El vals de la literatura espanyola
El Vals de la literatura espanyola
Context històric
“Hay trece crisis totales y treinta parciales” segons l’historiador Pierre Vilar (Història d’Espanya, pàg. 176) entre 1917 i 1923. Els petits funcionaris protestaven per l’augment de preus, els obrers s’organitzaven creant nous sindicats per no patir les conseqüències de la crisi de la indústria, l’anarquisme, amb lluitadors com Francesc Layret i Salvador Seguí, ocupà la primera línia política a les ciutats. Pel que fa al sector agrari, sobretot a Andalusia, els camperols demanaven el repartiment de les terres. Per acabar de desestabilitzar, la guerra del Rif va provocar més de catorze mil baixes, entre morts i presoners, a les files de l’exèrcit espanyol.
L’església i els militars van fer front comú per controlar la situació apel·lant a l’autoritat de Déu i a la força. Els polítics, com Maura, Cambó, Prieto, i, fins i tot Miguel Primo de Rivera, tractaven de reconduir el caos. L’any 1923 Primo de Rivera, amb el suport de l’exèrcit i del rei, va proclamar una dictadura que es va allargar fins a 1930.
Durant aquest període ¿quins problemes es van resoldre? Només la qüestió marroquina amb el control de la revolta, des del punt de vista del govern espanyol. La major part dels projectes de la dictadura van fracassar. Les confederacions hidrogràfiques, la cessió del monopoli de telèfons als americans, la gestió del País Basc i Catalunya i l’augment insuficient dels salaris dels obrers, que no va seguir la corba de prosperitat de la patronal, només van provocar descontent.
També van ser insuficients les mesures pel que fa al feminisme. Es van crear comitès paritaris obligatoris i reglamentar el treball nocturn de les dones, però van seguir sense tocar el dret universal al vot. Pel que fa als intel·lectuals, Primo de Rivera l’any 1924 va desterrar Unamuno de la universitat de Salamanca, i tot el seu entorn acadèmic. L’any 1930 el fracàs de la dictadura s’havia estès a totes les capes de la societat.
La literatura espanyola
Els autors, els intel·lectuals anaven d’un costat a l’altre, donant voltes, per intentar explicar i solucionar els problemes d’Espanya. Tots consideraven que la cultura salvaria el país.
Les autores s’ocupaven, sobretot, de denunciar la insatisfacció femenina: pels vincles matrimonials imposats i pel patriarcat social i polític. La Víctor Català és un exemple d’autora transgressora amb l’ordre establert. La seva obra La Infanticida, escrita uns anys abans, va denunciar el patriarcat. Més tard, al conte “Carnestoltes” a Caires vius va parlar de lesbianisme, en un moment en què gairebé ningú ho feia. I l’any 1918, amb la publicació d’ Un film(3000 metres), per entregues, un mètode per afavorir el consum popular, va retratar els baixos fons i els salons de la Barcelona de la Belle Èpoque.
Ja s’ha explicat que una de les injustícia més clares respecte les dones era que no podien votar. Primo de Rivera va fer un intent d’obertura aprovant que a les eleccions municipals votessin les dones solteres o vídues emancipades, però aquesta mesura no va satisfer al moviment feminista. La diputada Clara Campoamor defensarà, i guanyarà, durant la Segona República (1931) el dret a vot de les dones. Dret que hauria estat molt difícil d’aconseguir sense el treball previ d’escriptores com Maria Zambrano, Luisa Carnés, Rosa Chacel i moltes altres de la Generació del 27.
“La historia, las historias, solo ponen de relieve lo considerado transcendente y dejan en la oscuridad la vida cotidiana, la que transcurre sin estridencias, donde se han movido más intensamente las mujeres a lo largo de la historia” (María Zambrano, Viajeras de la Habana, pàg. 87).
Mentrestant els autors se centraven més en criticar la idiosincràsia del poble espanyol. Per exemple, Unamuno a Abel Sánchez. Una historia de pasión (1917) va fer un estudi de l’enveja a partir de la ruptura amb el seu germà, que suportava malament la seva fama. La tía Tula (1921) retratava el pes del compromís guiat per l’autoritat de Déu.
Baroja, que no va ser tan crític ni polèmic com Unamuno, feia més de cronista de l’època, però una lectura reflexiva ens permet veure també el seu descontent amb l’ambient de l’època. Influenciat per la novel·la picaresca espanyola i el realisme literari, mostrava els problemes polítics, humans i socials d’Espanya. Un clar exemple són Zalacaín el aventurero i La busca.
“Que pocas cosas humanas hay entre los hombres! En estos miserables no se lee más que suspicacia, la ruindad, la mala intención, como en los ricos no se advierte más que la solemnidad, la gravedad, la pedantería.”(La Busca, pàg. 89)
Revistes
Destaquem dues per la seva funció com a mitjà on els diferents autors van exposar les seves teories: la Revista de Occidente, fundada per José Ortega y Gasset l’any 1923 on, per exemple, Rosa Chacel i Maria Zambrano reflexionaven sobre la diferència i la complementarietat entre sexes; i la revista La Pluma que va publicar textos que trencaven amb el conformisme de l’època.
Recomanacions
La rueda celeste / Ursula K. Le Guin
Deia Margaret Atwood que Ursula K. Le Guin et preguntava sempre en quin món vols viure. Creava futurs possibles per repensar el món en que vivim. Literatura com a eina de pensament. La rueda celeste, escrita l’any 1971, reptarà la teva ment amb la pregunta I si un home tingués somnis que es convertissin en realitat?
En un món futur de precarietat de la humanitat un home té somnis que canvien la realitat. George Orr, home jove té por de somiar, abusa de medicaments per inhibir la son i haurà de sotmetre’s a tractament amb un psiquiatra. El món on viu és un món amb superpoblació, contaminació, canvi climàtic, violència, epidèmies, guerres, fam, explotació de recursos en pro del progrés... Aquest món de ciència-ficció no et resulta familiar? Quasi cinc dècades després de ser escrita les potents lectures d’aquesta obra són ben actuals: la filosòfica, la política, la fantàstica, la poètica...
“Llevada por la corriente, sacudida por el oleaje, zarandeada por el océano poderoso, la medusa se desplaza sin rumbo en el abismo. El brillo de la luz la atraviera, la oscuridad la penetra. Llevada, sacudida, zarandeada desde todas partes a todas partes, puesto que mar adentro no hay más brújula que lo cercano y lo lejano, lo alto y lo bajo, la medusa permanece suspendida, balanceándose. Los latidos se perciben levemente en su interior, rápidos, igual que otros imponentes latidos diurnos golpean el mar, que obedece a su vez al dictamen lunar. Suspendida, oscilante, cadenciosa, el ser más insubstancial y vulnerable sólo tiene por defensa la violència y la fuerza del océano entero, a quien ha confiado su ser, sus idas y venidas, y su voluntad.“ Així comença La rueda celeste, amb aquesta estranyesa que et situarà dins l’univers mental d’Orr fins al darrer mot.
L’any 1980 el llibre va ser adaptat al cinema. Us deixo amb una entrevista que Bill Moyers va fer-li aleshores i amb l’inici d’aquesta esplèndida adaptació.
Worlds of Ursula K. Le Guin / Arwen Curry
Documental dirigit i produït per la nord-americana Arwen Curry amb la participació d’Ursula K. Le Guin. Una immersió al procés creatiu, vida i pensament de l’autora. Una celebració humana, moral i literària a la que podem assistir a través de l’Ebiblio.
Worlds of Ursula K. Le Guin és fruit d’una dècada de treball al costat de l’escriptora. Un viatge íntim pels mons, reals i fantàstics de Le Guin que s’articula a través de fascinants animacions d’Em Cooper i Molly Schwartz i de reflexions de figures literàries com Neil Gaiman, Margaret Atwood, David Mitchell o Michael Chabon.
Arwen Curry va ser editora cap de la influent revista punk Maximum Rocknroll i ha escrit per a revistes, ràdio i cinema. Com a productora associada, els seus projectes més recents són American Jerusalem: Jews and the Making of San Francisco (2013), Regarding Susan Sontag (2014) i cinc documentals sobre ciència i tecnologia creats per la cadena pública KQUED entre 2012 i 2014. Aquest és el seu primer llargmetratge.
A Worlds of Ursula K. Le Guin serem testimonis del treball creatiu d’Ursula K. Le Guin, des dels seus inicis com a refugiada a l’aleshores desprestigiat i molt masculí món de la ciència-ficció i fantasia, fins a les seves darreres creacions, la seva influència i llegat a la literatura nord-americana i universal. No és fins a finals dels anys 70 que se la situa, a ella i a uns pocs autors de ficció especulativa més, dins el món acadèmic i literari. Un dels aspectes més fascinants del film és el treball temerari i delicat de cinema d’animació. Les animacions dels mons imaginaris de Terramar, de La mà esquerra de la foscor, del conte “The Ones Who Wlak away from Omelas” o Els desposseïts il·lustren les reflexions sobre el procés creatiu de les seves principals obres.
A les biblioteques trobaràs:
Més cerques al catàleg Aladí:
Selecció de webs:
- Ursula K. Le Guin a la Viquipèdia
- Las obras imprescindibles de la escritora feminista Ursula K. Le Guin
