Gustave Flaubert

Gustave Flaubert va néixer a Rouen el 12 de desembre de 1821. La seva mare pertanyia a la baixa noblesa normanda i el seu pare era d’origen camperol. El pare era cirurgià a l’Hospital Dieu de Rouen i no veia amb bons ulls la vocació del seu fill per la literatura.

El primer esdeveniment que marcà l’autor profundament va ser la relació amorosa amb Elisa Schlesinger quan ell tenia 15 anys i ella estava casada. Encara que va ser un encontre breu l’autor admetria en alguns escrits posteriors que Elisa significava l’únic amor veritable.

L’any 1840 marxa a Paris per iniciar els seus estudis de dret però els ha d’abandonar degut al seu delicat estat de salut. Malgrat això empren un viatge amb Víctor Hugo pels Pirineus i Còrsega, ruta que immortalitza en el seu llibre Viaje a los Pirineos y Córcega.  

L’any 1849 viatja amb el fotògraf Maxime Du Champ a l’Orient, indret mític de la literatura romàntica. A la tornada s’instal·la en Croisset i es dedica a l’escriptura de la que serà la seva obra més coneguda Madame Bovary.

Després del judici i de l’èxit de la novel·la viatja a Cartago per documentar-se i escriure la seva segona novel·la Salambó i posteriorment L’educació sentimental ambdues amb una notable acollida de vendes i crítica. L’any 1872 mor la seva mare i la seva situació financera empitjora. Termina l’obra La tentación de San Antonio i una recopilació de narracions, Tres cuentos.

La mort se l'endugué el 8 de maig de 1880, al petit poblet anomenat Croisset.  La seva última obra Bouvard y Pécuchet quedarà inacabada i serà publicada pòstumament l’any 1881.

Flaubert, l’harmonia literària

L’autor està considerat, amb Balzac i Stendhal, un dels creadors de la novel·la d’anàlisi psicològic. El seu amic Guy de Maupassant, en el seu llibre Todo lo que tenia que decir sobre Gustave Flaubert, ens ofereix una realitat ben allunyada d’aquesta afirmació:  en lugar de exponer la psicologia de los personajes mediantes disertaciones explicatives, la hacía sencillamente aparecer por sus actos. De este modo las interioridades eran desvelades por las manifestacions externes, sin que mediara ninguna argumentación psicológica.

Segons Maupassant, l’autor otorgaba una importància considerable a la observación y al análisis, ponia un mayor énfasis todavía en la composición y en el estilo. Para él, eran sobre todo estas dos cualidades las que hacían los libros imperecederos.

L’estil de Flaubert és minuciós i musical. L’autor rellegia els seus texts en veu alta per comprovar la seva sonoritat. Per a la composició literària, pensava, és necessària un rigorós ordre de les paraules, descartar tota imprecisió i les frases clichés. Aquest és l’estil de l’autor, un veritable “mestre de la retallada” en paraules d’Albert Thibaudet.

 

 “Una frase es viable cuando se adecúa a todas las necesidades de la respiración. Sé que es buena cuando puede ser leída en voz alta”

 

Per a Flaubert només existia la literatura, va estimar les lletres amb una gran passió. Treballava incansablement en les seves novel·les des de bon matí fins a altes hores de la matinada d’una manera tan sistemàtica i ordenada que les dues làmpades de la seva habitació servien de far als mariners que navegaven pel riu Sena.

Malgrat la seva escassa obra literària Flaubert ha marcat un abans i un després en la història de la literatura. Zola, Daudet, Bourget i Guy de Maupassant han estat alguns dels seus deixebles més notables.

Madame Bovary c’est moi

L’adulteri femení, encara que apareix a la literatura clàssica, no va arribar a estar present en la narrativa fins que va trobar una coartada humorística a la Comedia dell’arte, al teatre espanyol del Segle d’Or, Molière o Goldioni. El personatge del cornut és una peça fonamental del vodevil del segle XIX. Es en aquesta època on ascendeix al poder la nova burgesia, fruit de la revolució industrial. 

L’autor es va inspirar en uns fets reals per escriure la novel·la que més fama li va donar i que va suposar un dels majors escàndols de la literatura francesa del seu moment. El suïcidi de la dona adúltera d’un metge de províncies va ser el tema que va impulsar l’autor a escriure Madame Bovary. Immediatament de ser publicada Flaubert va haver de suportar un procés sota l’acusació d’un delit d’ultratge a la moral pública, religiosa i als bons costums, que finalment es va resoldre a favor de l’autor. L’enrenou del judici, lluny de denigrar l’obra, la va afavorir. Flaubert tenia 35 anys.

 

“el amor ha sido el gran tema de reflexión de toda mi vida. Lo que no he dado al arte puro, al oficio en sí, se lo he dedicado a él; y el corazón que estudiaba era el mío”

Carta a Louise Colete

 

Diversos autors coincideixen que hi ha molt de l’autor en la protagonista i que fa servir la novel·la per criticar la hipocresia i la societat burgesa de què formava part. L’obra respira una cert judici a l’educació i les lectures que les noies burgeses rebien en aquella època, tal i com va fer Cervantes amb les novel·les de cavalleria a El Quijote. Emma Bovary es deixa endur pel somni irreal que l’amor conjugal es correspon al de les novel·les sentimentals que llegeix. La novel·la, centrada en el punt de vista femení, és un conflicte entre la necessitat de ser fidel a un marit avorrit i burgès o transgredir el paper que se li ha atorgat en néixer a través del pecat. Els personatges masculins no ajuden a la protagonista sinó que les seves accions evidencien la hipocresia còmplice de l’opressió femenina. Fins a tal punt que el filòsof Jules de Gaultier defineix el bovarisme com a l'estat d'insatisfacció crònica d'una persona, produït pel contrast entre la realitat i les seves aspiracions. Emma Bovary més enllà de la seva condició de dona adúltera es converteix, per mitjà de la literatura, en una heroïna que atempta contra els valors ètics, econòmics i polítics de la societat burgesa.

  Selecció de webs:

  També et pot interessar:

  Vés al prestatge:

Data de creació: 17/11/2021 Última actualització: 23/12/2021