Un dels escriptors de narrativa fantàstica més importants del segle XX. La fama li va arribar poc després de la seva mort, quan la seva obra va ser publicada. A la seva narrativa es fonen elements heterogenis: la influència de Poe a novel·les com A les muntanyes de la follia (1931); els vincles amb la tradició i el paisatge de la Nova Anglaterra, oníricament transformat en espai fantàstic; i els inicis de ciència-ficció, que es desenvolupen a contes com El color que va caure del cel (1927). Tanmateix, l'originalitat en l'obra de Lovecraft resideix en la creació d'una complexa i personal mitologia monstruosa, en el centre de la qual es troben els old ones, divinitats horribles expulsades de la Terra en els temps prehistòrics i en lluita per prendre possessió d'aquesta. Aquests éssers monstruosos i pudents apareixen primer de forma esporàdica i després sempre més orgànicament a contes com Les rates a les parets (1924), Los mitos de Cthulhu (1926) i El horror de Dunwich (1927); i a novel·les com El caso de Charles Dexter Ward (1927).

<< L'emoció més antiga i més forta de la humanitat és la por, i la por més antiga i més forta és la por a allò desconegut. >>

El horror sobrenatural en la literatura (1925-1927)

La mitologia agafa forma gradualment, s'enriqueix amb divinitats menors, i es sosté amb el recurs als llibres ficticis maleïts, com el Necronomicón (1938). Partint de suggestions gòtiques, mitjançant malsons cada cop més anguniosos, el terror de Lovecraft es torna còsmic, xifra extrema del seu pesimisme filosòfic. L'interès també teòric de Lovecraft per la literatura fantàstica queda palès als seus escrits crítics, en particular per El horror en la literatura (1927), on va formular una teoria del gènere recolzada en bases psicològiques i formals.