Quan pensem en boscos de l’Aragó tots ens va al cap el Pirineu : Ordesa, la Vall de Benasc, però aquesta vegada evitarem aquest més coneguts i ens centrarem en l’extrem oposat.

Al sud oest, dins la província de Terol hi trobem la Serra d’Albarracín i és aquí on es troba el paratge de Pinares de Rodeno. Es tracta d’un bosc de pi (la varietat més abundant és el pinastre) en el qual també hi podem trobar altres espècies com per exemple el ginebró o el roure. Les zones boscoses s’alternen amb roques de color vermellós, una de les característiques principals de la zona.

Al nord de Navarra i prolongant-se més enllà de la frontera francesa hi trobem aquest majestuós i imponent bosc. De fet el seu nom ja ho diu tot, no es tracta d’un bosc sinó d’una selva.

Els elements més destacables d’aquesta fageda són la seva gran extensió (és la segona fageda més gran d’Europa) i el seu estat de conservació, hi ha zones completament intactes. A més de fajos, també hi ha avets, que al s. XVI es van utilitzar per a construir vaixells. Passejar-s’hi ens pot produir la sensació que s’ha viatjat en el temps o directament al país dels contes.

Astúries és una zona de contrastos: podem passar del mar a l’alta muntanya en molts pocs quilòmetres. Tanmateix, hi ha una característica que trobem arreu: la humitat.

El bosc més destacat de tot el principat és el de Muniellos, que es troba al sud oest. És un bosc molt ben preservat, tot i que s’havia explotat la seva fusta en el passat; actualment és una reserva natural integral, de manera que només es permet l’accés a 20 visitants al dia. Si volem accedir-hi caldrà reservar plaça amb anterioritat.

Els arbres més abundants són el roure de fulla grossa, el faig i a les cotes superiors del bedoll. Hi ha algun estany i a nivell de fauna destaca la presència del llop i l’os bru.

Al nord de Galícia, una altra de les zones més humides de l’estat espanyol, hi trobem la Fragas do Eume, un dels boscos de ribera més verges de tota la península. Eume és el riu principal al voltant dels qual podem trobar aquests boscos tan singulars.

Les espècies d’arbres principals que hi podem trobar són el roure, el castanyer, el bedoll i a les proximitats del riu el vern, el salze i el freixe. També hi ha altres espècies d’aquests ecosistemes com són les falgueres o les llúdrigues.

Els banys de bosc (o Shinrin-yoku) son una pràctica originària del Japó que consisteix en anar a un bosc i connectar-se completament amb la natura. Hi ha diversos estudis científics que demostren que els banys de bosc tenen beneficis directes sobre la salut dels qui els practiquen. A més, fem un petit recull de llibres dedicats als boscos.