Àngel Guimerà
Àngel Guimerà
Àngel Guimerà és el dramaturg més popular, prolífic, traduït i el més universal de la literatura catalana. Amb una obra àmpliament representada als països catalans, però també a Espanya i a molts països del món.
Enguany, ens unim a les celebracions de l’Any Guimerà a tot Catalunya amb motiu del centenari de la seva mort el 18 de juliol de 1924, dedicant un apartat especial al clàssic per excel·lència del teatre català dins del Prestatge d’Arts Escèniques.
Guimerà neix l’any 1845 a Santa Cruz de Tenerife, com a fill no-reconegut de pare català, i de mare canària. La família viatjarà a Catalunya i viuran al Vendrell, d’on és originària la família paterna, i on els seus pares contrauran matrimoni l’any 1854.
La seva condició de fill de mare soltera marcarà la vida del dramaturg. Un fet que es veu reflectit en la seva obra dramàtica. Així, trobem que molts dels protagonistes de Guimerà es caracteritzen per ser personatges il·legítims, orfes, mestissos, o que viuen entre dues cultures.
Instal·lat a Barcelona des de 1872, l’autor col·labora estretament amb els cercles catalanistes, reivindicant la cultura catalana i l’ús de la llengua. L’any 1895 va pronunciar el primer discurs en llengua catalana pronunciat a l’Ateneu barcelonès. L’autor, a més, va dirigir i finançar la revista “La Renaixensa” fins el 1903.
Les primeres passes de Guimerà en la literatura les farà a la poesia. Un gènere on es veu eclipsat per la figura de Jacint Verdaguer. No serà fins el 1879, -amb la publicació de la seva primera obra teatral “Gal·la Placídia”-, que s’inicia en l’escriptura de textos teatrals.
Amb l’estrena de “Mar i cel” al Teatre Romea l’any 1888, l’autor obté un èxit sense precedents que el consagrarà com el dramaturg més popular de Catalunya. Des d’aleshores, Guimerà es dedicarà a l’escriptura de textos teatrals fins a la seva mort el dia 18 de juliol de 1924.
Guimerà es va convertir en una de les figures més respectades i venerada a tot Catalunya, tant per les classes populars com per les elits de l’època.
En la vida privada, l’autor de Terra baixa es mantindrà fadrí tota la vida. Per la naturalesa de les seves relacions i la seva correspondència, actualment s’afirma que Guimerà era homosexual. Destaca el vincle que va mantenir amb el periodista i polític nacionalista Pere Aldavert, amb qui conviurà des de 1886 fins a la seva mort. A més, els dos amics es van atorgar poders notarials mutus i estan enterrats a la mateixa tomba.
Activisme polític
A partir de 1882 Guimerà pren partit polític públicament a favor del catalanisme. S’adhereix a entitats catalanistes com Centre català o el grup polític Valentí Almirall. L’any 1889 presideix els Jocs Florals i el 1892 s’incorpora com a ponent a les Bases de Manresa, amb l’objectiu constituir la regió catalana.
L’any 1895 és nomenat president de l’Ateneu Barcelonès, on pronuncia el primer discurs en català de la història de l'entitat amb el títol “la llengua catalana”.
A partir de l’any 1906 i fins al 1922, la Reial Acadèmia de les Bones Lletres presenta la candidatura de Guimerà al Premi Nobel de Literatura en diferents anys.
A més de l’obra teatral, l’autor destaca per la producció de nombrosos discursos polítics catalanistes publicats l’any 1906 amb el títol de “Cants a la pàtria”. Entre les nombroses distincions que va rebre destaca la Legió d’Honor del Govern francès l’any 1916.
Guimerà va morir el 18 de juliol de 1924. La seva popularitat va arribar a ser tan gran que el seu enterrament al cementiri de Montjuïc es va convertir en un acte multitudinari de dol, però també d’afirmació del poble català.
A les biblioteques trobaràs:
Vés al prestatge:
La producció dramàtica d’Àngel Guimerà va significar la modernització de l’escena catalana del vuit-cents, marcada per l’extensa producció de comèdies i drames de costums de Frederic Soler, Pitarra (Barcelona, 1839-1895).
Els trets més significatius de l’àmplia producció teatral de Guimerà, amb una quarantena d’obres, és el caràcter destructor del desig i els conflictes dels protagonistes amb la identitat.
Als primers textos, entre 1879 i 1890, Àngel Guimerà escriu teatre de tema històric, en vers, i lligat al moviment literari del Romanticisme. Dins d’aquesta etapa, les obres més significatives van ser "Mar i cel" (1888) i "Lo fill del rey" (1886).
De 1890 a 1900, l’autor produeix drames en prosa i de temàtica més contemporània, de trets realistes i referències a la problemàtica social de la població més humil (obrers, camperols, pescadors). Destaquen: "Maria Rosa" (1894), "Terra baixa" (1897) i "La filla del mar" (1900).
Des de 1900 i fins a 1924, en el cim de la popularitat i el reconeixement internacional, Guimerà intenta adaptar el seu teatre als nous corrents estètics del modernisme amb propostes que van del drama burgès, a poemes dramàtics musicals o teatre històric. D’aquesta etapa destaquen obres més personals com "L’Eloi " (1906) o "Sol solet" (1905).
L’obra de Guimerà va significar la renovació del llenguatge teatral amb la introducció del gènere dramàtic a l’escena. De tots els textos que va escriure, els més representats són: "Maria Rosa", "Terra baixa", "La filla del mar", i una de les seves tragèdies en vers: "Mar i cel".
A les biblioteques trobaràs:
Vés al prestatge:
La poesia va ser la porta d’entrada de l’Àngel Guimerà a la literatura que s’incorpora al moviment literari de la Renaixença participant en diferents edicions dels Jocs Florals, on va ser reconegut com a Mestre en Gai Saber l’any 1877.
Una producció poètica que es redueix a dos reculls: el primer, “Poesies”, publicat el 1887, i el segon de 1920, amb el títol de “Segon llibre de poesies”.
Tanmateix, la poesia de Guimerà, tot i la seva qualitat, no va obtenir ressò merescut per la popularitat de les poesies del seu contemporani Jacint Verdaguer. Guimerà utilitza una àmplia varietat de registres, des del to intimista a la poesia amorosa a l'estil més plàstic i declamatori dels poemes històrics o patriòtics.
A les biblioteques trobaràs:
Vés al prestatge:
Àngel Guimerà va gaudir d’una àmplia projecció internacional i moltes de les seves obres han estat traduïdes i adaptades a més d’una desena de llengües. Dels quaranta textos de l’autor, més d’una dotzena d’obres han estat traduïdes. Terra Baixa i Maria Rosa són les més traduïdes.
Guimerà utilitza la llengua catalana en tota la seva producció literària i les adaptacions al castellà són molt populars a l’època. La companyia de Maria Guerrero, gran actriu de l’època i amiga de l’autor, va portar les seves obres a tota Espanya i Hispanoamèrica.
L’èxit de l’obra de Guimerà es veu en les nombroses adaptacions a diferents llenguatges artístics com el cinema, l’òpera i el teatre musical. Destaquem:
Òpera
Els músics més populars de l’època com Enric Morera, Jaume Pahissa o Eugen d’Albert van escriure òperes basades en textos de l’Àngel Guimerà. Destaquen:
- Tiefland, basada en Terra baixa, és una òpera verista de 1903 en alemany, composta per Eugen d’Albert, sobre el llibret de Rudolph Lothar.
- Titaina (o Titayna). Enric morera va composar aquesta òpera, amb llbret del propi Àngel Guimerà, estrenada al Liceu l’any 1912
- Gal·la Placídia. El 1914, el músic Jaume Pahissa va escriure la versió operística de l’obra de Guimerà, també autor del llibret, estrenada al Liceu.
Cinema
L’obra de Guimerà ha donat lloc a no poques adaptacions cinematogràfiques. Destaquem:
- Maria Rosa. Hi ha dues adaptacions al cinema mut. La primera, de 1908, dirigida per Fructuós Gelabert i Joan M. Codina. La segona, de 1916, és una adaptació nord-americana dirigida per Cecil B. DeMille.
- Terra baixa. Fructuós Gelabert va dirigir una adaptació de 20 minuts l’any 1907, estrenada a Madrid el 1916.
- Marta of the lowlands. Adaptació internacional de Terra baixa va ser el film nord-americà de 1914, de J. Searle Dowley. Una pel·lícula que es considera desapareguda.
- Tiefland. Leni Riefenstahl, la directora alemanya coneguda per dirigir pel·lícules propagandístiques sota el règim nazi, va dirigir l’any 1954 una nova versió de Terra baixa en alemany basada en l’òpera de 1903 del mateix títol.
Musicals
L’adaptació moderna de Mar i cel a musical de Dagoll Dagom, amb text de Xavier Bru de Sala i música d’Albert Guinovart, és un dels espectacles de més èxit de la història del teatre recent.
Després d’estrenar-se l’any 1987, va tornar a la cartellera barcelonina els anys 2004 i 2014. Per la tardor de 2024 està prevista que es torni a representar el que darrer espectacle produït per la companyia abans de la seva dissolució.
Sardanes
Enric Morera va compondre sardanes populars a partir de poemes de Guimerà. Les fulles seques, La sardana de les monges, i la molt coneguda La Santa Espina (1907), considerada com un himne patriòtic de Catalunya.
A les biblioteques trobaràs:
Vés al prestatge:
L’Any Guimerà. Una oportunitat per re-descobrir la vida i l’obra d’Àngel Guimerà. Televisió de Catalunya. Telenotícies [23/02/2024]
Acte institucional d'obertura de l'Any Àngel Guimerà
Àngel Guimerà, el dramaturg més estimat. Va passar aquí. Betevé, 2021
"Terra Baixa", un dels drames més representats d'Àngel Guimerà. Institut del Teatre. IT canal oficial, 2021.
Maria Rosa, pel·lícula del 1916 de Cecil B. De Mille, inspirada en l’obra d’Àngel Guimerà. Televisió de Catalunya. Telenotícies. 12/06/2014.
Històries dels Cementiris de Barcelona: Capitol 3 - Les Cases Eternes, Àngel Guimerà.. Cementiris de Barcelona 24/05/2024.
Pòdcasts
- Tothom a escena: La volta al món d’Àngel Guimerà. Podcast de l’Institut del Teatre, en commemoració del centenari de la seva mort el 25 d’abril de 2024 Molta gent coneix les obres d’Àngel Guimerà de Terra baixa o Mar i cel, però no tothom coneix Àngel Guimerà i una història vital que va afectar necessàriament la seva obra. Amb Ramon Bacardit i Martí Romaní.
- Parlem de literatura? Podcast de l’Associació d’Escriptors en Llengua catalana. Capítol dedicat a la figura d'Àngel Guimerà amb motiu de l'any Guimerà. Conversa entre Ramon Bacardit, Neus Oliveras i Àngels Santacana que repassa la trajectòria vital d'Àngel Guimerà, les diferents etapes literàries, la importància de la casa museu com a element de memòria i la reivindicació i vigència de l'autor.
