Novel·la

Avui fa...

Torna al prestatge  ►
Efemèrides anteriors  ►
 

Proust i "A la recerca del temps perdut"

L'any 1913, després que uns quants editors, entre ells André Gide, haguessin rebutjat el manuscrit, Marcel Proust va córrer amb les despeses de la publicació de la seva novel·la Pel cantó de Swann. El primer volum d'una de les obres literàries més ambicioses i influents de tots els temps: A la recerca del temps perdut (1913-1927).

Inspirat per la idea que la memòria podia activar-se a través de l'experiència sensorial, Proust va començar a escriure aquesta obra parcialment autobiogràfica, integrada per set volums, i que li va portar el reconeixement mundial.

         

© Bibliothèque nationale de France, 2013.


L'exemple més famós d'aquest tipus de memòria el trobem a l'inici de la novel·la, quan el sabor i l'olor a til·la, mesclats amb una magdalena, fan que el narrador recordi de forma espontània, i amb sorprenent claredat, la seva infantesa a Combray. Els records que es produeixen per mitjà d'aquesta experiència permeten al narrador començar a explicar la seva història.

Durant molt de temps em vaig colgar dejorn. De vegades, encara no havia apagat l'espelma, quan ja els meus ulls es tancaven tan aviat, que ni tenia temps de dir-me: "M'adorm". I, mitja hora després, el pensament que ja era hora de cercar la son em desvetllava; volia deixar el llibre que em pensava tenir encara entre les mans i apagar el llum; tot dormint no havia deixat de reflexionar sobre el que acabava de llegir, però aquestes reflexions havien pres un tomb una mica particular; em semblava que era jo mateix allò què parlava l'obra: una església, una música de quartet, la rivalitat de Francesc I i de Carles V. Aquesta creença es perllongava durant alguns segons després d'haver-me despertat; no era gens estranya a a la meva raó, però pesava com unes escates sobre els ulls i els impedia d'adonar-se que l'espalmatori ja no estava encès. Després començava a fer-se'm inintel·ligible, com després de la metempsicosi els pensaments d'una existència anterior; el tema del llibre sortia fora de mi, jo era lliure de posar-hi esment o no; tantost recobrava la visió i restava tot sorprès de trobar al meu entorn una fosca, dolça i reposadora per als meus ulls, però mé sencara potser per al meu esperit, al qual apareixia com una cosa sense causa, incomprensible, com una cosa veritablement obscura.

Pel cantó de Swann, pàg. 9.

La complexitat d'aquesta obra mestra de Marcel Proust no es troba precisament a la seva extensió, sinó al tractament que rep l'estructura narrativa. Una sintaxi difícil, laberíntica, és el fidel reflex del procedir analític d'aquest autor, més preocupat per transmetre l'interioritat dels matisos de la consciència que per fer l'inventari d'una realitat exterior.


Bibliografia destacada:


"Los placeres y los días"
1896
"Pel cantó de Swann"
1913
"A l'ombra de les noies en flor"
1919
"El mundo de Guermantes"
1920/1921
"Sodoma y Gomorra"
1921/1922


"La presonera"
1923
"La fugitiva"
1925
"El temps retrobat"
1927
"Sobre la lectura"
1987
 


Per aprofundir:


"El abrigo de Proust"
Lorenza Foschini
"Monsieur Proust"
Céleste Albaret


"Cómo cambiar tu vida con Proust"
Alain de Botton
 		  


Recursos

 Webs interessants:

"Galley sheets of Swann's Way" (BNF)

  • Vídeo i àlbum fotogràfic, preparat per la BNF, on el professor Antoine Compagnon examina algunes pàgines de les galerades de Pel cantó de Swann.

"Proust and Fashion" (Pinterest)

  • Imagina't quina roba haguessin portat els personatges de Proust!

"Marcel Proust, l'écriture et les arts"

  • Exposició virtual de la Biblioteca Nacional de França.

 També et pot interessar:

Torna al prestatge  ►
Efemèrides anteriors  ►