Va ser un novel·lista nord-americà nascut a Nova York el 26 de novembre de 1919. Va ser un escriptor clau dins la ciència-ficció nord-americana per la seva tasca com agent literari, editor, antòleg i autor de contes i novel·les de gènere. La seva carrera es va estendre durant més de seixanta anys.

Pohl va començar a guanyar-se la vida quan era adolescent, col·laborant amb altres escriptors i publicant les seves pròpies obres sota pseudònim. Als vint anys ja treballava com editor per la vasta cadena Popular Publications, que en aquells primers anys imprimia més de seixanta revistes populars entre les quals n’hi havia dues de ciència-ficció: Astonishing Stories i Super Science Stories, ambdues a càrrec de Pohl. Cada títol tenia un pressupost de 405 dòlars i imprimia 45.000 paraules. A causa dels exigus mitjans, Pohl va acabar escrivint gran part del material.

Va fundar el mític grup The Futurians juntament amb Isaac Asimov, C.M. Kornbluth, Damon Knight, Donal A. Wollheim i James Blish. Va presidir l’Associació d’Escriptors de Ciència-Ficció Nord-americans entre 1974 i 1976.

A part del camp de la ciència-ficció, Pohl va ser un conegut conferenciant, profés en l’àrea d’estudis del futur i autor, entre altres treballs de no ficció, de Practic Politics, un manual del procés polític americà.

Va viatjar extensament, a vegades com a conferenciant a nom del departament d’Estat dels Estats Units, o per assistir a conferències internacionals sobre ciència-ficció en llocs com Corea del Sud, Canadà, La República Popular de la Xina, Austràlia, Brasil, l’Antiga Unió Soviètica, l’antiga Iugoslàvia i la major part d’Europa Occidental. També va ser representant del Gremi d’Autors del Mitjà Oest.

L’any 1943 Pohl es va unir a les forces aèries nord-americanes amb les quals va servir a Itàlia i França.

Posteriorment es va fer agent literari i més endavant publicista. Aquesta professió li va proporcionar el material per la despietada sàtira Los mercaderes del espacio, publicada originalment el 1953, escrita en col·laboració amb Cyril M. Kornbluth. Va ser la primera sàtira moderna del consumisme difosa per l’ideari de l’american way of life. Juntament amb Kornbluth va escriure diferents novel·les i relats. La crítica i la sàtira cap a la societat de consum en el marc d’un futur obscur van ser les claus de la seva obra.

No obstant això, les novel·les escrites en solitari van ser el seu llegat més durador. Va escriure un centenar d’obres. Entre les seves novel·les destaquen Pórtico, El mundo al final del tiempo, Jem, Nave de esclavos, Corrientes alternas, Homo Plus, Tras el incierto horizonte, El encuentro y Los anales de los Heechee, Starbust, Los años de la Ciudad, Terror, La llegada de los gatos cuánticos y Chernobyl.

L’any 1976 va publicar la primera de les novel·les de la saga Heechee de Pórtico, repleta d’idees noves i d’experimentació formal. Encara avui segueix essent una de les millors obres de l’època. En ella utilitza un enginyós narrador que, utilitzant una tecnologia impredictible, descriu l’exploració de la galàxia i els perills als que ha sigut abandonada fa molt mil·lennis per una civilització desapareguda, els Heechee. Pórtico seria la primera d’un cicle de sis novel·les. El 1979 va publicar, també, la premiada Jem .

 Pohl va seguir escrivint pràcticament fins al final dels seus dies. Va publicar la última de les seves novel·les, All the lives he led, l’any 2011. També va donar més de vint col·leccions de relats breus i una lúcida i interessantíssima autobiografia, The way the future was: A Memoir on descriu, des de dins, els primers cinquanta anys de la ciència-ficció.

L’any 2009 Pohl va començar a escriure un blog: The Way the Future Blogs. El mantenia constantment actualitzat amb els seus satírics comentaris sobre qüestions polítiques i socials, però també amb els records dels escriptors, artistes i persones de tota mena que havia conegut.

La seva última entrada, un sarcàstic comentari sobre la pena capital, està datada el dia de la seva mort, el 2 de setembre de 2013 a Palatine, Illinois.

Els premis 

Va aconseguir sis Premis Hugo essent la única persona que el va guanyar com a escriptor i editor. També va guanyar unes quantes vegades el Premi Nebula i el Memorial Edwars E. Smith i Donald A. Wollheim, dues vegades l’International John W. Campbell, el premi francès Apollo, el premi iugoslau Vizija així com premis externs a la comunitat de la ciència-ficció, com el Premi del Llibre Americà, el premi anual de l’Associació de Cultura Popular i el Premi de la Societat d’Escriptors de les Nacions Unides.