L'anomenada soledat no desitjada és un problema global vinculat al procés de modernitat i l'individualisme que afecta cada cop més les societats modernes. Aquest fenomen, accentuat per la pandèmia de la covid-19, impacta en persones de totes les edats, especialment entre els joves. Tot i que sovint s'associa a la gent gran, estudis mostren que la soledat adopta una major incidència en adolescents i persones grans, però també és present en altres etapes vitals. La soledat no desitjada no només depèn del nombre de relacions que establim, sinó de la percepció de la seva qualitat, fet que provoca sentiments de buidor i exclusió.

Entre els joves, aquesta soledat es relaciona amb la frustració davant la transició a la vida adulta i la percepció de no assolir les expectatives socials d'aquesta etapa, com tenir feina, independència o una parella estable. A més, l’ús de les xarxes socials pot augmentar aquest sentiment si no es complementa amb relacions presencials. En canvi, entre la gent gran, la soledat s'associa més a la manca de xarxes socials de suport i problemes de salut.

"Sí, hi ha alegria, plenitud i companyia, però la soledat de l'ànima en la seva atroç autoconsciència és horrible i aclaparadora." Sylvia Plath