Escalada

Els aficionats al turisme vertical ja saben que Catalunya és una zona privilegiada per als amants de l’escalada. En una àrea força petita hi podem observar moltíssims sectors on practicar la modalitat que més ens agradi (bloc, psicobloc, esportiva, via llarga, artificial...), en qualsevol moment de l’any i en diversos tipus de roca diferents (calcari, conglomerat, granit, arenisca...).

Així doncs, és comprensible que Catalunya sigui un destí de renom internacional dins el món de l’escalada. De fet, en algun sectors hi trobareu més escaladors de fora, que no pas d’aquí. És una altra manera de conèixer el país: des de les alçades.

A la província de Barcelona hi ha una gran quantitat d’escoles d’escalada.

Hi ha boulder al Bages (Sant Joan de Vilatorrada) i a Osona (Savassona, la Comarca,...).

Si ens centrem en l’escalada esportiva alguns dels sectors més rellevants es troben al massís del Garraf i al Penedès; o a Sant Llorenç del Munt (Vallès); també en aquesta comarca al límit amb Osona i el Moianès hi ha el Cingles de Bertí amb algunes de les vies més difícils del món. Una altra zona molt important pel que fa a l’escalada esportiva és el Berguedà, ja dins el Prepirineu, on hi ha molts cingles on enfilar-se.

Però si hi ha un lloc especial on practicar l’escalada, prop de la ciutat comtal, aquest és Montserrat. Aquí s’hi poden trobar tot tipus de vies: des d’una vintena de metres, fins a més de 300; de grimpades de tercer i quart grau, fins a novens només assequibles pels millors del món; vies amb xapes a cada metre i vies on cal col·locar totes les assegurances. També és un lloc molt adequat per a l’escalada artificial ja que podem trobar vies en les quals cal dedicar-hi uns quants dies seguits per tal de completar-les.

Un altre massís on fa molts anys que s’hi escala és el Pedraforca, una de les muntanyes més fotogèniques de Catalunya. També aquí s’hi troben moltes parets i tipus d’escalada diferent; s’hi pot escalar en qualsevol moment de l’any, tenint en compte la orientació de la paret. A més a més, durant l’època més freda de l’any s’hi pot practicar l’escalada en gel.

  A les biblioteques trobaràs:

Àrea metropolitana

  Selecció de webs:

  També et pot interessar:

  Vés al prestatge:

En primer lloc, s’ha de dir que a les comarques de Girona no hi ha parets d’una gran alçada, exceptuant la Dent d’en Rossell, al Ripollès. Per això, no és l’indret més adequat per practicar la via llarga tot i que hi ha possibilitats en indrets com Solius, Rocamaura o als penya-segats de l’Estartit. Aquest darrer lloc, és molt especial, ja que s’escala ben bé a sobre el mar, cosa que afegeix emoció i bellesa a l’activitat.

La província de Girona és un dels pocs llocs catalans on podem fer psicobloc, és a dir, escalar sense corda de manera que es cau al mar i l’escalador no es fa mal. Els millors llocs per practicar-lo es troben a prop de L’Escala, Sant Feliu de Guíxols i Tossa de Mar.

Pel que fa a l’escalada esportiva els indrets més populars són Solius, Beuda, Sadernes a l’Alta Garrotxa; i els sectors del Ripollès, amb Montgrony com a zona preeminent.

Es poden trobar també algunes zones on practicar el boulder, entre les quals destaca Santa Coloma de Farners.

Per últim, el nord del Ripollès és un entorn d’alta muntanya on podem practicar l’alpinisme en alguna de les seves modalitats: escalada en gel, mixta, esquí de muntanya...

  Selecció de webs:

  També et pot interessar:

  Vés al prestatge:

La província de Lleida és la que conté més diverses possibilitats per als escaladors, segurament perquè hi ha moltes muntanyes: tan al Pirineu com al Prepirineu hi ha molts espadats on els escaladors poden practicar la seva passió.

Del Prepirineu, segurament, una de les zones més importants és la serralada del Montsec: des de Vilanova de Meià fins al congost de Montrebei es troben multitud de parets per practicar tot tipus d’escalada: esportiva, vies llargues equipades, desequipades, artificial extrem...

No gaire lluny, hi ha el seu germà petit, la serra del Montroig, a la zona de Sant Llorenç de Montgai i Camarasa on, tot i que les parets no són tant altes, també hi ha moltes possibilitats tant per a l’escalada esportiva com la tradicional.

Altres zones importants per l’escalada esportiva i també les vies llargues són el Congost de Collegats, la frontera natural entre els dos Pallars; l’Alt Urgell des d’Oliana fins més amunt d’Organyà.

El Solsonès, amb alçades no tant importants i la desconeguda Serra de Sant Gervàs; també s’han de tenir en compte, sobretot si agrada escalar vies de diversos llargs, amb ús força habitual de l’autoprotecció.

 

Al Pirineu també s’hi troben moltes opcions. Menció especial mereix la zona de Cavallers, a la Vall de Boí perquè s’hi pot practicar el boulder, l’escalada esportiva, l’escalada de grans parets i a l’hivern l’escalda en gel.

A la resta del Pirineu lleidatà s’hi desenvolupa l’escalada tradicional i l’alpinisme, especialment en condicions hivernals. Algunes de les zones de més importància són les Agulles d’Amitges, Colomers, Travessany, Colomina, la Restanca, tot ells Al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici; i també n’hi ha d’altres a la Valh d’Aran.

  A les biblioteques trobaràs:

Prepirineu

Vilanova de Meià y zonas cercanas / Luis Alfonso, Xavier Buxó
Lleida climbs / Pete O'Donovan, Dani Andrada
 
Escaladas en la Noguera / Jordi Marmolejo, Joan Escuer
 
 
Guía de escalada de l'Alt Urgell / Joan Gracia Coca, Albert Olmeda Ramos
 
 

Pirineu


 

  Selecció de webs:

  També et pot interessar:

  Vés al prestatge:

A l’interior de la província de Tarragona també s’hi troben algunes de les àrees més adequades on practicar l’escalada al nostre país. La modalitat més interessant per dur-hi a terme és l’escalada esportiva, a les zones de les Muntanyes de Prades i a la Serra del Montsant. També podem s’hi poden trobar vies llargues, però que no solen sobrepassar els 150 metres.

Els sectors més populars de la zona són Siurana i Margalef, al Priorat; on hi ha un bon nombre d’escaladors que venen d’Europa o més enllà amb l’únic objectiu d’enfilar-se en aquestes parets.

Per altra banda, cap a les Terres de l’Ebre també s’hi troben diverses opcions: la Serra del Montsià i les Muntanyes de Tivissa són dos indrets amb cingleres d’una alçada no molt gran, per tant l’escalada esportiva és la que hi ha proliferat més. En canvi, al Massís dels Ports amb gran parets, l’escalada clàssica és la modalitat que hi predomina.

  Selecció de webs:

  També et pot interessar:

  Vés al prestatge:

A continuació trobareu una selecció de documents dedicats a l’escalada, a Catalunya i Espanya en general, sense ser específics de cap zona en concret.

  Selecció de webs:

  També et pot interessar:

  Vés al prestatge:

Data de creació: 06/09/2018 Data de modificació: 07/09/2018