França fa un segle

Acabada la Primera Guerra Mundial, França vol passar pàgina i comença una nova època anomenada les “Années Folles”. La bonança econòmica, gràcies a l’entrada de capitals estrangers, especialment americans, canvia la manera de veure el món d’aquesta generació : la fe en la modernitat, la tecnologia i el progrés que sembla ja imparable. Apareixen així nous productes i serveis que ajudaran a aquest canvi: la invenció de la ràdio, l’electricitat, el petroli , l’automòbil i l’avió com a mitjans de transport. En l’àmbit de les arts, sorgirà la indústria del cinema, la música de jazz i l’Art déco .

Aquests canvis culturals ajudaran de manera notable a l’emancipació de la dona, destacant la influència de  l’artista Joséphine Baker  i de Coco Chanel amb les seves creacions de moda i la seva imatge.

París serà la capital de les arts i el lloc de trobada privilegiat entre artistes i intel.lectuals, especialment el barri de Montparnasse simbolitzarà aquesta renovació, on l’eufòria creativa i l’exuberància seran els protagonistes i els Estats Units el model a seguir. L’escriptora i mecenes nordamericana Gertrude Stein ,  va convertir casa seva, coneguda com “le salon de Stein”,  en el centre de reunió dels moviments d’avantguarda i d’artistes com Picasso, Braque, Matisse i escriptors com Hemingway i Scott Fitzgerald.

 En l’àmbit literari, trobem en un primer moment un nou individualisme personificat en les obres de Marcel Proust i André Gide . Després sorgirà el surrealisme amb Louis Aragon, Philippe Soupault i André Breton al capdavant i finalment altres corrents com la novel.la d’escàndol i provocació apareixeran de la mà de Raymond Radiguet, Colette o Victor Margueritte.

Gigi

En aquesta novel.la, Colette retrata la condició de les dones de classe humil en el París dels anys 20 en la figura de Gigi una noia jove i dòcil de 15 anys que rep l’educació de la seva àvia i la seva tieta per tal d’arribar a ser l’amant d’un home amb diners que la pugui mantenir. Com totes les seves obres,  conté elements de la seva pròpia vida  .

Les dones de classe humil no podien aspirar a tenir una vida normal sinó que havien de dedicar-se en molts casos a la prostitució . A través d’aquesta història s’escenifica molt bé la dependència de les dones en un món masculí on les dones són educades per complaure els homes i ser sofisticades, com un objecte bonic i sempre disponible .

Però Gigi es rebel.la contra aquest tipus d’educació quan coneix en Gaston Lachaille, conegut de la família i un ric hereu d’una fàbrica de sucre del qual s’enamora i amb qui finalment decideix trencar amb el seu destí. Li exigeix arribar a ser alguna cosa més que la seva amant.  La història acaba amb un final feliç com és el matrimoni, una de les rares ocasions en què s’arriba a un desenllaç feliç per la dona en les obres de Colette.

Aquesta novel.la és l’obra més coneguda de Colette . Va ser representada a Broadway amb Katherine Hepburn com a protagonista la temporada de 1951-1952 i seria representada anys més tard a Londres amb Leslie Caron en el paper de Gigi. Aquesta actriu tornaria a repetir en el món del cinema l’any 1958 gràcies a una adaptació dirigida per Vicente Minnelli, amb Maurice Chevalier i Louis Jourdan amb un gran èxit.

  Més cerques al catàleg Aladí:

  Selecció de webs:

  També et pot interessar:

  Vés al prestatge:

Nadja

André Breton fou el fundador del surrealisme, va redactar el Manifest surrealista (1924) i sense dubte va esdevenir el seu representant més cèlebre.

Nadja va ser considerada per l’escriptor com la clau de volta de la seva obra i  la primera de les obres d’una tetralogia amorosa completada amb Los Vasos comunicantes (1933), L’Amour fou (1937) i Arcane 17 (1944).

Nadja és un relat poètic publicat l’any 1928, basat en la realitat perquè la protagonista va existir de veritat . Es tracta d’un  relat autobiogràfic, segons ell, sense cap element de ficció sinó simplement un recull dels esdeveniments que durant nou dies es van succeir entre ell i una dona que va trobar a Paris, Léona Delcourt “Nadja”.

Una tarda de 1926 està passejant per Paris quan es creua amb una dona misteriosa que es fa dir “Nadja” i s’autodescriu com una ànima errant. Breton l’escolta i la contempla fascinat , anota les seves paraules, les seves premonicions.. tot seguint els cànons del surrealisme. L’experimentació creadora el porta a incorporar una sèrie d’imatges evocadores, però sense explicitar gaire els llocs ni tan sols els personatges.

Tant per la forma com pel contingut de l’obra és el manifest de la “bellesa convulsiva”.

  Més cerques al catàleg Aladí:

  Selecció de webs:

  També et pot interessar:

  Vés al prestatge:

Los Falsificadores de moneda

André Gide és una de les figures més rellevants de la literatura francesa, i seria comparable a l’escriptor Josep Pla de casa nostra. Va rebre una estricta educació protestant que el marcaria durant tota la seva vida i justament l’alliberament d’aquest bagatge personal el va moure a escriure i esdevenir un experimentador. Personatge polèmic, la seva obra no comprèn només la novel.la, sinó també la poesia, altres gèneres com el diari i l’autobiografia, els llibres de viatge, la dramatúrgia , l’assaig i la crítica, en definitiva, un període de 50 anys de la literatura francesa , una obra magna que va ser distingida amb el Premi Nobel l’any 1947 .

"L’école des femmes" (1929) és considerada una obra mestra dins de la seva producció i una altra fita literària és el Journal (1889-1949) , justament com indica el seu nom, un diari on detalla les seves reflexions i pensaments de manera exacta durant 60 anys. A la seva darrera etapa destaca una petita obra mestra , "Thésée" (1946), on recrea el mite grec de Teseu i el laberint on es refugia del Minotaure.

En el cas de la novel.la es fa més palesa aquesta  voluntat de trencar motlles i va esdevenir un dels principals representants de “la novel.la dins la novel.la”.  "Les faux-monnayeurs" (1926) és la novel.la que va innovar en el seu plantejament formal, influint en la creació literària dels seus coetanis. La seva intenció era justament crear una trama amb un seguit de situacions problemàtiques, diverses trames amb més de trenta personatges: cinc famílies parisines que es troben en un procès de disgregació on els protagonistes són adolescents principalment. Un novel.lista, Édouard, té com a objectiu escriure una novel.la amb el mateix títol. No es tracta d’una novel.la amb un plantejament i desenllaç sinó que són els fets, el moment viscut per cada personatge,, el que esdevé contingut.

  Més cerques al catàleg Aladí:

  Selecció de webs:

  També et pot interessar:

  Vés al prestatge:

Data de creació: 11/03/2020 Última actualització: 12/03/2020