Biografia

Salman Rushdie va néixer a Bombai el 19 de juny de 1947. El nom real del seu pare era Khwaja Muhammad Din Khaliqi Dehlavi i va adoptar el cognom de Rushdie per admiració a Ibn Rushd, Averroes en Occident.

El gust per la literatura oriental li ve del seu pare, Anis Ahmed Rushdie, que li explicava contes i històries tradicionals orientals. Malgrat ser un home irreligiós, el seu pare era un estudiós de l’islam i va transmetre al seu fill la idea que el naixement de l’Islam era fascinant i Mahoma un místic. Aquest afany de recerca va deixar empremta als seus fills. Res estava prohibit. No hi havia tabús. Tot, inclòs l'Alcorà, podia ser tema de debat familiar.

La seva mare, Negin, era mestra i d’ella sentia relats més prosaics. Històries properes, tafaneries de gent coneguda que contenien tota la genealogia del veïnat. Aquestes narracions, la literatura tradicional i les històries quotidianes, van influenciar l’autor i la seva obra. Quan ja era un escriptor conegut la seva mare li recriminava: Voy a dejar de contarte estas cosas, porque las pones en tus libros y luego me veo en apuros.

Malgrat la dedicació dels seus pares i pertànyer a una família acomodada, Rushdie va créixer marcat per l’alcoholisme del seu pare i les contínues baralles dels seus progenitors.

L’any 1961, quan tenia tretze anys, els seus pares el van enviar a la Rugby School, un prestigiós internat britànic. L’origen indi i la poca habilitat que demostrava l'autor pels esports van servir d’excusa als seus companys per turmentar-lo durant la seva estança. El jove Rushdie es va refugiar en la lectura, especialment ciència-ficció, i en la descoberta de les obres de J.R.R Tolkien. Ho explica a les seves memòries.

“(...) en un internado inglés a principio de la década de los sesenta uno podía cometer tres errores graves, pero si cometía solo dos de los tres, podía ser perdonado. Los errores eran: ser extranjero, ser listo, y ser malo en los deportes. (…) Él cometió los tres.”

Més endavant va estudiar al King’s College a Cambridge. El seu pare insistia que estudiés economia i, fins i tot, va amenaçar-lo amb no pagar-li la matrícula dels estudis d’història. Afortunadament, Rushdie tenia una beca per estudiar història i, gràcies a la intervenció d’un dels seus mestres, va finalitzar els seus estudis d'història l’any 1968 amb una especialització en temes islàmics.

Obra

Abans de dedicar-se a l’escriptura Rushdie va treballar com a publicista a diferents agències. En algunes de les seves obres es pot veure la influència del món publicitari, especialment en la creació d’eslògans.

La seva primera obra va ser Grimus, publicada l'any 1974. La seva segona novel·la va ser Els Fills de la mitjanit (1981), va obtenir els premis Premi Booker i James Tait Priz i va suposar el reconeixement literari de l'autor. Rushdie és autor de catorze novel·les, del llibre de relats Orient, Occident i de quatre obres de no-ficció, incloses les seves memòries. També ha exercit de coeditor de dues antologies, una de literatura índia contemporània i de relats curs nord-americans.

Encara que el realisme màgic sempre ha estat una senya d'identitat de la literatura latinoamericana, alguns autors indis, com Arundhati Roy i el mateix Rushdie, han fet ús d'aquest estil en les seves obres on, realitat, mitologia i fantasia conviuen amb facilitat. 

Els seus llibres han estat traduïts a més de quaranta idiomes. Rushdie també ha adaptat Els fills de la mitjanit a una obra teatral. La novel·la va ser adaptada al cinema per Deepa Mehta. L’obra que va dedicar al seu fill Zafar, Haroun i el mar de les històries, també ha estat adaptada al teatre i a l’òpera. El mateix Rushdie va posar veu a la versió audiollibre.

La Terra sota els seus peus és una versió moderna del mite d’Orfeu i Eurídice i de la impossibilitat de reconciliació entre Orient i Occident. La presència del rock en la novel·la va inspirar al grup musical U2 a posar música a la lletra que Rushdie va fer per a l’ocasió. L'autor apareix al videoclip de la cançó.

 

Els versos satànics

Mentre cursava història va descobrir la història dels versos satànics a l’assignatura “Mahoma, el sorgiment de l’islam i els inicis del califat”. Era l’any 1967. La història prové d’un grup de versicles de l'Alcorà. L’episodi narra la confusió del profeta Mahoma al pensar que els versos proferits per tres deesses paganes, Allāt, Uzza i Manāt, eren una revelació divina, quan en realitat eren d’inspiració satànica.

L’edició britànica Satanic verses va aparèixer dilluns 26 de setembre de 1988. El dia de Sant Valentí de l’any 1989 una periodista truca a Salman Rushdie i li fa aquesta pregunta:

“Lo telefoneó a casa por su línea privada sin explicarle cómo había conseguido el número. “¿Qué siente uno – preguntó la periodista – al saber que el ayatolá Jomeini lo ha condenado a muerte?”. Era un martes soleado en Londres, pero esa pregunta extinguió la luz. Esto fue lo que él dijo, sin saber en realidad qué decía: “Uno no se siente bien”. Esto fue lo que pensó: Soy hombre muerto. Se preguntó cuántos días de vida le quedaban y concluyó que la respuesta era probablemente un número de una sola cifra.”

Des d’aquell dia comencen 11 anys d’aïllament i canvis de domicili. Experiència que, posteriorment, va recollir a les seves memòries. Rushdie va quedar sota protecció de Scotland Yard. Quan la polícia li va demanar que escollís un àlies que pogués utilitzar per identificar-lo va pensar en els seus escriptors preferits i les possibles combinacions de noms. Va escollir el nom de pila de Conrad i Chéjov i es va autodenominar Joseph Anton.

Sota aquest pseudònim l’autor va haver de fer front a la fàtua. L'aiatol·là Khomeini, màxima autoritat a l’Iran, va dictar on feia una crida a tots els musulmans del món per assassinar a Rushdie. Jomeini va oferir tres milions de dòlars als iranis i un milió de dòlars als estrangers que assassinessin a Rushdie. El traductor del llibre al japonès, Hitoshi Igarashi, va ser assassinat l’any 1991 i els traductors a l’italià, Ettore Caprioli, i l’editor noruec, William Nygaard, van sobreviure a atemptats entre altres fets relacionats amb la fàtua.