Me alegraría de otra muerte / Chinua Achebe

Obi se'n va a estudiar a Anglaterra, però ho fa amb un gran pes sobre les seves espatlles. La Unió Progressista d'Umuofia, formada pels igbo que s'han establert a les grans ciutats, li pagarà els estudis i això el convertirà en un referent per a la seva comunitat. Quan acaba de formar-se, Obi torna a Nigèria i descobreix que aquesta responsabilitat es traduirà en favors que posaran a prova els seus principis morals.

El hombre ha muerto / Wole Soyinka

Wole Soyinka (1934-) Premi Nobel de Literatura l'any 1986. Molt crític amb el neocolonialisme i amb les dictadures africanes, va oposar-se a la guerra de Biafra (1967-1970), motiu pel qual va ser empresonat a Nigèria. En una ocasió va haver de fugir del país en moto, durant la dictadura de Sani Abacha a mitjans dels 90. Abans de les eleccions als Estats Units l'any 2016, Soyinka va declarar que si Donald Trump guanyava estriparia la seva "green card", el preuat document que garanteix la residència legal als Estats Units. Va complir amb la seva paraula poques setmanes després de la victòria de Trump.

El hombre ha muerto (1987): La va començar a escriure durant la seva estància a la presó. Davant l'escenari de la independència de Biafra, que hauria trencat Nigèria, Soyinka va intentar mediar per evitar la ruptura. També va actuar per evitar que les potències estrangeres venguessin armes als dos bàndols; per aquest motiu va ser considerat traïdor i empresonat. "El hombre ha muerto" parla de les humiliacions diàries dels homes, però també dels seus actes de valentia: els guàrdies de la presó van passar-li els llibres gràcies als quals va poder mantenir-se entretingut a la seva cel·la. Per aquells petits actes, Soyinka va poder començar a escriure la novel·la, que el porta a establir una conclusió: els llibres i qualsevol tipus d'escriptura han produït sempre terror a aquells que volen ocultar la veritat.

Medio sol amarillo / Chimamanda Ngozi Adichie

Chimamanda Ngozi Adichie (1977-) Representant més coneguda de la nova generació de novel·listes africans, aquesta escriptora nigeriana ha combinat la història, l'amor, el feminisme i el colonialisme als seus escrits. Les seves intervencions públiques, clamant contra els perills d'escriure la història des d'un únic prisma (occidental i blanc) o a favor del feminisme l'han convertit en una icona pop.

Medio sol amarillo (2006). Ugwu és un adolescent semianalfabet que, per una vegada a la vida, ha tingut sort: anirà a viure amb Odenigbo, un intel·lectual amb una casa de somni. Ugwu serà el seu servent i tindrà accés a una educació formal. A través de la mirada d'Ugwu, podem veure el retrat dels intel·lectuals que visiten Odenigbo, i el clima destructiu que s'anirà apoderant de Nigèria poc després de la independència. Els plans idealistes dels protagonistes, amb el pas de les pàgines, seran engolits per una actualitat política que els impedirà seguir les seves vides amb normalitat.

Americanah / Chimamanda Ngozi Adichie

Americanah (2013). L'alquímia perfecta entre una història d'amor romàntic i un retrat de la migració nigeriana als Estats Units. Durant la dictadura militar, Ifemelu i Obinze, dos joves, s'enamoren perdudament. Els seus destins se separaran quan ella marxi als Estats Units a estudiar, i ell abandoni Nigèria rumb a Anglaterra. Els intents de mantenir la relació a distància, la separació i els silencis seran el teló de fons de dues vides plenes d'alts i baixos. Seran capaços de retrobar-se en un futur a Nigèria? En quines condicions?

eBiblio