Fa 100 anys, l’arqueòleg Howard Carter va descobrir per casualitat la tomba de Tutankamon.  La tomba del jove faraó, que va morir amb 18 anys i va governar una dècada entre els 1.333 i el 1323 aC, estava intacta i això va permetre que més de 5.400 peces del seu aixovar funerari es poguessin museïtzar i que Tutankamon es convertís en el faraó més conegut de la civilització egípcia.

La religió egípcia era politeista, exceptuant el període monoteista del faraó Akenaton, i es veneraven molts déus que es representaven amb cos humà i cap d’animals. El faraó era el líder religiós, civil i militar de l’Antic Egipte i era considerat el representant de déu a la terra.

Els egipcis creien en la immortalitat i podien accedir a la vida més enllà de la mort preservant els cossos a través de la momificació. Les classes altes es podien permetre tot un minuciós ritual funerari que podia durar fins a set setmanes i que requeria grans coneixements d’anatomia. Un procés que ha permès que 3.000 anys després, les mòmies conservades embolcallin cossos preservats perfectament. Hauran guanyat la vida eterna?

Aquest 2022 s’ha celebrat el 200 aniversari del desxiframent dels jeroglífics de la Pedra de Rosetta de vital importància per entendre l’escriptura jeroglífica.  A la pedra, que és un fragment d’una estela més gran i que actualment es troba al British Museum, hi apareix gravat un mateix text, concretament un decret del faraó Ptolomeu V, escrit en tres escriptures diferents: jeroglífica, demòtica egípcia i grega i en dues llengües: egipci i grec.  Els jeroglífics, plens de simbologia i misteri, decoren la majoria de les tombes dels faraons.