Camilo José Cela
Cela, l'home polièdric
Commemorem el centenari del naixement de Camilo José Cela que va néixer a Irina de Flavia (Padrón, La Coruña) l'11 de maig de 1916. La seva família paterna era originària de Galícia; la mare, la persona que més el va influenciar en la seva manera de ser, tenia arrels angleses i italianes i havia nascut a Santiago de Compostela.
La seva infància va estar marcada pels viatges del seu pare, funcionari de duanes, per motius laborals. Va ser un nen de salut delicada, una mica tímid i consentit, imaginatiu i mandrós. Va tenir problemes a les escoles on va anar i, en alguna ocasió, va ser expulsat. Anys més tard, en un llibre de memòries escrigué:
"De la escuela de don Luis guardo un vago y confuso recuerdo de malestar, una no demasiado explicable sensación de ahogo, de aburrimiento y de hastío. Quisiera para mis hijos y para los hijos de mis amigos, unas escuelas más amables y habitables, unas escuelas en las que no sea rigurosamente forzoso sentirse preso y humillado."
(Pàg 12 de "La rosa")
L' obra
Als anys trenta, enmig de convalescències, es planteja escriure poesia, i assisteix a classes de la facultat de Filosofia i Lletres. D'aquesta època, en la qual rep la influència de Pedro Salinas, és el seu llibre de poemes Pisando la dudosa luz del día.
Després de la Guerra Civil (1936-39), que li va suposar un gran trasbals, com per a la majoria de persones, per subsistir econòmicament publica articles a les revistes i es fa càrrec d'un consultori sentimental.
La família de Pasqual Duarte s'edita el desembre de 1942 i l'èxit és immediat. A partir d'aquest moment, Cela és dedica professionalment a escriure. D'aquesta primera època són:
- Pabellón de reposo (1943)
- Nuevas andanzas y desventuras de Lazarillo de Tormes (1944)
- Esas nubes que pasan (1945)
- Mesa revuelta (1945)
L'any 1946 la censura rebutja la primera versió de la seva novel·la La colmena, que no es publicarà fins al final de febrer de 1951 a Buenos Aires. A partir d'aquest moment Cela no deixa d'escriure i la seva fama i reconeixement és internacional. La seva sinceritat i la crítica d'una societat tancada i hipòcrita són característiques de les seves obres:
- Del Miño al Bidasoa
- Santa Balbina 37. Gas en cada piso
- Timoteo el incomprendido y otros papeles ibéricos
L'any 1953 es troba viatjant per diferents països d'Amèrica del Sud, després d'aquesta època publicarà les novel·les:
- Baraja de invenciones
- Mrs. Caldwell habla con su hijo
- Café de artistes
- La Cátira: historias de Venezuela
Malgrat l'evidència del seu allunyament del règim del general Franco, l'any 1957 a Espanya decideixen que ocupi la cadira Q de la Real Acadèmia Espanyola.
A partir d'aquest moment la seva activitat literària agafa la màxima intensitat i escriu novel·les, memòries, assaig, articles, contes... També promociona tot tipus d'actes culturals. L'any 1963 continua publicant novel·les:
- Toreo de salón
- Las compañías convenientes y otros fingimientos y cegueras
- Garito de hospicianos o guirigall de imposturas y bambollas
- Once cuentos de fútbol
L'any 1965 funda l'editorial Alfaguara amb alguns amics, d'aquesta època són:
- Viaje al Pirineo de Lérida
- El ciudadano Iscariote Reclús
- La familia del héroe
I també surt a la llum la primera edició de La Colmena amb text íntegre (1966). D'aquesta època és també una novel.la sobre la Guerra Civil, Vísperas, festividad y octava de San Camilo del año 1936 en Madrid i una on reflexiona sobre el fet d'escriure, Oficio de tinieblas 5.
Mort Franco el novembre de 1975, Cela inicia una campanya a favor del desenvolupament democràtic a través dels seus articles. És nomenat senador de les primeres Corts Generals i participa en la correcció de la Constitució Espanyola.
Mazurca para dos muertos (1983) és una de les millors obres de l'escriptor. Més tard publicarà Nuevo viaje a la Alcarria (1986), resultat dels seus viatges a peu pel país on va recollint informació.
El 10 de desembre de 1989 rep el premi Nobel de Literatura. L'Acadèmia sueca destaca la franquesa verbal a les obres de Cela a l'hora de tractar les conductes humanes.
El asesinato del perdedor (1994) i La cruz de San Andrés, amb la que va guanyar el premi Planeta, corresponen a l'última època.
Cela va morir el 17 de gener de 2002, a l'edat de 85 anys, no sense abans deixar-nos un lema que fa referència a la duresa de la vida dels que exerceixen l'ofici de tenebres (els escriptors) i que es pot extrapolar al fet de viure en general.
"El que resiste, gana"
A les biblioteques trobaràs:
"El Asesinato del perdedor" | "La Colmena" | "Correspondencia con el exilio" | "La Cruz de San Andrés" |
"La Familia de Pascual Duarte" | "El Huevo del juicio" | "Mazurca para dos muertos" | "Mrs. Caldwell habla con su hijo" |
Més obres de Camilo José Cela a les biblioteques ►
Selecció de webs:
- L'autor a la Viquipèdia
- Fundación Cela
- Camilo José Cela en el Centro Virtual Cervantes
- Especial de elmundo.es, información sobre Camilo José Cela
- "El escritor de la posguerra", Babelia, 26 de enero de 2002
També et pot interessar:
Vés al prestatge de Novel·la ►
Efemèrides anteriors ►
Data d'actualització: 11/05/2016