Va néixer a Mürzzuschlag (Àustria) el 20 d'octubre de 1946.  És escriptora i dramaturga feminista. Va ser guardonada amb el Premi Nobel de Literatura l'any 2004.

El seu pare era un químic d'origen txec i de religió jueva que va aconseguir escapar de la persecució nazi durant la Segona Guerra mundial treballant en sectors industrials d'importància estratègica. Malgrat tot, diverses dotzenes de membres de la seva família van acabar sent víctimes de l'Holocaust. Va conviure fins a l’edat adulta amb la seva mare, una dona dominant amb qui tenia una relació difícil i que procedia d'una pròspera família vienesa.

Elfriede es va educar a una restrictiva escola catòlica de Viena. Va aprendre a tocar el piano, l'orgue, la guitarra, el violí i la viola. Després, va estudiar al conservatori de la capital austríaca, on es va graduar com a organista. Jelinek també va estudiar història de l'art i teatre a la Universitat de Viena, però va haver de deixar els estudis per culpa d'un trastorn d'ansietat que li impedia seguir les classes.

Abans de rebre el Premi Nobel, la seva obra era pràcticament desconeguda fora del món germànic. El seu posicionament feminista i la seva afiliació al Partit Comunista Austríac resulten vitals per a entendre i valorar la seva obra i també són algunes de les raons de les enverinades polèmiques a l'entorn de l'autora i de l'obra. Els temes destacats de la seva obra dramàtica i narrativa són la sexualitat femenina i els abusos que pateix, a més de la guerra de sexes en general. També ha dedicat part de la seva obra a la crítica social  i als problemes d'Àustria per superar el seu passat nazi.

L'obra de Jelinek és polifacètica i controvertida. S'ha vist elogiada i condemnada per la crítica literària. Malgrat les polèmiques públiques sobre la seva obra, l'autora ha guanyat diversos premis importants com el Georg Büchner del 1998; el Müllheim del 2002 i 2004 i el Franz Kafka del 2004. Ha estat traduïda a nombrosos idiomes. El director de cinema austríac Michael Haneke va adaptar al cinema la seva novel·la titulada La pianista i gràcies a la repercussió de la pel·lícula es va fer més coneguda pel públic abans que li concedissin el Premi Nobel de Literatura.