Rubén Darío
Centenari de la mort del poeta Rubén Darío
Pseudònim del poeta nicaragüenc Félix Rubén García Sarmiento, és el màxim representant del Modernisme i un dels poetes més importants del segle XX en llengua
El seu talent, sumat a la seva creença en la superioritat de l'art i en la missió de l'artista, van acompanyar-lo al llarg de la seva vida. Considerava la poesia com una religió i el poeta com un sacerdot.
La seva obra destaca per una enorme riquesa verbal, la qualitat i la quantitat de les seves invencions formals i la seva musicalitat.
Diplomàtic i periodista, viatjà molt per Amèrica i Europa i visqué a París, El Salvador, Buenos Aires, Madrid i Mallorca. Va començar a escriure poemes en la seva joventut , sota la influència de clàssics espanyols i poetes francesos com Baudelaire i Mallarmé .
Va fundar la "Revista de América" amb Ricardo James Freyre i fou corresponsal de "La Nación" de Buenos Aires. Va entrar en contacte amb les diverses tendències poètiques que convivien en el modernisme: simbolisme, decadentisme, parnassianisme, etc.
El seu llegat va més enllà de la seva obra perquè va ser sensible a la fusió de les cultures i va significar una profunda renovació de la poesia castellana.
Coetani de Rubió i Lluch, Santiago Rusiñol i Eugeni d'Ors, entre 1906 i 1907 passà una temporada a Mallorca, i va mantenir amistat amb Joan Sureda i Bimet o Juan Ramón Jiménez .
De la seva extensa obra poètica, destaca la seva primera obra important Azul (1888), recull poètic i de textos en prosa poética, que significà el punt culminant del modernisme castellà. Després escriuria els reculls
Cantos de vida y esperanza (1905) i Lunario sentimental (1909), que són les dues obres capitals del segon modernisme, que influirien de forma directa o indirecta en les experiències i temptatives de la poesia moderna en llengua castellana.
Posteriorment escriuria Canto a la Argentina (1910) recull que resumeix el seu ideari de pau, cosmopolitisme i essència llatina.
Quant a la prosa, destaquen les seves obres Prosas profanas. Los raros (1896), Peregrinaciones (1901), La caravana pasa (1902) i Tierras solares (1904).
La seva obra va influir notablement en els poetes posteriors, especialment els de la Generació del 98.
El poeta va parlar en primera persona de la seva vida unida estretament a la seva obra: " Si Azul… simboliza el comienzo de mi primavera, y Prosas profanas mi primavera plena, Cantos de vida y esperanza encierra las esencias y savias de mi otoño".
| "Azul... ; Cantos de vida y esperanza" | "Cuentos" | "La Vida de Rubén Darío escrita por él mismo" | "Margarita" |
| "Prosas profanas y otros poemas" | "Quince cuentos fantásticos" | "Rubén Darío para niños" | "Una sed de ilusiones infinita" |
Més obres de Rubén Darío a les biblioteques ►
- L'autor a la Viquipèdia
- Biografías y vidas. La enciclopèdia biográfica en línea
- Espai web sobre Rubén Darío amb informació de tota mena: articles, vídeo, audio, activitats del Centenari, etc...
- Documental biográfico sobre el poeta nicaragüense Rubén Darío. Incluye un debate acerca de su personalidad y obra literaria
Vés al prestatge de Novel·la ►
Efemèrides anteriors ►
Data d'actualització: 14/06/2016
