Silvia Federici és una activista feminista que, durant la seva trajectòria com a professora universitària ha defensat la lluita per la igualtat de les dones arreu del món. Els seus arguments els han pogut escoltar els alumnes de filosofia i política a la Universitat de Hofstra (Nova York); també ha exercit a Nigèria, on va ser testimoni de l’atac dels bens comuns per part del Fons Monetari Internacional. Aquest últim fet l’explica al seu llibre El calibán y la bruja. 
A Bruixes, caça de bruixes i dones analitza la persecució que han patit les dones de diferents països durant segles. L’Aràbia Saudita, l’Índia, la República Centreafricana o Tanzània són llocs on, encara avui dia, hi ha caça de bruixes.  La dona ha sigut -i és- la responsable de les relacions dins de la família i, per extensió, de la comunitat. Si a això hi sumem el protagonisme que té en la reproducció –tant del sistema com a nivell biològic- veurem com és un element clau en qualsevol societat. Per això, quan s’ataca les dones, s’està erosionant tota l’estructura social.

En aquest llibre no hi trobareu solucions, però sí moltes explicacions que us ajudaran a comprendre algunes realitats. El llibre no us deixarà indiferents i és una lectura amena, gràcies a l’excel·lent traducció que ha fet la Marta Pera.

Més informació:

• Silvia Federici a les Biblioteques
• Silvia Federici a la Viquipèdia
• Silvia Federici: referent feminista en temps de cacera de bruixes

Recomanat per Antònia Caño. Bib. La Muntala. Sant Vicenç de Montalt.

Qualsevol dels llibres de Svetlana Aleksiévitx et deixa profundament marcat. El seu estil és únic, la mateixa autora en diu “novel·la de veus”. L’autora ens presenta a la gent normal i corrent de l’antiga Unió Soviètica, i els deixa parlar de les petites coses i també dels seus somnis. Però els seus testimonis són sempre colpidors i van a l’essència de les persones i a la seva veritat i, de retruc, a la base mateixa de la personalitat soviètica que ella vol retratar. Una manera de pensar i d’actuar que va marcar a moltes generacions i que es va acabar de cop i volta, deixant a milions de persones perdudes i sense referents ni suport material. De la desfeta d’aquesta estructura mental i ciutadana ens parla Aleksiévitx, i ho fa, com sempre, amb sinceritat i honradesa, sense amagar el dolor ni la duresa d’un estil de  vida que ja ha desaparegut.

Més informació:

• Svetlana Aleksiévitx a les Biblioteques
• Svetlana Aleksiévitx a la Viquipèdia
• Ressenya del llibre

Recomanat per Jordi Barriuso Babot. Bib. Vall d'Alfatà. Santa Susanna.

Menandre d’Atenes (342 aC-291 aC) fou un dels grans poetes grecs després d’Homer tal com anunciava el mateix Aristòfanes de Bizanci, i sobretot,  el més gran dramaturg atenès de la nova comèdia grega que influencià a autors llatins, com Plaute i Terenci, al mateix Molière o al teatre de la Commedia dell’Arte. Fins al punt que Macrobi, autor grec, identificava l’art de Menadre com encisador per l’oïda, inventat per proporcionar tan sols plaer a les orelles o bé per exhortar-nos a l’honestedat, com es cita en el pròleg de "Satíricon", un clàssic de Petroni.

Un breu repàs a la seva llarga influència que ens ajuda a situar-lo com una figura rellevant de la dramatúrgia universal, i que aquest any 2020 tenim l’oportunitat de llegir-lo en català per primera vegada, en una edició bilingüe traduïda per Eloi Creus. De fet, “El Malcarat” estrenada el 316 aC durant el festival de Lenees en honor a Dionís, és l’única obra sencera conservada d’ell fins al dia d’avui.  Amb un rerefons argumental lleuger i fresc a l’estil del vodevil, aquesta peça teatral narra l’enamorament de Sòstrat, un jove adinerat que s’enamora bojament d’una noia mentre caça, i les peripècies per aconseguir, no tant els favors de la jove, sinó del seu pare, Cnemó, un vell pagès arrogant, garrepa i malcarat, el qual ha de consentir i entregar la seva filla en matrimoni.

Una trama domèstica, lluny de l’extravagància de la comèdia antiga o de la grandesa moral de les tragèdies clàssiques, que ens ajuda a comprendre no només l’evolució cap a la Nova Comèdia, sinó també del teatre grec en general a causa de la nova situació política i social de la mateixa Atenes després de la derrota de la Guerra del Peloponès, on la magnificència del cor -personatge col·lectiu i anònim- perd protagonisme davant l’individu i l'ús d’un llenguatge col·loquial que és el mitjà per narrar una peça teatral de costums més propera i amb plantejaments ètics.

Més informació:

• Menandre al Catàleg de les Biblioteques.
• El tema del teatre grec al Catàleg de les Biblioteques.

Recomanat per Marta Aliberch Sànchez. Bib. Esteve Paluzie. Barberà del Vallès.

Descobreix com parlar un llenguatge inclusiu sense que es noti massa. Com expressar-nos de forma correcta, amena i comprensible sense discriminar a ningú.

"En nuestra lengua, y en muchas otras, hay una sobrerepresentación de lo masculino como neutro, de lo humano, de lo público, y una sobrerepresentación femenina como eje de lo particular, de la excpeción, de lo privado. Es normal porque es reflejo de las sociedades que construyen el lenguaje."

Recomanació feta per Eva Cañadas de la Biblioteca de Vallirana

L'autor del llibre, Armand Ballart, és un escalador de casa nostra molt experimentat, i aprofita per a explicar-nos aquest esport tan apassionant des dels seus orígens (quan eren ben pocs els qui el practicaven, fins a l'actualitat (en què s'ha posat molt de moda). Ens descobreix un munt de llocs emblemàtics propers i pretén captivar aquells escaladors amateurs o experts. Collegats, Montserrat, el Pedraforca i altres massissos de renom hi són representats, juntament amb altres llocs d'Europa on l'autor hi ha practicat l'escalada des de fa dècades. No us el podeu perdre!

Recomanat per: Bib. Districte 5 de Terrassa 

Tot sistema immunitari necessita tres pilars bàsics per exercir el seu objectiu: una dieta saludable, exercici, i descans.

Patrick Holford i Jennifer Meek, ens parlen sobretot del primer; la nutrició.

Aquest sistema té per objectiu ser la barrera de defensa contra els virus, bactèries, tòxics, etc.Si aquesta barrera té esquerdes, les infeccions es quedaran més temps i trigaran en marxar-se.

Tots podem prevenir malalties i combatre les infeccions utilitzant un medicament tan senzill com a poderós: els aliments.

Comprendre els principis de la nutrició i complementar correctament la nostra dieta són la clau per enfortir el nostre sistema immunològic. També podem contrarestar els efectes de l’estrès, la contaminació, els pesticides i els additius alimentaris.

En aquest llibre, el nutricionista i terapeuta Patrick Holford, ens mostra com guanyar la batalla a les infeccions de manera natural, com combatre refredats i la grip, i com disminuir els efectes de les al·lèrgies..

Trobaràs cinc títols més sobre aquets tema:

• Propiedades curativas del comino negro : refuerza tu sistema inmunitario
• Fitoterapia energética : plantas medicinales para una salud plena y natural
• Regenera tu sistema inmunitario : programa en 4 pasos para el tratamiento natural de las enfermedades autoinmunes
• Zumoterapia para tu salud : el método eficaz para reforzar el sistema inmunitario, aliviar dolencias y depurar el organismo
• Los Misterios del sistema inmunitario : cómo proteger nuestro cuerpo

Recomanat per Olga Pato de la Biblioteca Ramon Fernàndez Jurado de Castelldefels

Amb el còmic americà actual s’està vivint una paradoxa força curiosa: mentre els seus personatges  apareixen en tot tipus de productes, des de les versions cinematogràfica a la moda, passant pels videojocs o les figures col·leccionables és complicat que una persona reconegui al personatge que ha tastat en un dels productes abans mencionats amb les versions que podem trobar en els còmics. Spider-man és un d’aquests personatges que ha patit tants canvis en els seus "comic-books" que és difícil identificar en ells al clàssic Peter Parker, divertit quan està vestit de superheroi però amenaçat sempre per tot tipus de problemes personals. Per fer-ho ens hem de remuntar a volums com aquest que recull diferents números d’una de les col·leccions clàssiques del personatge: Marvel Team-Up on Spider-man comparteix aventures amb diferents personatges Marvel. Són lectures lleugeres però entretingudes de la mà d’un dels equips creatius més interessants dels vuitanta com eren Chris Claremont i John Byrne (artífexs anys després d’una memorable etapa dels X-Men) i que permeten, per un costat, retrobar-nos amb l’Spider-man clàssic amb tot els seus valors i, per una altra, apropar-nos a un lector infantil o juvenil que tant estem trobant a faltar en el còmic americà.

Recomanat per Héctor Calvet. Bib. Can Mulà de Mollet del Vallès

Dilili a París ens presenta a la petita Dilili, una nena de Nova Caledònia, que investiga una sèrie de misterioses desaparicions de noies joves en companyia d’Orel, un jove repartidor que recorre els carrers de la ciutat amb una bicicleta. La Dilili i el seu nom amic aniran d'aventura en aventura recorrent els llocs i monuments més emblemàtics de la ciutat de Paris de la Belle Époque, i coneixent a homes i dones extraordinàries (artistes, intèrprets, músics, científics, etc.) que els ajudaran a confrontar a les forces del mal que habiten en les ombres.

Després de Kirikú y la bruja (Kirikou et la sorcière, 1998), Príncipes y princesas (Princes et Princesses, 2000), Azur y Asmar (Azur et Asmar, 2006) o Los cuentos de la noche (Les contes de la nuit, 2011), el mestre de l’animació francès, Michel Ocelot, torna amb una bellíssima història per a tota la família sobre una valenta heroïna que s’enfronta a grans aventures.

Dilili en París (Dilili à Paris, 2018), és una pel·lícula d’animació plena de màgia per a tota la família, que va guanyar el Premi Cesar com a Millor Pel·lícula d’Animació 2018.

• Què n’ha dit la crítica?

“Cada plano de la película se convierte en un peculiar entramado de fantasía y realidad, de colores primarios sin apenas matices (...) que sin embargo adquiere formas artísticas conforme sus numerosos personajes van haciendo acto de aparición.” Javier Ocaña (El País)

• Més informació:
• Pel·lícules de Michel Ocelot a les Biblioteques
• Paris en el cinema a les Biblioteques
• Michel Ocelot a IMDB

Recomanat per Glòria Massana Figueras. Biblioteca el Molí de Molins de Rei.

Guaiana Francesa, 1923. Eugène Dieudonné intenta escapar-se de la presó de Cayena. Allà hi ha passat 14 anys de la seva vida per un crim que no va cometre. El seu cas crida l’atenció del periodista Albert Londres, arribat al penal per informar sobre les terribles condicions de vida dels presoners. Aquesta coneixença li canviarà la vida a Eugène.

Adaptació al còmic del llibre publicat al 1928 pel periodista Albert Londres. Pat Perna i Fabien Bedouel segueixen amb la seva trajectòria de relatar fets històrics pocs coneguts. Aquí ho fan en blanc i negre. Uns colors que s’escauen molt bé a la crua realitat dels presos de Cayena. Un còmic de denúncia i acció amb dos personatges que us fascinaran.

Convictos a Zona Negativa

Cinzia és una dóna de cap a peus: divertida, intel·ligent i sensual. Ella se sent així i ho transmet a la gent que l’envolta. Però al seu carnet d’identitat encara surt el nom de Paul. I això li comporta moltes dificultats socials i sentimentals. Per sort és una dóna de recursos i amb un enorme esperit de superació o més aviat de ... normalitat.

Estimaràs a Cinzia per la seva bondat, carisma, temperament i sobretot pel seu sentit de l’humor. Deixeu-vos emportar pel dinamisme i la música del còmic: dels Bee Gees a la BSO d’Oficial y Caballero.

Cinzia a Zona Negativa

L’Hospitalet de Llobregat, 20 de novembre de 1975. “Franco ha muerto” anuncia Arias Navarro a la televisió.

Així comença el relat autobiogràfic de Jaime Martín de la transició espanyola fins la crisi econòmica del 2008. El còmic tanca la trilogia de la història de la seva família amb Las guerras silenciosas y Jamás tendré 20 años. A l’extrarradi de Barcelona als anys 80 el millor són els col·legues, la novia, el còmic i el heavy metal i el pitjor són els fatxes, l’atur i l’heroïna. Un retrat quotidià i reivindicatiu de la transició espanyola que explica sense por les injustícies del nostre sistema.

Llegeix-ne un fragment

El dia 24 de novembre de 2020 va morir-se Diego Armando Maradona. En moltes ocasions més conegut per la seva vida personal més que no pas que per l’esportiva. En qualsevol cas, és considerat el millor futbolista de la història per a molts i fins i tot un déu per a alguns.  

En aquest context us presentem aquesta obra. Escrita per Jimmy Burns, es tracta d’una biografia que al mateix Maradona no li va agradar gens. Tal i com deia : “Els que han parlat amb en Jimmy Burns sobre la meva persona tindran problemes. Si aquests són els meus amics, prefereixo tenir enemics”

L’obra és el resultat d’un treball d’investigació. Si bé de bon principi glorifica la seva persona i ens explica com la seva imatge fou capaç de tapar la convulsió social resultant de l’ascens de Videla al poder i de com de bo en va arribar a ser en aquest esport, el periodista és realment dur en l’etapa de declivi.

A partir d’aquí, l’escriptor en explica les relacions del futbolista amb la màfia, la seva addicció a la cocaïna i les campanyes de desprestigi orquestrades pels seus enemics. També qüestiona les estratègies del seu metge per a mantenir-lo en forma i fins i tot narra alguna de les seves festes més salvatges explicant fins i tot les seves fantasies. 

En definitiva és una obra resultant de molta feina de periodisme, de converses amb persones properes al jugador i que ens mostra, de manera molt personal, tant la part més fosca com la més màgica del Pelusa.   

Recomanat per Albert Ballarin de la Biblioteca de Ponent de Sabadell

Aquí trobaràs les millors experiències per gaudir de la Grècia continental i també de les seves illes. Grècia ens ofereix ruïnes ancestrals banyades pel sol sota cels blaus, mars càlids, aigües transparents i una costa infinita amb milers d’illes idíl·liques. Però també una cultura viva, amb música apassionada, una cuina meravellosa i moltes activitats per fer.

Recomanat per la Xarxa de Biblioteques

Pocs destins turístics poden competir amb la ciutat de Nova York, on la varietat de les seves atraccions i icones atreuen a milions de persones cada any que passegen per la ciutat com si fos un escenari de pel·lícula: pugen a l’Empire State, passen per l’estació Central, agafen el ferri fins a l’Estàtua de la llibertat, visiten els diferents museus, passegen per Central Park o van a veure un espectacle a Brodway. 

Recomanat per la Xarxa de Biblioteques

La millor manera de conèixer Barcelona és caminant pels seus carrers i places. En ells hi ha escrita tota la seva història i nomes cal obrir bé els ulls per descobrir-la. La Barcelona d'avui és el testimoni viu de les Barcelones d'ahir, i en les seves pedres ha quedat imprès un relat històric apassionant.

Les deu rutes temàtiques que proposa Jaume Grau per recórrer la ciutat es poden fer caminant, cadascú seguint el seu pas, o, fins i tot, dissenyant el seu propi trajecte. Des de la ruta de l'aigua, de les revoltes, de les guerres o de les epidèmies fins a la ruta del treball, de les obres i de l'especulació o de la Barcelona màgica, l'autor ens convida a mirar Barcelona a traves de la història. Una ciutat que amaga molts més racons i curiositats dels que ens hauríem pogut imaginar, com saber per exemple, què hi fa una sabata a la façana de la catedral. Però també ens revela un passat dur i difícil, com el que podem observar al turó de la Rovira, on centenars de barcelonins van instal·lar les seves barraques.

Recomanat per la Xarxa de Biblioteques.

Ethan Frome és una novel.la curta però meravellosa, narrada amb mestratge.

La historia de l’Ethan transcorre a l’estat de Massachusetts, a Nova Anglaterra, una regió caracteritzada per hiverns llargs i freds. Edith Wharton la va escriure  l’any 1911, època on el principal mitjà de transport eren els carruatges tirats per cavalls.

El lloc, el clima, l’espai natural, el moment històric i social, les experiències personals i familiars, son elements que configuren caràcters i trets de personalitat. I la personalitat de cadascú determina la manera d’afrontar les situacions que la vida ens presenta.

Tot i que sabem de l’Ethan que és un home taciturn i encarcarat, que amb 52 anys ja sembla un vell, aviat ens expliquen la seva història de joventut. Ha tingut una vida difícil, plena de desgràcies i penúries econòmiques. Des de molt jovenet és casat amb la Zeena, dona més gran que ell, de caràcter sec i autoritari, sempre malalta i que gasta els pocs diners que l’Ethan guanya en metges i medicaments. Duen una vida aïllada, gris i trista.

Però un dia ve a viure amb ells, com a minyona, la Mattie, cosina de la Zeena, una jove dolça, d’ulls negres i llavis enriolats. I llavors tot canvia. Entre l’Ethan i la Mattie s’estableix una comunió d’afecte, tendresa i quelcom més, que convulsiona les seves vides. Però de vegades, l’amor és un privilegi que no és a l’abast dels pobres. Malgrat els seus sentiments purs i nobles els cal molt coratge per afrontar la situació. La resignació, la falta de caràcter d’ambdós els pot arrossegar a un destí de fatalitat.

Una història alhora tendra i bella, fosca i inquietant. Amb un final que deixa sense alè i trenca el cor. Una joia literària.

Edith Wharton  (Nova York, 1862-Saint-Brice-sous-Forêt (França),1937) va ser una escriptora estatunidenca, autora de novel·les, relats, poemes i llibres de viatges. De família molt rica va rebre una excel·lent educació. Va viure en diferents èpoques a Europa i era gran admiradora de la seva cultura i arquitectura.

És coneguda especialment per la seva magnifica novel.la “L’edat de la innocència” (guanyadora del Premi Pulitzer de l’any 1921), però també per altres novel.les com “La casa de la alegria”, “Els costums del país” o “La solterona”.

S’han fet adaptacions d’algunes de les seves obres, “L’edat de la innocència”, “La solterona” o “Ethan Frome”.

Més informació:

• Edith Wharton a les Biblioteques
• Edith Wharton a la Viquipèdia

Recomanat per Eva Torné. Biblioteca Pompeu Fabra. Mataró.

Amb Natural mente ens trobem davant d’un llibre ple de petites històries relacionades amb la natura. El seu autor és un periodista especialitzat en temes medi ambientals, que podeu seguir a través del seu blog. Però aquí ha reunit una vintena d’articles que són una delícia de llegir. Tracta temes molt diversos: el despoblament rural, el malbaratament alimentari i la seva relació amb les migracions de les aus, el canvi que s’està produint en els nostres hàbits alimentaris...

Tot això explicat de manera molt senzilla però a la vegada contundent, doncs amb poques paraules ens fa adonar de com influïm en el nostre planeta, i no sempre per millorar-lo.

És un llibre a estones divertit, altres vegades preocupant, i que no deixa indiferent en cap cas. Una lectura molt recomanada per la seva estructura permet escollir per on començar i per on acabar.

Recomanació feta per : Sara Codina. Biblioteca Central de Terrassa

La bossa o la vida és un llibre que ens permet reflexionar i aprofundir en tots els aspectes que envolta la crisi ecològica que estem patint: el sistema polític, econòmic, social, l’emergència climàtica, etc. Salvador Lladó ens explica de forma clara, amena, concisa i didàctica de com funciona el món i ens dóna eines per posar fre al ritme de producció i de consum actual, i així, aconseguir viure millor i en equilibri amb la natura.

Recomanat per Marta Salas. Biblioteca Mercè Rodoreda de Sant Joan Despí.

Sílvia Pérez Cruz presenta “Farsa, género imposible” (Universal, 2020) com un àlbum que no es pot classificar, d’aquí el seu nom, (impossible) i que recull la seva mirada al voltant de les arts escèniques amb cançons originals i adaptacions que ha creat en relació a la dansa, el teatre, el cinema i la poesia.

Aquest àlbum té a veure amb com és ella, amb la seva essència, amb com mira les coses i com les crea. I és que quan era petita la seva mare, que era mestra i tenia una escola d’art, la portava allà i s’hi passava hores embriagada amb la ceràmica, el dibuix, la fotografia, el mim i el cinema que mostrava als seus alumnes. L’àlbum, per tant, és com un record a la infància i a la manera com la seva mare li havia ensenyat a mirar el món des de ben petita.

“Farsa, género imposible” és la continuació del Proyecto drama (Universal, 2020) que va començar fa més d’un any i en el qual es va fixar en com la gent sortia a les xarxes socials, falsejant la seva identitat, creant una mena de farsa del que realment volem ser però no som en realitat. Segons diu la Sílvia, aquest àlbum “reflecteix la diferència entre allò que som i allò que ensenyem a les xarxes ”. Una dualitat entre el personatge que es mostra a les xarxes i el que realment som. En definitiva, mostra la fragilitat de la condició humana.

“Farsa (género imposible)” té un repertori divers i heterogeni que ha cosit anant a l’etimologia del mot “farsa”: els núneros de farciment que els comediants i la gent de la faràndula feien en els entreactes teatrals a la Cort francesa. La farsa finalment és l’espectacle de la vida, el mirall de la veritat, tal com veuen Sílvia Pérez Cruz i els seus músics.

El disc conté 13 cançons, cantades majoritàriament en català i en castellà, que ella tenia fetes dels darrers dos o tres anys, que no estaven publicades, i que ara finalment s’han gravat en directe amb la col·laboració de diversos artistes: Mario Mas, Aleix Tobias, Marco Mezquida, Carlos Monfort i Bori Albero.

De fet aquest quintet es diu Farsa Circus Band i són músics i grans amics i col·laboradors de la Sílvia des de fa molts anys.

La seva idea és fer una gira presentant el disc en directe quan les restriccions per la pandèmia de la covid 19 els hi ho permetin. Tenen tantes ganes de trobar-se tots junts que fins i tot han dissenyat un vestuari i cadascun d’ells ja sap quin personatge ha de representar dins de la farsa.

Esperem veure’ls ben aviat en directe en la seva presentació oficial de l’àlbum.

De moment, us deixem aquí aquesta playlist:

Més informació:

• Sílvia Pérez Cruz a les Biblioteques
• Sílvia Pérez Cruz a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Elisabet Torrell. Bib. Central. Terrassa. 

Paloma Sánchez-Garnica  va néixer a Madrid l’any  1962. És una de les escriptores més conegudes a Espanya, gaudint de l'aplaudiment de el públic lector i de les crítica especialitzada. El seu llibre La sonata del silenci, després de quatre obres, va batre rècords de vendes i va ser portat a sèrie de televisió amb inusitat èxit. La seva última novel·la, El teu record és més fort que el teu oblit, Premi Fernando Lara 2016, va tornar a repetir èxit editorial, esgotant una darrere l'altra totes les edicions que s'han publicat d'ella i sent editada en nombrosos països. Ara ens sorprèn amb La sospita de Sofia, una nova obra que es mou a camí entre el thriller i la novel·la negra.

Va començar a escriure als 43 anys. De fet, no s’havia plantejat mai escriure, i molt menys ser escriptora, encara que ella mateixa reconeix que va tenir una inquietud que va poder identificar finalment l’any 2003 amb la necessitat d’escriure una novel·la, que va començar el gener del 2004.

Segons la mateixa escriptora va necessitar d’un període de preparació personal i una experiència necessària per afrontar aquest ofici amb unes mínimes garanties

Paloma Sánchez Garnica destaca per les seves novel·les de gènere històric, a les que imprimeix elements propis de thriller i el misteri, ordint trames complexes en les que barreja amb habilitat el passat i el present

En aquesta novel·la l’autora ens relata com Daniel, que és advocat d’un prestigiós bufet de Madrid propietat del seu pare,  i la seva parella Sofia, que és llicenciada en químiques i amb el somni d’arribar a ser investigadora dins del camp de biologia molecular, de cop i volta veuen com la seva vida es capgira de manera brusca i inesperada

El motiu és una carta que arriba al despatx de Daniel i que no porta segell ni remitent; el seu contingut serà el desencadenant de les greus conseqüències que patiran les seves vides pateixin per la decisió  de Daniel de  voler descobrir la veritat sobre uns fets que van passar en el moment del seu naixement al gener de 1939.

L’acció, que transcorre al llarg de la segona meitat del segle XX, ens descriu les diferències i similituds  entre la vida que es porta a Espanya i la que passa paral·lelament a França, més concretament al París del 69, a Alemanya i finalment a Berlin Est amb l’Stasi, la KGB i els serveis de contraespionatge.

Finalment, després de grans incerteses i arribant a les darreres dècades on les societats experimenten grans canvis com ara la caiguda del mur i la reunificació de la dividida alemanya, és quan quedarà resolt el gran misteri que ens ha acompanyat durant tota la novel·la...

Biblioteca M. Serra i Moret de Pineda de Mar

Avui fa un bon dia per posar-se paco metal. Dilluns solejat, dilluns de nostàlgia. A falta de Trust, bons són els Anthrax. Hi ha una cançó que ens balla pel cap. D’aquelles que han fet història, i que els seus autors han quedat lapidats pel temps i per la fama dels altres. Tant que no els tenim a la xarxa. Trust va ser una banda francesa de hard rock dels anys 1980. Aquella època en què hi havia garitos arreu i el rock dur sonava a la ràdio i a la tele, les sonoritats més estridents encara no havien estat vetades i podies veure les bandes més trash a la franja prime time sense la censura de les bones maneres. Del disc ‘Répression’ va sortir aquesta cançó que més tard versionarien Anthrax.

Aquesta mixtura de melodia, envestida de les paraules, ràbia, denúncia, ritme marcat va atreure l’atenció dels americans Anthrax. Per escoltar-la hem d’agafar en préstec el disc ‘State of Euphoria’, del 1988, vuit anys després de la seva creació original. Un àlbum net, tècnic i amb molt pes de la percussió, però que no arriba als nivells d’excel·lència de les obres anteriors. Tot i així, s’ha d’escoltar per penetrar millor als tocs d’humor negre que fan servir com a eina de crítica social. Encara podem avançar al 1997 amb El ‘Sant Francisco Express’ dels gallecs Los Suaves per tornar-la a escoltar amb una interpretació més literal del francés que els Anthrax. Aquesta vegada amb la irrepetible veu de Yosi.

La cançó ens remou les vísceres. Soc antisocial, ergo existeixo. Antosocial perquè anulo les meves relacions i estableixo distàncies. Perquè em cuido i tinc cura dels altres. Perquè paro en sec el virus. Antisocials perquè hem begut oli en una societat atomitzada, parcel·lada, asimètrica, brutalment desigual. Perquè com diu la cançó “tota la vida treballant sense parar per pagar-te una fossa”. Antisocials, però vius i redundant amor a la música i el seu directe radiant. Preparem un bon calçat perquè trepitjarem el virus a sobre de tots els escenaris buits i els omplirem de canya i protesta per transformar el món que ens envolta.

Més informació:

• Anthrax a les Biblioteques
• Anthrax a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Amaya Lomba. Bib. Cerdanyola.

Antje Schulze i Dulce Jiménez, són dues professores de ioga que desenvolupen la seva activitat especialitzant-se en teràpia basada en el ioga.

Han elaborat aquest llibre, per desar a la farmaciola, en el que trobareu descrites diferents postures que poden servir per alleujar tensions i dolors.

Molt ben il·lustrat i amb fotografies que fan assequible la realització de tots els exercicis. És adequat tant per a practicants habituals de ioga com per a persones de nivell inicial. També per professores i professors que vulguin ampliar els seus coneixements sobre les aplicacions de diferents asanes segons els tipus de dolors.

Recordeu que, davant de qualsevol dolor o molèstia que noteu, sempre heu d’adreçar-vos a personal sanitari qualificat i que convé que conegueu el vostre estat de salut abans d’iniciar qualsevol tipus d’exercici.

Al catàleg de les biblioteques:

Ioga - Ús terapèutic

Recomanació feta per Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer

Ben l’oncle soul és el nom d’un personatge fictici interpretat pel músic francès Benjamin Duterde. Després de llicenciar-se en belles arts, va començar la seva trajectòria com a cantant professional el 2009 amb la publicació d’un EP compost íntegrament de versions.

El seu primer treball amb repertori propi va arribar l’any següent, amb la publicació d’un disc homònim editat amb el segell de la Motown. En aquest primer àlbum de llarga durada alternava temes originals escrits en anglès i francès amb la seva banda, excepte una animada versió del Seven nation army dels White stripes.

Inicialment va adoptar una sonoritat d’evident inspiració en el soul i rhythm&blues dels 60 i 70, mimetitzant també l’estètica a través del personatge. Els ritmes, arranjaments i registres vocals homenatjaven a mites com Otis Redding, Stevie Wonder, Curtis Mayfield, Ray Charles, etc.

Al llarg d’aquests anys la seva música ha anat evolucionant a un so més modern, eclèctic i reposat, fusionant-hi també reggae, rocksteady, hip hop…

Entre el seu repertori podem trobar un grapat de versions sorprenents de temes popularitzats per Joe Cocker, Al Green, Nina Simone, Frank Sinatra… I adaptacions com l’I wanna be like you (del Llibre de la jungla) en francès. Però també en destaquen temes propis com aquest, inclòs en el seu debut discogràfic.

Més informació:

• Ben l'Oncle Soul a les Biblioteques
• Ben l'Oncle Soul a la Viquipèdia

Recomanat per Adrià Fernández. Bib. Aigüestoses. Sant Andreu de la Barca. 

Carles Batlle (1963-) és un dels dramaturgs més interessants i reconeguts de la dramatúrgia catalana. En l’àmbit de la docència és professor de dramatúrgia i literatura dramàtica a l’Institut del Teatre de Barcelona des de 1988 i també a la Universitat Autònoma de Barcelona. 

Still life, o natura morta en anglès, titulada pel Teatre Nacional de Catalunya com a  Monroe-Lamarr, ens parla de l’apassionant vida de dues mítiques actrius del cinema nord-americà: Hedy Lamarr i Marilyn Monroe, a partir d’una trobada fictícia recreada per l’autor l’any 1962, poc temps abans del suïcidi de Monroe.

L’obra superposa dos moments temporals, 1962 i 1966, per explicar la història de la veritable protagonista de l’obra: Hedy Lamarr, l’actriu austríaca i jueva, que va haver de fugir als EUA, on la seva carrera acaba tenint un gran èxit, però també inventora d’un sistema precursor de la tecnologia Wi-Fi actual.

L'obra es va estrenar la temporada 2020-2021 al Teatre Nacional de Catalunya, dirigida per Sergi Belbel i protagonitzada per Laura Conejero, Elisabet Casanovas Eloi Sànchez i David Vert.

Més informació:

• "Still Life (Monroe-Lamarr)" - Text complet disponible a la Biblioteca del TNC
• Informació obre l’obra i l'autor - Teatre Nacional de Catalunya
• Carles Batlle. Sala Beckett
• Still life. Associació d’Escriptors en Llengua Catalana
• La biblioteca personal de Marilyn Monroe

Recomanat per Eva Montiel. Bib. Central. Santa Coloma de Gramenet.

L’obra, que va ser estrenada en gira al Teatro Palacio Valdés de Avilés el dia 25 de Gener de 2019 i en temporada a El Pavón Teatro Kamikaze de Madrid el dia 6 de Març de 2019, és una ficció documental creada a partir de les declaracions dels acusats i de la denunciant  en el judici de La Manada sobre els fets ocorreguts a Pamplona la nit del 7 de Juliol de 2016.

Parlem de teatre documental quan la dramatúrgia i el text es fonamenten al voltant de fets reals. El text va ser creat a partir de les transcripcions de les declaracions i tal com ens indica la veu en off al començament de l’obra les declaracions han estat fragmentades, reordenades o reduïdes”, però “en cap cas se li ha afegit text de ficció.

El dramaturg i director teatral Jordi Casanovas, nascut a Vilafranca, va ser cofundador i director de la Sala Flyhard les temporades 2011-2013. Professor de Dramatúrgia a l’Institut del Teatre, Eolia y Escac, amb més d’una trentena d’obres signades i molts premis sobre el seu cap és un dels autors més reconeguts en el panorama actual.

Recentment l’editorial Arola ha publicat el llibre “Jordi Casanovas: Algunes obres 2009-2019”, on hi trobareu les peces “La revolució”, ”Un home amb ulleres de pasta”, ”Les millors ocasions”, ”Idiota”, “Gazoline”, ”Mala broma” i la trilogia catalana conformada per “Una història catalana”, ”Pàtria” i “Vilafranca”.

Sis personatges: la noia i el nois com si d’un cor grec es tractés omplen l’escenari. La notícia als mitjans de comunicació ens va indignar a molts. Ens va obligar a posicionar-nos.  Un judici en el que la denunciant és  obligada a donar més detalls de la seva intimitat que els propis denunciats. Un cas  que va sacsejar el concepte de masculinitat, de consentiment i d’agressió sexual a la nostra societat. (extracte del dossier de l’obra)

Llegir-se el text, veure l’obra no ens pot deixar indiferents. Jordi Casanovas aconsegueix ofegar-nos , trasbalsar-nos. No podem sortir sent els mateixos.

Diu el dramaturg, Un dels temes més recurrents de les meves obres és l’aparició de la violència quan ja hi ha una impossibilitat manifesta de poder resoldre el conflicte amb la paraula i el diàleg. Em fa por la violència .

A l’obra la violència és manifesta, en aquest cas la violència de gènere, malauradament encara molt present a la societat.

Premis:

• Jauría va obtenir el “Premio Ercilla a la Millor Creació Dramàtica 2019”, el Premi “Cultura contra la violència de Gènere 2020”, i els Premis Max al “Millor Espectacle de Teatre”, i “Millor Adaptació Teatral” per a Jordi Casanovas a la gala de Màlaga del 7 de setembre de 2020.
• L’estrena de l’obra a Madrid va comptar amb la direcció de Miguel del Arco, i els personatges van ser interpretats per Fran Cantos, Álex García, María Hervás, Ignacio Mateos, Raúl Prieto i Martiño Rivas, amb la veu en off d’Israel Elejalde.

Més informació:

• Pàgina web oficial de Jordi Casanovas
• Notícia als mitjans (CCMA, 08/09/2020)
• Jordi Casanovas a les biblioteques

Recomanat per Núria Cañadas. Bib. Viladecans

Marta Buchaca, guionista, dramaturga i directora és actualitat. No tan sols perquè una de les seves peces teatrals ha estat portada al cinema la tardor de 2019, sinó perquè les seves obres no deixen de representar-se i de traduir-se.

Només una vegada neix, segons exposa la pròpia Marta Buchaca al programa de mà de l’espectacle estrenat per primera vegada al Grec 2018 i representat posteriorment al TNC, quan es planteja les següents qüestions: “què passaria si, després d’anys d’estabilitat i seguretat, el meu company m’aixequés la mà? Si em clavés una bufetada? Si perdés els papers i m’apallissés?” La resposta pot semblar molt evident, però va més enllà: “i si la pallissa ve donada perquè jo he fet una cosa mal feta?”

Amb aquesta obra, Marta Buchaca ens acosta a la violència més habitual, aquella que no ho sembla i que acceptem sense ni tan sols ser conscients i reflexiona sobre com aquesta es barreja i confon massa sovint amb les tensions de gènere.

Més informació:

• Marta Buchaca a les Biblioteques
• Marta Buchaca a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Bib. Esteve Paluzie. Barberà del Vallès.

Podríem pensar que les bèsties de foc i els balls de diables a Barcelona són nascuts al segle XX, però el cert és que provenen d’una llarga tradició barcelonina que enfonsa les seves arrels a l’Edat Mitjana.

Llibre de bon format i fotografies a tot color, repassa detingudament la cultura diablesca i del foc a la ciutat al llarg de l’Edat Mitjana, l’Edat Moderna, i el segle XIX i el XX, moment de sorgiment del correfoc i de la majoria de colles que actualment podem veure als diferents barris de Barcelona. El gruix del llibre està dedicat al període 1977-2018 amb una descripció cronològica dels grups de foc en actiu, així com el sorgiment de la coordinadora de diables i les colles infantils.

Cal destacar igualment els capítols dedicats a l’acompanyament musical, la indumentària malèfica així com els diferents tipus i cases de pirotècnia. A la part final trobem un recull de testimonis i un glossari infernal de la cultura del foc.

Molt recomanable i divertit és aturar-se a llegir els noms bestials que han sorgit de la inventiva popular dels grups de foc: Malèfica del Coll, Cabrònica del Nord, Satànica de Sant Andreu, el Sagresaure, la Porca de Sant Antoni, els banyetes d’Horta, els Cabronets del Nord, Fills de Satan, els Trapelles, Malsons, les Fures, Bestialots espurnats...i etcètera!

Recomanat per Ferran Amores de la Biblioteca Poblenou Manuel-Arranz de Barcelona

Un llibre senzill que es pot resumir amb tres paraules: VISUAL, SIMPLE I PRÀCTIC.

I com que no volem acabar aquesta recomanació amb tres paraules, aquí una breu descripció:

• Visual: segurament la propietat més impactant i important del llibre, no hi ha lletra (exceptuant el títol), només imatge. Totes les fotos son fetes del mateix angle vertical de l’aliment donant un efecte de continuïtat important. I totes les imatges tenen el mateix filtre fotogràfic sense destacar una per sobre de l’altra, cosa que s’agraeix.

En definitiva, a la pàgina de l’esquerra les imatges dels aliments que necessites en cru i a la pàgina de la dreta, la imatge dels aliments ja cuinats al forn, és a dir, el plat complet. Sense més.

• Simple: de vegades menys és més, i en aquest llibre en tenim un clar exemple. Sense descripcions, sense pas a pas,... és tant simple com posar els ingredients en una safata de forn, ni ordre ni procediments, tal qual.

• Pràctic: no hi ha cosa més pràctica que cuinar sense utilitzar estris de cuina. Només: Aliments + forn + temps de cocció = plats saludables, originals i variats.  Més pràctic, impossible.

Amants del menjar sense ganes de cuinar, aquest llibre és un imprescindible.

Recomanat per la Biblioteca d'Artés

Ens trobem de ple a la Setmana de Ciència enguany una mica diferent per la situació global que estem vivint. Com que es recomana reduir la nostra mobilitat, avui us volem proposar una escapada des del sofà de casa per donar la volta al món.

A través d’aquest llibre coneixerem les dades bàsiques de cada país, descobrirem fets i personatges destacables i farem una petita immersió a la seva cultura. És en aquest punt on ens sumem a l’efemèride que us comentàvem inicialment ja que descobrirem objectes i materials relacionats amb tecnologia i la ciència de cada regió. Una manera ben diferent de viatjar, on petits i grans sabrem més coses d’aquest món i de la gent que l’habita. Poseu-vos còmodes que comença el nostre viatge entre les pàgines d’aquest llibre!

Més informació a:

• Locos por los viajes - 10 películas para viajar con niños sin movernos de casa
• Blog Lonely Planet - 500 formas de viatjar desde el sofá
• eBiblio Catalunya - Viajar con niños. El libro de las familias viajeras

Recomanat per Cristina Freixas. Biblioteca P. Fidel Fita d’Arenys de Mar

Fer un 11 històric ideal del millor club de futbol del món no és una tasca fàcil. I és que pel FC Barcelona al llarg dels seus 120 anys d’història han passat els millors jugadors de totes les èpoques, i fer una selecció dels més importants o destacats ha de ser molt complicat per a qualsevol.

Això és el que va fer el periodista i escriptor manresà Jordi Finestres, autor d’aquest llibre. La seva primera llista era de cent jugadors, però finalment van ser només 45 els que es van incloure a Herois del FC Barcelona il·lustrat per Enric Boix. Segons Finestres, els seus criteris de selecció es van basar principalment en l’àmbit esportiu, tot i que també en alguns casos hi va intervenir el factor sentimental.

El llibre és un recorregut per la història blaugrana representada pels  millors jugadors de tots els temps. El primer és Joan Gamper, l’ànima del Barça i fundador del Club, i a continuació, es passeja pel camp de joc destacant els millors porters, defenses, migcampistes i davanters. No hi falten noms inoblidables com els de Leo Messi, Koeman, Ramallets, Olivella, Neeskens, Maradona, Xavi o Carles Rexach. El llibre acaba parlant de quatre entrenadors (Samitier, Cruyff, Guardiola i Luis Enrique) que també van ser grans futbolistes del Barça.

És una obra recomanada per a totes les edats que serveix per conèixer els jugadors i també la història d’aquest gran Club.

Més informació sobre la història del FC Barcelona: Futbol Club Barcelona - Història

Recomanat per la Neus Capdevila de la Biblioteca Ateneu Les Bases de Manresa

A Sota terra, ens endinsarem a les profunditats de la terra. Escalarem glaceres, visitarem les catacumbes de París, descendirem a coves que l’embat del marc ha creat per trobar unes pintures rupestres...

És doncs, un viatge ple d’aventures, de perills, d’impressions, poètic i alhora estremidor. Tot això ho trobem als diferents capítols, que ell anomena “cambra” . En tots aquests relats en l’autor, en Robert MacFarlane, també deixa constància de la fragilitat de la terra. L’acció de l’home, una època que ja és reconeguda com l’antropocè, ens ensenya que si no posem remei anem cap a una catàstrofe difícilment reversible. Permeteu-vos gaudir de la natura tan magnífica que existeix però alhora sigueu conscients de la seva fragilitat. Un bon exemple d’això ho tenim en el seu pas per Grenlàndia, concretament a Kulusuk: “Avui no hi ha vent. L’ambient és càlid. D’una calidesa sense precedents. L’iceberg sua”.

Recomanació feta per Sara Codina. Biblioteca Central de Terrassa

Després de dos volums d'èxit, tot està preparat per l'arribada del tercer llibre de la saga "Heartstopper" al nostre país. Alice Oseman, autora del còmic, és una jove escriptora i il·lustradora anglesa que ha triomfat amb aquest webcomic (el podeu llegir a webtoon, a tumblr o a tapas en la seva versió original), i ha seduït al públic jove. Un clar exemple del seu èxit ha sigut el fenomen editorial que ha suposat l'edició en català del còmic, a càrrec de Fanbooks.

La trama de Heartstopper ens situa en un institut en la que en Charlie, un jove homosexual, comença a sentir-se atret per un company de classe, en Nick, jugador de l'equip de futbol i heterosexual. Els dubtes, la por, la inseguretat..., una barreja de sentiments fan acte de presència en aquesta història, que tot i semblar típica, ús absorbira entre les seves pàgines, i no podreu parar de llegir fins que hagi acabat el volum.

L'Alice Oseman dibuixa els seus personatges amb un estil senzill i àgil, proper al gargot, però és capaç de carregar d'emoció a tots els personatges que apareixen a les seves pàgines, no només a la parella protagonista.

Els volums de Hearstopper són una lectura agradable pel públic juvenil, que ajudarà a trencar barreres en un moment en què és molt important fer-ho.

Podeu veure les recomanacions de còmics de temàtica LGTBI+ a l'especial "Còmics per entendre".

Daniel Rio Romo. Biblioteca Central d’Igualada.

Una passejada en barca i altres històries de Sergio Ruzzier ens presenta en Fox i Chick, una guineu i un pollet que viuen mil-i-una aventures quotidianes. Històries curtes plenes d’humor, que capten l’atenció tant de primers lectors com de lectors més avançats gràcies a la ironia dels seus diàlegs. En Fox i en Chick són molt bons amics però no sempre estan d’acord, en Chick s’ho qüestiona tot i posa a prova la paciència d’en Fox. Una lectura deliciosa i fresca sobre l’amistat, la convivència i la diversitat, amb un dibuix i un color a tinta i aquarel·la plens de llum.

Aquest primer volum inclou: Una passejada en barca, El pastís de xocolata i La sortida del sol. També disponible en castellà.

I si us heu quedat amb ganes de més Fox i Chick, ja podeu llegir el segon volum de la col·lecció: La festa i altres històries que recull: La festa, Una bona sopa i Estigues quiet.

Recomanat per Mireia Martínez Bailón. Biblioteca Ernest Lluch i Martín. Vilassar de Mar.

Guia amb frases útils per a expressar-te en qualsevol moment del viatge, amb apartats de vocabulari pràctic adaptat a cada situació (plats típics,els diferents allotjaments, explicacions sobre rètols,cartells,etc. ...) Inclou també informació bàsica sobre horaris,dies festius, temps atmosfèric,nuitats de mesura ... de la mateixa manera que aporta també informació sociocultural d’interés a propòsit dels llocs de destí per a moure’t amb confiança durant la teva estada. Disposat seguint un mètode pràctic i senzill,les frases que incorpora són d’ús quotidià. Tot recolzat amb il.lustracions i un extens sistema de referències per a facilitar-ne l’ús. Acaba amb un diccionari actualitzat de paraules més usuals per entendre’t als hotels, espectacles, restaurants, duanes ...

Webs originals en relació a la llengua i cultura turca:

*quieroturquia : web d’en David, un viatger que adora el país, hi viatja sovint i n’ofereix consells pràctics sobre què veure, on allotjar-te o com moure’t per Turquia.

* turismodeturquia : Oficina de Turisme de Turquia, amb seu física a Madrid ;  entitat oficial depenent de la Conselleria D’Informació I Turisme de Turquia.

* loecsen curso de turco : curs d’iniciació a la llengua turca,complet,gratuït i interactiu. 

* dos turcas : canal de dues amigues, de receptes de cuina i de cultura turca ; en castellà.

* turco dizi : pàgina de facebook sobre les teves sèries turques favorites ; amb canal de youtube  també.

Recomanat per Carme Ferrero.Biblioteca La Bòbila de L’Hospitalet de Llobregat
 

Aquest llibre ha estat publicat per un equip de metges xinesos, coordinats pel director del Centre per al Control i la Prevenció de Malalties de Wuhan, Wang Zhou.

Escrit en un llenguatge planer i sense massa tecnicismes, ofereix respostes a preguntes com, per exemple: perquè el COVID-19 ha generat una pandèmia? o quins són els símptomes i què cal fer?.

És un manual bàsic de lectura amena que dona una visió general del context en el que es desenvolupa aquest virus i de la seva evolució i transmissió. També afegeix informació sobre la seva detecció i tractament així com indicacions i consells per evitar-ne el contagi.

Covid-19 al catàleg de les Biblioteques

eBiblio

Recomanació feta per: Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer

Torb

1 m. [LC] [ME] [GG] Vent impetuós propi de la regió pirinenca, que aixeca i arremolina la neu, de manera que la visibilitat minva sensiblement. 
2 m. [LC] Desori. (Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans DIEC).

"3 nits de torn i 1 Cap d’Any" és el trepidant relat sobre la tempesta de neu que, el 30 de desembre de l’any 2000, va acabar amb la vida de deu excursionistes al Pirineu. La neu i el vent que va arribar als 136 quilòmetres per hora amb temperatures de sensació de 30 graus sota zero va agafar per sorpresa dos grups que havien decidit aprofitar un matí de sol per fer el cim del Balandrau. Aquest cim amb una alçada de 2.585m està situat al Ripollès entre Setcases i Queralbs.

El seu autor, Jordi Cruz i Serra, és meteoròleg. Amb aquest llibre va guanyar el Premi Jacint Verdaguer a millor llibre de l’any a la Fira del Llibre de Muntanya de Vic l’any 2019.

El 24è Festival Internacional de Cinema Documental de Barcelona DocsBarcelona va inaugurar l’edició 2021 amb 'Balandrau, infern glaçat' de Guille Cascante, un documental que es basa en el llibre de Jordi Cruz que relata aquesta tragèdia que va acabar amb les vides de nou excursionistes a Balandrau. TV3 va emetre el documental el mateix dia de la inauguració al programa Sense ficció.

Més informació:

• Entrevista a l’autor
• Relat dels fets a La Vanguardia
• Altres llibres sobre alpinisme a la Xarxa de Biblioteques

Recomanat per Bib. Santa Oliva. Olesa de Montserrat

Alexander Quills, Oliver Saunders i Lionel Lennox són tres amics ben diferents que tenen un interès comú: les ciències paranormals. Les seves ànsies de saber els portaran a la Irlànda de 1903, una terra farcida de llegendes i de pedres amb història.

Hereva de La dama de blanc de Wilkie Collins, El teu nom després de la pluja ens torna a la millor literatura d'al segle XIX.

Més informació:

• Victoria Álvarez a les Biblioteques
• Fitxa: "nocturna ediciones"

Un aristòcrata contracta una jove com a institutriu dels seus nebots orfes amb la condició que mai no el destorbi. En l’entorn rural idíl·lic de la mansió on viuen, la mestra serà testimoni d’unes aparicions fantasmagòriques directament relacionades amb els nens. Subtilesa psicològica en una de les obres més populars de l’autor.

Més informació:

• Henry James a les Biblioteques
• Henry James a la Viquipèdia
• Otra vuelta de tuerca a la Viquipèdia

Ei! Ei! Pareu les màquines que tenim un disc d'actualitat! Es diu Ascension i l'ha enregistrat John Coltrane. Què? Que es va publicar el 1965? No importa: encara està acabant d'arribar a les nostres orelles, encara es dispersa pel nostre món del 2020 amb una potència de neonat. Coltrane, continuant la seva cerca musical, l'exploració de les cantonades de la música, organitza unes sessions obertes que coquetejen amb el free, l'atonalitat i tot allò que li serveix a un improvisador per sentirse veritablement lliure. La base la forma el seu quartet clàssic, amb Elvin Jones a la bateria, Jimmy Garrison al baix i McCoy Tyner al piano. Però  hi ha set músics més per fer volar aquest transatlàntic com una big band. Aquesta és l'orquestra que fa enlairar el Titànic cap al cel, sortejant l'iceberg pels aires. Què són 55 anys per aquesta música? Hem arribat nosaltres a ella encara? 

Més informació:

• John Coltrane a les Biblioteques
• John Coltrane a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Julián Figueres. Bib. Vapor Vell. Barcelona

Aquest és un llibre ple d’imatges, per fullejar tranquil·lament i descobrir els diferents projectes arquitectònics d’habitatges que s’han ideat arreu del món en els que s’ha pogut trobar un equilibri i respecte per la naturalesa, s’ha preservat al màxim el medi ambient, amb una aposta per l’eficiència energètica, o pel reciclatge i reutilització de materials i on s’han cercat estratègies de sostenibilitat, combinant les tècniques tradicionals amb la tecnologia més moderna.

Recomanat per Núria Paule. Biblioteca del Casino de Manresa

Yolanda Guerrero va néixer a  Toulouse ( França) l’any 1962. Va estudiar periodisme, professió que ha exercit en diferents mitjans de comunicació i en diferents països.

En l'actualitat, manté ponts actius entre la seva activitat literària i el periodisme, amb ressenyes i col·laboracions a la revista literària Zenda.

L’any 1997 va quedar finalista de la IX Premi Ana María Matute, amb el conte “El color del fum”, però va esperar al 2017 per escriure la seva primera novel·la, “L'huracà i la papallona”. La segona novel·la, “Mariela” va ser publicada en 2019.

En aquesta novel·la i a través de la seva protagonista Mariela, que és una infermera espanyola que arriba a París l’any  1918 durant els mesos finals de la Primera Guerra Mundial, assistim al dia a dia de la dura vida de  les infermeres en temps de guerra.

Veurem i viurem alguns escenaris importants  en el desenvolupament de la guerra:  París, Bèlgica, Berlín, Moscou i el front rus, de les coneixences que tindrà la protagonista amb metges, infermeres, polítics, periodistes, escriptors, pintors i d’altres personatges reals de l’època; relacions que provoquen entre ells sentiments oposats que van entre la estimació, l’amor i l’odi. L’autora, a més, afegeix tota la problemàtica que va  representar la  famosa “grip espanyola”,  que es va cobrar més víctimes que la pròpia guerra de principis del segle XX.

Mariela representa a una dona molt valenta que lluita per salvar la vida a les persones en un ambient complicat i hostil, i que la seva creadora l’ha dotat de vida real en aquesta emotiva novel·la.

Recomanat per: Biblioteca M. Serra i Moret de Pineda de Mar

Fa quasi 50 que Jeff Lynne es va fer un espai al panorama musical internacional amb l’Electric Light Orchestra. Després de quasi mig segle escrivint, interpretant i produint cançons encara és capaç de sorprendre al públic, no tan a nivell estilístic -que es manté similar però amb matisos- com per la qualitat de les cançons en sí mateixes.

From out of nowhere va ser publicat el 2019, a punt de fer els 72 anys, poc abans de l’arribada de la pandèmia de la COVID19 i del confinament que va alterar els seus plans per retornar als escenaris.

Amb menys experimentació en la sonoritat o l’estructura de les cançons, i una presència una mica més discreta dels acompanyaments orquestrals característics dels seus principis, però mantenint la mateixa essència; les mateixes harmonies, l’estètica “futurista” de les cobertes dels seus primers treballs, amb la ja tradicional nau espacial des d’A New world record, i, fins i tot, les mateixes ulleres de sol. L’àlbum sona com un viatge en el temps, com si tots aquests anys que han passat el món hagués estat en standby.

Tot i que el tempo de part del repertori s’ha alentit i un to de melancolia recorre alguns dels temes, segueix sonant fresc com si hagués estat enregistrat molts de temps enrere. Per exemple, a temes com One more time, un rock’n’roll com els de tota la vida, però que sona com si fos el primer. O Time of our life, escrita en agraïment al seu públic, encara amb l’emoció ben present després d’un concert multitudinari.

Més informació:

• Electric Light Orchestra a les Biblioteques
• Electric Light Orchestra a la Viquipèdia
• From Out of Nowhere a la Viquipèdia

Recomanat per Adrià Fernández. Bib. Aigüestoses. Sant Andreu de la Barca.

Moçàmbic i la seva guerra civil són la base de les dues històries d’aquesta novel·la. Dues històries que al final conflueixen.

Els protagonistes són el vell Tuahir i un jove, en Miudinga, que no recorda el seu passat. Fugint de la violència que assola el país es refugien en un autobús cremat. Entre les restes calcinades d’aquest troben uns quaderns que narren la vida d’en Kindzu. A mesura que en Muidinga llegeix aquests papers, la història que hi troba i la seva pròpia semblen discorre de forma paral·lela.

La lectura d’aquests quaderns ens porta a descobrir fins on pot arribar el sofriment de l’ésser humà amb uns personatges amb una profunda humanitat que viuen entre  la desesperació i l’esperança que es nega a morir. La força i la dignitat que tenen els protagonistes de la novel·la és el que els fa continuar endavant i no defallir davant els obstacles.

Couto reivindica la tradició oral per afrontar el passat i la memòria. La novel·la està plena d’històries màgiques, a cavall entre la realitat i els somnis, que juntament amb una escriptura plena de poesia i bellesa que malgrat tot amaga molts moments de sofriment i silencis.

António Emílio Leite Couto (Beira, 5 de juliol de 1955), més conegut com a Mia Couto, és un escriptor moçambiquès, guanyador del Premi Luís de Camões de 2013 i del Premi Internacional Neustadt de Literatura 2014. Mia Couto crea mons on el realisme es fon de manera màgica amb el mite i la llegenda, com en aquesta novel·la. Terra Sonàmbula va ser portada al cinema el 2007.

Més informació:

• Mia Couto a les Biblioteques
• Mia Couto a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Mª Antònia Bisbal. Bib. Central. Igualada.

La Teresa, una dona de quaranta anys, ens explica la seva vida i la seva relació personal i sentimental amb l’illa de Giglio, davant la costa Toscana. Acompanyen a la protagonista la seva germana Caterina a qui mai no ha agradat viure a l’illa, la seva mare, una lluitadora d’arrels comunistes, el seu pare, que regenta un hostal i la seva àvia.

La novel·la explica la història de la protagonista en quatre etapes de la seva vida, començant per la seva infància. Hi ha dos fets que emmarquen la novel·la i que van tenir una gran repercussió en la història de l’illa: la revolta i manifestació al port per protestar per l’exili a l’illa, el 1969, dels dos acusats d’un atemptat a Milà, en Freda i en Ventura i l’accident d’un creuer davant l’illa el 2012, que va sacsejar l’illa durant molt  temps mentre les seves restes van romandre davant la costa.

Al llarg del relat som testimonis de l’evolució de la vida i del caràcter de les dues germanes que cada vegada estan més allunyades. La seva relació d’amor –odi amb l’illa, el distanciament amb la germana gran que sempre ha tingut un caràcter més fort, mentre ella , per contra, sempre s’ha sentit en inferioritat davant els altres i els records sempre presents de la infantesa són els temes de fons de la novel·la. La protagonista, que sent l’illa com a part d’ella mateixa haurà de tornar-hi i passar comptes amb tot allò que la manté atrapada a aquest lloc de la seva infància..

Lorenza Pieri (Lugo di Romagna, 1973) va passar la seva infantesa i adolescència a l’illa de Giglio. Va estudiar a Siena i París i durant més de deu anys treballa per diferents editorials. El 2017 es trasllada als Estat Units i actualment es dedica a l’escriptura, el periodisme i la traducció literària.

Més informació:

• Lorenza Pieri a les Biblioteques

Recomanat per Mª Antònia Bisbal. Bib. Central. Igualada.

T'agrada l'esport? Si la teva resposta és un sí aquest meravellós llibre és perfecte per a tu. En les seves pàgines trobaràs curiositats sobre els esports, els seus orígens, els esportistes més cèlebres de la història i els pioners que els van inventar.

Un llibre que farà que t'animis a llançar-te a conèixer nous esports. T'atreveixes a saltar a la pista de joc?

Una de les darreres novetats en Esports per a infants a les Biblioteques. Què millor que introduir a l’esport a les nenes i als nens amb aquest llibre, acurat en les explicacions i acompanyat per unes acolorides il·lustracions!

Més informació:

• Esports -- Història
• Jocs olímpics -- Història

Recomanat per la Bib. Municipal de l'Ateneu d'Esparreguera

L’impacte de l’activitat humana en el medi ambient cada vegada és més evident i, és per això que les mesures per reduir els impactes ambientals no es poden realitzar al marge de la societat. Aquest llibre analitza la crisi socioambiental que estem vivim avui dia, ens dóna les claus per entendre les característiques d’aquesta crisi i ens ofereix propostes per impulsar alguns dels canvis que la societat necessita per assolir una societat més ecològica, justa i solidària.

Diu Beigbeder en aquesta novel·la: “La diferencia entre la ficción y la realidad es que la ficción debe ser creíble”, dijo Mark Twain. Pero ¿qué hacer cuando la realidad ya no lo es? Hoy la ficción es menos disparatada que la ciencia.”

Una vida sin fin és l’última novel·la de l’ enfant terrible de les lletres franceses, Frédéric Beigbeder. En clau de ciència-ficció, tot i que l’autor la qualifica de ciència no-ficció, ens condueix a través d’una delirant road novel a la cerca de la immortalitat acompanyat de la seva filla petita i un robot que sembla sorgit de la imaginació de Douglas Adams en la seva Guía del autoestopista galáctico. Diu Martin Amis a la seva novel·la La información que, al ser humà, a partir dels quaranta anys, en qualsevol moment li arriba la consciència de la mort. A l’alter ego de Beigbeder li arriba aquesta informació als cinquanta anys. De sobte, descobreix que es morirà en un moment indeterminat de les pròximes dècades i s’obstina en buscar la font de l’eterna joventut, que és el que estan investigant en instituts i laboratoris de Ginebra, Viena, Jerusalem, Nova York, Harvard, San Diego i Los Ángeles. En la seva cerca s’entrevistarà amb científics i gurus diversos. Segons explica l’autor, va començar a entrevistar-se amb científics savis fa més de cinc anys i va anar prenent notes de tot el que li explicaven sobre com són els seus treballs per allargar la vida dels humans.

 “Quería hacer una novela realista, una suerte de reportaje periodístico sobre la vida eterna, pero después, en la parte final del libro, entro en lo fantástico y en la locura de la ciencia ficción”. Y segueix: "Es un recorrido digno de un Don Quijote, que cada vez se vuelve más delirante. También espero que sea como un viaje hacia el corazón de la humanidad".

El protagonista és un triomfador que es relaciona amb estrelles de Hollywood. A més a més té un gran èxit amb el seu programa d’entrevistes on els convidats prenen una pastilla escollida a l’atzar els efectes de la qual no tenen ni idea. En el seu periple cap a la font de l’eterna joventut practica diferents mètodes com dietes, exercicis, injecció de proteïnes, seqüenciar l’ADN familiar en busca de potencials malalties futures, indagar en els principals avanços en la investigació amb cèl·lules mare o fer-se transfusions de sang de verges adolescents californianes.

Frédéric Beigbeder: intel·ligent, sagaç, provocador, histriònic, desmesurat i genial, ens condueix a una trepidant cerca de la immortalitat on ens fa reflexionar sobre el nostre delirant mon a més a més de qüestionar-nos múltiples facetes Del que significaria viure eternament i acaba pactant amb ell mateix per dir-nos que el que és important és viure, siguin els anys que siguin. Una novel·la divertida, reflexiva i amena on es tracten temes profunds i demostra, un cop més, que Frédéric Beigbederg és un agitador cultural de primera categoria.

Més informació:

• Frédéric Beigbeder a les Biblioteques
• Frédéric Beigbeder a la Viquipèdia

Recomanat per Cristina Valls. Bib. Antoni Comas. Mataró.

Si mireu el cel és molt possible que hi trobeu  aquestes masses de vapor d'aigua fred condensat que són els núvols.

Els núvols ens fan viatjar lluny... La seva observació fascina i ens trasllada a llocs llunyans, ja sigui per les formes que hi veiem, ja sigui pel seu moviment, ja sigui perquè estem abstrets...

Aquest llibre és una guia per a predir el temps que farà: ploura? farà vent? tindrem tempesta? llamps? trons? Llegint els senyals que ens ofereixen els núvols podem saber el comportament de l'aire, de la pluja... que farà en el lloc on ens trobem.

Oliver Perkins ens ensenya a reconèixer els diferents tipus de núvols, les seves formes, el seu color i la seva evolució.

És un llibre de gran utilitat per a tots aquells que facin activitats a l'aire lliure, sigui passenjant per la muntanya, la ciutat o bé navegant.

Recomanat per Lourdes Escrigas Casas. Biblioteca Joan Oliva i Milà.

La vida secreta dels arbres

Quin és el significat que ens ofereix el diccionari de la paraula arbre i bosc?

Arbre: Planta perenne de tronc elevat i llenyós que ordinàriament presenta branques a partir de certa altura.

Bosc: Lloc poblat d'arbres silvestres.

Darrerament s'han publicat molts llibres que parlen sobre els arbres i els boscos. I, en especial, hi ha molts estudis sobre si els arbres es comuniquen entre ells, si s'avisen quan hi ha perill, si es cuiden... Com a éssers vius que són, Peter Wohlleben, guarda forestal i amant de la natura, ens introdueix dins aquesta fantàstic món aportant el seu punt de vista basat en la seva experiència personal. El nostre desconeixement del funcionament dels arbres ha fet que no penséssim mai en la seva capacitat de comunicació ni en la seva espiritualitat. Aquest llibre ens hi apropa! De segur que us fascinarà!

Encara que sigui increïble, als boscos succeeixen coses impressionants: arbres que s'estimen i cuiden dels seus fills i dels més vells i dels que estan malalts; arbres sensibles, amb emocions i records.

Teniu més informació sobre els boscos al Prestatge virtual d'Espais Naturals: https://bibliotecavirtual.diba.cat/espais-naturals/els-arbres

Recomanació de Lourdes Escrigas Casas. Biblioteca Joan Oliva i Milà.

Una sèrie de personatges amb històries ben curioses mantenen entre ells uns lligams enrevessats, desconeguts per als seus protagonistes però no pel lector. Hi trobem: un turista japonès que ha contractat un viatge organitzat per escapar de la solitud; una dona embarassada que ha desenvolupat un odi visceral per la seva parella i pare de la criatura; una parella jove que viu com a èxit i fracàs alhora la compra d'un pis nou, diminut i molt car; dos publicistes que són amants i competidors; un nen que se sent abandonat...

Un turista se suïcida és un bon exemple de teatre actual, amb un estil modern que pot sorprendre els lectors de teatre més clàssic. El tema principal, present en les diferents històries, és la solitud, la solitud enmig de multituds hiperconnectades.  Amb una mirada de sociòloga, l'autora té formació en aquesta matèria, es disseccionen els personatges –tipus humans, categories, pràcticament- i  les  situacions, la majoria molt corrents, que podrien ocórrer a qualsevol ciutat del món globalitzat i a qualsevol de nosaltres. L'obra és una sàtira contra la uniformització i la despersonalització de les ciutats i de les societats.

Formalment ens trobem davant un text obert, no hi ha un diàleg amb rèpliques i contrarèpliques rígides assignades a cada personatge, sinó un guió, un esbós de cada escena, una idea desenvolupada però que caldrà concretar per poder ser representada. Això pot sorprendre, però potser encara ho faran més algunes escenes consistents en missatges que no arriben als seus destinataris, anuncis publicitaris o llistats de països.  

L'estil és punyent, retrata i critica alhora la societat actual, i no s'estalvia marcadors iconogràfics del temps present com poden ser les visites a Ikea per comprar mobles de nom impronunciable, el frapuccino de l’Starbucks per emportar-se o les partides en línia al FIFA de la PlayStation. Tots sabem de què parla, tot és proper, però a la vegada, i així ho presenta l'autora, aquesta normalitat nostra és ben estranya si ho pensem amb deteniment. 

Sílvia Navarro Perramon (1982) és un dels nous valors del teatre català. És graduada en direcció i dramatúrgia per l'Institut del Teatre i llicenciada en sociologia per la Universitat de Barcelona, aquesta combinació queda ben palesa en els seus textos teatrals. Ha dirigit obres pròpies i d'altres autors i ha participat en diversos espectacles preparant-ne la dramatúrgia. Un turista se suïcida va guanyar el premi Ciutat d'Alcoi 2018.

Més informació:

• Sobre l’autora – Fitxa personal a l’Institut del Teatre.

• Premi Ciutat d’Alcoi 2018 – Notícia premsa.

• Catalandrama - Traduccions obres de Sílvia Navarro, disponibles mitjançant registre.

Recomanat per Biblioteca Josep Janés. L'Hospitalet de Llobregat.

Aquestes alçades el nom de Xavier Moret ja és sinònim de viatge. Ell mateix es defineix com a escriptor - ha publicat diverses novel·les, llibres de viatges i col·labora en revistes especialitzades i en diaris – i viatger, ja que la seva passió és conèixer altres països i cultures.

En aquest llibre, Lluny: del Bhutan a l'Antàrtida, una selecció de reportatges viatgers, l’autor descriu en el pròleg que sempre ha sentit la necessitat d’anar una mica més enllà. Així doncs el títol ja indica que els paratges descrits son geogràficament força o molt allunyats del lector. Així mateix, pretén que les seus articles “ [..] incitin els lectors a viatjar, o a gaudir de la màgia dels viatges sense moure’s de casa”.

El recull de reportatges estan estructurats per zones geogràfiques: Àfrica, Amèrica Central i del Sud, Amèrica del Nord, l’Antàrtida... i de cada zona, descriu una regió concreta. Així doncs el lector pot viatjar des de Botswana, país dels baobabs, pujar a les muntanyes de l’Àsia Central i acabar a les Illes Marqueses, a la Polinèsia. A la part central del llibre hi ha un recull de fotos, que hi afegeix un atractiu més, ja que acompanyen la descripció dels diferents paisatges i la seva gent.

Un llibre ideal per començar a planificar nous viatges.

Recomanat per Imma Bover. Bib. Moià.

Pot l’art expiar la culpa? Aquesta és la gran pregunta que ens planteja Ian McEwan, un dels escriptors britànics més destacats de l’actualitat, amb aquesta gran novel·la plena de referències literàries i històriques que flueix a través d’un llenguatge líric i profund.

En un calorós dia d’estiu de 1935, a la gran residència de la família Tallis, les escenes familiars es van succeint de manera lenta i pausada. Briony, de tretze anys, aspirant a escriptora, està immersa en els preparatius per representar l’obra de teatre que acaba d’escriure per impressionar el seu germà Leo. Cecilia, la seva germana, acaba de tornar de Cambridge al mateix temps que Robbie Turner, el fill de la criada, a qui els Tallis han pagat els estudis. Però totes aquestes escenes aparentment intranscendents desembocaran en una vetllada convulsa, en un gir inesperat, que marcarà el destí de tots ells.

L’art d’aquesta novel·la rau en com l’autor ens fa contemplar una mateixa escena des de diferents angles. Una mateixa situació pot donar peu a diferents interpretacions en funció del punt de vista des del que s’observa i els condicionants culturals i ètics que acompanyen aquesta mirada. Amb aquesta idea l’autor demostra un excel·lent domini del temps narratiu. La lectura no es fa repetitiva pel fet que llegim sobre una mateixa acció sinó que es té la sensació que la trama avança, com un remolí, cap a un desenllaç misteriós. En aquest sentit, l’anàlisi psicològic dels personatges és excel·lent.

Retrat del final de la burgesia rural anglesa a punt de desaparèixer per les transformacions que comportaria la Segona Guerra Mundial, història de caire clàssic, que ens convida a la reflexió sobre la incapacitat de preveure les repercussions de les decisions preses, és, també, un homenatge a la gran literatura anglesa, des de Jane Austen, passant per Samuel Richardson i Virginia Woolf i una reivindicació de la memòria de la batalla de Dunkerque de la Segona Guerra Mundial i el paper transcendental de les infermeres de guerra.

Més informació:

• Ian MacEwan a les Biblioteques
• Ian MacEwan a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Cristina Valls. Bib. Antoni Comas. Mataró.

A punt d’estrenar-se a l’Aquitània Teatre Smiley. Després de l’amor, és un bon moment per rellegir el text teatral de Guillem Clua que fa vuit anys va seduir a públic i crítica convertint-se en un dels darrers èxits inesperats del teatre català actual. 

El novembre del 2012 vam conèixer a l’Àlex i el Bruno, els protagonistes de Smiley: una història d’amor, a la Sala Flyhard. En Bruno ros, atlètic i atractiu i l’Àlex amb una aparença anodina, amb ulleres, més aviat tímid. Dos homes que, malgrat ser del tot diferents i tenir unes personalitats antagòniques, acabaran units per uns sentiments profunds i vius.

I tot comença quan l'Àlex, que acaba de tenir un desengany amorós després d'haver-se fet il·lusions amb algú, agafa el telèfon i es disposa a demanar explicacions sense saber que aquesta trucada, tindrà unes conseqüències imprevistes, que canviaran la seva vida. .

Smiley, és una història d’amor que ens farà riure, plorar i emocionar-nos. Un text, fresc i àgil que ja ha estat traduït a diversos idiomes (castellà, anglès, italià, grec o alemnya) i estrenat a ciutats de tot el món, incloent Nova York.

El seu autor, en Guillem Clua s’ha convertit en una de les veus més exitoses de la dramatúrgia catalana amb obres com Invisibles (2002); La pell en flames (2005); Gust de cendra (2006); Marbug (2010) o Justícia (2019) la seva darrera estrena al Teatre Nacional.

Esperem en aquesta segona part retrobar-nos amb en Bruno i l’Àlex, i veure com ha evolucionat la seva història d’amor i les seves vides. Continuarà el final feliç a les seves vides?

Recomanat pel Prestatge virtual d'Arts escèniques   

L'espanyol és fàcil és el primer i únic manual d'autoaprenentatge del castellà per a pakistanesos. Aquest manual és de fàcil comprensió i conté nombrosos exercicis. Amb ell, l'estudiant, sense necessitat de professor, podrà dominar els aspectes bàsics de la llengua en dos mesos d'ús intensiu.

Tricicle és una companyia de teatre gestual, on l'humor és el centre de l'espectacle. Està formada per tres actors, que són també els fundadors, Joan Gràcia, Carles Sans i Paco Mir.  La seva aparició al conegut programa "1, 2, 3, responda otra vez", representant en mímica i humor la cançó "Soy un truhán, soy un señor" del cantant Julio Iglesias, els va portar a  l'èxit.

Actuació del Tricicle al programa "Un, dos, tres"

Amb l'obra "Tricicle de la Z a la A" el grup de teatre fa un repàs de la seva trajectòria professional: més de quaranta anys junts fent teatre còmic i mim. Esmicolen quina ha estat la base, l'essència del projecte i de l'èxit professional i personal de convivència. 

Han fet una selecció de conceptes bàsics, ciutats, teatres, personatges, actuacions, actors i actrius que fan repàs de la seva vida d'una manera ben original recopilats en un diccionari ordenat alfabèticament començant per la Z i acabant a l'A.  

El grup ha anunciat que es retira dels escenaris com a companyia estable just quan finalitzi la darrera funció de l'espectacle 'Hits. El millor del Millor del Millor'. L'any 2020 la companyia va rebre el Premi Nacional de Cultura del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA)

Un dels projectes de futur que tenen en ment  és crear un trio format per tres actrius que serà "la nova generació" del trident còmic.

Vídeo promocional del l'espectacle "Hits. El millor del Millor del Millor"

"L'humor és d'aquelles coses inútils però absolutament imprescindibles per viure"

A reveure Tricicle!

Més informació:

• Tricicle Companyia Teatral
• Tricicle a les biblioteques

Recomanat pel Prestatge d'Arts escèniques

Estrenada el 20 de març de 2019 a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) dins del cicle “Teatre per a joves”, "El futur" és la darrera peça de la dramaturga Helena Tornero, que ens capbussa en el viatge de dos joves a la recerca de la veritat i la llibertat.

Helena Tornero va néixer a Figueres, va estar molts anys vinculada al món del turisme, però a partir del 2001 va decidir apostar per la seva vocació. Llicenciada en Direcció i Dramatúrgia per l’Institut del Teatre, ha continuat ampliant els seus estudis, tant a Barcelona com a d’altres països. El coneixement d’altres idiomes li ha obert molts camins, destacant la traducció de textos dramàtics i la implicació amb diferents projectes escènics emmarcats per un activisme solidari i compromès en cultures i països diferents.

Helena Tornero ha vist reconeguda la seva carrera amb els premis que han aconseguit  les seves obres. “Suplicants”, “Submergir-se a l’aigua”, “Apatxes”, “You are pretty and I am drunk”, “No parlis amb estranys”, o “El futur”, són peces que hi trobareu en l’edició d’Arola Editors “Helena Tornero: 2008-2018”.

"El futur" ens presenta quatre personatges, desdoblats en vuit;  la Diana, una jove que per provocar el seu pare li roba el cotxe i decideix embarcar-se en un viatge amb un noi, un refugiat , en Halim,  que necessita arribar a Estocolm. Fins aquí; no voldríem espatllar-vos l’argument.

Encara que des del principi l’autora ens anticipa quin és el final, ens mantindrà en suspens, esperançats –l’espectador o el lector-  esperarem el gir, que pot ocórrer, o no, ja que, com escriu Tina Vallès a l’epíleg del llibret,  “El futur és un impacte, el futur no existeix, el futur és una mentida, el futur és allò que els polítics es posen a la boca quan necessiten el teu vot, el futur és aquella promesa que no es farà mai realitat”.

Tornero no calla davant la realitat i interpel·la el públic a reflexionar-hi a través d'una obra que parla de responsabilitats, la d'una jove que acaba de complir 18 anys però també de la responsabilitat política i de la gent que està patint aquesta falta de responsabilitat dels polítics: «A tot el món hi ha una colla de polítics irresponsables que estan donant consignes que inciten a la violència i està augmentant la xenofòbia».

Diu l’autora “Ara novament el tema dels refugiats em serveix per plantejar qüestions que ara mateix estan sobre la taula, com la de les fronteres segures. Però també per posar sobre la taula quina és la nostra responsabilitat, quina la responsabilitat dels nostres polítics i evidenciar com els refugiats pateixen aquesta falta de responsabilitat».

L'obra, escrita per Helena Tornero, que la dirigeix juntament amb Oriol Morales, com a ajudant de direcció, respon a l'encàrrec que va fer el director del TNC, Xavier Albertí, a la dramaturga figuerenca. Els personatges estan interpretats per Júlia Genís, David Menéndez, David Vert, i Ester Cort, amb escenografia d’Enric Planas.

Més informació a:

• Helena Tornero a les biblioteques
• Article a la revista digital Núvol, del 21/03/19
• Entrevista a Betevé del 4 d’Abril del 2019

Recomanat per Núria Cañadas. Bib. Viladecans.

Quan estem a la feina i ens diuen que tenim una reunió possiblement pensarem que ens traurà temps de les nostres tasques diàries i després se'ns acumularà tot a darrera hora. En realitat, però, sabem que les reunions són necessàries en qualsevol empresa i lloc de treball per a comunicar-nos i gestionar el nostre dia a dia. 

Pilar Lloret, economista especialitzada en anàlisi d'empreses i riscos, ens vol transmetre que les reunions no necessàriament ha de ser extenses i mancades de contingut, es poden aconseguir reunions curtes, però concises i profitoses. 

Tenim a les mans un llibre per aconseguir fer reunions de 30 minuts plenes de contingut, l'autora remarca la importància d'establir objectius clars, informar als participants del tema de la reunió, planificar-la i estructurar-la a consciència i finalment fer-ne un seguiment posterior.  

Així que ja sabeu, aquest llibre és ideal per a regalar als encarregats de fer les reunions!

Document recomanat per Marta Maroñas. Bib. Can Mulà. Mollet del Vallès 

La primera novel·la d'Imma Tubella combina els fets històrics i les biografies de personalitats reals amb personatges i situacions ficcionades. Narrada amb dues veus principals, un historiador local empordanès (en Joan) i un enigmàtic turista alemany (en Fred), que mentre es celebren els Jocs Olímpics de 1992 tenen una conversa asseguts a una taula de bar d'Albons. Allà rememoren l'accident ocorregut l'any 1935, a la carretera d'Albons a Viladamat, quan s'estavellà el luxós Rolls Royce on viatjaven la baronessa Thyssen i el seu amant. Arrel d'aquest accident i del misteri d'unes joies que desaparegueren de l'escena de la tragèdia, es desplega la història dels ocupants del cotxe i les seves relacions amb personatges del moment, com Sert o Dalí. Un llibre molt recomanable per apropar-se a la història contemporània d'Europa on hi desfilen guerres, artistes, nazis i embolics aristocràtics. I tot des d'un petit poble de l'Empordà, Albons, on tenen el privilegi de mantenir un dels secrets més ben guardats de la humanitat.

Més informació:

• Imma Tubella i Casadevall a les Biblioteques
• ‘Un secret de l’Empordà’. La recomposició d’un món trencat

Recomanat per Marcel Comas. Bib. Montserrat Roig. Martorelles.

Un recull de contes amb forma de novel·la, amb tints de western contemporani, gòtic sureny i realisme brut. Són 25 relats farcits de personatges més aviat grisos, ambientats en un poble imaginari de l'interior dels Estats Units, en una època propera als anys 50 del segle XX. Dins la monotonia quotidiana i rural d'aquest poble, els personatges es troben amb conflictes que hauran de resoldre "punxant-se" i sortint de la zona de confort. Les seves vides s'entrecreuen en els contes i passen per un metafòric camí dels esbarzers, que apareix recurrent com una via principal del poble. “El camí dels esbarzers” neix de la doble passió, per la literatura i la fotografia, de l’autora Alba Dalmau. Per això la van inspirar les fotografies en blanc i negre del projecte a la Bretanya Francesa "Terra incògnita", del fotògraf Israel Ariño, com la que apareix a la portada del llibre. I per això a l’interior si poden trobar, mig amagats, alguns homenatges a contes clàssics de la literatura universal: "Un gat sota la pluja" de Hemingway, "La broma" de Txèkhov o "Un dia esplèndid pels peixos plàtan" de Salinger.

Més informació:

• Alba Dalmau a les Biblioteques
• Els esbarzers d’Alba Dalmau

Recomanat per Marcel Comas. Bib. Montserrat Roig. Martorelles.

Dalmau i Emma, personatges principals de la novel·la, són dos joves enamorats a qui els ha tocat viure uns temps convulsos en una Barcelona agitada per les revoltes de les classes obreres contra la burgesia i l’església. L’autor situa la novel·la a començaments del segle XX i ens porta a fer un viatge històric, polític i social per la Barcelona d’aquella època. Ens narra la setmana tràgica de Barcelona a través de la història personal dels seus protagonistes. De la mà de Dalmau Sala, el protagonista, l’autor vol mostrar als lectors una visió més àmplia d’un estil arquitectònic com va ser el modernisme, que ens ha deixat un conjunt d’edificis i obres molts d’ells declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Amb un estil narratiu esplèndid, que ja ens va oferir en les seves novel·les anteriors (La Catedral del Mar, La mano de Fátima, Los herederos de la tierra, La reina descalza), Ildefonso Falcones fa que els lectors ens endinsem en la història d’una manera fàcil i dinàmica, de manera que ens convida a no deixar de llegir.

Més informació:

• Ildefonso Falcones a les Biblioteques
• Ildefonso Falcones a la Viquipèdia

Recomanat per Charo Campos. Bib. Montornès del Vallès.

Ja fa un bon grapat d'anys que l'escriptora japonesa Hiromi Kawakami va aparèixer a les nostres prestatgeries amb l'obra El cel és blau, la terra és blanca de la mà d'editorials de prestigi com Acantilado (en castellà) i Quaderns Crema (en català). L'èxit merescut d'aquell primer llibre va permetre que els anys posteriors ens seguissin arribant títols com Allò que brilla com el mar o El senyor Nakano i les dones. El canvi d'editorial a Alfaguara només fa que reforçar aquesta bona premsa de Kawakami i ens ha permés apropar-nos a llibres com Los amores de Nishino, que és el títol que recomanem avui i que recopila diferents històries al voltant de Nishino, un home amb múltiples relacions amb dones, però que no acaba de trobar l'amor de veritat. I tot i ser el protagonista, Nishino sembla més un personatge convidat en la vida de les seves parelles que d'alguna forma saben que la relació amb aquest fantasma emocional no té un futur garantit. Com sempre, Hiromi Kawakami ens ofereix la història, aparentment simple però realment complicada, de dones i homes japonesos a la recerca d'una relació amorosa real, més enllà de les seves rígides normes socials.

Més informació:

• Hiromi Kawakami a les Biblioteques
• Hiromi Kawakami a la Viquipèdia

Recomanat per Héctor Calvet. Bib. Can Mulà. Mollet del Vallès.

Mario és un infermer que treballa en un geriàtric de la costa gallega, on tothom se l’aprecia molt. Quan el narcotraficant més conegut de la zona, Antonio Padín, acabat de sortir de la presó, ingressa en la residència, Mario tracta que Antonio se senti com a casa.

Ara, els dos fills de Padín, Kike i Toño, estan al capdavant del negoci familiar. Però una fallada en una operació portarà a Kike a la presó i els generarà un gran deute amb un proveïdor colombià. Toño recorrerà a l'infermer per a convèncer al seu pare que assumeixi el deute. Però Mario té els seus propis plans.

Les hores prohibides de Núria Martí (Calella de la Costa, 1966) són una delícia i no només pel suggeridor títol. En un centenar de pàgines teixeix una novel·la completa, on no hi sobra ni hi manca res.

Una història intimista sobre una nissaga familiar narrada en primera persona per l’àvia, Caterina, i la néta, Anna, en capítols alterns. Entre les dues basteixen el relat.

Molt ben escrita, en un català ric i viu. El llatí hi treu el nas per fer referència a oracions i parts de la missa. Però la lectura es segueix bé, tot i la desfilada de personatges diversos.

Bones descripcions de llocs, temps i sentiments. Ens passegem per la Girona de principis i mitjans del XX, amb els seus carrers, esglèsies i convents. Repassem breument les vivències de la II República, la Guerra Civil i la postguerra. I sentim la passió intensa d’una dona jove i senzilla que, sense saber res de la vida, n’haurà d’assumir les conseqüències.

El final, ben travat i ben trobat en una capsa de cartró, revela un secret i confirma que paga molt la pena deixar-se seduir per aquestes hores prohibides.

Finalista del Premi Just M. Casero 2007, és la primera novel·la de l’autora. Llicenciada en filologia catalana, Núria Martí s’ha dedicat a l’ensenyament i a escriure novel·les i relats. Experta en lectura fàcil, ha adaptat i creat obres en aquest format. També condueix tallers literaris i clubs de lectura.

Més informació:

• Núria Martí a les Biblioteques
• Núria Martí a la Viquipèdia
• Vídeo de l'autora
• Blog

Recomanat per Mª Àngels Fernández. Bib. Pare Miquel. Esplugues de Llobregat.

Vivaldi, Vivaldi i “Les quatre estacions”!  Qui no les ha  escoltat alguna vegada... però existeix un altre Vivaldi i aquest CD ens el descobreix. Aquest és un disc per conèixer la música més desconeguda del gran compositor del Barroc. Es tracta d’una   recopilació de  música religiosa, un registre de Vivaldi que  ha quedat en segon pla davant de la gran producció de música instrumental que el van dur al reconeixement internacional.

En aquest Cd podem escoltar Aries i peces procedents del Miserere “Filiae maestatae Jerusalem” (RV 638), l’ Hymnus “Deus tuorum militum” (RV 612), el Concert en re major “Per la SSma Assontione di Maria Vergine” (RV 582), la antífona “Salve Regina”, el Miserere “Non in pratis” (RV 618) i la antífona “Regina coeli” (RV 615) amb les veus de  Delphine Galou, contralt, Alessandro Giangrande tenor i el violí d’ Alessandro Tampieri acompanyats per l’Accademia Bizantina sota la direcció d’ Ottavio Dantone. Un CD de 59 minuts gravat a la Sala Oriani del Convent de Sant Francesc de Bagnacavallo (Italia) el gener de 2018.

Una música que l’Accademia Bizantina, aquesta reconeguda formació especialitzada en la interpretació de la música dels segles XVII i XVIII amb instruments originals de l’època interpreta amb gran cura i rigor per acostar-nos al so més fidel de la música d’aquella època.

Aquesta música sacra de Vivaldi  menys coneguda, no és a causa d’una menor qualitat, tot el contrari, Vivaldi mostra el seu gran talent en aquest registre més intimista i místic que aquí podem escoltar amb la veu de la contralt Delphine Galou acompanyada pels músics de l’Accademia Bizantina. L’orquestra mostra la seva gran qualitat i el violí d’Alessandro Tampieri , deixa demostrat  sense cap dubte  el seu virtuosisme en el concert per a violí en Re Major per a  la Santíssima Assumpció de la Verge María, un concert que  no té res a envejar d’altres concerts per a violí i orquestra.

Música delicada, precisa, expressiva i de caràcter místic que Vivaldi va compondre  durant  la dècada de 1720 quan era el Maestro de coro de  l'Ospedale della Pietà de Venècia, un orfenat i escola de música per a nenes de Venècia.

Recomanat per Anna Artigues. Bib. Salvador Vives Casajuana. Sant Vicenç de Castellet.

El projecte de Black pumas va néixer de la confluència del guitarrista i productor Adrian Quesada (un veterà de Grupo fantasma entre d’altres) amb Eric Burton, un músic que portava anys escrivint temes i tocant al carrer, quan un amic comú els va posar en contacte i van compartir gravacions de cançons encara en construcció.

El disc homònim va veure la llum el 2019. Les seves influències són molt diverses, però es perceben, per sobre de tot, reminiscències dels grans del soul i el rhythm & blues dels 60 i 70. La seva proposta és molt allunyada de les modes actuals, dels ritmes omnipresents avui en dia a les grans produccions i de l’expectativa del gran públic.

Amb un so cuidat, ple de detalls a la base rítmica, els acompanyaments de corda, les harmonies vocals i els solos, el ritme i el feeling en la manera d’interpretar del seu frontman, ànima i veu fan que resulti una agradable sorpresa en els temps actuals.

La seva targeta de presentació és Colors, però la resta del disc és ple de grans moments igualment recomanables. Un àlbum debut sorprenent amb regust a clàssic.

Recomanat per Adrià Fernández. Bib. Aigüestoses. Sant Andreu de la Barca.

A poc a poc els gossos estan prenent protagonisme en el mon de l’exercici i la vida saludable dels seus propietaris. Tant és així que han aparegut gimnasos per a gossos i les ja conegudes zones d’esbarjo per a cans.

En aquest context us volem presentar aquesta obra de la Blanca Herp. Autora de diversos llibres sobre vida sana, en el llibre hi trobarem gran diversitat d’exercicis que podrem fer amb el nostre gos.

Pad surf, running, discdog, relaxació, ioga... la quantitat d’exercicis que podem fer amb el nostre gos són innumerables!

També  hi trobareu amb un apartat de dieta on aprendreu com cal hidratar i alimentar el gos per tal que pugui tenir l’energia suficient per fer una bona sessió d’exercici amb vosaltres.

Un dels al·licients d’aquest llibre és el gran volum de fotografies que hi ha i que ens il·lustren de manera gràfica com hem de dur a terme els exercicis i les activitats.

Més informació:

• Ensinistrament de gossos al catàleg Aladí
• Associació Catalana d'Excursionisme Caní

Document recomanat per  Bib. Sabadell Ponent

Un road-còmic protagonitzat per dues noies que cerquen la seva identitat. Bea té 18 anys i fuig de casa seva quan troba a Lou, una mecànica que va de camí a visitar la seva tia. El seu viatge per Texas no serà plàcid. Dos inquietants agents de l’Oficina d’Assistència en Carretera segueixen els seus passos.

 Tillie Walden ens presenta una obra amb el seu característic estil net i senzill on els silencis i el dibuix sovint parlen més que els diàlegs. Una història d’amistat on la realitat i el somni es donen de la mà.

Ressenya a Zona negativa

Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Sam Pezzo es el típic detectiu privat, arrebossat pels arquetips del cinema clàssic nord americà però situat en una Bolonya urbana i setentera, deutora del neorealisme i paral·lela al nostre desarrollisme o postguerra de transició. No puc evitar, salvant les diferències, que el senyor Pezzo em recordi força al nostre Germán Areta El Crack (1981) però amb una fisonomia  més proper a l’Antonio Resines de l’època. Galán, bevedor, acostumat a perdre i a encaixar, però feble en el fons, i en el encara més fons, enamoradís. L’autor prefereix aprofundir el component social dels escenaris per sobre de les estratègies criminals dels personatges, convertint l’obra en un perfecte retrat de la sordidesa i la solitud de les creixents urbs.

El bolonyès Vittorio Giardino, un dels grans noms del còmic mundial, comença a agafar el seu personal i destacat estil clar i net, i a mesura que es va foguejant en les primeres aventures de l’any 1978, va polint el dibuix i creixent com autor fins arribar a la darrera aventura de Sam Pezzo que correspon a l’any 1981.

L’edició en el blanc i negre original per part de Norma es magnífica, amb força material d’acompanyament i en un sol volum en tapa dura que es la millor que s’ha fet mai de Sam Pezzo.

Sols em queda dir: Bang.

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Bib. Josep Soler Vidal de Gavà

Sota el pretext d’un inofensiu còmic infantil o juvenil o per qualsevol edat, s’amaga un simpòsium de narració gràfica que ruboritzarà a més d’un company de professió davant la riuada d’idees i resolucions gràfiques de les pàgines, vinyetes, personatges. El francòfon Pascal Jousselin ens presenta un personatge fet a grans trets dels herois clàssics però amb un savoir faire més propi de gent com Jacques Tati. Amb un paginació en quadrícula per emblema i una mascara negra, el superheroi de les vinyetes farà gala del poder del còmic travessant vinyetes, enquadraments, i perspectives amb la mateixa facilitat amb la que cuida el jardí o prepara una amanida. 

Aparegut mensualment a les pàgines de la revista Spirou (Dupuis) és ara recopilat en volums, dels que n’han aparegut ja un parell a data d’avui.

Un avís, compte amb el malvat científic que us cremarà una pàgina, ja ho veureu.

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Bib. Josep Soler Vidal de Gavà

El passat 20 de gener ens va deixar un dels més grans jugadors de bàsquet que la NBA ha tingut durant les darreres dècades. Un fatídic accident d'helicòpter va acabar amb la vida de Kobe Bryant. 

La seva autobiografia, publicada l'any 2019 ens revela com pensava i com s'ho va fer aquesta llegenda del bàsquet per a arribar a assolir l'èxit. Explica de qui va aprendre tot allò que després va aplicar en aquest esport, com va adquirir la mentalitat de millorar dia a dia, com va superar els moments difícils i com va gaudir dels triomfs durant la seva carrera esportiva.

I tot il·lustrat amb moltes fotografies dels moments més importants que ell ens narra. Una delícia!

Document recomanat per Biblioteca Terrassa Districte 5

La guia definitiva per a aprendre japonès. Centenars de paraules i expressions del dia a dia a Japó. Senzilla, còmoda i fàcil de fer servir, imprescindible per a endur-te-la al teu viatge a Japó i començar a comunicar-te en japonès. Inclou hiragana, katakana i kanji. Has viscut o viatjat a Japó? Estàs en contacte o t’interessa la cultura japonesa? T’agradaria millorar la teva fluïdesa parlant japonès? En aquest llibre trobaràs una àmplia varietat de frases útils per a les diferents ocasions juntament amb una llista de paraules intercanviables i un glossari, la qual cosa et permetrà emprar les frases tal qual o adaptar-les a qualsevol conversa, en funció del context. Aquest llibre tendirà un pont entre tu i la gent que coneguis durant la teva estada a Japó. Best seller del Japan Times, és el llibre d’idiomes més venut de Japó.

Webs originals en relació a la llengua i cultura japonesa:

. Muy Japonés:bloc especialitzat en gastronomia, fet pels autors del llibre “Qué comer en Japón hay vida más allá del sushi”, i d’articles i vídeoreceptes gastronòmiques.
. Cool japan: projecte de Nozomibashi entitat cultural sense ànim de lucre, per a la difusió de la cultura japonesa. Amb l’objectiu de servir de pont cultural entre Japó i Espanya.
. Honeysanime: equip de fanàtics de l’anime d’arreu del món amb seu central a Tokio, especialitzat en llistes de Top 10 que cobreixen tots els gèneres de l’anime ; recomanacions de novetats i sèries clàssiques així com les darreres notícies rellevants provinents directament dels medis de Japó.
. Ramenparados: magazine online de referència en notícies i ressenyes relacionades amb el manga, l’anime, la cultura japonesa i els videojocs.
. Japantimes: diari publicat a Japó en anglès. A diferència dels seus competidors: el Daily Yomiuri i l'International Herald Tribune, és independent i no està afiliat a cap organització de medis japonesos. El seu lema és ser una finestra al Japó.  

Recomanat per Carme Ferrero.Biblioteca de la Bòbila de L’Hospitalet de Llobregat

Quan es parla de salut és important saber de què estem parlant i que els nostres arguments se sostinguin sobre una base científica. En una època on en  xarxes socials, blogs i mitjans de comunicació es parla diàriament de salut i se’n donen consells sobre tot tipus, com a usuaris hem de ser conscients i saber distingir quina informació ens pot ser d’utilitat i quina altra és més banal.

En aquest sentit, el químic i professor de Biotecnologia J.M. Mulet, molt crític amb les pseudomedicines, escriu el llibre ¿Qué és la vida saludable?. Un llibre on desgrana un a un més de cent mites, afirmacions o consells sobre salut i separa la informació fiable amb base científica de la llegenda urbana o del rumor interessat.
Dividit en capítols amb títols molts suggerents com: Ese oscuro objeto del placebo, Leyendas y pasión o la vuelta al mundo en ochenta medicinas l’autor ens parla un a un dels mites, raona el per què de la seva existència i ho contrasta amb bibliografia científica que el lector pot ampliar via web.
Les vacunes són perilloses o no? El placebo serveix per guarir malalties greus? Un cactus al costat de l’ordinador protegeix de les radiacions? Cal guardar la sang del cordó umbilical? Les cremes antiedat són realment efectives? Aquests només són alguns dels exemples que trobareu en aquest llibre explicat de manera planera i àgil, escrit i pensat per a tothom. 

J.M. Mulet és llicenciat en química y doctor en bioquímica i biologia molecular per la Universitat de València. Actualment és professor de biotecnologia a la Universitat Politècnica de València i dirigeix una investigació on intenten desenvolupar plantes tolerants a la sequera i al fred a l’IBMCP (Instituto De Biología Molecular y Celular de Plantas). També és autor d’altres llibres centrats en l’alimentació i la salut que podeu trobar a les Biblioteques.

A les Biblioteques:
Salut

Més informació
Tomates con genes, blog de l’autor 

Recomanat per: Biblioteca Joan Triadú de Vic

• Joël Dicker a les Biblioteques
• Joël Dicker a la Viquipèdia

Recomanat per Glòria Sánchez Horcas. Bib. Josep Roca i Bros. Abrera.

Una novel·la històrica que es llegeix amb molta facilitat gràcies a que barreja un context real amb aventures, entreteniment, romanticisme, luxes i penúries, guerres i jocs psicològics entre els personatges i  amb un final absolutament inesperat que deixa bones sensacions a l’estil de la literatura “Feel good”. Així que si et vols sentir bé i desconnectar de totes les preocupacions, et recomano que t’endinsis en la lectura i que gaudeixis de l’experiència!

Al maig de 1918 la Berta, una noia de només 20 anys filla d’un industrial de classe mitjana de Barcelona, s’embarca al transatlàntic “Reina Victoria” amb destí a l’Argentina, on ha de contraure matrimoni amb Julio Mitchell, un home més gran que ella i que és amic del seu pare. Ella gairebé no el coneix. Només l’ha vist un parell de vegades quan era pràcticament una nena i en té un record molt difús, però no vol ser una càrrega per al seu pare, que s'ha tornat a casar després de quedar vidu, i veu amb bons ulls començar una nova vida i convertir-se en la mestressa d’una finca ramadera al mig de la Patagònia. El seu futur marit és un bon home, treballador, sensible i adinerat que li ha pagat el viatge en primera classe. Allà al vaixell, enmig d’un luxe que li sembla gairebé insuportable, coneix a la reservada i enigmàtica Irina, que és la filla d’una famosa ballarina que viatja per tot el món.

Les dues joves tenen la mateixa edat i uns valors molts similars i al cap de poques setmanes es fan íntimes amigues. Les dues defugen les normes encotillades i les persones estirades que s’allunyen de la seva manera senzilla d’entendre el món, per això s’escapen sempre que poden a conèixer en quines condicions viatgen la resta de passatgers que no tenen gaires recursos i totes dues poden veure els contrastos socials que es produeixen també en aquell viatge a a alta mar, dins d’aquell vaixell impressionant.

Totes les persones que emigren cap a Amèrica fugint de la Guerra que devasta Europa tenen una història que explicar i uns somnis per complir. Tots imaginen una vida millor. Tots tenen unes expectatives, però res és el que sembla i aquestes joves intrèpides agafaran les regnes dels seus destins i deixaran al lector completament emocionat.

Un desafortunat incident dona un gir molt inesperat a la història de les dues amigues. Tot just  arriben a Amèrica han de prendre una decisió molt arriscada que encara no saben cap a on les portarà però que unirà les seves vides per sempre.

Realment suposa una sorpresa molt agradable per al lector que les dues joves protagonistes d’aquesta novel·la ambientada a principis del segle XX siguin tan valentes i resolutives. Els fets passen molt sobtadament i la capacitat de reaccionar serà la peça clau per tenir èxit. Ho aconseguiran?

Tània Juste (Barcelona, 1972) és una escriptora catalana. Llicenciada en Història per la Universitat de Barcelona, actualment viu a Sant Cugat del Vallès.

L'any 2009 va publicar la seva primera novel·la, “A flor de pell”, ambientada a la Barcelona dels anys vint en plena dictadura de Primo de Rivera. El 2012 publica “Els anys robats”, un homenatge als aviadors republicans durant la Guerra Civil. El 2014 surt a la llum “L'hospital dels pobres”, que transcorre durant la construcció de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona.

Compagina l'escriptura amb feines de traducció al català i al castellà i amb col·laboracions en llibres col·lectius. Ha participat en l'antologia “Veus de la nova narrativa catalana” (Empúries, 2010), com a autora i com a traductora. L'any 2015 guanya el Premi Néstor Luján per la novel·la “Temps de família”.

Més informació:

• Tània Juste a les Biblioteques
• Tània Juste a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Susi Rodríguez. Bib. Districte 3. Terrassa. 

L’hivern de 1920 Luigi Pirandello va escriure "Sis personatges en cerca d’autor” ("Sei personaggi in cerca d'autore"), un drama que versa sobre els elements de la dramatúrgia moderna, l'autoria, el director de la companyia, la construcció del text escrit i la seva concordança amb el text escènic, l'actitud dels autors, la manera de portar els assajos, la representació, el muntatge escènic, en resum, els límits de teatre.

Estem davant de l’escenari d'un teatre. S'estan realitzant assajos de la representació de l’obra “El joc de les parts” de Pirandello. En el segon acte de l’assaig sis personatges entren silenciosament des de la part posterior de l'escena. Són una família que director mira amb sorpresa i els pregunta qui són i què volen. “Són personatges a la recerca d'un autor”, respon l'home que personifica el Pare. Són sis estranys personatges que vénen a oferir el seu drama dolorós al director, sis personatges reals com els va imaginar un escriptor que després no els va traduir al guió.

L’obra es va representar per primera vegada el 9 de maig de 1921 al Teatro Valle de Roma sota la direcció de Dario Niccodemi. El muntatge no va convèncer al públic que va sortir desorientat i la reacció de la crítica no va ser gaire bona. Posteriorment l'obra ha estat reconeguda i s'ha representat arreu del món.  

Luigi Pirandello (1867 - 1936) és un conegut i reconegut dramaturg italià del període d'entreguerres que l'any 1934 va rebre el Premio Nobel de literatura per la seva "renovació audaç i brillant del drama i l'escenari".

La bona situació econòmica de la seva família li va permetre accedir a una bona formació. Inicià la seva etapa d'escriptor amb poesia i relats curts i la seva trajectòria teatral l'any 1917 amb l'obra "És així, si us ho sembla: paràbola en tres actes". Cal destacar del conjunt de la seva obra el treball dels personatges, sovint pertanyents a la classe social obrera, on plasma la seva manera de pensar, expressant el seu profund pessimisme i la preocupació pel sofriment humà, a través de la fantasia i l'humor satíric i desconcertant, ignorant les directrius del realisme.

Les seves obres van ser precursores del teatre modern i tracten temes avançats a la seva època. Destaquen "El difunt Mattía Pascal", "Sis personatges en cerca d'autor", "Aquesta nit improvisem", i altres títols que avui dia podem veure en l'oferta teatral actual. 

Més informació:

• Luigi Pirandello en cinc obres de teatre i dues novel·les
• Luigi Pirandello a les biblioteques
• Representació de Seis personajes en busca de autor. RTVE (1982) 
• Premis Nobel de literatura i teatre 
• Centenaris de teatre 1920 - 2020
• Especial 1920-2020 al mirall

Recomanat pel Prestatge virtual d'Arts escèniques

Mario Benedetti (1920 - 2009) va ser un escriptor, poeta, dramaturg i periodista uruguaià que formà part de la generació del 45. Va escriure més de vuitanta llibres entre ells "Pedro y el capitán" (1979), un peça teatral que denúncia la repressió militar i els mètodes de tortura a través d’un inquietant duel verbal dels dos personatges protagonistes: Pedro, un pres polític que és torturat, i el capità que el tortura. La lluita dialèctica entre tots dos se centra a intentar, entre cops d’assot, flagells i pallisses, aconseguir informació, dades, aliances, contactes i els noms dels integrants d’una organització clandestina que lluita contra del règim militar imposat al país. Cadascun dels actes de l’obra s'albira com l'assalt d'un combat. Al final, només un dels dos adversaris aconseguirà la victòria.

Pedro representa els valors revolucionaris i de resistència contra els règims autoritaris; encarna el compromís amb la lluita i la voluntat de sacrifici pel bé comú. El Capità, que no és el seu rang sinó l’àlies, encarna el conflicte moral de l'obra i mostra els dubtes i pors que qualsevol ésser humà pot sentir i acaba per justificar els seus actes més en un intent de sobreviure que a un convenciment ideològic que ha anat trencant-se.

La peça teatral escrita l’any 1979 s’estructura en quatre actes. Les indicacions d’escenografia ens dona pistes de la cruesa de la temàtica: “Escenari buit espaiós: una cadira, una taula, una butaca d'hamaca o balancí. Sobre la taula hi ha un telèfon. En una de les parets, un lavabo, amb sabó, got, tovallola, etcètera. Finestra alta, amb reixes. No ha de donar, però, la impressió d'una cel·la, sinó d'una sala d'interrogatoris.”

L’obra no se situa ni fa referencia a un país concret, presenta una situació amb l’objectiu de denunciar els abusos de qualsevol dels dictadors d’Amèrica del Sud (Pinochet a Xile, Videla a Argentina, Fujimori a Perú, Somoza a Nicaragua, Stroessner a Paraguai, Bordaberry a Uruguai, Trujillo a la República Dominicana o Duvalier a Haití).

Benedetti va estar compromès en la lluita contra el cop d'estat a Uruguai i l’any 1973 va renunciar al seu càrrec a la Universitat de Montevideo i es va exiliar primer a Argentina i més tard a Perú, Cuba i Espanya. 

Altres autors també han tractat el tema dels dictadors de l’Amèrica Llatina a les seves novel·les: “Tirano Banderas” (1926) de Ramón del Valle-Inclán; “El señor Presidente” (1946) de Miguel Ángel Asturias; “Yo, el Supremo” (1974) de Augusto Roa Bastos; “El otoño del Patriarca” (1975) de Gabriel García Márquez o “La fiesta del chivo” (2000) de Mario Vargas Llosa entre d'altres.

Més informació:

• Mario Benedetti a les biblioteques
• Centenaris de teatre 1920 - 2020
• Especial 1920-2020 al mirall
• Teatre i conflictes bèl·lics

Recomanat pel Prestatge virtual d'Arts escèniques

Sempre podem gaudir de les muntanyes. Caminar. Respirar molt fort i sentir l’olor del romaní que envaeix els camins. Parar l’orella i escoltar el soroll dels boscos. Embrutar-nos les bambes amb la pols de les dreceres.

I tot això tan poètic és, també, salut.

Salut a l’abast de tothom, fàcil i barata. El llibre que us proposem és un manual per a tots els aficionats a caminar. El seu autor és especialista en marxa nòrdica, i ens explica quatre coses bàsiques però que sovint oblidem: una bona alimentació, com evitar lesions, equipació bàsica... i no només tècniques per caminar bé, sinó també per gaudir de fer-ho!

Més informació:

• Excursionisme a la xarxa

Document recomanat per Marta Puig. Bib. Sta. Oliva d'Olesa de Montserrat

Daniel Sánchez és llicenciat en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport i entrenador personal. Apassionat de la salut i de l'esport, és el fundador d'Entrenasalud.es, web on ajuda cada dia a centenars de persones a millorar els seus hàbits i viure de manera saludable.

En el seu llibre Hàbits saludables: els 4 fantàstics que et donaran energia i vitalitat ens exposa quins són exactament els hàbits que ens aporten bona salut, que exercici o pla hem de seguir segons la nostra condició física i edat, l'alimentació, dietes, etc.

Aquesta obra està pensada i escrita com guia pràctica per a treballar, i cuidar de la nostra salut, i deixar de costat els mals hàbits. Ens ajudarà a tenir salut, energia i vitalitat cada dia introduint en la nostra vida aquells hàbits que ens beneficien i eliminat els que ens perjudiquen.

El llibre es presenta en tres parts i un annex. En la primera part, ens presenta els nostres hàbits, i la seva transformació. En la segona part, ens explica Fitness i Wellness, i els 4 fantàstics: l'exercici i activitat física, la nutrició i els aliments, la cura personal i ambiental i el creixement personal. En la tercera part, el desafiament final, un repte de trenta dies que canviarà la nostra vida, acompanyat de consells. I finalment, un annex, per a viure més anys en millors condicions, amb un apartat final de conclusions.

Webs d’interés:

• https://www.entrenasalud.es/

Recomanat per la Biblioteca Bellvitge de l’Hospitalet de Llobregat

A finals dels 70 i primers dels 80 del segle passat hi hagué tot un moviment de recuperació de la música tradicional catalana que s’havia mantingut viva en llocs aïllats del Pirineu, i del qual en van sortir tot un reguitzell de grups que van fer reviure aquesta música quasi bé oblidada pel gran públic, traduint-se en un moviment sostingut i vital al voltant del C.A.T. Centre Artesà Tradicionarius.

De la mateixa manera, una tradició tan arrelada a la nostra terra com són les corrandes, o sigui, l’art d’improvisar una lletra sobre una melodia donada, ha viscut en els darrers anys una revolució sostinguda, de manera que hem passat de sentir corrandes només en indrets o moments molt concrets com les caramelles o la festa major de cada poble, a tenir-les presents en concerts o festivals. 

Aquesta va ser la il·lusió que va moure el grup CORANDES SÓN CORRANDES el 2013: generar una proposta innovadora de cançó improvisada per a presentar a dalt d’un escenari. És així com Anaís Falcó i Christian Simelio a les veus improvisades, Gerard Ibáñez a l’acordió diatònic i Marc Torrent al guitarró (entre altres instruments), s’aventuren a cantar la realitat del nostre país, basant-se en els cants tradicionals ja existents i revisitant-los.

En el 2n disc “SI VOLEU BALLAR CORRANDES” (2018), Irene Augé agafa el relleu de Gerard Ibáñez a l’acordió diatònic i el grup s’endinsa en un treball on l’art i l’emoció de la paraula conversen més profundament amb la música i amb el ball de la Catalunya Vella, per a presentar un espectacle creatiu, fresc i molt festiu.

Així podem trobar-hi ritmes arrelats a la tradició pirinenca com polques, valsets, xotis, masurques, pasdobles, contradanses o marxes, per acabar amb balls plans i corrandes, sempre amb l’ideal del grup de: passar-ho bé cantant, ballant i tocant, una clara i atrevida declaració de principis.

Vitalitat, festa, pensament crític, tradició, creació, bon gust, improvisació, emoció, identitat, música, ball, paraules: Corrandes Són Corrandes.

Més informació:

• Corrandes són Corrandes a les Biblioteques
• Corrandes són Corrandes a la Viquipèdia
• Pàgina oficial del grup

Recomanat per Joan Alsina. Bib. Gironella.

Montse Daza va néixer a Barcelona en 1977. És tècnica administrativa i comercial, directora de temps lliure i estudiant de turisme. Artista i artesana per afició, ha realitzat diverses exposicions i bloggers. En el seu afany per innovar i crear, decideix realitzar i presentar aquest projecte aprofitant la seva època de parada laboral.

Després de la seva publicació fa més d'un any del receptari Cuina sense gluten. 100 receptes per celíacs i no celíacs, de gran acolliment pel públic, l'autora ens presenta un segon receptari dedicat a la rebosteria i a les postres. Són receptes fàcils de realitzar i algunes d'elles molt tradicionals. Cal dir que aquest llibre serveix per a qualsevol persona però especialment pels celíacs. També conté com a novetat unes entrevistes breus realitzades a gent del sector, perquè el lector pugui fer-se una idea del que és ser celíac i del món que ho envolta.

  La malaltia celíaca és una intolerància permanent al gluten del blat, ordi, sègol i probablement avena que es presenta en individus genèticament predisposats, caracteritzada per una reacció inflamatòria, de base immune, en la mucosa de l'intestí prim que dificulta l'absorció de macro i micronutrients, i que pot afectar a qualsevol altre òrgan del cos. És causada per la ingesta de gluten i afecta el doble de dones que d'homes.
 

Com en l'anterior ocasió, aquesta vegada també ha confiat en diverses persones experimentades al món del gluten que han ofert la seva col·laboració aportant receptes i recolzant aquesta edició.

Webs d’interés:

• https://hospital.vallhebron.com/ca/malalties/malaltia-celiaca
• https://www.celiacscatalunya.org/
• https://www.celiacos.org/

Sense barreres: sis experiències d’esport adaptat és un llibre que com el seu títol indica, ens parla de sis experiències concretes de superació personal a partir del testimoni de cinc esportistes amateurs i professionals amb discapacitat física i una entitat que ofereix esport i activitats de lleure a infants i joves amb discapacitat física de tots els nivells.

L’atleta Xavi Porras, la ciclista Yolanda Hernandez, el jugador de tennis taula Joan Pahisa, l’atleta José Luís Layola, el submarinista Antoni Carbonell i l’entitat Comkedem són els protagonistes d’aquesta obra que ens demostra com gràcies a l’esforç i la constància es poden superar amb èxit totes les barreres físiques i mentals que es poden trobar pel camí.

Les autores d’aquest llibre, l’Elisabet Serra i la Laia Vidal, són periodistes i formen part de l’equip de treball de l’Associació Lectura Fàcil una entitat sense ànim de lucre que treballa per fer accessible la lectura, la cultura i la informació a tothom, amb especial atenció a les persones amb dificultats lectores.

El llibre està publicat per l’editorial La Mar de Fàcil i forma part de “Podium” una nova col·lecció sobre esport i valors amb títols d’obres de no ficció que són testimonis del món de l’esport que permeten conèixer, de manera accessible, històries de superació personal i experiències d’èxit. Molt recomanable.

Recomanat per la Neus Capdevila de la biblioteca Ateneu Les Bases de Manresa

Quan Will Smith recorre els carrers d'un Nova York apocalíptic a "Soy leyenda", una de les pel·lícules més taquilleres del 2007, observem un entorn desolat on, aparentment extingida tota presència humana (deixant de banda una mena de zombis que martiritzen el protagonista), la natura va recuperant el terreny perdut després de segles de transformacions i ingerències perpetrades per la nostra espècie. Precisament aquest mateix any va publicar-se un llibre fascinant, "El mundo sin nosotros", que havia estat precedit d'un impacte brutal als Estats Units i d'un gran èxit de vendes, on aquesta mena d'experiment mental (allunyat, això sí, de l'espectacle cinematogràfic i les llicències que s'hi prenen) es duu a terme amb rigor, exhaustivitat i, sobretot, de forma versemblant i convidant a una reflexió molt interessant sobre el paper dels homes i dones en la biosfera, la impressionant capacitat de regeneració dels ecosistemes i, en el fons, fins a quin punt som prescindibles en tot aquest entorn del qual ens creiem els amos.

De la mà del periodista científic Alan Weisman, El mundo sin nosotros tracta de respondre els interrogants que suscita la inquietant tesi sobre la qual es basa: què passaria si, tot d'una i sense causa aparent, la humanitat sencera desaparegués del planeta? Preguntes del tipus: com evolucionarien els ecosistemes i les espècies supervivents? Què succeiria amb les ciutats, les construccions i infraestructures del món sencer? Quina podria ser la seqüència dels esdeveniments que s'anirien produint amb centrals nuclears, residus, habitatges, monuments i tantes altres obres de la civilització? Què en quedaria de l'impacte humà al cap del temps? Totes aquestes incògnites i moltes altres troben resposta en aquest llibre que és una delícia, un exercici formidable, original i sòlidament argumentat a l'entorn de la reacció de la natura davant la nostra absència i el destí de la petjada humana una vegada esvaït per sempre l'agent que la va generar.

Més informació: 

• Alan Weisman a les Biblioteques
• "El Mundo sin nosotros" a la Viquipèdia
• Article "Un mundo sin gente". Muy Interesante, 2008
• Documental "La tierra sin habitantes". National Geographic, 2008

Recomanat per Bibliobús Cavall Bernat. Manresa

El periodista Genís Sinca (Manresa, 1970) va rebre el Premi Pla 2013 de prosa en català per aquesta obra. Es tracta d'una tragicomèdia sobre l'enfrontament entre dues grans nissagues a la Manresa actual, els Bou i els Mirabaix. La novel·la descriu l'enlluernament del doctor Bou, pediatre de Tortosa, per la boda de la seva filla gran amb l'hereu dels Mirabaix, una família benestant de Manresa.

Sinca disfressa de tragicomèdia una crítica mordaç a la doble moral i a les falses aparences dels cercles burgesos en què el pes de la tradició familiar ho encarcara tot. Atrevida i extremadament divertida, "Una família exemplar" no només destrossa amb gràcia les debilitats dels més acomodats sinó que alhora denota una destresa narrativa en què abunden els jocs de paraules i les metàfores brillants.

El propi periodista i escriptor detalla que l'obra explica l'enfrontament entre dues grans famílies catalanes que "tenen el petit defecte de tenir un arbre genealògic interesantíssim i tremendament important al darrere".

"Una família exemplar" és un llibre estrany per com et fa viatjar del riure a l'angoixa a mida que avances capítols. La història, protagonitzada per una fauna de personatges diversos i rars, cadascú amb les seves coses, et va portant d'esdeveniment en esdeveniment i costa adonar-se que cada cosa que passa és pitjor que l'anterior però resulta bastant difícil deixar la lectura a mitges, com si algú t'estigués explicant una gran xafarderia i intentessis deixar d'escoltar a mitja narració. No és possible.

Més informació: 

• Genís Sinca a les Biblioteques
• Pàgina web de l'autor
• Genís Sinca parla de la seva obra (Youtube)
• Entrevista a "Els Matins" de TV3
• Vídeo recomanació

Recomanat per Bib. Guillem de Berguedà. Puig-Reig

A finals dels 70 i primers dels 80 del segle passat hi hagué tot un moviment de recuperació de la música tradicional catalana que s’havia mantingut viva en llocs aïllats del Pirineu, i del qual en van sortir tot un reguitzell de grups que van fer reviure aquesta música quasi bé oblidada pel gran públic, traduint-se en un moviment sostingut i vital al voltant del C.A.T. Centre Artesà Tradicionarius.

De la mateixa manera, una tradició tan arrelada a la nostra terra com són les corrandes, o sigui, l’art d’improvisar una lletra sobre una melodia donada, ha viscut en els darrers anys una revolució sostinguda, de manera que hem passat de sentir corrandes només en indrets o moments molt concrets com les caramelles o la festa major de cada poble, a tenir-les presents en concerts o festivals. 

Aquesta va ser la il·lusió que va moure el grup CORANDES SÓN CORRANDES el 2013: generar una proposta innovadora de cançó improvisada per a presentar a dalt d’un escenari. És així com Anaís Falcó i Christian Simelio a les veus improvisades, Gerard Ibáñez a l’acordió diatònic i Marc Torrent al guitarró (entre altres instruments), s’aventuren a cantar la realitat del nostre país, basant-se en els cants tradicionals ja existents i revisitant-los.

En el seu 1r disc “LLIGADETES AMB UN FIL” (2017), transiten per diferents melodies tradicionals sobre les quals s’ha anat improvisant històricament, ja siguin Cobles, Dècimes o Cançons tradicionals, però sobretot entren a donar una nova dinàmica a les Corrandes pròpiament dites, les de Salelles, les de Beget, les del Pallars, les de Folgueroles o les de Viladecavalls, cadascuna amb una melodia emblemàtica i amb les diferents temàtiques que l’actualitat ens dona per cantar-hi a sobre en el moment present.   

Més informació:

• Corrandes són Corrandes a les Biblioteques
• Corrandes són Corrandes a la Viquipèdia
• Pàgina oficial del grup

Recomanat per Joan Alsina. Bib. Gironella.

Expliquen les cròniques que una de les escenes de "Con faldas y a lo loco" en que Marilyn Monroe havia de dir "Sóc jo, Sugar" es va haver de repetir més de cinquanta vegades. Malgrat que l'equip de producció havia escrit aquest senzill diàleg a miralls, taules i portes del set, l'actriu era incapaç de memoritzar-lo, i deia "Sóc Sugar, jo" o fins i tot "Sugar, sóc jo". Passada la presa cinquanta, el director Billy Wilder se la va endur per parlar en privat i li va dir "No t'amoïnis". "Amoïnar-me, de què?" li va contestar.

El record general de director i equip passat el rodatge era el d'haver transitat un infern. Amb la seva gràcia habitual Wilder diria que, comparant-lo amb la Segona Guerra Mundial, aquesta resultava sobreestimada. Fins i tot Arthur Miller, llavors marit de l'actriu, va acusar el director d'haver-li provocat un avortament (Marilyn estava embarassada durant el rodatge i va avortar dies després d'acabar-lo) i de posar l'equip en contra seva, al que Wilder va contestar, per tancar la polèmica amb humor, "per la present reconec que la teva bona muller Marilyn poseeix una personalitat única i jo sóc la Bèstia de Belsen, però [...] "ningú no és perfecte".

Malgrat tot, també el director, l'equip i els seus companys masculins es posarien d'acord en una cosa: la interpretació de Marilyn supera les expectatives i és capaç de donar profunditat a un personatge, la típica rossa tonta, que resulta alhora innocent, sincera, genuïna, confiada, maliciosa i libidinosament femenina. "Con faldas y a lo loco" es considera una de les millors comèdies de la història, i a pesar de les dificultats del rodatge, una de les millors interpretacions de l'actriu.

La pel·lícula, estrenada l’any 1959, està ambientada a la ciutat de Chicago entre les dècades dels 20-30 del segle passat en plena llei seca estatunidenca. Dos músics (Tony Curtis i Jack Lemmon) presencien accidentalment un tiroteig d’una banda mafiosa i han de fugir quan són descoberts. Per sortir de la ciutat es vesteixen de dones, pugen a un tren i es fan passar per músics d’una orquesta femenina que va a fer un concert a Florida. Al llarg del trajecte tots dos acabaran enamorant-se de la bella vocalista de la banda “Sugar Kane" (Marilyn Monroe). Quan arriben a Florida, el problema sorgeix quan, casualment, la banda de mafiosos, s'allotja en el mateix hotel.

Recomanat per la Biblioteca Maria Àngels Torrents. Sant Pere de Riudebitlles.

Una visió entranyable del barri de Brooklyn i dels personatges que en aquesta novel·la l'habiten. Començant pel protagonista, en Nathan Glass, un jubilat divorciat que amb un càncer terminal i sense saber quant de temps li queda, decideix tornar al barri de la seva infantesa. Gràcies a la seva passió pels llibres i a una fantàstica llibreria de vell del barri, en Nathan  retrobarà la vella amistat amb seu nebot i quedarà seduït pels habitants del barri. Les tribulacions del nebot, compartides amb les del seu tiet i les del  carismàtic llibreter, retornaran als nostres personatges la il·lusió per compartir el millor de la vida i el somni d'una vida allunyada dels problemes del món modern en un idíl·lic Hotel Existència.

Aquesta novel·la és un cant a l'amistat, a l'amor i a una forma de vida més senzilla Una història de les aventures i desventures d'uns personatges units pel barri en un magnífic i acolorit retrat de Brooklyn.

L'autor, Paul Auster (1947-2024), va escollir Brooklyn com a barri adoptiu per viure. En aquesta novel·la, com en gran part  de la seva obra, s'inspira en la gent d'aquest barri de Nova York i li dedica un gran homenatge.

Més informació:

• Paul Auster a les Biblioteques
• Paul Auster a la Viquipèdia 
• Bloc
• Entrevista a l'autor sobre la novel·la

Recomanat per Bib. Plaça Europa. L'Hospitalet. 

Una novel·la divertida, delirant i a més a més amb un missatge que arriba al cor i al seny. El dur viatge dels immigrants cap als "països bonics" on mai saben què es trobaran: dificultats amb un viatge de tornada al seu pais o una mà per a que el viatge arribi a bon port.
Aquest llibre, que parteix de l'humor, ens obre ells ulls a una realitat quotidiana a la que a vegades no tenim temps per mirar o estar-hi al cas.

I no només trobareu aquest humor i aquest missatge, també hi ha amor, aventures, amistat, viatges,...
És un llibre que obres i no pots deixar de llegir fins al final: la seva història estrambòtica d'un faquir que arriba a París per anar a l'IKEA a comprar un llit de punxes perquè li fan mal els ronyons... no pots imaginar pas què passarà al següent capítol ni com acabarà.

Més informació: 

• Romain Puértolas a les Biblioteques
• Entrevista amb l'autor

Recomanat per  Bib. Mestre Martí Tauler. Rubí

Si ets un Latin lover, t’encantarà aquest divertit passeig per unes pàgines que reivindiquen el valor de l’herència grecoromana que, dos mil anys després, encara perdura i es manté viva en la nostra cultura.

El llatí ens ha deixat un gran patrimoni de cites i frases que, en molts casos, han arribat al nostre temps intactes. La feina de Mino Milani, conegut escriptor de gènere, periodista i dibuixant italià, ha sigut recopilar i fer una selecció d’algunes d’aquestes expressions i la de Sara Not ha sigut acompanyar-les d’unes divertidíssimes i expressives il·lustracions. Junts fan un tàndem perfecte per fer un tastet als més petits de casa d’aquestes expressions procedents del llatí que més utilitzem en la nostra llengua.

Més informació al catàleg:

• Termes i locucions
• Citacions llatines
• Més obres de Mino Milani

Recomanat per Lorena Jiménez. Biblioteca Josep Maria López-Picó. Vallirana

Jaume Gubianas és un dibuixant i il·lustrador català conegut per la seva il·lustració d’auques de temàtica catalana i per haver publicat entre d’altres a la revista Cavall fort i El Pou de la Gallina. A Vine a la festa!, ofereix un catàleg de les festes populars més singulars i arrelades de Catalunya adreçat als infants.

La festa major és la festa més important de cada poble, vila o ciutat i té unes característiques pròpies que la fan singular i diferent. L’autor se centra en l’acte que les va originar i en el fet més tradicional, propi i destacat de cada celebració i localitat.

Amb una especial cura en els detalls de la il·lustració Gubianas ofereix informació breu, tot i que suficient i clara, de cada festa i ens mostra els elements claus i distintius, un munt de personatges i detalls que originen una il·lustració narrativa i documental.

El que fa diferent aquest Vine a la festa!, del gran nombre d’obres que trobem sobre la cultura popular de Catalunya adreçada als infants, és el tractament únic i personal que fa Gubianas de cada festa a través de la il·lustració i l’esforç en explicar les peculiaritats, personalitat i riqueses del patrimoni festiu català.

Recomanat per Alea Ardanuy Bib. Montserrat Roig de Sant Feliu de Llobregat

L’obra que presentem és un manual d’autoaprenentatge de la llengua xinesa adreçat a estudiants castellanoparlants de primer nivell. El contingut de l’obra avança de forma clara i ben estructurada, tot seguint un objectiu: que el lector conegui la llengua xinesa i/o assoleixi l’examen oficial de xinès HSK. Tanmateix, els autors de l’obra van més enllà d’un llibre de gramàtica i ortografia i endinsen a l’estudiant en la descoberta de la cultura i la societat xineses. El llibre inclou material d’acompanyament en suport físic que ajuda a desenvolupar una correcta pronunciació dels textos.  

Recomanat per Sol Teixidó. Bib. Ernest Lluch i Martín de Vilassar de Mar

Jordi Llobregat (València, 1971). És creador i director de València Negra (festival internacional de gènere negre), codirector del festival Torrent Històrica i del cicle de trobades culturals XATS a la Fundació Bancaixa. Escriu la columna cultural «Atasco en la mesita de noche» al diari  Las Provincias i col·labora amb diversos mitjans especialitzats. Forma part del grup literari El Cuaderno Rojo.

El 2015 va publicar la seva primera novel·la, El secret de Vesalio,  traduïda a dinou llengües i venuda a més de quaranta països. llibre ambientat a la Barcelona de 1888 i en la que uneix la millor de les intrigues amb el detallisme d'una acurada recreació històrica.

El 2019 torna amb la seva segona novel·la No hi ha llum sota la neu. Thriller negre amb pinzellades sobrenaturals i elements històrics de la Segona Guerra Mundial, ambientat als Pirineus, on les muntanyes esdevenen a més d’escenari un personatge més.

Ens trobem davant un entramat força complex, amb diferents espais temporals que ens porten a un seguit d’històries aparentment sense cap connexió, tals com la imminent celebració dels Jocs Olímpics d’Hivern, la vida dels treballadors a les colònies tèxtils, o la persecució dels jueus per part dels nazis.

Sembla ben bé un trencaclosques, però a mesura que avancem en la seva lectura, les trames i subtrames van encaixant a la perfecció, sense artificis ni enganys.

En aquesta novel·la,  passat i present conflueixen de forma magistral per mostrar-nos, com Dante en la Divina Comèdia l'enveja, ira, luxúria, supèrbia, gola, avarícia i mandra que algunes persones posseeixen.

El personatge principal de la novel·la, la sotsinspectora Àlex Serra, és l’encarregada de dur a terme la investigació dels assassinats que s’estan produint en aquestes muntanyes, les mateixes en les que, quan era petita, un incident dramàtic va marcar la seva vida per sempre.

Document recomenat per: Biblioteca M. Serra i Moret de Pineda de Mar

Document disponible a l'eBiblio

Des de que el món és món, des de la nostra finita i efímera consciència, escoltem la seva veu plana, sense floritures ni glamur, desgarrada i ronca. Enrique Villarreal, àlies ‘El Drogas’, s’ha reinventat en solitari després de deixar la banda que més va sonar a la nostra joventut. El seu nom li fa un mal servei, ja que tothom qui el coneix sap que ni beu, ni fuma, ni es droga. I si alguna cosa d’aquestes va passar, ara queda molt lluny. El músic navarrès, figura clau del rock, va ser durant 30 anys la veu i el baix de la coneguda banda Barricada. Quan va deixar el grup, però no la música, no aconseguia omplir les sales, fins i tot, alguns concerts van ser cancel·lats. Tanmateix, en pocs anys el veiem brillar als escenaris amb un look entre elegant i macarra, una mixtura entre el Capità Sparrow i Phileas Fogg, amb una banda sòlida, els components de l’anterior Txarrena, el grup pont que va formar entre Barricada i El Drogas, uns cors apoteòsics i un estil rhythm & blues que posa la pell de gallina.

Qui no hagi tingut el plaer de conèixer aquest personatge és crucial veure’l en alguna entrevista. Poques persones queden, pocs músics, amb aquest nivell d’entrega, d’honestedat, d’intel·ligència, de crítica social no exempta d’implicació en la res publica. Un exemple palmari és la col·laboració amb el projecte Motxila 21 de l’Associació Síndrome de Down de Navarra o el seu esforç per la recuperació de la memòria històrica sobre la Guerra Civil.

Qui no hagi sentit les cançons de El Drogas hauria de provar fer un bany total sense por, una escolta integral. Les lletres van directes al problema, ens recorden que no vivim entre cotons, com sovint ens volen fer creure amb els fils musicals de la ràdio.

Aquí us deixem la versió ‘Héroes’ del mític tema de David Bowie. Un cant a l’esperança, un himne a la vida:

I si encara ens ho permet el destí, entre brots i rebrots enmig de la pandèmia del segle i una cultura totalment castigada, el podrem veure a les "Nits del fòrum del Primavera Sound" el 07 d’agost.

"Que resuene el eco del apátrida y del vagabundo, / que se apaguen los tañidos fúnebres que caen a las horas / y el tiempo acaricie el polvo de la memoria… / que acaricie el temblar de los caminantes solitarios, / esos que guardan como secreto / las cicatrices de las dentelladas que les lanzó la vida. / Sin billete ni estación, / sin punto de partida, sin noches y sin días, / sin maleta que se pierda en el arcén, / sin prisa."

Enrique Villarreal El Drogas. Tres puntadas. Desacorde Ed., 2013.

Més informació:

• Barricada a les Biblioteques
• Enrique Villareal a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial
• Teaser del documental ‘El Drogas. Sin reverencias’

Recomanat per Amaya Lomba. Bib. Central. Cerdanyola.

Hi ha discos que ja no són música per nosaltres: són el percutor d'una època, d'uns amics, d'una habitació a la que ja no vivim, d'un amor que hem perdut pel camí. Així passa amb aquest disc. També s'han perdut algun dels seus músics pel camí: Lyle Mays va morir fa uns mesos. I també s'ha mort l'amic amb el que parlaves amb una fascinació mai fingida d'aquesta música. Ja no es pot res, està tot atrapat dins aquestes peces. La vida és curta i l'art és llarg. I el disc fins i tot és llarg: basta una sola cançó. Es diu September Fifteenth, i està dedicada a un altre mort: el pianista Bill Evans. Poc importa ja aquesta cadena de cendres que és la vida. Importa aquesta urna immortal que són els 7 minuts 45 segons que dura la peça. Explicar aquests set minuts em portaria mil hores, quatre mil pàgines, una magdalena de Proust, una retrospectiva vertiginosa que fa que Metheny y Mails ens mantinguin fora de la vida, i també fora de la mort, invulnerables durant set minuts.

Més informació:

• Pat Metheny a les Biblioteques
• As falls Wichita, so falls Wichita Falls a la Viquipèdia
• Pat Metheny a la Viquipèdia

Recomanat per Julián Figueres. Bib. Vapor Vell. Barcelona.

“A las personas buenas, a los que hacen la vida agradable a los demás y nos acompañan con ese gesto amable”. Aquest fragment, extret dels agraïments que figuren al final de la novel·la, al·ludeix a un dels temes que tracta, la bondat. Tant en situacions terribles com en moments quotidians, hi aflora la bondat natural, empàtica o responsable.

Hi apareixen altres temes d’actualitat que preocupen l’autora: la immigració i els refugiats, la guerra, el medi ambient, el feminisme, la vellesa, l’amor i el desamor, la vida i la mort.

Primera novel·la d’Ana Merino (Madrid, 1971), guanyadora del Premio Nadal 2020. Poeta, dramaturga, assagista i columnista, és catedràtica en escriptura creativa en espanyol i estudis culturals a la Universitat d’Iowa. Fa vint-i-quatre anys que viu als Estats Units, on té lloc gran part de la novel·la.

Una petita comunitat rural, diversa i alhora única, de l’Oest Mitjà dels Estats Units, n’és la protagonista. Els personatges recorren un temps i un espai, creixen, s’enfronten a dificultats i maduren. I és que a l’autora li interessa com les persones ens anem adaptant en cada moment de la vida per arribar fins on som ara.

Vint-i-dos capítols més un epìleg estructurats com contes que s’entrellacen. En si mateixos expliquen una història. En conjunt construeixen una novel·la.

El llenguatge acurat, l’estil precís, l’atractiva coberta d’Irene Blanco, les referències al món del còmic i del periodisme i un títol idoni que resum l’emoció de la novel·la són altres punts a destacar.

Enmig de camps sembrats, adés banyats pel sol, adés per la pluja i de tant en tant assolats per tornados temibles, Ana Merino reivindica la bondat.

Més informació:

• Ana Merino a les Biblioteques
• Ana Merino a la Viquipèdia
• Ana Merino a La Contra de La Vanguardia

Recomanat per Mª Àngels Fernández. Bib. Pare Miquel. Esplugues de Llobregat.

Nascuda a Liverpool, després d’exercir diferents professions fins arribar a la literatura. Ha treballat al Newnham College de Cambridge i ara es dedica plenament a escriure. La seva primera novel.la editada a casa nostra, "Tu otro lado" (2007) ja anticipava la seva qualitat literària i ara amb "La bibliotecaria" (2019) ho ha acabat de demostrar. És una novel.la que ret homenatge a l’ofici dels bibliotecaris amb una història plena de tendresa.

Ha estat comparada amb autores de la talla de Marilynne Robinson, Penelope Fitzgerald, Barbara Pym o Anita Brookner i se la considera com una novel.lista emmarcada en la gran tradició anglesa de la serietat moral, uns termes específics per descriure una narrativa que reflecteix la societat anglesa gràcies a una gran sensibilitat i capacitat d’observació de la societat.

Crítica literària i lectors coincideixen a dir que La bibliotecaria és una novel.la deliciosa al voltant de la descoberta de la lectura durant la infància i el poder de la literatura infantil en les nostres vides. També és molt remarcable la situació de la trama a l’Anglaterra dels anys 50 en un poble petit: la Sylvia Blackwell s’hi trasllada per començar la seva feina de bibliotecària . Es tracta d’una petita comunitat i li costa en un primer moment ser acceptada, especialment, arrel d’un affaire sentimental amb un home casat. Però tot i les adversitats i prejudicis contra els quals haurà de lluitar, poc a poc, la seva influència i els seus criteris literaris encisaran els joves lectors.

Es tracta doncs d’un tribut al poder de la literatura i de les primeres lectures com  un regal que ens ofereix la vida i que ens marca per sempre, un autèntic cant d’amor als llibres.

Més informació:

• Salley Vickers a les Biblioteques
• Salley Vickers a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Glòria Sánchez. Bib. Josep Roca i Bros. Abrera.

Es tracta del debut d’una autora molt interessant que aconsegueix emocionar al lector amb aquesta obra que narra, de manera trenada, les vides de dues dones oposades.

És la història de dues germanes ben contràries: l’una viu a Barcelona, és casada, té fills i és funcionària ; l’altra porta una vida nòmada, fa una mica de tot i té una novia africana. A les dues les uneix una història familiar comuna que l’autora retrata amb ironia i frescor i que remunta la història familiar des dels anys anteriors a la Guerra Civil fins arribar a la Declaració d’Independència de Catalunya del 2017 i la posterior repressió del procés catalanista.

Destaca el treball de recuperació de la llengua dels avis mitjançant el rescat de la parla oral i els modismes de la comarca de l’Alt Urgell (d’on és originària l’àvia de les dues germanes) i que ha estat poc tractat en la literatura.

En aquesta novel·la ens retrobem amb l’enorme talent narratiu de l’autor de  Ens veurem allà dalt. De fet, Pierre Lemaitre recupera aquí una part dels personatges de la novel·la guanyadora del Premi Goncourt, que va esdevenir un fenomen internacional i que ha estat adaptada al cinema, per continuar el seu relat inoblidable sobre la història europea.

Febrer de 1927. Tot París assisteix al funeral de Marcel Péricourt. La seva filla Madeleine ha de prendre possessió de l’imperi financer del qual és hereva, però el destí li reserva altres plans. El petit Paul, el seu fill, amb un gest inesperat i tràgic, situarà Madeleine en el camí de la ruïna i l’enfonsament. En una Europa falsament confiada, on es veuen sorgir els colors de l’incendi que la recorrerà durant els anys 30, Madeleine respondrà amb coratge i venjativament davant dels motius i els homes responsables de la seva caiguda.

Quan Mateu, un pintor en hores baixes, rep l'encàrrec d'il·lustrar els textos d'un escriptor anomenat Crisòstom, accepta sense pensar-s'ho dues vegades. Però qui és, realment, Crisòstom? Per què no ha transcendit, la seva obra? A poc a poc, Mateu descobrirà un personatge humil però fascinant, un geni desconegut, i se submergirà en un món insòlit, ple de miralls i poblat per individus solitaris i esquius. Imaginativa, enginyosa i enlluernadora, Ignot és una novel·la que gira al voltant de la necessitat de crear, de les expectatives i de la frustració. Manuel Baixauli, un dels autors més singulars de les nostres lletres, ens ofereix una veu literària única i una demostració de capacitat narrativa de primer ordre.

Reis del món és una novel·la d'abast europeu que parteix de dos personatges reals i antagònics, dos gegants del segle XX. L'un és Joan Mascaró, el principal traductor i divulgador del pensament místic hindú a la cultura occidental. L'altre és Joan March, contrabandista i financer, un dels homes més rics i poderosos del seu temps, capaç de fer caure governs o de posar condicions a Franco o a Churchill. Tots dos havien nascut a Santa Margalida, un poble del Pla de Mallorca, i van mantenir durant molts d'anys una relació cordial, però també complexa i contradictòria. A través d'aquestes dues figures, Alzamora teixeix un relat que passa per Espanya, Suïssa, el Regne Unit, Alemanya, Algèria, el Marroc o Sri Lanka, i que registra els tremolors del segle més convuls de la història de la Humanitat.