El Jardí botànic de Kew a Londres, declarat patrimoni de la humanitat el 2003, està considerat el més important del món i és un centre capdavanter en la investigació botànica. 

A Kew  s’hi conserven més de 30.000 plantes vives i 7 milions d’espècimens conservats, té una biblioteca amb 750.000 llibres especialitzats i 175.000 làmines de gran valor científic i un banc de llavors que custodia més de 2.500 milions de llavors de plantes silvestres en previsió d’evitar-ne l’extinció davant d’algun desastre natural 

Entre les seves 120 hectàrees destaquen el seu hivernacle d’estil victorià, el Palm House,  una veritable joia construïda a finals dels segle XIX que conté  plantes i palmeres exòtiques i també una  gran pagoda encerclada per un preciós jardí japonès.

França es podria recórrer de cap a cap seguint la fragància de les flors. De sud a nord, a finals d’hivern   la mimosa ja floreix a la Costa Blava, on es celebra una tradicional festa amb desfilades de carruatges plens de l’olorosa flor groga  que culmina amb les batalles de flors (Corsos fleuris) de Niça.

Quan comença l’estiu els camps de la Provença es tenyeixen de blau-lila, la fragància de la lavanda ho inunda tot, la vista es perd entre  els camps florits que conviden a disfrutar de la “Joie de vivre” provençal . Un espectacle sublim que culmina a Grasse, on es troba l’exquisit  Museu del Perfum.

Si ens enfilem més al nord es pot seguir la riba del Loira, on cada castell té el seu jardí, jardins que rivalitzen en bellesa i en singularitat perquè tots són diferents o bé pel tipus de plantes i arbres  que s’hi cultiven o be pels seus dissenys que han creat escola.

A Giverny, el jardí del pintor impressionista Claude Monet, amb els seus nenufars i ponts d’inspiració japonesa fa sentir al visitant l’experiència d’entrar talment en un dels seus quadres.

I finalment, als afores de París, es troba la màxima expressió dels jardins històrics francesos, els magestuosos Jardins de Versailles. 

Els jardins, els parcs i les flors formen part del patrimoni cultural francès, amb més de mil parcs i jardins de tot tipus escampats per tota la seva geografia:  contemporanis, renaixentistes, tropicals, hortícoles, roserars, és impossible triar-ne només un perquè tots es mereixen una visita. Amb una bona guia de França segur que els descobrireu tots!

L’art sempre és present als jardins italians, uns jardins que  destaquen pel seu paisatgisme i harmoniós disseny, uns jardins adaptats al terreny que sovint es presenten en diferents nivells i que inclouen elements arquitectònics, escultures, fonts d’aigua i estanyols. Moltes ciutats italianes tenen  el seu jardí botànic, Pisa, Catània, Florència, Nàpols… i molts d’ells apareixen a les llistes del millors jardins urbans del món: els Jardins de Bòboli de Florència, el Parc Sempione de Milà, són jardins per ser viscuts, per passejar-hi, per disfrutar d’espectacles artístics i de bones vistes sobre la ciutat. Del Jardí botànic de Pàdua,  és diu que és el més antic del món en l’àmbit universitari i els jardins urbans de la Villa Borghese romana són els més grans d’Europa.

L’elegància de les  grans mansions, les “Villas”, sobretot a la regió dels llacs i el Piamont atrauen a milers de turistes cada any per gaudir dels seus senyorials jardins on s’hi barreja un ric patrimoni artístic. El jardí botànic de “ l’Isola Madre" al llac Maggiore permet passejar entre magnòlies, camèlies, glicínies i bungavílies que es barregen amb eucaliptus i coníferes i es sumen a la bellesa del llac. Un escenari perfecte, potser per això  Gustave Flaubert en va dir “ il luogo più voluttuoso visto al mondo”.  És qüestió de comprovar-ho.

L’Illa de Madeira és un veritable jardí, exhuberant i acolorit, que permet gaudir de plantes endèmiques i de boscos de laurisilva, un tipus de bosc humit subtropical amb molta diversitat natural. Sobta trobar milers d’hortènsies, orquídees i strelitzies (flor d’ocell), unes flors que acostumem a veure als jardins urbans, que voregen de manera asilvestrada a les vessants de les muntanyes i a la vora dels camins i “lavadas”. 

Al Jardí botànic de Madeira s’hi arriba en funicular, una opció que permet disfrutar de les vistes de Funchal i de l’Atlàntic. El més destacat del jardí són els mosaics de plantes perfectament simètrics, la col.lecció de cactus i plantes suculentes i les col·leccions de fruites tropicals i subtropicals. 

Si a més de visitar un jardí botànic es vol fer una remullada terapèutica en una piscina d’aigües termals, el lloc és el Jardí Botànic de Terra Nostra a l’illa de Sao Miguel a les Açores, unes illes volcàniques que són també un frondós jardí.

Gràcies a que a finals dels segle XIX els jardiners més importants de les Açores competien entre ells per aconseguir  jardins amb els exemplars de plantes més exòtics ara són tot un referent en el món de la botànica.

Alguns del jardins botànics més reconeguts de Catalunya els trobem vora del mar. A Blanes, els Jardins de Mar i Murtra i els de Pinya de Rosa, a Lloret els jardins italians de Santa Clotilde, a Calella de Palafrugell els Jardins de Cap Roig i tots son joies preuades de la Costa brava. Al Baix Camp tarragonès, a Cambrils, el Jardí romàntic del Parc Samà forma part de l’Itinerari Europeu de Jardins Històrics.

Aquests jardins ens ofereixen la possibilitat de gaudir d’espècies botàniques tropicals però també de gaudir-ne culturalment perquè en molts casos és on s’hi celebren reconeguts  festivals musicals d’estiu.