La Gran ciclopedia ilustrada de Karin Du Croo no és només un llibre; és el manual d’instruccions emocional que tot ciclista —des de l’aficionat de diumenge fins al professional— hauria de tenir a la tauleta de nit. Amb un estil que barreja la filologia recreativa i el sentit de l’humor, Du Croo recull l’argot més autèntic: des de "xupar roda" fins a les temudes "pàjares".

A través d'il·lustracions cuidades, l'autora eleva la bicicleta a la categoria de filosofia de vida. És un recull de principis on cada terme és una oda a l'esforç i a la germanor de pedalar en grup. Se'ns dubte una obra de culte visual i textual imprescindible.

Recomanat per la Biblioteca Terrassa Districte 5.

L'aigua corrent dels rius, la dels mars, llacs i oceans o, simplement, l'aigua que raja d'una font ens fa embadalir, ens atrau de tal manera que ens encanta contemplar, veure com corre i segueix el seu camí fins a desembocar o bé al mar o bé en algun altre afluent. I amb la guia d'avui volem això: que t'animis a resseguir el camí de l'aigua per diversos indrets de l'estat espanyol. 

Aquest llibre comença amb una breu explicació dels paisatges de l'aigua i de la necessitat que tenim per salvaguardar aquests ecosistemes bàsics pel nostre dia a dia. Alhora, descobriràs una mica el lèxic i la toponímia relacionats amb l'aigua. A partir d'aquí, l'autor ja ens prepara 70 rutes de dificultat diversa per tot el territori. Cada proposta inclou també una acurada descripció de l'entorn, punts amb un interès especial per veure al llarg de la ruta, curiositats i aspectes que cal tenir en compte mentre anem caminant. 

Un compendi ben variat per gaudir de l'aigua en les seves diverses vessants i descobrint paisatges i entorns d'allò més espectaculars que tenim al nostre abast. 

Més informació a: 

• Vies blaves (Barcelona és molt més)
• Cruceros fluviales España (Picuco)
• Navega por España en los mejores cruceros fluviales (Evadium)

Recomanat per Cristina Freixas Casanovas. Biblioteca P. Fidel Fita d'Arenys de Mar

Laura Agustí és il·lustradora i escriptora, formada en Belles Arts i amb trajectòria consolidada en el món de la il·lustració i l’edició. Després de l’èxit de Historia de un gato, torna amb Furor botánico, un llibre que es mou entre la memòria personal, el quadern d’observació i l’assaig gràfic, amb la natura com a fil conductor. 

Cansada de la pressió de la ciutat, la Laura decideix traslladar-se amb la seva parella a una casa a Nevà, un petit poble dels Pirineus, amb la idea de provar-ho uns mesos abans de fer el pas definitiu. Allà, el contacte amb l’entorn natural i el dia a dia rural reactiven records de la seva infància i, sobretot, la connexió amb la passió per les plantes heretada de les dones de la seva família. 

Furor botánico és una obra que combina literatura, art i natura per explorar el vincle profund entre el món vegetal i l’univers emocional femení. No és una novel·la convencional ni un assaig botànic, sinó una barreja, on cada capítol gira entorn d’una planta i del seu significat simbòlic, emocional o històric, establint paral·lelismes amb experiències personals, sobretot amb les dones de la seva família, que li van transmetre un amor profund pel món vegetal. El text és breu però intens, gairebé líric, i convida a una lectura pausada i contemplativa.

Les il·lustracions tenen un paper central: són detallades, elegants i plenes de simbolisme botànic, i complementen perfectament el text, convertint el llibre en una experiència visual molt cuidada.
Recomanem Furor botánico per la seva originalitat, per la qualitat de les il·lustracions i perquè és un llibre ideal pels amants de les plantes i les persones interessades en l’art i els llibres il·lustrats amb mirada feminista.

Més informació:

• Laura Agustí a les Biblioteques
• Laura Agust a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Núria Rossell. Bib. Mont-Àgora. Santa Margarida de Montbui. 

Hi ha llibres que t'entren pels ulls abans de llegir-ne la primera frase. L'edició de Comanegra d’El país dels sabirs és exactament això: un petit tresor editorial, de format reduït i una subtilesa que ja ens prepara per a la joia que trobarem a l'interior. Però no us deixeu enganyar per la seva mida; estem davant d'un relat curt, sí, però molt intens. Ambientada en una natura imponent i sovint hostil, la narració combina sensibilitat, reflexió i una mirada profunda sobre la relació entre civilització i entorn natural.
L’autor, Oriol Canosa (Tarragona, 1975), és un escriptor i llibreter català amb una trajectòria destacada en l’àmbit de la literatura infantil i juvenil, que en aquest llibre canvia de registre i s’adreça a un públic adult. És també un gran aficionat a fer llargs viatges a peu per Europa, unes experiències que sovint trasllada a les seves històries.

La novel·la ens posa a la pell de l'Ivan Vània, un jove topògraf de l'Exèrcit Imperial rus amb una missió aparentment tècnica: endinsar-se a la taigà i dibuixar un mapa del desconegut bosc dels sabirs, una ètnia que habitava la depressió del Caspi. Acompanyat de dos ajudants que no acaben d'entendre la magnitud del lloc, en Vània es trobarà davant d'un terreny enorme, silenciós i verge. A través de tres viatges successius, el protagonista estableix un vincle profund amb aquesta terra de silencis i arrels. Aviat queda clar que la seva experiència serà profundament solitària i transformadora i, el que comença com una tasca militar, es convertirà en un aprenentatge vital. 

El país dels sabirs és un llibre que confronta la bellesa salvatge amb l'afany de poder, una lectura sensorial on es pot sentir el fred, cruixir del gel i el buf del vent, el vol dels ocells o el lliscament d’un trineu. Un cop acabat et deixa amb el cor tendre i la ment plena de preguntes sobre com habitem el món. Una lectura imprescindible per als amants de la natura i la literatura amb ànima.

Més informació:

• Oriol Canosa a les Biblioteques
• Oriol Canosa a la Viquipèdia

Recomanat per Teresa Mas Fontcuberta. Bib. Vilanova del Camí. 

Una illa que apareix un cop cada cent anys.
Un joc on sis governants lluiten per trencar les seves malediccions mortals.
Per trencar-les totes, un d'ells ha de morir. I el guanyador rebrà un poder immens.
Tenen cent dies per descobrir la veritat abans que l'illa torni a desaparèixer. En qui confiaries si la teva mort fos la clau per a la salvació dels altres?

Lightlark és un llibre ple de girs inesperats, on tothom amaga algun secret i on ningú és qui diu ser.

Més informació:

• Alex Aster a les Biblioteques
• Alex Aster a la Viquipèdia

Recomanat per Ruth Xaus Punzano. Bib. L'Atzavara. Òdena.

Enric Herce és un xef i erudit de cuina catalana que fa una important tasca de difusió de la cuina gironina, en general, i empordanesa, en particular. A més a més de col·laborar amb diverses revistes especialitzades, també ha escrit alguns llibres sobre gastronomia entre els quals trobem El sofregit (2020), Deliciós mar (2023) o  L'Odissea culinària (2018), que ressegueix la cuina Mediterrània en format de viatge amb set menús complets per a cada parada.

El seu darrer títol, Mar i muntanya, del passat 2025, editat per Viena dins la col·lecció “Milfulls”, especialitzada en gastronomia, ens porta un receptari amfibi, tal com l’anomena ell mateix. Segons l’autor, l’element més distintiu de la cuina catalana i que la singularitza de la resta de gastronomies de manera inconfusible són els plats coneguts com a mar i muntanya. Herce afirma que aquesta combinació de productes del mar i de la terra està present a altres tradicions culinàries, però que cap d’elles ha aconseguit uns resultats tan deliciosos i harmoniosos com la cuina catalana.

I com a prova, per aquest receptari desfilen alguns dels plats com el pollastre amb llagosta o amb gambes, igualment deliciós, el conill amb escamarlans o les mandonguilles amb sípia, elaboracions típiques de la zona de l’Empordà. L’autor afirma que la geografia d’aquesta comarca gironina, amb una gran proximitat entre el bosc i el mar, n’ha afavorit la creació. Aquesta combinació entre geografia, cultura i producte, tot plegat adobat amb una mica d’història, és la base de la identitat gastronòmica catalana.

Herce és un home polifacètic, ja que a més d’historiador de la cuina catalana també és un excel·lent fotògraf, dibuixant i artista gràfic, habilitats que posa al servei de la difusió de la cuina del nostre país.

Las especias: historia de una tentación és el primer llibre de Jack Turner, un especialista en història antiga i relacions internacionals llicenciat per la Universitat d’Oxford.

Durant segles, les espècies han format part de la vida quotidiana de l’home. Les utilitzaven per cremar i convocar els déus, servien d’afrodisíacs la nit de noces o expulsaven els dimonis i allunyaven les malalties a manca de millors opcions. Fins a tal punt eren imprescindibles que van esdevenir un símbol de riquesa i poder gairebé tan important com l’or. Tal com explica l’autor, aquesta obsessió d’occident per les espècies va conduir a l’obertura de noves rutes comercials que van servir per connectar Europa amb Àsia, el punt d’origen de les espècies. La lluita pel control d’aquestes rutes va donar pas a guerres, conquestes i colonitzacions que van redibuixar el món des d‘un punt de vista econòmic i polític.

Malgrat tot, Turner ha volgut defugir la perspectiva més habitual d’estudi, la socioeconòmica, per rastrejar quins gustos i desitjos s’amaguen al darrera aquest interès per les espècies que abraça mil·lenis i com aquest afany va acabar decaient. L’autor segueix el seu mite a través de l’arqueologia, la literatura o la història. Des del descobriment d’uns grans de pebre a la mòmia del faraó Ramsés II el 1200 a.C. fins als encensers de la tradició eclesiàstica occidental, l’atractiu d’algunes espècies com el pebre o l’encens no coneixia límits temporals ni geogràfics. Sembla però que de l’amor a l’odi hi ha un petit pas i en algunes èpoques i països, la canyella, el clau o la nou moscada van ser considerats fruits del dimoni poc aptes pel consum de ments dèbils o amb propietats afrodisíaques que no eren ben vistes en èpoques de moralitat més estricta.

A Las especias: historia de una tentación, l’erudició de Turner captiva l’interès del lector en les mil curiositats i peripècies que les espècies han viscut els darrers mil·lenis. I malgrat que avui en dia han quedat relegades a un paper secundari, gràcies a llibres com aquest descobrim que encara conserven una part d’aquella aureola mítica del passat.

La passada a l’espai, obra del guionista, còmic i radiofonista Manel Vidal Boix és una obra que combina futbol, memòria i humor amb la mirada irònica i lúcida que caracteritza l’autor, una de les figures més destacades i irreverents del panorama comunicatiu català. El llibre uneix la passió pel futbol amb “una extraordinària introspecció personal i cultural”, farcint l’obra en records i anècdotes que desemboquen en una reflexió sobre com l’esport pot influir en les nostres vides i connectar-nos d’una manera inesperada. Vidal comparteix experiències que abracen des dels inicis en equips locals fins al seu pas per Alemanya, sempre amb un estil carregat d’humor.  

Entre les anècdotes, recorda un partit en un camp enfangat en què va intentar una passada “magistral” que va acabar en una relliscada absurda. Aquell moment, diu, li va ensenyar que el futbol és un recordatori constant que cal saber riure’s d’un mateix. Aquesta barreja d’ironia i emoció resulta en una obra molt propera i íntima.

Més informació sobre:

La Sotana 

Relats personal sobre futbol al catàleg Aladí

Recomanat per Albert Ballarín de la Biblioteca de Ponent de Sabadell. 

l Mussol sempre ha somiat ser cavaller. Sap que ho pot aconseguir i aprofitarà l’ocasió per complir el seu somni i convertir-se en un gran cavaller. I aquesta sorgeix, casualment, quan cada cop més cavallers comencen a desaparèixer del torn de vigilància nocturna... Això sembla un treball fet a mida per al Mussol!
Aquest àlbum il·lustrat transmet un missatge optimista sobre la perseverança, la confiança en un mateix i la capacitat de cadascú d’escollir el seu propi camí. Amb un protagonista entranyable i unes il·lustracions plenes de vida, amb referències als llibres de cavalleries i a l’art de l’edat mitjana, hi trobarem detalls nous per descobrir a cada pàgina.
El Cavaller Mussol és la primera obra de Christopher Denise com a autor, després de trenta anys de trajectòria en la literatura infantil com a il·lustrador.
 

L’Ela Bàthory acaba d'arribar a l'Institut Universitari de Ciències Experimentals amb la intenció que el professor Jové l’ajudi a acabar la tesi doctoral. La seva investigació se centra en la influència del caos sobre l’evolució metastàtica del càncer.

En l’àmbit personal, l'Ela manté una relació oberta amb la Verònika, però sense gosar fer-ho públic. Fa sis mesos que ella i la seva parella malviuen en un pis de Barcelona on tot són incomoditats i retrets, entre l'una i l’altra. Tantes distraccions impedeixen l’Ela d’avançar en la seva tasca, per aquesta raó, acaba acceptant l’oferiment de Jové perquè s’instal·li a l’Institut a treballar i acabi d’una vegada per totes la seva recerca.

En realitat, les intencions del vell professor són d’una natura ben diferent de l’acadèmica. Ja podeu imaginar-vos per on van els trets. En Jové mira d’estrènyer vincles amb l’Ela, mentre que ella es deixa fer. Per això accepta la invitació d’en Jové tan bon punt com ell les convida a casa, creient que, a totes dues, les uneix un vincle merament amistós. Un cop allà, l’Ela i la Verònika tenen l’ocasió de conèixer l'Àngels, una antiga amant del professor que, de tant, en tant, continua freqüentant-lo.

Passat el temps, l'Ela acaba admetent que s’ha enamorat d’en Jové i, convençuda que s’han convertit en rivals amoroses, li ho planteja obertament a l'Àngels. El que l’Ela ignora és que l’Àngels i la Verònika acaben d’iniciar una relació amorosa a expenses de tots dos i que ella s’ha convertit en el blanc de les seves crítiques. Les noves amants sospiten que l’Ela menteix, pel que fa a les seves intencions amb en Jové, donant per fet que manté relacions amb ell d’una manera interessada.

Quan en Jové li ofereix un pis, l’Ela es nega a traslladar-s’hi per por que la Verònika no acabi interferint entre ells, però, de sobte, la Verònika pren la decisió d’anar-se’n a viure amb l’Àngels i d’arrossegar l'Ela amb ella, malgrat que la jove s’hi resisteix.

Enmig d’una altra discussió, es presenta l’Àngels explicant-los que ha hagut de deixar en Jové ingressat a l’hospital afectat d'una arrítmia, cosa que posa de manifest que ell és massa gran per continuar sent l’amant d’una noia tan jove com l’Ela. Tanmateix, l’Ela les deixa a totes dues plantades i l’Àngels i la Verònika acaben titllant-la de covarda i de criatura, després d’haver-la insultat amb l’apel·latiu d’espiadimonis, perquè, segons diuen, actua d’una manera incoherent i completament absurda.

L’obra es tanca amb un final obert que dona pas al desconcert, després de fer córrer el teló d’una manera tan abrupta. El públic queda així abandonat davant de la incertesa, en no fer-se explícit el futur de tots quatre personatges al final de la història. Un interrogant que arriba en un moment en què l’argument s’ha convertit en un garbuix de relacions força entortolligades. I és que el text dramàtic ha estat concebut sobre l’estructura de tres triangles amorosos que es fan i es desfan, mentre els protagonistes es dediquen a trenar uns lligams sense profunditat de camp, fràgils i efímers. D’aquí el títol d’aquesta obra.

L’espiadimonis, efectivament, es converteix, així, en el leimotiv de la història. Es tracta d’una bestiola extraordinàriament bella que no deixa de despertar molta admiració en l’imaginari popular per la seva extremada fragilitat i per la seva lleugeresa. El seu vol desordenat i confús, però, provoca tota mena de recels entre aquells que l’observen i, vist de prop, el seu aspecte físic ens remet a un petit monstre volador que plana d’una manera absurda i aleatòria. La seva manera de moure’s pot arribar a semblar caòtica, cosa altament significant en un text dramàtic com aquest, ja que, simbòlicament, l’insecte encarna tot allò que tenen d’insubstancial determinades relacions amoroses, en un text com aquest. I, si no, observem de ben a prop com actuen els protagonistes en el moment d’abordar-se o de relacionar-se entre ells: tot són ziga-zagues i moviments, oscil·lants, d’aproximació o d’allunyament, emmascarats per traïcions, mentides soterrades o silencis que amaguen alguna cosa.

Inconstants, promíscues i plenes d'alts i baixos, tantes anades i vingudes amoroses, amb prou feines causen dolor o frustració entre aquells que les pateixen, un indicatiu de fins a quin punt poden arribar a ser de superficials els personatges de l’obra. Els amants, o les amants, d’aquesta història es troben permanentment instal·lats en unes relacions provisionals, que es poden trencar fàcilment, tan bon punt com sorgeixen oportunitats noves que els permeten alçar el vol a la impensada, com si no hi hagués res d’important que aconseguís retenir-los al costat d’algú altre.

Com veiem, l’argument de L’espiadimonis no està plantejat, a la manera d’una batalla de reines, entre tres dones que malden per imposar-se en el terreny amorós, sinó que parteix d’unes relacions amoroses que es manifesten com inconsistents i vàcues, vertebrades al voltant d’uns cors que han acabat corsecant-se per culpa d’un individualisme egoista.

D’aquí que tant les protagonistes d’aquesta obra com en Jové no siguin capaços de comprometre’s amb ningú, ni sàpiguen estimar vertaderament. Només es consideren a si mateixos guiant-se pel capritx, per l’interès, o per l’egocentrisme pur i dur i, quan es relacionen amb algú, ho fan des de la superficialitat o des de la mera inconsistència.

L’espiadimonis és en realitat una obra pensada per fer-nos reflexionar sobre una manera d’estar, de viure i d’estimar en aquest món. Una manera basada en una manca de valors que, duta en extrem, acaba resultant profundament destructiva.

No oblidem que, a banda del títol que ens remet a l’insecte directament, el caos esdevé un altre dels elements que traspassa les escenes que configuren aquesta obra, des del punt de vista de l’argument, del plantejament estructural o de la temàtica. I, de la mateixa manera que el caos resulta determinant en l’evolució cancerígena d’algunes cèl·lules, com s’apunta l’estudi de l’Ela al començament, extrapolant-ho des de l’àmbit de la biologia al nivell de les emocions, aquest fenomen ens permet explicar també el desordre vital que impregna l’existència dels quatre protagonistes.

En efecte, de la mateixa manera que el funcionament anòmal de les cèl·lules acaba provocant la destrucció dels teixits o de qualsevol òrgan, el caos actua com un agent corrosiu del món sentimental que els envolta. I un cop declarat, destrueix els lligams entre ells, o amb tot allò que els pot salvar com a persones, com l’Amor incondicional o l’Amor en majúscules.

Recomanat pel Servei de Biblioteques de Sant Cugat del Vallès.

Les emocions no es poden representar amb colors, en contra del que pensen l'ossa, el cérvol i l'esquirolet els protagonistes d'aquesta història.  Quan es troben al guillot vestit de blau es preocupen per ell: per què va amb una samarreta que representa la tristesa? En aquest àlbum il·lustrat es pot veure com els colors són lliures i els sentiments no depenen de les coloraines. Amb un to divertit i unes il·lustracions que - com era d'esperar - juguen amb els colors, els lectors d'aquest llibre passaran una bona estona i els ajudarà a desfer-se dels estereotips que han inundat la literatura infantil durant els darrers anys.

Adequat de 6 a 8 anys.

Més informació:

• Alicia Acosta a les Biblioteques
• Ressenya

Recomanat per Marta Cava. Bib. P. Gual i Pujadas. Canet de Mar.

Una novel·la inquietant: dues persones insomnes es troben a mitja nit. Tenen un problema crònic de manca de son. Decideixen dormir juntes. 

L'argument se centra en una societat on dormir bé s’ha convertit en un problema generalitzat i, alhora, en una gran oportunitat de negoci. La història segueix un protagonista vinculat a una empresa o dispositiu dedicat a monitorar i millorar el son de les persones, en un context on l’insomni, l’ansietat i la hiperproductivitat marquen la vida quotidiana. A mesura que avança la trama, es posa en evidència com aquest control del descans acaba derivant en formes de vigilància i dependència, i com la frontera entre ajuda i explotació es difumina, revelant un sistema que transforma una necessitat bàsica —dormir— en mercaderia i eina de poder..

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Alosa és un duet barceloní format per Giulietta Vidal (veu i percussió) i Irene Romo (veu, violoncel i percussió). Les guanyadores del Concurs Sons de la Mediterrània 2024 ens presenten el seu primer disc que arriba després de l'excel·lent acollida dels seus dos primers avenços, 'El forner' i 'Nenes de ciutat'.

El duet presenta un àlbum de nou cançons on combina les peces tradicionals i composicions pròpies. Entre els temes tradicionals hi trobem “La Dama d’Aragó”, una versió del d’ ”El cant dels Ocells” o l’adaptació al català de l’himne occità “Aquelles muntanyes”. La única cançó en castellà “Las alamedas” està interpretat amb col·laboració d’un altre duet femení, Tarta Relena.

La seva música és fresca i espontània i inspirada en la tradició musical catalana per reinterpretar-la i adaptar-la als temps actuals. El disc ha estat produït conjuntament amb Arnau Figueres, responsable de l’enregistrament, mescla i masterització.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Marta Pérez Verge  defensa que cal mantenir les dites per no perdre expressions que formen part riquesa cultural del català.

"I és que els refranys i les dites populars ens transmeten saviesa de manera condensada i accessible. Tenen la capacitat de resumir en poques paraules, per exemple, lliçons de vida, valors, relacions socials o comportaments de la natura, sovint basats en l’experiència, en el coneixement acumulat de generacions anteriors i pensats amb rima perquè siguin fàcils de recordar. De fet, van néixer en un moment en què llegir i escriure no estaven a l’abast de tothom, per això amb aquestes frases rimades la saviesa passava de generació en generació, de manera que no calia saber escriure per deixar-ne constància, ni saber llegir per poder-les desxifrar" diu l'autora 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

El llibre explora la sardana des de diferents perspectives. A través dels cinc apartats, es poden seguir des dels aspectes més bàsics, com són els coreogràfics i musicals o els instruments de la cobla, amb les seves tipologies i evolucions, fins al vessant social o la presència de la sardana i la cobla en àmbits com la literatura, el cinema o la ràdio.

Cent capítols, cent aspectes diferents de la sardana i la cobla que, per la incidència que ambdues han tingut en la vida cultural i social del país, són cent motius fonamentals per estimar-les.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Un llibre pràctic i accessible que aprofita les possibilitats de la freidora d'aire per crear plats deliciosos i saludables en temps rècord. Amb una selecció de receptes senzilles, des de snacks fins a plats principals i fins i tot postres, l'autora ofereix instruccions clares i consells útils per treure el màxim rendiment d'aquest aparell de cuina. El llibre és ideal per a aquells que busquen menjar ràpid i nutritiu sense complicacions, mantenint els sabors i textures d'una cocció tradicional però amb menys oli, demostrant que la cuina saludable pot ser fàcil i deliciosa.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac és una font inacabable de plaer pels excursionistes. Els autors d'aquest llibre, els germans Alber i Òscar Masó, en són un exemple. No són novells en aquesta muntanya, i han publicat més d'un llibre de rutes per gaudir del Parc. Però el que us recomanem avui és una guia de les roques i agulles de Sant Llorenç del Munt, per la vessant del Vallès Occidental i el Bages. És el resultat de tretze anys de treball, on han fet l'esforç de catalogar aquests cims, alguns de ben curiosos i que potser passen desapercebuts. De cadascun d'ells ens dona el nom (si és conegut per tothom o bé l'ha batejat així l'Òscar Masó), on es troba, com arribar i les característiques d'ascensió. En alguns d'ells ofereix més d'una via per pujar-hi i gairebé de totes les roques trobem una fotografia. 

Una guia adequada per a totes les persones encara que us agradi l'escalada, ja que la informació que ofereixen és gran interès.

Recomanació feta per Sara Codina Laso. Biblioteca Central de Terrassa

Un llibre que recull  l’experiència de quatre generacions  de cuiners que han fet paella. Explica el secret dels ingredients, el complex procés culinari pel quals compta amb la col·laboració de la Universitat Politècnica de València. Un llibre amb tradició, origen, ciència, i generositat.  

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Guia completa i accessible per comprendre els canvis físics i emocionals que experimenta el cos durant la menopausa. L’autora combina informació mèdica fiable amb consells pràctics sobre alimentació, exercici, salut hormonal i benestar emocional, ajudant les lectores a afrontar aquesta etapa amb consciència i confiança. Amb un estil clar i proper, el llibre ofereix eines per gestionar símptomes, prendre decisions informades i mantenir una qualitat de vida plena durant aquesta transició vital.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Ofereix una visió científica i pràctica sobre com mantenir la ment jove, àgil i saludable al llarg de la vida. L’autor combina coneixements de neurociència, nutrició, exercici i hàbits de vida per presentar estratègies concretes que ajuden a prevenir el deteriorament cognitiu i potenciar les capacitats intel·lectuals.

Amb un estil clar i accessible, el llibre no només explica els mecanismes del cervell, sinó que també proporciona recomanacions pràctiques que els lectors poden aplicar en el dia a dia, convertint-lo en una eina útil per cuidar la salut mental de manera preventiva i conscient. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals