Els bibliotecaris recomanen

  • La Pedra de paciència

    La Pedra de paciència :

    Rahimi, Atiq

    Barcelona : Empúries, 2009

    Atiq Rahimi nascut a Kabul  l’any 1962, es va exiliar al Pakistan primer i des d’allà va aconseguir obtenir asil polític a França. A París va seguir estudiant i s’ha dedicat a la comunicació audiovisual i a l’escriptura. La seva primera obra ja va ser tot un èxit: “Terra i cendres” de la qual es va fer una  versió cinematogràfica premiada al festival de Cannes. Amb “La pedra de paciència” va obtenir el premi Goncourt, el més prestigiós de la literatura francesa a l’any 2008.

    El subtítol de la novel.la  “Sangué sabur” fa referència a una imatge de la mitologia persa, una pedra a la qual es pot explicar totes  les desgràcies que ens poden arribar al llarg de la nostra vida i aconseguir d’aquesta manera l’alliberament del patiment.

    En la novel.la “ la pedra de la paciència “ és el marit de la protagonista, que es troba en estat de coma a qui va explicant totes les desgràcies que li han passat i que encara li passen tot esperant l’alliberament.

    Aquest llarg monòleg es trenca de tant en tant per la realitat de la guerra, els bombardeigs, la presència de les seves filles.. A través del seu testimoni, es veu la crítica situació en que viu l’Afganistan, la subjugació de la dona davant aquesta cultura que la ignora i la utilitza, el clam contra la violència i la guerra, un relat però magníficament escrit i amb un final sorprenent.

    Més informació:

    Recomanat per Glòria Sánchez. Bib. Josep Roca i Bros. Abrera.

    15/11/2019
  • Una Història negra

    Una Història negra

    Lattanzi, Antonella

    Barcelona : La Campana, 2018

    Antonella Lattanzi (Bari, 1979) és una nova veu de la literatura italiana. Va debutar amb un recull de contes i el 2010 va publicar la seva primera novel.la Devozione. Tres anys més tard arribaria la novel·la Prima che tu mi tradisca, amb la qual va ser finalista del Premi Stressa, i el 2017 Una història negra. Col.laboradora dels diaris La Stampa i La Repubblica,  és autora dels guions de les pel·lícules Fiore, de Claudio Giovannesi (2016), i 2night, d’Ivan Silvestrini (2016). Va ser una de les autores convidades al festival literari #BCNegra19.

    A Una història negra, ambientada en un ferragosto terrible a la ciutat de Roma, la Carla és una dona jove que ha viscut durant vint anys amb el pare dels seus fills que és en realitat  un maltractador, però un bon marit i pare de cara a la societat. Mai, però,  ha tocat els seus fills, als qui adora. Després de la separació, un dia la filla petita li demana que el seu pare pugui celebrar el seu aniversari i aquella nit, el Vito desapareix.

    Finalment, apareix mort al cap d’uns dies en un abocador. La Carla és considerada la principal sospitosa de l’assassinat i serà empresonada, a l’espera de judici. En aquesta novel.la de gènere policíac no només veiem una trama de l’assassinat sinó especialment a una víctima de violència de gènere que és acusada de manera ferotge per una societat molt masclista encara avui dia.

     
     

    Més informació:

    Recomanat per Glòria Sánchez. Bib. Josep Roca i Bros. Abrera.

    15/11/2019
  • Torno del bosc amb les mans tenyides

    Torno del bosc amb les mans tenyides

    ?krabec, Simona?

    Barcelona : L'Avenç, 2019

    Fils de pensament, records d’infantesa, instantànies de sales d’espera, retalls de paisatge, “flaneureses” per carrers de ciutats d’arreu... La Simona ens explica la seva història, la d’una nena rossa als Balcans que ara té cinquanta anys.

    L’autora, és assagista, crítica literària, traductora i observadora. Ha publicat de tres assajos: L’estirp de la solitud (2002), L’atzar de la lluita (2005) i Una pàtria prestada (2017). Ha traduït, del català a l’eslovè, Barbal, Cabré, Calders, Moncada. De tornada, ens ha anostrat autors eslovens com Jančar, Mozetič, Kiš, Šalamun. Viatja molt i viatja sola.

    El llibre avança amb petits capítols de dues o tres pàgines, alguns de poques frases. Arrenquen al raig del títol, inici d’una frase que ja ha caçat aquella instantània i situa la lectura de ple amb la sorpresa i l’emoció viva.  Com la que dona nom al llibre “Torno del bosc amb les mans tenyides pel suc dels nabius silvestres”.  Es vertebra en quatre parts (La fugida, El mimetisme, Les olors i Els desequilibris) encapçalada cadascuna per una fotografia en blanc i negre de la mateixa autora. La fotografia, com un petit capítol més, ens transmet les emocions d’aquell tram del viatge interior.

    Amb mirada analítica i poètica ens parla d’identitat, de com és que fent tots aquests viatges cap avió no la porta a casa. “Qui ha emprès el viatge, mai no pot tornar exactament al mateix lloc d’on ha sortit. El camí recorregut ens ha canviat per sempre.”

    Una lectura inclassificable o multietiqueta. És assaig identitari, és narrativa de viatges, és autobiogràfic, és prosa poètica. Un llibre on trobar o reconèixer el nostre lloc. Acceptarà que ens hi submergim llargament o que en prenguem bocinets a estones esgarrapades de lectura.

    Un parell de fragments des d’on fer un tast:

    “Fotografio per aprendre a mirar i escric per desempallegar-me dels models de comportament obligatoris. No puc impulsar cap canvi si no trobo la manera de fer quallar el meu inconformisme en una expressió que pugui ser transmesa.               

    Viatjo perquè confio que la fricció amb el desconegut i el conflicte provocat pels punts de vista incompatibles em canviïn. La identitat és sempre una negociació. Som el que volem ser. Som fins on ens atrevim a ser. No n’hi ha prou amb veure, sentir, descobrir, conèixer. La llunyania ens transforma només si estem disposats a aguantar el sotrac. No es pot viatjar d’una manera plàcida o fàcil.
    El contacte amb la diferència ens roba totes les seguretats.”

    De Em convertiràs en una fotògrafa! p.105                                         

    “L’oblit quotidià, pràcticament imperceptible, ens converteix en éssers més genèrics, en persones una mica bescanviables que s’acontenten fàcilment amb les emocions suplantades i els records aproximats. Amb l’edat, ens comencem a distanciar sigil·losament de tot allò que hem viscut.

    Primer desapareixen les persones perquè són el tresor més important, el pes més feixuc de qual ens haurem de desprendre abans no es desarmi la tempesta. Cal acostumar-se a les pèrdues irreparables. Llavors oblidem els llocs, les olors, els contorns precisos, els detalls ínfims. Fins que els records es tornen borrosos com si els ulls ja no sabessin enfocar bé.”

    De Estic començant a oblidar els noms... p. 38

    Més informació:

    Recomanat per Angès Peiró. Bib. Central. Terrassa.

    15/11/2019
  • La Llogatera de Wildfell Hall

    La Llogatera de Wildfell Hall

    Brontë, Anne,

    Mallorca : El Gall editor, 2013

    Anne, la petita de les germanes Brönte, és segurament la més desconeguda de totes tres. És recordada principalment per la seva primera novel·la Agnes Grey, publicada al mateix temps que Cims borrascosos de la seva germana Emily. La segona que ens ocupa, The Tenant of Wildfell Hall (1848) fou un escàndol per a l’època victoriana, i de fet, la mateixa autora ho explica en el pròleg que succeeix a la primera edició.

    I és que aquesta obra és sens dubte una de les primeres novel·les considerades feministes que aborda justament la violència masclista des del punt de vista de la protagonista, la Helen Graham, a través del seu diari personal. Una dona que abandona al seu marit agressiu, alcohòlic, gelós i controlador; i escapa amb el seu fill a una mansió abandonada des de fa anys, amb el que tot això li comportarà.

    Si ens fixem, molt abans de la Nora de Casa de nines (1879) de Henrik Ibsen, la Helen ja dona el cop de porta a la seva situació. Es tracta, doncs, d’un clàssic imprescindible malgrat la duresa de les escenes descrites, que encara avui dia ens sorprèn i ens colpeix.  

    Més informació:

    Recomanat per Núria Tuset Páez. Bib. Can Mulà. Mollet del Vallès.

    15/11/2019
  • Corazón gigante

    Corazón gigante

    Arroyomolinos : Surtsey, DL 2016

    Fusi (Gunnar Jónsson), un home solter de 43 anys, encara viu amb la seva mare. La seva vida quotidiana es caracteritza per una rutina monòtona. L'aparició a  la seva vida de la vibrant Sjöfn (Ilmur Kristjánsdóttir) i la jove veïna Hera (Franziska Una Dagsdóttir) faran trontollar tots els seus antics hàbits. Una història sobre el poder de l’amor i la generositat, les segones oportunitats, i el poder de viure que ens reconcilia amb la vida; i amb una inoblidable interpretació de Gunnar Jónsson (Rams: El valle de los carneros, 2015 i Heartstone: Corazones de hierro, 2016).

    Corazón gigante (Fúsi, 2015), la cinquena pel·lícula del director islandès Dagur Kári (Un buen corazón, 2009), ha estat produïda pel director Baltasar Kormákur. Guanyadora dels Premis a Millor Pel·lícula, Millor Actor i Millor Guió del Festival de Tribeca (2015) i el Premi a Millor Actor a la Seminci de Valladolid (2015).

     

    Més informació:

     

     

     

    Recomanat per Glòria Massana Figueras. Biblioteca el Molí de Molins de Rei.

    15/11/2019
  • Somos las nietas de las brujas que no pudisteis quemar

    Somos las nietas de las brujas que no pudisteis quemar

    Tres Voltes Rebel

    Barcelona : Bruguera, 2019

    Manifest feminista autobiogràfic de Tres Voltes Rebel, o Ame Soler, una de les joves promeses de la il·lustració al nostre país, que ens empodera i recorda que res podrà amb nosaltres.

    La història narrada en primera persona ens explica el que ha estat la vida de l’autora des del seu naixement. Començant per l’escola, passant pel creixement, l’adolescència i la dura etapa de maduresa amb la que el masclisme ens va frenant, ens va tallant les ales. Ame Soler posa veu a la comunitat feminista que té com a premisses la valoració personal, el dret a triar i la llibertat.

    La història i el relat creat a partir de les imatges et transporten a la part més fosca i més lluminosa de la vida de l’autora. El maltractament viscut durant la seva primera relació està molt ben plasmat a partir de les il·lustracions i aconsegueix encongir-te el cor només amb la foscor i patiment que transmeten.

    Sincer, poètic i punyent, un relat amb una visió pròpia del feminisme.

    Més informació:

    Recomanat per Verónica Cano. Bib. Viladecans

    15/11/2019
  • El Pequeño libro del cuidado del planeta

    El Pequeño libro del cuidado del planeta

    Dyer, Harriet

    Barcelona : Zenith, junio de 2019

    Entre tots ens estem carregant el planeta i encara no som prou conscients, ni ciutadans, ni governants del desastre que estem provocant.

    Aquest petit llibre posa en relleu algunes dades per tal que ens adonem del què està succeint, a la vegada que ens ofereix trucs i gestos que podem fer de manera individual.

     

    “Cuando hayas cortado

    el último árbol,

    pescado el último pez

    y contaminado el último

    rio, te darás cuenta

    de que el dinero no

    se puede comer”

    Provervio de nativos americanos Cree

    Recomanat per Núria Paule. Biblioteca del Casino de Manresa

    13/11/2019
  • La maldición de la flor dorada

    La Maldición de la flor dorada

    Madrid : Sony, cop. 2007

    Pel·lícula realitzada l’any 2006 sota la direcció del reconegut cineasta xinès, Zhang Yimou. El film està ambientat a la Xina de la dinastia Tang i narra les interioritats dels seus membres. A la Xina imperial s’hi està a punt de celebrar el Festival Chong Yang i, per aquest motiu, arriben, de forma inesperada, l’Emperador i el seu fill, el Príncep Jai. El que hauria de ser un  retrobament joiós, deixa de ser-ho tan bon punt es descobreixen secrets ocults i embolics familiars del tot enrevessats. L’obra destaca pel seu gran desplegament visual i captiva a l’espectador, alhora que el transporta a èpoques remotes de la història xinesa.

    La pel·lícula va ser guardonada amb diversos premis, d’entre els quals destaquem l’Oscar a millor vestuari l’any 2006.

    Més informació:

    Zhang Yimou a les Biblioteques

    Recomanada per Sol Teixidó. Bib. Ernest Lluch i Martín de Vilassar de Mar

    12/11/2019
  • Set cases a França

    Set cases a França

    Atxaga, Bernardo

    Madrid : Alfaguara, cop. 2009

    Bizitza bizitza da,
    handiena;
    kentzen duenak
    kentzen du dena.

    La vida és la vida,
    i és el més gran;
    el qui la treu
    ho treu tot.

    Amb aquest poema de Bernardo Atxaga (Joseba Irazu Garmendia), que pertany a l'obra "Abenduak 29" (Resistència, 2005 ) del músic Jabier Muguruza, l'escriptor ens parla d'un dels temes centrals de la novel·la Set cases a França, publicada quatre anys després: la violència envers les persones.

    En aquesta ocasió Bernardo Atxaga abandona l'espai físic d'Obaba, on es situen la majoria de les seves obres, i ens desplaça al cor de la selva congolenya sota el domini del Rei de Bèlgica, Leopold II, en plena època colonial.

    Yangambi, any 1903, el lloc on està aixecada l'estació militar d'un destacament de la Force Publique. Les diversions són escasses, la celebració de torneigs de tir, l'alcohol i les cartes són la rutina d'una dotació de l'exèrcit desmotivada i corrupta. El capità Lalande Biran, poeta , pintor aficionat i traficant de matèries primeres (marfil i caoba) compra a la seva dona la setena casa a França amb als beneficis d'aquests ingressos il·legals. Claus en la història són també el tinent Van Thiegel, ex legionari que col·lecciona conquestes amoroses i l'oficial Chrysostome, el criat Donatien i el cap de cambrers Livo, tots ells part de la dotació d'aquest campament.

    Les coses canvien quan el rei Leopold II i una delegació vol visitar el Congo i l'aquarterament de Yangambi és el designat per l'ocasió.

    La denúncia de la part més obscura de l'ésser humà se serveix en safata en el decurs de la novel·la i es fa amb humor, suavitat i dinamisme.

    Bernardo Atxaga (Asteasu, Guipúscoa, 27 de juliol de 1951) és poeta i escriptor de literatura infantil i juvenil. Ha publicat també novel·la i assaig. Les seves obres estan traduïdes a diverses llengües i algunes d'elles s'han dut al cinema. És membre de ple dret de la Reial Acadèmia de la Llengua Basca des de 2006 i membre de Jakiunde, Acadèmia de les Ciències, de les Arts i de les Lletres. L'any 2019 rep el Premio Nacional de les lletres espanyoles pel conjunt de la seva obra.

    Més informació:

    Recomanat per Antonio Muñoz Segura. Bib. Les Voltes. Sant Vicenç dels Horts

    12/11/2019
  • Cómo estudiar y redactar un examen de desarrollo

    Cómo estudiar y redactar un examen de desarrollo

    Rojo, José Vicente

    Sevilla : 7 Editores, 2017

    El llibre va dirigit als opositors que estudien sols, en grup, així com també als preparadors d'aquests. Però en general és útil per qualsevol persona que s'hagi de presentar a un examen, ja sigui oral o escrit, on calgui utilitzar paraules per explicar un tema a algú.

    El contingut del llibre es basa en l'experiència de l'autor, que va ser opositor i posteriorment preparador d'opositors a diversos cossos de l'Administració durant més de 25 anys. Conté consells sobre els errors en què pots caure i com corregir-los, tot i que l'autor diu que són "normes" i no només consells. No esperis en canvi un llibre teòric sobre el procés d'aprenentatge, ni els millors hàbits d'estudi.

    El llibre també inclou un capítol específic per als opositors i preparadors i les relacions entre ells; i un altre capítol per aquells que us prepareu exàmens de supòsits pràctics amb respostes més breus.

    Si us esteu preparant per un examen tipus test, us recomanem un altre llibre publicat per l'Editorial MAD "Como estudiar para un examen tipo test" (2010).

    També us recomanem la visita del bloc de la Patricia Israel amb consells i tècniques d'estudi i vídeos, per rendir més i ser efectius amb el nostre temps d'estudi.

    Recomanat per Cristina Ruiz. Biblioteca Vapor Badia de Sabadell

    12/11/2019
S'estan mostrant 1-10 de 500 resultats
Pàgina de 50