Ernest Hemingway va néixer el 21 de juliol de 1899 a Oak Park, prop de Chicago, el seu pare era metge i la seva mare músic.

El 1917 es va graduar a l'institut d'Oak Park, on havia començat a escriure alguns articles per la revista de l'escola.

Més tard va entrar al "Kansas City Star" com a reporter subaltern. Un any després fou exclòs, per vista defectuosa, d'incorporar-se a les forces armades dels Estats Units que acabaven d'entrar en la Gran Guerra i aleshores s'allistà a la Creu Roja com a conductor d'ambulància. Fou destinat a Itàlia on va ser ferit, romangué ingressat durant sis mesos en un hospital a Milà i després retornà el 1919 als EUA.

El 1920 entrà al "Toronto Star", i se'n va anar a París com a corresponsal a Europa d'aquest diari. En tornant d'Europa, el 1928, s'instal·là a Florida i durant un temps va portar una existència apartada de la societat urbana, però relacionant-se amb pescadors o caçadors.

Durant la Guerra Civil Espanyola va treballar com a corresponsal de guerra a Madrid per la North American Newspaper Alliance, i es va implicar en la causa republicana. Va estar a la batalla de Guadalajara i a la de l'Ebre, on fou un dels darrers cronistes a abandonar el terreny.  

El 1940 es casà amb Martha Gelhorn, la seva tercera esposa, una col·lega periodista, i s'instal·laren a Cuba, on pogué dedicar-se a la seva gran afició: la pesca. Però l'any 1944 tornà a Europa com a corresponsal de guerra, prengué part en la invasió de Normandia i entrà a París amb la seva pròpia unitat de guerrilla, violant el seu estatut com a no-bel·ligerant.

Durant les seves estades a Europa Hemingway va conèixer a André Malraux, Picasso,  Robert Capa, Jean Paul Sartre i Simone de Beauvoir.

El reconeixement literari no li arribà fins al 1953 quan rebé el premi Pulitzer per la seva obra El Vell i el mar i un any més tard el Nobel de Literatura pel seu mestratge en l'art de la narrativa. No va poder recollir el premi en persona a causa d'una degeneració física i nerviosa general que patia.

Els darrers anys la seva malaltia empitjorava malgrat el tractament i l'ingrés diverses vegades en centres especialitats. El 1961, físicament desfet i profundament psicòtic, es suïcida el 2 de juliol a la ciutat de Ketchum, Idaho.

Obra

D'esperit aventurer i passió pel risc, Ernest Hemingway sempre fou atret per qualsevol activitat en què el plaer de viure es barregés amb el perill i la mort. Tota la seva obra és un reflex d'aquest esperit i basa sovint les novel·les en les seves pròpies experiències personals. La seva narrativa es caracteritza per un estil directe, amb frases curtes i gira al voltant de la tràgica lluita de l'individu contra el fracàs, la necessitat de no rendir-se mai, de lluitar fins al límit. La seva obra va tenir molta influència en les generacions posteriors de la literatura nord-americana.

El 1923 publica el seu primer llibre Tres contes i deu poemes i el 1924 A la nostra època, la seva primera publicació comercial.

Dos anys més tard  publica Torrents de primavera (1926), una sàtira sobre l'estil novel·lístic del seu amic Sherwood Anderson i  aconsegueix un gran èxit comercial i de crítica amb la seva novel·la El Sol també s'aixeca (Fiesta), inspirada en els fets que l'autor va viure a Pamplona el 1925 i on narra la història d'un grup d'americans i anglesos pel sud d'Europa, membres de l'anomenada "generació perduda" del període posterior a la I Guerra Mundial.

El 1929 publica Un adéu a les armes, una història d'amor entre un soldat americà del servei d'ambulàncies i una infermera anglesa durant la guerra a Itàlia.

Més tard, el 1932 publica Mort a la tarda, que es considera un manual sobre la tauromàquia.

A la tardor de 1933 viatjà a l'Àfrica, les seves vivències en aquest continent li van servir d'inspiració per escriure diversos contes i novel·les com la novel·la Les Neus del Kilimanjaro.

Amb la seva obra Tenir o no tenir (1937) pretén satisfer els crítics més progressistes en presentar els problemes d'un individu lliure en una societat corrupta dominada pels diners.

El 1940 publica Per qui  toquen les campanes, basada en la seva experiència durant la Guerra Civil Espanyola.

El 1952 publica El Vell i  la mar, una novel·la curta sobre un vell pescador cubà, aquesta obra aconsegueix un impacte extraordinari sobre milions de lectors i li val el premi Pulitzer.