El 17 d’octubre commemorem els cent anys del naixement de l’escriptor i periodista Miguel Delibes Setién, que va néixer el 1920 a Valladolid, ciutat a la qual restarà vinculat tota la vida.

Acaba el batxillerat just quan esclata la guerra civil. Inicia estudis de comerç, però abans d’acabar-los s’enrola voluntàriament a la marina. El conflicte bèl·lic el marcarà profundament. A la novel·la “377 A, madera de héroe” (1987) reflectirà literàriament aquest episodi de la seva vida i desmitificarà la figura de l’heroi.

Retornat a Valladolid, continua els estudis de comerç i comença els de dret. La seva afició i habilitat pel dibuix el permet el 1941 entrar a treballar al diari “El Norte de Castilla” com a caricaturista. Aviat hi aporta també crítiques cinematogràfiques i el 1944 s’incorpora a la plantilla del diari com a redactor. De 1958 a 1963 en serà el director.

El 1945 guanya la càtedra de dret mercantil a la Escuela de Comercio de Valladolid. L’any següent es casa amb Ángeles de Castro, l’altra meitat de si mateix, com Delibes la qualificava. Ella l’anima a escriure i el 1947 guanya el Premio Nadal amb “La sombra del ciprés es alargada”, la seva primera novel·la i la més existencialista, que li reporta fama i popularitat.

La crítica considera que amb “El camino” (1950) arrenca i defineix el seu autèntic estil narratiu. Narra els primers anys d’un nen en un entorn rural castellà. També s’ambienten en el camp “Diario de una cazador” (1955), Premio Nacional de Literatura, “Las ratas” (1962), Premio de la Crítica, i “Los santos inocentes” (1981).

“Las ratas”, una de les seves millors obres, mostra la realitat tràgica d’un poble de la Meseta, on el destí dels personatges està aferrat a la terra. Alguns intenten rebel·lar-se, però la majoria desisteix. A “Los santos inocentes” relata la vida quotidiana d’un cortijo i l’evident contrast entre els amos de la casa gran i l’existència sòrdida dels camperols.

“Cinco horas con Mario” (1966) li proporciona més celebritat. És un llarg monòleg en el que Carmen, la veu protagonista que vetlla el cos del seu marit mort, repassa la seva vida en comú. Mentre enfila retrets, palesa les distàncies insalvables en un matrimoni convencional de classe mitjana. Reflecteix els prejudicis i limitacions de la petita burgesia provinciana durant el franquisme. Una novel·la complexa i rica en matisos que retrata el desacord entre les dues Espanyes i acaba proposant la construcció d’una nova realitat social.

El 1974 mor la seva esposa, amb la que tingué set fills. La recorda i l’homenatja a “Señora de rojo sobre fondo gris” (1991). La seva absència el marcarà en endavant i l’allunya de la literatura durant uns anys. Hi torna amb “El disputado voto del señor Cayo” (1978), de caire ideològic, on reivindica els valors del món rural.

Altres novel·les seves són: “Aún es el día” (1949), “Mi idolatrado hijo Sisí” (1953), “Diario de un emigrante” (1958), “La hoja roja“ (1959), “Parábola de un náufrago” (1969), “El príncipe destronado” (1973), “Las guerras de nuestros antepasados” (1975), “Cartas de amor de un sexagenario voluptuoso” (1983), “El tesoro” (1985) i “Diario de un jubilado” (1995).

“El hereje” (1998) és la seva darrera novel·la, la més ambiciosa i complexa, i la dedica a la seva ciutat. Aborda el destí tràgic de diversos luterans castellans que el 1558 foren detinguts per la Inquisició a Valladolid i condemnats a morir a la foguera l’any següent. S’inspira en un fet real i li va fer guanyar el Premio Nacional de Narrativa 1999.

Els temes que preocupen Delibes són la mort, la infància, la naturalesa i el proïsme, sobretot els desvalguts i perdedors. La seva prosa és un model de precisió, eficàcia i bellesa sòbria. Eleva el llenguatge col·loquial a la categoria artística. Es mostra fidel al seu entorn, Valladolid i el camp castellà, i crític amb els excessos i violències de la vida urbana.

Nou de les seves novel·les han estat adaptades al cinema i quatre al teatre. Destaca la representació teatral de “Cinco horas con Mario” que l’actriu Lola Herrera continua interpretant des de 1979.

Considerat un dels principals referents de la literatura espanyola, Miguel Delibes és un autor prolífic que presenta una coherència clara entre vida i obra. El 1975 ingressa a la Real Academia de la Lengua i ha estat distingit amb el Premio Príncipe de Asturias de las Letras (1982), Premio Nacional de las Letras Españolas (1991) i Premio Miguel de Cervantes (1993), entre d’altres.

El 12 de març de 2010 mor a casa seva, a Valladolid.