Temps de segona mà: la fi de l'home roig / Svetlana Aleksiévitx. Raig Verd, 2015.

Amb aquesta obra que podríem qualificar de periodisme literari, de microhistòria, de narrativa, o fins i tot de “novel•la de terror”, l’autora ens captiva i no ens deixa anar de cap a cap del llibre.

Hi fa un recorregut per la història de Rússia des de la Revolució, passant per la caiguda de la URSS i pel nou règim (demòcrata-autoritari?) capitalista. Tot això gràcies a les entrevistes que donen veu als protagonistes anònims que ens expliquen com ho van viure tot plegat, la seva vida, els seus anhels, els seus records.
En la primera part hi trobem tant els partidaris del règim que veuen com tot el que han viscut i han cregut des de la seva infància s’esfondra i que no poden veure Gorbatxov ni en pintura (el gran traïdor!), els joves que creuen que tot seran flors i violes i que viuran en llibertat i beuran Coca-Cola a galet, passant pels que volien una revolució més humana i no caure a les urpes de l’“enemic”, el capitalisme.

A la segona part ja ens trobem amb la Rússia actual, la que comença amb Ieltsin i continua amb Putin, i el gran desencís, ni somni soviètic, ni somni americà ni democràcia a la europea, res que s’hi assembli. Anar tirant de forma miserable, ja sigui amb resignació i/o nostàlgia de l’antiga URSS, ja sigui maleïnt la ingenuïtat dels dissidents i de la joventut.

Són més de 500 pàgines intenses en que un se’n fa creus del profund patiment de tot un poble, això si, conseqüència de la millor de les intencions, primer construir l’”home nou”, és a dir, el paradís a la Terra i després construir un país digne i democràtic dins l’economia de mercat. Ni una ni altra s’assoleix. D’aquí que, el que uneix a tots els testimonis, sigui un profund desengany amb el seu país i amb com li han anat les coses.

La pregunta que un es fa un cop acaba el llibre és: Un altre món és possible? Millor no preguntar-ho als testimonis del llibre, potser pensarien que us enrieu.