George Eliot: Una altra escriptora que s’amaga sota un pseudònim masculí

George Eliot (1819-1880), pseudònim literari de Mary Ann Evans, va ser novel·lista, periodista i traductora. Va néixer a Anglaterra a l’època victoriana on l’organització social, cultural i econòmica es fonamentaven en el patriarcat i el colonialisme. La seva família formava part de la classe mitja rural de les Midlands, les terres centrals d’Anglaterra. Des de petita va manifestar molt d’interès per la lectura i la cultura i poc per allò que s’esperava d’una dona de la seva època: el matrimoni. Quan tenia setze anys la seva mare va morir i es va haver de cuidar del pare i de l’administració de la casa. Als vint-i-un anys el seu germà es va fer càrrec de la casa i ella es va poder mudar a Coventry amb el seu pare, on va entrar en contacte amb Charles Bray, un ric fabricant de cintes que organitzava tertúlies filosòfiques a casa seva. Allà la jove va entrar de ple en el món intel·lectual.

L’any 1848 van haver-hi moltes revolucions que van fracassar (París, Berlín, Viena, Praga) però les seves reivindicacions van influir poderosament en la ideologia del segle XIX. Eliot és un exemple d’intel·lectual que s’identifica amb les idees noves i amb l’amor per la classe proletària.

L’any 1951, abans de començar a publicar novel·les i poesia, va muntar Westminster Review amb l’editor John Chapman. Una revista filosòfica que va esdevenir plataforma de les idees emergents en evolució, la millor del segle, on van col·laborar Herber Spencer, John Stuart Mill, William Carpenter, Robert Chambers, Tomas Huxley, Charles Darwin. Mary Ann Evans, encara no havia canviat el nom, feia traduccions i  escrivia sobre l’alliberament de les dones i l’antisemitisme.

Anàlisi literari

Fuig de les tendències del romanticisme i el naturalisme per explorar nous temes. Està influenciada per autores angleses com Jane Austen o, posteriors, les germanes Brontë. Les cinc autores són considerades precursores del feminisme en la literatura pel fet d’haver convertit les dones en protagonistes, però cadascuna ho fa amb recursos diferents. Eliot va presentar-nos, de forma rigorosa, el comportament de les diferents classes socials davant els problemes de la comunitat. Mentre les Brontë i Jane Austen van posar el focus en aspectes romàntics, alguna en facetes tortuoses com és el cas Cims borrascosos d’Emily Brontë.

Eliot va fer crítica de la societat victoriana, puritana i hipòcrita, expressant la seva pèrdua de fe i les vivències familiars i socials. Quan analitzem els seus personatges veiem que la caritat no es troba tant entre els que professen la fe, i sí en les persones corrents que no es passen el dia fent propaganda de les bones obres que fan.

Utilitzava un estil literari característic opinant sobre els personatges i donant pistes al lector sobre la trama que explica; és la figura del narrador omniscient. Feia valoracions de tipus moral, en molts casos, servint-se de la ironia. També es va emmirallar en els personatges femenins intel·ligents, Dorotea Brooke (Middelmarch) i Gwendolyn Harleth (Daniel Deronda) són sublims.

Destaquem

Adam Bede (1859) Una trama basada en una història real que Elisabeth Evans, tia d’Eliot, li va explicar. Adam Bede és un excel·lent fuster que està enamorat de Hetty Sorrell, però la noia se sent atreta per Arthur Donmithorme, capità de l’exèrcit i hereu d’una fortuna. Els nois es barallen i després Arthur decideix renunciar a la noia i tornar a la milícia. Abandonada, ella accepta casar-se amb Adam, però descobreix que està embarassada i fuig en busca d’Arthur. Lluny de la seva localitat tindrà la criatura sola i després l’abandonarà en un lloc on morirà. Sorgirà el tema de la infanticida que més endavant la Víctor Català també tractarà.

The Mill on the Floss (1860) Narra la història d’una família al voltant del seu molí que els permet viure de forma folgada fins que surten les adversitats. Els protagonistes són dos germans, Tom i Maggie, el noi rebrà tota l’educació i se n’encarregarà del molí, mentre la noia més intel·ligent es veu relegada a les tasques domèstiques.

Silas Marne (1861). Silas és calumniat i traït per un amic i perd la seva estimada i el reconeixement d’una secta protestant que és la seva única comunitat. Suporta els greuges en soledat mentre acumula or gràcies a la seva habilitat com a filador, però un dia li roben l’or i en el seu lloc hi deixen un nen. D’una banda és una faula pastoral que recorda L’abadia de Tintern del poeta del romanticisme William Wordsworth. I de l’altra trobem el que serà el protagonista de Hadji Murat de Tolstoi, un personatge que lluita contra els poders.

Middelmarch (1871) Retrat d’una comunitat anglesa del centre del país al voltant de 1830. Hi ha un repertori de personatges: Bukstrode que parla com si Deu guiés els seus actes, però és incapaç d’assumir les pròpies errades; Lydgate que està molt orgullós de la seva vocació però és incapaç de prendre una decisió d’un tema corrent; Rosamond una vanitosa que només es preocupa per la vida social; Casaubon un intel·lectual superb que en realitat és mediocre, desconfiat, gelós i miserable; Fred Vincy un optimista que no té capacitat de previsió. Entre tots destaca Dorothea, una dona que porta una vida exemplar, que promociona obra social pels desfavorits, acaba pagant el preu quedant fora de les convencions, i només se salva amb l’amor que professa a Wilt.

  Més cerques al catàleg Aladí:

  Selecció de webs:

  També et pot interessar:

  Vés al prestatge:

Data de creació: 21/11/2019 Última actualització: 21/11/2019