Rafa: la meva història

El campió recentment retirat del tennis és un mallorquí que té com a pilars fonamentals de la seva personalitat el seu poble (Manacor), la seva família i el tennis. El seu joc es basa en la constància i la confiança en si mateix, en no donar cap punt per perdut i no tenir por dels seus rivals. Rafael Nadal és una persona senzilla i humil i és considerat com un dels millors tennistes de la història d'aquest esport. El llibre explica la seva infantesa, el seu creixement com a tennista i la seva sensacional carrera. Inclou moments culminants com ara la victòria a la final de Wimbledon de 2008 i la consecució d'un Grand Slam en guanyar el Roland Garros, Wimbledon i l'Open dels Estats Units el 2010. També fa un interessant recorregut vital, des de la seva llar de tota la vida a Manacor fins als vestuaris de la pista central de Wimbledon, descrivint amb tot detall les pressions que comporta jugar el torneig més important del món. Més informació: Web Oficial de Rafael Nadal Web Oficial ATP Llibres sobre Rafael Nadal a la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona Recomanat per Neus Capdevila. Biblioteca Ateneu Les Bases de Manresa

Catalán para dummies

Manual pràctic en castellà per  a aprendre català: gramàtica, frases fetes, conjugació de verbs regulars i irregulars. També inclou un breu diccionari actualitzat. Dona unes nocions culturals per entendre els costums i tradicions catalanes. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Inglés para viajar en 21 días

Expressions, accents, pronunciació  i dites  de Gran Bretanya a Califòrnia, d'Irlanda a Sud-àfrica, de Nova Zelanda a Texas. Ensenya com memoritzar i atrevir-se a parlar anglès immediatament amb les tècniques ja provades del  mètode “Inglés en 21 días”. Explica curiositats, maneres de maneres de viure o pensar de cada país, dades per a gestionar cada situació, locucions que t'ajudaran a no caure en errors i malentesos. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Dibujo e imagen impresa

Guía del prerrománico en España

Exhaustiva guia d’art que comprèn tres estils artístics que van sorgir a la Península Ibèrica entre els segles VI i X: l’art visigòtic, l’art asturià i l’art mossàrab. Tres estils sense equivalent a tota Europa que determinen l’art preromànic espanyol. L’obra s’estructura en tres parts. D’una banda una introducció amb consideracions generals sobre els tres estils artístics, abans esmentats, que conformen fonamentalment el preromànic peninsular. La segona part està estructurada per àrees, que sovint corresponen a una o dues comunitats autònomes. D’aquesta manera el lector pot preparar el seu viatge al preromànic a través d cinc grans territoris: Galícia, Cantàbria – Astúries, Castella – Lleó i La Rioja i, Centre Peninsular i Catalunya.  El preromànic dispers engloba diverses comunitats on hi ha menys presència de monuments (Andalusia, Aragó, Extremadura, Navarra i País Basc. La guia inclou amb una valoració de cada obra i de les col·leccions d’art preromànic dels museus i es presenta amb fotografies a color i detalls de l’arquitectura, fruit del treball de camp de l’autor. La tercera part la formen ¡ un lèxic específic, índex onomàstic, toponímic i bibliografia. Un llibre indispensable per descobrir un art únic i característic del nostre territori. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Les Luthiers de la L a la S

Llibre oficial del mític i inimitable grup argentí de música que, com molt bé deia un dels seus espectacles “unen canto con humor”. Creadors de personatges inoblidables com l’Adelantado Don Rodrigo Díaz de Carreras, descobridor del continent americà; Warren Sánchez, germà principal d’una secta molt peculiar; Mangiacarprini, compositor d’himnes nacionals a gust del polític de torn i Daniel el seductor, una paròdia de La forza del destino de Giuseppe Verdi, entre molts d’altres. Si hi ha un personatge que sobresurt en la trajectòria del grup és indiscutiblement el compositor Johann Sebastian Mastropiero. La singular vida i obra d’aquest músic irrepetible representa l’essència de l’humor de Les Luthiers. El grup, no només elabora els estrambòtics instruments que Mastropiero ha dissenyat sinó que també s’atreveix a reproduir la seva música... en públic. Els periodistes Daniel Samper i Álex Grijelmo fan un recorregut per l’extensa trajectòria del grup. Un recull d’anècdotes, fotografies amb un glossari dels instruments informals, espectacles, discografia, videografia i bibliografia sobre Les Luthiers. Un llibre actualitzat i imprescindible per tot aquell que ha gaudit i gaudiran amb els espectacles de Les Luthiers. Pàgina oficial de Les Luthiers: https://www.lesluthiers.org/titulares.php     *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Etnobotànica del Garraf

En aquesta guia t’endinsaràs en el món màgic de les plantes que creixen al Parc del Garraf. De la mà de dotze informants, pagesos de Vilanova i la Geltrú, Sant Pere de Ribes, Sitges, Campdàsens i del Garraf, Silvia Ysamat Alarcón, parla sobre els 133 taxons botànics identificats, els quals pertanyen a 51 famílies botàniques. Aquests taxons botànics es presenten en forma de fitxa en la qual es defineix la forma vital, la corologia i l’ecologia, el nom popular, els usos medicinals i altres aplicacions acompanyades de la font de la informació i de fotografies. Val a dir que l’espècie més citada ha estat Rosmarinus officinalis L., el romaní. Però abans d’arribar a aquesta part, hi ha una introducció al territori amb una curta explicació de la situació i dels límits de la comarca del Garraf, de la seva geologia i hidrografia, del clima, de la geografia de la població, de la vegetació i de la flora, de la creació del Parc del Garraf... És, doncs, una bona guia por portar a la motxilla mentre passeges pel Garraf i vols saber els noms de les plantes que et vas trobant pel camí! Com diu l’autora: Hem de tornar a la natura. La civilització d’avui en dia no té temps per observar el que ens envolta. (pàg. 12) Recomanació de Lourdes Escrigas Casas. Biblioteca Joan Oliva i Milà.

Atlas de las futuras islas sumergidas

Relat gràfic que mostra com l'inevitable augment del nivell de la mar està esborrant algunes illes del nostre entorn: una crònica viva que entrellaça amb habilitat assajos, mapes, recerques científiques, art i poesia per a advertir-nos d'un imminent canvi.  L’autora dirigeix la mirada cap a les comunitats illenques que sofreixen des de primera línia les conseqüències de la crisi climàtica i que lluiten contra aquesta amb esperançadores iniciatives. Les seves veus ens ajuden a entendre el present i a reimaginar el futur del nostre planeta. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Los Amos del aire : la historia de los aviadores que golpearon el corazón de la Alemania nazi

Història dels aviadors anglesos i americans que van lluitar a la Segona Guerra Mundial, en la campanya militar aèria més llarga de la guerra. Aquests soldats, no tan sols van volar sobre Berlín, Hannover i Dresde, sinó que també van participar en operacions a peu dins el territori alemany destruït. Alguns d’ells van ser capturats i retinguts als camps de concentració alemanys, en condicions dures. Un relat captivador que compta amb testimonis, entrevistes, documents dels arxius britànics, americans i alemanys. Una història humana captivadora. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Entrenamiento de fuerza : mejora tu técnica, evita lesiones, perfecciona tu entrenamiento

En un entrenament la constància és important, però ens cal tenir una bona base tècnica per millorar, evitar lesions i treure més rendiment de l’esforç que realitzem. Amb aquesta premissa, el llibre que us recomanem detalla de forma completa, però molt entenedora, com dur a terme diversos exercicis de força o resistència tant si busqueu tonificar el cos en general com si voleu entrenar per a algun esport en concret. L’obra ens presenta una part introductòria que de forma concisa i molt visual ens explica com funcionen els músculs i com es desenvolupen, com s’enforteixen els ossos, quins nutrients calen al nostre cos per treballar correctament, i altres coneixements que ens serviran per entendre millor tot allò que envolta l’entrenament de força. Bona part del llibre consisteix en el recull d’un gran nombre d’exercicis organitzats segons la part del cos en què se centren. Ofereix indicacions de com realitzar cada moviment i mostra quins músculs hi intervenen. A la part final és on posa el focus en la prevenció de lesions i fins i tot ofereix pautes d’entrenament per nivells de dificultat i un glossari perquè tots els conceptes quedin ben clars. Més informació: Entrenament (esport) al catàleg Aladí Recomanat per Roser Fortuny Valdivielso de la Biblioteca Municipal l'Ateneu d'Esparreguera.

Vosaltres, les bruixes

Vosaltres, les bruixes, és una obra de Jan Vilanova Claudín (1982), fundador de la productora teatral Sixto Paz. El text està basat en documents històrics i judicials reals sobre la persecució a dones acusades de bruixeria durant els segles XV i XVI a Catalunya. L’edició de l’obra, a càrrec del Teatre Nacional de Catalunya, -programada del 2 d’octubre al 3 de novembre de 2024-, inclou fotografies dels documents originals utilitzats per l’autor. Jan Vilanova, que també és historiador, indaga en una època on les acusacions de bruixeria servien per atacar les dones en una societat autoritària i patriarcal.  El resultat final és una obra fruït d’un procés d’investigació, teatre documental que Alícia Gorina va portar a escena, coincidint amb el sisè centenari del primer document sobre bruixeria a Europa, originari de les Valls d’Àneu. Més informació: Bruixes de paper: Alícia Gorina dirigeix 'Vosaltres, les bruixes' de Jan Vilanova Claudín a la Sala Petita del TNC, per Martí Figueres. Nuvol.com. 9/10/2024 Teaser de Vosaltres, les bruixes. Teatre Nacional. Sala Petita - Del 02/10/24 al 03/11/24 Recomanat per Eva Montiel. Bib. Central. Santa Coloma de Gramenet

Ara no miris

Després de perdre la seva filla petita, un matrimoni viatja fins a Venècia per intentar superar el dol i refer les seves vides. Allà coneixen dues estranyes germanes, amb dots de clarividència, que els asseguren que poden veure com la seva filla morta els acompanya arreu. Aquest és el punt de partida d’un text breu, però profundament pertorbador. Immersos en una atmosfera opressiva i inquietant, cada membre de la parella interpretarà els esdeveniments que se succeeixen amb una mirada pròpia, quasi paranoica, que els aïlla de les persones que els envolten. Ella només pot actuar des del trauma causat per la mort d’una filla; ell ho fa empès per la creença que ha de salvar la seva dona. Tots dos són incapaços de preveure les conseqüències del laberint psicològic en el qual acabaran perduts. L’estil de Daphne du Maurier (Anglaterra, 1907-1989) esdevé una síntesi perfecta de terror gòtic, de misteri i del millor thriller psicològic. Creadora d’arguments sòlids, personatges complexos i clímaxs difícilment imitables, es convertí en l’autora fetitxe d’Alfred Hitchcock i assolí una gran popularitat gràcies a les seves adaptacions al cinema. Les cèlebres pel·lícules Rebeca (1940) i Los pájaros (1963), així com moltes altres, estan basades en les seves narracions. També Ara no miris va ser portada al cinema l’any 1973, amb el títol en espanyol Amenaza en la sombra. Recomanat per  Vanessa Rodríguez Fornós.  Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà.

500 recetas sin gluten : desayunos, entrantes, tentempiés, platos principales y dulces

Receptes per a millorar la dieta del celíacs, amb alternatives saludables al consumidor de gluten: esmorzars, els entrants, plats principals, acompanyaments i delícies dolces.  Una col·lecció exhaustiva de receptes que agradaran a tota la família: pel fet que la malaltia es transmet genèticament, podrà controlar el seu consum de gluten i el dels seus fills. Receptes clares i fàcils de seguir. Amb informació detallada de les tècniques, estris, ingredients i idees de presentació.  Amb fotografies dels plats acabats que li permetran veure amb claredat que impressionants queden una vegada elaborats. Amb aquestes receptes podrà gaudir d'aliments que creia fora del seu abast, com el pa o els pastissos, que no semblen possibles en una dieta sense gluten.  *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

500 zumos y batidos : nuevas ideas para sazonar, espesar y endulzar sus bebidas

Aprèn a fer sucs, batuts i begudes  amb fruites. Tot saludable i adaptat a les estacions de l’any i a les necessitats:  refrescar, purificar, desintoxicar, saciar, endolcir, espessir. Aquest volum està ple de propostes, saboroses, clares de seguir. Amb informació detallada de les tècniques, eines, ingredients i idees de  presentació. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Verduras : ¡descúbrelas, cocínalas y disfrútalas!

Les verdures son molt saboroses, si sabem com cuinar-les. Aquest llibre explica amb 100 receptes, com preparar-les perquè quedin boníssimes. En termes nutricionals, per les seves bondats, s'aconsella consumir verdures en cada àpat.  Si es cuinen bé i es combinen amb els ingredients adequats, és possible gaudir d'elles diàriament: pastissos de verdures, pizzes, bunyols, lasanyes i canelons, verdures farcides, gratinades, arrebossades, saltades, croquetes, cremes, risottos, hummus, amanides... Aquest llibre ofereix informació nutricional, trucs per a triar les millors verdures, propostes per a combinar-les amb altres ingredients, un calendari de verdures i hortalisses per estacions i suggeriments per a fer-les més agradables als més petits de la casa! *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

El Gran timo de las hadas

Després de la primera guerra mundial, la societat benestant de Londres està interessada en els esperits paranomals.  L’ Alan y Violet Schofield es fan passar per experts fotògrafs  de fantasmes per guanyar-se la vida i aprofitar-se de la gent  rica. No compten que en Percival Drake, els farà un encàrrec especial. Novel·la que barreja gèneres: la comèdia romàntica, la novel·la d’aventures , una intriga policíaca amb un toc de fantasia. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

La Quietud

Na Margalida, és una dona gran, de noranta anys, que rep la visita de la Celeste, una noia peruana que té cura d’ella. Juntes tindran una llarga conversa a Menorca, on na Margalida va néixer i passa la majoria de la seva existència. Hi veiem passar tot el segle XX: la guerra civil, la segona guerra mundial, la desaparició de la seva mare, el treball del pare... Ella ara busca quietud, més precisament: “Una quietud que em portés la pau interior que cadascun de nosaltres ha de trobar en la seva més pregona sinceritat”. La ´Celesta és el contrapunt de la menorquina: jove, vital, originària d'un país ple d'animals, plantes exhuberants i ha arribat fugint de guerres i violència.  *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Estación Damasco

Un novel·la d’espies plena d’intrigues, romanticisme i molta acció. Ambientada a Síria, durant les protestes populars i la resposta violenta del dictador president Bashar al-Assad, del 2011 que va treure l’exèrcit al carrer i va fer disparar contra els manifestants a diferents ciutats sirianes. Sam Joseph, agent de la CIA és enviat a París. Té la missió de reclutar la funcionària Mariam Haddad, siriana que forma del cercle íntim de president Bashar al-Assad. Una vegada en Sam i la Mariam es traslladen a Damasc, busquen el responsable de la desaparició d’un espia nordamericà. Treballaran junts i compartiran molt més que la missió en la que arrisquen les seves vides.  *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Dramedias

Marta Buchaca és una autora teatral i guionista catalana. S’ha format com a dramaturga al Centre d'Études Théâtrales de Louvain la-Neuve (Bèlgica), a l’Institut del Teatre i a l’Obrador de la Sala Beckett. És autora de L’olor sota la pell (2005), Emergència (2006), En conserva (2007), Plastilina (2009), Les nenes no haurien de jugar a futbol (2009), A mi no em diguis amor (2010), L’any que ve serà millor (2012), Litus (2012), Losers (2014), El cim (2016), Kramig, Playoff (2018), Només una vegada (2018), Rita (2019), i Quant temps em queda? (2022).  Les seves obres han obtingut diferents premis com el Premi Joaquim Bartrina (2015) per L’olor sota la pell o el Premi Max per L’any que ve serà millor . També ha adaptat obres de teatre familiar com Alícia al país de les meravelles (2016 i 2017) i de La nit dels malsons, el 2017. I ha fet de guionista de televisió a El Cor de la ciutat i La Riera de TV3. En cinema ha escrit el guió de Les nenes no haurien de jugar a futbol, el 2017 i Litus el 2018. Les seves obres s’han vist a Croàcia, Guatemala, Veneçuela, El Salvador, Grècia, República Txeca, Xipre, EEUU i el Canadà. Amb Dramedias, on l’autora reuneix set de les seves obres, explora l’ambivalència entre el drama i la comèdia, descrivint i intercalant les intenses emocions dels moments tràgics de la nostra vida amb els successos més divertits. Tracta temes com el suïcidi amb tocs d’humor a Litus, on un jove està més preocupat pel trencament amb la seva parella que pel tràgic final del seu amic. A Rita dos germans es plantegen la necessitat d’abandonar allò que tant estimen. Kramig retrata el dia a dia d’una parella que està esperant un fill. Losers ens ofereix una comèdia romàntica sobre el descobriment de l’amor amb desesperació i Playoff és una tragicomèdia que transcorre a un vestuari d’un equip de futbol femení. També trobem a Només una vegada, el maltractament que pateix una dona per part de la seva exparella, tractada amb molta serietat i sense cap tipus d’humor. L’última obra que hi trobem és Quant temps em queda?, comèdia en què un home que tant sols li manca un mes de vida vol assegurar-se que la seva dona sigui feliç quan ell mori. Són obres que retraten molt bé experiències que ha tingut l’autora i sobre coses que li preocupen i de les seves pors. A més a més totes elles estan molt ben estructurades, combinant moments per al riure amb d’altres més del plor. Així que si voleu conèixer totes aquestes obres de Marta Buchaca, us recomanem del tot aquest llibre! Més informació: https://www.martabuchaca.com/ca  Recomanat per Oriol Bras. Bib. Josep Janés. L'Hospitalet de Llobregat 

El Cor del balneari

Al 1919, la Lola acaba d’arribar a Caldes de Montbui, després de quedar òrfena per complir la darrera voluntat de la seva mare: lliurar una capseta de música a l’Ignasi Ventura. Aquest és el propietari del Balneari Ventura, que es commou en veure la noia, per la seva semblança amb la Violeta, la seva mare, que va abandonar el lloc quan era jove. Sense tenir on anar i en ple dol, la Lola decideix quedar-se al balneari, impulsada per la curiositat sobre l’Ignasi. Surten a la llum secrets familiars i les tensions personals i socials es magnifiquen al Balneari Ventura, que esdevindrà una bella metàfora del creixement personal de la Lola i el canvi social de l’època, amb la proclamació de la Segona República. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Néixer nena

Amb una coberta suggerent, “Néixer nena” ens convida a conèixer cinc noies - de Nepal, França, Afganistan, Kènia i Mèxic- que ens expliquen com és la vida de les dones al seu país. La il·lustradora i dissenyadora gràfica francesa, Alice Dussutour, ens fa veure, a través dels ulls de la Kaneila, la Jade, la Mahnoosh, la Makena i la Luisa que les tradicions, les exigències, les prohibicions i les humiliacions encara pesen massa. Que néixer nena o nen determina la vida que tindrem. Però malgrat tot, hi ha esperança per a aquestes cinc adolescents: “La regla no és cap vergonya ni cap culpa”. “Som molt més que un cos”. “Les tradicions que ens fan mal i ens impedeixen viure han d’acabar”. “Ja estem fartes de tenir por al carrer, d’arriscar la nostra vida cada dia”. “No se sap gaire bé què passarà però una cosa és segura: nosaltres lluitarem!” Cinc relats individuals escrits per remoure la consciència col·lectiva que, a més, l’autora complementa amb informació, pel·lícules, llibres, associacions i noms d’activistes que permeten seguir indagant en els temes tractats en el llibre i despertar, a qui ho està llegint, el valor per actuar. Adequat d'11 a 12 anys. Recomanat per Natàlia Domènech de la Biblioteca Municipal La Cooperativa

A bordo de tu curiosidad

Carlos Briones és investigador del CSIC i membre de diferents estaments científics a nivell internacional. Des de fa uns anys la seva tasca com a divulgador científic ha estat molt important i això l’ha fet mereixedor aquest mateix any 2024 del Premio COSCE a la Difusión de la Ciencia . Aquesta capacitat de comunicar i divulgar la ciència de forma molt entenedora per a tothom queda del tot palesa en aquest darrer llibre. La curiositat és un dels motors de la ciència. En “A bordo de tu curiosidad: un viaje por las preguntas y retos de la ciencia actual” hi trobareu 52 capítols, amb 52 preguntes "curioses" sobre temes científics de diferents àmbits. Una pregunta per cada setmana de l’any. I també hi trobareu 52 respostes del tot esclaridores, amb rigor científic, llenguatge planer i amb bibliografia i recursos per satisfer la curiositat de qui vol saber-ne més. Més informació: Carlos Briones a les Biblioteques Presentació a Espacio Fundación Telefónica Presentació a "La aventura del saber" Enllaç a les primeres pàgines Recomanat per Olga Marcos. Bib. Tecla Sala. L'Hospitalet de Llobregat. 

Sexe : primers passos sense tabús ni complexos

Guia completa per explicar diversos aspectes de la sexualitat als joves i adolescents. Aquest llibre respon totes les preguntes, fins i tot les més íntimes, sobre temes que van des del cos, la identitat i l'amor fins a l'orientació sexual, l'anticoncepció i el consentiment. També explica temes més durs com ara la pornografia, la violència sexual i el slut-shaming. Escrit sense tabús ni complexos, aquest manual està dissenyat per guiar els primers passos cap a una sexualitat respectuosa i plena. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

En blanco : cómo focalizar la atención, la memoria y la motivación para aprender

Què podem per concentrar-nos quan ens costa  per falta d’atenció, de memòria o de motivació? Podem aprendre a centrar el nostre pensament?   En aquest llibre escrit amb claredat i una prosa assequible, Juan Fernández ens explica d'una manera senzilla i pràctica les estratègies que t'ajudaran a aprendre millor i conèixer les bases científiques que expliquen com i per què funcionen aquestes eines, la qual cosa et permetrà adaptar-les a diferents contextos. La teva capacitat de concentració millorarà, maximitzaràs el teu aprenentatge, trauràs major rendiment a la teva memòria i mai, mai, tornaràs a quedar-te «en blanc» *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

100 receptes sense receptes : sense necessitat de recepta, la foto ho diu tot!

Un llibre visual, intuïtiu i pràctic, per als que s’atabalen amb mesures.  A cada recepta trobem els ingredients i tota la informació per elaborar-ho.  Amanides, plats cuinats a foc lent, gratinats, postres… Organitzades segons les estacions de l’any, les receptes de Sophie són tant delicioses com fàcils de preparar. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Haz: otra mirada a la vida desde el escenario.

Trajectòria personal i professional de José Carlos Plaza. Amb més de 100 obres de teatre i 80 òperes dirigides i més de mil hores de docència, Haz és el seu primer llibre.  Plaza entrellaça la seva vida, les seves fonts d’inspiració i la seva experiència en el món de les arts escèniques. Llicenciat en Dret i Psicologia, l’autor aviat desperta la seva passió pel teatre, i combina els estudis oficials amb el que serà la seva vocació: el teatre. En un to directe i sincer, gens nostàlgic, narra les vicissituds per obrir-se pas en el món de l’actuació en una època on gairebé tot estava per fer. La seva etapa al Teatre Experimental Independiente, la repercussió de la dictadura i la transició en les arts escèniques, el període com a director del Centro Dramático Nacional i la seva tornada al teatre fins als seus darrers espectacles. Els seus darrers muntatges han estat “Prometeo” (Festival Internacional de Teatro Clásico de Mérida), l’`òpera “Fidelio” (Teatro de la Maestranza), “Auto de los inocentes” (Teatro de la Comedia) o “Divinas Palabras”. Com a director ha estrenat “Antonio y Cleopatra” con Ana Belén i Lluís Homar, per a la Compañía Nacional de Teatro Clásico (CNTC) “La habitación de María”  amb Concha Velasco; “El sueño de la razón” i “La Casa de Bernarda Alba” amb Ana Fernández, Ruth Gabriel, Consuelo Trujillo, Luisa Gavasa, Zaira Montes, Rosario Pardo, Montse Peidro i Marina Salas. Una mirada experta i lúcida a una manera de fer teatre, a una època de la mà d’un dels grans dramaturgs i directors de l’escena nacional. El llibre inclou un llistat exhaustiu de les obres dirigides per Plaza i una selecció de més de 70 fotografies, moltes d’elles inèdites, dels seus muntatges preferits. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Goitier

Primer recull d’històries curtes de Josh Pettinger. Les vides solitàries i buides dels seus personatges estan desbordades per un destí absurd i incert. Amb una bona dosi d’humor els protagonistes del còmic assumeixen que les seves vides estan acabades i buides de contingut però son capaços de les accions més inversemblants per aconseguir els seus somnis: sortir amb el cap d’un xicot que mai han conegut, començar a fumar per formar part d’un experiment, apostar-ho tot a una baralla fins perdre la teva família, conduir en plena gelada perquè la teva cunyada no et torna els motllos dels pastissos ... Si et sembla que no són motius prou importants es que no coneixes la mestria de Pettinger en crear situacions grotesques i portar a les seves creacions al límit del buit existencial. Inclou la sèrie “Escuadrón Victoria” on la multinacional Bezos controla el món i la vida de les persones. Aquest còmic és el malson del somni americà. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La Tierra yerma

Un western modern, situat a la devesa salmantina, protagonitzat per dues sagues de dones valentes que s’enfronten a un enemic implacable: Los ellos. Una història d’amor de dues dones de famílies enfrontades. Carla Berrocal utilitza diferents gèneres literaris per oferir-nos un relat d’aventures i amor. Trobem reminiscències del gènere de ciència-ficció en els éssers que ataquen i devoren la terra. Records de Romeu i Julieta en la trama d’amor entre les dues protagonistes. Referències a Joan Crawford en Johnny Guitar de Nicholas Ray, transformada en una vaquera charra. L’autora aconsegueix que els personatges femenins siguin valents però sense masculinitzar-les. Una història dibuixada en groc i negre, amb el traç esquemàtic que caracteritza a Berrocal. Un còmic que renova el gènere del western en el còmic tant en el seu dibuix com en la trama de la història.  * Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

El Déu salvatge

Una faula d’ambició i violència en un món fantàstic. Una obra coral narrada en 4 veus diferents sobre la fi d’una civilització. En una terra on tot està per fer i els deus i els mites s’estan creant, una tribu avança per recuperar el seu estatus perdut. En una de les seves caceres atrapaven al Sense Veu, un gibó blanc, per convertir-lo en una arma letal: el Déu Salvatge. Guió de Fabien Velhmann, a qui coneixem pel seu còmic juvenil Solos, que ha creat una història en quatre capítols i un epíleg. Cada capítol dona veu a un personatge diferent que, a través del seu estatus a la tribu, ofereix una visió distinta sobre els esdeveniments. Tirants, guerrers, poetes i esclaus es barregen en una guerra per la seva supervivència. Però ells no són els únics que volen sobreviure. Una reflexió sobre la violència, la venjança i el poder. El magnífic guió està acompanyat d’uns excel·lents dibuixos i entitat de Roger Ibáñez, autor de Jazz Maynard, que molts consideren la seva millor obra fins al moment. Un repte per a Roger que, segons una entrevista, va haver d’aprendre a pintar micos, per fer-los realistes però “sense recórrer als trucs Disney posant celles i elements que humanitzin els animals i siguin més expressius”. La composició gràfica del còmic és impecable. El primer capítol, La bèstia, té reminiscències de l’inici de la novel·la 2001: una odissea a l’espai, donat que està narrat des de la perspectiva de Sense Veu, el gibó protagonista. Els capítols La guerrera i L’hereva ens mostren dues cares d’una tribu matriarcal: la de l’espasa i la lletra que, sovint, no estan tan allunyades com pensem. L’epíleg és l’enfrontament final de les tres qualitats que més es valoren a la tribu: la poesia, la violència i el mite. Violència poètica per desvelar-nos com agonitza una civilització. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Dune

Duna (en anglès, Dune) és una novel·la de ciència-ficció escrita per Frank Herbert  l’any 1965.   Va d’un jove que haurà de viatjar al planeta més perillós de l’univers per assegurar el futur de la seva família i de la seva gent. Una gran epopeia enmig del desert, plena de batalles, lluites d’honor i sorra,...molta sorra!  En David Lynch la va dur al cinema, l’any 1984  i recentment (l’any 2021), Denis Villeneuve  la va portar a la gran pantalla.  Per on vols començar? Pel llibre o per la pel·lícula?   Més informació: Frank Herbert a les Biblioteques Denis Villeneuve a les Biblioteques Recomanat per Cesca Llambès. Bib. L'Atzavara. Òdena.

Come as you are

Come as you are: la historia de Nirvana és una biografia del grup estatunidenc de Seattle que es va convertir en tot un fenomen musical a la dècada dels 90. L’autor, el periodista nord americà Michael Azerrad, va tenir el privilegi d’estar en contacte amb els membres de la formació, especialment amb Kurt Cobain, i això li atorga una credibilitat a aquesta obra que la converteix en un document molt valuós i interessant. Valuós perquè el text està carregat d’anècdotes i successos que ens permetran endinsar-nos dins l’univers que va donar forma al fenomen Nirvana, des del moment en què els seus membres eren tan sols uns adolescents amb un futur poc prometedor fins a ser un dels grups més cotitzats de l’escena musical a tot el planeta. I interessant, pel fet que al llarg de les més de quatre-centes pàgines s’hi desgrana amb força minuciositat la personalitat del cantant, aquest artista carregat de clars i obscurs que va aconseguir crear-se una aurèola només a l’abast d’alguns escollits.  Per a aquelles persones que en el seu dia van viure l’eclosió del grunge i encara el porten dins, es tractarà d’una lectura apassionant. I, per a la resta de mortals, potser serà l’última oportunitat de conèixer millor al rei del grunge.   Més informació: Nirvana a les Biblioteques Michael Azerrad a les Biblioteques Nirvana a la Viquipèdia Nevermind a la Biblioteca virtual Nirvana, el so d’una època Recomanat per Pol Freixas Gallego. Bibliobús Montserrat. 

Materia

Yolanda Castaño és la guanyadora del Premio Nacional de Poesía 2023 per la seva obra, en llengua gallega, Materia. Poeta, estudiosa de la literatura, editora, traductora, assagista i premiada gestora cultural, Yolanda Castaño (Santiago de Compostela, 1977) dirigeix la seva pròpia Residència Literària a la Corunya, a més de –des del 2009– tallers de traducció poètica, festivals de poesia i cicles mensuals de lectures, sempre amb poetes gallecs i internacionals. Amb gairebé 30 anys de trajectòria, el nom més internacional de la poesia gallega ha publicat set llibres de poesia en gallec i castellà (a Visor Libros), volums en anglès, francès, italià, català, serbi, eslovè, macedoni i armeni, a més de poemes en trenta llengües més. És també autora de set poemaris per a públic infantil, obres signades com a editora, estudiosa de la poesia gallega, biògrafa de poetes i traductora. Castaño ha fusionat poesia amb altres llenguatges creatius: plàstica, música, audiovisual, dansa, còmic, cinema en 360°, arquitectura i fins i tot cuina.   Més informació: Yolanda Castaño a les Biblioteques Recomanat al Bibarnabloc, l'aparador cultural de Biblioteques de Barcelona.

La Rebelión de las hienas

Un viatge autobiogràfic a l’encontre de referents intersex per iniciar una revolució. Els relats dels protagonistes ens mostren la construcció d’una identitat col·lectiva a la recerca d’un present/futur de llibertat i amb drets. Castelló, 2016. Neix Lola. L’actriu protagonista. Surt a escena. I va trencant, a poc a poc, el seu silenci. Viatja, en cerca de referents. La primera hermafrodita a cavall està allà, esperant a Barcelona. A la vora del Mediterrani n’apareix una altra: la Melero. Una sobtada trucada a la porta a Galícia, juntament amb la saltadora de tanques del COI. Ansiosa, emigra. Instal·lada a València es troba, inesperadament, amb una xiqueta del Cabanyal. Viu les seves catarsis. A Logronyo, balla amb una altra de las “machorras”. Perd el rumb. Descobreix una brúixola intersexual situada en  un punt de Mèxic. Següent destí: País Basc. Al pupitre del costat hi seu la Kollontai del segle XXI. Des de Madrid, irromp amb força la veu de la senyora “bien y fetén”. Mentrestant, una au fènix extrabinària travessa el cel gris de Biscaia. I, llavors, posa cara a l’holograma del documental “No box for me”. Què falta? Descobrir “un notes” del districte sud de Sevilla. Tornar a casa. Conversar amb les dues que faltaven. Parar. A Salamanca, escriu i performa. Lola s’empodera i Mer es desarmaritza. Per fi, ha trobat una família intersex. Toca defensar-se, cloquejar ben alt. T’uneixes a la rebel·lió de les hienes? Més informació: Mer Gómez a les Biblioteques  Recomanat al Bibarnabloc, l'aparador cultural de Biblioteques de Barcelona

Com un batec en un micròfon

La Gabi, de divuit anys, i en Quim, de trenta-nou, coincideixen unes vacances d’estiu al mateix poble de l’Empordà, i comencen a flirtejar. Com un batec en un micròfon no és una història d’amor o almenys això defensa l’autora, Clara Queraltó, a l’excel·lent entrevista que li feien al pòdcast Gent de Merda aquest passat Sant Jordi.  La novel·la, en tot just dues-centes pàgines, explora el tema de les relacions amb grans diferències d’edat que estem acostumats a veure, sovint, entre homes grans i noies més joves. En realitat, el llibre són dues històries. Durant la primera part llegim la versió de la Gabi, una adolescent que acaba de fer divuit anys i que passarà l’estiu cobrant el seu primer sou fent una substitució a la biblioteca del poble.  A la segona, descobrim la versió del Quim, un home fet, amb feina estable i més aviat tímid, que està passant uns dies en una casa rural amb amics de la seva edat. Darrere una actitud inicial aparentment responsable i passiva envers la Gabi, anirem descobrint que el Quim amaga moltes inseguretats, i que no és tan innocent com podia semblar al principi. L’autora evita deliberadament descriure’ns un personatge depravat i maliciós per fer-nos sentir més aviat compassió que fàstic. La història des del punt de vista del Quim està escrita a l’inrevés, comença pel final i va reescrivint les escenes descrites per la Gabi fins arribar a l’inici de la relació. De manera reflexiva, ens fa interpretar els fets des d’una perspectiva contraposada a la que ja coneixíem, mirant cap enrere d’una manera molt original i tan ben trobada que provoca la sensació d’estar girant les pàgines en la direcció equivocada. Curt i absolutament addictiu, Com un batec en un micròfon està escrit per ser devorat en un parell de tardes. Un llibre que ens convida a reflexionar sobre el poder en relacions desiguals sense infantilitzar la joventut i abordant el tema sense reduccionismes.

Profanando el sueño de los muertos

Àngel Sala, escriptor, crític de cinema i, des del 2001, director del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges, fa una exhaustiva recerca sobre el cinema fantàstic espanyol. Des dels pioners com Segundo de Chomón, Edgar Neville fins la renovació amb autors com Alejandro Amenábar, Jaume Balagueró i Juan Antonio Bayona. L’autor proposa una ampliació en la definició del gènere fantàstic, tant en la seva accepció teòrica com geogràfica, que ens permet descobrir pel·lícules i cineastes sovint no associades a aquest gènere. Si el cinema de terror profana el somni dels morts, també aviva el dia a dia dels espectadors, que troben en el cinema de terror un pont entre la realitat i la ficció, entre la quotidianitat i lo supranatural. Els amants del gènere trobaran una filmografia, ordenada cronològicament de totes les pel·lícules i sèries esmentades o analitzades a l’assaig. Una bona excusa per rescatar de l’oblit joies cinematogràfiques del nostre cinema i, alhora, morir-se de por. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Príncipes y esclavos : una historia social y cultural del deporte

L’esport, des de sempre, ha estat molt més que un simple temps i resultat. És un mirall de la societat a la que es viu, és un generador de mites i un aparador de marques. Aquest llibre parla de tot això que hi ha més enllà de les competicions, tocant també temes com les barreres que han hagut de trencar les dones o el racisme.   Recomanació feta per Berta Cama Sanchez. Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès

Racons excepcionals de la costa catalana

Si t’agrada caminar per llocs excepcionals amb tranquil·litat i acompanyat de la família i dels amics, et proposem la lectura de Racons excepcionals de la costa catalana. Consta de dos volums. En el primer trobaràs 10 racons extraordinaris des del cap de Creus al Garraf: Colera, Cadaqués, Begur, Tamariu, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Tossa de Mar, Blanes, Calella i Sitges. En el segon, 10 racons més des de la Costa Daurada al delta de l’Ebre: Altafulla, Salou, L’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors, L’Ametlla de Mar, El Perelló, L’Ampolla, Deltebre, Sant Jaume d’Enveja, Amposta i La Ràpita. Catalunya té 550 km de costa on trobem magnífics llocs per descobrir i gaudir: penya-segats, platges de sorra daurada. Per tant, en aquestes dues guies trobaràs 20 espais d’aquesta meravellosa costa que té Catalunya.  Per començar hi ha una breu explicació de la població per tal d’explorar alguna cosa més que el mar i de cada platja o cala, una breu descripció dels serveis que ofereix. Al final de cada capítol s’ha inclòs un apartat d’ “Altres opcions”, que fa referència a activitats aquàtiques, museus o monuments propers a l’indret, com també una “Caminada”, un excursió per completar la jornada, sigui pel tram del litoral o cap a l’interior, acompanyat d’un mapa rel recorregut. Són dues guies que pertanyen a la col·lecció de Guies familiars, Indrets i paisatges, Descobertes per a totes les edats, amb una informació molt precisa i valuosa. Recomanació de Lourdes Escrigas Casas. Biblioteca Joan Oliva i Milà.

El cavaller que no volia lluitar

No hi ha manera, en Jan no vol lluitar! En lloc de barallar-se, s’estima més llegir. Els seus pares li diuen que, essent un cavaller, alguna cosa o altra haurà de fer. Aleshores en Jan s’endú l’espasa i l’escut que li donen els seus germans, omple les alforges del seu fidel cavall amb un bon carregament de llibres, i comença el seu viatge a la recerca dels personatges més ferotges de la contrada.  I tu, ja saps com amansir un drac?  Aquest conte ens convida a qüestionar-nos la necessitat de les baralles per a resoldre malentesos. El protagonista té molt clar que les coses no es fan així, i s’estima més recórrer a l’amabilitat, al respecte i als bons contes per aconseguir tornar a casa com un bon cavaller! Adequat de 6 a 8 anys. Recomanat per Gemma Artigas de la Biblioteca Antoni Comas de Mataró

Rutes : itineraris inoblidables des de l'Antiguitat fins als nostres dies

Al planeta Terra hi trobem milers de quilòmetres de superfície terrestre per recórrer i tants o més indrets per descobrir. L'ésser humà és una espècie inquieta, tant que ha desenvolupat una necessitat el fet de conèixer nous llocs o construir màquines ben diverses per fer-nos viatjar. Perquè viatjar ens fa sentir lliures, ens obre la ment cap a allò desconegut i ens ensenya a respectar tant el paisatge que ens envolta com les persones que hi viuen.  A través del llibre que et recomanem avui coneixeràs algunes de les rutes més famoses de tots els temps que grans exploradors de la història es van atrevir a realitzar. D'aquesta manera, viatjaràs per els Icefields Parkway, el camí Inca, la Via Àpia, la ruta de les espècies, la del te o la de la seda, resseguiràs el pas del tren transsiberià o passejaràs per la Garden Route, entre d'altres propostes. De cada itinerari trobaràs una fitxa tècnica, una descripció de la ruta, curiositats vàries i personatges clau o relacionats amb ella.  No t'ho pensis més i endinsat a viatjar per indrets ben curiosos que amaguen una trepidant història al darrere.  A les biblioteques trobaràs...  Si vols descobrir encara més indrets del nostre planeta, no et perdis aquests altres llibres que pots trobar a les BibliotequesXBM:  Viatjar sense pressa / Carl Honoré Atlas de las grandes expediciones / Philip Steele Grans aventurers / Alastair Humphreys Viajar por el mundo / Malcolm Croft Intrèpides / Cristina Pujol Buhigas  Recomanat per Cristina Freixas Casanovas. Biblioteca P. Fidel Fita d'Arenys de Mar

Islas del Caribe

Les illes del Carib són un lloc únic i ple de vida que sorprenen als viatgers: platges de somni,  aigües cristal·lines plenes de fauna marina (ocells vistosos, peixos multicolors, tortugues i balenes), una rica cultura del Carib plena d’històries i de musica plena de ritme  i una  deliciosa i especiada gastronomia criolla. Aquestes illes ofereixen una experiència inoblidable. Aquesta guia ofereix informació detallada dels llocs per visitar, el menjar i els millors allotjaments.  *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Plovien ocells

Aquesta és la història de tres homes que han triat retirar-se del món i viure als boscos del nord del Canadà. Són tres homes peculiars, ja ancians, que estimen la llibertat. Un dia, tanmateix, algú arriba fins al seu amagatall. Una fotògrafa que busca un dels últims supervivents dels Grans Incendis, un tal Boychuck, els ha trobat. I no és l’única. Poc després apareix la Marie-Desneige, una dona petitona de més de vuitanta anys que arribarà com una brisa lleugera que els esvalotarà la vida. Mentre intenten entendre la història del Boychuck, l’ordre habitual al racó secret del bosc quedarà capgirat i una cosa impensable i extraordinària sorgirà entre tots plegats. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La Revelació

Què passa quan tens una família modèlica, ets un ciutadà amb fil directe a la Casa Blanca, aportes un dineral al Partit Republicà, et sents al capdamunt del món, però Barack Obama guanya les eleccions presidencials? El teu orgull d'home blanc, conservador i patriota se sent ferit? T'ajuntes amb altres com tu i comences a fer conxorxes contra el futur president, amb tota mena de tripijocs escassament legals? El Paio Gros se sent legitimat per considerar-se entre els bons, entre els escollits, com si descendís directament dels pares fundadors dels Estats Units, i creu que tot i tothom gira al seu voltant. Però anirà descobrint que no és fàcil aferrar-se al poder, que la seva dona i la seva filla tenen idees pròpies sobre la vida, que el món està canviant, que per a ell el somni americà potser serà només un somni, o un malson...  *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Una llum tímida

La Isabel és una jove mestra que és destinada a un poble de València, Manuel, a final dels anys cinquanta. Allà  s’enamora de la Carmen, una altra de les mestres. La Carmen, filla de la família important del poble i de conviccions molt conservadores, no ha imaginat mai que pugui sentir el mateix, però sense poder evitar-ho neix una història d’amor entre les dues que la societat els obliga a amagar i viure en secret. Una història que sembla tocar la fi quan la família de la Carmen la convenç perquè s’interni en un hospital de malalts mentals per curar-se d’aquest amor que no pot ser. Temps després, la Carmen torna amb la Isabel i deixa enrere família, hospital i feina, però la vida de parella que duen juntes a Catarroja ha d’enfrontar-se a les seqüeles del tractament que ha rebut. Basada en una història real que ha inspirat també l’èxit teatral del mateix títol, Una llum tímida ens trasllada als últims quinze anys del franquisme, a l’escola i a la societat de l’època. Àfrica Alonso ha escrit una novel·la colpidora sobre la força de l’amor en temps d’opressió que és també un homenatge a la lluita de dues dones per encaixar en el que la societat espera d’elles i la seva voluntat de viure en llibertat i sense complexos. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Si este no es mi hogar

Una inquietant novel·la que conté tant una història d'amor com una irònica i moderna història de fantasmes. Finn, és un professor de mitjana edat en un descans forçós de la feina que acaba per assumir: al cap i a la fi pot ser que resulti massa emocional impartir classes d'història precisament ara, quan la nació es precipita cap a la histèria. En Finn rep una trucada que l'avisa que la seva exparella, Lily - que té tendències suïcides- té  seriosos problemes. Tots dos començaran un estrany viatge junts, mentre Lily es mou d'un món a un altre i Finn s'enfronta a preguntes ineludibles sobre la vida i la mort, el dolor i el passat, la comèdia i tragèdia, i les diàfanes separacions que existeixen entre tots ells.  I enmig de tot això, el lector haurà de resoldre el misteri d'un estrany diari del segle XIX que conté la història d'un assassí. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

La Colònia

Què passaria si un pintor anglès i un lingüista francès decidissin passar l’estiu a una illa remota de la costa irlandesa durant el conflicte entre unionistes i republicans? Partint d’aquesta premisa i reduint un context molt ampli per fer-lo cabre en una petita illa, la irlandesa Audrey Magee explora a La colònia qüestions tan complexes com la politització de la llengua, els efectes de la violència a la vida quotidiana o les diferents cares del colonialisme. La violència també es percep a les interaccions entre els habitants irlandesos de l’illa i els personatges nouvinguts, en Lloyd –l’anglès– i en Masson –el francès. Aquestes dues figures encarnen de manera força evident l’agressivitat del colonialisme: arriben a l’illa sense intenció de conviure realment amb els habitants irlandesos; no volen conèixer-los de veritat, només volen endur-se’n una experiència que ja tenen preconcebuda. Extret de www.nuvol.cat *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Rojo, blanco y sangre azul

Casey McQuiston és una escriptora nord-americana que es dedica a l'escriptura de novel·la romàntica coneguda popularment com new-adult. Una de les seves obres més destacades és la novel·la amb la qual va debutar,  "Red, White & Royal Blue" que va ser inclosa a la llista dels més llegits de The New York Times  i que tracta la història d'amor entre el fill de la primera presidenta dels Estats Units i el príncep d'Anglaterra.  En els darrers anys s'ha publicat una gran varietat de novel·les per adults i també juvenils sota el gènere romàntic però amb protagonistes del mateix sexe com és aquest cas. Una història d'amor que comença amb el tòpic "enemies to lovers", o el que és el mateix, d'enemics a amants, per explicar-nos la relació entre Alex, fill de la presidenta dels Estats Units, i Henry, príncep d'Anglaterra, els quals porten anys de rivalitat mútua. El món polític i el de la reialesa s'uneixen per endinsar-nos de ple en una societat on les aparences ho són tot. De fet, molts dels problemes que hauran d'afrontar els dos protagonistes provenen d'aquests mons on ells han de viure forçosament.  Molts moments còmics, altres romàntics i un bon ritme de la narració, fan que aquesta novel·la sigui interessant i ens atrapi des del primer moment. Les trames polítiques es barregen amb el tema amorós, mantenint-nos en suspens durant tot el llibre.  Un llibre fresc, divertit, gamberro fins i tot en alguns moments, però ple de delicadesa i amor amb uns personatges ben treballats i creïbles.  Si voleu passar una bona estona, riure i emocionar-vos, no dubteu a llegir-lo.   Més informació: Casey McQuiston a les Biblioteques Casey McQuiston a la Viquipèdia Pel·lícula basada en la novel·la Recomanat per Marta Camps. Bib. El Safareig. Capellades.

Solito

"Solito" explica el viatge que va fer Javier Zamora amb tan sols 9 anys per reunir-se amb els seus pares a Califòrnia. El petit Javier surt del Salvador i deixa enrere els seus avis i la seva tieta per començar el viatge que el farà arribar als seus pares a EEUU, un viatge que farà en gran part tot sol i que ens mostra la realitat que viuen tantes persones migrants que han de travessar fronteres d'una forma precària i perillosa per cercar un futur millor. El llibre descriu les pors, les inquietuds, les experiències que vivia el Javier com a nen de 9 anys en un viatge que en molts moments és molt perillós per a la seva vida i dels altres nens i adults que l'acompanyen amb el "coyote". Un llibre necessari per conèixer com és aquest viatge que empren tanta gent de sud a nord, travessant fronteres com la de Mèxic amb EEUU i que molts cops acaba costant la vida a tanta gent. Més informació: Javier Zamora a les Biblioteques Javier Zamora a la Viquipèdia Recomanat per Marta Sala González. Bibliobús Serra de Rubió. 

Berlín: la guía hedonista

Viatja a Berlin i gaudeix de la seva gastronomia, exposicions, racons i joies arquitectòniques fora del circuits tradicionals. Aquesta guia és per a viatgers exigents que volen viure experiències de manera diferent. Està organitzat per temes i compta amb nombrosos mapes i fotografies. Podràs conèixer la historia de la ciutat, passejar  pel parc Tiergarten, comprar al mercat de  Landwehrkanal, menjar uns gustosos  currywursts i conèixer com es vivia a la RDA passejant per la Karl-Marx-Allee. No t’oblidis visitar l’edifici de la la Filarmónica de Berlín, tot un exemple de disseny innovador d’arquitectura.   *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La Mort misteriosa de Dolors Bernabeu

El 21 d’agost de 1925, al passatge d’Escudellers de Barcelona, no gaire lluny de la Rambla, va morir en estranyes circumstàncies una noia de 16 anys. Era la Dolors Bernabeu, coneguda com a Lolita. Va ser un dels casos criminals més cèlebres de l’època, que va ocupar pàgines de diaris durant setmanes i mesos i va inspirar tot tipus de teories i rumors. Aparentment semblava un suïcidi, si bé els forenses van dictaminar que la noia havia mort per un tret de pistola. Tot apuntava a persones importants implicades en l’assassinat, concretament al fill del capità general de Catalunya. Finalment, però, el 22 de maig de 1926 va aparèixer una nota breu a diversos diaris de Madrid i Barcelona que assegurava que el jutjat havia arribat a la conclusió que va ser un suïcidi. El jutge instructor, Ramón de Páramo, pressionat pel règim del general Miguel Primo de  Rivera, no va poder anar més lluny i el cas es va tapar. Josep Sala i Cullell (Girona, 1978), després d’una recerca exhaustiva, reconstrueix la Barcelona convulsa de l’època. Ens transporta als baixos fondos, al temps dels cabarets i el pistolerisme, i retrata l’efervescència de la premsa i la manera de fer dels periodistes barcelonins dels anys 20 del segle passat. Coneixerem també els treballs d’investigació del jutge i les proves pericials, encara rudimentàries si les comparem amb les d’avui dia però amb resultats concloents.  En la línia del “true crime” que ara està tan de moda, l’autor defuig el sensacionalisme i ens ofereix informació contrastada i documentada, “posa llum a la foscor” i rescata de l’oblit la memòria d’una víctima innocent. Més informació: Josep Sala i Cullell a les biblioteques “Per alguns va ser un suïcidi, per uns altres un assassinat” Recomanat per Bib. Vilanova del Camí.

No siento nada

Què tenen en comú Leonardo Di Caprio, Sòcrates i Eva Illouz? Que a No siento nada, d’una manera o altra, ens ajuden a entendre la concepció de l’amor en l’actualitat. Leonardo, tenint múltiples parelles menors de 25 anys. Sòcrates, reflexionant i flirtejant amb els assistents a El Banquet. I Eva Illouz, dedicant tota una vida professional a investigar els perquès de la vida emocional de les persones. No siento nada és un assaig visual de l’autora de còmics sueca Liv Strömquist (Lund, 1978) que reflexiona al voltant de les relacions romàntiques a l’era contemporània, caracteritzada per la rapidesa, l’individualisme i el narcisisme.  Partint de l’anàlisi de la figura de Leonardo Di Caprio, i posant-la en relació amb teories proposades i exemplificades per pensadors, celebritats o erudits; aconsegueix explorar i realitzar una radiografia del concepte de l’amor des de la sociologia, la psicologia, la cultura i l’economia. No us deixeu enganyar per la presentació i el format poc tradicional d’aquest assaig: hi trobareu referències molt interessants a filòsofs, sociòlogues, psicoanalistes, artistes, poetes... que ens permeten veure l’erosió que ha patit el concepte al llarg de la història. Fugint de formats feixucs i acompanyat d’un subtil humor sarcàstic, No siento nada us farà reflexionar sobre com ens relacionem les persones a l’era de Tinder i on la llibertat individual esdevé l’epicentre de la nostra societat. La finalitat d’aquest assaig no és jutjar o establir el que és bo i és dolent; sinó oferir una panoràmica general al lector i convidar-lo a reflexionar sobre el que l’envolta. Més informació: Liv Strömquist a les Biblioteques Liv Strömquist a la Viquipèdia Recomanat per Mónica Bautista. Bib. Mont-Àgora. Santa Margarida de Montbui. 

Viure ràpid

L’escriptora francesa Brigite Giraud va perdre la seva parella en un accident de cotxe, just quan estaven a punt de fer un canvi de casa amb el seu fill petit. Vint anys més tard, després de milers de nits d’insomni i preguntes sense resposta, Giraud va decidir convertir el seu dolor en novel·la. I en va sortir "Viure ràpid", una història devastadora escrita com un macabre compte enrere fins al moment del fatídic accident de cotxe. A "Viure ràpid" l’autora fa un dolorós i sincer exercici per recordar i reviure minuciosament els dies, hores, minuts i segons previs a perdre la seva parella. I ho fa estructurant la novel·la en petits capítols encapçalats pel fatídic: “Si...”. Així, es pregunta que hauria passat “si jo no m’hagués volgut vendre el pis, si no n’haguéssim demanat les claus abans d’hora, si no hagués trucat la mare...”. Fins a vint-i-tres situacions que reprodueix de manera detallada i minuciosa, on s’escolen crits d’enyorança i tristesa. És en aquest sentit que es pot considerar un llibre sobre el dol, que recorda a d’altres obres com “L’any del pensament màgic”, de Joan Didion. “Han passat vint anys i tinc forats a la memòria. De vegades et perdo, et deixo sortir de dins meu. De vegades m’haig de concentrar per reconstruir el teu rostre. Això sí que no m’ho hauria pensat mai”, conclou Brigite Giraud. La seva valentia per mostrar i compartir el seu dolor li va valer el Premi Goncourt de Novel·la l’any 2022. Més informació: Brigite Giraud a les Biblioteques Entrevista a Brigite Giraud al programa "Més 324" (22/06/2023)   Recomanat per Magda Bartrolí. Bib. Central. Igualada.

El visitant

La jove Anna acaba de desaparèixer. Diuen que se l’han enduta per interrogar-la i el seu pare, el doctor Sigmund Freud, està molt intranquil. Arran d’aquest fet, l’insigne psicoanalista, un ateu fins a la medul·la, experimenta una greu crisi existencial enmig de la qual rep una visita inesperada: un misteriós dandi es cola per la finestra de casa seva i, inexplicablement, li revela que sap moltes coses d’ell. Durant la conversa que tots dos mantenen després de la sorpresa inicial, Freud li confessa que faria tot el que calgués per recuperar la seva filla. Fins i tot seria capaç d’apropar-se a Déu, si, fent això, sabés que així aconseguiria alliberar-la de les urpes de qui la manté retinguda. Però el desconegut no pot oferir-li cap resposta satisfactòria, per la qual cosa el protagonista opta per allunyar-se encara més de la fe, tot preguntant-se quina mena de divinitat és capaç de permetre que el Mal esclafi els bons i els innocents d’una manera tan inclement. Una vella pregunta que s’ha anat fent també la Humanitat al llarg dels temps i que l’home modern tampoc no ha estat capaç de resoldre, malgrat tenir al seu abast infinitat de recursos que li han permès eixamplar els seus coneixements. Per descomptat, l’obra d’Schmitt, no pretén interpel·lar l’espectador per tal que sigui ell qui la resolgui ni perquè respongui si existeix o no un Déu empàtic amb les seves criatures. Però sí que posa de manifest la vulnerabilitat i la condició desoladora de l’ésser humà abandonat a la seva sort i triturat pels engranatges que ell mateix ha anat creant. I és que l’escenari al qual ens remet Schmitt, ens situa en una època en què estan a punt de desaparèixer el vell ordre, els valors de l’antic món i molts principis humanitaris, i no pas per causes que poden atribuir-se als avenços de la tecnologia o al progrés científic. L’argument s’emmarca en un episodi històric molt concret, conegut sota l’etiqueta d’Anschluss. Es tracta d’un moment en què el nazisme inicià el seu procés d’expansió després d’instal·lar-se en el cor de la vella Europa, tot desintegrant la Pau de Versalles, si fa o no fa, signada només una dècada abans. Ens situem, per tant, en una Viena imperial a les acaballes; en l’Àustria annexionada per les forces d’ocupació que està a punt de convertir-se en república; i en una nació, un poble, que ha estat envaït per la barbàrie de les tropes nazis durant la primavera de 1938. Tanmateix, una lectura tan restringida a aquests fets restaria sentit a l’argument, perquè, aquesta obra va força més enllà d’aquesta data assenyalada en el calendari històric. El visitant no demana una interpretació literal del text dramàtic, sinó una profunda reflexió que vagi més enllà de les circumstàncies personals o individuals del protagonista, i passar de l’anècdota particular a la categoria, per fer, com veurem, una lectura més transcendent. És per això que no en sabrem res pràcticament, de la noia i que, si ens hi fixem, l’obra sembla despullada d’emocions. I per això, també, el personatge de Freud no es recrea en els seus sentiments, en un moment tan dramàtic com el que està vivint. L’autor més que recrear-se en el drama humà, que toca de passada, fa lliscar la història cap a un altre vessant i, sense haver-se plantejat escriure una teodicea, ens presenta un personatge que es troba al bell mig de dues idees contraposades: l’experiència del Mal que s’arrela en un món com el nostre, pensat i creat per un ésser omniscient i un Déu suposadament bondadós i omnipotent. D’aquesta manera, Schmitt ha convertit Freud en el testimoni viu d’una profunda crisi de consciència i en el paradigma de la desconfiança que amara les creences de l’home des del segle XX, quan es posa a reflexionar sobre el seu rol en el món, en el grau de responsabilitat dels seus actes o interpel·la la presència d’un suposat Creador davant d’unes circumstàncies que el desborden tràgicament. I és que, quan Freud es posa a fer preguntes profundes, o quan demana ajuda, no obté cap rèplica, ni del cel, ni del seu interlocutor. Schmitt ha deixat enlaire expressament qualsevol resposta coherent, perquè, en el fons, no n’hi ha, realment, quan els éssers humans es troben esclafats sota les botes de la barbàrie. Hi ha qui, malgrat tenir present tot això, es trobarà temptat encara de preguntar qui és aquell personatge misteriós que visità Sigmund Freud aquella nit. Doncs sapigueu que tampoc no obtindrà cap resposta, perquè, això no té importància. El fet de saber-ho no canviarà gens els destins de Freud o de la seva filla. Si sou creients, potser pensareu que era Déu mateix qui va venir a veure’l o un emissari caigut del cel. Podeu creure, si us ho estimeu més, que el misteriós visitant no era més que un lladre ximple; o la vivíssima representació del Mal, projectada, en la torturada consciència del personatge, tal vegada. Això, és cosa vostra, empreu el lliure albir per decidir-ho. És tot el que tenim. Aquesta serà també la sensació que s’empararà de vosaltres quan s’abaixi el teló en acabar-se aquesta obra. I aquesta és precisament també la seva força. Eric-Emmanuel Schmitt, autor francès de nacionalitat belga, va escriure "El visitant" inspirat en la commemoració de l’aniversari de la mort de Sigmund Freud. L’obra va ser estrenada l’any 1993 i obtingué tres premis en el certamen nacional de teatre Nuit des Molières, de França l’any 1994. Recomanat pel Servei de Biblioteques de Sant Cugat del Vallès.

El Maestro que prometió el mar

Història d’Antoni Benaiges, mestre tarragoní que el 1935 va ser destinat a Bañuelos de Bureba, poble de Burgos: Va introduir la metodologia pedagògica innovadora de Freinet entre els seus alumnes, que va transformar la vida dels seus alumnes i del poble. Durant Guerra Civil va ser assassinat per grups falangistes. Passats molts anys i amb motiu de l’apertura de fosses comunes, la gent del poble recorda la promesa i tasca del mestre.   *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Bebepedia : guía imprescindible para sobrevivir a la crianza con humor y rigor

Manual pràctic i amè sobre l’embaràs, el part, la cura i criança d’un nadó. L’autor és un experimentat pediatra, investigador i divulgador que ho explica de manera àgil. Inclou un seguit de preguntes i respostes per als nous pares i mares.   *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Aprender a leer : de las ciencias cognitivas al aula

Aquest llibre descriu el funcionament del cervell que llegeix, i explica que aprendre a llegir consisteix a prendre consciència de les estructures de la llengua oral i connectar-les eficaçment amb el codi visual de les lletres. Atents a l'aplicació dels seus coneixements a l'escola i en l'àmbit familiar, *Dehaene i el seu equip no es limiten a un únic mètode òptim: ofereixen una sèrie de principis educatius que faciliten el descobriment de la lectura. Així, els jocs amb els sons de les paraules, tant com l'atenció degudament concentrada, permeten accelerar l'automatització del desxiframent, i alliberar recursos en la ment per a dedicar a la comprensió dels textos. L'avanç gradual, la diversitat d'exemples i l'adaptació al nivell dels nens contribueixen a millorar l'ensenyament, garantint la diversió a l'aula. La clara i àgil explicació no perd de vista les possibles dificultats, com l'adquisició de la lectura en mitjans desfavorits i també la dislèxia. Amb la convicció que una política educativa rigorosa i estimulant per als mestres pot portar els seus fruits, es presenten aquí experiències reeixides que van aplicar aquestes idees i també una orientació pedagògica basada en les dificultats pròpies de la nostra llengua. Aprendre a llegir confirma amb escreix que és desitjable i possible travessar el pont que porta dels laboratoris a les aules. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Cómo funciona el espacio

és una obra visualment impactant i educativa que ofereix una introducció completa i accessible a l'astronomia i a la cosmologia. Aquest llibre és ideal per a persones que senten curiositat per entendre els misteris de l'univers, des dels planetes i les estrelles fins a conceptes complexos com els forats negres i la matèria fosca. Amb una combinació d’il·lustracions atractives i explicacions clares, el llibre aconsegueix simplificar temes complexos de manera que puguin ser entesos tant per adults com per joves lectors. A través de gràfics i imatges visuals, es presenta el funcionament de l'espai i es respon a preguntes sobre el cosmos de manera amena. Si tens interès per l'astronomia o vols tenir una comprensió més clara del que sabem sobre l'univers, aquest llibre és una excel·lent elecció. Proporciona un recorregut fascinant per l'espai que farà que qualsevol persona, independentment del seu nivell de coneixements, es meravelli davant les vastituds del cosmos.

Ciencia y humanismo

és una reflexió profunda i captivadora sobre la relació entre la ciència i els valors humans. Aquest llibre, escrit per un dels grans físics teòrics del segle XX, no només explora els fonaments de la física i la biologia, sinó també el paper que la ciència ha de tenir en el desenvolupament de la humanitat. Schrödinger examina temes fonamentals, com la responsabilitat ètica dels científics, les implicacions filosòfiques de la ciència moderna, i com els descobriments científics haurien de contribuir al bé comú. A través de les seves reflexions, l’autor proposa una integració entre ciència i humanisme, plantejant la necessitat d’una visió més holística que abasti no només el coneixement tècnic, sinó també els valors ètics i humans. Aquest llibre és ideal per a aquells que busquen una comprensió més profunda de la ciència des d’una perspectiva humanista i filosòfica, i és una lectura essencial per a tothom interessat en la intersecció entre ciència, ètica i societat.

Caos, orden y otras movidas del universo

és un llibre que desmitifica conceptes de la física moderna d'una manera accessible, entretinguda i plena d'humor. A través d'explicacions senzilles i exemples de la vida quotidiana, García aconsegueix que temes com el caos, la teoria de l'ordre, l'atzar i l'estructura de l'univers es puguin entendre fàcilment, fins i tot per a aquells sense formació científica. L'autor utilitza analogies i anècdotes per desglossar conceptes abstractes i complexos, fent-los molt més propers i comprensibles. El seu enfocament és ideal per a aquelles persones que sempre han tingut curiositat per la física però que podrien sentir-se intimidats per la terminologia tècnica o la complexitat dels temes. Si busques una lectura que combini ciència, humor i cultura pop per aprendre sobre els principis fonamentals que regeixen el cosmos, aquest llibre és una excel·lent elecció.

Educa el teu cervell : aprèn com funciona i com optimitzar-lo per gaudir d'una vida més plena

Sota el títol Educa el teu cervell: aprèn com funciona i com optimitzar-lo per gaudir d’una vida més plena, David Bueno ja declara la intencionalitat d’aquesta obra: entendre el funcionament d’aquest òrgan tan desconegut i fascinant per progressar i assolir les nostres metes. L’autor comença trencant esquemes amb l’ordre convencional del llibre. En aquest cas pròleg i epíleg es capgiren per tal de sobtar el lector i fer-lo reflexionar per entendre que el nostre cervell és un òrgan plàstic, canviant i flexible i que pot créixer gràcies a l’esforç, la pràctica i l’aprenentatge continu. A través de diversos capítols amb preguntes per reflexionar, exemples, mirades al passat, present i futur ens mostra com podem modificar els nostres hàbits i els dels nostres fills, però no de manera immediata, per aconseguir una vida plena. L’aprenentatge constant, una actitud positiva, gaudir del camí i no tan sols de l’assoliment dels objectius, buscar inspiració, fomentar la col·laboració i sobretot creure en nosaltres són algunes de les premisses a mode de resum que ens ofereix aquesta obra. Un llibre de lectura obligada per tothom i de relectura al llarg de la nostra vida. David Bueno, és doctor en biologia i professor i investigador de la secció de Genètica Biomèdica, Evolutiva i del Desenvolupament de la Universitat de Barcelona. La seva trajectòria ha estat centrada en la genètica del desenvolupament i la neurociència, i la relació amb el comportament humà, especialment durant els processos d’aprenentatge al llarg de totes les fases de creixement. És autor, d’entre altres, del llibre El cervell de l’adolescent. A les Biblioteques: Neurociències Cervell ​​​​​Més informació: ​​​​​​​Pàgina web de David Bueno Recomanat per: Biblioteca Pilarin Bayés de Vic

Menjadors escolars

Guia a totes les persones que de manera directa i indirecta participen del projecte educatiu del menjador per promoure propostes d'espais de migdia que siguin enriquidores des del punt de vista educatiu i estiguin integrades i alineades dins el projecte global dels centres. Per tal de resultar una obra útil i funcional, es fa un recull de recursos pràctics i propostes pedagògiques tant per l'estona de l'àpat com de lleure, amb especial èmfasi en les àrees de la nutrició, l'activitat física, la higiene i els primers auxilis. Està dirigit especialment a totes les persones que de manera directa i indirecta participen del projecte educatiu del menjador, ja sigui des d'una posició interna (direcció i coordinació del servei de menjador, monitors i monitores, personal de cuina...) o externa (equip directiu del centre escolar, equip docent, famílies...). *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Segrestats per les xarxes

Un problema de salut pública, sobretot entre adolescents i joves, i un perill per a la democràcia. Així descriuen les xarxes socials Cristina Fernández Rovira i Santiago Giraldo Luque, investigadors de l’economia de l’atenció. És fals que els joves puguin controlar l’ús que fan de les xarxes perquè la majoria se’n declara addicte; també és fals que les xarxes fomentin la socialització perquè no creen vincles, sinó relacions superficials. A més, està provat que causen ansietat, desordres alimentaris, baixa autoestima, insomni i estrès; i han projectat la fama, la violència, l’odi i la pornografia com valors socials que cal reproduir. Per totes aquestes raons, cal que la societat reclami mesures de protecció. És el reconeixement dels drets digitals, dels neurodrets o drets relacionats amb la salut mental. Perquè la humanitat té dret a la desconnexió. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Beginners’ Spanish

Mètode per aprendre castellà per a principiants i per a aquells que han tingut alguna experiència prèvia amb l'idioma i volen refrescar els seus coneixements. Explicacions clares i senzilles fan que el curs sigui adequat i accessible per a qualsevol persona. Aporta àmplies il·lustracions i eines per ajudar-te a planificar els estudis i fer un seguiment del progrés, tot pensat per donar suport a l'autoaprenentatge. Aquest curs també és ideal com a complement de les aplicacions d'aprenentatge d'idiomes. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals  

El Diccionario K-Pop : 700 palabras y frases esenciales del argot coreano que todo fan del K-Pop debe conocer!

Diccionari dissenyat per ajudar a aprendre el vocabulari més actualitzat de k-pop en programes de tv, k-drames. Conté frases essencials de Kpop, definicions i antecedents culturals.  *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Alerta greenwashing

Una lectura essencial per a qui vulgui comprendre les complexitats i trampes del "greenwashing" o ecoblanqueig en el context espanyol. Aquest llibre revela com moltes empreses i institucions utilitzen estratègies de màrqueting per aparentar ser respectuoses amb el medi ambient mentre continuen amb pràctiques perjudicials. A través d'exemples concrets i investigació rigorosa, Enciso i els seus col·laboradors desmunten les campanyes ecològiques enganyoses, mostrant com detectar i evitar aquestes pràctiques de cara a prendre decisions de consum més informades. Aquest llibre no només és un manual de defensa contra el greenwashing, sinó també una crida a l'acció per exigir transparència i compromís ambiental real. És una lectura reveladora per a qualsevol persona interessada en la sostenibilitat i en com protegir-se d'informació manipulada.

Oh la la chocolat

Aquest llibre ha estat fet amb tot la passió, energia i felicitat. Està pensat per orientar a aficionats i públic en general, que vol  introduir-se al mon de la xocolata. Explica com fer aquestes receptes de xocolata a casa i poder degustar-les. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Cazadores de meteoritos

fascinant exploració del món dels meteorits i la seva rellevància en la geologia i l’astronomia. L’obra ens porta a un viatge a través de l’univers amb l’objectiu de descobrir els misteris que s’amaguen en les roques espacials que arriben a la Terra, oferint-nos una visió única sobre l’origen i la composició del nostre sistema solar. Amb un llenguatge accessible però rigorós, Lanza combina ciència, història i anècdotes de la seva experiència com a caçador de meteorits, fent que la lectura sigui amena tant per a entusiastes de la geologia com per a lectors curiosos. Aquest llibre és ideal per a qualsevol persona interessada en el cosmos i en com els meteorits ens ajuden a comprendre millor el nostre lloc en l'univers.

Biología molecular y celular

Document molt complet i actualitzat per a estudiants i professionals interessats en el camp de la biologia molecular i la biologia cel·lular. Aquest text ofereix una visió profunda de conceptes fonamentals com l’estructura i funció dels àcids nucleics, la regulació gènica, la senyalització cel·lular i la fisiologia de la cèl·lula, a més de cobrir temes avançats de genètica i bioquímica. Amb explicacions detallades i exemples pràctics, Biología molecular y celular és ideal per a aquells que busquen un enfocament rigorós i científic. També inclou imatges i gràfics que faciliten la comprensió de processos complexos, així com resums i qüestions per consolidar el coneixement. Aquesta obra és una referència imprescindible per a qualsevol estudiant de ciències de la salut o aficionat que vulgui aprofundir en la biologia molecular i cel·lular.

Biología en gráficos

una obra perfecta per a qui vulgui entendre els conceptes clau de la biologia d’una manera visual i accessible. Utilitzant gràfics clars, il·lustracions i explicacions concises, el llibre facilita la comprensió d’una àmplia gamma de temes, des de la genètica i l’evolució fins a l’ecologia i l’anatomia. Aquesta guia és ideal tant per a estudiants que busquen suport visual en els seus estudis com per a aficionats a la ciència que volen explorar els fonaments de la biologia sense complicacions. La seva estructura visual permet captar ràpidament els conceptes i fer de la biologia una matèria més accessible i interessant.

Bio-Tecnología

Aquest llibre, Bio-Tecnología: Soluciones para la salud del futuro y el bienestar del planeta, escrit per la Dra. Ana Polanco i la Dra. Elisa Díaz Martínez, és una obra que explora el potencial de la biotecnologia per transformar la nostra salut i millorar la sostenibilitat ambiental. Amb un enfocament clar i científic, les autores detallen com la biotecnologia pot oferir solucions innovadores en àrees com la medicina, la producció d’aliments i la protecció del medi ambient, abordant alguns dels reptes més urgents del nostre temps. Amb el pròleg de Santiago de Torres, el llibre contextualitza la biotecnologia com una eina poderosa que no només pot aportar avenços mèdics, sinó també contribuir al benestar global. Es tracta d’una lectura inspiradora i educativa, especialment per a aquells interessats en la ciència, la innovació i el futur del nostre planeta.

Atajos de ciencia

"Atajos de ciencia", és una obra dissenyada per simplificar i explicar amb claredat algunes de les idees més fonamentals i fascinants de la ciència moderna. Dirigit a un públic general, l’obra aborda conceptes de disciplines diverses com la física, la química, la biologia i l’astronomia, amb un llenguatge accessible que permet a qualsevol lector, tingui o no una formació científica prèvia, comprendre el funcionament de l’univers i els avenços que han donat forma al nostre món. Amb Mark Peplow com a assessor editorial, el llibre garanteix rigor en el contingut, mentre que el format i l’estructura estan pensats per fer més fàcil la lectura i assimilació de conceptes que podrien semblar complexos a primera vista. A través d’explicacions concises, exemples pràctics i curiositats, Atajos de ciencia ofereix una manera d’endinsar-se en la ciència que resulta amena i inspiradora, ideal tant per a joves estudiants com per a qualsevol persona amb curiositat per entendre millor els grans temes científics que ens envolten.

Vetllar per ella

El  1986, l'escultor Michelangelo Vitaliani, Mimo, mor al monestir in ha viscut els darrers 40 anys, on ha "vetllat per ella". Ella és la seva darrera obra, una escultura pertorbadora que seguint les instruccions del Vaticà es guarda al monestir. Durant les seves últimes hores, en Mimo rememora la història de la seva vida, des dels orígens més humils fins a l’èxit artístic, però, sobretot, l’amistat amb la Viola, la independent, original i fantàstica Viola, l’única filla de la poderosa família Orsini. Des del seu encontre d’adolescents i tot al llarg de la primera meitat del segle XX, seran testimonis de l’ascens del feixisme a Itàlia i les convulsions de la Segona Guerra Mundial, destinats a perdre’s i retrobar-se una vegada i una altra, lligats per una relació indefugible. Premi Goncourt 2023 *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Excursions a peu pel Montgrí: 15 rutes pel Parc Natural

En aquesta obra, l’autor Francesc Xavier Gregori, ens proposa 15 rutes al massís del Montgrí i al seu entorn marí, incloses les illes Medes. El massís del Montgrí constitueix una de les ocupacions humanes més antigues de Catalunya, que va des del paleolític inferior fins als masos fortificats. Per a cadascuna de les excursions hi trobarem la dificultat, el desnivell i el temps total. Els recorreguts segueixen senders GR, PR i SL. A més, la idea de l’obra és que prescindim al màxim de la tecnologia i que ens guiem pel mapa i tinguem clar com s’interpreten les senyalitzacions fixes del recorregut. Aquesta obra forma part de la col·lecció Miniazimuts, un conjunt de guies del territori ideals per portar a sobre mentre practiquem senderisme, en color i amb un llenguatge adient a tot el públic.   Senderisme al catàleg Aladí   Ruta del Castell del Montgrí  

Pobres criaturas

A l’Anglaterra victoriana, la jove Bella Baxter ha estat ressuscitada pel Dr. Godwin Baxter, després que ella s’hagi suïcidat. El Dr. Baxter, que és un científic brillant i poc ortodox en les seves practiques, es converteix en el mentor de la jove, molt desitjosa d’aprendre. Buscant noves experiències, la Bella s'escaparà amb Duncan Wedderburn, un sofisticat advocat amb un punt pervers. Junts viuran una aventura vertiginosa a través dels continents, en la qual Bella, lliure dels prejudicis de la seva època, serà ferma en el seu propòsit de defensar la igualtat i l'alliberament sexual. Basada en el llibre homònim d’Alasdair Gray.  *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Migración: Un viaje patas arriba

Els joves germans ànecs, Dax i Gwen Mallard, convencen el seu pare sobreprotector de fer les vacances de la seva vida: viatjar a Jamaica passant per Nova York. La mare Pam està d’acord amb els fills de voler viure emocions fantàstiques i de deixar la seva vida monòtona a l’estany. Quan la família empren el viatge cap al sud, res surt com n’esperaven. Afortunadament, l’experiència  els ajudarà a descobrir horitzons desconeguts, a fer nous amics, a viure experiències que mai van imaginar, i de pas, a conèixer-se millor.  *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Pastelería japonesa: ingredientes y recetas paso a paso

La pastisseria japonesa és refinada i variada. Aquest llibre pretén fer conèixer les especialitats com wagashis, els  daifuku, els mochis els elaborats amb te matxa. Ofereix 50 recpetes de pastissos i explica els ingredients i  eines necessàries per elaborar-los.  *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Back in love city

Back In Love City, el cinquè àlbum de The Vaccines, marca un canvi destacat en el seu so, apostant per una producció més sintètica sense perdre l’energia que els caracteritza. Des del primer moment amb el tema que dona nom al disc, "Back In Love City", el grup ens transporta a un univers vibrant, ple de sintetitzadors i una actitud festiva que es manté durant tot el treball. Cançons com "Alone Star", "Headphones Baby", i "Wanderlust" reforcen aquest so pop electrònic, però amb un toc irreverent, ideal per a grans concerts. "Paranormal Romance" i "El Paso aporten matisos més emocionals, amb una barreja de sons que recorda influències tant del western com del pop britànic clàssic. Un dels moments més destacats és "Jump Off The Top", que fusiona a la perfecció l'essència del rock alternatiu amb el ritme electrònic que predomina en l'àlbum. Altres temes com "XCT" i "Peoples Republic of Desire" són exemples clars de l'energia efervescent de l’àlbum, perfectes per a moments de ball i desconnexió. Al contrari, "Bandit" i "Savage" poden resultar més senzilles i anecdòtiques, però aporten varietat dins del conjunt. El disc conclou amb "Heart Land" i "Pink Water Pistols", dues cançons que, tot i la seva diferència en to i tempo, serveixen com un tancament equilibrat i que deixen una sensació de conclusió ben definida. Amb aquest àlbum, The Vaccines es reafirma com una banda que sap mantenir la seva essència mentre explora nous territoris sonors, oferint un disc que és ideal per corejar i ballar en qualsevol festival o pub.   Més informació: The  Vaccines a les Biblioteques The Vaccines a la Viquipèdia Pàgina web oficial Recomanat pel Prestatge de Música. 

Bebidas vegetales : las leches más nutritivas y saludables

Les begudes vegetals son un producte recent i alhora nombrós a la nostra cuina. Tenen molts avantatges: són energetiques, nutritives, molt digestives i beneficioses per la salut. Son elaborades a partir d’una gran varietat de cereals, fruits secs, llavors i llegums. Aquest llibre vol explicar els beneficis i usos de les begudes vegetals. Anima als lectors a elaborar-ne a casa i descriu els pasos per poder-ho fer.   *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Cocinar sin gluten : redescubre el sabor de la comida casera

Guia pràctica sobre la celiaquia i el què suposa la intolerància al gluten. Explica quins son els aliments adequats, les farines recomanades i com llegir les etiquetes quan anem a comprar. Dona recomanacions practiques per viure el dia a dia essent celíac i ofereix 50 receptes fàcils i sanes de clàssics adaptats, com pizzes, creps, quiques, pasta i pastissos...En aquest llibre trobareu tota mena de plats per poder menjar bé, variat i ben saludable.  *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

El Presente

"El Presente" és un disc que consolida la maduresa artística de Shinova, oferint una col·lecció de cançons plenes de significat, emoció i sensibilitat. Amb dotze temes, la banda explora una gran varietat de registres musicals i emocionals, mantenint sempre la seva essència en la composició i en les lletres. El disc s'obre amb "Alas", una peça vibrant i potent que estableix el to optimista de l'àlbum, parlant sobre la superació personal i la llibertat. "Gloria" segueix amb un ritme més pausat però igualment intens, mentre que "Movimiento" destaca per la seva energia i missatge de canvi constant, inspirant a no quedar-se quiet en la vida. Un dels moments més foscos i emocionals arriba amb "Lobos", que tracta temes de lluita interna i supervivència emocional, mentre que "Berlín" i "Nuestra postal" són més introspectives, amb melodies que evoquen records i nostàlgia. Col·laboracions com "Gato azul", amb Iván Ferreiro, aporten una capa addicional de profunditat emocional, barrejant la veu carismàtica de Ferreiro amb la proposta habitual de Shinova, donant com a resultat una cançó que és un autèntic viatge sonor. El disc tanca amb "Antes de que todo acabe", un final perfecte que sembla un comiat, ple de gratitud, acompanyat de melodies que deixen una sensació de pau i plenitud. El Presente és una obra que equilibra moments de força amb passatges de vulnerabilitat, oferint una experiència rica i completa per a qualsevol fan del rock alternatiu en espanyol.       Més informació: Shinova a les Biblioteques Shinova a la Viquipèdia Recomanat pel Prestatge de música.

Aprende a comprar : las claves para elegir productos más saludables

La manera de comprar ha canviat molt els darrers anys. L’aparició de molts aliments processats i els nous hàbits d’alimentació han provocat la desinformació nutricional dels consumidors. Aquest llibre pretén ajudar a triar els aliments més saludables, llegir les etiquetes dels aliments i explica tots els components que hi podem trobar. Pretén  ajudar a menjar de manera flexible i  saborosa.  *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Toma el control de tus datos

Alicia Asin, enginyera informàtica, experta en Intel·ligència Artificial i Ciència de Dades explica el paper de les tecnologies a la nostra vida privada i entorn social. Avisa de les conseqüència de ‘ús indiscriminat de les nostres dades personals, el petjada digital i també de l’ús fraudulent d’algunes empreses amb les nostres dades. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Nuevo rock americano y garage de los 80

Una oportunitat per tornar a sentir alguns àlbums que porten gairebé 40 anys en silenci. Un recull gens nostàlgic que ens aproxima al que s’anomena el Nou Rock Americà. No importa si ets dels que creu que qualsevol temps passats és millor, dels que t’has passat al streming o dels que ja no escoltes CD’s ni vinils. L’autor recopila de la A fins la Z els grups més emblemàtics d’aquest estil musical. De cadascú hi ha una petita història, anècdotes, discografia essencial i reedicions en format CD. Un llibre que pots llegir ordenadament o bé a l’atzar. De qualsevol manera no podràs evitar apropar-te a la teva col·lecció de música, desempolsar els vinils i el tocadiscs i deixar-te emportar per la música. That’s rock & roll baby! *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La filosofia es la polla

Filosofia i punk? Si la filosofia és una disciplina que ensenya a pensar i qüestionar-se diversos temes per aplicar solucions crítiques als problemes quotidians, no està gaire allunyada del punk que, a través de les seves lletres i cançons, fa una crida per una societat més igualitària a través de la presa de consciència i de la subversió dels individus. L’autor, doctor en filosofia i vinculat al món de la música, revisa les idees del pensament polític occidental a través de les cançons del mític grup de punk espanyol La Polla Records. Un llibre per pensar i reflexionar, però també per ser escoltat. Qüestions tan actuals com la igualtat de gènere, la guerra, la lluita de classes, l’imperialisme, els diners o les drogues són els temes principals de les seves cançons. No sabem si el llibre és una filosofia del punk o punk filosòfic. Només sabem que “La filosofía es La Polla”. T’oferim una llista de les cançons que apareixen al llibre i que il·lustren els corrents filosòfics presents a Europa, dels quals em som deutors.   *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Los mitos japoneses

Un llibre per descobrir la tradició mitològica japonesa a fons. Una guia que abasta des de les primeres llegendes sobre l’origen de Japó, els contes medievals, el panteó budista l’emperador, els kami o fenòmens locals, els fantasmes, humans divins i les deïtats transformades en anime i manga. Una mitologia que, a dia d’avui, és una força viva a la societat nipona. Uns mites que conviuen amb les diferents religions tradicionals dels japonesos i han estat influenciats per elles. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

El viaje del artista

Un atles que recorre la vida dels artistes a través de les geografies que van visitar i van marcar la seva obra. La inquietud de les ànimes creatives els han portat a viatjar per tot el món en moments on viatjar sovint no era plaent. Indrets que han estat un punt d’inflexió en la seva vida i la seva obra. Així com els mapes es dibuixen, els artistes també han plasmat la seva visió personal i transgressora dels llocs que han visitat. No importa el motiu del viatge, el que interessa a l’artista és crear, difondre i vendre el seu art. Trobarem la transformació de Paul Klee a Túnez, l’obsessió de Duchamp pels escacs a Buenos Aires, el viatge de nuvis de Frida Kahlo i Diego Rivera a Cuernavaca, l’any a l’Índia de Marianne North per pintar la seva flora o l’escalada a la muntanya Fuji de Katsushika Hokusai.  Si ets dels que t’agrada descobrir nous llocs i veure el món d’una altra manera, no oblidis d’emportar-te aquest llibre en el seu proper viatge i, per si de cas, afegeix una llibreta i llapis... per si et ve de gust dibuixar.  *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Cómo despegar en los estudios : las estrategias claves para mejorar las notas en ESO y Bachillerato

Vols aprendre de manera organitzada sense memoritzar i aprofitant el temps? Aquest llibre actualitzat de tècniques d’estudi t'ajudarà a organitzar l’agenda, el temps disponible, per importància, pensat per estudiants d’avui en dia. Aporta noves eines per mantenir la motivació, amb objectius clars, concisos, assolibles, planificant i evitant les distraccions.  *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals  

La Carrera por la bomba : el despertar nuclear y el inicio de la era atómica

L’urani ha modelat la historia del segle XX, per la seva importància geopolítica com per la seva petjada geològica, i continua sent objecte de vigilància global. Nahúm Méndez, geòleg i divulgador, explora des del seu descobriment fins al seu paper crucial en la creació de l'armament atòmic. A través d'un prisma històric, recordarem les promeses inicials de l'urani i els seus perills, advertits pel mateix Albert Einstein al president Roosevelt i les catastròfiques conseqüències del seu ús en els conflictes bèl·lics o en l'energia nuclear. Des d'una perspectiva geològica, descobrirem com aquest element serveix com a marcador temporal essencial en la història del nostre planeta, gràcies a la datació radiomètrica que permet conèixer l'antiguitat de roques, minerals i restes orgàniques. Una anàlisi profunda de les complexitats i paradoxes científiques que envolten a l'energia nuclear, així com una reflexió ponderada sobre els dilemes que tanca l'ús d'aquesta font d'energia. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

La Revolución de los Claveles : Portugal, 25 de abril de 1974

La Revolució dels Clavells, un moment de profunda transformació en la història de Portugal, va marcar la fi de dècades de dictadura de Salazar, que va derrocar la dictadura més llarga d’Europa occidental i va obrir les portes cap a una nova era de llibertat i democràcia. Diego Carcedo, veterà periodista de TVE, que en va ser testimoni i explica els esdeveniments. Una crònica que explora les motivacions, els desafiaments i les conseqüències d'aquest aixecament popular que va reptar al «statu quo» i va forjar un nou destí per a Portugal.  *Recomanat per la Xarxa de BIblioteques Municipals 

Lliçons de química

Bonnie Garmus és una escriptora californiana que va publicar al 2022, amb 65 anys, la seva primera (i de moment, única) novel·la, "Lliçons de química". La novel·la està protagonitzada per l'Elizabeth Zott, una mare soltera que, gairebé sense voler-ho, s'ha convertit en estrella de la televisió presentant un programa de cuina. L’acció transcorre als anys 50 i 60 del segle passat i l’Elizabeth, química de professió, ha de lluitar de valent contra les normes establertes per trobar el seu lloc al món. De fet, al llarg de la novel·la, anem descobrint la seva història i com ha arribat al lloc que ocupa. De manera intel·ligent i entretinguda alhora la novel·la incideix en temes com la igualtat de gènere, la desigualtat laboral, l’abús de poder o la necessitat de ser fidel a un mateix i de no renunciar als propis principis. La novel·la ha fet també el salt a la televisió, amb una adaptació que es pot veure a Apple TV.   Més informació: Bonnie Garmus a les Biblioteques BonnieGarmus a la Viquipèdia Recomanat per Bib. Manuel de Pedrolo. Sant Pere de Ribes.

¡Sal a jugar!

50 propostes de jocs a l’aire lliure per desenganxar-los de les pantalles i gaudir en família. Si creus que els teus fills passen massa temps a casa i no saps què fer per entretenir-los, l’autora et proposa diferents activitats per fer a la natura o al carrer. Des de les més artístiques, fins les més mogudes sense oblidar les clàssiques de sempre: la xarranca, fer una cabana o un circuit d’obstacles. Tot amb materials que tens a casa i a cost zero. Prepara una motxilla i fica-hi els materials necessaris per passar una estona de joc a l’exterior. Els teus fills t’ho agrairan i tu tornaràs a sentir-te com un nen petit. 100% garantit. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Cinema Paradiso

Aquesta pel·lícula, estrenada el 1988, va ser un gran èxit tant de crítica com de taquilla. Va guanyar l'Oscar a la millor pel·lícula internacional, el Globus d'Or a la millor pel·lícula de parla no anglesa, cinc premis BAFTA i el Gran Premi del Jurat a Cannes. És una de les obres més destacades i representatives del director italià Giuseppe Tornatore. Salvatore és un famós director de cinema, torna al seu petit poble després de tres dècades per anar al funeral del seu vell amic i projeccionista quan ell era nen. Salvatore rememora la seva infància i primera joventut, uns temps de posguerra a on poc a poc el cinema va vertebrant la seva vida. Qualsevol persona que l'hagi vist, la manté en la seva memòria, per la seva veritat, honestedat i senzillesa. És un petit miracle que transpira el seu amor i homenatge a la història del cinema, al seu ritual de comunió amb la resta d'espectadors, però també a la tècnica, als secrets de la sala de projecció, als rotllos de pel·lícula, al cel·luloide. Una magnífica direcció, guió; molt bones interpretacions, destacant les de Phillipe Noiret, Jacques Perrín, i un nen Salvatore Cascio; i una superba banda sonora d’Ennio Morricone.   Més informació: Giuseppe Tornatore a les Biblioteques Giuseppe Tornatore a la Viquipèdia Cinema Paradiso a la Viquipèdia Recomanat per Bib. Ramon Bosch de Noya. Sant Sadurní d'Anoia. 

Un Far a la fi del món

Gerard Guix és un escriptor d’allò més polifacètic, autor d’un bon nombre de novel·les per a públic adult i també juvenil, així com d’obres de teatre. Un far a la fi del món és la seva darrera obra per a joves, guardonada amb el 49è Premi Joaquim Ruyra la Nit de Santa Llúcia de 2022. Quines emocions eren el centre de la nostra existència quan tant sols teníem catorze anys? Quins lligams establíem dins i fora de l’escola? Teníem la certesa de qui érem i què volíem ser? Ens sentíem compresos pels adults? El nombre d’interrogants era elevat i anàvem trobant-hi respostes de mica en mica. En Max, protagonista d’Un far a la fi del món, quan creu que la seva vida està abocada al desastre obre els ulls a la seva pròpia realitat. Què sent i per qui. I quan hi veu clar, ja no s’hi amaga ni físicament ni emocionalment. Un far a la fi del món és un llibre amè, de lectura molt àgil que un cop comences no pots aturar fins al final i, a partir del qual, podreu reflexionar sobre l’amistat, l’amor, el desig, la família, la mort, l’honestedat i l’equilibri entre el respecte pels recursos naturals i el desenvolupament econòmic. El llibre de Gerard Guix és un dels finalistes del Premi Menjallibres per al foment lector adreçat a l’alumnat de 1r a 4t d’ESO de Vilanova i la Geltrú. Més informació: Gerard Guix a les Biblioteques Gerard Guix a la Viquipèdia Gerard Guix a eBiblio Premi Menjallibres Recomanat per Bib. Joan Oliva i Milà. Vilanova i la Geltrú. 

Fill d'un malparit

Quan el novel·lista Sorj Chalandon treballava al diari Libération va rebre l'encàrrec de cobrir el judici a Lió de Klaus Barbie, el que havia estat cap de la Gestapo a la ciutat durant l'ocupació alemanya. El seu pare, en assabentar-se, li demana que el coli a la sala de vistes per poder assistir; està convençut que tot allò no és més que un circ mediàtic que busca la venjança contra un home, al seu parer, modèl·lic. I és que no en va el pare de Chalandon es va enrolar com a soldat voluntari a l'exèrcit nazi... o aquesta és la versió oficial. Sorj Chalandon alterna dos judicis durant la novel·la, el del procés contra el criminal nazi i la revisió de l'expedient del seu pare, trobat miraculosament en un arxiu perdut del nord. La mirada del novel·lista volta continuament entre la veritat oficial i la real, perquè és veritat el que expliquem i el que recordem, o només és una construcció per enganyar-nos a nosaltres mateixos i als altres? I com lliguen les explicacions amb el nostre caràcter? Realment som capaços de fer el que diem que hem fet? Ficció i realitat, doncs, en un joc d'investigació i descobertes que anirà molt més lluny del que som capaços d'imaginar. Més informació: Sorj Chalandon a les Biblioteques Sorj Chalandon a la Viquipèdia Fitxa de la novel·la a l'editorial Entrevista a Sorj Chalandon amb motiu del llibre (en francés) Recomanat per Jaume Felipe. Bib. Maria Àngels Torrents i Rosés. Sant Pere de Riudebitlles.

La vida al davant

La vida al davant de Romain Gary, una novel·la profunda i commovedora que retrata les vides d’uns personatges marginats, entranyables, a través dels ulls d’un nen àrab, en Momo. La novel·la està escrita amb molta sensibilitat i tendresa i amb grans tocs d’humor.  La història es desenvolupa a la casa de la senyora Rosa, una exprostituta jueva d’avançada edat i supervivent de l’Holocaust, que acull nens en situacions difícils al barri parisenc de Belleville. L’obra crea un món humà ric i marginal, representant una àmplia varietat de personatges, incloent jueus, àrabs, africans, transvestits i prostitutes dels barris baixos.  En Momo, ens convida a veure aquest món des de la seva perspectiva infantil, plena d’ironia, amor, ingenuïtat i un gran aprenentatge vital. El títol “La vida al davant”, fa referència a una frase que Momo sent sovint, suggerint-li que té molts anys per endavant per viure. Però la perspectiva del nen és totalment diferent, ja que veu com les seves condicions de vida i les de molts dels adults que l’envolten els fan perdre la salut i no ser feliços.  L’any 1975, Romain Gary va guanyar el prestigiós premi Goncourt per aquesta novel·la, que va signar amb el pseudònim d’Émile Ajar. D’aquesta manera, es convertia en l’únic autor en guanyar el premi sota dos noms diferents. Malgrat el pas dels anys, aquesta obra continua sent una obra literària vigent,  eterna, que ressona en els lectors a través dels anys. Aquesta història recorda la importància de la compassió i l’empatia en un món marcat per la diversitat i les diferències culturals i socials. És un cant a favor de la solidaritat i la comprensió envers els més febles i desafavorits de la societat. En Momo i i tots els personatges d’aquesta història, la senyora Rosa, en Hamil, la Lola, el senyor Waloumba, ens ensenyen que és important estimar per sobreviure a situacions dures i que és impossible viure sense amor.     Més informació: Premi Goncourt Romain Gary a les Biblioteques  Romain Gary a la Viquipèdia La novel·la al teatre Recomanat per Bibliobús Castellot. 

Patrimoni existencial de la Catalunya rural

Un estudi del patrimoni rural català guanyador del I Premi Serret Terra de Cruïlla, que té l’objectiu de promoure la creació literària relacionada amb el territori i el món rural. L’autor ens acosta a un passat de la nostra geografia a través dels elements patrimonials que es troben abandonats i oblidats al territori i totalment en desús: cabanes, pous i mines d’aigua, molins, forns, etc. Tots ells d’un passat no massa llunyà i que ajuden a entendre com era la vida rural fins no fa massa. La lectura i la consulta de Patrimoni existencial de la Catalunya rural aportarà al senderista o excursionista la descoberta del terreny que trepitgen i entendre, una mica millor, la gent que hi va viure.   Document recomanat per: Rosa Casas. Biblioteca Ferrer i Guàrdia d’Alella

Nèctar

Les 10 dones que conformen la BPO estan disposades a fer-nos ballar i oblidar les penes. I ho fan a la seva manera. Amb el to festiu i de fanfàrria que les caracteritza. Traslladant la música dels Balcans a Barcelona, a la gent, als carrers, a les festes majors i concerts. En aquest disc el grup flirteja amb la música electrònica, pop i disco. El títol de l’àlbum “Nèctar” és una referència al món de les abelles i el resultat del treball en equip. El grup vol transmetre les ganes de viure intensament, d’esprémer els instants de cada dia. En aquest disc han comptat amb la col·laboració de les Maruja Limón, que aporta el seu estil hip-hop flamenco, i l’estil personal de Meritxell Neddermann. Un total de 17 dones preparades per fer-nos ballar i oblidar les penes.   *Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals Escolta les novetats de música a Spotify

ChatGPT e inteligencia artificial

Llibre introductori a la Intel·ligència Artificial i a l’aplicatiu ChatGTP en que explica les possibilitats i els sectors productius més beneficiats pel seu ús. Desenvolupa les consideracions ètiques que planteja el seu servei. *Recomanat per al Xarxa de Biblioteques Municipals 

Aprende a comprar : las claves para elegir productos más saludables

La manera de comprar ha canviat molt els darrers anys. L’aparició de molts aliments processats i els nous hàbits d’alimentació han provocat la desinformació nutricional dels consumidors. Aquest llibre pretén ajudar a triar els aliments més saludables, llegir les etiquetes dels aliments. També vol ajudar a menjar de manera flexible. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Toma el control de tus datos

Alicia Asin, enginyera informàtica, experta en Intel·ligència Artificial i Ciència de Dades explica el paper de les tecnologies a la nostra vida privada i entorn social. Avisa de les conseqüència de l‘ús indiscriminat de les nostres dades personals, el petjada digital i també de l’ús fraudulent que algunes empreses fan  amb les nostres dades. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Psiconutrición : aprende a tener una relación saludable con la comida

Només una psicologa, Cristina Andrades, juntament amb una dietista-nutricionista, Griselda Herrero, podien fer un manual actualitzat i pràctic sobre psiconutrició. Aporten dades, eines per explicar com les emocions que ens fan menjar més o menys. Tracten de la imatge corporal que cadascú percebem. També de com adquirir i mantenir habits saludables, treballant les variables psicolòogiques i dietètiques que ens porten a menjar malament, per tal de millorar-los. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Mujeres sin reglas : guía completa para vivir saludablemente la menopausia

Un llibre molt complet i divulgatiu sobre la menopausa, que té en compte els aspectes fisics, laborals, emocionals i socials de les persones. Explica els canvis i inconvenients que apareixen i els possibles tractaments. Incorpora temes nous com la ginecologia estética a partir dels 60 anys i la menopausa en persones trans. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La Batalla del sistema inmunitario : una forma accesible de entender la inmunología

Quins son els mecanismes de defensa del cos davant de virus i bactèries? Aquest llibre explica, de manera divulgativa, la resposta immunitària del cos i la seva importància a la vida diària. Els conceptes s'expliquen perquè sense necessitat de coneixements científics generals, i estan acompanyats de figures i paral·lelismes que permeten visualitzar idees més complexes amb senzillesa redactat per un catedràtic de la universitat de València. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Lo Importante está en tu microbiota

Mónica Pérez, és bióloga especializada en microbiota i nutrició i fa divulgació científica de la importància de la microbiota en el funcionament del nostre cos i dels nostres estats estats d’ànim.  Al nostre cos tenim diverses comunitats de microorganismes: a la boca, estomac, pell, a la vagina. La més coneguda és la intestinal. El seu desequilibri pot provocar inflamació, restrenyiment, intoleràncies, entre altres. Darrerament s’ha descobert la seva influència en patologies del cervell com poden ser Alzheimer, Parkinson, autisme. la depressió, ansietat. Aquest llibre aporta un punt de vista positiu i explica com aconseguir que la microbita sigui la nostra aliada per tenir bona salut.  *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Els cigrons: com preparar-los 10 vegades: receptes veganes i ovolactovegetarianes, aptes per a celíacs

Núria Bàguena és una reconeguda especialista en història de la gastronomia, a més de professora i assessora de patrimoni culinari. En aquest receptari, Bàguena combina a la perfecció els seus amplis coneixements culinaris amb la història de la gastronomia ja que els cigrons tenen una tradició mil·lenària a la cuina de nombroses cultures. Des de l’Índia, que gaudeix de nombroses varietats d’aquest llegum, fins a la Mediterrània passant pel Pròxim orient i Túrquia els cigrons són la base d’alguns dels plats més emblemàtics d’aquests països. L’hummus n’és un, la recepta del qual la trobareu aquí, juntament amb altres no tan típiques per nosaltres com els cigrons amb curri de Madràs amb llet de coco. La versatilitat del cigró permet que combini a la perfecció amb tota mena de cereals, verdures i espècies. Fins i tot, Bàquena ens sorprèn amb la recepta d’algun postre com els creps de cigrons o els cigrons dolços. L’autora ha publicat en la mateixa col·lecció, Productes de mercat de SD Edicions, L’albergínia: com preparar-la 10 vegades (2007). Altres títols seus són De l'antiga Roma a la teva cuina (1997) i Cuinar i menjar a Barcelona: 1850-1900 (2007). Recomanat per Biblioteca Can Pedrals de Granollers.

L'Espectre d'Aleksandr Wolf

En el context de la guerra civil posterior a la Revolució d'Octubre, en un indret remot de l'estepa russa, un jove soldat de l'Exèrcit Blanc, exhaust i en un gest desesperat per sobreviure, dispara instintivament al genet enemic que va al seu encontre, aconsegueix abatre'l i fuig amb el seu cavall blanc. Anys més tard, exiliat a París, llegeix en un llibre escrit per un autor anglès el relat "L'aventura de l'estepa", que descriu aquell fet tràgic el record del qual ha marcat permanentment la seva vida. Commogut pel fet que un desconegut conegui tan detalladament aquell episodi on no hi havia testimonis, decideix iniciar la cerca de l'autor, l'enigmàtic Alexandr Wolf. Gaito Gazdànov utilitza aquesta trama de misteri per oferir-nos una novel·la plena de reflexions filosòfiques sobre el sentit de la vida i de la culpabilitat, el pes de la memòria personal, la influència mútua de les diferents existències humanes, el paper de l'inexorable destí i l'amenaça constant de la mort. Amb una prosa elegant i profunda, recórrer els escenaris nocturns del París de principis del segle XX, un ambient d'autèntica novel·la negra, de combats de boxa, de delinqüència i prostitució, de cercles d'exiliats russos que sobreviuen com poden, d'històries d'amor tràgiques i ple de personatges excèntrics entre els quals Alexandr Wolf apareix i desapareix talment com un fantasma. Gaito Gazdànov (Sant Petersburg, 1903 – Múnic, 1971) és un dels grans autors de l'exili rus, encara massa desconegut pel gran públic. L'any 1923 es va establir a París, on hi va viure trenta anys, fent els treballs més diversos, des de periodista a taxista nocturn, que va combinar amb l'escriptura. Va freqüentar els cercles dels primers intel·lectuals russos emigrats a París. L'any 1929 va debutar amb gran èxit amb la novel·la Una nit amb la Claire. La seva novel·la més destacada és, però, L'espectre d'Alexander Wolf, (1947-48). Després de la seva participació a la resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial, l'any 1947 se li va concedir la nacionalitat francesa. L'any 1953 es va instal·lar a Munich per treballar com editor a l'emissora antisoviètica Radio Liberty. És autor de deu novel·les, una quarantena de relats i nombrosos articles i assaigs. La seva obra no es va poder publicar al seu país fins la dècada dels anys noranta, amb la caiguda de la URSS. Gaito Gazdànov al catàleg Aladi Recomanat per Cristina Valls Solé. Biblioteca Antoni Comas (Mataró).

La Travessia infinita : la història real de fortalesa i superació d'en Jere Mateo

Hi ha poques persones que tinguin la capacitat de superació de circumstàncies tan extremes com les que ha viscut en Jere Mateo. El protagonista d'aquest llibre tan ben explicat pel periodista Adam Martín, va patir un accident escalant als Alps amb un company seu, en Salvi, que va morir. Ell va quedar greument ferit i va estar en coma induït diverses setmanes. Afortunadament se'n va sortir però va haver de tornar a aprendre des de zero moltes coses, a mesura que anava guanyant mobilitat i anava superant el trauma psicològic de la tragèdia. La natació va ser el gran refugi que va permetre en Jere sortir del pou, anar vencent limitacions i seguir endavant malgrat totes les dificultats. Avui dia ja porta centenars de milles nedades a piscines i a aigües obertes. Tot un exemple de lluita i de ganes de viure. Recomanat per Marc Vilallonga, Bib. Terrassa Districte 5.

Web3 : creando la próxima frontera económica y cultural de Internet

Guia guia essencial de la Web 3,  una xarxa d’ Internet descentralitzada on els individus són amos de les seves identitats i creacions en línia i poden intercanviar de manera segura actius com diners, valors, propietat intel·lectual, art i dades d'igual a igual. Ens permet reconceptualitzar les indústries culturals, transformar els diners i els mercats, donar pas a nous tipus d'actius i organitzacions i donar suport a una major participació global en la nostra economia digital. Si és veritat que la difusió de la tecnologia "aplana" el món, la Web3 podria transformar el món de formes profundes i inesperadas.  La Web3 arriba amb grans esperances i perills potencials per als líders del món de l'empresa i de la societat. Un llibre per a tots aquells lectors preocupats pel futur que vulguin jugar un paper actiu en la seva transformació. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Les Soledats: reflexions, causes i efectes

La soledat no desitjada és un fenomen que cada vegada s’estén més en la nostra societat. S’estima que a Europa més de 30 milions de persones asseguren sentir-se soles, i una de cada quatre admet patir soledat no desitjada. Una realitat que no entén d’edats ni condicions socials. El llibre Les soledats: reflexions, causes i efectes, editat pel Consell Assessor Científic contra la Soledat de l’Ajuntament de Barcelona, neix de la voluntat política de fer front a aquest fenomen. La societat actual, una societat més líquida sense rols establerts, les noves tecnologies que ens permeten altres formes de relacionar-nos i l’augment de l’esperança de vida gràcies als avenços mèdics han donat ales a un fenomen que s’estén i preocupa cada dia més. Tenim al davant un conjunt d’articles d’experts en diverses matèries reflexionant sobre la soledat no desitjada des de diferents àmbits per tal d’obtenir una visió el més detallada possible i plural d’aquest fenomen. Un llibre estructurat en quatre parts molt diferenciades on aborden què és la soledat, com s’expressa en les diferents etapes de la vida, quins són els detonants de perquè ens sentim sols i finalment projecta una mirada de futur. Un llibre de lectura per capítols que ens farà entendre què és la soledat no desitjada i alhora ens proporcionarà eines de com evitar-la o afrontar-la. Per sort, tal com ens diu la campanya impulsada per Sant Joan de Deu Solidaritat per aquesta causa, la soledat no desitjada és evitable i reversible. A les Biblioteques: Solitud Més informació: Sant Joan de Deu Solidaritat. Campanya trenca la soledat  Contingut publicat a la Biblioteca Virtual Recomanat per: Biblioteca Pilarin Bayés de Vic

Primera lliçó sobre el teatre

En ple inici de la nova temporada dels Clubs de lectura de teatre, un cicle de lectura de textos teatrals que enguany compta amb la inscripció de 131 biblioteques públiques catalanes, les quals tenen com a objectiu, millorar la formació dels espectadors de teatre i impulsar la lectura d’obres dramàtiques. És per això, que la recomanació del llibre de Ramon X.Rosselló, professor de la Universitat de València i investigador de la història del teatre contemporani, propicia una primera aproximació al teatre, en l’àmbit  teòric i d’anàlisi de textos dramàtics. A "Primera lliçó sobre el teatre", estructurat en tretze capítols, comença amb la complexitat i el factor canviant de l’art teatral, donant una primera aproximació sobre que significa el mot teatre, edifici teatral, espectacle teatral, literatura dramàtica, etc. els límits entre les arts escèniques i les arts audiovisuals, una separació cada vegada menys diluïda, i  a conseqüència de la incorporació de noves manifestacions, objectes o espais, exposar la diversitat teatral actual. Els següents capítols, del 2 al 8, se centra en l’art teatral de sala, per a adults, d’actors i de text amb un recorregut pels elements bàsics de l’escriptura - paraula, diàleg, monòleg, parlaments o acotacions, i de l’escenificació teatral o elements materials expressius de la dramatúrgia, com: l’escenografia, la il·luminació, el so, la música, el cos, vestuari, perruqueria, etc. Finalment, els darrers capítols, del 9 al 13, Ramon X.Roselló presenta les bases  per analitzar una obra teatral, que com a discurs de ficció mostra una interacció entre els autors i lectors, amb els diferents nivells narratius conjuntament amb la complexitat d’una acció assignada a uns personatges dins d’un espai i temps. En definitiva, un llibre que, com cita el mateix autor de "Primera lliçó sobre el teatre", vol donar compte d’un espai on conflueixen els elements –propis dels processos i de l’objecte resultant-de la literatura dramàtica i de l’espectacle teatral. Un propòsit molt adequat per aquelles persones que volen tenir una visió dual del teatre, com a lectors del text dramàtic i com a espectadors del muntatge teatral tal com impulsa Llegir el teatre,  un projecte fruit de la col·laboració entre el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya i el Teatre Nacional de Catalunya.   Recomanat per Marta Aliberch. Biblioteca Sibil·la Durfort de Collbató.

La Màquina s'atura

Edward Morgan Forster (1879-1970), assagista, novel·lista i perenne nominat al Premi Nobel de Literatura, és conegut per les seva narrativa sobre el Regne Unit eduardià de principis del segle XX. La ciència ficció no és un camp amb qui un associï un dels millors crítics literaris de la seva època, però al 1909, E. M., Forster publicà una novel·la curta amb el fatídic títol de 'La Màquina s’atura' (The Machine Stops). Mai més publicarà res en aquest jove gènere, però aquesta única obra li ha atorgat un ben merescut lloc dins dels profètics mestres de la ciència ficció social. La Màquina s’atura ens mostra una humanitat en una data futura sense especificar, vivint sota terra, en cel·les individuals i amb totes les seves necessitats bàsiques cobertes. L’administració d’aquesta, si se li pot dir així, societat està a les invisibles mans de La Màquina, un immens sistema que ningú entén del tot i que sembla funcionar automàticament sense cap input humà. Gairebé tot contacte s’ha reduït a xerrades telemàtiques que s’assemblen sorprenentment a les nostres videoconferències o reunions de Zoom. És difícil per un lector modern llegir aquesta història sense haver d’aturar-se de tant en quan per confirmar que, efectivament, es va escriure fa 115 anys i per un escriptor per a qui l’avió era una novetat exòtica, no pas per un escriptor actual parodiant la nostra societat hiperconectada, la IA, o la alienació induïda per les xarxes socials i les noves tecnologies. Si hi ha obres de ciència ficció que, passant els anys, es tornen menys rellevants per la seva dependència a tecnologies o idees obsoletes, la màquina s’atura sembla tornar-se més profètica cada anys que passa, cosa que explica la seva pervivència i rellevància encara que no sigui una de les obres més conegudes de la ciència ficció pel públic general. Més informació: Edward Morgan Forster a les Biblioteques Edward Morgan Forster a la Viquipèdia  (anglès) Recomanat  per Bib. Can Salvador de la Plaça. Calella.

The other side

Després de 20 anys de silenci, T Bone Burnett, considerat el padrí de l’estil de música americana, torna feliçment a composar i ho fa gràcies a les seves noves guitarres. Cada tema ha sorgit de cadascuna de les seves guitarres: “cada vegada que n’agafava una en sortia una cançó”. Tenim 12 temes intimistes que ens parlen de la vida i la mort, l’amor i el desengany i, en definitiva les conseqüències d’estimar i tenir cura d’algú altre. El músic va llegir la notícia que la majoria dels hits musicals contenien la paraula “tu” a la lletra de les seves cançons. Mentre pensava en aquesta afirmació, donava voltes al significat de posar aquesta paraula en les seves cançons: “quan poses la paraula “tu” a les cançons entres en el món de la consciència, però també en el dels somnis de la gent. Quan entres dins d’aquest món has de ser molt curós” 12 melodies on els arranjaments estan fets gairebé exclusivament en instruments acústics i vocals. Tant sols amb les guitarres de Burnett i de Colin Linden i el baix de Denis Crouch aconsegueixen unes melodies elegants i compassives. Obre el àlbum amb el tema “He came down” un tribut cristià on l’amor i la moralitat van agafats de la mà. Un amant fantasmal espera a la seva parella a “Waiting for you” mentre que a “The town that time forgot” and “Litte Darling” sembren sorgits d’un altra lloc, potser el que dona títol a l’àlbum. Burnett torna i ho fa ben acompanyat: Rosanne Cash, el seu antic company de banda, Steven Soles, el duet de folk Lucis, Weyes Blood, Dennis Crouch, Stuart Duncan, Jay Bellerose, Roy Hoffman i Weyes Blood. Recuperem el padrí de la música americana, per commoure’ns a tots a cop de guitarra.     *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Inglés para perezosos

Per aprendre anglès cal estudiar gramàtica i vocabulari, però tenir un coneixement teòric elevat no és suficient per dominar la llengua. Pot ser que, malgrat la dedicació a l’estudi, tinguem dificultats per respondre en les situacions que vagin sorgint.     Es tracta de practicar, tot recordant les expressions més habituals en el dia a dia. Per aconseguir-ho, una bona eina de suport és el llibre Inglés para perezosos, de Marta Gabalda. Marta Gabalda és una professora d’anglès que, a través del seu canal de Youtube i d’una pàgina web, dona consells i trucs per millorar en l’aprenentatge de la llengua i per aprovar els exàmens oficials.  Inglés para perezosos és el seu primer llibre, una obra de consulta on desplega tots els seus recursos didàctics. El llibre permet conèixer paraules i frases d’ús corrent, i curiositats i consells per fer front a qualsevol supòsit que se’ns presenti en la vida quotidiana. D’aquesta manera, serà més fàcil demanar un cafè, fer una videotrucada o si més no tenir una conversa senzilla. Les vint unitats en què es divideix l’obra presenten un estil diàfan, molt agradable de seguir, i amb moltes imatges que clarifiquen els textos. En definitiva, parlem d’un instrument útil per deixar-se anar i sentir-se més segur quan s’utilitzi la llengua anglesa. Recomanat per Jordi Tena. Biblioteca Sant Adrià. Sant Adrià de Besòs

God bless you all

Baboon Show,  ja fa uns anys que demanàvem la seva presència a la Xarxa de Biblioteques; ‘Baboon Show’, l’espectacle del babuí, si ho traduïm, i és que aquesta banda exsuda energia de primat, una vitalitat tosca i primària com la ritualitat màgica d’una tribu ancestral. Per fi, ara tenim el plaer de gaudir materialment d’un CD dels suecs que més escenaris han trepitjat l’última dècada amb un directe vigorós, salvatge... Des d’Estocolm el punk rock dels Baboon et despentina, et retorça el diafragma, la vocalista es belluga com posseïda pel diable trencant les fronteres estilístiques del punk que coneixem. I és que el quartet ha donat amb la fórmula per aportar un show incendiari que atrapi al públic més jove i al de caire tradicional. EL disc que ens ocupa està replet de grans himnes com ja ho va fer l’àlbum que els va catapultar a la fama, ‘Radio Rebelde’. La primera cançó ens absorbeix amb el so de les guitarres marca escandinava, un so de garatge que estarà present a tot el disc: lletres macabres, d’esperit polític, crític i també festiu. Us deixem una mostra d’aquest espectacular treball amb ‘Rolling’. Energia Turbonegro 100%:   I de postres, una banda més local. Escoltem el power trio sabadellenc, Disaster Jacks, companys d’escenaris dels Baboon i amb anècdotes mil.   Recomanat per Amaya Lomba. Bib. Central. Cerdanyola.

Colores de cine : la historia del séptimo arte en 50 películas

Un viatge des dels primers llargmetratges fins a l'actualitat, amb 50 pel·lícules icòniques de les quals explica el paper fonamental del color en el seu èxit: el color en una pel·lícula pot ser tremendament poderós. La gamma cromàtica té la capacitat de relatar una història, despertar emocions, afavorir una narrativa, o simplement saturar la pantalla amb uns elements visuals bells i imponents. En aquest llibre, el crític de cinema i televisió Charles Bramesco presenta un element que sovint es passa per alt, però que s'ha emprat de manera extraordinària. Amb l'ajuda de gammes cromàtiques i fotogrames de les pel·lícules, elabora una guia  per a explicar-nos en un dels elements visuals més importants que formen part del cinema. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

UF 0152 : Montaje mecánico en instalaciones solares fotovoltaicas

Desenvolupa els continguts de l’assignatura Muntatge mecànic en instal·lacions solars fotovoltaiques, inclosa en el Certificat de Professionalitat ENAE0108 Muntatge i manteniment d'instal·lacions solars fotovoltaiques.. En aquesta nova edició s'han actualitzat la normativa i els reglaments, fent referència al Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (*PNIEC) que estableix com a objectiu per a l'any 2030 que la generació fotovoltaica arribi a 76 387 MW de potència instal·lada. La tecnologia de les plaques solars té en l'actualitat molt demanda i permet rendiments molt productius i rendibles. Els muntatges per a instal·lacions fotovoltaiques són molt diferents els uns dels altres, tant pel lloc en el qual pot realitzar-se una determinada instal·lació, com per les estructures que suporten els mòduls fotovoltaics, circumstàncies que es tenen en compte en aquesta obra. Per a realitzar una instal·lació amb la qualitat exigida i allunyada de riscos, s'han d'aplicar totes les recomanacions que assenyalen els reglaments i les consignes de seguretat exigides per a aquesta mena de treballs. El contingut està acompanyat de gran quantitat d'imatges, símbols, esquemes, documents i taules amb gran nivell de detall, completant cada capítol amb activitats finals de repàs.  *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Mecanizado básico para electromecánica

Aquest llibre desenvolupa els continguts del mòdul professional de Mecanitzat Bàsic per a Electromecànica, del Cicle Formatiu de grau mitjà en Electromecànica de Vehicles Automòbils, dins la família professional de Transport i Manteniment de Vehicles. Aquesta nova edició destaca per l'actualització del continguts per a adaptar-los al perfil de competència professionals i als aspectes complementaris, per aconseguir una formació integral del futur tècnic en Electromecànica. Els temes es desenvolupen amb un llenguatge clar i precís, i compta amb un gran nombre de gràfics, dibuixos i fotografies, per afavorir la comprensió de la teoria.  En les diferents unitats s'aborden continguts relacionats amb les característiques del lloc de treball, l'estudi tecnològic dels materials metàl·lics i les seves propietats, la metrologia, la representació gràfica i els sistemes d'unió. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

A una hora de...

El llibre “A una hora de…”, publicat per GeoPlaneta i part de la col·lecció Lonely Planet, és una guia que ofereix 900 escapades des de les 50 principals ciutats d'Espanya. El seu objectiu és inspirar els viatgers a descobrir llocs propers i accessibles en poques hores des de la ciutat d'origen. Aquest llibre inclou propostes per a diferents tipus de viatgers: des de visites culturals i històriques fins a activitats a l'aire lliure, gastronòmiques i de benestar. És ideal per planejar des de petites excursions d'un dia fins a escapades de cap de setmana o rutes més llargues. El contingut està acuradament organitzat, i es destaquen les meravelles de diverses zones de la península, les canàries i les balears, regions amb gran diversitat geogràfica i cultural. Aquest llibre ofereix idees pràctiques i fàcils de seguir per a tot tipus de viatges, ja sigui que siguis a ciutats com Barcelona, Sevilla, Santander o Las Palmas, i diferencia els punts d’interès de cada entrada amb una llegenda de colors per a fer més senzilla la consulta per temes. A més també s’inclou un mapa a cada entrada de ciutat on queden indicats aquests punts d’interès i la seva localització respecte el nucli urbà al qual envolten. Si us agraden les guies pràctiques i completes, aquest llibre us serà molt útil per descobrir noves destinacions sense haver de viatjar lluny. Recomanat per: Josep Pagès Biblioteca M. Serra i Moret

20 razones para amar la ingeniería : y 21 para ser ingeniera

Llibre destinat a les persones que ja senten una vocació per l’enginyeria i per tots aquells que s’hi senten atrets i pensen dedicar-s’hi. Escrit de manera humorística i propera, repassa en 21 capítols el coneixement i l’interès de l’enginyeria de crear un món millor. Té una especial èmfasi en animar les noies a dedicar-se a aquesta carrera. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Felicidad en el trabajo y lean management

Aquesta obra és una invitació a explorar les possibilitats d'una nova era en la gestió dels recursos humans, on la rendibilitat i la humanitat es fusionen en una simbiosi única. En ella es planteja una visió audaç de com les organitzacions poden aprofitar al màxim el talent humà i crear entorns de treball que fomentin la productivitat, la creativitat i el benestar dels seus empleats. El llibre comença analitzant la idea de la felicitat i la importància de la felicitat en l'àmbit laboral com a valor afegit per a l'empresa, els empleats i els directius. Planteja eines practiques per mesurar. Ofereix fins i tot un instrument de mesura del grau de felicitat en cada persona -si no el pots mesurar, no el pots millorar-Planteja eines practiques per a .aplicar i aconseguir un clima organitzacional adequat que motivi a l'empleat a donar el millor de si mateix i, així, elevar el nivell de felicitat de l'organització. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Social media marketing y gestión de la reputación online

L’aparició de les xarxes socials va suposar un nou escenari pel màrqueting. Les marques van veure potencial que l’entorn digital suposava per arribar a una audiència massiva. Les empreses van començar a crear fer perfils per promocionar els seus productes i serveis i posteriorment, van segmentar el públic segons plataforma (Youtube, Twitter, LinkedIn i Instagram) en que cadascuna tenia una audiència especifica. Aquest manual planteja com crear una presència digital sòlida de les empreses o organitzacions en les diferents plataformes i escenaris possibles;  promocionar efectivament els productes i serveis i recuperar informació sobre els clients i mantenir-hi una comunicació eficaç. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Organización de procesos de venta

Els processos i sistemes de venda han canviat molt en els darrers anys, provocat pel canvi d’hàbits dels consumidors, del mercat i de la irrupció de les tecnologies. Els professionals del comerç s’actualitzen contínuament per oferir qualitat, servei postvenda i proposar nous serveis, productes i funcionalitats. Aquest llibre analitza detalladament la gestió a l’àmbit comercial i incideix especialment en la normativa aplicable, com és la Llei de desfansa dels consumidors i ususairs, entre altres. També fa un seguiment de les operacions de venda i el seu seguiment: càlcul de preus de venda, costos comercials, descomptes, comissions i interessos per pagaments endarrerits, la fiscalitat i els impostos com l’iva. Es un manual per algunes assignatures de la família professional de comerç i màrqueting.   *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Consumer engagement : fidelizar clientes en el entorno digital

El consumer engagement es la disciplina del màrqueting per a retenir i fidelitzar i mantenir la relació amb els clients mitjançant la tecnologia. En aquest  llibre els autors plasmen la seva experiència en consumer engagement. Expliquen en 11 capítols tècniques i eines que els directius poden utilitzar per posar en marxa un programa per retenir fidelitzar i relacionar-se amb clients, proveïdors i treballadors. També explica les tècniques de comunicació digital especifiques per la gestió de clients. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Emprende para ser libre

Ser emprenedor és una tasca ambiciosa per a persones creatives i resolutives. Aquest llibre explica els diferents passos per emprendre el teu negoci que tant t’apassiona. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Cuatro días : trabajar menos para vivir en un mundo

Treballar menys per a viure en un món millor, lluny de tractar-se d'un manual sustentat en abstractes teories, recull l'experiència en primera persona del seu autor, implicat en els últims anys en àrees de responsabilitat pública en les quals s'ha testat la jornada laboral de quatre dies o de trenta-dues hores setmanals. El resultat és aquest volum, el primer a abordar aquesta temàtica al nostre país, plagat de consells pràctics i argumentacions per a totes les parts implicades en l'assumpte: de treballadors a empresaris, passant per institucions públiques. En definitiva, un llibre que, des del pragmatisme, l'experiència i la moderació, esbossa el retrat de la normalitat del futur, servint-se dels pigments del que avui sembla una simple utopia. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

A Lovesome thing

El 5 de setembre de 2012, la pianista Geri Allen i el guitarrista Kurt Rosenwinkel es van pujar a l’escenari de la Philharmonie de Paris per oferir aquest concert, inèdit fins ara. L’àlbum pren el nom de la cançó de Billy Strayhorn “A flower is a lovesome thing” que obre l’espectacle. Sense assajos previs, amb un repertori de 7 cançons que barreja temes clàssics i propis dels dos músics, el jazz flueix com aigua clara. Una gravació del encontre de dos gegants del jazz contemporani única, donat que Allen va morir 5 anys després. La compenetració entre el piano i la guitarra elèctrica és memorable. La cançó central “Ruby, my dear” del pianista Thelonious Monk comença amb un solo de Allen i es transforma en una autèntica masterclass de virtuosisme i improvisació. L’actuació acaba amb un tema d’Allen dedicat a Billy Taylor “Open-Handed Reach” que no havia estat mai gravat. Un tresor amagat que ha trigat sis anys en veure la llum. Un autèntic regal per als amants de la música i del jazz. Imprescindible i, malauradament, irrepetible.   *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals  Escolta les novetats de música a Spotify

Atajos de ciencia : un recorrido breve y apasionante por las grandes idees

Forats negres i ones gravitacionals, matèria fosca i mecànica quàntica, edició genètica i reprogramació cel·lular... La ciència  actual és un sorprenent territori per a explorar i un repte intel·lectual motivador. Planteja cinquanta preguntes ràpides amb respostes senzilles redactades per experts en la matèria, i cadascuna d'elles serà el punt de partida d'una sèrie d'indicacions precises que l'ajudaran a planificar el seu itinerari a través d'un concepte bàsic. Amb gràfics únics que presenten una imatge memorable de cada concepte, així com glossaris del full de ruta que expliquen conceptes clau i les seves connexions. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

El telar del tiempo : entre el imperio y la anarquía desde el Mediterráneo hasta China

El Gran Orient Mitjà, l’extensa regió entre el Mediterrani i la Xina que comprèn gran part del món àrab, així com altres parts del nord d'Àfrica i d'Àsia, ha estat al llarg de la història la cruïlla de diversos imperis. Després de la seva dissolució en el segle xx, els estats postcolonials han tractat de mantenir l'estabilitat enfront de les lluites de poder entre faccions, els buits de lideratge i les fronteres creades arbitràriament. En l'actualitat, la Xina està tractant d'impulsar una nova forma d'imperialisme econòmic sobre la regió. Com en el passat, el Gran Orient Mitjà serà l'escenari de futures lluites entre grans potències.  Kaplan explora aquesta difícil zona del món per a revelar com la història influeix profundament en el present i com les necessitats de mantenir l'estabilitat enfront de l'anarquia sovint entren en conflicte amb els ideals de governança democràtica. Per a reconstruir la història d'aquest enorme espai i el que suggereix per al futur, Kaplan entrellaça textos clàssics, escrits de viatges i una gran varietat de veus de tots els països que porten al lector a conèixer la realitat sobre el terreny i a anteposar-la als ideals. Un llibre que ens obliga a reconsiderar la nostra visió global del segle XXI. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Decisiones estratégicas de la dirección de la producción y operaciones

Manual integral centrat en la presa de decisions estratègiques en la direcció d'operacions. Desenvolupa els coneixements necessaris per aprendre la gestió de la producció i operacions tant en empreses manufactureres com de serveis. Proporciona un enfocament progressiu de diversos temes per a lectors que s'acosten per primera vegada a la gestió de la producció i operacions, incloent-hi estudiants de grau i postgrau, així com dels professionals de la gestió d'empreses. El llibre consta de quinze capítols escrits per professors experts de diferents universitats espanyoles, abordant qüestions com l'estratègia d'operacions, processos de producció, servitització, gestió de la innovació i la tecnologia, línies d'espera, localització, distribució en planta, gestió de qualitat, sistemes d'informació, gestió de la cadena de subministrament, llegeixin management, digitalització i indústria 4.0. El text es complementa amb gràfics, imatges, taules, diagrames i lectures addicionals per a millorar la comprensió i l'aprenentatge. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Hábitos de equipo : cómo conseguir resultados extraordinarios con pequeñas acciones

El treball en equip permet excel·lir en els resultats i franquejar obstacles davant els quals les capacitats individuals es veuen superades. Tanmateix, es necessari adquirir uns hàbits col·lectius òptims per a afrontar la presa de decisions i l'organització, els quals generaran confiança, diligència i satisfacció entre els membres de l'equip. En aquest llibre, l'expert en productivitat Charlie Gilkey revela com l'adquisició d'hàbits cobra una força transformadora encara més potent quan s'aplica en el context dels equips de treball. Amb exercicis pràctics i una avaluació dels hàbits col·lectius per a identificar àrees de millora, així com una guia detallada per a dissenyar un full de ruta, aquest manual proposa les eines necessàries per a revitalitzar i enfortir un grup de treball. Aquest enfocament, encara que subtil, desencadenarà canvis extraordinaris i permetrà que cada membre del teu equip aconsegueixi el seu màxim potencial.  *Recomanat per al Xarxa de Biblioteques Municipals 

Inteligencia (artificial) para emprendedores : cómo impulsar tu negocio con IA

La intel·ligència artificial pot aportar nombrosos avantatges als negocis i empreses. Aquest llibre explora en profunditat el potencial d'aquesta tecnologia i com pot convertir-se en el assistent personal i tecnològic del segle XXI. Explica com seleccionar les eines adequades segons les necessitats i perfils de les empreses, autònoms. A més, presenta casos reals d'èxit en diversos sectors que es poden aplicar als negocis. No obliden les consideracions ètiques i legals relacionades amb l'ús de la IA, així com casos d'estudi, consells pràctics i eines útils per a emprenedors. *Recomanat per la Xarxa de Biblipteques Municipals

Living la vida English

Vols aprendre l’anglès real? El que es fa servir al dia a dia? Per la feina, per viatjar, comprar i no quedar-te encallat? L’autora  té un compte d’instagram i de tik- tok @MariaSpeaksEnglish ) on que explica com aprendre anglès de manera divertida i pràctica. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

The Age of innocence

Newland Archer, un jove advocat de la classe alta de Nova York de finals del segle XIX, està feliçment compromès amb May Welland. Un dia, la comtessa Ellen Olenska, cosina de la seva promesa, torna d'Europa. La comtessa és independent, valenta; molt diferent de la resta de dones. Newland fa amistat amb l’Ellen amb qui té converses interessants que s’interposaran amb el prometatge amb la May. Guanyadora d'un Premi Pulitzer, és una de les grans històries apassionades que s'han escrit mai i que critica els costums de la classe alta de Nova York.  *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Inmunes: conoce y fortalece tu sistema de defensa

El sistema immunitari és el responsable de protegir-nos d'agents externs que ens poden emmalaltir. Està relacionat amb les al·lèrgies, la fertilitat, la microbiota, les intoleràncies, la inflamació el son i l'estrès, entre altres. En aquest llibre divulgatiu, científic i integratiu, el Dr. Esteve explica el seu funcionament i importància. Dona consells pràctics per com reforçar-lo. Explica quins són els reptes de la immunologia del segle XXI. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Els Meus dies a la llibreria Morisaki

Els meus dies a la llibreria Morisaki és una novel·la breu i àgil que ens recorda la importància d’apreciar les coses petites i senzilles. La seva protagonista, Takako, és una jove de vint-i-cinc anys amb una vida sense massa sorpreses fins que, un dia com qualsevol altre, Hideaki, un company de feina amb qui surt des de fa uns mesos, li diu que es casa amb una altra noia. Immersa en una profunda tristesa, Takako sent la necessitat d’allunyar-se de tot, deixant la feina i veient passar els dies tancada a casa. El seu oncle Satoru, en un intent de fer-la sortir d’aquella situació, convida la Takako a viure a l’altell de la llibreria Morisaki, fundada pel seu avi, especialitzada en llibres de vell d’autors japonesos de l’època moderna, i situada a Jinbōchō, el barri de les llibreries i editorials de Tòquio. En aquest altell, amb muntanyes de llibres per tot arreu i olor a resclosit, la vida de la Takako començarà a agafar un nou rumb. El plaer de la lectura, l’acostament amb seu oncle i les noves amistats que l’envolten, faran que la Takako es redescobreixi i recuperi les ganes de viure amb plenitud.   Més informació: Satoshi Yagisawa a les Biblioteques Satoshi Yagisawa a la Viquipèdia  Recomanat per Bib. Popular. Mataró. 

Buenos tiempos

“Buenos tiempos” és una història d’intriga i misteri on es dibuixa perfectament la vida i els costums de qualsevol poble mediterrani dels anys 70, que és quan comencen a despertar turísticament. Laura la seva protagonista, òrfena de pare i mare, viu amb uns familiars seus, autoritaris i exigents els quals consideren que per contribuir a l’economia de la llar s'ha de posar a treballar i ho fa a la cantina del poble, regentada per Juan Sil, un home obscur i voluble. El destí posa a prova a la Laura i a en Juan, quan de matinada surten a pescar i treuen del mar la cama d’un cadàver. L’autora Victoria González Torralba va dosificant la història a poc a poc, fent que s'emboliqui tota la trama en una aura de misteri, amb capítols curts però intensos, amb girs inesperats i sorpreses que impacten al lector. La novel·la té un ritme tranquil i és molt descriptiva sobretot pel que fa als personatges, ja que els perfila molt bé tant des del punt de vista físic com també emocional. L'evolució dels personatges, és molt interessant sobretot en el cas de Laura, que poc a poc, va creixent al llarg de la història i el lector entén d'on ve, cap a on va i el perquè dels seus actes. Altres personatges com en Juan Sil, l'Àlex, l''home dels gossos o l'Antonio, tenen diverses cares i això atrau al lector. L'autora amb aquesta novel·la ha obtingut el guardó de la cuarta edició del Premi Paco Camarasa de novel·la negra. Més informació: Victoria González Torralba a les Biblioteques Premio Paco Camarasa  Recomanat per Diana Gasols. Bib. Ernest Lluch i Martín. Vilassar de Mar. 

Guardianes de la noche

Kimetsu no yaiba és un popular manga d’aventures i batalles amb elements paranormals que va causar furor al Japó durant la seva publicació. Se n’ha fet una versió animada i el seu primer llargmetratge, es va convertir en el film d’anime més vist de la història al Japó. Quan el jove Tanjiro descobreix que la seva família ha estat assassinada per un dimoni, decideix convertir-se en un caçador de dimonis alhora que protegeix l’únic parent que li queda, la seva germana Nezuko, ara mig convertida en dimoni. Tanjiro s’entrenarà, farà amics, en perdrà algun, i lluitarà perquè la Nezuko torni a ser humana. L’autora, Koyoharu Gotouge, demostra amb aquesta obra que les mangaka també poden crear un manga shonen potent i ple d’aventures. Més informació: Koyoharu Gotouge a les Biblioteques Opening de "Guardians de la nit" Guardians de la nit a la Viquipèdia Recomanat per Bib. Can Salvador de la Plaça. Calella. 

Cocina vegetariana

Cocina vegetariana és una publicació del grup Connecor, una empresa que edita altres títols com Qué leer, Más allá, Integral o Casa viva. Aquest fet ja acredita la solvència no tan sols en l’edició, sinó també en l’acurat disseny que presenta. I per què dic això? Trobeu més de 90 receptes tant per als que sigueu vegetarians, com per als que no ho sigueu. I és que el fet de cuinar de manera natural, saludable, fàcil i que, a més, sigui saborós és possible.  A dins veureu un apartat de notícies relacionades amb l’alimentació, receptes de temporada, d’amanides, de cremes, de verdures... així com gastronomia d’altres països, plantes medicinals o herbes i espècies. Ara bé, a l’índex hi ha totes les receptes per ordre alfabètic i us adonareu que no us he enganyat pas quan us he dit que els menús poden ser sans i suculents: hamburgueses de remolatxa, lasanya de carbassó, pizza de formatge blau amb peres... I amb fotos a tot color de cada plat! Una delícia per als sentits! Més informació: Cocina vegetariana a les Biblioteques Tema: cuina vegetariana Recomanat per Bib. Antoni Comas. Mataró. 

Harmony of difference

Harmony of difference és el títol del segon àlbum del saxofonista Kamasi Washington. Un EP amb només sis temes i poc més de mitja hora de duració. Els cinc primers són composicions originals, mentre que el sisè, anomenat “Truth”, fusiona els anteriors en un de sol més extens, integrant diferents fragments i melodies amb un resultat espectacular. Tot i ser un disc essencialment de jazz, incorpora ritmes i sons d’altres músiques amb unes influències molt diverses. Tot plegat, rodejat d’uns músics excepcionals, amb una formació i una sonoritat poc habituals, tocant dues bateries alhora i, a la part final, amb secció de cordes i part coral. Un treball de contrapunt genial amb un missatge que parla de diversitat, harmonia i de la bellesa de la diferència.   Més informació: Kamasi Washington a les Biblioteques Pàgina web oficial Recomanat per Adrián Fernández. Bib. Josep Soler i Vidal. Gavà.

El Paper de paret groc

 Una parella lloga un casal antic per anar a passar l’estiu, ell és metge i a ella li agrada escriure, però ara té la salut delicada i el seu marit li recomana que no faci res fins que es recuperi. La dona no accepta de bon grat els consells del seu marit, ni el dormitori on ha de dormir i estar-se la major part del temps, empaperat de color groc amb unes imatges que sembla avancin cap a ella. La tensió anirà augmentant i acabarà tancada a l’habitació, després de llençar la clau per la finestra. Charlotte Perkins Gilman (1860-1935) va ser una figura important per al moviment feminista i socialista als EUA. El seu desig d’escriure, de ser una dona lliure i no estar lligada a les tasques domèstiques, o a fer de mare, va provocar que rebés dures crítiques a la societat de l’època. Alguns dels trets de la protagonista d’aquest conte apareixen a la biografia de Gilman. Una història que ha adquirit més rellevància amb el pas del temps, traduïda per la poeta Montserrat Abelló i editada per Eulàlia Lledó. “En John se’n riu de mi, és clar, però una ja s’ho espera quan és casada” (pàg. 17). Més informació: Charlotte Perkins Gilman a les Biblioteques El paper de paret groc a la Viquipèdia El paper de paret groc a Stroligut, revista de literatura catalana i en català     Recomanat per Antònia Caño. Bib. La Muntala. Sant Vicenç de Montalt.

Un Avión sin ella

Tant si t'agraden els còmics com si no, has de llegir "Un Avión sin ella" on Fred Duval i Nicolaï Pinheiro adapten una novel·la policíaca de Michel Bussi.  La nit del 23 de desembre de 1980, un avió s'estavella al massís del Jura on una nena de només 3 mesos d'edat és, miraculosament, l'única supervivent de la catàstrofe. El problema és que es desconeix la seva identitat perquè a bord hi havia 2 bebès d'edat similar i no hi ha manera de saber quin dels dos és la nostra supervivent. A partir d'aquí comença una llarga intriga i una batalla entre les dues famílies, molt diferents entre elles, per descobrir la seva identitat real. Algú serà capaç de descobrir qui és abans de que compleixi 18 anys i pugui decidir per ella mateixa què fer amb la seva vida?    Ajuda'ns a descobrir-ho llegint aquesta proposta! Més informació: Fred Duval a les Biblioteques Tebeosfera Recomanat per Cristina Freixas Casanovas. Bib. Pare Fidel Fita. Arenys de Mar.

En camino

“En camino” és una obra fantàstica en la que coneixem a l’Emma, una aspirant a dibuixant de còmics que després d’un disgust personal decideix fer el Camino de Santiago i es planta a Roncesvalles amb una motxilla plena de roba, paelles i emocions. Aquest camí resulta molt més per a l’Emma que un seguit de kilòmetres i una bona pila de butllofes als peus, ja que es converteix en una metàfora d’un aprenentatge el qual compartirà amb personatges entranyables que com ella també porten la motxilla plena de passats ben interessants. Els llaços que s’estableixen entre l’Emma i la resta de personatges són el fort d’aquest còmic i com a lectors també hi connectem, gaudint tant dels moments emotius i tendres com dels més difícils i crus. Una obra molt humana i plena de sentiment, amb un ritme que respecta al lector i li permet gaudir del fantàstic dibuix que no podeu deixar passar.   Més informació: Paco Hernández a les Biblioteques Recomanat per Josep Pagès Bermudo. Bib. M. Serra i Moret. Pineda de Mar.

Begin again

"Begin Again" és una captivadora història que fusiona música i emocions en un relat fresc i màgic. Dirigida per John Carney, la pel·lícula relata la vida de la Gretta,  una cantant a l’ombra del seu xicot, interpretada brillantment per Keira Knightley, i d'un productor musical en hores baixes, en Dan; interpretat per Mark Ruffalo. Després d'una trobada casual, la seva col·laboració en la creació de música es transforma en una relació única que revitalitza les seves vides i carreres. La banda sonora està plena de cançons originals que creen un vincle immediat amb l'espectador, cantades per la pròpia actriu. Cal destacar també l’aparició del cantant Adam Levine del grup Maroon 5 en el paper de la parella de la Gretta, un personatge egoista que la deixarà de banda en assolir la fama i l’èxit propi. Amb un toc de romanticisme i una dosi  de realitat, Begin Again ens recorda que, fins i tot en els moments més foscos, sempre hi ha una oportunitat per començar de nou, la pel·lícula és una oda a les noves oportunitats i al poder de la connexió humana.   Més informació: John Carney  a les Biblioteques Begin again a la Viquipèdia John Carney a la Viquipèdia Recomanat per Bib. Ferrer i Guàrdia. Alella. 

Hola, sueño : la ciencia y el arte de superar el insomnio sin pastillas

La doctora Jade Wu, especialista en medicina conductual del somni, explica les eines necessàries per a superar l’insomni  sense recórrer a la medicina. Gràcies als seus anys d'experiència clínica, la doctora Wu resol els problemes més comuns, calma l'ansietat i adapta les recomanacions a les circumstàncies especials del somni, com, per exemple, l'embaràs, la menopausa, el dolor crònic o la depressió, entre altres.  *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals   

Las Hormonas de la felicidad : el poder de la serotonina, la oxitocina, la dopamina y las endorfinas para mejorar tu bienestar

La nostra salut i benestar depèn, en bona part,  del funcionament de les hormones que el cos genera:  l'oxitocina: l'hormona de l'amor, l'empatia i la confiança; la dopamina: l'hormona del plaer i del sistema de recompensa del nostre cos; la serotonina: l'hormona de la felicitat i el desig sexual i les endorfines: hormones del benestar i de l'estat d'ànim. D’igual manera necessitem, el cortisol: l'hormona de l'estrès i del perill; la melatonina, l'hormona del somni i l’adrenalina: l'hormona de la por o l'excitació i moltes altres més. Aquest llibre explica el funcionament del complex sistema hormonal i  com aconseguir el seu equilibri per aconseguir salut, vitalitat i bon ànim. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Sudáfrica

Sudàfrica és un país ric en natura, biodiversitat, ciutats històriques i un bon destí turístic. El Parc Natural Kruger,  creat el 1926, és el parc més gran de l’Àfrica on viuen un gran nombre d’ocells, elefants, lleons, lleopards, zebres, rinoceronts, girafes, hipopòtams que es poden veure a l’aire lliure. Les ciutats com Ciutat del Cap, Pretòria i  Bloemfontein, expliquen la història de la colonització, l’apartheid i la posterior organització com a democràcia moderna que té una gran riquesa ètnica, lingüística i cultural. Si us interessa la natura, no podeu deixar-vos de visitar el Grootbos, una reserva natural privada on podreu allotjar-vos i que conté un autèntic safari marí amb balenes, pingüins i taurons blancs.  *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Butan

Butan és un petit país al sud-est de l’Himàlaia, situat entre el Tibet, la Xina i la Índia. Recentment, s'ha obert al turisme, tot i que restringeix el número de visitants. Ha conservat les tradicions: la gent porta els vestits tradicionals, el paisatge està ple de cases de fusta i d’espectaculars monestirs budistes i els seus habitants participen de festivals plens de color. Ha declarat que la felicitat de la població és un indicador es valora més que els econòmics. Si us interessa el senderisme, el país és famós per les seves rutes que permeten recórrer les seves muntanyes i descobrir les valls i els espais naturals .         *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

50 estaciones europeas

Un recorregut per les estacions de tren més emblemàtiques d’Europa. L’autor, vinculat a la historia i al món del ferrocarril, ofereix una exhaustiva obra de les estacions de tren que, pel seu valor arquitectònic, per la seva decoració o per la seva originalitat val la pena visitar. La història de la construcció i evolució de les estacions de tren acompanya a les fotografies actuals i antigues de cada estació. Si ets un apassionat dels trens i t’agrada viatjar, aquest és el teu llibre. * Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Lugares míticos del rock

Els últims 70 anys de la història del rock en itineraris per Europa i Estats Units.  El fotògraf i melòman Ferran Sendra ens presenta un recull exhaustiu dels llocs emblemàtics del rock i del blues. Un llibre imprescindible que has de portar a la motxilla si ets un amant de la música. Ciutat per ciutat l’autor retrata els indrets més diversos relacionats amb els compositors i cantants: les cases on van néixer els artistes, els estudis de gravació, concerts, monuments, carrers i edificis que s’han convertit en portades de discos. Des dels mítics estudis Abbey Road, el Liverpool dels Beatles, fins a l’Hotel Chelsea passant per Graceland i la ruta 66. Al final del llibre tens un índex per cantants per no deixar-te cap lloc dels teus grups favorits. Enfunda la guitarra, prepara el passaport i no oblidis emportar-te aquest llibre en el teu proper viatge. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Maravillas y delicias de Japón

Guia de la gastronomia i cultura del Japó signada per l'artista Kailene Falls. A través d'il·lustracions a aquarel·la que destil·len calidesa i afecte, presenta tradicions culinàries i restaurants. Una lectura per a descobrir plats clàssics des d'un nou angle, i sorprendre's amb menges úniques i saboroses. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Pedagogía del decrecimiento : educar para superar el capitalismo y aprender a vivir de forma justa con lo necesario

El decreixement és l'opció deliberada per un nou estil de vida, individual i col·lectiu, que posi en el centre els valors humanistes: la justícia social, les relacions pròximes, la cooperació, la redistribució econòmica, la participació democràtica, la solidaritat, l'educació crítica, el cultiu de les arts, etc. Per això, el decreixement implica construir noves formes de socialització educativa que anteposin el manteniment de la vida i el bé comú a l'obtenció de beneficis econòmics d'uns pocs. Això és el que ha de romandre en el cor dels centres educatius: la configuració d'un nou imaginari col·lectiu en les futures generacions que permeti que aprenguin a canviar el món i fer-lo més just, sostenible i habitable. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Dones de ciència, tecnologia i pensament : referents que desperten vocacions

En aquest llibre hi trobareu referents de científiques, tecnòlogues i pensadores excepcionals, en vint textos que descriuen la trajectòria de vint-i-una dones d’orígens, disciplines, contextos històrics i entorns familiars molt diversos. Les seves experiències vitals i acadèmiques conviden a reflexionar sobre els impediments que van trobar per dur a terme la seva activitat i ser valorades, i demostren que és possible despertar en la societat nous camins d’avenç del coneixement. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Nostra Senyora del Nil

A Ruanda, al principi dels 70 i sota el govern hutu, una quota limita al deu per cent els tutsis que admet l'institut Nostra Senyora del Nil, el que trien les famílies adinerades per a les seves filles. La lluita d'unes adolescents per l'amistat, l'acceptació i el poder converteix l'institut en un microcosmos que reflecteix la tensió ètnica creixent i el clima de violència que duran al genocidi dels tutsis el 1994. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La divorciada

A la sorollosa i divertida Nova York dels anys 20, la Patricia viu feliç amb el seu marit, el Peter. Tenen una vida activa: treballen, surten amb amics. Quan el Peter, l’abandona la Patricia haurà començar una nova vida sola com a divorciada que treballa i té vida social. Descobreix que només els homes es beneficien de la nova llibertat que el divorci aporta en aquella societat i que les dones continuen tenint molts obstacles. Publicada sense signar el 1929, va ser un èxit editorial. Es basa en l’experiència personal de l’autora que va reflectir-hi la  crítica de les condicions de les dones. Després de gairebé un segle de silenci, s’ha editat per primera vegada en castellà.  *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La casa tapiada

El senyor Lotari, especialista en l’obra del gran novel·lista Gabriel Caballero, ha mort  després de molts anys redactant la biografia de l’insigne escriptor. Una teranyina trenada per centenars de veus que despullen i escabetxen sense pietat tant l’home concret com totes les cares i caretes de l’antifranquisme dels anys seixanta i setanta. El món cultural i intel·lectual, la disputa entre grups (i egos) de l’esquerra i el catalanisme, les infidelitats als ideals i a les persones, la Gauche Divine, les Jornades Llibertàries... I al mig, tastant totes les olletes sense ficar-se comprometre's amb cap d'elles,  un dels autors més importants de les últimes dècades. El senyor Gabriel Caballero.  La continuació de l’aclamada trilogia "L´atzar i les ombres" s’ha fet esperar divuit anys, perquè calia pouar molt endins. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Alimenta els teus superpoders! :

Sabies que les prunes t'ajuden a sentir-te tranquil quan estàs preocupat? O que la col kale ajuda la pell a fer crosta quan et fas sang? I que el raïm vermell va bé per a combatre les al·lèrgies que provoquen mocs i esternuts? Doncs tot això i molt més ho descobrirem de la mà de l'autora estatunidenca Toni Buzzeo al llibre infantil Alimenta els teus superpoders!.  Coneixerem la importància d'una alimentació saludable a través d'una idea creativa i divertida: els aliments de colors com a transmissors de superpoders. A través de les pàgines del llibre veurem com els diferents colors dels aliments estan relacionats amb beneficis per a la nostra salut, els més petits comprendran que menjar fruites i verdures els pot fer més forts i sans, gairebé com si tinguessin poders especials. Classifica els aliments segons el seu color (vermell, groc, taronja, verd, blau i blanc), i a cadascun d'aquests se li atribueixen propietats especials, com ara donar energia, reforçar el sistema immunitari o millorar la visió. Així, menjar aliments de colors variats es converteix en un aprenentatge per a la canalla de casa. L'estil de Buzzeo és accessible i fàcil de seguir, cada aliment descrit amb frases curtes i acompanyat de les il·lustracions i imatges acolorides i plenes de vida de Serge Bloch que capten plenament l'atenció del lector. Alimenta els teus superpoders!, és una eina ideal per a introduir el tema dels aliments saludables als petits lectors de manera divertida i amena. Més informació: Entrevista a Toni Buzzeo Instagram de l'autora Instagram de Serge Bloch, l'il·lustrador Recomanat per Núria Vidal. Biblioteca Ferrer i Guàrdia d'Alella.

Orquesta

A un poble de la Galícia rural, una nit de revetlla tot el poble es concentra al prat: nens, joves, vells. Parelles separades que es retroben, veïns barallats durant dècades, adolescents que es fan el primer petó, dones grans... Mentre l’orquestra toca, podem veure reconciliacions, converses, flirtejos que l’autor reprodueix magníficament. Un  microcosmos on hi surten egoismes, venjances, amors i traïcions.  *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

El Camino de la infertilidad : luces, sombras y nuevos sueños

Aquest llibre aborda les qüestions biològiques i mèdiques de la infertilitat i explica les opcions disponibles per als qui no aconsegueixen tenir fills. Però també parla de dols invisibles, de pors i solitud. De tabús i comentaris dolorosos. De parella, família i relacions personals. De nous somnis i il·lusions, i de com recompondre's per a tenir una vida fecunda. Amb aquesta guia, la doctora López del Burgo mostrar totes les facetes relacionades amb la impossibilitat o la dificultat de concebre. A través dels seus coneixements mèdics i la seva pròpia experiència personal, ens acompanya amb compassió, empatia i delicadesa, oferint suport i, sobretot, esperança. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Estamos perdiendo a nuestr@s hij@s : violencia, maltrato, racismo : el inquietante día a día del chat de clase

Els infants i adolescents accedeixen a tot tipus d’informació (violència, tortures, sexe...) des dels seus mòbils i ho comparteixen amb companys. Els seus pares, ho desconeixen o bé no saben quines eines de control existeixen. Silke Müller és directora d’un centre educatiu i en aquest llibre, demana a progenitors, mestres i politics de ser conscients del perill de les xarxes socials tant pel public infantil, com per la societat en general. Reclama una alfabetització mediàtica posada al dia per a tothom.   *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

¿Alquilar o comprar?: la guía para acertar en tu decisión.

Aquesta obra aporta una anàlisi exhaustiva i realitza aquesta comparació i detalla els paràmetres tant quantitatius com qualitatius necessaris per a poder prendre la decisió en funció de diversos aspectes diferents a la rendibilitat. Per a parlar del mercat immobiliari, també s'explica el finançament hipotecari: els seus avantatges, els seus inconvenients i els seus riscos. És a dir, la qual cosa s'ha d'analitzar abans de contractar una hipoteca.   Una obra dirigida a tots els públics, on també s'aporten algunes claus per a anticipar-se a l'evolució futura del preu de l'habitatge que es vulgui comprar per a protegir-se de les bombolles immobiliàries. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Sensellarisme: de l'assistencialisme al reconeixement de drets

El llibre raona per què cal una llei per acabar amb el sensellarisme, explica el contingut de la proposició i allò que aportaria l’aprovació. Una proposta de llei, elaborada amb col·laboració amb cinc entitats socials,  que va ser presentada el 2022 al Parlament de Catalunya per set grups polítics. Presenta testimonis, reflexions i apunts sobre el sensellarisme i denuncien la cruesa de la vida al carrer, el tracte inhumà i indigne que comporta, i reclamen la necessitat d’escometre decididament aquest fenomen. Per reeixir-hi és imprescindible passar de l’assistencialisme al reconeixement de drets. La futura llei pretén garantir un espai residencial digne a totes les persones que es troben sense sostre i sense llar, i cerca encaminar-les cap al dret a gaudir d’un habitatge digne i de nombroses mesures transitòries de suport a aquestes persones.   *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Estrategias anti-bichos para el hogar

L’ús dels insecticides a casa per evitar l’aparició d’insectes, no només és nociu per al medi ambient, també per a les persones. Chloé Metahri va decidir adoptar un mode de vida respectuós amb la natura i això la portà a explicar les seves experiències al seu blog My slow life. El fet de traslladar-se a viure al camp, on els insectes són molt més habituals, significà tot un repte. A força d'experimentar i amb paciència, va trobar la forma de “conviure” i evitar que envaïssin casa seva. Els trucs que ofereix en aquest llibre estan lliures de productes químics, i molts es basen en el sentit comú. En poques pàgines trobareu recursos que us ajudaran a mantenir casa vostra més neta.   Recomanat per Sara Codina. Biblioteca Central de Terrassa

Childhood tales

L’artista evoca records d’infància amb aquesta selecció de peces de música clàssica dedicades als infants acompanyada de la Royal Liverpool Philharmonic Orchestra.  El punt de partida són les variacions del pianista hongarès Ernö Dohnányi d’una cançó de bressol. Kanneh-Mason va sentir aquestes variacions en un concert en directe, sense saber qui era ni l’autor ni el tema i el seu descobriment la va portar a gravar aquests contes infantils. L’àlbum comença amb variacions de la famosa obra K.265 “Ah. Vous dire-je maman” de Mozart (“Cada dia al dematí” a la traducció catalana), una peça que la pianista ja tocava a la seva infantesa. S’inclou la Suite en sis moviments que Clause Debussy va escriure per a la seva filla de sis anys i que simbolitza un retorn a la innocència del món dels infants amb temes com “Cakewalk” i “Doctor Gradus ad Parnassum”. Per completar l’àlbum s’han escollit 13 peces curtes de Robert Schumann “Kinderszenen” que evoquen nostàlgicament la infantesa perduda. Reminiscències de la pròpia infància de la pianista que recorda la primera vegada que els seus pares la van posar davant d’un piano. Segons les seves pròpies paraules: “Va ser a la meva infància quan va sorgir la passió per la música clàssica. Les peces d’aquest àlbum contenen certa nostàlgia d’aquells dies. Es aquesta enyorança la que vull expressar aquells que, com jo, penseu que aquest era un moment en què l’amor per la música era més senzill.    *Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals* Escolta les novetats de música a Spotify  

The Past is still alive

El novè àlbum de la banda de la portorriquenya Alynda Segarra combina el rock indie amb el blues i l’americana amb lletres autobiogràfiques. El grup ha deixat de banda la música electrònica per concentrar-se en un so més naturalista, elèctric i acústic que reflecteix la condició humana i l’autoconsciència. El tren, element de fugida i refugi, representa la vida furtiva que va tenir d’adolescent Segarra; i ens aproxima a la geografia nord americana, de qui agafa les influències musicals. L’àlbum va ser gravat després de la mort del pare de la cantant i les lletres, sovint salvatges, nostàlgiques i rebels, ens interroguen sobre nosaltres, les persones que ens envolten i el nostre passat. “It’s all in the past but the past is still alive,”   Escolta les novetats de música a Spotify *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Cantareras

El quart projecte com a solista de Carola Ortiz recull cançons i romanços de la tradició oral femenina de la Península Ibèrica combinats amb el jazz i la música electrònica.  Les cançons ens mostren el dia a dia de les dones d’abans i el seu cicle vital. Mites, llegendes i rituals com el festeig, el casament, la mort i les melodies que acompanyaven les tasques atribuïdes a les dones. La veu de les dones era sovint acompanyada per una percussió feta a partir d’objectes quotidians i estris de cuina. El títol de l’àlbum és un homenatge a les “cantareras”, les dones que buscaven aigua a les fonts, un ofici pràcticament desaparegut. El projecte es presenta en format disc i també el podeu gaudir en format espectacle, ja que la dansa està molt present en la tradició musical femenina. El càntir està present com a simbologia de l’úter femení. Carola Ortiz, en el seu espectacle, representa a quatre arquetips femenins lligats a les fases lunars: la donzella, la mare, la fetillera i l’àvia. La idea del disc prové de la passió pels instruments de percussió tradicionals, de la seva col·laboració prèvia amb el grup Coetus i d’un enamorament del món rural per reivindicar la veu i la música tradicional de les dones, sovint silenciades. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals Escolta les novetats de música a Spotify  

Lactancia y trabajo : cómo volver sin morir en el intento

El retorn de la mare a la feina suposa una gran preocupació, entre altres temes,  sobre mantenir la lactància. En aquest llibre, l’experta Alba Padró, ofereix recursos, testimonis i tota la informació possible per ajudar les mares. Insisteix  que la bona planificació de la transició redueix l’angoixa, tant dels progenitors com del nadó.  *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Del huerto a los fogones : siembra, cultivo y recetas para entusiastas de la horticultura

Si t'agrada l'alimentació sostenible, saludable i apostes per l'autoconsum, tenir un hort a casa és molt fàcil, encara que disposis de pocs metres o no et quedi més remei que plantar en tests. Aquesta és una publicació que segueix el corrent actual de retorn al món rural i el cultiu d'aliments per al propi consum. Aporta informació útil i detallada sobre com conrear hortalisses, bé sigui en horts urbans com en terrenys dedicats especialment a això, de manera que és indicat tant per a la persona amateur que desitja conrear algunes espècies a la seva terrassa o al jardí, com per a persones que disposen de més metres quadrats d'espai cultivable. Lucy Mora, profunda coneixedora del món rural i autora també de les il·lustracions, s'esplaia en aquest llibre amb els processos de cultiu de més 55 fruiters i hortalisses amb informació detallada sobre les seves necessitats, l'època i calendari òptims, la seva aportació nutricional, les seves varietats i tipologies per a conèixer a fons cada vegetal. A més, inclou múltiples recursos com una taula de cultiu estacional, explicacions detallades sobre com conrear en tests, tipus de plantes comestibles, variants de males herbes, també explicacions sobre les plagues i molts consells pràctics, a més d'una nodrida aportació d'informació addicional. Inclou també  diferents maneres de cuinar cadascun dels vegetals conreats. La finalitat és obtenir d'ells la seva màxima aportació, tant gustatiu com nutricional, amb una bona col·lecció de receptes. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals   

Las Mejores ensaladillas

Una bona ensaladilla és un resum de tradició, creativitat i bons productes. El xef Chema Soler ens proposa 70 receptes entre tradicionals, innovadores i especials.  *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La Noia ocell

La December és una nena que viu de casa d'acollida en casa d'acollida, sense tenir una llar fixa. Però això no li importa, ella només espera que li surtin les ales per marxar volant. Fins que acaba a casa de l'Eleanor i descobreix que per volar, no sempre cal tenir ales. La Sandy Stark-McGinnins ens explica la història d'una nena que no ha conegut la seva mare i que la única cosa que vol és fugir. Però fugir de què? De qui? És igual, la December vol marxar lluny. Amb molt d'amor i paciència l'autora ens dibuixa un camí cap a la maduresa, cap a l'acceptació del passat i cap a la llibertat que només es pot fer si s'hi va ben acompanyat. I engmig d'aquesta història, n'hi ha d'altres: com la història de la Cheryllynn que també és una història de reivindicació de ser un mateix. O les històries dels ocells que la December estima i coneix bé... Més informació: Sandy Stark-McGinnis a les Biblioteques Pàgina web oficial Recomanat per Marta Quer. Bib. Can Coromines. Sant Pol de Mar. 

L'Estranya desaparició d'Esme Lennox

Iris Lockhart, una noia jove i independent que té un negoci de roba de segona mà rep una notícia sorprenent, la germana de la seva àvia, de la qual mai n’ha sentit parlar, viu en un hospital psiquiàtric que tancarà les portes i algú se n’ha de fer càrrec. Es diu Esme Lennox i s’ha passat setanta-un anys, cinc mesos i quatre dies tancada dins de la institució. Iris no té a ningú a qui preguntar, la germana de l’Esme encara és viva però té un Alzheimer avançat, i el pare (el nebot) va morir fa anys.  O’Farrell va explicar a les entrevistes que el punt de partida d’aquesta història es basava en un fet que va succeir al Regne Unit quan l’estat, en l’època Thatcher, va decidir tancar un seguit de centres mentals estatals per manca de recursos econòmics. Quan van tenir accés als arxius d’aquests pacients van descobrir que en gran part hi havia dones tancades, les quals els seus familiars havien buscat pretextos com que no estimaven prou els marits o simplement eren descuidades en les tasques de la llar. Dones desordenades que no fregaven el terra, ni endreçaven la roba i això les portava a titllar-les d’inestables, dones que simplement no encaixaven a la família i calia desfer-se'n. L’Estranya desaparició d’Esme Lennox va ser escrita l’any 2009 molt abans que a O’Farrell li arribés el reconeixement de crítica i lectors per Hamnet i Aquest deu ser el lloc. Val la pena recuperar-la. Més informació: Maggie O'Farrell a les Biblioteques Maggie O'Farrell a la Viquipèdia Pàgina web oficial Maggie O'Farrell al CCCB Recomanat per Gemma Tomàs. Bib. Antònia Torrent i Martori. Arenys de Munt.

Deliciosament cícliques :

"Deliciosament Cícliques" de la dietista i nutricionista Gina Estapé, és un llibre de capçalera per a totes aquelles dones que volen cuidar millor el seu cicle menstrual a través d’una alimentació saludable i equilibrada. De la ma de l’autora, descobrirem una guia completa de receptes adaptades a les diferents etapes del cicle menstrual, des de la fase fol·licular fins a la fase lútia. El llibre es divideix en quatre apartats, una primera part on molt didàcticament explica el cicle menstrual de la dona, un segon capítol on presenta quina és l’alimentació més adequada per a les diferents fases, una tercera part on els protagonistes són els hàbits saludables i per acabar la part més important, el receptari amb 66 receptes per a cada fase del cicle. Les receptes van des d'esmorzars nutritius fins a sopars lleugers i estan pensades per a proporcionar els nutrients necessaris a cada moment del cicle, alleugerir el dolor ocasional i aconseguir el desitjat benestar durant el cicle. Les elaboracions són fàcils de seguir, amb ingredients que es poden trobar en qualsevol mercat local i amb consells pràctics sobre hàbits saludables. "Deliciosament Cícliques" és un receptari per a gaudir menjant mentre respectem el cos i els seus ritmes naturals. Una eina essencial per a aquelles dones que volen viure el seu cicle menstrual amb salut i plenitud. Entrevista a l'autora:   Més informació: Gina Estapé a les Biblioteques XBM Instagram de l'autora (@myhealthybites) Pàgina web oficial Recomanat per Núria Vidal. Biblioteca Ferrer i Guàrdia d'Alella.

El Gran libro de cocina para la freidora de aire : 100 recetas saludables, deliciosas y sencillas

Un bon recull de receptes noves per cuinar amb la fregidora d’aire: fregits i arrebossats amb molt poc oli, empanats i verdures farcides, carns i peixos en salsa. Compta amb capítols especials dedicats a esmorzars, tapes, aperitius, fins i tot postres com dònuts o profiteroles. Una bona oportunitat per menjar bé i saludable i aprendre a fer servir la fregidora. * Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Aquí no es llença res!: receptes per estalviar, reconvertir i aprofitar

T’ha sobrat menjar i no saps què fer-ne? Nuria Gispert proposa més de 70 receptes per aprofitar  tot el que comprem. Amb aquest llibre aprendrem a reconvertir les sobres d’aliments que ja hem cuinat i a estalviar, alhora que som més sostenibles i ecològics, i que aprofitem productes de proximitat i de temporada per convertir-los en un fons bàsic de rebost. Nuria Gispert ha publicat "Cuina en menys de tres hores per a tota la setmana" i "Carmanyoles". *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Yerma: poema trágico en tres actos y seis cuadros

Federico García Lorca va escriure "Yerma" l'any 1934 com a part de la trilogia lorquiana de tragèdies rurals, juntament amb "La casa de Bernarda Alba" i "Bodas de sangre". Ambientada en un ambient rural de la Segona República Espanyola, l'argument se centra en la lluita i desolació de la protagonista, Yerma, per satisfer el seu instint maternal i concebre fills després de cinc anys de matrimoni, malgrat la incapacitat d'aconseguir-ho. L'obra reflecteix la frustració i obsessió de Yerma per no poder tenir descendència, mostrant el seu conflicte intern i el seu enfrontament amb el seu marit que mostra indiferència davant la situació i la societat que l'envolta. La trama, desenvolupa en tres actes i sis quadres, evidencia la relació freda entre Yerma i Juan, el seu espòs. Yerma experimenta una doble infertilitat: la de l'amor amb el seu marit i la incapacitat de concebre fills, la qual cosa la submergeix en un estat de desesperació i anhel per la maternitat. L'obra utilitza símbols com l'aigua per representar la fecunditat, les flors com a esperança i alegria, i la roca i sorra com a símbols d'esterilitat. Els personatges es relacionen de diverses maneres al llarg de l'obra. Yerma és la protagonista obsessionada amb ser mare, mentre que el seu marit Juan no comparteix aquest desig. María és l'amiga de Yerma i Víctor és el jove pastor, amant de Yerma. Aquests personatges es veuen immersos en conflictes interns i externs relacionats amb la maternitat, la infertilitat i les normes socials i les seves relacions reflecteixen els desitjos, les frustracions i els conflictes que es desenvolupen al llarg de l'obra, creant una trama complexa que aprofundeix en les emocions i la psicologia dels personatges. "Yerma" és un poema tràgic que esdevé tragèdia i tracta diferents temes com el masclisme, la pèrdua de la joventut, la concepció de les tasques femenines, la presó de la casa conjugal, la indiferència i una reflexió punyent sobre la fecunditat. També és el símbol de la maternitat frustrada d'un fill que no ha existit, no existeix i no existirà mai i que, no obstant això, Yerma desitja de tot cor. L'obra es va estrenar per primera vegada el 29 de desembre de 1934 a Madrid, al Teatre Espanyol, amb l'actuació de la reconeguda actriu Margarita Xirgu. Recomanat pel Prestatge virtual d'Arts escèniques

Un pulpo en la garganta

Zerocalcare (Arezzo, 1983) s'ha convertit en pocs anys i de manera absolutament justificada en un autor best-seller. Procedent del més underground de l'extraradi romà, ha hagut de picar pedra per arribar a on és ara i és que ha aconseguit una enorme popularitat a Itàlia, i no solament per les adaptacions animades que ha fet per a Netflix, sinó per la magnificència d'unes històries senzilles però doloroses alhora, biogràfiques fins a no saber quin punt, i amb una hilaritat, un cinisme, i un críptic i crític sentit de l'humor a l'abast de molt pocs narradors. En aquest títol que ens ocupa i que paradoxalment i cronològicament és un dels seus primers, ens presenta en tres moments temporals l'evolució d'un grup de nens que després seran adolescents i que després seran joves, i que en relació amb la seva escola i el seu context guardaran un secret que els anirà consumint a poc a poc, una ansietat en forma de tentacles de pop que es va caragolant per la gola i que cada cop estreny més i més sense deixar respir. Cada moment temporal jugarà a ser una nina russa, amagant dins seu altres secrets que aniran creixent. Amb el seu característic dibuix a retolador negre i amb una composició de vinyetes sempre asimètrica aconsegueix dominar un guió que en altres mans es podria desbordar fàcilment. Zerocalcare mesura perfectament tots els temps com si fos un metrònom en mans d'un bateria de rock, potser no ho sembla però tot acaba encaixant. Recomanat per Jaume Vilarrubí. Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà

Lo sabes aunque no te lo he dicho

La jove autora Candela Sierra (Ronda, 1990) ens presenta en aquesta segona obra i després de l'altíssim llistó on l'ha portada la seva magnífica òpera prima: Rotunda (Andana Gràfica), una proposta coral on un grapat de personatges s'interrelacionen entrelligant els seus anhels, il·lusions, pors, debilitats i complexes. Trossets de realitat i costumisme gràfic. Una fantàstica reflexió sobre les relacions humanes avui en dia, on impera l'individualisme més sorneguer inflamat per l'ús i abús de les tecnologies vers la relació i el contacte físic més present d'altres èpoques no tan llunyanes. Amb un dibuix naïf i sintètic, plenament vigent i en consonància amb una nova fornada d'autores que li són coetànies i que porten per bandera una capacitat poètica absolutament trencadora, Candela ens enlluerna un cop més amb plantejaments sorprenents i originals que ens interpel·len constantment, i tot embolcallat d'uns colors ben vius com li és característic. Diuen que la realitat sempre supera la ficció, doncs aquesta ficció potser supera la realitat. Recomanat per Jaume Vilarrubí. Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà

La carretera

Si a Terapia de grupo l’autor plasma les dificultats que té un autor de còmic per sobreviure a la temuda pàgina en blanc, a La carretera veiem Larcenet que s’ha recuperat de totes les seves pors.  La inspiració i el treball han anat de la mà per presentar-nos un còmic excepcional, basat en l’obra mestra del novel·lista Cormac McCarthy. El treball de Larcenet, a través d’una gama de blancs, grisos i ocres, ens submergeix al món devastat i apocalíptic on un pare i un fill segueixen una carretera que els porta al sud. No hi ha esperança ni humanitat. Només una pluja de cendra que ho envaeix tot. L’ambient desesperançador de la novel·la culmina amb un bellíssim dibuix realista d’un món que ha deixat de ser habitable. Una història demolidora sobre el que podria ser el nostre futur més proper i on l’amor d’un pare i un fill és l’única prova de que érem humans. Larcenet capta d’una manera excepcional l’essència de l’obra original. Retrata la desesperació per trobar un món millor quan aquest ja no existeix, la absència de bondat, l’abisme entre el bé i el mal. *Recomanat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Barcelona, ànima negra

Un còmic sobre la Barcelona franquista amb una autoria coral: Lapière i Jakupi com guionistes i el trio barceloní compost per Pellejero, Pardo i Torrents al dibuix. L’evolució del protagonista,  Carlos Moreno Vargas, de nen orfe a empresari corrupte, va parella als esdeveniments històrics. La ciutat Comtal és escenari de la victòria del franquisme. La violència institucional es barreja amb el contraban, depravació i crims sexuals. Els personatges són ficticis però tant el guió com el dibuix reflecteixen d’una manera extraordinària una època grisa del nostre passat recent. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La tierra yerma

Un western modern, situat a la devesa salmantina, protagonitzat per dues sagues de dones valentes que s’enfronten a un enemic implacable: Los ellos. Una història d’amor de dues dones de famílies enfrontades. Carla Berrocal utilitza diferents gèneres literaris per oferir-nos un relat d’aventures i amor. Trobem reminiscències del gènere de ciència-ficció en els éssers que ataquen i devoren la terra. Records de Romeu i Julieta en la trama d’amor entre les dues protagonistes. Referències a Joan Crawford en Johnny Guitar de Nicholas Ray, transformada en una vaquera charra. L’autora aconsegueix que els personatges femenins siguin valents però sense masculinitzar-les. Una història dibuixada en groc i negre, amb el traç esquemàtic que caracteritza a Berrocal. Un còmic que renova el gènere del western en el còmic tant en el seu dibuix com en la trama de la història. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Carteles de cine

Un recorregut pel mon del cinema a través dels cartells de les seves pel·lícules, des del cinema mut fins a les superproduccions de Hollywood. Una tria que inclou les versions de cartells en diferents països i llengües amb un apartat especial per a la Nouvelle Vague, altres països d’Europa, Amèrica Llatina, Àsia, Austràlia i Àfrica; així com un capítol dedicat a l’animació. Una edició ampliada i actualitzada amb comentaris sobre la pel·lícula i l’autoria dels cartells. El llibre també és una guia cinematogràfica donat que l’autor no només ha escollit els cartells pel seu disseny sinó per la significació de la pel·lícula dins la història del cinema. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

El Peregrino de las estrellas

Dos grans del còmic argentí en una reedició de luxe. Publicat originàriament l’any 1979 a la revista Toutain Comix. Un viatge que s’inicia quan la tripulació d’un bergantí del segle XVIII, el Peregrino, s’enfonsa en una estranya obertura enmig de l’oceà que els transportarà a vagar per mons fantàstics de l’espai exterior. Només queden tres supervivents. Un pelegrinatge a enlloc, un vagar per diferents planetes on s’hauran d’enfrontar no només a criatures insòlites, regnes mítics. On el pitjor dels perills no està al proper planeta o estrella sinó dintre de les seves ànimes. El còmic, fill d’una Argentina sotmesa a una brutal dictadura, és una reflexió sobre el gènere humà, un mirall estel·lar de les misèries, contradiccions i virtuts de la condició humana vestida d’aventura fantàstica. L’argument no tindria sentit sense la contundència de les il·lustracions de Breccia que ofereixen el contrapunt de credibilitat a una atmosfera irreal i imaginada. Una obra sortida d’un temps i d’un país. Un clàssic del còmic que ha sobreviscut a la censura i la dictadura, i que, com els seus protagonistes, ha hagut de sobreviure a les misèries de la humanitat. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Domingo flamenco

Un dia avorrit. 24 h hores d’un diumenge qualsevol. D’aquells que no tens ganes de fer res i literalment et dediques a no fer res. No tindria més transcendència que la d’haver malbaratat unes hores en una societat on el temps és or. Per sort el teu cosí és Olivier Schrauwen, novel·lista gràfic. Et proposa fer un còmic sobre els dies llençats a les escombraries, aquests espais buits de productivitat física i mental, aquells dies que no aconsegueixes llegir dues pàgines seguides d’un llibre ni fer res de profit.  El resultat és un còmic excepcional. Una explosió de creativitat que combina els pensaments del protagonista amb els seus records, situacions hipotètiques i la vida de les persones que l’envolten. La vida dominical de Thibault queda registrada magistralment en un còmic no et deixarà indiferent i que transformarà el teu temps perdut en una experiència lectora que no oblidaràs. Thibault és el Leopold Bloom sorneguer de la novel·la gràfica. Ressenya a Rock de lux   

Todas las princesas mueren después de medianoche

31 de juliol de 1997. A la televisió anuncien la mort de Lady Di. Un dia d’estiu qualsevol a la vida d’una família. Un triangle de passions que es desclou quan la princesa mor. Un retrat de les decepcions amoroses a través de tres edats diferents. Lulu, un nen de 8 anys pren consciència de la seva sexualitat. Cam, la germana adolescent, amaga el seu primer xicot a la seva habitació. El pare farà la seva última visita a la família. Desig, desengany, amor, aprovació, il·lusions perdudes. Aquella nit de desencís marcarà el principi d’una nova vida, encara que ells encara no ho sàpiguen. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

El Color de las cosas

Simon Hope confia en la revelació d’una endevina i aposta tots els estalvis de la família al cavall guanyador de la Royal Ascot. Aquell dia canviarà la seva sort, però no de la manera que ell es pensava. Els seus problemes quotidians de sobrepès, incomprensió i bulling queden relegats a un segon pla. El motiu: 16 milions de lliures. La primera novel·la gràfica de l’autor ja ha recollit dos premis:  la Fauve d’Or d’Angoulême 2023 i el Grand Prix de la Critique ACBD 2023. La seva lectura no deixa indiferent. Martin Panchaud pateix dislèxia i l’ha convertida en una reinterpretació de les formes els significats. El còmic està concebut des d’una perspectiva aèria, com si l’hagués dibuixat des d’un helicòpter. Els personatges són punts de diferents colors que es mouen a través de línies situades en un plànol arquitectònic, amb infografies i pictogrames. Paral·lelament a l’elaboració del còmic, Panchaud estava treballant en l’adaptació il·lustrada de de Star Wars episodio IV de 123 metres de llarg. Un autor a qui li agraden els reptes visuals. Una delícia.  *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Hoka Hey!

El jove autor francès Romain Maufront, alies Neyef, ens porta un dels millors còmics del oest de les darreres dècades. Trencant una mica amb la sobrietat dels grans mites del gènere, ens proposa una aventura trepidant i emotiva, amb un sentit narratiu molt més àgil, característic de narratives més asiàtiques, amb accelerades i frenades però sempre sense sortir-se de la carretera. Podríem dir que hi ha una regla no escrita que sovint fem servir per avaluar els westerns, i son les caracteritzacions dels escenaris: les muntanyes i els rius, les praderes i els deserts; el cel estrellat i el dia foguejat, etc. L'autor ho resol de manera aclaparadora demostrant un talent infinit que ens guanya enseguida. Ens sorprendrà el capaç que es de fer-nos sentir tant la brisa acaronadora com la humitat que ens promet pluja. I que dir dels colors, de les postes de sol i dels jocs de núvols, sens dubte no podrem mirar cap a cap altre costat. George és un petit Lakota que és criat per un vell i cruel pastor avesat a instruir-lo amb la bíblia, però quan els camins del menut es creuen amb els del mestís Little Knife i els seus dos acompanyants tot canviarà. L'atzar els unirà en una escapada sense fi que es tornarà reveladora i significativa, les paraules llibertat i justícia quedaran redefinides per sempre. Una lluita romàntica i valenta a la recerca del sentit identitari i dels orígens, on en un entorn en el qual la vida i la mort es donen pas amb massa freqüència, George descobrirà el veritable sentit de tot plegat amb fermesa, abatiment, i coratge. Tota la infantesa hem viscut enganyats, al final els bons eren els indis. Recomanat per Jaume Vilarrubí. Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà

Dios ama, el hombre mata

Un clàssic Marvel de més de 40 anys que continua sent rellevant! Una història que reflecteix com l’odi i la por cap als mutants a la ficció són una metàfora del racisme i la intolerància a la nostra societat. Els mutants són objecte de discriminació per la seva diferència i aquest rebuig és canalitzat pel reverend Stryker, un fonamentalista que apel·la als temors més foscos de la societat. D’altra banda, Charles Xavier intenta connectar amb els ideals humans, oferint un camí d’esperança i comprensió. La confrontació entre Xavier i Stryker és el reflex d’una lluita universal entre el diàleg i la violència, entre la raó i l’odi irracional. Aquest còmic ha estat una font d’inspiració per a pel·lícules com X-Men 2 i és un exemple de com el gènere de superherois pot abordar temes socials, oferint una reflexió sobre el perill de la intolerància. Recomanat per Cristóbal Hilazo. Biblioteca Manuel de Pedrolo de Sant Pere de Ribes

Hard land

"Aquell estiu em vaig enamorar i la meva mare es va morir". Amb aquesta colpidora frase comença Hard Land, una novel·la que narra l'estiu del despertar vital d'en Sam, un noi de quinze anys que viu a Missouri i que, amb el seu grup d'amics, experimentarà una etapa cabdal de despertars emocionals i comiats. Una història hereva, en molts aspectes, de l'imaginari d'El Grup dels Cinc i de l'estètica dels anys vuitanta, però on també es percep l'empremta i el perfum inequívoc de clàssics com El vigilant en el camp de sègol. Com reconeix el mateix autor, Benedict Wells, una de les més joves promeses de la literatura alemanya: «El meu combustible per a Hard land no va ser la meva pròpia experiència, sinó l'enyorança». I és que, quina edat és la que la marca la fi de l'adolescència? Ho delimiten els anys? Les experiències viscudes o les cicatrius vitals? Hard Land tracta d'això, del moment exacte en què, sense adornar-nos, ens convertim en adults. Més informació: Benedict Wells a les Biblioteques Benedict Wells a la Viquipèdia Recomanat per Bib. Martí Rosselló i Lloveras. Premià de Mar. 

El Quinto día

El quinto día, de Frank Schätzing, no és una novel·la recent. Publicada en alemany el 2004, en castellà arribà de la mà de Planeta el 2006. Tanmateix, el que explica ho és molt, d’actual.  Es tracta d’una novel·la de ciència-ficció i un eco-thriller: un gènere semblant al de Parc Juràssic de Michael Crichton, però en aquest cas més enfocat als problemes del medi ambient, on el suspens gira al voltant de diverses catàstrofes relacionades amb els oceans.  L’autor és ben polifacètic: productor musical, cuiner, escriptor, publicista, locutor de documentals i expert submarinista. No és científic però s’ha documentat amb profunditat per dotar la història d’una credibilitat que fins i tot espanta. L’argument: A tot el planeta se succeeixen diversos episodis catastròfics relacionats amb el mar: desaparicions de pescadors, proliferació d’organismes marins estranys, encallament i naufragi de vaixells, atacs mortals de cetacis a embarcacions, entre d’altres. Davant d’aquests fets inexplicables una colla de científics de diferents llocs del món comencen a treballar, primer en solitari i després conjuntament, per intentar trobar alguna explicació a aquests fenòmens. Poc a poc descobriran que l’amenaça del mar va molt més enllà del que havien imaginat mai. La opinió: La història dels personatges (no massa complexos) pot agradar més o menys, i la novel·la ha tingut crítiques per la seva dilatada extensió. Personalment també penso que els últims capítols són molt típics de pel·lícula d’acció americana de segona fila (si bé el misteri i conflicte principals crec que estan ben resolts).  Però el valor fonamental de El quinto día és posar sobre la taula una sèrie de temes que fan pensar. Quan l’any passat va saltar la notícia de grups d’orques Gladis atacant conjuntament embarcacions a l’estret de Gibraltar estic segur que molts dels lectors de la novel·la de Schätzing vam obrir els ulls com taronges i vam pensar: mira, ja comença. Clar, la novel·la és ciència ficció, però també descriu tot una sèrie de fenòmens geològics, físics i biològics totalment reals que són necessaris per l’equilibri climàtic del planeta, i com estem influint sobre ells. Sense anar més lluny, el possible col·lapse de la corrent oceànica AMOC que ha anat apareixent recentment als medis i tot el que pot comportar ja s’explica aquí.  Per finalitzar i com a curiositat hi ha una sèrie força recent basada en la novel·la. Més informació: Frank Schätzing a les Biblioteques Frank Schätzing a la Viquipèdia Enllaç amb informació de la sèrie Recomanat per Eduard Morera. Bib. Enric Miralles. Palafolls.

Follem?

Bel Olid, amb el seu estil directe i proper, ens convida a un viatge introspectiu i desafiant a través de les complexitats de la sexualitat contemporània. En "Follem?", l'autora va més enllà de la simple descripció de les pràctiques sexuals per endinsar-se en una anàlisi profunda de les emocions, les relacions i els condicionaments socials que modelen la nostra experiència sexual. El llibre es presenta com una invitació a qüestionar els tabús i les normes socials que envolten la sexualitat. Olid ens desafia a desprendre'ns de les expectatives i els prejudicis que hem interioritzat, i a explorar les nostres pròpies necessitats i desitjos de manera més autèntica. "Follem?" és un llibre valent i necessari que ens convida a repensar la nostra sexualitat, trencar tabús i a gaudir més de les nostres relacions. Aquest llibre està dirigit a totes aquelles persones que vulguin aprofundir en la seva comprensió de la sexualitat, siguin joves que s'estan iniciant en el món sexual o adults que busquen renovar la seva vida sexual.   Més informació: Bel Olid a les Biblioteques Bel Olid a la Viquipèdia Recomanat per Bib. Ferrer i Guàrdia. Alella. 

L'Home que tot ho veia

L’home que tot ho veia és una novel·la misteriosa i absorbent, que ens trasllada a múltiples temps i perspectives alhora. Un viatge inquietant per l’Europa de las darreres dècades, que ens demostra que la memòria es pot modelar de la mateixa manera que les fronteres.      La història comença a Londres el setembre de 1988, a l’emblemàtic pas de zebra d’Abbey Road que els Beatles van creuar per a una de les cobertes més famoses de la història. El protagonista i narrador, l’historiador Saul Adler, pateix allà un accident de cotxe, que és el preludi de dos fets importants: la ruptura amb la Jennifer, la fotògrafa de qui està enamorat, i el seu viatge a la RDA, concretament a la part soviètica del Berlín dividit, on viu un romanç amb en Walter, el seu traductor. Durant aquesta estada comença a tenir visions del futur, com la caiguda del mur de Berlin. Anys més tard, el 2016, el protagonista pateix aparentment un altre accident al mateix encreuament. Mentre està convalescent a l’hospital, reviu i reinterpreta el seu passat.  Al llarg de la novel·la trobem un seguit de reflexions implícites sobre la història, la tirania política, les relacions sentimentals i també de la masculinitat en el context d’un règim autoritari com el de l’antiga RDA. Passat, present i futur són fils que s’entrecreuen gràcies a la repetició d’uns quants elements simbòlics, que poden ser llocs, objectes o èpoques, amb una disposició cinematogràfica que ens recorda algunes pel·lícules de David Lynch. Més informació: Deborah Levy a les Biblioteques Deborah Levy a la Wikipedia Ressenya de Carlota Rubio Entrevista al CCCB Recomanat per Mercè Loire. Bib. Can Milans. Caldes d'Estrac.

Al mig de la vida, jo

Mercè Rodoreda és una de les figures cabdals i més rellevants de la literatura catalana. Escriptora excel·lent, amb una vida tant interessant com la que retratava a les seves obres. Són molts els estudiosos que han buscat paral·lelismes entre les dues, i moltes les biografies que parlen de la vida de l’escriptora, que té algun moment controvertit.  A la biografia Al mig de la vida, jo, escrita per la professora, crítica literària i llibretera Marina Porras, hi trobarem aquest entrellaçament entre vida i obra escrit en un format fresc, quasi novel·lesc. Escrita en capítols breus que narren les seves diferents èpoques vitals, des d’aquella nena de caràcter fort que creix en una casa mig aïllada i va poc temps a l’escola, fins a l’adulta que treballa com a modista per sobreviure. Directe, breu, però alhora profunda i ben documentada.  Tant si sou amants de Rodoreda com si no, aquesta biografia, il·lustrada amb gran expressivitat per Elisa Munsó, us atraparà. Descobriu la dona, amb imperfeccions - com tothom- que s’amagava enmig d’una vida i una obra mundialment conegudes. Més informació: Marina Porras a les Biblioteques Presentació al Més 324 Bloc de l'escriptora Recomanat per Marina Porras. Bib. La Cooperativa. Malgrat de Mar.

Cierra los ojos, abre el corazón

Les llars del país respiren l'inici de curs, també les escoles. Alguns infants ben menuts sentiran la dificultat de separar-se de les seves famílies i d’altres viuran l’emoció de retrobament amb companys i companyes d’aula. És una època d’una elevada intensitat emocional en els nens i nenes d’arreu. En tot cas, la pràctica de mirar endins, gestionar les emocions, calmar la ment de pensaments compulsius, respirar i imaginar són recursos de gran valor educatiu que aquest llibre facilita de forma rica i clara. L’autora va escriure’l amb el convenciment de la importància de les emocions en els processos d’aprenentatge i desenvolupament integral dels nens i nenes en entorns educatius i familiars. També amb la certesa i la confiança en la pròpia saviesa interior dels infants, en l’existència de recursos naturals útils per a créixer i desenvolupar-se. És un document eminentment pràctic a fi que mares, pares i educadors imparteixin pràctiques de visualització de 15 minuts aproximadament on els menors puguin recrear, sentir, identificar i experimentar emocions i sentiments de forma amable, suau i respectuosa. S’inspira en les bases sobre educació emocional del reconegudíssim Daniel Goleman. Els beneficis de la meditació i la visualització creativa són múltiples: estimula la imaginació i la creativitat, potencia la memòria, facilita la relaxació i fa créixer l’autoimatge positiva personal. Els exercicis combinen la visualització guiada amb algunes tècniques verbals, escrites o artístiques amb el que es treballa la connexió dels dos hemisferis cerebrals. Cada visualització compta amb un fitxer d’àudio al que es pot accedir a través d’un QR. Maria Jesús Pavón Izquierdo és llicenciada en ciències econòmiques, tècnica superior en educació infantil amb postgrau en educació emocional i fundadora d’Amalive, Pensamiento Emocional, un projecte que neix amb l’objectiu de crear un model educatiu més conscient en el que es promogui la mirada interior en la primera infància. És practicant de ioga i mare de tres fills. Més informació: María Jesús Pavón Izquierdo a les Biblioteques Projecte Amalive: Pensamiento emocional Més informació a les biblioteques:  Tema: "Meditació" Més informació a les biblioteques: Tema: "Intel·ligència emocional en els infants" Recomanat per Montse Colllazos. Bib. Gabriel Ferrater. Sant Cugat. 

Solitari

Alice Oseman és una escriptora de llibres de ficció per a joves que va iniciar la seva carrera literària de ben jove. El seu primer llibre, Solitari, el va escriure amb tan sols disset anys i va publicar per primera vegada amb només vint anys. Els seus llibres han guanyat, han estat preseleccionats o nominats per a diversos premis, com ara els Inky Awards, la Carnegie Medal i els Goodreads Choice Awards.  El llibre ens explica la història d’una noia jove, la Victoria, qui els amics anomenen Tori, una noia solitària i de vegades, fins i tot, força pessimista. La seva vida i la seva manera de ser canvia completament quan el seu germà Charlie mostra el seu tarannà real i mostra sense complexos el seu amor. Té la sensació que els seus amics han canviat respecte a ella, la seva amistat no és la mateixa i això, la converteix en una noia reservada, que cerca refugi en un blog que porta per nom Solitari. Escriure i col·laborar en aquest blog és la seva via d’escapament. Però, en la seva vida, apareixeran dues figures masculines: en Lucas Ryan, qui havia estat company d’escola a primària i en Michal Holden, un noi enigmàtic que coneix el mateix dia que descobreix el blog de Solitari. Un llibre en què els adolescents es poden sentir fàcilment identificats amb els diferents protagonistes de la història, les seves peripècies i vivències, així com els canvis que estan vivint. Una història sobre amistat i relacions. Si ets fan de Heartstopper no et perdis els inicis de la seva escriptora! Més informació: Alice Oseman a les Biblioteques Alice Oseman a la Viquipèdia Pàgina web oficial Recomanat per Bib. Can Baratau. Tiana. 

La Bibliotecària del front

La bibliotecària del front és la història d’una jove bibliotecària que decideix deixar la seva feina d’auxiliar  en una biblioteca popular, concretament la de Canet de Mar i anar al front com a responsable d’un bibliobús, una biblioteca ambulant per fer arribar llibres als soldats que es trobaven al front i als ferits que es recuperaven als hospitals de la rereguarda.                             És la història de la jove Aurora Díaz- Plaja. L’autora fa parlar la jove bibliotecària a partir d’un seguit d’entrevistes fetes anys enrere. Va explicant la seva feina a la biblioteca de Canet de Mar on arriba el 1935 i els records previs a la guerra i com un fet que creia que podia durar poc temps es va convertir en una guerra molt cruel.  Ens explica el funcionament del bibliobús i la importància que tenien els llibres per aquells joves soldats lluny de casa.  I sobretot les seves explicacions traspuen l’energia i la vitalitat d’una generació que els va tocar canviar el seu futur.  Al llarg del relat copsem un compromís, una enorme valentia i sobretot una gran professionalitat.   Més informació: Berta Jardí a les Biblioteques Servei de Biblioteques del Front  La bibliotecària que duia llibres al Front Recomanat per Bib. P. Gual i Pujadas. Canet de Mar.

Crónica sentimental de la transición

Des que l'editor Ernest Folch va tenir la pensada fer noves edicions de les obres de Manuel Vázquez Montalbán, han tornat a veure la llum obres ja oblidades i exhaurides, com Autobiografía del general Franco. Ara li toca el torn a Crónica sentimental de la transición. Val a dir que la Crónica sentimental de la Transición, és molt més sentimental que crónica, i que està farcida de de picades d'ullet a qui hagi viscut, i sobretot, viscut activa i políticament, aquells temps.  Per les pàgines del llibre desfilen tot tipus de personatges de l'època, des de gent que pertanyia a l'àmbit més estríctament polític (tant de dins de l'Estat espanyol com de l'escenari de la política internacional), fins a gent del món de la cultura, l'espectacle o fins i tot el futbol. I també desfilen, com ja hem comentat, tots aquells llocs comuns que amb el temps han farcit la memòria de tot aquell que hagi viscut aquells temps o els hagi tingut com a referent cultural: des de "los principios fundamentales de todo movimiento", expressió amb la qual Montalban es referia als principis ideològics del franquisme, fins al "hecho biològico", passant pels intel·lectuals orgànics, El último tango en París, el "franco contraste de pareceres" o l'acudit del "desenueve". Finalment, destacar el contrast entre la coberta de la nova edició, on podem veure un Montalban en blanc i negre parlant per telèfon, i l'edició original, on podem veure l'antic alcalde de Madrid, Tierno Galván, i Susana Estrada, en una foto que va fer època i que ara generaria no poca polèmica. Més informació: Manuel Vázquez Montalbán a les Biblioteques Manuel Vázquez Montalbán a la Viquipèdia 'Crónica sentimental de la transición': la papallona, derrotada, esdevé una eruga  Recomanat per Bib. Font i Daniel. Sant Andreu de Llavaneres. 

Regreso al edén

Paco Roca, l’autor de còmic valencià, torna de nou amb un còmic costumista, aquest cop amb un retrat molt precís de l’Espanya de la postguerra. Concretament, un retrat de gent normal, com ell explica en una entrevista al diari Vilaweb, però que tenen una història i el dret a que sigui explicada. En aquest còmic ens explica la història de la seva mare, en particular la infantesa, a partir de les entrevistes enregistrades que  li va fer i dels records de familiars propers que van viure en aquella societat de postguerra. Al voltant del títol i la connotació religiosa d’aquest, va retratant alguns dels membres de la família i determinats moments viscuts, sota epígrafs molt suggeridors pel que fa a la història que vol explicar i ho combina amb diagrames com el del Jardí de l’Edèn o el funcionament del mercat negre. En destaca també l’ús d’una paleta molt acotada de colors, concretament tons terrosos (marró i ocre) i grisos (verd i gris clar), que utilitza segons el moment que vol narrar.  Regreso al Edén és una història d’un país que passava gana, de la pobresa en la que vivien immerses moltíssimes persones, de la posició en que van quedar els del bàndol perdedor de la guerra, de la normalització del maltractament envers les dones i les filles , el d’una masculinitat hegemònica  que planeja amb les ales ben obertes, però també el d’una mare que malgrat no tenir la oportunitat d’aprendre a llegir i escriure aquella fotografia que portava arreu, per a ella, era un instant de cel en la grisor del moment. Més informació: Paco Roca a les Biblioteques Paco Roca a la Viquipèdia Entrevista a Paco Roca a Vilaweb  Documental RTVE Imprescindibles: Paco Roca, dibujando la vida Recomanat per Laia Jiménez. Bib. Vall d'Alfatà. Santa Susanna. 

Pau Miró 2004-2020

En Pau Miró és un dels dramaturgs contemporanis més influents a Catalunya. Ha aconseguit des de fa anys, realitzar estrenes regulars als escenaris catalans amb força èxit de públic. És doncs, un autor que ha assolit un cert nivell de prestigi, alhora que és un referent teatral popular i força reconegut pel públic general. En definitiva, representa perfectament la nova dramatúrgia catalana actual. No és d’estranyar llavors, que l’editorial Arola hagi dedicat un dels seus volums de Textos a part. Teatre Reunit, en exclusiva a l’obra d’en Pau Miró, recollint textos de la seva creació que van des del 2004 al 2020. I és que en els tretze textos teatrals que recull el volum recopilatori, trobem peces claus de la trajectòria d’en Miró i de ben segur moltes obres, que qualsevol lector de teatre que s’acosti al llibre, haurà gaudit també des de les butaques d’una platea. Obre el volum recopilatori Plou a Barcelona segurament el text amb més ressò i èxit internacional del dramaturg. Traduït al castellà, italià, francès, portuguès, polonès i anglès. Es tracta d’una peça que explora la vida de tres personatges en un barri marginal de la ciutat, amb una narrativa que combina realisme i poètica, característica del seu estil. No hi podia faltar la trilogia “animal” Búfals, Lleons i Girafes, creada per Pau Miró partint del model clàssic de les faules per observar, de manera irònica i amb un punt de realisme màgic, els canvis soferts al barri marginal del Raval, des dels anys del franquisme fins a l’actualitat. Els jugadors, és un dels altres textos de l’autor indispensables. Guanyador el 2013 del premi al millor text estranger atorgat pels premis Ubú, uns dels més prestigiosos dels teatre italià. Es tracta d’una comèdia àcida que girà al voltant de quatre personatges: un barber, un actor, un enterramorts i un professor que tenen el costum de trobar-se per jugar a cartes. Les partides són el refugi de les frustracions d'aquests personatges. Al volum recopilatori d’Arola també trobem algunes de les seves darreres obres estrenades als escenaris. Entre d’altres, destaquen Victòria, estrenada al 2016 a la sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya amb un repartiment de luxe encapçalat per Emma Vilarasau, Jordi Boixaderas, Pere Arquillué i Mercè Arànega. També Una història real, estrenada l’any 2019 a La Villarroel, interpretada per Julio Manrique, Laura Conejero, Mireia Aixalà, i Nil Cardoner, en una obra que reflexiona sobre les ferides emocionals d’un fill i un pare davant la pèrdua de la mare i l'esposa. El teatre Reunit d’en Pau Miró és un viatge pel creixement del dramaturg, per les petites històries quotidianes que li agrada explicar i pels escenaris urbans recurrents en els seus textos. Gaudim llegint la seva obra, i esperem que en Miró regali a l’escena teatral catalana encara moltes i moltes històries més. Més informació Obres d'en Pau Miró al Catàleg de les biblioteques Recomanat per Elisabet Vázquez. Biblioteca de Ripollet. 

Cims de la Serra de l'Obac: 25 excursions a 86 cims

Tothom que estima la muntanya i concretament el Parc de Sant Llorenç, està d’enhorabona. Nova Casa Editorial acaba de publicar nou llibre de l’Albert Masó, autor de gran quantitat de publicacions relacionades amb l’excursionisme. El que us recomanem Cims de la Serra de l’Obac: 25 excursions a 86 cims és una petita guia però molt completa. Demostrant els seus coneixements del Parc, abans de començar amb els itineraris ens el posa en context. Fauna, flora, clima… un breu resum clar i entenedor. Com queda clar al títol es tracta d’excursions a 86 cims, de la banda de la Serra de l’Obac. Totes les excursions estan senyalitzades amb el nivell de dificultat baix / mitjà / alt, així tothom podrà escollir el que millor s’adapti a les seves capacitats. I sobretot, en cap cas requereix material d’escalada per accedir-hi. Gaudiu, doncs, d’aquesta guia i animeu-vos a passar una bona estona a la natura, sense oblidar-vos de respectar-la. Recomanat per: Sara Codina. Biblioteca Central de Terrassa

L'Escriptora viu aquí

Sis de les escriptores més influents del segle XX agrupades en aquesta obra que és un híbrid entre guia de viatge, biografia i assaig literari.  Qualsevol moment és bo per viatjar, explorar nous llocs i gaudir del turisme cultural. En aquesta ocasió et proposem que t'endinsis dins de les cases de les escriptores Grazia Deledda, Marguerite Youcenar, Colette, Alexandra David-Néel, Karen Blixen i Virginia Woolf.  A cada parada d'aquest viatge (o capítol) descobriràs el paisatge personal de cadascuna d'elles; els seus racons més íntims a través dels quals van viure i escriure, al mateix temps que coneixeràs curiositats i fragments de les seves vides viscuts en aquestes cases.  Algunes d'aquests indrets han estat museïtzats i estan ben conservats, tornant a bategar tal i com ho feien quan estaven habitades i destacant el valor que tenen en el món literari.  Més informació:  Nuoro (Itàlia) Petit Plaisance (Maine) Saint-Sauveur-en-Puisaye (França)  Samten Dzong (França)  Rungstedlund (Dinamarca) Charleston (Anglaterra)  Recomanat per Cristina Freixas Casanovas. Biblioteca P. Fidel Fita d'Arenys de Mar

El Jardin medicinal autosuficiente cultivo y usos de las plantas medicinales

Viu l’experiència del saber mil·lenari sobre els usos que des de sempre s’han fet de les plantes. Es diu que qui té un hort té un tresor ja que tenir-ne cura s’ha demostrat que comporta una sèrie d’activitats que són terapèutiques en molts aspectes, sobretot dins els àmbits emocionals i físics. Està completament demostrat que treballar l’hort (practicar la jardineria, ni que sigui en testos) desestressa, i és curatiu. I si decidim plantar plantes medicinals i aromàtiques ens podrem beneficiar de les seves infinites virtuts: tractar dolències o malalties de poca gravetat enfortir-nos, perfumar, desinfectar, cuinar... L’autor de El jardín medicinal autosuficiente: cultivo y usos de las plantas medicinales, en Fernando López, autor i editor de llibres i activista ecològic, ha recollit en aquest llibre tot el saber antic de les plantes posat al dia per fitoterapeutes actuals. Ens ensenya com crear aquest jardí, com tenir-ne cura, ens explica també perquè i com curen les plantes, les seves propietats i aplicacions i com podem transformar-les en infusions, ungüents, xarops, licors... Regaleu-vos el plaer de poder tenir prop vostre el tresor que guarden de les plantes! Recomanat per Biblioteca del Casino de Manresa

Com plantar cara a un dictador

Aquesta obra ens mostra com el periodisme pot ajudar a fer visible trames de poder i abusos sobre la població civil i com des del govern d’un país com Filipines, encapçalat pel seu president Rodrigo Duterte, s’han aniquilat unes 27.000 persones, segons la Comissió Filipina pels Drets Humans, durant els tres anys de la guerra bruta contra la droga, del 2016 al 2018.  El llibre, segons l’autora, també és el seu intent de mostrar al món que l’absència de l’imperi de la llei al món virtual és devastadora. L’internet del segle XXI no té una base democràtica i la impunitat a la xarxa, naturalment, ha comportat la impunitat fora de la xarxa i ha destruït el sistema de controls i equilibris que posa la democràcia a la corda fluixa. L’obra ens alerta de com la democràcia pot morir davant la violència contínua i immoral dels governants, desemmascara la bomba invisible que ha esclatat a les xarxes socials en forma de campanyes de desinformació, que difonen mentides i odi, i denuncia com tot això afecta les nostres llibertats. L’autora, premiada amb el Premi Nobel de la Pau i el World Press Freedom Prize de la UNESCO i nomenada Persona de l’Any i Dona del Segle per la revista TIME 2018, juntament amb milers d’altres periodistes, activistes, líders de l’oposició i ciutadans del món es troba en el punt de mira i en menys de dos anys, el govern filipí ha presentat deu ordres de detenció contra ella, s’enfronta a poder anar a la presó durant la resta de la seva vida. "Pel seu esforç per salvaguardar la llibertat d'expressió com a condició imprescindible per a la democràcia i la pau duradora" Acadèmia sueca, Premi Nobel de la Pau. Més informació: Maria Ressa a les Biblioteques Maria Ressa a la Viquipèdia Entrevista sobre el documental "A Thousand Cuts" seleccionat en el prestigiós Festival de Cinema de Sundance, ens explica la història i lluita de Maria Ressa Recomanat per Bib. Tordera. 

Stremblidas e s-chima

“Tremolors i escuma” és un llibre de poesia en edició bilingüe romanx-català escrit per la poeta suïssa Jessica Zuan, amb traducció i epíleg a càrrec de Dolors Udina i Antoni Clapés i pròleg de Denise Mützenberg. Aquest volum compila les dues primeres publicacions de poemes de l’autora: “L’orizi/La Tempête” (edició bilingüe romanx-francès, Editions Samizdat, Ginebra, 2017) i “Stremblidas e s-chima/Beben und Schaum/Tremblements et écume” (edició trilingüe romanx-francès-alemany, Chasa Editura Rumantscha, Coira, 2019). Jessica Zuan va marxar de la seva vall quan era adolescent. Va començar a escriure principalment en alemany i francès. Amb el temps va ser conscient de la necessitat de recuperar la seva herència cultural i va reprendre l’escriptura en romanx. L’autora fa servir l’alt engiadinès o puter als seus poemes, un dels cincs dialectes del romanx, quarta llengua cooficial de Suïssa. La poesia de Zuan és captivadora i vibrant, amb molta força. Els seus poemes emfatitzen la importància dels records i, al mateix temps, estan impregnats d’un accentuat desig de viure el present. Aquesta obra està estructurada en tres parts: “La tempesta”, “Noms que es perden” i “Tensar l’arc”. A l’epíleg, els traductors defineixen aquest poemari com “la mirada d’una dona sobre el món del segle XXI, escrita en una llengua antiga, de sonoritats insospitades. I per això mateix, suggerent”.   Jessica Zuan ha rebut el premi de promoció del Cantó dels Grisons pel conjunt de la seva obra i un altre premi de la regió Malögia. Més recentment, “Tremolors i escuma” ha estat guardonada amb el Premi Nollegiu 2023 de poesia traduïda. La poesia de Jessica Zuan ha estat musicada per Astrid Alexandre, Martina Linn, Bruno Pedretti i Artem Pervushin. Més informació: Jessica Zuan a les Biblioteques Xavier Graset conversa amb Jessica Zuan Lectura dels poemes en romanx per part de l’autora, acompanyada dels traductors al català, Dolors Udina i Antoni Clapés Recomanat per Bib. de Can Llaurador. Teià.

Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres

Irene Solà, nascuda a Malla, Osona, és una jove escriptora amb l'obra traduïda a diverses llengües i guanyadora de premis com el Documenta, l'European Union Prize for Literature i el Maria Àngels Anglada, entre d'altres. És autora d'un poemari: Bèstia i de dues novel·les més: Els Dics i Canto jo i la muntanya balla. Aquesta darrera adaptada a escena per Clàudia Cedó i musicada per Judith Neddermann. Et vaig donar els ulls i vas mirar les tenebres recull la història d'una nissaga de dones que habiten el mas Clavell, un mas encauat en el més recòndit lloc de les Guilleries, unes muntanyes que, com diu la mateixa autora, semblen fetes per amagar-s'hi. La història es desenvolupa al llarg d'un dia, el darrer de la vida de la Bernadeta, des de la matinada fins a la nit que és quan es produeix el desenllaç. En aquesta espera, coneixem les dones de la família, les mortes i les vives, que conviuen dins la mateixa casa en una espera que les mortes aprofiten per preparar una festa de benvinguda per la finada i les vives desenvolupen com un dia normal. Totes elles, en siguin coneixedores o no, són portadores d'una maledicció que les castiga a parir fills incomplets, amb una mancança o altra que, pot ser física o pot ser invisible. Aquesta maledicció la deuen a la Joana, la primera, la que va fer un pacte amb el diable per trobar un marit i el va trencar perquè el diable no li va concedir un marit sencer tal com ella li havia demanat. La novel·la bastida sobre llegendes, folklore i tradicions, ens atrapa des del primer moment i ens transporta dins de la paradoxa del temps: en un sol dia hi ha presents quatre segles d'història. Una història que malgrat recull des del temps dels Bandolers, a la construcció del pantà de Sau, de la darrera Carlinada a la Guerra Civil els homes no en són més que personatges secundaris, ja que el protagonisme rau totalment en les dones. Una molt bona novel·la que et sedueix i t'atrapa des del primer moment, escrita amb un llenguatge directe, poètic, ric, precís, ple de matisos i en determinats moments, sorprenent i murri, capaç de descriure tots els tons de la foscor i de fer-nos veure i sentir la llum que es desprèn de les tenebres.   Més informació: Irene Solà a les Biblioteques Irene Solà a la Viquipèdia Irene Solà a la Institució de les Lletres Catalanes Recomanat per Bib. Can Manyer. Vilassar de Dalt. 

Hiroshima

Crònica dels supervivents, els anomenats Hibakusha, de dos dels esdeveniments més cruels del segle XX, les bombes atòmiques a Hiroshima i Nagasaki en el tram final de la Segona Guerra Mundial, narra en primera persona les vivències d’uns testimonis que van quedar marcats pel dolor i es convertiren en víctimes de conseqüències traumàtiques per a tota la vida. Després d’un extraordinari estudi de camp realitzat per l’autor, el llibre ens mostra què van significar pels protagonistes i les seves famílies aquests fets històrics apocalíptics, aterridors i humiliants i de danys irreparables per a la població japonesa. A més, ens desgrana de forma brillant com és d’injusta la història per a alguns ciutadans pel simple fet de viure a indrets on succeeixen fets tan deplorables. Aquesta intervenció militar dels Estats Units en territori nipó, que mai s’hauria d’haver produït, ha deixat una empremta que encara continua viva, tot i que malauradament estigmatitzada per la pròpia societat japonesa amb cicatrius de difícil curació.  El coneixement de fets reals com els d’aquesta obra i la capacitat de superació dels testimonis que ens ho expliquen. hauria de servir per a què barbàries com aquesta mai més tornin a ocórrer.  Més informació: Agustín Rivera a les Biblioteques Premi Internacional de Periodisme Manuel Chaves Nogales Presentació del llibre a Rtve Recomanat per Bib. Poblenou. Pineda de Mar.

Els Secrets de Heap House

En mig d'un Londres d'inspiració victoriana, dalt d'un immens abocador de deixalles, s'erigeix el casalot laberíntic dels Iremongers, una família jeràrquica i excèntrica que arrossega una estranya maledicció relacionada amb els objectes. De tots els personatges que hi apareixen, destaca Lucy Pennant, la nova serventa de la mansió, que amb la seva arribada ho capgirarà tot, i l'innocent Clod Iremonger, que amb les seves bones intencions no sap com utilitzar el seu gran do. Així comença aquesta monumental trilogia d'Edward Carey, que ja va enlluernar als lectors amb "Little", la biografia novel·lada de Madame Tussaud. Partint de la il·lustració dels personatges, també incloses en aquest volum, l'autor va dedicar deu anys a crear aquesta obra èpica i peculiar. Molt ben traduïda per Elena Martí i Segarra i exquisidament editada per Blackie Books, amb un estil narratiu directe i poètic alhora, l'obra ofereix també al lector una aguda crítica del sistema de classes i del poder, fortes dosis d'intriga i un indubtable aroma de clàssic! Més informació: Edward Carey a les Biblioteques Pàgina web oficial Edward Carey, el inesperado ‘best seller’ de corte gótico  Recomanat per Martí Noè Colomer. Bib. Tirant lo Blanc. Montgat. 

Chengyu : guía básica de expresiones idiomáticas chinas

Manual d’aprenentatge de la llengua xinesa adreçat a persones castellanoparlants de nivell intermedi. L’obra es centra, en el Chengyu, és a dir, en aquelles expressions que solen tenir el seu origen en la literatura clàssica i que el seu significat acostuma a anar més enllà del sentit literal. El llibre inclou més de 600 entrades, de les quals se n’explica la procedència i es concreta també la seva estructura i el seu ús idiomàtic. Recomanat per Sol Teixidó. Bib. Ernest Lluch i Martín de Vilassar de Mar    

Els Camins antics de Barcelona : 21 itineraris de senderisme urbà seguint les traces dels camins antics al Pla de Barcelona

Una guia pensada per anar descobrint el passat urbanístic de la ciutat  a través de 21 rutes documentades. El Pla que actualment ocupa la ciutat de Barcelona, fa dos mil anys estava solcat de molts camins pels quals transitaven les diferents generacions dels nostres avantpassats. La majoria d'aquestes rutes han quedat oblidades i disperses en l'entramada xarxa de carrers de la Barcelona actual.  Xavier Martínez i Edo, autor i editor, llicenciat en Geografia i Història, ha decidit recuperar alguns d’aquests senders en aquesta guia, per això parlem de senderisme urbà. Després de superposar aquests antics camins en l'estructura urbana actual, l'autor ens proposa 21 itineraris per acostar-nos a la història i el passat urbanístic de la ciutat. Una mica, tal com diu el llibre, seria "com si poguéssim aixecar l'actual retícula de l'Eixample com si fos un estora i mirar què hi havia a sota" . En alguns casos dels camins només en queden pistes o referències modestes i en molts casos curioses. La guia ens permet imaginar i projectar com eren, rescatar espais i recorreguts que en el seu moment van recórrer  els nostres avantpassats.  Les rutes proposades són rutes no circulars. Tenen entre cinc i vuit quilòmetres, i es divideixen en trams per facilitar passejades més curtes. Les explicacions estan il·lustrades amb mapes i fotografies amb les quals l'autor ens facilita la comprensió d'allò que estem veient -i caminant-. A la guia es proposen rutes al llarg de tot l'entramat urbà, que van des del Llobregat al Besòs, del Port a Sarrià, de Gràcia a Sant Andreu, algunes recorren els camins vells dels barris alts de Barcelona, d'altres fan passejades entre ermites que encara hi són...  Una guia pensada per anar descobrint el passat de la ciutat a través de les diferents propostes i de la mà de les explicacions ben documentades de l’autor.  Una guia per a caminants sense pressa, amants de la ciutat de Barcelona. Recomanat per Marta Mans. Bib. Can Pedrals. Granollers.

Jo, que no he conegut els homes

La història d'aquest llibre es pateix com qualsevol de les al·legories de Kafka, però com passa amb aquest escriptor, l'important és el que en retens, de tota l'obra, que no sembla res més que una al·legoria per parlar del sentit de la vida, tant com del de l'escriptura. Tot el que passa sembla no tenir-ne cap, de sentit, però les reflexions que es generen sí que en tenen molt, sorprenen i convencen. El que més pertorbaria de tot, i en relació amb el títol, és la desconeixença de la protagonista i narradora alhora, del que vol dir haver estat amb un home, el que només coneixen les seves companyes més grans en el seu absurd captiveri. I és que sembla que l'autora ens vulgui dir que podria ser una sort no saber encara que és un home. Un possible home que pot arribar a la brutalitat de deixar prenyada una dona i anar-se'n dient "I com ho puc saber, que és meu?". O sigui, fer-ho i en acabat no voler saber res de l'altra, com els animals. Tot i això, la protagonista es fa conscient de ser humana, que havia estimat i que podia patir, que no era un ésser celestial sense desitjos i de tornada de tot. En aquest sentit, sobta com li repugna el contacte físic, un contacte que relaciona de manera més o menys inconscient amb el fuet dels vigilants de la seva presó, un fuet que no seria res més que un símbol fàl·lic. Enmig de passatges subversius, sentimentals o també molt dolorosos, avança la història. De la presó del principi a una falsa llibertat, tot i l'alegria d’alliberar-se en un primer moment. Hi ha fragments molt lírics, com quan equipara la música amb el vent, el vent que seria la poesia i l'art per sobre de tot. Aquesta obra, en definitiva, sembla que parli d'ella mateixa, com ho fa la metapoesia, amb la narració de la protagonista sense nom, que ningú llegirà mai. Perquè això sembla haver-li passat a l'escriptora, el que passa fins als escriptors més reconeguts de la història, al capdavall. HARPMAN, Jacqueline. Jo, que no he conegut els homes. La Torre de Claramunt: Edicions del Periscopi, 2021 Recomanat per l'Helena Bonals. Bib Tecla Sala. Hospitalet de Llobregat

Tots ocells

A Tot ocells l’amor passa per sobre dels conflictes històrics i el dolor dels que són incapaços de superar el passat. L’Eitan és un jove  científic jueu novaiorquès que coneix la Wahida, una noia d’origen àrab de qui s’enamorarà i amb qui emprendrà un viatge a Israel a la recerca de l'autèntica història del seu pare. Tous des oiseaux va ser portat a escena per Wajdi Mouawad l’any 2017,com a director de La Colline, el teatre parisenc del qual n’és director des de 2016. Un espectacle àmpliament representat a França i arreu del món, que ha estat guardonat amb nombrosos reconeixements. L’estiu de 2024 l’obra s’estrena per primera vegada en català a Barcelona al teatre La Perla 29 en el marc del Festival Grec, dirigit per Oriol Broggi. El director ja havia expressat la seva estima per Mouawad portant a l’escenari altres espectacles de l’autor com Incendis, Cels, Boscos, Un obús al cor, i Assedegats. Wajdi Mouawad va néixer al Líban, però aviat la seva família va haver de fugir, per motius polítics,  primer a París per després instal·lar-se al Quebec. Mouawad és actor i director de teatre, dramaturg i novel·lista. Autor del quartet èpic La sang de les promeses (Litoral, Incendis, Boscos i Cels 2009) i de la novel·la Ànima (2012), obres per les quals ha esdevingut un dels autors més representats i traduïts de la literatura francesa actual. Text en castellà disponible a les biblioteques Recomanat per Eva Montiel. Bib. Central. Santa Coloma de Gramenet

Global running : crónicas de un ecólogo corredor

Per què les muntanyes per les quals correm estan com estan? Aquest llibre proposa córrer amb una altra mirada, més enllà del pur plaer esportiu, córrer comprenent els territoris pels quals es dibuixen els camins. Córrer com a oportunitat per a saber una mica més del que veiem, de la relació de la gent amb els seus paisatges, amb la diversitat biològica que conserven i amb el drama que sofreixen els ecosistemes i les espècies que ens acompanyen. Aquestes cròniques  volen ser un retrat del que queda en els nostres paisatges, des de l'experiència d'un ecòleg  que corre en llocs icònics de les nostres muntanyes. Una guia a cop de sabatilla per a interpretar el Canvi Global i l'assot dels seus motors més despietats: l'escalfament del planeta i l'abandó demogràfic. Des de la necessitat de reflexionar sobre una paisatge canviant sotmès a una urgència climàtica i de pèrdua de biodiversitat. I de somiar amb paisatges i ecosistemes sans. *Recomanat per la Xarxa de Biblioeques Municipals   

L’Era dels àlbums : 40 discos imprescindibles

Àlex Torío,  músic i divulgador musical, ha seleccionat 40 discos representatius de la història del pop rock, musica d’arrel negra i anglosaxona. No pretén ser una tria exhaustiva; el mateix autor n’hagués posat més. En aquest llibre coneixereu la història humana de cada àlbum,  dels seus intèrprets, de l'entorn històric en que va aparèixer. I si us ha agradat, us proposa grups i discos que també us poden interessar. Un llibre per llegir i escoltar amb tranquil·litat. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals   

Fiscalidad empresarial: introducción y fiscalidad personal

L’autora, doctora en Dret i titular d’Economia Politica i Hisenda Pública, amb una llarga experiència docent en fiscalitat a les empreses, presenta aquest manual actualitzat . A la primera part presenta els elements essencials dels impostos des del punt de vista de l’anàlisi jurídic i d’hisenda.  Seguidament, analitza els dos principals impostos directes del sistema fiscal espanyol: impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) i l’impost sobre societats (IS). En els dos casos desenvolupa la normativa de manera didàctica que serveix com manual pels estudiants i també com a font fiable per autònoms, empresaris. Economistes  i gestors que volen posar-se al dia de sobre gestió fiscal de les empreses. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Descubre la ruta 66

La Ruta 66 dels Estats Units, també coneguda com The Mother Road, recorre el país de Chicago fins a Santa Mónica. Amb els seus 4000 km travessa els estats d’Illinois, Missouri, Kansas, Oklahoma, Texas, Nuevo México, Arizona y California.  Des de 1985 és una carretera històrica per a viatgers que volen descobrir la rica cultura dels Estats Units mentre es submergeixen en la història dels pobles al llarg del camí. Podeu meravellar-vos  de la majestuositat dels parcs nacionals, creuar deserts infinits i submergir-vos en vibrants ciutats.  Aquesta guia us donarà tots els detalls per descobrir tots el detalls per poder organitzar bé el viatge.   *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Colombia

Colòmbia sorprèn als viatgers amb una natura exuberant als parcs naturals, abundant flora i fauna autòctona  i platges tranquil·les d’aigües cristal·lines. Disposa d’una cultura rica, gastronomia i bon cafè. També es famosa pels seus ritmes musicals que contagien -i animen a ballar. Aquesta guia té la informació detallada per descobrir Colòmbia i viure-hi enriquidores experiències. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La Comunicación noViolenta en el trabajo : un enfoque colaborativo para empresas, instituciones, escuelas y grupos

El llibre proposa canviar la manera de pensar i actuar amb les persones, en les relacions i en la manera de comunicar-nos, que promogui entorns i relacions de confiança i col·laboració, i permeti afrontar els conflictes d'una forma saludable i eficaç, buscant solucions conjuntes amb les quals totes les parts surtin beneficiades. Aquesta aproximació ens permetrà abordar, des de la connexió, situacions quotidianes i dificultats amb les quals, de manera habitual, ens topem en el dia a dia en el món del treball i en les relacions en general. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Las Mujeres facturan : el dinero también es cosa nuestra

Un llibre que convida a reivindicar i empoderar les dones sobre els diners i la llibertat econòmica que és imprescindible per la llibertat personal. L’autora,  consultora i formadora en comunicació igualitària, ens descobreix tots els bloquejos financers que provenen d’estereotipus culturals i com canviar-los. Ensenya a negociar a partir d’experiències de directores, empresàries, i polítiques. «Les dones hem estat socialitzades per a no tenir diners. Hem estat les administradores dels béns, però no les seves propietàries. Ens han inculcat que parlar de diners és una cosa bruta i han inventat milions de distraccions perquè deixem de guanyar-ho o perdre-ho». *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Cómo dar una buena clase : estrategias, experiencias didácticas y desafíos emocionales

Sabries donar una classe, atraure l'interés  dels oients? Aquest llibre  es fixa en com els nous comunicadors digitals capten l'atenció. El bon ensenyant necessita conrear la humilitat, no defugir ni abusar del seu poder, saber gestionar el rebuig, planificar bé temps i continguts, manejar l'storytelling i, a més, crear-se un personatge. Això sí, millor que sigui un allunyat dels clixés romàntics tipus El club dels poetes morts. Aquí els autors aporten claus realistes i pragmàtiques (i alguna cosa de mindfulness) per a sobreviure a la dispersió de l'atenció a la qual obliga el context digital. No hi ha receptes miraculoses i sí un únic camí: “Prova. Intenta. Arrisca. Falla. Sigues professor" *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Yoga para tiesos

Penses que el ioga és només per a  gent molt flexible i experta? Amb aquest n’aprendràs. Recull  les postures més senzilles perquè puguis incorporar aquesta pràctica a la teva rutina diària sense esforç i amb molts somriures. Cada pàgina sorprèn amb frases i consells inspiradors que animen a connectar-te amb tu mateix i amb el cos per a millorar el benestar físic i emocional, però sobretot per les seves il·lustracions. El simpàtic ocell pota-llarg i del seu pollet que t'ensenyaran com fer-ho d'una forma amena i divertida. "Si aquests ocellets poden, tu també ho aconseguiràs. Aquest llibre s'ha escrit per a ajudar als que donen els seus primers aletejos en el ioga i inspirar als qui ja han alçat el vol", assegura l'autor.  *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La Boca no se equivoca : descubre la relación entre la salud bucal y tu bienestar

Eider Unamuno, la Dentista Inconformista, vol ajudar a entendre que hi ha una relació directa entre la boca i la resta del cos. Planteja una visió global de tot el cos. Explica com algunes patologies habituals provenen de la boca; mal de cap, d’esquena, de cervicals, problemes digestius, vertígens, soroll a les oïdes. També planteja l'ortodòncia no és l'única solució a molts problemes dentals. Un llibre adreçat a públic en general i a odontòlegs que vulguin aprofundir una mica més. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Tu cuerpo, tu hogar: la longevidad depende de ti: los hábitos determinan nuestra salud hoy y mañana

Rafa Guzmán, osteòpata i psiconeuroimmunòleg, amb una àmplia experiència en salut, fa un repàs de l’estil de vida actual: sedentarisme, hàbits de dormir, poca exposició al sol, alimentació, vitamines, entre altres. Ben documentat, proposa una millora de la salut, per recuperar benestar i viure més anys amb qualitat.  *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

El Curioso mundo de los símbolos científicos : un directorio visual sobre su significado, aplicación e interpretación

La història, el significat i l'aplicació dels símbols que utilitzem diàriament i d’aquells que pertanyen més científics. El llibre està dividit en cinc capítols que presenten, entre altres, els diferents alfabets i sistemes numèrics utilitzats en ciència i matemàtiques. Ho acompanya un índex visual que permet identificar amb facilitat el nom de cadascun dels símbols destacats. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

100 recetas ramen y otros fideos : en un plis plas

El ramen, els fideus xinesos son tan gustosos i es cuinen tan fácilment que s'han posat de moda. En aquest llibre trobaràs 100 receptes per preparar-los i aprendre amb diverses salses i amb una gran varietat de propostes per a vegetarians.  *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

100 curiositats sobre els arbres i els boscos

Els arbres són els organismes vius més antics de la Terra. Han sobreviscut al pas del temps malgrat que els humans s'hagin encarregat de no cuidar-los com cal. Tots sabem que la seva presència és imprescindible i necessària per a la vida. Josep Gordi, l’autor d’aquest llibre, fa un recorregut per diferents llocs del món per difondre l'àmbit forestal. Ho fa amb una mirada oberta per descobrir les curiositats dels boscos i dels arbres amb l’objectiu de conèixer-los millor, de respectar-los i estimar-los. El llibre està dividit en cinc apartats: els arbres, els boscos, la gestió forestal, l’evolució dels boscos i els arbres després de la darrera glaciació, i el simbolisme dels boscos i els arbres. A banda de ser els éssers vius més longeus de la història, els arbres són també essencials per a la vida en molts sentits. Gordi ens presenta 100 curiositats molt interessants sobre els arbres: saber com es defineix un bosc, quin és l’arbre més vell de Barcelona, quin paper tenen els boscos en l’obra de Shakespeare, com canvien els boscos a l’època medieval, què succeeix quan s’abraça un arbre o per què hi ha boscos sagrats al voltant de les esglésies ortodoxes d’Etiòpia són algunes de les singularitats de què ens parla en aquest llibre. I n’hi ha moltes més. Tal com diu l’autor, conservar els boscos és protegir la vida. Per saber-ne més: https://josepgordiarbresipaisatge.cat/ Recomanació feta per la Biblioteca l'Escorxador de Sant Celoni

Aprende inglés con las series

Aprèn anglès de manera divertida amb  les series que més t’agraden, com Anatomia de Grey, Jocs de Trons o Friends? Amb aquest llibre repassaràs temes gramaticals, vocabulari, amb una gran quantitat d’exercicis. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

El Gran Gatsby

A Nova York, als anys 20, el Jay Gatsby, un home atractiu i misteriós, ha tornat dels camps de batalla a Europa i viu amb tots els luxes i festes. Intenta seduir la Daisy; la  jove està casada amb Tom Buchanan, fidel creient de la supremacia de la raça blanca i la respectabilitat familiar, la qual cosa no li impedeix tenir enamoriscaments clandestins. Nick Carraway, el narrador i veí del Gran Gatsby, intentarà mostrar els fets sense jutjar. El jazz, el luxe, les festes, l'alcohol i una sexualitat que aspira a trencar els esquemes imposats i amb una trama impecable que l’ha fet considerar com una de les millors novel·les del segle XX.  Aquesta és una versió adaptada de l'original.  *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Nuestra menopausia : una versión no oficial

Anna Freixas proposa una nova interpretació de la menopausa i trenca amb la imatge de limitant en la vida de les dones, sinó com a etapa de renovació. Aporta la veu de de diverses dones que reflexionen sobre desig, sexualitat. Parlen també de les pors amb les que la societat envolta la menopausa. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Más movimiento, menos sufrimiento : el poder de la fisioterapia para cuidar tu salud

Quines són les lesions més comuns que patim? Què podem fer recuperar-nos? L’autor, fisioterapeuta, explica, de manera clara, com es produeixen anatòmicament,  i quins símptomes o dolors provoquen, per poder identificar-los. Proposa un seguit d’exercicis que ens permetran reprendre l’activitat.   El llibre compte amb il·lustracions i fotografies. Gusart defensa que l’estat natural del cos és el moviment i l’activitat per poder funcionar correctament. *Recomanat per la Xaraxa de Biblioteques Municipals   

Tu embarazo día a día: la cuenta atrás de tu embarazo, desde el primer día hasta el último

Completa guia sobre l’embaràs, el part i les primeres setmanes amb el nadó. Pretén aportar tota la informació que la mare necessita per entendre els canvis de la gestació i el creixement del fetus. Aporta moltes il·lustracions explicatives. La dra. Blott és una experimentada ginecòloga i obstetra que al llarg de 30 anys ha atès mares i infants. Ha col·laborat en premsa i en aquest llibre ha coordinat l’edició revisada i actualitzada que compta amb experts col·laboradors. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Spotlight, 2015

Silencis i connivències   El cinema de periodistes està ple de grans obres com per exemple Tots els homes del president (All the president’s men, Alan J. Pakula, 1976), Els arxius del Pentagon (The Post, Steven Spielberg, 2017) i Sota el foc (Under fire, Roger Spottiswoode, 1983). Seguint aquests magnífics exemples, Spotlight (Thomas McCarthy, 2015) ens explica un cas real d’abusos a menors comeses per capellans que va ser investigat per un grup de periodistes que integraven el grup Spotlight del diari Boston Globe. Aquesta investigació va ser reconeguda amb el premi Pulitzer, i el film ha rebut l’Oscar a la millor pel·lícula de l’Acadèmia de Hollywood. Aquesta investigació es va perllongar per un període de més d’un any i van dur-la a terme quatre periodistes. Les conseqüències van ser les denúncies a 249 sacerdots, alguns d’ells van acabar a la presó, i la dimissió del cardenal de Boston, Bernard Law, que va ser traslladat a Roma pel Papa Joan Pau II. La pel·lícula se centra a explicar-nos tota la investigació realitzada per aquest grup liderat per l’editor del diari, un jueu acabat d’arribar a Boston, una ciutat on el catolicisme té un pes molt important. Els fets denunciats comencen l’any 1976, i la pel·lícula així ho situa des de la primera escena, a la qual veiem un capellà detingut per possible abús i immediatament alliberat per les gestions de la jerarquia eclesiàstica amb la policia. L’editor del diari empeny i dona suport a l’equip per investigar no solament els abusos dels capellans sinó per destapar també la responsabilitat del cardenal en l’ocultació, traslladant els capellans a altres diòcesis un cop són denunciats. A mesura que avança la pel·lícula, anem veient l’evolució dels sentiments dels periodistes involucrats (la por pels fills propis, la ràbia, el fàstic o la pressa per publicar la notícia, cosa que provoca un cert enfrontament entre ells) a mesura que coneixen els fets. Spotlight també denuncia les connivències entre els estaments més representatius de la societat bostoniana: els advocats que treballen en la defensa d’aquests capellans i silencien qualsevol fet, però també als periodistes de Boston, on el mateix líder del grup Spotlight havia rebut cartes i notes dels abusats quan ja eren més grans i no havia donat prou importància a l’assumpte per publicar una notícia. També es mostren les relacions de bona sintonia entre la direcció del diari i la jerarquia eclesiàstica, que emmudia els possibles rumors sobre l’assumpte. El film també ens explica com actuaven aquests capellans abusadors amb els nois i noies: generalment eren nens de classe social baixa, de famílies desestructurades. La irrupció del capellà dins de la família era rebuda com un bé de Déu. D’aquesta forma, ell podia actuar impunement contra el nen, provocant no solament un abús físic sinó també espiritual. Un dels nens ho explica clar: “Quan ets un nen pobre, i un capellà es fixa en tu, aquest nen es troba al cel.” Aquests menors s’autodenominen supervivents. Molts nens van acabar per entrar al món de les drogues o l’alcohol com a forma d’evasió. També és important el paper interpretat per Stanley Tucci, que representa un advocat especialitzat en abusos infantils, Mitch Garabedian, que posa un dels periodistes en contacte amb nens abusats, i que l’església vol inhabilitar a tot preu. Tenia 80 demandes presentades. Després de la publicació de la notícia, centenars de víctimes es van posar amb contacte amb el diari per parlar del seu cas. En resum, Spotlight és una magnífica pel·lícula amb un ritme extraordinari que et fa entrar a la pell dels periodistes. Et fa descobrir un sac d’escombraries que no et deixarà dormir tranquil. Molt recomanable.   Crítica elaborada per David Rio de la Biblioteca Miquel Martí i Pol de Sant Joan Despí en el marc del projecte Escriure de cinema.

La Conversación (The conversation, 1974)

Una película de plena actualidad Estrenada entre dos de sus grandes obras, El Padrino (The Godfather, 1972) y El Padrino II (The Godfather, part II; 1974), La conversación (The conversation, Francis Ford Coppola, 1974) no dio grandes premios a su director, ni tampoco dinero, pero sentó las bases de lo que sería una excelente filmografía. Una filmografía comprometida con una sociedad estadounidense aparentemente moderna y liberal, pero que, en cuanto se profundizaba en ella, se descubría llena de desigualdades y contradicciones. Coppola escribió y dirigió La conversación. La estrenó en cines justo antes de que surgiera a la luz el escándalo Watergate, un caso de espionaje político que hizo que Richard Nixon renunciase a la presidencia de los Estados Unidos. La película es premonitoria de la era de la paranoia en que entró el país. Después se filmarían películas como Los tres días del Cóndor (Three days of the Condor, Sidney Pollack, 1975) o Todos los hombres del presidente (All the president’s men, Alan J. Pakula, 1976), que también trataban sobre este episodio negro de la política estadounidense. En esta ocasión, el director se adelanta a los acontecimientos reales y nos dibuja una sociedad corrupta con policías vendidos y tecnologías avanzadas para espiar a adversarios y competidores. Coppola nos descubre un mundo de mentiras, subterfugios y doble moral, donde todo vale para conseguir los deseos y objetivos de los clientes adinerados que pagan a un investigador privado llamado Harry Caul (Gene Hackman), excelente protagonista del largometraje. En la película se crea una atmósfera de creciente paranoia y aislamiento del protagonista, que es contratado para espiar a una pareja en una plaza pública y grabar la conversación que mantiene. Conforme la película va avanzando y se va desvelando el contenido de la grabación, el investigador se va cuestionando su trabajo, su moralidad y su estilo de vida. Investiga a los demás y se inmiscuye en su vida privada, pero él es extremadamente celoso de su intimidad. Sufre de un aislamiento social y emocional, y es incapaz de conectar con sus colegas, vecinos y conocidos. Especial mención merece el actor de reparto John Cazall, que interpreta a Stan, el asistente de Harry. Su personaje aporta una dimensión humana al mundo excesivamente controlado de Caul. El guion, meticulosamente construido, mantiene al espectador en constante suspense. También contribuye a ello el montaje final, que fue realizado por Bill Butler porque Coppola se encontraba inmerso en el rodaje de El Padrino II, y que complementa perfectamente la atmósfera del film. Utilizando tomas largas y planos cerrados, Butler crea una sensación de claustrofobia y vigilancia constante. Los interiores oscuros y los espacios cerrados agudizan la sensación de confinamiento, contrastando con los exteriores abiertos y luminosos. También cabe destacar el sonido y la música de La conversación, componentes fundamentales en la narrativa. La repetición y manipulación de la conversación grabada refleja la obsesión del protagonista, que solo se muestra verdaderamente cuando improvisa con un saxofón encerrado en su casa. Walter Murch supervisó el diseño sonoro y utilizó distorsiones y fragmentos que no solo contribuyen al misterio, sino que también representan el estado mental de Harry Caul. La banda sonora minimalista de David Shire utiliza acordes simples y repetitivos para subrayar la tensión narrativa. Toda esta tensión, suspense y agobio generado estallan en un final caótico y destructivo del protagonista. Vista cincuenta años después de su estreno, La conversación puede parecer antigua en un primer visionado, pero nos hace reflexionar sobre la intimidad, el individuo, el uso de las redes sociales y los contenidos que en ella publicamos, las nuevas tecnologías (como ChatGPT) y cómo estas influyen e influirán en nuestro comportamiento individual y colectivo en la sociedad. Crítica elaborada por Pedro Terrón Nieto de la Biblioteca Miquel Martí i Pol de Sant Joan Despí en el marco del proyecto Escriure de cinema.

Infiltrados (The departed, 2006)

Otra de las grandes películas de Scorsese En el momento de su producción, Infiltrados (The departed, Martin Scorsese, 2006) era la quinta película de Scorsese que trataba sobre los temas de la mafia y la policía. Es una remake de una película de Hong Kong: Juego sucio (Infernal affairs; Andrew Lau, Alan Mak; 2002). Infiltrados es otra de las grandes películas de Scorsese, donde sorprende con las ideas y los puntos de vista que emplea, aunque puedan no ser 100% originales como los usados para este remake. El director hace suya la historia. Scorsese nunca ha rechazado usar el elemento de shock value (el valor sorpresa). Normalmente, según el uso de esta expresión en inglés, lo sorprendente casi siempre es la violencia gratuita. Y en Infiltrados la violencia como shock value es usado otra vez de una manera sorprendente. Este shock value se utiliza más a menudo en películas de serie B con guiones inferiores para buscar interés en una historia cuya trama los autores no han podido solucionar mejor. Pero incluso hay películas de grandes producciones donde se utiliza de una manera desafortunada. Un caso muy claro y contundente de uso tonto tuvo lugar en una de las últimas películas de Superman con Christopher Reeve. En ella, los malos consiguen ganar a Superman. Destruyen al mundo y matan a Lois Lane, la querida de Superman. El héroe salta al espacio y da vueltas al mundo cada vez a más velocidad hasta que consigue que el tiempo vaya hacia atrás y poder llegar al pasado para salvar el mundo antes de que se destruya. Cualquier persona con el ojo crítico y la capacidad intelectual de un niño puede ver que esta solución destruye cualquier argumento de cualquier película: no existe ningún problema sin solución, porque es posible ir al pasado y cambiar la historia. Así, todo vale. Y cuando todo vale, acaba no valiendo nada. Infiltrados trata de dos infiltrados. Un espía de la mafia, interpretado por Matt Damon, se infiltra en la policía, y un policía novato, encarnado por Leonardo DiCaprio, se infiltra en la mafia. Jack Nicholson hace el papel del líder de los criminales con ese típico sabor de malvado que aporta a sus papeles de villano. La trama juega con la tensión de que los dos bandos saben que tienen infiltrados en sus filas, pero ninguno consigue desenmascarar a su espía. Una técnica común de los intérpretes que usan el método actoral enseñado por Lee Strasberg es imaginar la vida del personaje a quien hay que interpretar antes del tiempo en el que tiene lugar el relato, quizá durante su niñez. En esta película, Scorsese cubre las historias de los infiltrados desde que eran niños. De esta manera, el público comprende con más profundidad el carácter de los dos infiltrados. Además, muestra bien los tics de personalidad y vemos con detalle la psicología de cada personaje medianamente importante, tanto si pertenece a la mafia como a la policía. Creo que Leonardo DiCaprio transmite excepcionalmente bien sus emociones de nerviosismo, ansiedad y miedo. Esto se nota sobre todo cuando está entre los mafiosos, sin hablar, y tiene que esconder su miedo a ser descubierto como policía. Como en una típica película de la mafia, en Infiltrados hay muertos por todas partes. Sin embargo, lo realmente sorprendente en esta historia es la muerte de todos los personajes importantes, salvo uno, que están interpretados por grandes actores. Mueren los personajes de DiCaprio, Damon, Nicholson y Martin Sheen. Eso es una rareza en el cine, porque, en general, al público no le gusta que mueran los protagonistas, a menos que sea el malvado destinado a morir. En este caso, casi todos, buenos y malos, mueren. Sin embargo, se llega a un desenlace que no produce malestar en el espectador. La resolución de la historia, aunque sea agridulce, puede vivirse con cierta satisfacción. Esa aceptación está respaldada por una encuesta reciente de Internet Movie Database (IMDb) que ha situado Infiltrados como la segunda mejor película de Scorsese después de Uno De Los Nuestros (Godfellas, 1990). Crítica elaborada por Ronald Burke de la Biblioteca Miquel Martí i Pol de Sant Joan Despí en el marco del proyecto Escriure de cinema.

La Conversación (The conversation, 1974)

Inclús el gran caçador es perd quan se sent espiat   Les cintes magnetofòniques i la música de saxo ens seduiran en aquest thriller d’escoltes de converses amb un magnífic Gene Hackman en el paper del detectiu Harry Caul. Després de l’aclaparador èxit de la pel·lícula, El Padrí (The Godfather, 1972), guanyadora de tres premis Oscar, Francis Ford Coppola va dirigir La conversación (The conversation, 1974). A través d’aquesta pel·lícula, el director ens endinsa en l’inquietant tema de les escoltes telefòniques i es fa ressò del cas Watergate de l’any 1972. El president dels Estats Units, Richard Nixon, va dimitir per aquest afer. Hackman interpreta a la perfecció a un detectiu privat, Harry Caul, que s’ha guanyat una certa fama en el gremi dels espies pels seus treballs implacables. Es mou amb un material altament sensible: els secrets inconfessables. El mateix detectiu segueix el patró de mantenir la seva vida privada en l’ostracisme, sense amics ni relacions estables. És un personatge meticulós que no vol deixar res a la improvisació. Vesteix gavardina grisa, l’uniforme de grans detectius. Amb la informació que té a les seves mans, es planteja un dilema: ¿és lícit entregar les proves delatores al client, quan hi ha en risc la vida de persones? L’especialista es veu acorralat pel seu propi descobriment, no vol tornar a cometre el mateix error succeït en el passat. Hackman recrea el món de l’espionatge fins al vessant més colpidor. L’espia passarà a ser l’espiat i quedarà atrapat en la paranoia. El so de les cintes magnetofòniques i el saxo amb la seva història d’amor es colen com dos personatges més de la trama. El fil del misteri ens atrapa fins al final.   Crítica elaborada per Montse Bordas Borrull de la Biblioteca Miquel Martí i Pol de Sant Joan Despí en el marc del projecte Escriure de cinema.

Plan oculto (Inside man, 2006)

Más allá de un clásico de policías y ladrones que busca entretener, da que pensar   Plan oculto (Inside man, Spike Lee, 2006) comienza con el primer plano de un ladrón haciendo una calmada confesión. Después aparecen una serie de escenas en las que una furgoneta circula por las calles menos glamurosas de Nueva York y recoge a varios obreros vestidos con monos de pintura. Este es el principio, los primeros minutos de la cinta que acompañan las secuencias de apertura y créditos iniciales. Y es una declaración de intenciones de lo que Lee pretende hacer con un filme de encargo. Esta idea nos la remarca con el rótulo de la empresa fantasma a la que pertenece el vehículo y que nos lleva al banco Manhattan Trust. Todo ello al ritmo de una música hindú que podría hacernos pensar que vamos a ver una historia de Bollywood al ritmo de “Chaiyya Chaiyya”. Sin embargo, esta banda sonora de Matthew Libatique tiene mucho sentido con esta elección inaugural y con lo que después nos narraran. La canción bien podría ser un guiño a una película de Bollywood titulada Dil se… o lo que podría ser lo mismo, “Del corazón”. En Plan Oculto serviría como mensaje inicial, como transmisión de una idea primigenia: en la vida, nada es lo que parece.   El director consigue convertir una película de domingo por la tarde, con sus dosis de entretenimiento, acción e intriga acompañadas por actores de renombre, en algo más que una simple película para pasar el rato. Ese algo más que adereza la historia es el caballo de Troya que camina bajo las faldas de este thriller. Un thriller bien ejecutado cuyo punto de vista rota entre los actores protagonistas con la intención de hacernos sentir algún tipo de empatía con ellos. El director aprovecha el relato cinematográfico del robo a un banco para colocar un trasfondo de denuncia social, racismo, abuso de poderes e influencias.   Lo que destaca de la película es que en Estados Unidos, después del atentado de las Torres Gemelas, quedó un poso de terror justificado que ha acompañado a la sociedad norteamericana durante muchos años. Sin embargo, ello no es excusa para dejar espacio a los abusos de autoridad policial, a los prejuicios raciales o de clase. Y esto es lo más significativo de la película, al margen de que se esté asaltando un banco. Aunque este hecho, el banco y a quién pertenece bien podrían ser una metáfora.   Se han hecho cientos de películas sobre robos y esta podría ser una más. Sin embargo esta es la historia de un robo perfecto, lo que nos puede inducir a pensar que el robo no es lo importante. Lo importante serían, entonces, los personajes involucrados en la historia y lo que representan. Aparecen varios perfiles destacables que podrían simbolizar cada uno, a un nivel personal, lo que es la justicia y la penitencia. Y, de fondo, tenemos una amalgama representativa de la diversidad multicultural y racial que convive en Nueva York.   Lo que cojea es que los protagonistas no consiguen transmitir la fuerza de sus argumentos. En ocasiones parece que tengan un as escondido bajo la manga para resolver la partida bajo una fachada de arrogancia. El trasfondo de los personajes está poco dibujado. Cabría destacar como personaje más interesante al propietario del banco interpretado por Christopher Plummer. Y el personaje que sale más perjudicado es el encarnado por Jodie Foster. A pesar de que el suyo parece un personaje muy potente e interesante, al final su arco personal no termina de entenderse.   La película nos regala distracción y la acompaña de un poso sobre el cual pensar. Nos podemos quedar con la película de acción moderada con sorpresa final o, si queremos, podemos darle una segunda lectura, dar un paso más y ver con otros ojos la historia que en realidad nos quieren contar. Lee nos trae a la memoria esta idea en los títulos de crédito: la obra finaliza con la misma canción de la apertura. Esto nos recuerda que hay un cierto paralelismo entre el inicio y el fin. Podemos reflexionar sobre cómo iniciaron algunos personajes su historia y fijarnos en que, al acabar, terminan en una situación distinta.   Crítica elaborada por Julian Expósito Moscoso de la Biblioteca Miquel Martí i Pol de Sant Joan Despí en el marco del proyecto Escriure de cinema.

Promesas del este (Eastern promises, 2007)

Violencia marca Cronenberg   Después de haber realizado un buen puñado de films donde el fantástico, la filosofía, la enfermedad y la nueva carne han hecho del cine de Cronenberg un referente, el realizador canadiense decidió por voluntad propia salir de su zona de confort. Y lo hizo acercándose, con Una historia de violencia (A history of violence, 2005), primero, y con Promesas del este (Eastern promises, David Cronenberg, 2007), después, a un tipo de cine aparentemente más convencional. Con estas dos obras ha demostrado ser un director versátil, capaz de llevar guiones convencionales a su universo cinematográfico interno, sin dejar atrás sus notables cualidades. Promesas del este es un film donde la violencia se percibe en diferentes capas. Según se van levantando, se aprecia cómo se ha emponzoñado el corazón de todos sus personajes. Estos parten de una dimensión aparentemente limitada, pero, según avanza la trama, van adquiriendo textura, volumen y profundidad. La violencia física, la más visible, dota de salvajismo animal a los personajes, llevándolos a límites morales y físicos. El director consigue incomodar de forma fácil y efectiva, usando esa violencia física que es una parte importante del film. Para ello, Cronenberg ha ubicado la acción dentro del grupo de los vor v zakone, un brazo de la mafia rusa asentada en Inglaterra cuyos miembros se caracterizan por ser crueles, violentos y carentes de sentimientos. Se han curtido en los gulags de Siberia y portan tatuado su currículo criminal por todo el cuerpo. Estos personajes son un vehículo perfecto para mostrar la violencia física. Actos de auténtica barbarie se ven como algo habitual e interiorizado dentro de ese entorno. Aun así, forzando la máquina, Cronenberg se las ingenia para recrear la escena mas notable del film: la escena de la sauna. Un personaje totalmente desnudo se enfrenta a dos sicarios armados con cuchillos y vestidos. La desnudez deja al personaje totalmente expuesto, no hay tela que frene las cuchillas ni que amortigüe los golpes. Todo está ideado y rodado con una coreografía más que digna, y que recurre a planos un poco forzados para no mostrar una desnudez excesiva para el cine americano. El conjunto nos incomoda como espectadores, haciéndonos llegar la sensación de estar totalmente expuestos a la violencia directa y desnuda. La violencia anatómica hereda pequeñas pinceladas de las obras anteriores de Cronenberg. Nos muestra con detalle aspectos muy físicos, en las que él es un maestro, para que dicha repulsión marca de la casa genere un sentimiento malsano. Son pocas las escenas donde surge esta repulsión, pero ahí están, como el sello de la casa. Para el que está escribiendo esta crítica, la violencia más interesante (y la que más cuesta entrever) es la psicológica. Todos los personajes están sometidos a esta violencia. Se palpa en el ambiente y se adhiere a las personas, resaltando la tristeza y los traumas de estos animales heridos que siguen adelante a pesar de su situación. Esta violencia escondida carga el ambiente de un malrollismo que impregna cada fotograma del film. Apenas hay lugar para algún tipo de esperanza. Al igual que un helado de tres chocolates, el film convive con estas tres formas de violencias. Si te gusta el director, podrás disfrutar de un film sólido y con un extra de violencia. Pero si eres una persona sensible, es posible que el film te ahogue y te cubra con su oscura, pringosa y pesada atmósfera.   Crítica elaborada por Juan Antonio Barbosa Flores de la Biblioteca Miquel Martí i Pol de Sant Joan Despí en el marco del proyecto Escriure de cinema.

La Caza (Jagten, 2012)

¿Los borrachos y los niños dicen la verdad? Película del director Thomas Vinterberg, cofundador junto a Lars von Trier del movimiento cinematográfico Dogma 95, La Caza (Jagten, 2012) es una película galardonada con varios premios. Fue considerada la mejor película internacional en los British Independent Film Awards. También fue nominada como mejor película de habla no inglesa en los premios Goya, Bafta y Globos de Oro. La protagonizó Mads Mikkelsen, quien recibió el premio al mejor actor protagonista en Cannes 2012 por su papel en este filme. En La Caza, una mínima chispa hace explotar las bases establecidas y nos lleva a plantearnos todo lo que creíamos seguro. Valores como la amistad y la honestidad, así como la seguridad de nuestra familia, se ponen en entredicho y son juzgados por una sociedad en que cualquiera puede convertirse en víctima o verdugo. Todo ello está provocado por lo que parece ser una mentira aparentemente inocente, pero con un fuerte impacto sobre el protagonista, Lucas. Tras una mal racha, un divorcio y un despido, solo desea reconstruir su vida sentimental y profesional. Tiene el firme deseo de retomar la relación con su hijo adolescente. Todo ello se verá truncado cuando es acusado por una niña de la guardería donde es profesor, y que también es hija de su mejor amigo, de haber cometido abusos. Desde ese momento, su vida será una pesadilla. Alguien nos cuenta algo malo sobre él y se inicia una verdadera caza de brujas. Un amigo y vecino de toda la vida pasa a ser tratado como si nunca lo hubiésemos conocido. Más tarde se demuestra que todo era falso, y lo volvemos a aceptar como si no hubiera pasado nada, cuando realmente sí que ha pasado. Un gran acierto del film es que nos mantiene en tensión. No sabemos si el rumor es cierto o no, quién miente y quién dice la verdad. Una sociedad sobreprotectora del niño se contrapone a la situación que ocurría hace unas décadas, donde el abuso sexual hacia la infancia era ocultado y visto como una vergüenza. La película muestra de una manera paralela los dos mundos; el infantil y el adulto. El primero es sometido en cierta medida a una manipulación para que el segundo pueda ser juez y parte, para que las personas puedan decirse a sí mismas: “yo no soy así”. La caza es un filme políticamente incorrecto que muestra cómo una sociedad aparentemente ideal puede verse manchada dentro de su inmaculado y creado paraíso. Mads Mikkelsen realiza un trabajo interpretativo sublime, despampanante, como Lucas. Ofrece una mirada que no cambia, que no deja penetrar en su psique, y que solo varía cuando es apaleado en el supermercado, donde atisbamos una chispa de odio y miedo en su rostro. El resto de integrantes del reparto trabajan de manera más que correcta. Thomas Bo Larsen encarna a Theo, el mejor amigo de Lucas y padre de la pequeña Klara, y consigue una actuación sobria. Destaca, cómo no, Annika Wedderkopp interpretando a la inocente niña Klara. Su naturalidad soberbia pone en jaque todas nuestras creencias. Crítica elaborada por Yolanda de las Heras de la Biblioteca Miquel Martí i Pol de Sant Joan Despí en el marco del proyecto Escriure de cinema.

Erin Brockovich, 2000

La verdad tiene un camino Hay muchos caminos en la vida, pero la verdad tiene un camino. Julia Roberts lo sabe y lo explota a la perfección con un personaje auténtico, con un toque romántico en el más sentido estricto de la palabra, lo que supone un homenaje a su carrera como actriz en ese mismo género y que ahora se eleva a un nivel superior. De hecho, Erin Brockovich (Steven Soderbergh, 2000) es la película que llevó a Roberts a ganar el Oscar como mejor actriz, todo ello sin dejar de ser la princesa del pueblo (hasta ese momento había protagonizado entre otras, películas como Pretty Woman, El Informe Pelícano, Pret-a-porter, Novia a la fuga y Notting Hill). El personaje de Brockovich es profundamente expansivo, tanto como el crecimiento que supuso para la carrera de la actriz que lo encarnó. Mujer de profundas capas, es capaz de quedarse sin comer para dárselo a quienes más quiere, pero no dudará en dejarse la piel defendiendo sus posiciones, sin morderse la lengua porque ella “no soporta la mentira y la ignorancia”. Así que ella tiene para todos y para todas, siendo profundamente camaleónica y generosa en sus diferentes significados. Porque, como bien dice sobre ella misma, “soy lista y trabajo duro” (no duden de que por algo es Miss Wichita), por eso se empodera a la hora de tomar decisiones sobre cómo vestirse o cómo trabajar. Tanto es así que, aun provocando un total desconcierto en los demás personajes, todos acaban entendiendo sus motivaciones hasta el punto de aceptar los consejos que ella les da: nudos de corbata, desayunos con huevos… La protagonista consigue un legado sustancial, como dice la canción “Más allá de la superficie”, de Laura Pausini, traspasando idiomas, fronteras y corazones. Erin Brockovich está alineada con la gente y la verdad, por eso es imbatible y adorable, por eso llega donde otros apenas lo intentan, porque su experiencia y su discurso están llenos de coherencia. Ante eso, poco se puede hacer, solo dejarse maravillar y seducir por alguien que está en contacto con la divinidad. Por eso deslumbra en un mundo tan monocromo, llenando de luz a todos quienes la rodean. Podríamos decir que estamos ante una película seria y a la vez sin grandes pretensiones, brillante en aspectos globales y no remarcable en aspectos individuales. Se podría decir que es un buen largometraje sin llegar a ser una película referencial. En varios aspectos, me recuerda a Veronica Guerin (Joel Schumacher, 2003). Con esta película sucede lo mismo que con el futbolista español Marc Cucurella, a quien no ficharías nunca, pero a quien alinearías siempre. Y es que, a pesar de no destacar notablemente en cada una de sus partes, cumple a la perfección con sus objetivos. Precisamente es aquí donde considero que Erin Brockovich juega su gran baza, ya que es una película que puede gustar tanto a la crítica especializada como al gran público. Y es que la flor de Erin Brockovich crece en cualquier terreno, desafiando cualquier impureza y obstáculo. Es de una transparencia divina, como el de la misma agua con la que brindamos por sus éxitos. Como dije al principio, la verdad tiene un camino, el de Erin Brockovich, el de Julia Roberts, el de todos los espectadores que la acompañaremos en su causa, la de nuestra reina del cine.   Crítica elaborada por Francisco Millón Cabrera de la Biblioteca Miquel Martí i Pol de Sant Joan Despí en el marco del proyecto Escriure de cinema.

Secretos y mentiras (Secrets and Lies, 1996)

Secrets, prejudicis i trastos al jardí   El realitzador britànic Mike Leigh irrompia a la dècada dels noranta amb una aspra mirada a les relacions familiars. Leigh (Regne Unit, 1943) té fama d'haver fet sempre la seva. Nascut en el si d'una família d'ascendència jueva, la professió de metge del seu pare el posà en contacte amb les problemàtiques socials. Amb Secretos y mentiras (Secrets and lies, 1996) Leigh va aconseguir la Palma d'Or al Festival de Cannes de 1996 a través d'una història gens daurada. El visor de Leigh tornava a posar sota el focus unes vides allunyades de l'ideal de la cultura de l'èxit. Dominava un lletgisme de converses des del vàter, una desídia de parets escrostonades, com la que es pot veure també en un film posterior del seu director: Todo o nada (All or nothing, 2002). En el cinema de Mike Leigh, el guió és al servei dels personatges i es crea a partir d'un intens treball actoral. Els personatges esdevenen organismes vius i latents. Aquesta riquesa de registres es plasma en escenes d'un naturalisme insòlit. Els actors Timothy Spall i Brenda Blethyn, fetitxes recurrents en la filmografia de Leigh, interpreten Maurice i Cynthia Purdy, respectivament. Són dos germans a qui la vida ha assignat cartes dispars, però en cap cas senzilles. Cynthia és una dona de mitjana edat que conviu en un pis rònec amb la seva filla de vint anys, Roxanne. Ambdues desenvolupen feines poc qualificades i encara menys reconegudes socialment, com la professió d’escombriaire. Viuen amb una gelosia soterrada cap a un altre membre de la família, Maurice Purdy, de qui Roxanne guarda bon record com a oncle afable i enrotllat a qui Cynthia ha fet més de mare que no pas de germana gran. En Maurice respondria a allò que se’n diu fer bé els deures: manté  un pròsper estudi de fotografia on captura instants de tota mena de públics (mares amb bebès, parelles mal avingudes, mascotes i dones que demanden un reportatge picant en llenceria). Està casat amb la Monica i viu en una caseta confortable que la seva dona cuida amb obsessió per pal·liar-ne una altra de major. La presentació dels personatges activa en l'espectador tota una maquinària intricada de prejudicis, construccions socials, suposicions i etiquetes. Leigh els reserva un escenari definitiu; la barbacoa familiar on esclatarà l'olla de pressió on han anat coent a foc lent els secrets familiars, els retrets i la incomunicació. En aquesta escena culminant i pintoresca compareix un altre personatge clau de la història. És l'Hortense, una noia de raça negra que gaudeix d'una feina agradable i un apartament diàfan. Acaba d'acomiadar la seva mare adoptiva, amb qui mantenir una relació correcta però distant. Malgrat els advertiments de l'assistent social (interpretada per Lesley Manville, una altra actriu habitual de Mike Leigh) pel sotrac emocional que pot experimentar, està decidida a localitzar la seva mare biològica. Poc s'imagina la Cynthia Rose Purdy que un trauma de joventut tornarà amb una trucada telefònica. Contra tot pronòstic, aquestes dues dones tan diferents (però vinculades per la genètica) inicien una relació on la Cynthia troba la calidesa i l'orgull de mare que sent que ha perdut amb la seva altra filla, la Roxanne. Durant la tempesta familiar, en Maurice és al mig i actua de dic de contenció entre les persones que més s’estima i que s'odien entre elles. Les dones són les grans perjudicades pel colpidor pes de la maternitat. La Cynthia, per causa d’una experiència equivocada i traumàtica; la Monica, la dona d'en Maurice, per la impossibilitat de viure-la: sent el dolorós estigma de dona defectuosa o dona marcada, en un cert paral·lelisme amb una de les clientes de l'estudi de fotografia que té una cicatriu d'accident de cotxe que li envaeix el rostre. Leigh és un gran retratista de la humanitat per mitjà de la seva imperfecció. En la seva obra preval una mirada respectuosa, no pas condescendent, a través de la qual circula una brisa d'esperança. Com obrir la porta d'un jardí oblidat, amb la voluntat de posar ordre al caos dels trastos apilats al magatzem dels secrets.   Crítica elaborada per Eva Rodríguez Veiga de la Biblioteca Miquel Martí i Pol de Sant Joan Despí en el marc del projecte Escriure de cinema.

Speak to me

Julian Lage és un guitarrista i compositor excepcional, increïblement versàtil, amb 15 anys de carrera en solitari, però també col·laborant o compartint escenari des de molt jove amb músics de la talla de Santana, Pat Metheny o John Zorn. Enguany Blue note ha publicat el seu darrer treball, acompanyat d’una secció rítmica excel·lent amb la que porta ja anys tocant plegats (Jorge Roeder al baix i Dave King a la bateria). A més, inclou col·laboracions com les de Levon Henry als vents, Kris Davis i Patrick Warren als teclats. Hi barreja elements de diferents músiques, sense fronteres entre elles. Sigui a la guitarra acústica o a l’elèctrica, sona de meravella. La seva música és plena de detalls rítmics i harmònics, fruit d’una imaginació i una capacitat d’improvisació inacabables. Hi trobareu temes genials com Nothing happens here, 76 o la cançó que dona títol a l’àlbum. Unes composicions brillants per gaudir-ne sense pressa.       Més informació: Julian Lage a les Biblioteques Pàgina web oficial Recomanat per Adrià Fernández. Bib. Josep Soler i Vidal. Gavà.

Palestina (e Israel) : entre intifadas, revoluciones y resistencia

Escrit abans de la guerra d’Israel contra Gaza, Martinelli analitza el procés històric des dels inicis-. Destaca els trets fonamentals com són: el colonialisme del domini israelià, el règim d’apartheid amb el qual sotmet al poble palestí dels territoris ocupats i la violència utilitzada per reprimir les protestes del poble palestí. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Los Niños también se deprimen: cómo detectar a tiempo el autismo, el TDAH, la ansiedad y otros transtornos mentales de la infancia

Un manual adreçat a families i educadors per explicar sobre els principals transtorns psicològics infantils. Explica com es poden detectar i quan és necessari demanar ajuda a l'especilista.  Explica el paper del /la psiquiatra infantil. Un libre clar i  amè per desmitificar la salut mental dels nostres fills i filles .  *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

¡Salsa!

Fàcils d'elaborar, versàtils i saboroses, les salses són un imprescindible en la cuina. En aquesta obra, el gran xef Romain Fornell  ens presenta la millor selecció de receptes de salses que ens ajudaran a enriquir i a donar un toc especial a tota mena de propostes. Tot un món de salses úniques, clàssiques i contemporànies, tradicionals i sorprenents, cadascuna amb el seu propi caràcter, sabor i aroma per a submergir-te en un món de sabors i aromes i viure una de les experiències culinàries de la teva vida. 90 receptes de brous, sucs i salses base, al morter, emulsionades en calent, emulsionades en fred, per a tenir sempre en la nevera i fins a salses dolces. Explicades amb tot detall, pas a pas i amb consells i propostes útils, aquest llibre pretén ajudar a millorar els plats de sabo.  *Recomanats per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Helados : los secretos del maestro heladero de DelaCrem

Massimo Pignata, mestre gelater, està considerat un dels millors gelaters del món. Establert a Barcelona, innova i busca gelats i sorbets fets amb productes de proximitat i de temprada seguint les tècniques tradicionals de la geladeria artesana italiana. Ho acompanya amb unes fotos que obren la gana.  *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Cocina veggie en 2 h para toda la semana : 80 recetas, cero complicaciones y un producto de temporada

Llibre molt recomanable per organitzar els menús setmanals vegetarians. Ofereix receptes, ingredients, organització, eines i llista d’anar a comprar. Organitzat per estacions, proposa menús sencers per poder variar i ajustar-nos als millors productes de cada temporada.   *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Saben aquell

Biopic centrat en els primers anys de carrera de l'humorista Eugenio, magistralment interpretat per David Verdaguer (Eugenio) i Carolina Yuste (Conchita). Barcelona, finals dels 60. Eugenio Jofra, un jove joier, coneix a Conchita, qui serà la seva dona. Eugenio aprèn a tocar la guitarra per a acompanyar a Conchita, per al que haurà de lluitar contra la por escènica. Comença així la carrera musical de ‘Els dos’. Quan Conchita s'ha d'absentar durant dues setmanes de Barcelona, convenç a Eugenio que porti les actuacions a cap ell només. Quan torna, Eugenio s'ha convertit en un fenomen de l'humor underground de la ciutat. A poc a poc, entre els dos aniran construint al personatge: les ulleres, la camisa negra, el tamboret, els cigarrets i el got de tub, que es convertirà en un èxit inesperat en una Espanya deprimida que busca desesperadament riure's amb aquest singular còmic que comença tots els seus acudits amb ‘Saben aquell que diu…" *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Cèlia Palau

Cèlia Palau, la filla dels comptables de la colònia tèxtil, de la novel·la Olor de Colònia, cansada de la seva vida avorrida, va marxar a Barcelona. Allà es va casar amb un home d’una bona família burgesa i té tres fills grans. A la seva maduresa pensa que ha perdut per sempre l’instint de la felicitat i que les circumstàncies l’ofeguen. Però com si fos una heroïna sorgida d’alguna novel·la del segle XIX, Cèlia Palau és una dona racional, austera, pacient, capaç de qualsevol renúncia, solitària i silenciosa, com les protagonistes de Jane Austen.  *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Los Ojos de Mona

Mona, una nena de deu anys, està perdent la vista. El seu erudit avi es proposa ensenyar-li totes les grans obres d’art dels tres grans museus de París: Louvre, Orsay i Beaubourg (Centre Pompidou), en cinquanta-dues setmanes, que és el temps que li queda abans de quedar-se cega. La finalitat d’explicar-li els quadres i les escultures és gravar el sentit filosofic de l’art en el més profund de Mona. Mirant a través dels ulls de Botticelli, Vermeer, Goya, Frida Kahlo o Basquiat, la petita aprendrà sobre la generositat, el dubte, la melancolia, l'autonomia o la indignació, i anirà incorporant el seu poderós aprenentatge en el seu dia a dia. Els ulls de Mona és una novel·la d'iniciació a l'art i a la vida que aprofundeix en la lluminosa relació entre una neta i el seu avi. Una història plena de bells sentiments que s'ha convertit en un extraordinari fenomen editorial. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Einstein: la vida de un genio

Una biografia que fuig de la imatge estereotipada i explica la vida i com va arribar a ser un físic que va trencar els límits de la ciència fins el moment. Aporta documents inédits. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Remember

Remember (Atom Egoyan, 2015) A cavall entre el ‘thriller’, la intriga i la ‘road movie’ Una parella de vells ballarins pot quedar atrapada al laberint caòtic d’una cadena de televisió per buscar la joventut perduda entre la pols dels decorats com succeïa a Ginger y Fred (Ginger e Fred, Federico Fellini, 1985). Un vell granger pot recórrer damunt d’un lent tractor mitja geografia americana per reconciliar-se amb el seu passat, com a Una historia verdadera (The Straight story, David Lynch, 1999). Dues velles germanes poden barallar-se fins a la mort amb l’arma feridora del record, com a ¿Qué fue de Baby Jane? (What ever happened to Baby Jane, Robert Aldrich, 1962). Un vell pot morir-se mentre resumeix la infància soterrada sota l’ambició adulta amb la paraula rosebud com a Ciudadano Kane (Citizen Kane, Orson Welles, 1941). No són gaire nombroses les obres cinematogràfiques que tractin el temps de la vellesa. Que n’expliquin el món nou. Que parlin de la sedimentació de l’experiència. Que mostrin la substitució del temps futur per l’hora viva del record. Remember (Atom Egoyan, 2015) és un film protagonitzat per dos vells que estan absolutament definits amb característiques associades a la vellesa. Però no és exactament una pel·lícula sobre la vellesa, sobre la condició de ser vell, sobre la transcendència temporal de ser-ho. La vellesa només és un recurs del guió. Una forma. Remember és un film confegit mitjançant la intersecció de múltiples varietats temàtiques tractades fins a l’infinit a una gran quantitat de films made in Hollywood. I deixa la pantalla oberta a interpretacions també múltiples. Si l’espectador amplifica les referències esquemàtiques a l’holocaust nazi que conté, pot deduir-ne la capacitat d’horror humana. O l’efecte retroactiu de la violència. També pot trobar una mostra de justícia individual. La venjança personal com a alternativa polèmica a la justícia establerta per la societat. Cadascú substituint Nuremberg. Però la relació entre record i vida plantejada al film també pot insinuar, a més a més, el paper de la memòria. La fonamentalitat de la memòria per a la constitució total de la identitat. La importància, l’obligació, la transcendència del record personal i col·lectiu per la definició de la persona. Es pot deduir que l’absència del record pot transformar una persona en una altra. I que només la coincidència entre persona i memòria, la coincidència entre col·lectivitat i memòria, permet la seva totalitat vital. Remember recorre formalment a múltiples gèneres consolidats fins a esvair-ne les fronteres establertes. És un thriller amb la part fosca de l’home com a argument i la mort com a objectiu. També conté els elements clàssics del cinema de suspens mitjançant una tensió creixent fins a un final digne d’aquest gènere. I, sobretot, és una road movie formalment transgressora. La carretera sense fi es converteix en successius autobusos hermètics de finestres cegues. El paisatge fins a l’horitzó és substituït per repetits, inacabables i buits passadissos d’hotel on només habiten infinites portes solitàries. Els bars foscos a peu de desert es disfressen de fosques sales d’estar escapades per Alemanya. És un viatge encetat, no per a arribar a conèixer-se un mateix pas a pas, milla a milla, sinó per descobrir l’altre encara que el resultat sigui de cop dramàticament idèntic. Egoyan és un autor que ha treballat dins de les grans estructures industrials, amb l’avantatge dels seus mitjans i els seus límits ideològics i culturals, però n’ha sabut extreure una cinematografia atractiva, un llenguatge reconegut, una visió prou significativa de l’home. De Remember en recordaria lingüísticament la carta i la pistola com a protagonistes estructurals de la narració. I, narrativament, les arrugues físiques i anímiques dels dos personatges. Però, tot seguit, n’exigiria emoció estètica. Un component imprescindible perquè un film esdevingui senzillament un fet cultural com una pintura, la literatura. La música. Expressió, pensament i plaer que construeixen plegats unes formes de bellesa perdurable. Transcendent dins de cadascú, malgrat que ja s’hagin obert els llums de la sala. Però res d’això és el que volia dir. En realitat només volia parlar de dos fragments del film, exemplarment cinematogràfics, que m’agradaria veure afegits a la història fílmica i a la meva memòria. El primer és la visita al fill del cuiner nazi mort. És un moment coral formalment i significativament antològic: la ira del vell, el lladruc creixent d’un gos i les restes de la memòria inventada del pare que està guardada en caixes precintades. El segon, la interpretació del protagonista al piano d’una obertura wagneriana que preludia la tragèdia final. Quan se li va acostant, lentament, mentre la música i la memòria es confonen, el presumpte comandant d’Auschwitz a qui ha de matar tot seguit. Quan acabi la partitura. Crítica elaborada per Joan Cusidó de la Biblioteca Municipal de Cervelló en el marc del projecte Escriure de cinema.

Pena de muerte

Pena de muerte (Dead man walking, Tim Robbins, 1995) No té sentit matar per dir que matar està bé Pena de muerte (Dead man walking, Tim Robbins, 1995) està basada en fets reals de 1982, segons un llibre escrit per la seva protagonista: la germana Helen Prejean. Prejean és una monja moderna, catòlico-romana i de bona família, que viu en un barri de Louisiana, treballa a un centre social i també forma part d’un projecte de suport anímic a les persones condemnades a mort. Un d’aquests condemnats escriu a la monja per demanar-li que el visiti. Ella hi va “a escoltar-te”, li diu, i a “intentar donar una mica de pau espiritual a la teva ànima”. El crim pel qual se l’havia jutjat va ser l’assassinat entre dues persones d’una parella d’adolescents, amb violació prèvia de la noia. El condemnat és pobre i va tenir un advocat d’ofici sense experiència. Ell pensa que hauria tingut un equip de bons advocats si hagués estat ric i que aleshores el veredicte potser hauria estat un altre. Quan es coneixen millor, ell demana a la monja que sigui la seva consellera espiritual, una figura que pot estar al seu costat fins i tot en el moment de l’execució. S’alternen imatges del temps present amb les de la nit de l’assassinat, així que veiem com van tenir lloc els crims. La germana Helen aconsegueix un bon advocat que demana una revisió al Tribunal d’Apel·lació, a la Comissió d’Indults i al Tribunal Constitucional: totes aquestes peticions són denegades. Ja no queda cap apel·lació més, la condemna és ferma i el reu és traslladat al corredor de la mort. Queda una setmana per a l’execució. La comprensió i suport de la monja i la connexió que s’estableix entre ells dos ajuda el condemnat a viure els difícils moments pels quals està passant i a mantenir la seva dignitat i pau interior davant la mort, malgrat els crims que ha comès i dels quals acaba per penedir-se. Pena de muerte és una pel·lícula contra la pena de mort. Dues frases del condemnat sintetitzen aquest punt de vista: “matar és un error, no importa qui ho faci, jo, vostès o el govern” i “no té sentit matar per dir que matar no està bé”. Es critica la doble moral que condemna els criminals que maten, però no els governs que també maten quan apliquen la llei. Es plantegen qüestions, es fa que l’espectador reflexioni sobre diversos temes: la justícia, la venjança, el perdó, la misericòrdia, la bondat, la maldat… Els diàlegs són la base de la relació entre l’assassí i la monja, de la bona connexió entre ells. En aquestes escenes, el director utilitza molts primeríssims primers plans i de vegades usa també el reflex als vidres per poder veure les dues cares alhora en lloc de filmar-les alternament en forma de pla i contraplà. La considero una magnífica pel·lícula, intensa i molt dura. El tema de la pena de mort es tracta també a molts altres films, com El verdugo (Luis García Berlanga, 1963), Ejecución Inminente (True crime, Clint Eastwood, 1999), Quiero vivir (I want to live, Robert Wise, 1958), A sangre fría (In cold blood, Richard Brooks, 1967), Cadena perpetua (The Shawshank redemption, Frank Darabont, 1994)… Crítica elaborada per Pilar Obregón de la Biblioteca Municipal de Cervelló en el marc del projecte Escriure de cinema.

Arde Mississippi

Arde Mississippi (Mississippi burning, Alan Parker, 1988) Amagar la història real per obtenir beneficis de taquilla El 21 de juny de 1964, els treballadors de drets civils James Chaney, Andrew Goodman i Michael Schwerner van ser arrestats a Filadèlfia, Mississippi, pel xèrif adjunt Cecil Price, i van ser portats a una presó del comtat de Neshoba. Els tres homes treballaven en la campanya Freedom Summer per intentar organitzar un registre de votants afroamericans. El xèrif adjunt Price va acusar Chaney d'accelerar i va fer que els altres dos homes fossin interrogats. Va alliberar els tres homes sota fiança set hores més tard, però van desaparèixer. Després que Chaney, Goodman i Schwerner no tornessin a Meridian, Mississippi, a temps, els treballadors del Congrés d'Igualtat Racial (CORE) van trucar a la presó del comtat de Neshoba. Van preguntar si la policia tenia informació sobre el parador dels tres homes. Dos dies més tard, l'agent de l'FBI John Proctor i altres deu agents van començar la seva investigació al comtat de Neshoba. Van rebre l’avís d’un cotxe en flames que es veia en boscos locals. La investigació va rebre el nom en clau MIBURN (abreviatura de Mississippi burning, Mississippi està cremant). El 4 d'agost de 1964, els cossos dels tres homes van ser trobats gràcies a un informant anomenat senyor X. Van ser descoberts sota una presa de terra en una granja situada a pocs quilòmetres als afores de Filadèlfia, Mississippi. Els tres homes havien rebut trets al cap. Dinou sospitosos van ser objecte d'una acusació federal per violar els drets civils dels treballadors. El 27 d'octubre de 1967, un judici federal va acabar amb només set dels acusats, inclòs Price, condemnats a sentències que se situaven entre els tres i els deu anys de presó. La família argumenta que tota la història va ser tergiversada per la pel·lícula. Arde Mississippi (Mississippi burning, Alan Parker, 1988) és una pel·lícula estatunidenca de 1988, escrita per Chris Gerolmo, que es basa vagament en la investigació d'assassinats de Chaney, Goodman i Schwerner a Mississippi. La protagonitzen Gene Hackman i Willem Dafoe, els quals encarnen dos agents de l'FBI que investiguen la desaparició dels tres treballadors de drets civils al comtat fictici de Jessup i es troben amb l'hostilitat dels residents de la ciutat, la policia local i el Ku Klux Klan. Els estudis han descobert el potencial de taquilla dels temes relacionats amb el moviment de drets humans. Però això planteja un pregunta: què fer amb els personatges negres que van dirigir i continuen liderant aquests moviments? La resposta: situa'ls ben lluny, en un segon pla que no alterarà el nivell de confort assumit per un públic blanc. Hi ha altres exemples d’aquesta pràctica. Obres com Grita Libertad (Cry Freedom, Richard Attenborough, 1987), que tracta de Donald Woods, un periodista sud-africà que es veu obligat a fugir del país després d'intentar investigar la mort sota custòdia del seu amic Steve Biko. O Un mundo aparte (A world apart, Chris Menges, 1988), on s’explica la història d’una adolescent blanca que viu a Johannesburg durant els anys seixanta, i que veu com la seva vida es capgira quan els seus pares d'esquerres es converteixen en objectius del govern sud-africà favorable a l’apartheid. Aquesta negació del paper dels negres en la seva pròpia lluita arriba a noves cotes a Arde Mississippi. La pel·lícula aconsegueix ignorar gairebé totalment el moviment que va ser el nucli de l'esdeveniment, ignorant així l'increïble heroisme de les comunitats locals afroamericanes a tot Mississippi. Els afroamericans del moviment dels drets civils del sud van ser valents i sovint van posar les seves vides en la línia de foc per aconseguir canvis, a diferència de les imatges descarades dels negres que es presenten al film. Però hi ha una altra raó per la qual Arde Mississippi ha de ser denunciada. La pel·lícula no només emascula el poder de la comunitat negra, sinó que també representa l'FBI com la força salvadora perquè la pel·lícula sigui més acceptable pels espectadors blancs i augmenti la compra d’entrades. La veritat no és blanca o negra; moltes vegades és verda de dòlar. Crítica elaborada per Gill Johnson de la Biblioteca Municipal de Cervelló en el marc del projecte Escriure de cinema.

La caja de música

La caja de música (Music box, Costa-Gavras, 1989) Una aposta ferma a favor de la veritat Durant la Segona Guerra Mundial, a Hongria, una banda criminal nazi anomenada la Creu Fletxada assassina a sang freda a jueus innocents el desembre de 1944. En acabar la guerra, Mike Laszlo (un dels membres del grup) falsifica la seva documentació per entrar als EUA. Allà treballa en una fàbrica i es fa càrrec dels dos fills que té perquè la seva dona mor. Quaranta anys després, surten a la llum els testimonis dels crims ocorreguts durant la guerra a Hongria. Laszlo rep una carta on és acusat de falsificar la documentació i també dels crims causats. Ell nega rotundament els fets. Aconsegueix que la seva filla, advocada, el defensi d’aquesta acusació. L’Ann inicia una lluita per defensar el seu pare, ja que creu en tot moment que és innocent. Ella ha de fer un viatge a Hongria i allà descobreix la realitat: el seu pare va formar part d’una banda del crim organitzat contra els jueus. A contracor, es decanta per viure a favor de la justícia. Envia unes fotografies a la policia, amagades dins una capsa de música, que relaten la culpabilitat del seu pare. Quan miro la pel·lícula, alguna cosa dins meu em diu que deu estar basada en un fet real. Busco i, sí, s’hi afirma que el guió està basat, llunyanament, en el cas del criminal de guerra John Demjanjuk. La caja de música (Music box, Costa-Gavras, 1989) planteja diverses polèmiques. A mesura que els minuts avancen, l’espectador ha de decantar-se per estar a favor de la família o per estar al costat de la justícia. Aquests dos grans pilars es presenten com forçament oposats. La cinta fa justícia. Per una banda, col·loca els dolents al lloc que els correspon. I no pot ser d’una altra manera, perquè la pel·lícula defensa sempre la presa de partit per la veritat. I aquest és el lema o la missió principal de l’obra: dir la veritat i assumir les conseqüències que comporta el fet. Tant és així que, l’espectador queda satisfet quan l’Ann comença una nova vida lluny del seu pare. Està sempre a favor de la virtut moral, perquè és advocada i no es pot trair a ella mateixa. Com a espectadora, crec que l’obra compleix tots els punts que cal per ser una cinta excel·lent. Una aposta ferma i clara a favor de la veritat. Va guanyar l’Os d’Or al Festival de Berlín l’any 1989.   Crítica elaborada per Sara Genovart de la Biblioteca Municipal de Cervelló en el marc del projecte Escriure de cinema.

Imitación a la vida

Imitación a la vida (Imitation of life, Douglas Sirk, 1959) Luchar por conseguir el reconocimiento En la película Imitación a la vida (Imitation of life, Douglas Sirk, 1959), el conflicto racial establecido entre los personajes de Lana y Annie se resuelve apelando a la aceptación del lugar que a cada uno le corresponde en la sociedad en función de su color de piel. La hija mulata rebelde (Sarah Jane) experimenta la marginación que conlleva negarse a aceptar su condición de negra y la posición social que conlleva. No se aborda el conflicto racial desde la discriminación. En el contexto de estos mundos separados, la película exalta la lucha de una mujer blanca, Lora, para conseguir reconocimiento como actriz de teatro. Se enfrenta a un medio profesional dominado por hombres como el agente Allen Loomis. En este sentido, su firme voluntad de triunfar demostrando su talento es aleccionadora. Ella aprovecha la oportunidad que le ofrece un reconocido dramaturgo (David Edwards). La voluntad de éxito de Lora implica el distanciamiento afectivo de su hija Susie y el rechazo de la vida convencional que les ofrece el fotógrafo Steve. Crítica elaborada por Lolita Gardiel Arqués de la Biblioteca Municipal de Cervelló en el marco del proyecto Escriure de cinema.

El hombre que mató a Liberty Valance

El hombre que mató a Liberty Valance (The man who shot Liberty Valance, John Ford, 1962) ¿El fin justifica los medios? Película en blanco y negro del año 1962, de temática del Oeste, El hombre que mató a Liberty Valance (The man who shot Liberty Valance, John Ford, 1962) está interpretada por John Wayne, James Stewart, Vera Miles y Lee Marvin. En el mismo año de su estreno llegaron películas de culto como Lolita (Stanley Kubrick, 1962), Jules et Jim (François Truffaut) o ¿Qué fue de Baby Jane?, (What ever happened to Baby Jane, Robert Aldrich. Y también películas espectaculares y épicas como Lawrence de Arabia (Lawrence of Arabia, David Lean), La conquista del Oeste (How the West was won, Diversos autores) o El agente 007 contra el doctor No (Dr. No, Terence Young), la primera de las películas de James Bond. El hombre que mató a Liberty Valance es una película del Oeste sin persecuciones a caballo, sin indios ni señales de humo. Tampoco aparecen en ella las grandes llanuras, ni el gran cañón del Colorado, ni las montañas Rocosas, ni los sempiternos paisajes del Monument Valley. No se muestra ningún fuerte, ni el séptimo de caballería, ni buscadores de oro, ni enmascarados asaltando bancos, ni caravanas de pioneros dirigiéndose al lejano Oeste. Tampoco se dejan ver bisontes ni cowboys domando caballos o conduciendo ganado. La película se rodó mayoritariamente en escenarios pequeños, con planos americanos, con poca luz. El espectador, dada su proximidad a la acción, casi se siente partícipe de ella. Sólo al final de la película, el director amplía la panorámica para mostrar un tren que se aleja hacia el horizonte. La historia sucede y pretende ser representativa de la época en la que el imperio de la ley tomó el relevo a la ley del más fuerte… si es que este relevo ha tenido lugar plenamente alguna vez. Al parecer, el guionista apoya la tesis de que el fin justifica los medios, por cómo convierte en un héroe al personaje que mata al malvado (a traición, oculto y amparándose en la oscuridad) y al político que triunfa con base en una mentira. También se hace un guiño al poder de la prensa cuando el director de un periódico decide no publicar la verdad. Parece evidente que a la mayoría nos parecen bien estas artimañas. Los humanos tenemos la tendencia a mirar para otro lado, o a ser benévolos y condescendientes, cuando las injusticias o ilegalidades son cometidas por nuestros héroes, compañeros, colegas o amigos. En cambio, nos indignamos y exigimos justicia cuando son perpetradas por los villanos, rivales, enemigos o, simplemente, por extraños. La ley es la ley, a pesar de que “que sea legal no significa que sea justo”. La esclavitud ha sido legal durante siglos y la falta de derechos de la mujer sigue vigente hoy en día, aunque se haya mejorado en el último siglo. “La lucha contra la injusticia, puede que no sea legal, pero es legítima”. Sin entrar en detalles, ¿Quién cuestiona hoy en día la legitimidad de la revolución francesa, o la sublevación de los esclavos de Espartaco (Spartacus, Stanley Kubrick, 1960)? Si no quiero entrar en detalles es porque, al fin y al cabo, no se puede hacer una tortilla sin romper algunos huevos. Crítica elaborada por Antonio León de la Biblioteca Municipal de Cervelló en el marco del proyecto Escriure de cinema.

Canino

Canino (Kynódontas, Yorgos Lanthimos, 2009) El mite de la caverna Canino, pel·lícula del 2009 del director grec Yorgos Lanthimos, m’ha recordat el mite de la caverna. Al film s’explica la història d’una família amb tres fills (dues noies i un noi). El pare té els fills tancats a casa, una casa gran amb jardí. El fet que no els deixi sortir al carrer és per evitar que tinguin contacte amb la societat. El pare pensa que, en tenir-los tancats, no perdran la innocència i no es tornaran corruptes amb tot el que hi ha a fora. L’única persona que entra a la casa és la guarda de seguretat de l’empresa del pare, que el porta perquè satisfaci les necessitats sexuals del fill. El cas de les noies li és igual. La mare coneix l’exterior, però s’avé a tancar-se a casa amb els fills. Hi ha una deshumanització dels personatges, d’aquí el nom Canino. Al llarg de la pel·lícula, es construeix un llenguatge on el nom de cada cosa no correspon a la cosa en si. La paraula gos no té una referència directa amb l’animal i així totes les coses. Mar, per exemple, significa butaca de cuir amb respatllers. El saler es diu telèfon, "coño” és la làmpada. Canino és una pel·lícula surrealista, absurda, que no fa ús de la música amb l’excepció d’un disc de Frank Sinatra que el pare de família afirma que és una carta de l’avi. Ell els hi tradueix com li sembla, ja que els fills no saben angles. Tot i ser una pel·lícula aspra, té el poder de captar l’atenció i, fins i tot, de provocar un somriure. Crítica elaborada per Trini de la Biblioteca Municipal de Cervelló en el marc del projecte Escriure de cinema.

Ocàs i fascinació

Ocàs i fascinació. Flotes, això és el màxim que has aconseguit. Tens mitja feina, una habitació rellogada i un títol que acredita que ets dels que no poden caure. Però caus. El risc ha entrat a la teva vida sense que el veiessis venir. D’un dia per l’altre tot allò que no et podia passar esdevé real: perds el sostre, perds la feina i et parteixen la cara. Ara la vida ja no va de creure en les regles. Ara tu fabriques l’engany. Entraràs a les cases dels altres. Creuran que hi ets per netejar-les i fer-los la vida amable. El llop que no havies de trobar si feies bondat ets tu. ¿Oi que no tens res a perdre. Eva Baltasar trastoca el nostre confort del pacte social quan esdevé terrorista. La seva poesia canta la nit al ras, la inquietud de qui se sap invisible enmig de la ciutat. La seva lucidesa mostra el lloc on es toquen el crim i la devoció. I la seva nova novel·la va prenyada d’un conte on l’horror és la fada que pinta d’or el món.  *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Los Alemanes

El 1916, en plena Primera Guerra Mundial, arriben a Cadis dos vaixells amb més de sis-cents alemanys provinents de Camerun. S'han lliurat a la frontera guineana a les autoritats colonials per ser Espanya país neutral. S'instal·laran, entre altres llocs, a Saragossa i formaran allí una petita comunitat que ja no tornarà a Alemanya. Entre ells estava el besavi de l’Eva i el Fede, els qui, gairebé un segle després, es troben en el cementiri alemany de Saragossa en l'enterrament de Gabi, el seu germà gran. Juntament amb el seu pare, són els últims supervivents dels Schuster, una família que va arribar a formar un important negoci d'alimentació. Però en els temps que corren el passat sempre pot tornar a repetir-se.   Aquesta novel·la narra un dels episodis més vergonyosos de la història d'Espanya: com els nazis refugiats aquí en un retir daurat van activar el neonazisme a Alemanya. Amb subtilesa il·lumina l'infern que pot arribar a ser, a vegades, la família, i deixa en l'aire dues preguntes incòmodes: Quan caduquen les culpes dels pares? Arriba fins als fills l'obligació de redimir-les? *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Las cosas de la vida

Pierre Bérard (Michel Piccoli), un arquitecte de mitjana edat, es troba en un punt d'inflexió a la seva vida. Després d'un greu accident de cotxe, jeu en coma mentre la seva ment rememora els dos grans amors que n'han marcat l'existència: Catherine (Lea Massari), la seva dona, amb qui va tenir un fill i de qui es troba separat; i Hélène (Romy Schneider), una jove i atractiva novel·lista amb qui manté una apassionada relació. A través de flashbacks, la pel·lícula ens submergeix en els moments més significatius de la vida de Pierre juntament amb aquestes dues dones. Les alegries, les penes, els dubtes i les decisions que ha pres al llarg de la vida –en resum, les “coses de la vida”- s'entrellacen en un relat nostàlgic i emotiu sobre l'amor, el pas del temps i les segones oportunitats. Les coses de la vida (Les choses de la vie, 1970) és considerada una obra mestra del cinema francès, en la qual destaquen una gran sensibilitat i realisme en la descripció de les relacions humanes, una exquisida banda sonora composada per Philippe Sarde, sense oblidar les magistrals interpretacions de Michel Piccoli, Romy Schneider i Lea Massari. Una pel·lícula que us commourà i et farà reflexionar sobre les decisions que prenem a la vida i el seu impacte en el nostre futur. > Què n’ha dit la crítica? "Astuta adaptación de una novela de Paul Guimard, cuyo éxito convirtió a su director en uno de los nombres de primera fila dentro del cine francés. Sin llegar demasiado lejos en sus propuestas, y adscribiéndose a una línea estilística algo delicuescente, demuestra una notable habilidad a la hora de articular una leve historia más basada en sensaciones que en eventos. Años ìmás tarde tendría la preceptiva versión hollywoodiense: "Entre dos mujeres." (Fotogramas)   Més informació: Claude Sautet a IMDB Las cosas de la vida de Paul Guimard al catàleg Aladí Recomanat per Glòria Massana Figueras. Bib. El Molí. Molins de Rei.

Les primeres havaneres a Catalunya. Imperialisme i sensualitat abans de Carmen.

Abans de la independència de Cuba, de la derrota traumàtica d’Espanya, del Desastre del 98, les havaneres ja parlaven de la guerra, dels soldats catalans, de les fruites de pinyol dolç, de la sensualitat pertorbadora de les dones d’ultramar i de tots els tòpics de l’amor romàntic. Les cantaven els pescadors, els obrers de les fàbriques, els personatges de les sarsueles, els cantants professionals, els músics de carrer, els fills de les classes dirigents. Les havaneres eren una música de moda. Abans de la seva forma cantada, l’havanera va ser un ballable lent que a Catalunya era més conegut amb el nom d’americana. El seu ritme cadenciós intensificava la intimitat de les parelles que s’agafaven per ballar en teatres, llotges, sales de ball, envelats, places i carrers. Per això es va associar al pecat, a la transgressió social, a les actituds rebels. Les havaneres van ser un ball de moda. Les havaneres també van ser un símbol d’exaltació nacional. A Madrid durant la Guerra d’Àfrica de 1859 eren un cant d’elogi de l’imperi espanyol com a regne fort i colonial. A Catalunya eren un cant nacionalista de reinvindació davant de les pressions de l’estat espanyol afeblit.   *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Guia màgica d'autodefensa amb galetes

La Mona té catorze anys i és aprenent de fornera. Sempre és la primera d'arribar al forn de pa de la seva tieta, ja que és l’encarregada de la massa mare. Un matí quan hi arriba troba un cadàver a terra, al costat del taulell. El cos d’una noia, no gaire més gran que la Mona, és enmig d’un bassal de sang i amb els ulls oberts. És una bruixa. Com ha  acabat una bruixa morta a la fleca? Per què l’han deixada allà si hi ha millors llocs per amagar-la, com ara els canals? Té alguna cosa a veure amb el fet que la Mona també sigui una persona màgica? A Ruitrenat, la ciutat on transcorre aquesta història, els grans bruixots estan al servei de la duquessa. Formen part de l’exèrcit i tenen grans poders, com ara llançar boles de foc, o bé arrancar muntanyes de terra o fins i tot curar moribunds; no com ara la Mona, ella té un poder insignificant i poc útil, si més no això és el que ella pensa. Té el talent de fer pujar el pa i evitar que la massa dels pastissos s’enganxi. També pot donar vida a les galetes, sobretot si tenen forma de persona o d’animal. Un poder curiós i pràctic per entretenir a la clientela. Ara bé, aquesta màgia serà suficient quan ella es converteixi en el blanc de l’assassí? Com és que ara ella està en el seu punt de mira?  Però no n’és l’única, tots els magicians estan en perill. Ursula Vernon, escriptora de còmics estranys i llibres infantils, escriu aquesta història sota el pseudònim de T. Kingfisher, que és el que utilitza quan es dirigeix a un públic més adult i juvenil. Amb aquesta novel·la ha guanyat el Nebula Award del 2021 i el Premi Llibreter 2024 en la categoria Infantil i Juvenil d’Altres literatures; premis que se sumen a la bona acollida de l’obra per part del públic. Una aventura fantàstica plena d’ironia, humor, i també certa crítica cap a les altes esferes. Amb una prosa lleugera i àgil, Kingsfisher ens trasllada a una societat plena de la màgia, lleialtat, caos, assassinats i conspiracions. Adequat d'11 a 12 anys. Més informació: T. Kingfisher a les Biblioteques Ressenya Recomanat per Íngrid Blanch. Bib. Can Pedrals. Granollers. 

Tothom pot ser antifa

El llibre Tothom pot ser antifa: manual pràctic per destruir el feixisme pretén combatre les idees i comportaments actuals derivats  del feixisme. L’autor, Pol Andiñach, té clar que l’antifeixisme no és una cosa que es pugui aconseguir de la nit al dia, per això la lectura comença definint què és el feixisme i per què el món seria millor sense aquest moviment.  Andiñach presenta el concepte antifeixisme d’espectre complet, basat en la idea que tothom pot contribuir, d’una manera o una altra, a l’antifeixisme. No és una lluita exclusiva de grups radicals antifeixistes, sinó que pot – i hauria de ser – un moviment on intervingués tothom de forma àmplia, transversal i interseccional. A partir d’aquest concepte el llibre funciona com un manual pràctic que convida a actuar en diferents entorns a través dels dinou capítols que el formen. Com per exemple, dins dels espais quotidians com el barri, la feina o la família. O d’altres més generals però igual d’importants, com l’educació, la justícia o el nostre sistema econòmic. També es fan diverses mencions als mitjans de comunicació i les xarxes socials per tal de promoure la nostra capacitat crítica davant el consum massiu d’informació i la polarització actual. Els consells per discutir, argumentar i contribuir al moviment antifeixista es basen en fets i personatges rellevants i en diferents moviments i situacions que succeeixen arreu del món.  Pol Andiñach és un periodista molt compromès amb les causes socials. Un dels seus projectes és Cuellilargo, un col·lectiu de comunicació dedicat a informar i desemmascarar els sistemes de poder a través d’assaigs en format audiovisual. El llibre ens convida a combatre el feixisme des de la mirada del gran públic, ja que un moviment plural sempre serà més efectiu. Tal com Andiñach descriu: El feixisme no es cura llegint. El feixisme no es cura viatjant. El feixisme es cura combatent-lo en tots els fronts possibles. Més informació: Pol Andiñach Viñals a les Biblioteques Recomanat per Bib. Roca Umbert. Granollers. 

Dos en la carretera

Joanna (Audrey Hepburn) i Mark Wallace (Albert Finney), un matrimoni anglès aparentment feliç, s'embarquen en un viatge per carretera des de Londres fins a la Riviera Francesa. Al llarg del recorregut, la parella reviurà els alts i baixos de la seva relació, des del seu romàntic festeig fins a la seva actual rutina monòtona i insatisfactòria. Mitjançant meravellosos flashbacks, el director ens presenta moments clau de la seva història, incloent-hi la primera trobada i l’inici de l’enamorament, els primers anys del matrimoni, plens de passió i complicitat, i la gradual erosió de la seva relació, marcada per la infidelitat, la incomprensió i la manca de comunicació. A mesura que avança el viatge, la Joanna i el Mark es veuen obligats a enfrontar-se a la realitat del seu matrimoni i a prendre una decisió crucial sobre el seu futur: seguir junts i acceptar-se tal com son o separar-se. Dos en la carretera (Two for the Road, 1967) és una pel·lícula agredolça que explora amb honestedat i sensibilitat els desafiaments i les recompenses de l’amor i el matrimoni. Una de les pel·lícules més icòniques d’Stanley Donen que destaca pels seus diàlegs intel·ligents i mordaços, per la química palpable entre Audrey Hepburn i Albert Finney, protagonistes de la pel·lícula, i sobre tot per un vestuari meravellós i idíl·liques postals dels paisatges europeus. Una pel·lícula que us farà riure, plorar i reflexionar sobre l'amor, la parella i el pas del temps. Guanyadora de la Concha de Oro al Festival de San Sebastián 1967. > Què n’ha dit la crítica? "Deliciosa comedia romántica (...) una de esas cintas de trazo fino, colores tamizados y sentir profundo capaces de convencer hasta a los espíritus más remisos (...) el director construye un seguro y equilibrado caballo ganador." Luis Martínez (El País) > Veure’n un fragment:   > Més informació: Stanley Donen a IMDB Guia de la pel·lícula al catàleg Aladí Recomanat per Glòria Massana Figueras. Bib. El Molí. Molins de Rei.

Fruits del bosc dels Paisos Catalans

En aquest llibre, en Martí Boada ens acosta al món de la natura a través de 47 espècies vegetals que creixen espontàniament als boscos i vores de camins i que, d’una manera o altra, han tingut un significat especial al llarg de la nostra història. Ens explica les característiques de cada arbre, flor, fruit o llavor; la distribució als Països Catalans; la fauna associada; els usos que se’n fan (elaboració d’objectes, per exemple); les propietats i usos remeiers i medicinals i alguna recepta culinària. Tot això acompanyat d’unes magnífiques il·lustracions fetes per Icra Art i Maria Dolors Sánchez, que fan molt més fàcil l’acostament a aquest món natural, per a alguns més proper que per a altres. És un llibre pensat per arribar a tots els públics interessats en les plantes; té una clara funció divulgadora, com tants llibres de Boada, que, sense deixar de banda el vessant científic, transmeten aquest tarannà tan proper i de la terra. Per saber-ne més: https://www.ccma.cat/3cat/marti-boada-ens-presenta-els-llibres-fruits-del-bosc-dels-paisos-catalans-i-el-bosc-mai-falla/video/6290911/ Recomanació feta per la Biblioteca l'Escorxador de Sant Celoni

La biblioteca de los nuevos comienzos

Aquest llibre és la construcció d'una novel·la genial a partir d'una idea genial. Que és la d'una bibliotecària que endevina amb poques indicacions el que necessiten els usuaris, i els ho prescriu, de manera que ells se'n fan la seva pròpia idea. En aquest llibre s'aprenen moltíssimes coses, i també et pots projectar amb la teva experiència en les històries, que en són cinc en total. Que es tracta d'una novel·la perquè les històries es troben relacionades, connectant els diferents personatges que han entrat en contacte amb la mateixa bibliotecària. Tot lliga al final. És una mica com la novel·la Una habitació amb bona vista, d'E.M. Forster, parla tant dels anhels que tenim tots a la vida, com del que ja hem conegut i forma part de nosaltres per sempre. És com els versos de Martí i Pol, "Tan sense esforç, venim de la claror i anem a la claror". Sobre la primera història, la d'una dependenta d'una botiga de roba, me n'ha arribat molt la reflexió a la qual arriba la protagonista, que ser dependenta no és una feina menor, i que és bo de cooperar amb els companys, com aprèn en el llibre per a nens que li han prescrit, el que sol passar amb els llibres per a nens. També aquest capítol, tot i ser bo, no és tan bo com el del mig del llibre, que és el que més brillant, però no és gens menor. Si continueu amb la lectura arribats fins aquí, segur que no deixareu aquest llibre. Sobre la segona història, la del personatge que és comptable en una empresa de mobles. La seva descoberta de la possibilitat d'una carrera paral·lela, encara que sigui sacrificat, s'assembla molt als que són artistes i treballen alhora, una situació que es produeix molt. Que em recorda Wuthering heights d'Emily Bronte, en la idea de la pedra sota el terra i les fulles dels arbres a la superfície, que es complementen. L'ofici a sota, la vocació a dalt. La tercera història, la de l'ex-editora d'una revista que és rellevada de la seva feina per haver estat mare, i l'angoixa que això li produeix juntament amb les dificultats que té per tenir cura de la seva filla. El que es reflecteix en el passatge clau que parla sobre el fet que sempre volem el que no tenim. La quarta història, la d'un aturat i el seu amic, un escriptor sense èxit. Que se n'acaben sortint, com passa sempre en un llibre optimista com aquest. Relacionant-ho amb un llibre sobre Darwin i la seva teoria de l'evolució. Un aturat que se'n va adormir a la matinada i es lleva passat migdia, com ja sol passar en els que no tenen cap raó per llevar-se d'hora. I per últim, la història d'un home acabat de jubilar-se, que passa a conviure més temps amb la parella, i això el posa en perill que la dona li demani el divorci. La "belleza y la crueldad del mar" (pàg. 284) que fan pensar que jubilar-se és un motiu d'alegria (com indica la paraula "júbil") tant com de tristesa, les coses són així d'ambivalents. Encara que sembli que faig molt d'espòiler, aquest llibre no gaire llarg és ple de racons que serien com un bon centre d'interès en una biblioteca, no té pèrdua, i és per rellegir-lo, com passa amb tots els bons llibres. Ara per ara només hi és en castellà. Recomanat per l'Helena Bonals. Bib Tecla Sala. Hospitalet de Llobregat

Cowboy Bebop

Fa poc que tinc vint-i-vuit anys i encara que soc jove, segurament bastant, crec haver viscut prou situacions per sentir-me orgullós d’algunes, explicar com a anècdotes divertides altres i voler esborrar unes poques. Quants de nosaltres no hem pensat algun cop en haver fet les coses diferents o moure les manetes del rellotge enrere per canviar l’esdevenir dels fets, lluny de l’arquetípic “AIXÒ M’HA FET COM SOC”. Crec que ancorar-nos en circumstàncies viscudes forma part de la nostra racionalitat, circumstàncies que a mesura que ens fem grans ens permeten acumular experiències però també traumes, que si no fos per la màgia de l’oblit, faria de les nostres vides lloses massa pesades. Cowboy Bebop, no parla de viatges a l’espai, de caça-recompenses o de les aventures que viuen, si més no, no només. Aquesta sèrie explica la cicatriu de les vides anteriors d’uns personatges, que sota el càntic general de “els temps passats van ser millors” no poden escapar d’un tediós present que els fa deambular per l’espai flotant a la deriva. Els personatges, principalment l’Spike en Jet i la Faye, serveixen al llarg de la temporada per reforçar la idea principal de la peça, la dolorosa empremta del passat. Equivocar-te, fa mal i no poder fer les paus amb el teu jo del passat, perdonar-te i sentir-te tranquil pot absorbir-te i conduir-te a deambular per la vida, no permetent-te ser feliç. Aquest element es deixa clar des del primer episodi. Mentre els protagonistes setgen a un fugitiu, doncs, al cap i a la fi, són caça-recompenses. El fugitiu se’ns presenta com a un assassí que trafica amb una droga hiperestimulant, que dispara a altres perseguidors mentre va col·locat, sembla una persona cruel i despiadada, però només ho sembla, doncs el “dolent” també té una parella que s’estima de manera sincera. Trafica perquè necessita els diners per començar de zero, per desfer-se del seu passat i mentre es desmunta la imatge d’assassí despiadat del fugitiu, l’Spike decideix donar-los l’oportunitat de retirar-se. Al final el fugitiu i la seva dona moren, no els captura ningú i l’Spike i en Jet no cobren la recompensa, fet que accepten de mala gana. Aquests dos acaben igual que han començat, però el capítol, serveix com a premonició per als protagonistes, si no passen pàgina, repetiran els errors dels fugitius que persegueixen, com diu el mateix Spike: “A vegades s’ha de deixar córrer l’aigua, si no s’estanca”. Cowboy Bebop és una sèrie diferent, un plat que mereix ser provat i una peça de referència. Per ser anime, és molt poc anime i considero que això la fa accessible per algú que no conegui el medi. Però sobretot, és un viatge, un viatge que despulla les vides dels protagonistes i alhora la de l’espectador, que en múltiples vegades es sentiran representat per les temàtiques que es tracten, doncs, al cap i a la fi, tots tenim cicatrius. Actualment, reconec que tot i que sé com acaba (element que no tractaré en aquest article) i l’he revisitat vàries vegades, mai m’he atrevit a veure l’últim episodi, perquè no vull no tenir la sensació que és un capítol acabat, que no tinc res més a veure, però algun dia tocarà fer-ho, tocarà deixar córrer l’aigua que si no s’estanca. Més informació: Yutaka Nanten a les Biblioteques Recomanat per Adrià Saiz. Bib. Marc de Vilalba. Cardedeu.

Ruta d'escapada

L’estiu del 2021, en plena pandèmia, vaig descobrir accidentalment el llibre Ruta d’escapada, de Philippe Sands. El vaig trobar amagat en un prestatge d’una llibreria d’un petit poble gironí. De seguida em va atrapar en una lectura absorbent d’un tema que em va interpel·lar. En una entrevista al Més 3/24, Sands deia: “La idea de la responsabilitat en les relacions entre generacions és un tema universal”. En aquest llibre l’escriptor ens presenta, amb mestratge literari, la seva rigorosa investigació històrica sobre Otto Wächter, un jerarca nazi, a través de la relació que manté amb el fill d’aquest personatge, Horst Wächter, incapaç de reconèixer la culpa i els terribles pecats del pare i ancorat en la memòria d’una infantesa i una família feliç. En acabar la lectura d’aquest llibre d’història vaig plorar, i encara no sé si de felicitat o de tristesa. I vaig recordar. Vaig recordar altres llibres i lectures que des de la història i la culpa m’havien absorbit i interpel·lat amb aquesta força. M’havia commogut llegir Si això és un home, de Primo Levi, una obra imprescindible construïda a partir de la pròpia memòria i experiència de vida. També em va colpir llegir El lector, de Bernhard Schlink, una història de ficció carregada de veracitat. Philippe Sands | Viquipèdia Dies més tard, en tornar de vacances, vaig dedicar una estona a fullejar algun d’aquests llibres i vaig trobar amagat en un prestatge de la meva llibreria Esclavos en la familia, d’Edward Ball. Es tracta d’una altra reconstrucció històrica documentada, la història de la vida de la seva saga familiar, propietaris d’esclaus del sud dels Estats Units, i de la vida de les famílies dels esclaus emparentats per llaços de sang amb els Ball. En obrir el llibre vaig llegir un fragment d’un dels capítols finals en què Edward Ball visita amb Emily Frayer, descendent d’una família d’esclaus, el que queda de la hisenda dels Ball. Davant de les runes de la cabana on havia nascut Emily, l’autor li demana perdó. I té lloc un diàleg -que per la seva simplicitat te l’imagines veraç- sobre la culpa, la responsabilitat, el perdó i l’agraïment, un breu diàleg que es tanca amb el plor de tots dos. I vaig recordar que arran de la lectura d’Edward Ball jo mateix m’havia endinsat en la reconstrucció fascinant de la història de la meva pròpia família. I en arribar a un dels meus rebesavis, nascut a principis del segle XIX a Puerto Rico, em vaig trobar de ple amb la realitat de l’esclavisme interpel·lant-me. I no puc deixar de pensar en el que expressen Edward Ball i Emily en el diàleg. Ball diu: “No som responsables del que van fer o van deixar de fer els nostres avantpassats, però sí que podem respondre per ells”; i Emily li respon: ”Exacte, no en som responsables. Tenim molt per agrair. I vostè ve en el moment adequat”. “Vinc en el moment adequat?”, pregunta Ball, i Emily respon: “Ve en el moment adequat… Posa’t a treballar, noi. Posa’t a treballar, que hi ha molt per fer.”. Més informació: Philippe Sands a les Biblioteques Philippe Sands a la Viquipèdia Recomanat per Enric Alegre. Bib. Marc de Vilalba. Cardedeu.

Demon Copperhead

Una gran novel·la. I també una novel·la gran, de llarg recorregut, quasi 700 pàgines de lletra tan atapeïda com les mateixes vicissituds del seu protagonista, Demon Copperhead (literalment: Dimoni Capdecoure). I no, la semblança amb el nom del personatge de Charles Dickens no és casual. Demon és un David Copperfield de les muntanyes del sud dels Apalatxes, al comtat de Lee (Virgínia), on el 40% dels menors són criats per un adult que no és el pare biològic, tota una generació d’orfes d’uns progenitors absents perquè estan desintoxicant-se, a la presó o morts per sobredosi. Aquests nens i adolescents són la cara menys visible d’un greu problema social —oxicodona i fentanil·lo— convertit en epidèmia. En un territori llargament desfavorit i explotat, en les darreres dècades ha estat la indústria  farmacèutica la que s’ha aprofitat del dolor dels seus habitants. Quan l’oxicodona començà a comercialitzar-se, la regió s’omplí de visitadors farmacèutics i els metges van començar a receptar opioides a dojo. No és casual que tots els addictes de la novel·la comencin la seva caiguda amb una recepta mèdica. Aquesta novel·la, Premi Pulitzer 2023, està aixecada a pols i amb ritme frenètic per Barbara Kingsolver, nascuda a Maryland el 1955 i crescuda a la zona més rural de Kentucky. Biòloga de formació, va publicar per primer cop el 1988 i cercà l’èxit sobretot amb La Bíblia de l’arbre del verí (1998) i Estiu pròdig (2000). Ara, l’autora, no només està en la plenitud de la seva escriptura sinó també de la seva fluïdesa i llibertat creadora, posant-se amb flexibilitat i tendresa en la pell d’un nen que es fa home malgrat totes les penalitats, mancances i addiccions. Dickens (amb la ira i la compassió) i Mark Twain (amb l’oralitat, l’ús del llenguatge col·loquial i l’humor) semblen estar al seu costat, com a apuntadors. Demon Copperhead és la història d'un noi nascut en una ruïnosa caravana d'una mare soltera, adolescent i addicta, un noi sense més patrimoni que una bona planta i els cabells rogencs del seu pare mort, una intel·ligència càustica i un ferotge talent per sobreviure. Relatat amb la seva veu, veiem com Demon s'enfronta als perills moderns de les llars d'acollida, l’explotació infantil, les escoles en ruïnes, l'èxit esportiu, l'addicció, els amors desastrosos i les pèrdues aclaparadores. A través de tot això, s'encara també a la seva pròpia invisibilitat en una cultura popular en què fins i tot els superherois han abandonat els pobles rurals a favor de les ciutats. Així de rotunda comença: "Primer de tot, em vaig haver d'espavilar per néixer. La generosa concurrència que va assistir sempre m'ho ha reconegut: la pitjor part del treball la vaig haver de fer jo, mentre que la meva mare diguem que no anava per feina." Kingsolver dona veu a Demon, una veu que relata amb envejable sentit de l’humor i amb les llacunes pròpies d’un jove apallissat per les drogues, la seva història i la tragèdia de moltes famílies en la Nord-Amèrica actual.  I així, l’autora ha trobat el to just perquè la cruesa del relat no resulti en algunes parts insuportables. No evita el realisme més descarnat en narrar les addiccions de molts dels personatges o la fi que els espera a alguns, però pots continuar llegint perquè és Demon qui t’explica la història. Sense perdre el sentit de l’humor ni la compassió. Hi ha un moment que Demon explica al seu amic Tommy la «necessitat humana de tenir algú a qui esmicolar: padrastre colpeja a mare, mare crida a nen, nen li fot una coça a gos. (...) Som el gos dels Estats Units». Demon Copperhead —t’aviso— et farà petar de riure i alhora et trencarà el cor. La seva lectura t’arrabassa, et fascina, et corprèn, et provoca llàgrimes i somriures i et converteix en còmplice i col·lega dels errors i les epifanies de Demon, de les seves flipades i les seves quixotades. T’emociona i et porta agafat per la mà mentre t’inculca la compassió en una societat despietada, amb el triomf com a objectiu a qualsevol preu. Entre tantes cites que apuntar-se em quedo amb aquesta: “... al meu cap només va quedar lloc per a un pensament sobre la infància en forma de recomanació per a qualsevol xaval que se la pugui permetre: agafa aquesta preciositat i fuig amb ella. Amaga’t amb ella. Estima-la amb totes les teves forces. Perquè arribarà el maleït dia en què et deixarà enrere per a no tornar mai més”.   Més informació: Barbara Kingsolver a les Biblioteques Barbara Kingsolver a la Viquipèdia Pàgina web oficial Ressenya Recomanat per Antonio Bueno. Bib. L'Escorxador. Sant Celoni. 

Els Diaris del càncer

Audre Lorde és una autora pràcticament desconeguda en català. En tenim dues joies destacables: Els diaris del càncer (2021) i Germana al marge : assajos i discursos (2023), i aviat, si tot va bé, L’unicorni negre, que està ultimant Lleonard Muntaner. És cert que en la nostra llengua trobem molt poques de les obres que va produir aquesta veu única que definiria perfectament el que avui coneixem com a «intereseccionalitat», la paraulota de moda que ens serveix per descriure les diferents identitats que s’encavalquen en una persona i com aquestes poden ser motiu d’opressió, dominació o discriminació. Lorde era un cervell privilegiat i, a part, va ser dona, feminista, negra, pobra, immigrant, lesbiana, poeta, mare i malalta de càncer, entre moltes altres coses. També rebel, guerrera, com es definia ella. El que la va fer més extraordinària és que va viure cada una de les seves identitats amb total sinceritat i llibertat, sense tenir mai en compte les dificultats que això li suposaria. Les va anar descobrint i treballant al llarg de la vida, i les va cosir amb fil de plata a la seva obra. A Zami: A New Spelling of My Name (una biomitobiografia, com descriu ella aquest llibre), ens explica com era ser dona, negra i lesbiana a l’Amèrica dels anys cinquanta. Lorde va anar sempre a la contra per avançar cap a un món que fos més semblant a com era ella. Així, no va dubtar a fer servir la pròpia experiència per escriure poemes, novel·la i també assaigs polítics imperdibles on desglossa la problemàtica d’un món que no representa una part dels seus habitants, o que en el millor dels casos els ignora. A Els diaris del càncer, l’únic llibre que hi ha en català ara mateix, quan escric aquestes línies, ens mostra el terror davant la mort i l’esperança i alegria de la quotidianitat, sempre des d’una dimensió política que en el seu discurs no va abandonar mai, ja fos en forma de poema, autobiografia o assaig. Moltes de les experiències de Lorde reflectides en aquest llibre de principis dels vuitanta tenen una vigència esfereïdora, i ens conviden a acompanyar-la per l’ardu camí de la malaltia, recordant que la vida és prendre partit i no resignar-se, passi el que passi. I ja que interseccionem, direm que La germana, l’estrangera, el llibre de poemes de Maria Mercè Marçal, pren el nom d’un llibre d’assaigs de Lorde, Sister Outsider. El títol resumeix el credo de l’autora nord-americana: sempre va ser l’altra, la diferent, la que no encaixava, l’estrangera. I a la vegada la germana, la que estima, la que vol cuidar-te i protegir-te. Llegir Lorde és entrar en l’estrany terreny polític i pantanós de la casa de la infància i notar tot d’un plegat l’escalfor reparadora de la llar. Més informació: Audre Lorde a les Biblioteques Audre Lorde a la Viquipèdia Recomanat per Núria Busquet Molist. Bib. Marc de Vilalba. Cardedeu. 

El Último trago

La relació de l’ésser humà amb alguns vicis tradicionals és ben complicada. Tothom és conscient dels problemes que pot implicar ser fumador i també d’un consum excessiu de substàncies com l’alcohol. Això ha provocat que al llarg de la història sobre la ideoneïtat o no de prohibir algunes d’aquestes accions. És el mateix cas, tot i que al contrari, del que passa actualment amb les drogues i com hi ha un segment de la població demana la seva legalització per evitar el tràfic i el consum indiscriminat. Doncs vét aquí una vegada que el govern d’un dels països més poderosos d’Occident va decidir prohibir el consum de substàncies “embriagadores” (que portaven alcohol, vaja) mitjançant el que es va anomenar Prohibition o en català la “Llei seca”. Amb aquesta ordre, que va entrar en vigor l’any 1920, s’intentava aturar el problema greu d’alcoholisme que patia el país i a més avançar cap a una societat més saludable. Tot s’ha de dir, l’experiment no va sortir gaire bé: la prohibició va provocar un augment del crim organitzat que entrava alcohol des del Canadà, havia forats legals que permetien prendre alcohol de fomar terapèutica… Conflictes que finalment van provocar que la llei fos revertida l’any 1933. Tot això, i molt més, ens ho explica Daniel Okrent (amb experiència laboral en publicacions tant prestigioses com el New York Times o Life) en el seu llibre El último trago : la verdadera historia de la ley seca. Un imponent volum que es presenta com la història definitiva d’aquest fascinant període de la història americana i que assegura molts argument per seguir debatint sobre aquest tipus de mesures. Més informació: Daniel Okrent a les Biblioteques Daniel Okrent a la Viquipèdia Pàgina web oficial Recomanat per Héctor Calvet Renedo. Bib. Can Mulà - Jordi Solé Tura. Mollet del Vallès.

Cobalto rojo

En un treball de recerca punyent, l'escriptor i activista Siddharth Kara revela els abusos contra els drets humans que s'amaguen darrera de la mineria del cobalt a la República Democràtica del Congo, i les implicacions morals que ens afecten a tots. Aproximadament el 75 per cent del subministrament mundial de cobalt s'extreu al Congo, sovint per pagesos i nens en condicions infrahumanes. Kara es va endinsar en el territori del cobalt per a documentar els testimoniatges de les persones que viuen, treballen i moren per ell. Per a revelar la veritat sobre les brutals pràctiques d'extracció, va investigar les zones mineres controlades per les milícies, va rastrejar la cadena de subministrament del cobalt, des del pou tòxic fins als gegants tecnològics que tracten amb el consumidor, i va recollir relats impactants de persones que suporten un immens sofriment i fins i tot moren extraient el preuat metall. El cobalt és un component essencial en totes les bateries recarregables d'ions de liti que es fabriquen avui dia: les que alimenten els nostres telèfons intel·ligents, tauletes, ordinadors portàtils i vehicles elèctrics. Així, milers de milions de persones en el món no poden viure la seva vida quotidiana sense participar en una catàstrofe mediambiental i de drets humans *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Chinas

En un col·legi coincideixen al començament de curs dues nenes xineses de 9 anys. Tothom dona per fet que es faran amigues, però absolutament res les uneix. Lucía és segona generació d'immigrants. Se sent absolutament espanyola i només pensa a integrar-se amb la resta de les seves amigues del col·legi. Desitjaria tenir uns pares “normals” com la resta de les seves amigues, però els seus li avergonyeixen constantment perquè no parlen espanyol, treballen més de 14 hores en el basar i ni tan sols li permeten celebrar el seu aniversari al Burger King. L'altra nena és Xiang. És adoptada i amb el seu rostre delata allà on va que no és filla dels seus pares. Xiang es pregunta per la seva família biològica; ni se sent xinesa ni se sent acceptada davant els altres nens en el col·legi. Les dues nenes es creuaran, separaran i acabaran sent vitals l'una per a l'altra en la cerca de la seva identitat. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Tots els homes del rei

Una història d'amor  que segueix amb l'univers de Totes les fades del regne. La Felícia ha aconseguit un final feliç en tornar a casa de la mà del seu príncep desencantat. Ha hagut de pagar, però, un preu molt alt per això: renunciar al suport de la seva fada protectora. Més tard, quan descobreix que els seus pares, els reis de Vestur, han fet executar la fada, s'haurà de plantejar si la seva vida és realment el conte de fades que semblava. Així, quan la reina Crisantem declara la guerra a Vestur en represàlia pel crim, la Felícia decideix anar a buscar l'única persona que pot evitar el desastre. L'acompanyen en aquest camí un grup de personatges de diferents orígens que, per diverses raons, també tenen comptes pendents amb les fades protectores. I també tindrà l'ajut d'un antic cofre de fusta que conté un secret extraordinari. N'hi haurà prou per salvar el seu regne de la còlera de les fades? *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Monstruo

Quan el seu jove fill Minato comença a comportar-se de manera estranya, la seva mare sent que alguna cosa va malament. En descobrir que el responsable de tot això és un professor, irromp a l'escola exigint saber què està passant. Però a mesura que la història es desenvolupa a través dels ulls de la mare, el professor i el nen, la veritat va sortint a la llum, a poc a poc.. *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Els Tres terribles invents d'en Walter Swizwit

Un vell carro de fusta s’acosta a Aiguapluig, el petit poble de treballadors on viuen en Victor i la seva fidel tortuga, l’Osvald. Al carro hi va en Walter Swizwit, venedor ambulant i presumptuós inventor de tres artefactes, segons ell, revolucionaris. Però a Aiguapluig ningú té temps per a invents: les terres s’han de llaurar, la fruita s’ha de collir, els carrers s’han d’escombrar. En Swizwit, ferit d’orgull, se’n va del poble, però promet revenja. L’endemà una maledicció ha assolat el poble, i tots els seus habitants es lleven terriblement malalts. Tots menys en Victor. Serà capaç de parar els peus a en Walter Swizwit i salvar casa seva? *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Únics : una història màgica d'inclusió esportiva

En Gaël, la Frida, en Saüc, en Leo, l'India, l'Alma, en Nil, l'Elna i la Bruna et volen explicar el viatge de la seva vida. Un viatge apassionant on han hagut de superar molts obstacles! Però han sigut capaços de viure-ho com una aventura que els ha fet més forts i que ha omplert d'orgull els seus amics, la seva família i els seus contrincants! Coneixer la discapacitat a través d'una bonica historia real, d'uns personatges entranyables amb valors incalculables. Ells son els protagonistes d'una aventura plena d'emocions. Et faran somriure i t'atraparan per la seva capacitat de lluita i de superació. La directora del projecte Únics Cerdanya, equip de bàsquet per a persones amb discapacitat de tota la comarca de la Cerdanya dins del CB Llívia Puigcerdà, presenta un llibre en format de conte que ajunta persones, el món de la diversitat, la iniciació esportiva i el bàsquet. S'hi han novel·lat els personatges, però d'alguna manera es fa èmfasi a la procedència específica dels esportistes i com i perquè es va crear un equip de bàsquet per a persones amb diversitat funcional. Alba Olcina: “L’esport sempre ha de ser inclusiu, ja que és una manera de crear una societat igualitària i inclusiva”  Adequat de 6 a 8a anys. Més informació sobre el projecte a Únics Cerdanya  Adequat de 6 a 8a anys. Recomanat per Bib. Sta. Oliva - Olesa de Montserrat

Actos de resistencia contra la muerte

Actos de resistencia contra la muerte, de la dramaturga, directora d'escena i actriu Angélica Liddell, reuneix les obres Y los peces salieron a combatir contra los hombres, Y como no se pudrió... Blancanieves y El año de Ricardo. Una trilogia on l'autora reclama que la denuncia des del teatre i des de l'art no ha de ser "obligatòria sinó inevitable" i, per aquest motiu, genera un qüestionament constant mitjançant l'ús del monòleg dramàtic. Les seves obres neixen, es llegeixen i es representen des de la passió. Una característica comuna a totes les seves creacions. Una veu pròpia amb un gran sentit pràctic i visual producte de la barreja entre teatre i art. A Y los peces salieron a combatir contra los hombres és una obra contra la injustícia, un contundent al·legat contra la pobresa i la situació d'abandonament dels immigrants. Una crítica  contra l'absoluta falta d'humanitat d'una societat que contempla com moren ofegades diàriament persones que buscaven una nova realitat en un món globalitzat i sense fronteres només pel capital i els turistes. Una lectura dura, fosca que, amb poques pàgines, es converteix en un crit silenciós contra una injustícia que sovint ni commou als que prenem el sol mentre el mar arrossega els cossos de les persones ofegades. La figura terrible i paradoxal del nen soldat és la realitat que Liddell aborda a Y como no se pudrió... Blancanieves. L'autora desconstrueix el conte de Blancaneu per situar-se enfront de la crueltat de la guerra i les seves conseqüències: la mort, el càstig, les violacions, l'horror, la gana... L'obra no és només la història de la víctima sinó també del torturador i de la seva consciència que l'obliga a viure amb el trauma i també amb la sensació de plaer. Liddell conclou a aquesta obra breu que la guerra, "era la forma de legitimar l'immens plaer que als homes els proporciona l'exercici de la crueltat". El text de El año de Ricardo només hi ha dos personatges: Ricardo i Catesby, el seu assistent, un adulador mut que obeeix sense qüestionar. El protagonista, per la seva banda, remet al Ricard III de Shakespeare i la seva repugnant ambició pel poder a qualsevol preu. Una profunda reflexió sobre el poder inspirada en la tragèdia de Ricard III de Shakespeare. Angèlica Liddell (Figueres, 1966) és llicenciada en Psicologia i Art Dramàtic. En 1993 funda la companya Atra Bilis Teatro. A més de textos teatrals també escriu poesia, narrativa i fa performances. Moltes de les seves obres s’han estrenat a països com Alemanya, Brasil, França o Xile. Ha guanyat diversos premis, entre ells, el Premi Nacional de Literatura Dramàtica en 2012 per La casa de la fuerza. Les seves obres es caracteritzen pel seu expressionisme, la puresa i la cerca del significat a través del dolor i la subversió. És una de les figures més influents i polèmiques de l’escena internacional actual. Els textos dels seus espectacles es publiquen com poemaris i són citats per artistes com la mateixa Rosalia.  El seu estil és únic i visceral, rabiós, amb imatges provocadores, escenes extremes, bellesa i dolor.  Més informació: Angélica Liddell - Archivo Artea Entrevista a Angélica Liddell - La Uña Rota Ediciones ”Atrabiliaria Angélica en busca de su desaparición” - Diari El Salto    Recomanat per Biblioteca de Viladecans.

Rutes per descobrir arbres monumentals

Si ets dels que els agrada abraçar els arbres estàs de sort! Ves a la biblioteca més propera i agafa’t en préstec Rutes per descobrir arbres monumentals del César Barba. La guia és un recull de 36 itineraris escampats per tot Catalunya, l’atractiu principal dels quals és un dels molts arbres monumentals que tenim al nostre país. Roures, pins, faigs, olivers, alzines, són algunes de les espècies que podrem admirar (i abraçar) si recorrem les rutes proposades.  Cada capítol té la mateixa estructura: unes línies inicials que contextualitzen la ruta; la descripció de l'itinerari amb alguna informació històrico-cultural addicional i un parell de destacats: un amb la informació pràctica de la ruta (tipus de recorregut, punt d’inici i final, distància, durada i desnivell) i un altre amb una petita ressenya sobre algun aspecte destacat de l’itinerari. A l’inici del llibre trobaràs un senzill mapa comarcal amb la ubicació numerada de les rutes que et permet, d’una banda, situar-hi geogràficament la ruta i, de l’altra, relacionar la ubicació amb el capítol corresponent. També et podràs descarregar els tracks d’algunes de les rutes de la guia amb el QR imprès al final del llibre.  Pel que fa a l’autor, en César Barba, coneix bé el nostre país i ha escrit moltes guies de rutes per Catalunya i també de viatges sobre països i ciutats de tot el món. A més és un col·laborador habitual de les revistes Descobrir Catalunya i Viajes National Geographic. Més llibres i articles del César Barba: a les biblioteques a l'ebiblio.cat Més llibres sobre arbres:  a les biblioteques a l'ebiblio.cat + Info sobre arbres de Catalunya: Llista d’arbres monumentals de Catalunya a Vikipèdia Informació i fitxes sobre arbres i arbredes monumentals per comarques del Departament de Medi ambient de la Generalitat de Catalunya Programa Boscos de la CCMA Recomanació feta per Noemí Poncela. Biblioteca Les Corts - Miquel Llongueras 

París era una fiesta

"París era una festa" són les memòries de l'escriptor Ernest Hemingway en què rememora l'època viscuda a París els anys 20 del segle passat: era jove, pobre, feliç i volia ser novel·lista.  Les escriu al final de la seva vida; Hemingway està maltat d'hemocromatosis, depressiu i en tractament a base d'electroxocs a la Clínica Mayo, turmentat per diverses tragèdies familiars, paranoic a ulls dels seus amics perquè se sent vigilat per l'FBI de John Edgar Hoover (després va resultar que sí, que el vigilaven), convertit en un personatge ell mateix, un home excessiu i una celebritat mundial. Doncs aquest home a les portes d'un imminent suïcidi escriu sobre una vida amable i senzilla que enyora, de 30 anys enrere. Explica els seus hàbits d'escriptor, la disciplina de treball que s'imposa, la manera de mirar d'un escriptor, la recerca de llibres en anglès a París, el descobriment d'autors i novel·les que el van marcar, la relació amb altres escriptors com Gertrude Stein (certament molt egocèntrica), Ezra Pound (tot bondat), Scot Fitgerald (i la tòxica Zelda, Déu l'hagi perdonada), Ford Maddox Ford (un mentider per cansament) i en menor mesura James Joyce (tot i que eren companys de borratxeres, sí en plural); tots ells rondaven pel París d'entreguerres. En aquest sentit París era una festa es pot llegir com una guia per a un escriptor novell, la qual cosa no exclou altres possibles lectures com veurem més endavant. La gènesi de l'obra és una aventura en ella mateixa; en una visita a l'Hotel Ritz de París el 1956, Hemingway recupera casualment dos baguls que havia deixat allà i donat per perduts durant anys; Ja se sap que una cosa és el Ritz i una altra l'Hostal Casa Pepe, que no et guarden res que hagis deixat pel mig. Entre andròmines de tot tipus, troba uns quaderns d'anotacions de l'època i es posa a treballar en les seves memòries. Les pren i abandona en diversos moments, les compagina amb altres compromisos, passa per malalties i ingressos hospitalaris, viatges... fins que finalment el 2 de juliol de 1961 Ernest Hemingway es treu la vida disparant-se a la boca amb una escopeta; Com estan les memòries en aquell moment? Inacabades, com altres obres que també va deixar sense versió definitiva, però hi ha diversos esborranys i un munt d'anotacions. La Mary Welsh, la seva quarta dona es posa a editar els esborranys i llavors decideix conservar el cos dels capítols que semblen més acabats, amb algunes modificacions que ella considera oportunes i afegeix un capítol final que lligui tot una mica i doni coherència al conjunt. Aquesta versió veu la llum el 1964.  Durant 45 anys A Moveable Feast coneix reimpressions i traduccions a multitud de llengües. Ara bé, el 1979 Gerry Brenner un investigador accedeix als manuscrits originals i escriu un treball crític sobre les decisions que va prendre l'editora i executora testamentària "Are We Going to Hemingway's Feast?" (1982). Mary Welsh mor i l'executor testamentari passa a ser Patrick Hemingway, fill de l'escriptor. El 2004 Seán Hemingway rep l'encàrrec del seu oncle de fer una versió restaurada de A Moveable Feast i a 2009 veu la llum la versió restaurada de l'obra. Seán Hemingway, net de l'escriptor i de la seva segona dona, Pauline Pfeiffer, a banda de la relació de parentiu, és conservador a la secció d'art grec i romà del Metropolitan Museum of Art de Nova York i aborda l'edició com una feina arqueològica; adopta l'ordre del capítols d'un dels esborranys d'Ernest Hemingway, recupera les omissions de l'edició anterior, recupera la veu narrativa original d'alguns fragments i incorpora material no publicat en un annex. Detractors i amants dels canvis introduïts encara discuteixen qui queda més bé o més malament en una versió o en una altra i què pretenia la Mary Welsh amb les primeres omissions i canvis. En aquest sentit, Ernest Hemingway volia demanar disculpes a Hadley Richardson (la seva primera dona) o més aviat culpar la seva segona dona (Pauline Pfeiffer) d'altres greuges familiars, certament la Pauline queda al peu dels cavalls? I la Mary Welsh (quarta dona) estava gelosa de la Hadley Richardson o volia preservar una certa imatge del personatge públic que era Ernest Hemingway? Els amants de sèries tipus Dinasty o Succession poden fer lectures comparades de les dues versions i entreveure intencions. Hi ha una tercera lectura que poden endevinar en aquesta entrevista a Seán Hemingway per a la revista on line “Oprah”, d'Oprah Winfrey. Es tracta de l'apropament a la figura del propi avi, un avi figura pública, del qual es porta el cognom, al qual no es va arribar a conèixer, però que ha determinat bona part de la història familiar. Si us interessa “l'edició restaurada” disposeu de la traducció al català promoguda per l'editorial Viena el 2018. La versió de 1964 es consultable en castellà, tant a l'edició de Lumen de 2013 en tapa dura, com en altres anteriors de Seix Barral ara descatalogades però a l'abast a moltes biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals. Més informació: Ernest Hemingway a les Biblioteques Fragment de Midnight in Paris Recomanat per Rosa López LLebot. Bib. Aigüestoses. Sant Andreu de la Barca. 

El Sender litoral de la Costa Brava

La Costa Brava, qui més qui menys ens la coneixem tots. Si més no, en reconeixem indrets i paisatges característics de la zona. Amb aquesta guia que et proposem avui resseguim els camins més propers al Mediterrani entre Blanes i Portbou, alguns trams més fàcils i coneguts i d'altres més solitaris i exigents; això si, tots ells de bellíssima estampa.  Les rutes proposades es poden fer de forma continuada o bé individualitzada. En aquest últim cas, com que són excursions linelas, va molt bé la informació que ens faciliten referent als mitjans de transport públic que ens acosten al punt d'inici i com tornar-hi un cop finalitzem la passejada. Itineraris senderistes però també en trobaràs d'urbans per les principals poblacions de la zona, totes amb informació històrica, natural, artística i cultural dels diferents indrets pels quals passarem.  Ja ho saps, si vols aprofundir una mica més en la Costa Brava i les seves viles, aquest és el teu llibre.  Més informació a:  Costa Brava Visita Costa Brava Redescobreix la Costa Brava - Fem Turisme  Una esclatant Costa Brava - Turisme a Catalunya  Recomanat per Cristina Freixas Casanovas. Biblioteca P. Fidel Fita d'Arenys de Mar

La red oculta de la vida

No són plantes ni animals i es troben en la terra, en l'aire i en els nostres cossos. Estan per tot arreu, però costa veure'ls. A més, poden ser microscòpics, però també representen als organismes de major grandària mai registrats. Mengen pedra, creen sòls, assimilen agents contaminants, es nodreixen de plantes, però també les maten, sobreviuen en l'espai i influeixen en la composició de l'atmosfera terrestre. Ha arribat l'hora de descobrir l'ocult i fascinant món dels fongs, formes de vida estranyes i meravelloses que ens obliguen a repensar el funcionament de la vida. En proporcionar als humans pa, alcohol i medicaments, han canviat la història de la nostra espècie, mentre que la seva capacitat per a digerir plàstic, explosius, pesticides i petroli cru s'aplica en el camp de les noves tecnologies. Merli Sheldrake és micòleg i escriptor, i aquest és el seu primer llibre, bestseller internacional del Sunday Times i del New York Times. També va ser guanyador el 2021 de la Royal Society Science Book Prize i del Wainwright Prize, així com seleccionat com a Llibre de l’Any al The Times, Daily Telegraph, Sunday Times, New Statesman i Time, entre d’altres. Recomanat per Vicky Romo. Biblioteca Antonio Martín del Prat de Llobregat

Rodari 2.0

L’escriptor Jordi Folck homenatja Gianni Rodari adaptant els consells de l’autor italià i posant-los a la vista de la lectora o lector sota un prisma actual. Hom descobreix peces que recorden la Gramàtica de la fantasia, l’obra més coneguda del mateix Rodari la qual busca empènyer  els i les joves per a que siguin creatives i creatius a través del joc literari. Cada capítol va titulat amb una frase amb que comença un joc, una aventura o un exercici. Aquestes eines són d’utilitat per a qui es dedica a l’ensenyament i per a qui tracta amb noies i nois. Folck i l’admirat Rodari són del parer que amb l’espasa de l’obligació no s’aconsegueix el gust per la lectura i, conseqüentment, de l’escriptura. Els dos escriptors estan convençuts que a la literatura s’hi ha d’arribar a través del joc i, per tant, de la imaginació. Rodari 2.0 ... és una obra actual i necessària per a tothom que estigui interessat en el futur de la joventut i, sobretot, de la literatura.   Més informació: Jordi Folck a les Biblioteques Jordi Folck a la Viquipèdia Recomanat per Bib. Joan Petit Aguilar. Sant Feliu de Codines.

En un lugar salvaje

Es tracta de la primera pel·lícula dirigida per Robin Wright i també ella n'és protagonista, ella i la natura. Aquesta història ens explica un viatge cap a les muntanyes, el viatge d'una dona que vol marxar cap a un lloc on no hi hagi ningú, tampoc cap contacte amb l'exterior. Només ella vivint en una cabana, fugint del món després de patir una pèrdua insuportable, d'un món que ja no entén ni l'entén. En el límit entre la vida i la mort, un caçador la salva i li brinda accés a l'autosuficiència. La pel·lícula ens ofereix una lluita per a la supervivència tant física com psíquica, dins un entorn de magnífica bellesa i temible hostilitat com són les muntanyes Rocoses. El títol original és Land, que vol dir "terra". Commou com, durant dos anys, a través del contacte amb la terra de veritat, el poder de la natura, les estacions, la connexió amb el cosmos, l'univers i les coses petites, la seva ànima troba una sortida endavant. Més informació: Robin Wright a les Biblioteques Land a la Viquipèdia Recomanat per Bib. Ca l'Oliveres. Lliçà d'Amunt.

Fucking New York

"Fucking New York. Història dels meus límits" ofereix una crònica franca i sincera de les experiències viscudes per Laura Calçada, la seva protagonista, a Nova York, mentre busca una identitat i el seu lloc al món. Calçada, nascuda el 1988 a Barcelona i amb una llicenciatura en Ciències Polítiques i de l'Administració a la UAB, presenta aquest primer llibre després de treballar-hi durant els últims quatre anys. L'obra explora temes complexos com la solitud, les relacions familiars, les drogues, el sexe, els diners i la recerca personal. Tot i la manca d'un fil narratiu clàssic, el llibre destaca per la sinceritat amb què es presenten les experiències, relacions i reflexions de la seva protagonista que amb una personalitat impulsiva i amb moments de victimisme, comparteix les seves pors i inseguretats, oferint una visió profunda de les seves motivacions. Algunes de les decisions que pren, tot i semblar impulsives o poc meditades, es converteixen en comprensibles gràcies a la narrativa captivadora del llibre i al rerefons que es va teixint i descobrim a mesura que avancem en el relat. En resum, "Fucking New York" proporciona una exploració addictiva a temes generacionals, dinàmiques familiars i l'experimentació vital, oferint als lectors una finestra a una realitat diferent i provocant la reflexió sobre algunes actituds que poden tenir una part dels joves potser per falta de maduresa o bé per haver tingut una vida "còmode" on la immediatesa i l'hedonisme esdevenen les màximes vitals. Més informació: Laura Calçada  a les Biblioteques Laura Calçada a la Viquipèdia ‘Fucking New York’, de Laura Calçada: Fer-se petar el pare  Recomanat per Bib. Casa de Cultura Joan Ruiz i Calonja. Santa Eulàlia de Ronçana.

Supersaurio

Meryem El Mehdati El Alami es canaria, aunque nació en 1991 en Rabat, capital de Marruecos. Cuando tenía un mes de edad puso los pies en Puerto Rico, Mogán (Gran Canaria). Supersaurio es su primer libro. Meryem, con 25 años, acaba de entrar como administrativa en las oficinas de Supersaurio, la mayor cadena de supermercados de las Islas Canarias, también llamadas Afortunadas. Pero nadie, nunca, escribe bien su nombre. Para rebañar la tristeza, en su tiempo libre y en los largos trayectos diarios en guagua, escribe fancfiction con personajes de Harry Potter y Crepúsculo, o con compañeros de la oficina. Se cita con hombres que se acaban desvelando poco menos que terroríficos, liba cantidades ingentes de cafè y casi siempe se calla lo que piensa. Todas las mañanas, frente a la màquina de fichar de la oficina, se repite a sí misma que si hereda algo, no va a ser la empresa, pero de vez en cuando se le olvida y curra, curra. Por si acaso... La novela, ambientada en los años prepandémicos, es un muestrario bien surtido de todo lo que implica crecer hoy para los nacidos en los 90. «Somos la generación más preparada, peor pagada, más hipercafeinada, deprimida y acomplejada de la historia» Supersaurio es el debut literario de Meryem El Mehdati, que con voz singular, tan rebosante de melancolia y humor (que no cinismo) como de malestar y rabia, muestra su lucha por sobrevivir a la alienación laboral, se enfrenta a un racismo más o menos disimulado y critica que su isla se haya convertido en "un cementerio de elefantes borrachos de origen británico, alemán, sueco o noruego" a los que "nadie grita que vuelvan a sus países" porque "son blancos". «Crecer aquí es que la guagua se te vaya en la puta cara y se te venga el mundo abajo porque esto no es Madrid, donde el metro pasa cada cinco minutos. Aquí la 91 pasa una vez cada hora si tienes suerte. El trayecto desde Las Palmas (de Gran Canaria) a Puerto Rico (de Gran Canaria) son 73 kilómetros de ida y otros 73 kilómetros de vuelta que te toca comerte todos los días de lunes a viernes. C. Tangana llora en la limo, tú en los asientos delanteros de la guagua un viernes por la tarde.» Esta novela es (con "Panza de burro", de Andrea Abreu) una maravilla más de otra autora canaria, y no voy a redundar añadiendo "joven". Leerla es poner la oreja en la conversación entre esas chicas 'menosquemileuristas' sentadas en los asientos al fondo de la guagua, hablando sobre el curro (si se tiene), la vida, los godos, los turistas recalentados, los hombres,... la vida. «¿En Canarias tendremos que amenazar con independizarnos para que nos hagan caso?» Un libro me atrevo a decir que delicioso porque el mundo, bueno, de sobra ya sabemos cómo es y hacia donde va, te guste o no, guapito de cara, y este libro va de ser joven y sobrevivir en Canarias. Y Meryem cuenta esa aventura vital con el sarcasmo y el cinismo sano de quien ya se hartó de llorar y le queda un fisquito de ganas de reír y se ríe y se envalentona y ya no para, porque para qué...   Més informació: Meryem El Mehdati a les Biblioteques Fitxa de l'autor Ressenya Recomanat per Antonio Bueno. Bib. L'Escorxador. Sant Celoni. 

Soc el seu silenci: una intriga a Barcelona

Un bon còmic, divertit i molt entretingut, però per sobre de tot amb una protagonista extraordinària i meravellosa que espero que torni ben aviat perquè no és fàcil encertar de tal manera en la caracterització d'un personatge. L'Eva Rojas és una psiquiatra barcelonina que es trobarà ficada de ple en la investigació de la mort d'un dels beneficiaris d'una important firma vitivinícola del Penedès. Un thriller amb secrets de família i una nissaga de poder. Lafebre entoma el guió amb mesura, creant un context divertit i proper que enganxa i fa pessigolles, caricaturitzant la vida i les relacions humanes. El dibuix és com sempre un dels punts forts, l'increïble talent de Lafebre per donar vida als seus personatges es fa evident un cop més en les vinyetes d'aquest títol. De Barcelona al Penedès, caves i cadàvers. Recomanat per Jaume Vilarrubí. Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà

El Primer dia de Nadal

Les vacances de Nadal de la Friday Fitzhugh de retorn al seu poble de nova Anglaterra seran literalment infernals i si res no canvia ho tindrà difícil per arribar a Cap d'Any. Primer de tot el tens retrobament amb el seu abans inseparable amic Lancelot Jones, convertit ara en company per necessitat. En segon pla, una desaparició acompanyada d'uns fets aparentment inexplicables. La tempesta de neu no farà més que condicionar tots els moviments, fortuïts o no. El llegendari Ed Brubaker firma un guió fantàstic i excitant amb uns personatges absolutament carismàtics, sobretot gràcies a la caracterització i els dibuixos d'un Marcos Martín incommensurable. Muntsa Vicente juga i meravella amb els colors i la neu. Aquesta obra fou publicada originalment en format digital per Panel Syndicate i es va endur el prestigiós premi Eisner a millor còmic digital el 2021. Cal destacar que aquesta edició en català arriba al nostre país abans que l'edició en castellà, un fet insòlit. Recomanat per Jaume Vilarrubí. Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà

Lliçons de química

Elizabeth Zott és mare soltera i l’estrella d’un programa de cuina de televisió, el més seguit dels Estats Units en els anys seixanta. L’Elizabeth veu la cuina d’una forma diferent, l’entén com una forma de fer química i així ho intenta transmetre a l’audiència. És una presentadora peculiar ja que a banda d’ensenyar a cuinar a les dones també les desafia a tenir un altre estil de vida.  Una història que no us deixarà indiferents i us mantindrà enganxats. Una història sobre l’esperança i la fidelitat d’un mateix. Voleu riure una estona? Aquesta és la novel·la que esteu buscant. Una novel·la plena de vida, de generositat i de valentia.  Més informació: Bonnie Garmus a les Biblioteques Bonnie Garmus a la Viquipèdia Entrevista. El País. Recomanat per Bib. Can Rajoler. Parets del Vallès. 

Un fosc mantell

Magnífica ocasió per descobrir les trementinaires: dones originàries de l'alta muntanya que s'encarregaven de recollir herbes, preparar remeis curadors i que els comercialitzaven a peu per les masies i els petits nuclis habitats. La Mara n'és una de ben coneguda que un bon dia es troba una noia desmaiada al bosc, poc es pensa tot el que li vindrà al darrere. Els Pirineus a la Catalunya de principis del segle passat són un món ple d'històries i llegendes, fosques i misterioses, un terreny sobradament atractiu perquè en Jaime Martín desplegui tot el seu talent de manera expansiva i brillant un cop més. El color tan especial que aconsegueix l'autor de l'Hospitalet atorga a aquests espais un protagonisme encisador al llarg de tot el llibre, un gran encert. Felicitar també a Norma per aquesta magnífica edició en català Una ficció, que avui potser seria catalogada com a True Crime. Recomanat per Jaume Vilarrubí. Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà

Cowboys de la A3

Arde Bogotá és una banda emergent del rock espanyol que ha captat l'atenció amb el seu segon àlbum, "Cowboys de la A3". Aquest disc, llançat el 2 de juny de 2023, representa un viatge sonor ple d'energia i emoció. "Cowboys de la A3" és un àlbum conceptual que gira al voltant d'una travessia per la carretera A3 d'Espanya, que connecta Cartagena amb altres ciutats. Aquesta carretera es converteix en una metàfora de la vida, els desafiaments i les experiències de creixement personal. Arde Bogotá aconsegueix crear un univers musical que combina lletres introspectives amb ritmes contundents de rock, evocant una sensació de moviment constant i d'exploració. Cançons destacades "Los Perros": Un inici potent que estableix el to de l'àlbum amb riffs de guitarra enèrgics i una lletra que reflecteix rebel·lió i llibertat. "Cowboys": La cançó que dóna nom al disc, amb una melodia enganxosa i lletres que parlen de somnis i aspiracions. "Exoplaneta": Un tema que ofereix una pausa més introspectiva, amb una melodia més suau però no menys impactant. Més informació: Arde Bogotá a les Biblioteques Arde Bogotá a la Viquipèdia Pàgina web oficial Recomanat pel Prestatge de música. 

Elemental

Viatja a Ciutat Element, el lloc on conviuen l’aigua, la terra i el foc.   La Candela és una Element de Foc. És forta i llesta, però té un caràcter ardent i s’encén amb facilitat. En Nilo és un Element d’Aigua, empàtic, transparent i molt curiós. Un dia, els seus camins es creuen i les seves vides canvien per sempre. Si aconsegueixen oblidar allò que els separa i centrar-se en el que tenen en comú, seran capaços d’establir un vincle que superi les seves diferències?  Elemental ens mostra una història d’amor i amistat, la que es dóna entre una eixerida i valenta flama de foc i una emotiva i destralera gota d’aigua en un món que es divideix segons els quatre elements de la terra: foc, aigua, aire i terra. Una pel·lícula meravellosa i visualment molt treballada, original i bonica. Cadascun dels quatre elements té el seu tarannà i caràcter: el foc és el més expressiu; la terra, més serena i l’aigua i l’aire, molt capaços d’adaptar-se i canviar. Promou els valors com que el que ens uneix moltes vegades és més fort que el que ens separa, l’amistat i l’amor, les diferències i com ens podem complementar. Recomanat per la Biblioteca de Ponent de Sabadell

La Educación física

Formada en l’àmbit de les Belles Arts, l’autora Rosario Villajos (Córdoba, 1978) va guanyar el Premio Biblioteca Breve 2023 amb aquesta novel·la.  La història, ambientada als anys noranta i narrada des del punt de vista d’una adolescent de 16 anys, just quan el crim de les nenes d’Alcàsser estava en tots els medis de comunicació,  narra l’experiència de la Catalina, centrat en l’educació (o falta d’ella) que ha rebut sobre el seu propi cos i la seva sexualització, deixant de manifest que moltes vegades els pitjors perills estan sempre més a prop que no pas a fora. El text arrenca amb una mala experiència de la Catalina que es veu amb la necessitat de tornar a casa sola de nit, però molt més preocupada pel que puguin dir-li els pares si arriba tard que no pas pel que li ha passat o pel que li pugui passar fent auto-stop. Cada capítol marca les hores d’un rellotge en que el toc de queda patern es va escurçant cada cop més, en una carrera contrarellotge per arribar a temps i entre aquests minuts la narradora ens explica les experiències viscudes al voltant del seu cos com a peça fonamental de la historia. Ens fa reflexionar sobre tot allò que li han dit sempre de no confiar en ningú per por a als abusos sexuals però sempre respectar als familiars i professors quan acostuma a ser que aquests, els que són més propers i coneguts són els pitjors i els que realment queden impunes. Fa pensar sobre els valors de la societat, com eduquem als nostres fills, especialment a les nostres filles, la diferencia d’educació entre nois i noies i les conseqüències per a uns i altres. Es tracta d’un llibre de lectura ràpida, molt àgil, que t’enganxa i amb el que es té la necessitat de continuar llegint per arribar a saber el desenllaç final tot i ser una mica angoixant ja que ens fa preveure escenaris poc positius per la protagonista i pel lector aquesta tornada a casa es fa eterna, amb el desig de que arribi bé, sana i estalvia. Totalment recomanable, de ben segur que aquesta lectura no només us deixarà reflexionant sobre el tema tractat o farà que moltes lectores, joves d’aquella generació, se sentin identificades, sinó també amb ganes de conèixer altres obres de la mateixa autora. Més informació: Rosario Villajos a les Biblioteques Reportatge a El País Reportatge Ressenya del llibre Llegiu-ne un fragment Instagram autora Recomanat per Bib. Jordi Ribas. Sant Fost de Campsentelles.

El Castell ambulant

Un clàssic de la literatura fantàstica per a totes les edats, ple d’imaginació, màgia, i amb molt sentit de l’humor. Un relat multipremiat. La bruixa de l’Ermot ha encantat la Sophie, la germana gran d’una nissaga dedicada a la fabricació de barrets, a qui li espera una vida tediosa, submisa i avorrida. Amb l’encanteri tot canvia... sense saber massa ni perquè, ni com ha fet enfadar la bruixa, la noia es veu convertida de cop i volta en una velleta de 80 anys. Sorpresa i desorientada decideix marxar lluny de la ciutat en direcció a la muntanya. Un cop allí troba refugi en un castell ambulant on hi viu el mag Howl, un jove encantador i un extraordinari seductor, sobre qui corre la brama que es menja el cor de les noies joves per quedar-se amb les seves ànimes. Howl a banda de tot això també és un somniador consagrat i un mag poderós. Allí mateix coneix a Calcifer, un dimoni de foc que promet ajudar-la a canvi que l’alliberi d’un pacte secret que té amb Howl i que haurà de descobrir ella mateixa. A partir d’aquest moment la seva vida es converteix en un seguit d’aventures trepidants a partir de les quals, i a mesura que vagin succeint, s’anirà rejovenint el seu cor i iniciant la seva transformació. Aconseguirà la recuperació de la seva ànima completa? L’ajudaran el mag i el dimoni? Trobaràs la resposta en un relat ple d’aventures, amb molt d’humor, farcit de tendresa i amb un conjunt de personatges ben interessants.  També podeu veure la pel·lícula creada per l’estudi Ghibli i dirigida per Hayao Miyazaki premiada al Festival Internacional de Cinema de Venècia, al Festival Internacional de Cinema de Catalunya i al d'Art del Japó, i també una nominació als Premis Òscar. La pel·lícula va ser posteriorment doblada al català.   Més informació: Diana Wynne Jones a les Biblioteques Diana Wynne Jones a la Viquipèdia El castillo ambulante a la Viquipèdia Recomanat per Marta Nuet Blanch. Bib. La Roca del Vallès. 

Lamparetes

La carrera musical dels mallorquins Antònia Font (1997-2013), va ser brillant, exitosa i reconeguda (tant per la crítica com pel públic), i va deixar una empremta inesborrable en el panorama musical en llengua catalana. Antònia Font era un grup original, diferent. Musicalment eclèctics, sobre una base pop barrejaven amb desimboltura música tradicional, rumba, indie, psicodèlia, rock progressiu... i les seves lletres parlaven d’un món tant real com imaginari, des de l’objecte quotidià més immediat fins a l’espai infinit, amb una visió local i universal alhora i amb un punt d’humor i de surrealisme, obra del compositor i guitarrista del grup, Joan Miquel Oliver. La veu càlida i el carisma del cantant Pau Debon feien la resta. Quan després de publicar sis discs (entre ells, els celebrats Alegria i Taxi), l’any 2008 Antònia Font van fer un concert antològic al Gran Teatre del Liceu acompanyats d’una orquestra simfònica i foren guardonats amb el Premi Nacional de Música concedit per la Generalitat de Catalunya, semblava que aquest punt d’inflexió podia significar també el punt final de la banda. Els rumors de separació, però, es van dissipar el 2011 amb l’aparició de Lamparetes, el disc que avui us recomanem. Escoltar "Lamparetes" és fer un viatge extraordinari que us portarà de l’edifici de Gesa de la badia de Palma (imatge de portada del disc) a l’Empire State Building de Nova York, de la gèlida nit boreal a les tòrrides portes de l’Infern, de la filmografia de Clint Eastwood als Jocs Olímpics d’Hivern de Calgary 88, dels canons de Navarone al far de Ses Salines. El disc reprèn i amplifica tot el que havia fet el grup fins aleshores, i és una magnífica porta d’entrada a l’univers d’Antònia Font per a qui encara no hagi fet el pas, i una banda sonora infal·lible per a qui ja els conegui. I és també, si se’ns permet l’atreviment, un dels grans discs de maduresa de la història del pop-rock en català, com ho poden ser també l’Agost d’Els Pets, el Kitsch 7 de Kitsch, o... Se us acudeixen més exemples? I una sorpresa final!: Quan semblava que Antònia Font havien “desaparegut” per sempre, el 2022 han reaparegut amb un nou disc (Un minut estroboscòpica) i una breu gira de concerts, el darrer dels quals el setembre del 2023 a Girona. Qui sap si encara tindrem Antònia Font per a uns quants anys més... Alegria!   Més informació: Antònia Font a les Biblioteques Antònia Font a la Viquipèdia Pàgina web oficial Videoclip de la cançó "Calgary 88" Antònia Font interpreten la cançó "Carreteres que no van enlloc" (Lamparetes) dins una barberia   Recomanat per Bib. Ferran Soldevila. Santa Maria de Palautordera.

Tinc un coll que fa pena i altres reflexions sobre el fet de ser dona

Ja ens cal posar-hi humor, ja! El meu coll comença a fer pena, potser per això li vaig donar una oportunitat a aquest llibre de contes (gènere que no acostumo a gastar). Val a dir que també hi va ajudar el fet que fos estiu i la perspectiva d’emportar-me a la platja una lectura lleugera en tots els aspectes. Poder-me identificar amb l’autora des de l’humor, parlant de temes com la menopausa, el divorci, els pits caiguts… m’ajuden a gestionar la meva por a envellir i em fan sentir acompanyada. L’escriptora i guionista nord-americana ens mostra bocins de la seva vida i el seu pas a la maduresa i ho fa d’una manera intel·ligent i plena d’humor, retratant la ciutat de Nova York i la seva gent i sense perdre l’oportunitat de fer-ne una crítica social. Ens regala perles com ara “No et casis mai amb un home de qui no t’agradaria divorciar-te” o bé “Qualsevol cosa del teu cos que no t’agradi als trenta-cinc l’enyoraràs quan en tinguis quaranta-cinc.” Totalment recomanable si estàs pels volts de la cinquantena i ets dona, però si no és el cas, t’ajudarà a empatitzar amb les dones madures del teu voltant, i això, creu-me, sempre és un bon propòsit. Més informació: Nora Ephron a les Biblioteques Nora Ephron a la Viquipèdia Recomanat per Ruth Coderch Matas. Bib. Les Escoles Velles. Aiguafreda. 

Chiaroscuro

"Chiaroscuro", d'Elio Quiroga, és una elecció segura per als amants del thriller sobrenatural. Ambientada en una Ciutat del Vaticà en penombres, enmig d'una tempesta perpetua, aquesta novel·la ens submergeix en un món on la fe no és suficient per enfrontar-se als fenòmens paranormals. La trama se centra en l'esforç desesperat de dos personatges, Amadeo i Livio, per resoldre aquests misteris, en una carrera contra el temps, on fins i tot el Papa sembla perdre la raó mentre una cadena de suïcidis inexplicables es van succeint al llarg de la ciutat. El llibre és una hàbil barreja de thriller i terror, amb una narrativa absorbent i un ritme ben pautat, junt amb una ambientació precisa d'un món de tenebres, que subverteix el gènere, fent un homenatge als terrors abissals del mestre Lovecraft. Quiroga, escriptor i director de cinema, es garantia a l'hora de teixir una narrativa fosca i immersiva i ens ofereix una lectura que no només fa volar les pàgines amb un ritme frenètic, sinó que també sap fer reflexionar sobre temes com la fe i la crisi espiritual. Més informació: Elio Quiroga a les Biblioteques Primeres pàgines Recomanat per Bib. Caldes de Montbui. 

La Bíblia valenciana

Amb la publicació de la trilogia configurada per "La Bíblia valenciana" (1955), "És hora de plegar" (1956) i "Un crim al Paralelo" (1960), Rafael Tasis (1906-1966) va convertir-se en un dels pioners de la novel·la de trama policíaca en llengua catalana. Ambientades totes tres a la Barcelona de pre i postguerra, les novel·les destaquen, sobretot, pel seu to de quotidianitat i per la seva ambientació urbana; un realisme, aquest, que Tasis intentava reflectir habitualment a la seva novel·lística. Interessant també la parella de protagonistes de les tres novel·les, són tant diferents com prototípics: el comissari Vilagut és imatge dels investigadors racionals de la novel·la policial britànica, alhora que el periodista Caldes està molt a prop del tarannà dels detectius de les novel·les negres nord-americanes. Més informació: Rafael Tasis i Marca a les Biblioteques Rafael Tasis a la Viquipèdia Rafael Tasis a l'AELC   Recomanat per Nacho García Morcillo. Bib. Joan Margarit. Sant Just Desvern.

La Cita, o, La història d'una polla jueva

La cita o la història d’una polla jueva. La Sarah és una noia alemanya que decideix operar-se per fer un canvi de sexe. Tot el relat és un monòleg-discurs de la protagonista i alhora narradora dirigit al cirurgià Doctor Seligman, jueu. Mentre roman estirada i el metge li explora la vagina, la Sarah va explicant, divagant, confessant (fent un ús adient i exquisit del sarcasme i la provocació) i traient tots els temes que durant tants anys li havien causat por, vergonya, neguit i excitació. “No sap el tems que vaig trigar a adonar-me que el meu nom no era el meu nom, doctor Seligman; que quan no reaccionava, a la guarderia, no era per mandra, sinó perquè instintivament ja sabia una cosa que després vaig oblidar. Que simplement no podia identificar-me amb aquell nom, un nom de noia, de dona, de femella, un nom d’algú que tenia vagina. Aquella bestiola que tenia entre les cames i que tantes vegades era com un llimac. Encara ara em puja una esgarrifança, quan em diuen Frau, o senyora, o senyoreta.” Durant la lectura del llibre, coneixem amb primera persona tots els pensaments d’una persona que mai s’ha sentit identificada amb el seu sexe, empatitzant amb el lector que coneix en tot moment el procés de transformació del protagonista. La lectura va dirigida tant als lectors adolescents com adults. L’originalitat de l’ús del monòleg en tota la narració la fa atractiva. El llenguatge, vocabulari i registre és molt directe, desenfadat i fa que la lectura sigui fresca i senzilla. Recomanat per Bib. Ramon Vinyes i Cluet. Berga.

Ghost song

Nonesuch Records llança Ghost Song, el debut de la cantant i compositora Cécile McLorin Salvant. Ghost Song inclou una barreja diversa de set originals i cinc interpretacions sobre temes de fantasmes, nostàlgia i anhel. Cécile McLorin Salvant, becària MacArthur 2020 i guanyadora de tres premis Grammy, és una cantant i compositora que aporta una perspectiva històrica, un renovat sentit del drama i una comprensió musical il·luminada tant als estàndards del jazz com a les seves pròpies composicions originals. Recomanat pel Prestatge de música.

Les Afinitats electives

Hi ha professors que imparteixen una matèria de manera objectiva, i només de tant en tant es deixen anar, amb alguna anècdota que sorprèn els alumnes. D'altres, com Jordi Llovet, són els que parlen sempre del que volen, amb absoluta llibertat, i només de tant en tant introdueixen alguna informació pertinent a l'assignatura que imparteixen. També Goethe fa servir la seva novel·la per parlar del que vol, i tot el que explica com a part de l'acció és més aviat superflu, no té veritable importància. Igual com en un poema no és mai tot poesia. Que si algú mor, l'altre s'enamora o desapareix, això no és pas el que ens du a adquirir més saviesa, que és el que Salvador Oliva diu que ens passa, per exemple, en acabar de llegir un poema, si ens ha arribat. De la mateixa manera, diu Goethe en aquesta novel·la: "Cadascú té la llibertat d'ocupar-se d'allò que l'atreu, del que el fa content, del que li sembla útil, però el veritable objecte d'estudi de la humanitat és l'home" (235). Sobre això: pots estudiar química tant com vulguis, però l'únic que et servirà per viure són els estudis literaris, perquè en la literatura hi ha la veritable saviesa, allò que no s'aprèn mai "empollant", sinó amb la passió, el ser despert. Tant és així, que aquesta novel·la inclou directament una sèrie d'aforismes, en els diaris de l'Ottilie, la protagonista, absolutament ben trobats, obra del geni de Goethe. Els que més m'han arribat: "Davant dels grans mèrits d'un altre no hi ha cap altra salvació que l'amor" (214) i "Veure tractar el que és difícil amb facilitat ens permet albirar l'impossible" (215). La traductora d'aquest llibre, Carlota Gurt, diu que Goethe afirmava que fa falta de llegir aquesta obra fins a tres vegades fins a entendre-la. Aquest títol tan atractiu que prové justament de la química de la qual parlàvem, per cert, en fer referència a l'atracció entre els elements, una metàfora de l'atracció en les relacions humanes, és molt potent. Es tracta de "les afinitats espirituals o anímiques" (69-70), sobretot. Però en destacaríem aquesta frase: "Les afinitats es tornen interessants quan provoquen separacions" (70). S'hauria de recordar el que explica una biografia de Goethe sobre tots els enamoraments que va tenir fins que no es va casar: sempre s'enamorava de dones casades o noies amb xicot. La famosa Carlota a Weimar de Thomas Mann. Sobre això de les separacions: Alberoni afirma a Enamorament i amor que l'enamorament prové sempre del trencament, sigui respecte a una altra parella, respecte a la nacionalitat o l'estatus social o, en el cas de Romeo i Julieta, la rivalitat entre dues famílies. El que veritablement costa d'entendre d'aquesta novel·la, allò que la fa misteriosa, i per això mateix valuosa, és el joc de parelles amb el qual juga l'autor, la A i la B amb la C i la D de la pàgina 73. Perquè d'entrada sembla que hi és tothom d'acord, però en un moment donat les convencions surten a la superfície, i a partir d'aquest moment tot es complica. Però, "Sí, si algú hagués retingut un dels dos a l'extrem més allunyat de la casa, l'altre s'hi hauria anat acostant per si sol, de mica en mica, sense ni proposar-s'ho" (310). Com en les afinitats electives entre els elements, en definitiva. Aquesta novel·la seria exactament igual que una gran simfonia, que té aquell tros que t'atrapa, l'arbre que deia Kundera que destaca al costat de la gespa, el farciment més irrellevant, per molt que soni fort, i és que en aquesta obra hi passen coses fortes. D'un veritable clàssic, un monstre de les lletres, immortal, a Alemanya. GOETHE, Johann Wolfgang von. Les afinitats electives. Editorial Alpha: Barcelona, 2023 Recomanat per l'Helena Bonals. Bib Tecla Sala. Hospitalet de Llobregat

50 ascensions fàcils pel Pirineu Català

Ara que ve el bon temps i les vacances, fer un cim pot ser una molt bona opció per fer esport, oci i salut. En aquest llibre trobareu 50 ascensions fàcils pel Pirineu Català que van des del Puig Neulós amb 1.257 metres d’altitud fins al Pic de Posets, amb 3.369 metres. Les 50 rutes son molt completes amb les fitxes tècniques, mapes, fotografies, informacions pràctiques i els itineraris molt detallats. Manel Figuera, autor del llibre, és un amant de la muntanya i escriptor de novel·la, poesia, narració curta i altres llibres sobre grimpades, excursions o itineraris pel Pirineu. Recomanat per Berta Cama de la Bib. Esteve Paluzie de Barberà del Vallès

La Seducción

Després de l’intercanvi de correus electrònics, una escriptora convida una fotògrafa, vint anys més jove que ella, a una casa davant el mar a Altafulla per tal que li faci fotos de cara a l’edició de la novel·la que està escrivint, “La seducción”. En un principi, l’estada és fa estranya, ja que l’amfitriona manté la distància i no vol fer-se els retrats. Res és el que s’imaginava la fotògrafa, atreta sexualment per l’escriptora i que està en permanent espera d’un primer pas que li doni la confiança de materialitzar la seva fantasia. Però la distància entre elles va creixent sobretot amb l’aparició de la Greta, amiga de l’escriptora i amb qui comparteix una intimitat ambigua.  La repressió del desig sexual farà que l’ansietat vagi en augment i la contenció sigui dolorosa per ambdues parts en no trobar el camí ja que els tempos són ben diferents. L’autora proposa un joc de miralls entre el llibre que escriu el seu personatge i el que ha escrit ella mateixa, un joc que té paral·lelisme amb el de la seducció. El camí de la seducció pot proposar diferents camins: satisfer un desig o iniciar un amor. El joc de la seducció i de la fantasia sexual es traspua durant tota la narració a l’igual que la presència dels dos tempos vitals: el d’una dona madura i el d’una dona vint anys més jove. Una història sobre el poder de les imatges en el desig i la potència sanadora de la tendresa. Recomanat per Carme Parrillas.  Dones i Feminismes i LGTBIQ+. Biblioteca Joan Oliva i Milà. Vilanova i la Geltrú. 

Todas las veces que salí del armario

Ja fa temps que les novel·les gràfiques i còmics ens expliquen, de manera autobiogràfica o inventada, les vicissituds dels protagonistes en la presa de consciència de la seva sexualitat.  Eleanor Crewes ens ofereix la seva primera novel·la gràfica on expressa un procés que, més que d’acceptació de l’ homosexualitat, és un descobriment gradual. Perquè ella no ho tenia tan clar! Educada en un ambient “inconscientment heterosexual”, alguna cosa la remou mentre s’endinsa en l’adolescència. A diferència d’altres testimonis, Ellie no ho veu tan clar des de petita. No identifica els signes. Li agraden alguns nois, vol tenir un xicot. Li costa dir-se lesbiana. A diferència del títol original “The times I knew I was gay”, a Espanya fa referència a aquell amagatall del qual se suposa hom ha de ser conscient de ser-hi, per voler-ne sortir. Estava Ellie dins l’armari? Ella creix en un ambient que no és expressament anti-gay, però naturalitza com el que més l’heterosexualitat, de manera que no es reconeix com a tal fins passada l’adolescència. El dibuix a llapis en blanc i negre té un estil naïf que reafirma la tendència del còmic d’ara: que no cal tenir un ple domini de la tècnica per a expressar allò que vols dir. Amb una sorprenent referència a la marca de grafits que es fan servir, és una solvent història d’una xicota lesbiana a qui costa, molt més que a d’altres, entendre qui és i què li passa. No tots veiem els camins a la primera, ni a la segona, ni a la tercera. Quan descobreixes qui ets, saps feliçment com vols recórrer els camins que trobaràs. Recomanat per Eva Solé. Dones i Feminismes i LGTBIQ+. Biblioteca Joan Oliva i Milà. Vilanova i la Geltrú.