Aquest és el motiu pel qual en Hanamichi Sakuragi començarà a practicar bàsquet, però no és tan fácil com es pensa, ha d'aprendre les bases d'aquest esport i a treballar en equip pel bé comú.

Hanamichi: "Sóc el geni Sakuragi!!!"

Aquesta no és la primera obra d'Inoue relacionada amb el bàsquet. En la seva etapa estudiantil n'era jugador, i aprofità aquests coneixements per crear altres obres com Kaede Purple, Buzzer Beater o Real.

L'autor ens mostra amb un gran realisme la pràctica del bàsquet i ens ofereix al detall les proporcions del cos i l'expressivitat corporal en moviment.                                                   

Podem gaudir amb els personatges de l'esforç gratificant que suposa avançar en un esport i del potencial que té cadascú si s'ho proposa. Una delicia pels amants dels esports i pels lectors de còmic. 

Slam Dunk és un manga publicat en castellà per l'editorial Ivrea l'any 2003 (31 v.), i reeditat l'any 2011 en edició kanzenban (24 v.); traduït del japonès per Agustín Gomez Sanz.

Si us agrada, teniu un anime i varis OVA's i a TV3 es va emetre en català.  

Per a més informació:

• Slam Dunk al Catàleg Aladí
• Slam Dunk a la Viquipèdia
• Article del blog Las cosas que nos hacen felices

Recomanat per Núria Maymó. Biblioteca Les Voltes de Sant Vicenç dels Horts.

Si vols treballar en un restaurant és important que et formis bé, aquest llibre ofereix tota la informació necessària per a atendre correctament i amb professionalitat a la gent que hi ve a dinar, com parar una taula amb tota mena de detalls, si algun dia et fan una prova i has llegit aquest llibre segur que quedaràs la mar de bé i tindràs més possibilitats de que t'agafin per a treballar.

El contingut del llibre és molt ampli, ens explica com prendre la comanda correctament, com servir el menjar, com oferir i servir els vins, els tipus de clients que ens podem trobar, fins i tot com recollir la taula amb estil.

Els dos autors del llibre són grans professionals de la restauració i tenen un ampli currículum, de ben segur que les pautes que ens donen ens seran de gran utilitat. Cal remarcar que aquest llibre es regeix per un Real Decret que regula el certificat de professionalitat de Serveis de restaurant.

Recomanat per Marta Maroñas. Biblioteca Can Mulà. Mollet del Vallès.

En aquest llibre podem trobar els continguts del mòdul professional de Sistemes de Energies Renovables del Cicle Formatiu de grau superior.

És un obra on s'analitzen les principals soluciones tecnològiques vinculades a les fonts energètiques sostenibles, així com d'altres temes tan importants com la viabilitat econòmica de cada tecnologia, l'evolució tècnica de les últimes dècades, els beneficis mediambientals aconseguits i les perspectives de creixement en el futur. Per altra banda, ofereix també una gran varietat de imatges, esquemes i referències a documentals, pel·lícules de cine, videojocs, etc.

En definitiva, és tracta d'un llibre de gran utilitat tant per a professor, alumnes, professionals i per aquelles persones sensibilitzades en el desenvolupament sostenible.

Recomanat per Marta Salas. Biblioteca Mercè Rodoreda de Sant Joan Despí

Qualsevol persona pensaria que un llibre de receptes sense sal, sucre, llet i gluten és una desgràcia! Aquest llibre és la prova que estem ben equivocats! Estem davant un receptari atractiu que ens demostra que podem gaudir menjant alhora que seguim una dieta sana i saludable.
Els autors, especialistes en nutrició, ens proposen un plats saborosos i exquisits elaborats amb aliments frescos, lliures dels additius industrials que tant perjudiquen la nostra salut. Així, receptes com "Ensalada de dorada y naranja" o una "Calabaza criolla" són idònies tant per les persones que han de seguir una dieta com pels interessats en millorar la salut a través de l'alimentació.
Si vols descobrir el plaer d'una cuina sana i feta al vapor per mantenir tot el gust i nutrients aquest és el teu nou llibre de capçalera.
Lisby Boisnard és especialista en temes de nutrició sana i natural. També és professora de cuina i autora del llibre Cocina sabrosa para la salud. Diego Jacques és Doctor en Medicina per i expert en microimmunologia i micronutrició.

Entrevista a l'autora, Lisby Boisnard.

Recomanat per Biblioteca Can Pedrals. Granollers

Ramiro Calle ha estat durant cinc anys professor de ioga a la Universitat Autònoma de Madrid i durant diversos anys de les aules de la tercera edat. Pioner del ioga i l'orientalisme a Espanya, és un gran especialista en meditació, psicologia oriental i psicoanàlisi. Dirigeix un centre de ioga i és un profund coneixedor de la ment humana. Ha viatjat a Orient en més de cent vint ocasions per entrevistar als més grans mentors espirituals.

Amb aquest llibre Ramiro ens presenta de manera didàctica i pràctica les eines per aprendre a controlar les emocions negatives i aconseguir un equilibri mental. Per a això inclou dos importants apèndixs: un sobre els ensenyaments del cercador, al qual se li anomena guerrer espiritual; i un altre que exposa relats indis que reflecteixen perfectament i en poques paraules la naturalesa de la ment oferint les pautes pel desenvolupament d'un mateix.

Com diu Ramiro en el seu llibre, recobrant la ment sense traves ni impediments recuperarem un especial sentit per a la relació amb nosaltres mateixos, amb la vida i amb totes les criatures que senten. S'ha d'utilitzar la ment per progressar interiorment i poder trobar una harmonia interior que ens permeti viure l'existència d'una manera més plena.

Dennis N.T. Perkins, graduat a l'Acadèmia Naval dels Estats Units d'Annapolis, és MBA per la Universitat de Harvard i doctor en Psicologia per la Universitat de Michigan. És president d'una consultoria especialitzada en entorns adversos i entre els seus clients es troben American Express, Citibank, Honeywell, Johnson & Johnson o Marriott.

El 1914 l'explorador Ernest Shackleton es va embarcar, al costat del seu equip de mariners i científics, en l'intent de realitzar la primera travessia de l'Antàrtida. La crònica d'aquesta expedició representa una història sense igual en els annals de la supervivència: el vaixell destrossat per la pressió dels gels, la tripulació abandonada a la seva sort enmig del mar gelat, perillosíssims viatges en barques a través de les tempestes de l'Oceà Antàrtic, un grapat d'éssers humans lluitant durant llargs mesos contra el fred, la fam i el desànim, al límit de la capacitat humana en les situacions més extremes.

L'autor interpreta l'expedició des de la perspectiva empresarial, amb casos pràctics d'empreses actuals, extraient d'ella deu lliçons mestres sobre les habilitats necessàries per a convertir-se en un gran líder. Shackleton va guiar al seu equip donant proves d'un ànim, una creativitat i una perspicàcia inigualables. La seva actuació va ser un exemple de lideratge d'especial valor per al món empresarial actual i les lliçons serveixen d'inspiració per potenciar al màxim el nostre rendiment personal i professional.

Recomanat per Carme Trabal Benitez. Bib. Dos Rius de Torelló