Va néixer a Burjassot el 4 de setembre de 1924, fill d'una família de forners. Des de molt jove, especialment durant els temps de la Guerra Civil, va mostrar interès per la literatura, inicialment a través del teatre, i aviat va començar a escriure els seus primers versos. Després de la guerra, va exercir diversos oficis, com ara el de forner, mecanògraf i orfebre, fins que es va traslladar a Madrid per estudiar a l'Escola Oficial de Periodisme. Tornà a València el 1948 per treballar com a periodista al diari Las Provincias fins que el van acomiadar el 1978, en un moment en què el diari experimentava un gir ideològic cap a la dreta durant la batalla ideològica a València. El mateix any, Estellés va ser reconegut amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

El 1953 va publicar "Ciutat a cau d'orella". Dos anys després, es va casar amb Isabel Lorente, amb qui va tenir una filla que va morir jove. Aquesta experiència dolorosa va deixar una empremta permanent en la seva obra. Després van néixer Vicent i Carmina. Aquest període va ser marcat per una producció literària prolífica, amb obres com "La nit", "Llibre de meravelles", "La clau que obri tots els panys" i "El gran foc dels garbons", que el van situar en un lloc destacat de la literatura valenciana. Amb un estil allunyat de la sofisticació formal, però carregat d'intensitat lírica i narrativa, Estellés va abordar una àmplia gamma de temes sense artificis, des de l'amor en les seves diverses formes fins a la censura, la mort, la por, la guerra, la identitat, la fam o la infància, tots ells marcats per una exaltació dels aspectes més bàsics de la vida.

Va morir a València el 27 de març de 1993, deixant un llegat que el consolida com el principal renovador de la poesia valenciana des d'Ausiàs March, un referent indiscutible en la nostra literatura. La seva veu compromesa, que amplifica la dignitat civil, ha influït en generacions de lectors que han trobat en els seus versos un estil d'aproximació popular i universal.

M’he estimat molt la vida

no com a plenitud, cosa total,
sinó, posem per cas, com m'agrada la taula,
ara un pessic d'aquesta salsa,
oh, i aquest ravenet, aquell all tendre,
què dieu d'aquest lluç,
és sorprenent el fet d'una cirera.

M'agrada així la vida,
aquest got d'aigua,
una jove que passa pel carrer
aquest verd
aquest pètal
allò una parella que s'agafa les mans i es mira als ulls,
i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula,
com passerell,
aquell melic, com la primera dent d'un infant.

del llibre Les pedres de l'àmfora, que pots trobar a les biblioteques de la Xarxa.