L'escriptor barceloní Javier Tomeo (Quicena 1932 – Barcelona 2013) publicà, durant els anys seixanta, amb diversos sobrenoms com Frantz Keller, novel·les de terror i de western. Format en dret i criminologia, també va escriure assajos de temàtica diversa, com la bruixeria.
Algunes de les seves obres van ser portades als escenaris amb una bona acollida per part de la crítica, especialment a França.
La narrativa de Tomeo va ser sovint prou experimental. La seva visió de la condició humana era dramàtica i existencial, però a la vegada molt lírica i humorística.
Als setanta ja escrivia novel·les al seu estil, tan propi com per cridar l'atenció dels dramaturgs parisins, que van adaptar-ne al teatre alguna d'elles; també va ser adaptat al cinema.
Amb el seu estil, hi ha qui el compara amb l'escriptor txec Franz Kafka (Praga 1883 – Klosterneuburg 1924), creador d'escenaris onírics i de relats metafòrics en què els personatges són estranys i solitaris.
Els personatges de Tomeo acostumen a estar aïllats del món que els envolta, els costa comunicar-se amb els altres, donat que la realitat els resulta hostil; es veuen immersos en situacions estrambòtiques, absurdes i grotesques, en un curt espai de temps, un lloc ben concret, i en un desenvolupament simple de les accions.
També hi ha qui el relaciona amb Gustave Flaubert (Rouen 1821 – Canteleu 1880), Sigmund Freud (Příbor 1856 – Londres 1939), Thomas Bernhard (Heerlen 1931 – Gmunden 1989), Albert Camus (Mondovi 1913 – Villeblevin 1960), si bé l'home manifestava sovint que no l'interessaven aquestes comparacions. En tot cas, Camus és un referent en la seva obra, donat que els personatges tomeuans s'enfronten als problemes existencials de la soledat, l'estranyesa i la comunicació.
Aquest portal web únicament utilitza galetes pròpies amb finalitat tècnica, no recapta ni cedeix dades de caràcter personal dels usuaris sense el seu coneixement. No obstant això, conté enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a la de la Diputació de Barcelona que vostè podrà decidir si accepta o no quan accedeixi a ells. Més informació
