Els bibliotecaris recomanen

  • El mundo está en venta: la cara oculta del negocio de las materias primas

    El Mundo está en venta :

    Blas, Javier

    Barcelona : Península, mayo de 2022
    > Veure disponibilitat a l’eBiblio

    Les empreses encarregades de la compravenda de matèries primeres mouen 17 bilions de dòlars a l'any, és a dir, un terç de l'economia global. No obstant, desconeixem d’on procedeixen. Javier Blas i Jack Farchy expliquen  un dels  aspectes menys coneguts de la globalització: les activitats de les empreses que compren, acumulen i venen els recursos del planeta.
    Aquesta és la història d'un petit grup d'empresaris que es van convertir en els principals actors de l'economia internacional. Sota la mirada dels reguladors i han pres part en la sociopolítica de molts països del món per tal de poder garantir que les mercaderies arribessin als mercats occidentals.  

    *Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

    23/09/2022
  • Gestión operativa de tesorería

    Gestión operativa de tesorería :

    Llorente Pardo, Susana

    [Madrid] : Ediciones Paraninfo S.A., [2022]

    L'elaboració de documents de cobrament i pagament requereix un coneixement de legislació vigent. Amb aquest manual coneixeràs la normativa mercantil i fiscal aplicable a les diferents operacions financeres, i aprendràs a confeccionar aquests documents; a més,  i a analitzar  els mètodes i funcions de control de la tresoreria i els càlculs corresponents a la seva gestió. Inclou exercicis resolts i activitats d'autoavaluació. 

    *Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

    23/09/2022
  • Planificación de la auditoria

    Planificación de la auditoria

    Pelazas Manso, María Ángeles

    [Madrid] : Paraninfo, [2022]

    Aquest manual explica les normes que regulen l'actuació de l'auditor o signatura d'auditoria, la seva planificació i problemàtica i la documentació de treball necessària que ha de servir per redactar l’informe d'auditoria.
    A més, s'estudien els procediments de control intern d'una empresa que ha de revisar l'auditor, i s'assenyalen les avaluacions realitzades en aquest àmbit i les limitacions del control intern. Finalment, inclou els bases per aconseguir conèixer les empreses, la comunicació amb elles, en el sentit més ampli, inclosa la comunicació verbal, establint la importància del lideratge i les habilitats socials i personals necessàries per a integrar-se en un equip de treball. 

    *Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 
     

    23/09/2022
  • Ceniza en la boca

    Ceniza en la boca

    Navarro, Brenda

    Madrid, España : Sexto Piso, marzo 2022
    > Veure disponibilitat a l’eBiblio

    Aquesta és la història de la Nel, una noia mexicana a Madrid, que ha de recollir les cendres del seu germà Diego, que es va tirar per un balcó. Amb un monòleg, la Nel repassa la història dels dos germans a Mèxic, criats per l’avia mentre la mare treballava a Espanya. Descriu l’arribada a Madrid, ciutat que no van entendre ni els va acollir, el seguit de feines que han hagut de fer com immigrants per guanyar-se al vida. 
    Una novel·la dura, on veiem l’evolució de la protagonista, que rep els cops de la vida. Un relat feminista, anticolonial que reivindica les seves arrels mexicanes i critica el racisme. 

    *Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 
     

    23/09/2022
  • El Todo

    El Todo

    Eggers, Dave

    Barcelona : Literatura Random House, mayo de 2022

    Una novel·la que combina suspens, sàtira i que aconsegueix mantenir l’atenció del lector i que ens fa reflexionar sobre el mon d’avui

    Una gran plataforma comercial  que monopolitza i controla molts àmbits de la vida dels ciutadans, és considera com una empresa d'èxit. La protagonista, Delaney Wells es presenta a un dels llocs de treball perquè vol canviar des de dins les pràctiques abusives de l’empresa sobre la vigilància de les persones. Però els ciutadans estan d’acord amb cedir gratuïtament les seves dades a canvi de serveis? preferim que algú altre prengui decisions per nosaltres?

    *Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

    23/09/2022
  • Rutas : el mundo en bici

    Rutas : el mundo en bici

    London : DK, 2022

    Des del prestatge avui us presentem aquesta guia visual. Conté 100 rutes repartides per tot el món, pensades per a fer en bicicleta. Sri Lanka, Menorca, Escòcia.... podrem escollir ciutat i continent per pedalar sense aturador!

    Podrem fer la ruta “Kentucky Bourbon Trail” on farem una ruta per carretera per les destil·leries de la zona de Kentucky.

    Al Japó podem fer una ruta per ponts que connecten les diferents illes, el darrer dels quals és un dels ponts sospesos més grans del món amb més de 4 km de llargada.

    De cada itinerari en trobarem el mapa, els quilòmetres, el desnivell i el tipus de superfície. També ens recomanen gastronomia local, incidències climàtiques o recomanacions artístiques locals.

    També obtindrem un enllaç al web de l’editorial on podrem descarregar les rutes en format GPX per poder-les descarregar al telèfon mòbil.

    Cicloturisme al catàleg Aladí
    - Ruta pels ponts de Shimamami Kaido al Japó

    23/09/2022
  • Don’t stop believing

    El amor lo puede todo, la fe mueve montañas, no hay mal que por bien no venga, mientras hay vida hay esperanza… Bueno, algo tienen que decirte”, concluye Aileen Wuornos después de su condena a muerte.

    Por mucho refrán buen rollista al estilo de Mr. Wonderful con el que pretendan adoctrinarnos, la vida no es fácil, especialmente si has crecido en un ambiente desestructurado donde la marginalidad y los abusos están a la orden del día. Ese es el caso de la protagonista de Monster (Patty Jenkins, 2003), un biopic de la primera serial killer femenina. Prostituta desde los trece años y desencantada de su existencia, le da a Dios su última oportunidad antes de quitarse la vida. El todopoderoso le responde enviándole a Selby. Enseguida, ambas establecen una relación en la que cada una representa un apoyo emocional, un ancla, un motivo para continuar. Lee se erige en la protectora y proveedora de su joven compañera mientras Selby “se deja querer”.

    Para Lee la vida ha sido como la noria gigante, roja y amarilla, que admiraba en su infancia. Anheló subir a ella pensando que sería el viaje de su vida. Cuando por fin lo consiguió, vomitó antes de dar la primera vuelta. Nombrada Monster por su grandiosidad, la noria apabullaba con su tamaño: ¿cómo no temerla y admirarla a la vez? Sin embargo, solo hacía aquello para lo que había sido diseñada: girar monótonamente en el sentido de las agujas del reloj.

    Al igual que la noria, ¿está nuestro destino diseñado de origen? ¿Es el mal como concepto puro una característica del ADN o somos una pizarra en blanco y el tránsito al lado oscuro lo provoca un entorno hostil? Wuornos tenía todas las papeletas para pertenecer al segundo grupo. Y lo inevitable llegó: diferencias con la ley, hurtos, peleas, robos y, finalmente, asesinato.

    Patty Jenkins nos invita a presenciar en su ópera prima como la vida de Lee se desmorona paso a paso, aunque luche denodadamente por reconducirla, a veces con ingenuidad, como cuando pretende escalar de prostituta a secretaria, comprarse un coche y una casa y disfrutar del american way of life sin que su pasado sea un obstáculo.

    Presionada por su amante, Lee vuelve a la prostitución, y es entonces cuando se produce el punto de no retorno. Un cliente la ataca con violencia, la agrede sexualmente y amenaza su vida. En una escena catártica en la que la noria gira a mil revoluciones, Aileen se deja ir, dispara con rabia y rencor por una vida de sufrimiento. Como espectadores, perdonamos su violencia desmedida al entender la necesidad de castigar a su agresor, de compensar y devolver el mal recibido, pero no tardaremos en abandonarla a su suerte cuando una descontrolada Monster, deseosa de conservar a su lado a la única persona que le ha mostrado cariño, empieza a sentirse acorralada, sin rumbo y vuelve a asesinar indiscriminadamente.

    Charlize Theron ganó un Oscar, un Globo de Oro y otros premios reconocidos por su interpretación, reflejando de manera realista a una Wuornos destartalada, poco atractiva y vigorosa en sus ademanes. Aun así, parece que su mayor mérito no es actoral, sino que residió en atreverse a prescindir de lo que se consideraba su mayor baza: su belleza. La actriz engordó y mostró fealdad. Se rumorea que lo hizo para disgusto de los productores ejecutivos, que pensaban que tendrían en cartel la historia de una lesbiana sexy.

    Sin embargo, lo que la directora pretendía con su primer largometraje era centrarse en la mente y psique de este carácter peculiar. Jenkins es una directora poco prolífica que escoge cuidadosamente sus proyectos. Después de Monster, estrenada el año 2003, no rodó otra película hasta Wonder Woman (Patty Jenkins, 2017).

    El otro puntal de la historia es Selby, amante de Lee. Aunque Christina Ricci interpreta bien a este personaje, queda eclipsada por su compañera. Con una larguísima trayectoria a sus espaldas cuando participó en Monster con 23 años, Ricci consigue representar el papel de lesbiana reprimida y niña caprichosa que necesita, o más bien exige, la protección de su compañera.

    Monster es una película triste y desesperanzadora que solo nos permite dos momentos en los que pensamos que el amor triunfará. Ambos están subrayados por magníficas canciones: la siempre esperanzadora Don’t stop believing, que nos acompaña en la pista de patinaje, y Crimson and Clover, que suena durante la escena del motel en la que se produce por fin la consumación física de su relación. El trébol carmesí no ofrece la suerte necesaria para un cuento con final feliz.

    Para finales felices mejor recurrir a Mr. Wonderful.

    Crítica elaborada per Eva Nuñez de la Biblioteca Can Pedrals de Granollers en el marc del projecte Escriure de cinema.

    22/09/2022
  • Leaving Las Vegas

    Leaving Las Vegas

    Madrid : Universal, [2007]

    Estimar algú i acceptar-lo tal com és

    El protagonista de la pel·lícula Leaving Las Vegas (Mike Figgis, 1995) ha entrat en una espiral d’autodestrucció de la qual ja no pot escapar. El fet desencadenant va ser que la seva dona el va abandonar i va endur-se el seu fill. Aquest va ser un canvi inesperat en el rumb de la vida de Ben Sanderson (Nicolas Cage), el qual va focalitzar la seva vida partir d’aquell moment cap a un únic objectiu destructiu: submergir-se en l’alcohol, fins al punt que va decidir anar-se’n a Las Vegas per morir ofegat de tanta beguda. Un suïcidi premeditat a la Ciutat del Pecat, envoltat de llums hipnotitzadores, joc desenfrenat i beguda a totes hores.

    Enmig de la voràgine de Las Vegas i de l’alcohol, Ben troba Sera (Elisabeth Shue), una bella i jove prostituta que ell s’imaginarà com un àngel. Sera és una ànima solitària com Ben. Està encadenada a una relació sàdica i malaltissa amb el seu proxeneta, Yuri, que està barrejat en negocis foscos: quan pressent que la seva mort s’apropa per mà d’uns mafiosos armats, Yuri fa fora Sera abans que arribin.

    Nicolas Cage i Elisabeth Shue van ser nominats als premis Oscar pels seus papers a la pel·lícula, però només ell el va acabar guanyant.

    Ben i Sera són dues ànimes solitàries i torturades que s’estimen i s’accepten amb totes les conseqüències. Quan estimem, hem d’aprendre a acceptar l’altre tal com és, no l’hem de voler modelar com va fer Pigmalió. Fins a quin punt ho hem de fer? Quin és el moment, si n’hi ha un, en què hauríem d’intervenir en els actes de la persona que estimem si veiem que s’està autodestruint?

    Al llarg de la pel·lícula veiem diferents escenes on es mostra Sera en un primer pla, mentre ella explica el que ha viscut i el que sent per Ben. L’espectador no veu mai el seu interlocutor, possiblement un terapeuta. Així, l’espectador s’endinsa en primera persona al patiment, l’angoixa i la soledat d’aquesta jove. Com si es dirigís directament a l’espectador quan parla, interpel·lant-lo, per dir-li que potser al seu voltant hi ha algú que està tan sol i que pateix tant com ella, que potser podria allargar-li la mà.

    La història que ens explica la pel·lícula està basada en una novel·la autobiogràfica de John O’Brien, que es va suïcidar l’any anterior al de producció del film.

    L’any 2002 el grup espanyol Amaral fa referència a Nicolas Cage i a la pel·lícula en la seva cançó Moriría por vos, que forma part de l’àlbum Estrella de mar. Molts de nosaltres encara recordem una frase molt repetida de la cançó: «Como Nicolas Cage en Leaving Las Vegas».

    La primera escena de la pel·lícula ens mostra en Ben al supermercat, amb ulleres de sol, que du un carro fins al capdamunt de begudes alcohòliques. Són litres i més litres d’alcohol, amb els perills que comporten, així que ja intuïm que la caiguda al pou serà profunda. Com més avall es cau, més difícil és tornar a la superfície.

    En un parell d’escenes veiem un taxi amb un cartell al damunt que du la foto de Mike Figgis, el director de la pel·lícula, i el nom de la seva productora Red Mullet.

    Hi ha una escena del film en la qual veiem com en Ben fa la maleta per anar-se’n a viure amb Sera. Hi ha una inconsistència amb les quantitats d’alcohol del got: en una mateixa seqüència el got està gairebé mig ple, després està gairebé buit i finalment el veiem ple quan se’l beu. Podria ser un descuit si van fer diferents preses de l’escena, però també podria ser un joc de perspectives (el got el pots veure sempre mig ple o mig buit), p potser tot forma part dels deliris d’en Ben, causats per l’alcohol, que hem anat experimentant en altres ocasions al llarg de la pel·lícula.

    En una escena que té lloc a una piscina, al fons de la qual està en Ben bevent d’una ampolla, se’ns mostra clarament que ell s’està ofegant psicològicament a causa de l’alcohol. Veiem un tros de l’escala de la piscina, la sortida, i veiem Sera que baixa: ella podria ser el seu salvavides si ell decidís aferrar-s’hi, però sembla que el seu àngel, com Ben la considera, ha fet tard. El rpotagonista ja està massa enfonsat, la foscor del fons del pou on es troba és massa densa i compacta per trobar-hi una fina escletxa de llum.

    L’última escena que comentarem és la d’en Ben al Casino, a la taula de jocs. La música s’atura, un dau giravolta a l’aire, no sabem què sortirà. Es fa referència a les circumstàncies atzaroses de la vida, a tot allò que no podem controlar.

    En resum, la pel·lícula ens fa reflexionar sobre els perills de l’alcohol, sobre la nostra actitud quan un entrebanc s’interposa en el nostre camí, sobre els fets atzarosos que ens anem trobant, sobre l’amor i el fet d’estimar algú i acceptar-lo tal com és, sense haver d’interpretar un paper davant d’aquesta persona. La pregunta que ens fem al llarg de tota la pel·lícula és: ¿com actuaríem o hauríem d’actuar per ajudar a un ésser estimat que es trobés en una situació d’autodestrucció com el protagonista de la pel·lícula? Podríem ajudar-lo encara que s’hi negués?

    Crítica elaborada per Gemma Rosas de la Biblioteca Can Pedrals de Granollers en el marc del projecte Escriure de cinema.

    22/09/2022
  • Ves amb compte amb el que desitges

    El graduado (The Graduate, Mike Nichols, 1967) destaca per l’originalitat del seu guió, per la seva banda sonora, i, sobretot, pel seu sorprenent final. En Benjamin i l’Elaine aconsegueixen fugir junts, ¿però això els fa feliços? És evident que no ens trobem amb el típic final ensucrat de les comèdies romàntiques que estem acostumats a veure, sinó d’un desenllaç ambigu, molt subtil i proper a la crua realitat de la vida.

    Abans d’analitzar l’escena final, caldria parlar de les escenes anteriors que li serveixen de contrapunt, sobretot pel que fa al ritme. Per impedir el casament de l’Elaine, en Ben condueix a tota velocitat el seu impecable Alfa Romeo cap a Santa Bàrbara. A prop del seu destí, es queda sense benzina. Abandona el cotxe. Corre a peu fins a arribar a la descomunal església presbiteriana on es troba l’Elaine. Entra per la porta de darrere i, des de dalt, amb el gest d’un Crist crucificat, crida com un boig el nom de la noia. En un primer moment, ella no reacciona, però després de contemplar els rostres desencaixats de ràbia dels seus pares, decideix córrer cap a ell. La tensió ambiental arriba al seu clímax quan irromp la violència física: en Benjamin colpeja el pare de la núvia per desfer-se d’ell, que el té agafat, i la senyora Robinson bufeteja la seva filla. Finalment, els dos joves aconsegueixen escapar gràcies a l’enginy de Ben, que bloqueja la porta d’entrada de l’església amb una enorme creu, i a la sort: la parella aconsegueix pujar a un autobús molt oportú que troba durant l’escapada.

    El ritme frenètic de la fugida contrasta amb l’aparent calma de l’escena final a l’autobús. És una calma només aparent, ja que, com veurem, està carregada d’una gran tensió psicològica. L’escena a l’església és un acte impulsiu i extrem que necessàriament ha de marcar les vides dels dos. Hi ha un context social al qual els personatges, a partir d’ara, s’hauran d’enfrontar. I Mike Nichols no vol maquillar aquesta realitat. La parella no es fa cap petó en cap moment, ni s’abraça. Tampoc és aplaudida amb fervor per un públic que l’observa entendrit. Ben al contrari, el panorama és molt diferent. En Ben i l’Elaine pugen suats a l’autobús. Ella va vestida de núvia i ell vesteix informal, amb una samarreta i un anorac mal posat. Amb l’excitació de dos nens entremaliats, es dirigeixen als seients del final del vehicle per poder veure des d’allà si els segueixen. No hi ha cap viatger amable que els convidi a seure al costat. Ni cap somriure còmplice. Només hi ha el silenci i molts ulls que se’ls miren de fit a fit, alguns d’ells amb una certa hostilitat, amb mirades acusadores, com si fossin intrusos que ocupessin un lloc que no els pertanyés.

    La càmera mostra, a través d’un primer pla, un únic i molt breu intercanvi de mirades. Uns segons d’eufòria compartida que deixen pas a uns quants somriures discrets i intermitents. Primer somriu ella. A continuació ho fa ell. Aleshores ella busca la mirada d’ell, però no la troba perquè en Benjamin està totalment absent. De sobte, han anat a parar al territori de la insatisfacció. En Ben i l’Elaine estan junts. No obstant això, es troben sols, cadascú amb si mateix, provant d'encaixar aquesta nova insatisfacció que neix, paradoxalment, del fet d’haver aconseguit allò que volien. Caldria recordar en aquest punt aquella famosa cita d'Oscar Wilde: “Ves amb compte amb el que desitges, perquè es pot fer realitat”.

    Ja dins de l'autobús sona The sounds of silence, la mateixa cançó que Nichols va triar pel començament de la pel·lícula. El cercle es tanca. Allà se'ns mostrava un Benjamin que travessava, profundament apàtic, la cinta transportadora de l’aeroport de Los Angeles. És com si ara tornés a la primera casella de joc, però aquest cop amb l’Elaine. “El silenci és com un càncer que s'expandeix”, com diu la cançó de Simon & Garfunkel.

    Crítica elaborada per Mar Miras de la Biblioteca Can Pedrals de Granollers en el marc del projecte Escriure de cinema.

    22/09/2022
  • Un lugar en la cumbre

    Un Lugar en la cumbre

    Barcelona : Manga, cop. 2006
    > Veure disponibilitat a l’eBiblio

    Deslligar-se del passat obrer

    Descalçat i amb uns mitjons apedaçats. El tren arriba a Warnley i Joe Lampton (Laurence Harvey) es calça unes sabates noves i lluents. Sense diàleg i amb molt pocs plans, ja sabem que el protagonista ha arribat a la ciutat per trepitjar-la fort.

    Un lugar en la cumbre (A room at the Top, Jack Clayton, 1959) és eminentment un drama social, un retrat del xoc de classes a l’Anglaterra dels anys cinquanta. La hipocresia de la burgesia i l’autocomplaença de la classe obrera són descrites a la perfecció en aquesta cinta mítica del Free Cinema, moviment que va revolucionar el cinema britànic entre els anys cinquanta i seixanta, que beu directament del Neorealisme italià i la Nouvelle Vague francesa.

     

    El film té, sense dubte, una estructura hereva dels millors melodrames, combinada amb una profunda càrrega social que posa en relleu tota la tristesa de la vida urbana i la impossibilitat de fugir de la nostra herència de classe. Els personatges estan construïts d’una manera excepcional a través d’unes interpretacions magnífiques.

    Pel que fa a l’argument, Joe Lampton es presenta com un social climber que prové d’una ciutat obrera de províncies per treballar com a oficinista a l’Ajuntament de Warley. Poc temps després, coneix la Susan (Heather Sears), una jove encantadora i burgesa que es converteix, de seguida, en objecte del seu desig. La vol a ella, però, sobretot, vol la seva posició.

    Simultàniament, en Joe coneix l’Alice (Simone Signoret), una dona atractiva i liberal que entra en la seva maduresa i arrossega la frustració del seu matrimoni i del pas del temps. Encara que recela de les previsibles conseqüències, s’abandona a un amor intens i clandestí amb en Joe. Compta els dies i viu amb la certesa que tots els seus moments són efímers i fugissers.

    Entre aquests dos mons, Joe Lampton té clar què vol i on ha d’arribar. No se n’amaga: busca deslligar-se del seu passat obrer i de tot allò que creu que el fa inferior. L’Alice no té cabuda en la seva vida, per sincera que sigui la seva devoció.

    Resulta colpidora la seqüència de la ruptura. Una il·luminació fantàstica ressalta encara més la bellesa i tristor del personatge encarnat per Simone Signoret. El treball interpretatiu és magnífic. No en va, Signoret s’endugué l’Oscar a la millor interpretació femenina l’any 1960.

    La cinta, rodada el 1959, va ser la primera pel·lícula del director, productor i guionista Jack Clayton, conegut per haver-se especialitzat en l’adaptació d’obres literàries al cinema, sempre amb el vessant social com a veritable protagonista. Fou un clar referent del Free Cinema, moviment sorgit de l’inconformisme social i de la lluita de classes que tenia com a objectiu fer un cinema sense coaccions i al marge dels grans estudis. El resultat va ser un seguit de pel·lícules basades sobretot en el retrat quotidià i compromès amb la realitat social de mitjans del segle XX a la Gran Bretanya.

    La cinematografia de la cinta mereix una menció a part. Com si fos el treball de carrer de Bill Brand, el retrat que es fa de la ciutat de Warnley la converteix en un personatge més del film. Els carrers empedrats, els nens bruts que juguen al carrer, les casetes obreres de totxanes i les xemeneies que fumegen ofereixen una visió realista que acompanya al protagonista de la història. El treball en blanc i negre de Freddie Francis, reconegut director de fotografia d’aquest moviment iconoclasta, resulta impecable en tots els sentits.

    Un lugar en la cumbre va gaudir d’un èxit aclaparador, com no podia ser d’una altra manera. Es va endur nombrosos premis, inclosos dos Oscar (millor actriu i millor guió adaptat). Ha passat a la història del cinema com una cinta de culte del cinema independent britànic i m’atreviria a dir que ha influenciat directors moderns tan importants com Woody Allen. No semblen casuals les referències a l’obra que es poden trobar en la cèlebre Match point (Match Point, Woody Allen, 2005). Lluny de retreure-li res al famós director novaiorquès, fora just reconèixer-li l’encert de l’homenatge. El film de Clayton una obra mestra i no es mereix menys.

    Crítica elaborada per Esther Garcia Prats de la Biblioteca Can Pedrals de Granollers en el marc del projecte Escriure de cinema.

    22/09/2022
  • La Boda de mi mejor amigo

    La Boda de mi mejor amigo

    Madrid : Columbia Tristar, cop. 2001
    > Veure disponibilitat a l’eBiblio

    La boda de mi mejor amigo (My Best Friend’s Weeding, P.J.Hogan, 1997)

    Entomar el fracàs

    Una exitosa crítica de cuina de Nova York rep la notícia que el seu millor amic (i antiga parella) es casa. És massa orgullosa per confessar el seu amor, així que dissenya un seguit d’estratègies per aconseguir guanyar, és a dir, recuperar el seu examant. No se’n surt, i aquesta és una cosa que li ve molt de nou, perquè no està acostumada a perdre.

    La boda de mi mejor amigo (My Best Friend’s Weeding, P.J.Hogan, 1997) és una pel·lícula entretinguda i amable. Tant la música com el vestuari estan ben cuidats. El film ens ven la idea ensucrada que l’amor és una relació convencional de parella on la capacitat de sacrifici per part de tots dos és un aspecte positiu per aconseguir l’estabilitat de la parella. Aquest és l’objectiu principal de l’amor.

    També podem extreure el missatge que un amic gai és un valor segur, que serveix per a tot i sempre et fa quedar bé. Sobretot si es tracta de Rupert Everett.

    El que a mi m’ha agradat és veure com el personatge encarnat per l’actriu coneguda com la núvia d’Amèrica es convertia en una perdedora, tot i que al final entomi el fracàs amb molta elegància. Com li diu el seu amic: no es guanya sempre. Sembla que ens digui que hem de gaudir del que tenim.

    La protagonista es mostra inicialment incapaç d’acceptar el seu fracàs. Es comporta d’una manera molt arrogant i prepotent, però posteriorment sembla més tolerant i, fins i tot, resignada. Aquest procés podria servir per obrir un cicle de conferències sobre els límits que cal posar en l’educació dels infants. Qui ho ha tingut sempre tot, qui no ha rebut mai un no, té més difícil acceptar el fracàs. Així que el missatge implícit del film podria ser: papes i mames, el primer no ha de ser als tres anys o abans.

    Crítica elaborada per Maria Autonell Vilalta de la Biblioteca Dos Rius (Torelló) en el marc del projecte Escriure de cinema

    23/09/2022
  • La costilla de Adán

    La Costilla de Adán

    [Madrid] : Warner Bros., [2005]
    > Veure disponibilitat a l’eBiblio

    La costella d'Adam (Adam’s Rib, George Cukor, 1949)

    Lluita de sexes en el món de la Guerra Freda

    Quan hom veu Katharine Hepburn a la pantalla gran, corre el risc de quedar tan captivat per la seva presència i pel carisma dels seus personatges que pot arribar a distreure’s per uns instants de la pel·lícula que està veient.

    La costella d'Adam (Adam’s Rib, George Cukor, 1949) és un film rodat tot just als inicis de la Guerra Freda, en el moment en què Roosevelt va batejar el famós teló d'acer que va dividir el món en dos blocs. Hollywood, que va quedar al costat dels bons, havia de marcar les pautes de conducta i el savoire faire de les parelles joves del moment.

    Tot i la distància evident entre un espectador desentrenat a escala fílmica i la pel·lícula (és impossible establir cap mena de diàleg o sentir-s'hi interpel·lat, si has nascut durant la Transició democràtica), les converses que ens mostra són d'una delicadesa exquisida. Les paraules llisquen per una superfície amable i serena, però creen el pòsit àcid on finalment es veuen arrossegats els personatges.

    Aquest és un punt sense retorn que marca un moment d'inflexió desitjat per un espectador que ha crescut en la cultura del Gran Germà, i que no s'acaba de sentir identificat en una opereta de titelles estereotipats que exemplifiquen l'estàndard matrimonial de tota una generació.

    La pel·lícula entreté. A l'època, va suscitar un gran interès pel glamur que desprenien els seus dos protagonistes, la Katharine Hepburn i l'Spencer Tracy, possibles amants a la vida real. Van arribar a rodar sis pel·lícules més, on es feia evident la màgia i la complicitat de la seva relació.

    I encara pren més valor el paper preponderant de la dona en una època marcada pel biaix típic d'una societat patriarcal.

    Així que el valor històric i reivindicatiu del film és incalculable, però requereix que l’espectador estigui motivat i informat. Si no és així, pot caure en l'error de no acabar de veure l’atractiu d’aquesta meravellosa lluita de sexes.

    Crítica elaborada per Laura Ferret de la Biblioteca Dos Rius (Torelló) en el marc del projecte Escriure de cinema
    23/09/2022
  • Función de noche

    Función de noche

    Vilassar de Mar : Llamentol, DL 2008

    Función de noche (Josefina Molina, 1981)

    Autòpsia d’una separació

    Entre la pel·lícula i el documental, Función de noche (Josefina Molina, 1981) ens mostra una conversa entre Lola Herrera i Manuel Dicenta, un matrimoni separat que s’interpreta a si mateix. La separació es va produir després d’una convivència de set anys, entre el 1960 i 1967, i de dos fills. Catorze anys més tard, la parella es retroba al camerino entre la sessió de tarda i la sessió de nit de l’obra Cinco Horas con Mario, de Delibes, que interpreta l’actriu. Herrera se sent identificada amb la vídua protagonista del monòleg, tant per l’abandonament de la parella amb fills petits que queden totalment a càrrec seu, com per la baixa formació intel·lectual que comparteix amb el seu personatge.

    El camerino constitueix pràcticament l’únic decorat del film. S’intercalen imatges d’Herrera als carrers de Madrid i escenes de la representació del monòleg.

    La trobada repassa de forma crítica els anys de convivència. La pel·lícula adquireix un caràcter de censura a una societat tancada i conservadora, a un paper de la dona sotmesa i poc formada. La directora del film, Josefina Molina, va mantenir una actitud feminista activa en la seva trajectòria professional i personal. Aquest activisme traspua en l’obra, tot i que actualment queda molt difuminat a causa dels canvis socials que hi ha hagut als últims quaranta anys. Josefina Molina va començar com a directora de teatre amb Casa de muñecas d’Ibsen, es va introduir en el món de la ràdio i va començar a dirigir teatre i sèries per televisió als anys setanta. Entre elles, va signar una adaptació d’El camino, del mateix Delibes, que va suposar la porta d’entrada per dirigir al teatre Cinco horas con Mario, on va entrar en contacte amb Lola Herrera. Molina va iniciar-se com a directora de cinema l’any 1973.

    Función de noche va rebre el premi de millor fotografia del Círculo de Escritores Cinematogràficos.

    Tot i que tant els actors com la directora van buscar que el film desprengués una aparença d’espontaneïtat, crec que les taules teatrals dels actors fan que aquest toc quedi força desdibuixat. En alguns moments, tens la sensació de veure una obra de teatre gravada dins del teatre.

    En general, crec que la pel·lícula ha perdut amb el pas del temps. Els canvis socials han distorsionat el discurs inicial. Ella té el paper de víctima i ell és l’egoista inconscient que reconeix els errors comesos, però la incomunicació sexual i afectiva de la parella es manifesta com el motiu principal de la separació.

    Tot i això, cal reconèixer que tant la forma com el tema tractats van representar una aposta innovadora en el seu moment.

    Crítica elaborada per Montse Guillamon de la Biblioteca Dos Rius (Torelló) en el marc del projecte Escriure de cinema
    23/09/2022
  • La Vila perduda

    La Vila perduda

    Gross, Max

    [Barcelona] : Edicions del Periscopi, maig del 2022
    > Veure disponibilitat a l’eBiblio

    En un poble petit a Polònia que ha viscut aïllat del món les darreres dècades, una dona fuig cap a Varsòvia, deixant enrere un divorci difícil. Els rabins decideixen enviar un emissari avisant a les autoritats poloneses, malgrat saber que el secret de l’existència del poble serà descobert. 
    Mentrestant coneixem els habitants del poble, les seves històries i seguim com la  Pesha Lindauer, la dona fugitiva descobreix Varsòvia i el xoc que li suposa. Aquest conflicte cultural també el viuran la resta d’habitants del poble, quan les autoritats poloneses arribin al poble. 
    Aquesta és una novel·la que comprèn diverses històries, la del xoc cultural, la trajectòria vital d’alguns del seus personatges. 

    *Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

    22/09/2022
  • Un Mundo sin e-mail : reinventando el trabajo en un mundo con exceso de comunicación

    Un Mundo sin e-mail :

    Newport, Cal

    Barcelona, España : Editorial Reverté S.A., [2022]
    > Veure disponibilitat a l’eBiblio

    Carl Newport és professor de ciències informàtiques i també autor de Céntrate y Minimalismo digital. Proposa un nou plantejament de la feina que es basa en un treball més organitzat amb l’establiment de criteris clars que permetin poder aprofundir en els temes i concentrar-se. Dóna consells per ser més productius en cada moment, introduir canvis i aprofitar les eines idònies que el correu electrònic.   

    *Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

    21/09/2022
  • El Arte del café : cómo preparar cafés

    El Arte del café :

    Racineux, Sébastien

    Barcelona : Lunwerg Editores, mayo de 2022

    Els entusiastes del cafè saben que poder tastar un bon cafè és un tema complex en el que intervenen molts elements. Aquest llibre explica de manera visual i gràfica: les varietats de cafè, les dades del conreu, els mètodes de torrat,  les diferents possibilitats d'elaboració, els consells per comprar per finalment poder-lo degustar. tranquil·lament. 

    *Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

    21/09/2022
  • Cocinar con flores : recetas para conectar con la naturaleza : flores de jardín y silvestres que llenaran d aroma, sabor y felicidad tus platos

    Cocinar con flores :

    Bustos, Iolanda

    Barcelona : Lectio Ediciones, marzo del 2022

    Cuinar amb flors és molt més que afegir sabor a les receptes. Les flors aporten nutrients que proporcionen benestar. 
    Al llibre trobaràs les flors de cada mes, per poder fer plats de verdura, pasta, arròs, carn, peix i postres, segons les flors de cada temporada, L’autora també descriu aspectes científics sobre els plantes, consells de conreu, recol·lecta i conservació de les flors. 

    *Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 
     

    21/09/2022
  • Escuela de postres : utensilios, técnicas, recetas y preparaciones de base, ilustradas paso a paso

    Escuela de postres :

    Cagnoni, Licia

    Barcelona : Larousse, abril de 2022
    > Veure disponibilitat a l’eBiblio

    Aquest és un dels llibres clàssics de la rebosteria, que ara estat renovat i actualitzat. Ensenya, de manera minuciosa, les tècniques bàsiques per elaborar les bases de postres al forn, mousses, bavaroises i sorbets i compotes.  També ofereix propostes per ser deixar anar la creativitat.

    *Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

    21/09/2022
  • Cuina! o barbàrie

    Cuina! o barbàrie

    Nicolau, Maria

    Barcelona : Ara Llibres, febrer del 2022
    > Veure disponibilitat a l’eBiblio

    Cuinar no és obeir unes instruccions, ni sotmetre’ns a una llista d’ingredients, ni planificar minuciosament la compra del supermercat. Ben al contrari, cuinar és tot allò que passa als marges d’una recepta: és improvisar, arriscar, decidir. Cuinar és, en definitiva, atrevir-nos a ser lliures. Contra l’extinció d’aquest atreviment, contra el síndrome del no-tinc-temps i la barbàrie d’una societat que menja però no cuina, aquest llibre ens urgeix a recuperar el sentit de l’acte més primigeni de la vida: alimentar-nos.
    Entusiasta, inconformista i hilarant, Maria Nicolau ens obre les portes a una cuina rica, sostenible, apassionada i, sobretot, coherent. Una cuina explicada a través de la història i la ciència, la natura i la tecnologia, els episodis col·lectius i la vivència íntima. Per què l’olla és l’invent primordial de la civilització? Què ho fa que els pastissos s’inflin al forn? Com és que només comprem salmó i lluç, tenint el Mediterrani ple d’altres varietats de peix? En aquest llibre, molt més que receptes, trobareu una cuina que respon a la necessitat de subsistir, però també al goig de compartir i que ens recorda que nosaltres som els últims responsables de la manera com vivim.

    *Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
     

    21/09/2022
  • Crònica fabulosa de la mamà Asya i la seva descendència

    Crònica fabulosa de la mamà Asya i la seva descendència

    Bellart, Francesc

    Barcelona : La Campana, maig del 2022
    > Veure disponibilitat a l’eBiblio

    Francesc Bellart construeix la seva primera novel·la en català. Una novel·la de misteri situada al barri del Poblenou, que combina intriga i humor a parts iguals. Set generacions marcades per assassinats, violacions, amors impossibles i d’altres ben reals, venjances, històries de bandolers i també d’altres més contemporànies. De tot això està format el llibre, que és un còctel de sensacions en què “el lector no s’ha d’esperar al final per divertir-se; s’ho passarà bé des del primer moment”, afirma l’autor.

    Extret d'Anna Huertas Grifell a www.nuvol.com
     

    20/09/2022
S'estan mostrant 1-20 de 7610 resultats