L'Egipte dels faraons

La fascinació per la cultura egípcia ha perdurat al llarg dels segles i perdurarà en el futur alimentada per nous descobriments arqueològics i per grans esdeveniments com el que es preveu en poques setmanes: la inauguració del Gran Museu Egipci.

Aquest museu, situat dos quilòmetres a l’oest de les piràmides de Gizeh, serà el museu arqueològic més gran del món dedicat a una sola civilització, amb més de 100.000 peces de gran valor, algunes d’elles mai exposades, un museu que magnificarà encara més els tresors que acull, un museu modern, equipat amb la més avançada tecnologia i compromès amb l’entorn.

Egipte es convertirà de nou en un dels llocs amb més atractiu turístic del món. Aquesta guia ens ofereix una tria de documents que trobareu a les biblioteques per fer una immersió en la civilització més enigmàtica i admirada del món.

  A les biblioteques trobaràs:

Egipto / edición escrita y documentada por Jessica Lee, Anthony Sattin
Egipto / Galo Martín Aparicio
Egipto / autor y dirección de la colección: Philippe Gloaguen
Egipto / texto: Moisés Martínez, Jesús García Marín
El Cairo / [texto: Moisés Martínez, Jesús García]

  Més cerques al catàleg Aladí:

  Selecció de webs:

  Vés al prestatge:

  A les biblioteques trobaràs:

La Faraona oculta / Abraham Juárez
El Templo de las ilusiones / Pauline Gedge ; traducción: Edith Zilli
Las Lágrimas de Isis / Antonio Cabanas
El Camino de los dioses / Antonio Cabanas
El Escultor de Nefertiti / Juan Carlos García Reyes
La Batalla de Tebes / Naguib Mahfuz ; traducció: Josep Franco, Isaïes Minetto
La Hija del sol / Nacho Ares
Sinuhé, el egipcio / Mika Waltari ; traducción de Manuel Bosch Barret
Mort al Nil / Agatha Christie ; traducció de Gonçal Oliveros
Faraón / una película de Jerzy Kawalerowicz
La Dama d'Abu Simbel / Christian Jacq ; traducció d'Albert Vilardell

  Més cerques al catàleg Aladí:

  Vés al prestatge:

Fa 100 anys, l’arqueòleg Howard Carter va descobrir per casualitat la tomba de Tutankamon.  La tomba del jove faraó, que va morir amb 18 anys i va governar una dècada entre els 1.333 i el 1323 aC, estava intacta i això va permetre que més de 5.400 peces del seu aixovar funerari es poguessin museïtzar i que Tutankamon es convertís en el faraó més conegut de la civilització egípcia.

  A les biblioteques trobaràs:

Arte egipcio / Rose-Marie y Rainer Hagen ; Norbert Wolf (editor)
Entender y amar el arte egipcio / Fernando Estrada Laza
El Oro de los faraones / Hans Wolfgang Müller, Eberhard Thiem
Pirámides de Guiza / [textos y asesoría documental: José Miguel Parra
Pirámides, templos y estrellas : astronomía y arqueología en el Egipto antiguo / Juan Antonio Belmonte Avilés ; prólogo de José Miguel Parra
Tesoros egipcios : de la colección del Museo Egipcio de El Cairo / [coordinación de la obra: Francesco Tiradritti ; fotografias de Araldo De Luca]
La Tumba de Tutankhamón / [textos y asesoría documental: José Miguel Parra]
Aquí vivió Nefertiti / Mary Chubb ; con ilustraciones de Ralph Lavers ; introducción: Peter Lacovara ; traducción: José C. Vales
Ramses II : la verdadera historia / Christiane Desroches Noblecourt ; traducción de Juana Bignozzi
Akhenatón : falso profeta de Egipto / Nicholas Reeves ; traducido por Javier Alonso López

  Vés al prestatge:

La religió egípcia era politeista, exceptuant el període monoteista del faraó Akenaton, i es veneraven molts déus que es representaven amb cos humà i cap d’animals. El faraó era el líder religiós, civil i militar de l’Antic Egipte i era considerat el representant de déu a la terra.

Els egipcis creien en la immortalitat i podien accedir a la vida més enllà de la mort preservant els cossos a través de la momificació. Les classes altes es podien permetre tot un minuciós ritual funerari que podia durar fins a set setmanes i que requeria grans coneixements d’anatomia. Un procés que ha permès que 3.000 anys després, les mòmies conservades embolcallin cossos preservats perfectament. Hauran guanyat la vida eterna?

  Vés al prestatge:

Aquest 2022 s’ha celebrat el 200 aniversari del desxiframent dels jeroglífics de la Pedra de Rosetta de vital importància per entendre l’escriptura jeroglífica.  A la pedra, que és un fragment d’una estela més gran i que actualment es troba al British Museum, hi apareix gravat un mateix text, concretament un decret del faraó Ptolomeu V, escrit en tres escriptures diferents: jeroglífica, demòtica egípcia i grega i en dues llengües: egipci i grec.  Els jeroglífics, plens de simbologia i misteri, decoren la majoria de les tombes dels faraons.

  També et pot interessar:

  Vés al prestatge:

  A les biblioteques trobaràs:

Momias de Egipto / texto e ilustraciones de Aliki
Jeroglíficos / escrito por Sean Callery
La Historia de Tutankamón / Patricia Cleveland-Peck
Los Secretos de Egipto / Peter L. Stork
Astèrix i Cleòpatra / text de René Goscinny ; dibuixos d'Albert Uderzo
L'Antic Egipte / il·lustracions de Núria Aparicio
Max i Mia a l'antic Egipte / Roser Calafell, Vita Dickinson
La Momia despistada / Ana Alonso ; ilustraciones de Ximena Maier

  Vés al prestatge:

Data de creació 17-10-2022 Última actualització 19-10-2022