Els bibliotecaris recomanen

  • El Gran mercado del mundo

    El Gran mercado del mundo

    Calderón de la Barca, Pedro,

    Tarragona : Arola, 2019

    "El Gran mercado del mundo" és un aute sacramental, és a dir, una peça teatral en un acte, que s’escrivia per a ser representada bàsicament en la festivitat religiosa del Corpus Christi, en grans representacions a l’aire lliure i a les que acudien milers d'espectadors.

    Eren subvencionades pel municipi de Madrid. A partir del 1649, Calderón de la Barca va ser l’autor exclusiu dels autes sacramentals que es representaven. Eren obres que tractaven, al·legòricament, dels misteris del cristianisme, tenint com a temes centrals: la Caiguda i la Redempció de la Humanitat, la superioritat dels catòlics sobre els pagans, els jueus i els heretges “moderns”. Sovint aquestes al·legories es feien a través de l’adaptació de mites i personatges clàssics.

    “El gran mercado del mundo” se situa en l’època de la Contrarreforma, quan ja han passat alguns anys després de la derrota de l’Armada Invencible, és a dir, entre guerres de religió i guerres per l’hegemonia econòmica, tant a Europa com a les colònies d’Amèrica.

    Com a conseqüència d’això, a Espanya es vivia una profunda crisi econòmica, agreujada amb períodes en que les classes populars van patir diversos episodis de fam i epidèmies.

    En aquesta obra de Calderón hi ha figures jurídiques que també van ser importants en la vida del propi autor, com la del “mayorazgo”, que permetia transmetre per herència al fill gran la propietat de tots els béns de la família, a fi i efecte d’impedir que es disgreguessin les fortunes familiars.

    Els personatges principals són un pare i els seus dos fills bessons: “Mal geni” i Bon geni”.

    L’obra gira a l’entorn de les relacions dels dos fills amb una dona, la “Culpa” i les conseqüències que això pot tenir per a ells.

    El pare vol que un dels seus fills es casi amb una dona rica i vídua, la “Gràcia”, i amb això administri tots els béns d’ella.  

    Qui aconsegueixi casar-se, serà qui hereti la fortuna del pare (en funció de la institució del “Mayorazgo” o hereuatge). Des d’aquell moment, el que cada un d’ells farà serà gastar els seus talents al “gran mercat del món”, intentant demostrar que els inverteixen bé i que seran els més adients per a gestionar el patrimoni.

    Qui guanyi obtindrà el cobejat premi. Al “gran mercat” hi ha mercaders que venen de tot: des innocència, humilitat i privacions fins a la lascívia, luxúria i gola, ben camuflades per a fer caure en les temptacions i el pecat a un i altre germà i així allunyar-los de la Gràcia.

    Finalment, també en sortiran dos venedors, que seran la Fe i l’Heretgia, els quals intentaran atreure’ls cadascú cap al seu camí.

    Tot i el tema simbòlic i religiós de l’obra, Calderón aprofita el “gran mercat” per a fer una crítica a la societat de l’època, on parla de la justícia, de la llei i també de la picaresca, els costums i les formes de vida populars.

    La marginació hi és present, com a aspecte radicalment oposat als protagonistes de l’obra, que aspiren a ser els administradors d’una gran fortuna.

    Altrament, el món de l’opulència i la misèria que es reflecteixen en la venda i el mercat ens ofereixen una estampa molt clara de la realitat.

    Fins i tot fets com l’aparició de gitanos com a venedors de cavalls en l’obra ens porten a recordar esdeveniments tràgics que s’havien donat en l’època, com va ser primer l’expulsió dels “moriscos” i després la dels gitanos, que no són sinó un exemple del racisme que estava institucionalitzat en la societat d’aquella època, sobretot dins de les classes més adinerades.

     

    Pedro Calderón de la Barca

    Va néixer pràcticament amb el segle XVII, el 17 de gener de 1600, a Madrid. Era el tercer de sis germans. El pare, don Diego Calderón de la Barca, era un escrivent del Consell i de la Comptaduria de la Hisenda del Rei, i venia de família noble per part de mare. Essent destinat des de nen a ocupar una capellania que la seva àvia materna havia fundat, va estudiar amb els jesuïtes entre els anys 1608 i 1613, fet que va tenir gran influència en la seva formació ideològica i literària.

    L’any 1610 moria la seva mare, Ana Maria de Henao. El 1614 el seu pare va contraure segon matrimoni, amb Juana Freyre, any en que  Pedro Calderón de la Barca va començar a la Universitat d’Alcalá de Henares la seva formació en Lògica i Retòrica i l’any següent va passar a estudiar a Salamanca, on estudiaria també Dret Canònic. El 1615 moria el seu pare i va deixar al seu testament ordre que comencés la carrera eclesiàstica.

    Al poc temps de finalitzar els seus estudis va deixar la seva formació religiosa i va tornar a Madrid. Aquells van ser els primers anys de la seva activitat literària, i també anys d’aventures amoroses i de tot tipus. El 1621 va morir en mig d’una baralla Nicolás de Velasco i, tant Pedro com els seus dos germans, van ser acusats del crim i van patir persecució, fins al punt que van haver de vendre la seva part de l’herència paterna per a satisfer les despeses del judici.

    Va participar en diversos certàmens literaris i estrenant, el 1623, la seva primera comèdia, “Amor, honor y poder”. L’any 1625 publicaria “El sitio de Breda”, sobre la guerra als Països Baixos. L’any 1629, Calderón i altres homes van entrar per força en un convent, perseguint el còmic Pedro de Villegas, qui s’hi havia refugiat acollint-se a sagrat després d’haver ferit amb espasa al germà de l’escriptor, Diego. La major conseqüència d’això va ser que es va guanyar l’enemistat de l’autor Lope de Vega, qui tenia una filla en aquell convent. Aquell mateix any, Calderón representaria una de les seves obres més cèlebres, “La dama duende”.

    La seva primera obra mestra, “El príncipe constante” , també es representaria aquell any. Així començà a guanyar-se un lloc com a dramaturg de la Cort de Madrid. L’any 1635 va ser nomenat director de representacions teatrals al palau reial. Just a aquella època pertanyen obres com “El gran teatro del mundo”, “La vida es sueño”, “El médico de su honra”, “A secreto agravio, secreta venganza”, y “El alcalde de Zalamea”, entre d’altres. Cap al 1638 va entrar a formar part de l’exèrcit  i participà en vàries accions militars, com a la defensa del setge de Fuenterrabía contra les tropes franceses i al setge de Lleida a la Guerra dels Segadors, on fou ferit en combat, fet que provocaria la seva llicència de l’exèrcit el 1642.

    Després va estar un temps al servei del Duc d’Alba i va residir a Toledo, centrant-se a partir d’aquells moments en la seva producció literària i en la composició d’obres de caire religiós, ja que durant gairebé cinc anys (1644-1649) van estar tancats els teatres i va ser prohibida la representació de cap altre tipus d’obres que no fossin autes sacramentals, donat el temps de dol reial que van succeir a la mort, primer, de la reina Isabel de Borbó i, després, del príncep, l’hereu Baltasar Carles.

    En aquells temps, i també dolgut per la mort dels seus germans José i Diego, i per el final d’una relació sentimental de la qual naixeria el seu fill, Pedro Calderón de la Barca va tornar a exercir la carrera religiosa, ingressant el 1650 en l’Ordre Tercera de Sant Francesc i ocupant la capellania que la seva àvia havia instituït quan ell era un nen.

    Es va ordenar sacerdot i el 1653 va ser nomenat capellà de Toledo. Va seguir escrivint obres teatrals de temàtica variada, tot i les crítiques d’algunes personalitats de l’època que no veien bé que fos escriptor i sacerdot.

    El 1663 va ser nomenat capellà d’honor del Rei Felip IV i va tornar a viure a la Cort de Madrid.  Es va dedicar a partir de llavors a escriure sobretot autes sacramentals per a les festes del Corpus i espectaculars i vistoses comèdies pastorals i musicals per a les representacions reials, com van ser “La púrpura de la rosa” i “Celos aun del aire matan”.

    Va seguir escrivint i vivint del teatre fins la seva mort, el 25 de maig de 1681, deixant inacabada un aute, “La divina Filotea”, que seria acabat per Melchor de León.

    La seva obra va ser molt variada i fèrtil, arribant a més de 120 comèdies i més de setanta autes sacramentals, drames filosòfics i religiosos, a més de peces teatrals curtes i poesia.

    Va arribar a ser tan famós que en els seus darrers anys, el públic només volia que es representessin els seus autes sacramentals per celebrar la festivitat religiosa del Corpus. La transcendència de Calderón en aquest gènere va ser tal que fins al 1765, any en que es van prohibir aquest tipus d’obres, es seguien representant les seves obres amb motiu del Corpus.

    Més informació:

    • Fitxa artística i informació sobre la representació d’”El gran mercado del mundo” al Teatre Nacional de Catalunya (TNC)
    • “El gran mercado del mundo”. Versió de l’obra que es va representar a València l’any 2006, al monestir de Sant Miquel dels Reis.

    Recomanat per Joan Lluís Giménez Pérez.  Bib. Elisenda de Montcada. Montcada i Reixac

    24/05/2019
  • Emigrantes

    Emigrantes

    Tan, Shaun

    [Arcos de la Frontera] : Fiore, 2006

    Es pot narrar una història sense fer servir cap paraula? Aquesta obra de Shaun Tan és la prova de què sí. Amb la força i magnetisme de les seves imatges, l’autor aconsegueix transmetre i provocar tota  mena d’emocions i sentiments en el lector que quedarà atrapat des del  primer full fins a l’últim.

    L’autor d’aquest prodigi és Shaun Tan, un dibuixant d’origen australià, nascut el 1974 i que ja de ben petit destacava per les seves habilitats en el dibuix. Es va llicenciar en Belles Arts i de seguida va trobar en l’àlbum il·lustrat un mitjà a través del qual canalitzar tot el seu talent. Obres com 'El árbol rojo', 'La cosa perdida' o 'Emigrantes', ja són tot un referent en el món de la il·lustració i de la literatura. Es declara apassionat del gènere de la ciència-ficció, i algunes de les seves influències de la infància són autors com Roald Dahl, Ray Bradbury o l’univers de Star Wars. Els temes socials, polítics o històrics estan presents en els seus treballs.
    Defensor dels àlbums il·lustrats com una literatura que no és exclusiva dels infants, les seves obres s’adrecen a públic de totes les edats.

    'Emigrantes' (2006) és un dels seus llibres més emblemàtics. Es tracta d’un àlbum il·lustrat ple de poesia, sensibilitat i art, però també de nostàlgia, duresa i reflexió social. Com ja s’insinua al títol, l’autor ens explica la història d’un pare de família que ha d’emigrar a un altre país per poder guanyar-se la vida. Farcit de detalls i amb una minuciositat d’orfebre, Shaun Tan ens presenta un món oníric i fascinant que el lector anirà coneixent de la mà del personatge principal.

    Sense dubte un tresor per descobrir i en el que endinsar-se tot deixant-se captivar per la força i la màgia de la il·lustració de Shaun Tan.

    Més informació:

    Recomanat per Miriam Vaca. Bib. Pallejà

    21/05/2019
  • La Bruixa

    La Bruixa

    Läckberg, Camilla

    Barcelona : Ara Llibres, 2018

    Camilla Lackberg va iniciar fa més de 10 anys la sèrie de Fjällbacka, a data d’avui  La Bruixa és el seu darrer títol.
    L’autora repeteix fórmula, la parella formada pel policia Patrik Hedström i l’escriptora Erica Falck intenta resoldre el cas de la Linnea; una nena de quatre anys que desapareix de la granja on vivia amb els seus pares. La mateixa granja on fa trenta anys vivia la Stella, una nena de la mateixa edat que també va desaparèixer i que va ser trobada morta al bosc.
     
    En aquella ocasió dues nenes de tretze anys van confessar el crim però després es van desdir. La causalitat fa que aquestes dues nenes, ara ja dues dones, es tornen a trobar al poble quan ha desaparegut la Linnea i així tornen a estar al punt de mira de tothom. Però, en aquest cas també entra en joc un grup d’immigrants sirians instal·lats en un camp de refugiats prop del poble i que són vistos amb recel per un bon grup de ciutadans, sobretot quan es confirma l’assassinat de la nena desapareguda.
     
    Destaquem la critica que fa l’autora de la hipocresía de la societat sueca, amb una gran solidaritat a la distància i molta fredor en la proximitat, l’egoisme envers els ancians i els adolescents, i el ressorgiment del nacionalisme i el racisme. També la connexió entre la desaparició actual, la desaparició de fa trenta anys i una cacera de bruixes que es va fer al S. XVII a la mateixa zona. Aquests salts entre les històries ajuden a no poder deixar de llegir un senyor llibre de més de set-centes pàgines. 
     
     
     

    Més informació:

    Recomanat per Bib. Valentí Almirall. El Papiol

    21/05/2019
  • El Complot de las damas muertas

    El Complot de las damas muertas

    Crispin, Jessa

    Barcelona : Alpha Decay, 2018

    Quan vaig començar a llegir-lo, vaig pensar que era un llibre idoni per a la tardor. Per assaborir les seves descripcions de ciutats properes i fàcilment recognoscibles, mitjançant autors que van viure en elles. Això, un te i una manteta i ja tenia tots els ingredients. Em vaig equivocar del tot.
    Vaig provar de preparar tot el ritual, el que cal per fer que un moment especial, sigui ben especial, però no em va servir de res. Perquè Jessa Crispin és una tramposa (ja ho podies intuir si sabies el títol del seu anterior llibre: Por qué no soy feminista: un manifiesto feminista).

    La primera trampa: Si recordes,  va ser editora del blog literari Booklust, un gran descobridor de nous i interessants autors, ja desaparegut. Saber això i el principi de la novel·la, et pot arribar a fer pensar que és un diari personal dels seus viatges. Com els diaris de bitàcola que intentaven imitar els primers blogs, però, no és veritat: es va escriure sencer, des d’una habitació de Chicago. Però totes les semblances a un diari personal hi eren allà. 

    Però, tornem al ritual, que vaig provar de fer cada vegada que agafava el llibre per llegir: preparava el te, ben calent...i després, sempre, acabava glaçat, al meu costat. Ben bé, ni el tastava; em vaig deixar seduir. 

    La protagonista juga amb el lector i amb la idea que tots hem tingut de deixar-ho tot de banda i escapar-nos. La seva fugida és per diferents ciutats europees. Però no anirà sola, segona trampa, l'acompanyaran un bon grapat d'escriptors i escriptores que van interactuar amb cada ciutat de les triades del seu recorregut. Aquestes interaccions són uns dels elements més subjugadors d’aquesta novel·la. Em va fer pensar en Psicogeografia de Colin Ellard, que ens descobreix la relació emocional, perceptiva que establim amb el nostre entorn. Llegir sobre les seves vides, la de l’autora, els seus pensaments sobre la literatura i la vida em va fer pensar que m’havia equivocat d’estació i que el millor seria rellegir-la a l’estiu, davant d’un te ben glaçat!
     

    Més informació:

    Recomanat per Ilumi Ramos. Bib. Josep María López-Picó. Vallirana

    21/05/2019
  • The Crown

    The Crown.

    Madrid : Sony, DL 2017

    The Crown és una sèrie de televisió anglesa i estatunidenca que narra la vida de la reina Isabel II del Regne Unit. Creada i escrita per Peter Morgan i basada en l’exitosa obra de teatre "The Audience". Fou produïda per Left Bank Pictures i Sony Pictures Television i estrenada a Netflix a finals del 2016. 
    Després de l’èxit de la sèrie anglesa Downton Abbey i de l’emissió de la primera temporada de Victoria, el servei de vídeo en streaming Neftlix prengué el relleu per portar-nos una altra sèrie aristocràtica.
     
    La història s’inicia l’any 1947, on la jove princesa Isabel es casa amb Felip d’Edimburg. Desgraciadament, el seu pare, el rei Jordi VI, mor només cinc anys després. Isabel ascendeix al tro i ha de dirigir la monarquia més famosa del món, però encara té molt per aprendre d’aquesta nova ocupació alhora que aprèn a ser esposa i mare. La primera temporada compta amb 10 capítols, on veurem a Isabel II afrontar grans reptes intentant buscar l’equilibri entre la seva vida privada i la seva vida pública. L’imperi britànic viu un període de decadència i Isabel II s’ha d’obrir pas en un món d’intrigues polítiques i drames familiars, lidiant amb una de les grans figures de la història política anglesa, el primer ministre Sir Winston Churchill. Comença una nova era. 

    L’actriu anglesa Claire Foy és l’encarregada d’encarnar a la monarca durant els seus anys de joventut, acompanyada de Matt Smith en el paper del seu marit Felip. Altres personalitats que apareixen són John Lithgow en el paper de Winston Churchill, Jared Harris com el rei Jordi VI, Victoria Hamilton com la Reina Mare o Vanessa Kirby que destacarà per la seva interpretació de la carismàtica i rebel princesa Margarita.

    Peter Morgan fou el guionista de la pel·lícula The Queen, amb la qual obtingué diversos premis i nominacions. En aquesta ocasió i amb un pressupost de quasi 100 milions de lliures, ens presenta una sèrie biogràfica exquisida on es cuida el més mínim detall i que ja ha guanyat 2 Globus d’or i ha obtingut 46 premis i 105 nominacions amb les dues temporades emeses. 
     
    No us perdeu la primera temporada d’aquesta sèrie sobre la casa reial britànica, sobre la vida d’Isabel II i la cap d'estat més longeva del món. Gaudireu d’uns guions dinàmics interpretats magistralment i nombroses localitzacions que faran les delícies de l’espectador. Una oportunitat per endinsar-se en un dels moments històrics que modelaran la segona mitat del segle XX.  
     
     
     

    Més informació:

    Recomanat per Bib. Les Voltes. Sant Vicenç dels Horts.

    21/05/2019
  • Cartografía de una desaparición: panegírico a Joan Brossa

    Cartografía de una desaparición: panegírico a Joan Brossa

    Blanco, Sergio

    Tarragona : Arola, 2017

    Sergio Blanco. Dramaturg i director teatral francouruguaia, va viure la seva infancia i adolescencia a Montevideo i resideix actualment a París. Després de realitzar estudis de filologia classica va decidir dedicar-se completament a l’escriptura i la direcció teatral. Les seves obres han estat distingides en reiterades oportunitats amb diversos premis, entre els quals, el Premio Nacional de Dramaturgia de l’Uruguai, el Premio de Dramaturgia de la Intendencia de Montevideo, el Premio del Fondo Nacional de Teatro, el Premio Florencio al Millor Dramaturg, el Premio Internacional Casa de las Américas i el premi Theatre Awards al Millor Text a Grecia. L’any 2017 la seva obra Tebas Land va rebre el prestigiós premi britanic Award Off West End a Londres. Entre els seus títols més coneguts destaquen Slaughter; .45’; Kiev; Opus Sextum; diptiko (vol. 1 y 2); Barbarie; Kassandra; El salto de Darwin; Tebas Land; Ostia; La ira de Narciso; El bramido de Düsseldorf i Cuando pases sobre mi tumba.

    Recomano aquesta lectura a nivell individual, a nivell de clubs (sigui club de teatre o no), la seva lectura surt del text teatral tradicional, es tracta d'un panegíric, a través de Blanco coneixem a Brossa i/o a través de Brossa coneixem a Blanco. No t'adones que ja l'has llegit, però la seva lectura perdura, no et deixa indiferent. Sergio Blanco ens emociona. Podríem dir que és una lectura imprescindible, una lectura que esdevindrà clàssic.

    Més informació:

    Recomanat per Cecilia Reifs. Bib. Municipal L'Ateneu. Esparreguera

    21/05/2019
  • Sunday at the Village Vanguard

    Sunday at the Village Vanguard

    Bill Evans Trio

    Beverly Hills : Concord, p. 2008

    Què es pot fer millor un diumenge que anar caminant, després d'una bona migdiada, cap al Village Vanguard? És un club que està a la 7a avinguda, i no tenim pressa. Els diumenges a la tarda sempre estem sols, i per això busquem la companyia de la música. 

    Allà trobarem Bill Evans, un pianista exquisit, artífex de bona part de les músiques més sofisticades i lentes de la historia del jazz. Sofisticació i lentitud, virtuds pròpies de la veterania. Juntament amb Miles Davis, va ser el responsable del só del "Kind of blue", on el cool jazz va trobar la seva formulació perfecta. 

    Però aquesta tarda, se m'oblida dir que és el 25 de juny de 1961, Bill Evans es presenta amb el seu trio. El gran Paul Motian a la bateria, i Scott LaFaro al contrabaix. Tots són molt joves, i molte permeables. El trio funciona com un curiós organisme de sis braços, una deesa hindú amb un sol cap i tres cervells. 

    Van caient els temes, i els vins. La nit es torn melancòlica, i dolça i el món exterior no importa. Paul Motian manté el swing de la nit, per què la vida no s'aturi mai, ni les ampolles. Bill Evans va repartint idees com qui posa punts a un full en blanc. Sembla moure's entre el silenci com si no volgués molestar-lo. Scott LaFaro morira 10 dies després en un accident. Si algun músic vol dir les seves últimes paraules no les dirà millor. 

    Sempre que posem aquest disc serà diumenge, i Nova York, i 1961, i Bill Evans, Paul Motian, Scott LaFaro i tots nosaltres no estarem morts una nit més.  


     

    Més informació:

    Recomanat per Julián Figueres. Bib. Vapor Vell. Barcelona

    21/05/2019
  • Allà on els arbres canten

    Allà on els arbres canten

    Gallego García, Laura

    Barcelona : Cruïlla, 2011

    De la mà de Laura Gallego, sens dubte una de les escriptores més populars de literatura fantàstica juvenil, ens arriba el Premi Nacional de Literatura Juvenil 2012, Allà on els arbres canten. En aquesta ocasió, l'autora d'èxits com Memòries d'Idhún o L'emperadriu dels eteris, ens presenta un relat d'aventures ambientat a l'època turbulenta dels reis, els grans castells, les belles dames, i els cavallers armats.

    La història narra com la Viana, la filla del duc de Rocagrisa pateix la invasió dels pobles bàrbars i veu destruït el seu futur. Que lluny queden les bones maneres, els sopars refinats, i els vestits bonics quan, obligada a casar-se amb un dels caps bàrbars, abandona casa seva. El seu nou estil de vida la condueix per camins insospitats que la converteixen en tota una altra persona amb l'ajuda d'alguns nous amics. Cal aguditzar els cinc sentits, perquè la lluita contra els bàrbars continua i els seus enormes i fornits adversaris disposen d'una gran varietat de recursos. Però... qui és aquest jove de cabells color blat i pell clapada que la Viana troba al costat del riu en el seu arriscat viatge a l'interior del Gran Bosc? I el més important de tot: quina relació pot tenir aquesta estranya criatura amb la presència dels bàrbars que han conquistat Nòrtia?

    En definitiva és una novel·la cavalleresca, amb un petit toc de fantasia, on la protagonista veu com la seva vida canvia en un tres i no res. Passarà de donzella a cavallera, de persona passiva a activa, de noble a proscrita… 

    Una història emocionant amb força suspens i narrada amb una agilitat notable. Ah, i com sempre, amb el regust fantàstic a què ens té acostumats Laura Gallego

    Recomanat pel Bibliobús Tagamanent

    22/05/2019
  • Tria de poemes conversables

    Tria de poemes conversables ;

    Brossa, Joan,

    Barcelona : Barcanova, 2002

    “La poesia visual és un servei a la comunicació”

    Un paraigües ple de crispetes, una plantilla de sabata amb la paraula CAMÍ, un joc de cartes travessat per un candau, una sabata que engoleix la lluna... són només alguns exemples dels poemes objecte que trobareu al Tast de poemes objecte que Joan Brossa va publicar l’any 1995 amb l’editorial Barcanova.

    UNES ULLERES...

    Unes ulleres per a llegir

    pensaments!

    Unes ulleres per a llegir pensaments dins la Tria de poemes conversables, publicada en el mateix volum que Tast. De fet, són dues petites antologies fetes pel mateix Brossa que va voler mostrar com una unitat del que podríem anomenar, potser, la quotidianitat brossiana. Per als qui no coneguin Brossa, aquesta és una molt bona primera aproximació, ja que presenta l’obra més lúdica i senzilla de l’autor.

    Una reedició impactant de la Tria de poemes conversables / Tast de poemes objecte és la que es va fer per encabir els dos treballs dins de l’obra plàstica Ou amb dos rovells, l’any 1996. I quan diem encabir cal entendre-ho de manera literal: un ou que s’obre verticalment i que conté dos petits llibrets amb els dos reculls que avui recomanem. D’aquesta obra plàstica i literària se’n van fer 3000 exemplars, numerats. Al fons de  la biblioteca Santa Oliva d’Olesa de Montserrat n’hi ha un...

    Totes dues són obres on es coneix l’essència de Brossa, que des dels seus inicis va pretendre donar una nova dimensió i experimentació al concepte de poesia.

    Enguany les biblioteques, les llibreries, les universitats,... el món de les lletres, de la música, del teatre, de l’art! commemorarà el centenari del naixement de Joan Brossa, l’artista plàstic català per excel·lència.

    Joan Brossa va néixer a Barcelona un dia fred, el 19 de gener de 1919. Va morir el 1998, també feia fred. Era 30 de desembre.

    Va viure, doncs, 79 anys. Fer una breu descripció de com va ser la seva vida i de tota la seva producció artística i literària és impossible; va ser un artista en molts sentits, i va produir gran quantitats d’obres, de de guions de pel·lícules per al seu amic Pere Portabella fins a les reconegudes sextines, passant per una importantíssima producció de textos teatrals, poemes visuals, novel·les i infinitat d’obres en col·laboració amb altres artistes, com Joan Miró o Antoni Tàpies.

    No es va poder escapar de la guerra, i amb 17 anys va ser enviat al front de Lleida. Era de l’anomenada lleva del biberó. Però un accident va provocar-li una lesió ocular i va ser apartat del front.

    Una de les seves accions més rellevants per al desenvolupament i posada en valor de la cultura catalana va ser la fundació, l’any 1948, del grup Dau al Seu, juntament amb els artistes Joan Tharrats, J.V. Foix, Joan Ponç i Antoni Tàpies, entre d’altres. Dau al Set unia una tradició moderna i europea d’abans de la guerra, amb una nova generació de poetes que no havien conegut la llibertat artística a causa de la situació política.

    Gran aficionat al cinema, i feliç perquè van posar la filmoteca de Catalunya al costat de casa seva, Brossa també va escriure guions cinematogràfics. Alguns d’ells van ser duts al cinema pels directors Frederic Amat, Carlos Atanes i Pere Portabella.

    Admirador de Lorca i gran detractor de Walt Disney, Joan Brossa es va manifestar sempre a plaer; molt crític amb la premsa i amb els mitjans de comunicació, sempre es va mostrar fastiguejat per la mediocritat imperant en el món, també en el món de l’art.

    “La televisió és per distreure’s, i jo trobo que l’avorriment és una experiència molt interessant.”

    Defensor de la rigorositat i de la necessitat de treballar cada dia per assolir la inspiració, la obra de Joan Brossa és Brossa en si mateixa.

    Més informació:

    Recomanat per Marta Puig. Bib. Santa Oliva. Olesa de Montserrat.

    21/05/2019
  • El Refugi

    El Refugi

    Kitson, Mick

    Barcelona : Angle, 2018

    La història de la Sal i la Peppa és una història de coratge, de valentia  i d’amor en la qual la natura juga un paper força important.

    La novel·la narra les peripècies de dues germanes que marxen de casa per fugir d’una família desestructurada, amb una mare alcohòlica i la seva parella, un home violent i abusador. La germana gran de tretze anys, la Sal, que ha patit els abusos del “pare” , vol apartar la seva germana petita de tot el que ella ha patit i es prepara durant molt de temps per a aquesta fugida, mica en mica va comprant tot el material necessari, llegeix llibres de supervivència, mira vídeos i va aprenent tot el que cal per sobreviure i amagar-se al bosc.

    La història és entretinguda i narra uns fets molt durs, tot i que no ho sembli perquè es llegeix com una novel·la d’aventures, però l’autor, ens va relatant, de mica en mica a través de la Sal, uns fets molt greus que  han portat a la Sal a prendre una decisió tan important per la seva vida i protegir la de la seva germana. La novel·la mostra com l’amor fraternal ens pot portar, a vegades,  a prendre decisions extraordinàries que requereixen d’una gran dosi de valentia i empenta.

    Al llarg de la narració anem coneixen a les dues germanes, la Sal, una noia intel·ligent i racional i pràctica i la Peppa, una nena amb un peculiar sentit de l’humor i a voltes descarada. Aquests són els personatges principals de la narració junt amb un tercer, la Ingrid, una dona que també viu al bosc i que tindrà un paper important en les seves vides i les ajudarà a guarir les ferides de l’ànima.

    Aquesta és la primera novel·la de Mick Kitson. L’autor va néixer a South Wales (Gran Bretanya) i va estudiar llengua anglesa a la universitat de Newcastle. Va treballar de periodista abans de dedicar-se a la docència. Actualment viu a Escòcia amb la seva família.

    Més informació:

    Recomanat per Mª Antònia Bisbal. Bib. Central. Igualada.

    21/05/2019
S'estan mostrant 1-10 de 500 resultats
Pàgina de 50