Aquesta novel·la gràfica ens submergeix en les polsoses carreteres del delta del Mississipí. És la història de Robert Johnson, una de les figures més representatives del blues, un extraordinari guitarrista que va morir prematurament als 27 anys, igual que Jimi Hendrix, Janis Joplin, Jim Morrison, Kurt Cobain o Amy Winehouse.

Frantz Duchazeau ens arrossega al cor del blues, plasmant els paisatges dels pobles, la vida, les cases i els cotxes del sud rural dels Estats Units durant l’època de la Gran Depressió.

Així, sempre en blanc i negre, i durant 236 pàgines, veiem passar la tràgica vida de Johnson: un pare que el va abandonar, la seva infantesa als camps de cotó, un padrastre abusiu i la mort de la dona de la seva vida i del seu fill durant el part.

Markat per aquesta desgràcia, Johnson es veu obligat a vagarejar de poble en poble, com un trobador medieval, disposat a guanyar-se alguns dòlars tocant i cantant amb la seva guitarra.

Una de les cançons que apareixen en aquesta novel·la gràfica és "Cross Road Blues", que explica el moment en què Robert Johnson es va dirigir a un encreuament de camins. 

La mateixa cançó fou versionada per Eric Clapton com a "Crossroads". 

Sembla que, a mesura que passa el temps, només es manté una relació íntima constant: la que té amb la música del diable.

Si us agrada el blues, no us perdeu la deliciosa lectura d’aquest llibre, on el dibuixant i guionista francès Frantz Duchazeau desglossa, amb tot detall, l’immens talent de Robert Johnson, talent que és inversament proporcional a la quantitat de música que va deixar per a la posteritat.

Més informació:

• Robert Johnson a les Biblioteques
• Tema: Robert Johnson a les Biblioteques
• Frantz Duchazeau a les Biblioteques

Recomanat per Elisabet Torrell. Bib. Central. Terrassa. 

Adrenalina pura. GNX és el sisè àlbum d’estudi del raper Kendrick Lamar i el primer després de la seva ruptura amb els seus segells discogràfics habituals.

Un àlbum on deixa clar que és el rei del rap i amb evidents referències a les seves disputes amb Drake a les xarxes socials i fora d’elles. La música és tan combativa com la lletra.  Sembla que la rivalitat i la venjança són bones muses creadores. L’únic que se salva de la crema rapera és Nas, considerat el millor lletrista del rap fins a l’arribada del propi Lamar. I ho fa només amb 12 cançons i 44 minuts de durada. Nombre i quantitat suficients per demostrar qui mana en el rap nordamericà.

El rei Lamar s’ha envoltat d’una cort de músics. L’àlbum conté participacions tan emblemàtiques com SZA, rapers emergents de Los Angeles com AzChike, Dody6, Hitta J3, Roddy Ricch i Young Threat, entre d’altres. El músic no es tanca a altres estils musicals i també podem sentir a Kamasi Washington, Sam Dew, Ink, Deyra Barrera i Jack Antonoff. Les cançons d’apertura i clausura de l’àlbum, així com la cançó Reincarnated, estan interpretades per la cantant mariachi Deyra Barrera.

L’àlbum va rebre cinc premis Grammy a la darrera edició del 2025. Mai una venjança musical va ser tant dolça.

Escolta les novetats de música a Spotify

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

“Tengo claro que hay heridas que me van a hacer sufrir” explica Valeria Castro només començar l’àlbum. Un treball directe, emotiu i sincer sobre el patiment i la cerca de sentit vital. Una oda a la vida després del dolor, un recorregut que transporta a una recerca de pau i perdó enmig de tanta aflicció.

El nou treball de la cantant canària s’obre pas entre els sentiments més profunds d’una ànima destrossada. La senzillesa en les composicions que deixa pas a unes lletres que, com les ferides invisibles, traspuen la voluntat de refer-se, de tornar a viure i d’acceptar-les a la nostra nova vida.

Castro està acompanyada en aquest insòlit desert sentimental per artistes de la talla de Natalia Lafourcade, Vetusta Morla i Sílvia Pérez Cruz.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

"Viento de cara" (2014) és molt més que un disc: és el punt àlgid d’una trajectòria que semblava imparable. Supersubmarina, quatre amics de Baeza que havien convertit la seva il·lusió en una de les bandes més estimades de l’escena indie espanyola, signen aquí un treball madur, enèrgic i ple de vida. Amb una producció neta i emotiva, les seves onze cançons equilibren l’èpica i la tendresa. “Viento de cara”, “Arena y sal” o “Samurái” són temes que parlen de resistència, de canvi i de la força de tirar endavant fins i tot quan el vent bufa en contra.

El disc representa la consolidació del so Supersubmarina: melodies lluminoses, guitarres que brillen sense excessos i lletres que barregen la poesia quotidiana amb la introspecció. Tot hi respira una sensació de plenitud, com si el grup hagués trobat per fi la seva veu definitiva. Però, vist amb la perspectiva del temps, Viento de cara també és un presagi. Darrere d’aquella energia vital s’hi amagava la fragilitat d’un somni que s’esfondraria dos anys més tard, amb el greu accident de trànsit que va truncar la seva carrera.

Supersubmarina ens recorda que la música pot ser tant un crit de llibertat com un espai per guarir-se, on les emocions troben veu i el silenci es transforma en esperança.

Més informació:

• Supersubmarina a les Biblioteques
• Supersubmarina a la Viquipèdia

Recomanat pel prestatge de música. 

Diga’m amb qui vas, i et diré qui ets: Iggy Pop, Nick Cave, Mark Lanegan, Debbie Harry, Hugo Race, Chris Eckman, John Parish, Michael Gira…efectivament, Catherine Graindorge és amiga del lirisme de subsol, les ombres i el dandisme.

Rarament però trobarem davant un projecte amb aquestes coordenades roqueres a una violinista, com és el cas d’aquesta artista belga, que fa del seu instrument l’element central de les cançons. I encara més inusual, si parlem de rock (encara que sigui en esperit), és que no soni una sola guitarra en tot el disc, a favor d’un baix, una bateria, un harmonium i fins i tot una secció de cordes.

Això passa a “Songs for the dead”, quart treball discogràfic de la nostra protagonista, dominat per una calma enganyosa, més mòrbida que reposada. Una travessia per uns paratges erms, remullats en algunes peces per la pròpia veu de Graindorge, o per una segona gola, imponent, que en primera instància us recordarà poderosament al citat Nick Cave, però que pertany al desconegut Simon Huw Jones (britànic, però de la seva mateixa lleva…i ‘pares’ i ‘mares’ musicals). Jones també s’encarrega d’escriure els textos que recita, amb l’excepció de la lletra d’un poema d’Allen Ginsberg, “A dream record”.

Potser "Songs for the dead" no sigui un àlbum que revifi als morts (ni als vius), però si li doneu una oportunitat de ben segur us farà companyia eterna i plàcida.

Més informació:

•  Catherine Graindorge a les Biblioteques

Recomanat per Arnau Espinach. Bib. Joan Pomar i Solà. Sant Esteve Sesrovires. 

Projecte nascut durant la pandèmia, inspirat pels grups dels 60 i 70 amb harmonies vocals a tres veus. Concebut com una trobada de músics a l’estil de Crosby, Stills, grup a qui recorda inevitablement, així com a Yes, els Beatles o Kansas entre altres en algunts moments.

Nick D’Virgilio, Neal Morse i Ross Jennings són tres veterans de l’escena el rock progressiu, que han format part de bandes com Haken, Spock’s beard o Transatlantic. Durant el desconfinament van començar a compartir cançons entre ells i van treballar-hi conjuntament durant mesos des de casa.

Estilísticament, podria semblar un disc publicat 50 anys enrere. Però el procés de creació hagués estat impensable en aquell temps. No hi va haver cap assaig presencial. Tot va sorgir compartint a distància (amb un oceà entre mig) pistes amb cançons per enllestir, composant i enregistrant-les a casa.

Tots tres assumint la faceta de compositors, multiinstrumentistes i cantants, Tots tres aportant temes propis. Creant cançons diferents a les que el seu públic està acostumat. Més senzilles i directes, principalment acústiques, amb melodies i harmonies vocals brillants, sense parts instrumentals tan extenses, centrant-se en les cançons en sí.

Les seves veus empasten perfectament i desprenen una gran energia. El primer àlbum, Troika, va tenir continuïtat en un segon anomenat Sophomore, ja de manera presencial.

Everything I am va ser el primer single de presentació. Però la resta de l’àlbum també va ple de grans cançons per descobrir. 

Més informació:

• D'Virgilio, Morse & Jennings a les Biblioteques
• Troika a la Viquipèdia

Recomanat per Adrià Fernández. Bib. Josep Soler i Vidal. Gavà. 

El metal és un gènere que no s’esgota i ens obsequia amb subgèneres com el drone metal, un estil que barreja el doom i el metal experimental amb sons tribals i minimalistes. Amb el drone gaudim de les reminiscències noise de guitarres distorsionades, riffs greus i peces llargues d’un minutatge poc habitual.

És el cas de Sunn O))), banda de Seattle formada al 1998 que condensa unes sonoritats monòtones, fosques i extremadament pausades. Vestits amb túniques, aquesta mena de monjos d’un cel sense estrelles, amb escenaris boirosos, volums eixordadors i reverberacions que fan tremolar fins i tot les pestanyes, ens regalen una experiència musical que abraça altres formes d’art, com les arts plàstiques i la performance. A la seva pàgina web trobem aquestes declaracions:

“Sunn O))) produeix un ambient físic immersiu de pressió sonora altament amplificada que pot ser molt subjectiu. Sunn O))) no pretén ser una experiència violenta: presentem una situació intensa en què l'energia del so pot assolir decibels molt alts.”

Així, la banda s’expressa amb llenguatges arcans, amb tonalitats pesants, amb vibracions que ens colpegen com excavadores travessant el fangar de l’estómac: unes estructures i masses de so que ens remouen com una muntanya russa de textures i densitats omnipresents. Per copsar-ho, cal escoltar. Us deixem un directe en el que va ser una vegada el laberint més gran del món:

Més informació:

• Sunn O a les Biblioteques
• Sunn O))) a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial de Sunn O)))

Recomanat per Amaya Lomba. Bib. Central. Cerdanyola. 

Música que acompanya a la sèrie documental de set capítols, produïda per la BBC Earth, que explora la sorprenent fauna del continent més gran del planeta Terra. 

La sèrie, guiada pel mític biòleg Sir David Attenborough, ha trigat quatre anys en filmar-se. La música, composta per Jacob Shea i Lauretia Editha, evoca i magnifica els paisatges del continent asiàtic, des del desert del Gobi fins a les jungles de Borneo, incloent-hi les planícies polars de Sibèria i els mars de corall de l’Oceà Índic.

Els compositors formen part del Bleeding Fingers Music Group, el col·lectiu de compositors creat per Hans Zimmer, Russell Emanuel i Steven Kofsky que reuneix als músics que es dediquen a realitzar música per a cinema i televisió.

Jacob Shea ha treballat al costat dels millors compositors de Hollywooe, com ara ha Elliot Goldenthal, Steve Jablonsky, Henry Jackman i Hans Zimmer. Ha rebut varis premis , dos premis BMI per “Mountain Men” i dos premis BMI per “Alaskan Bush People”. Va ser un dels compositors destacats a “Planet Earth II”, “Blue Planet II”, “Seven Worlds One Planet” i “Planet Earth III”.
Laurentia Editha és una compositora indonèsia que es dedica a mitjans de comunicació, amb seu a Los Ángeles, California. Dins del col·lectiu es coneix pel seu treball a “Home” d’Apple TV, “Alien Worlds” de Netflix, “Kingdom of The Mummies” de National Geographic i música addicional a “Savage Kingdom: Temporada 4”. Més recentment ha treballat a la sèrie de National Geographic “Growing Up Animal”.

Escolta les novetats de música a Spotify

*Recomanat per les Biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Quan parlem de grans discos de rock, habitualment parlem en passat. Sovint treballs i bandes de fa diverses dècades. Però amb el nou mil·lenni s’han continuat editant grans àlbums. Un exemple és el trio escocès Biffy Clyro.

Des de finals dels 90 han anat fent camí al marge de les modes de moment, pas a pas, disc a disc, evolucionant i publicant algunes de les millors cançons dels darrers anys.

Partint del base rock de sempre, però integrant sons molt diversos. Amb un estil que oscil·la entre rock d’alt voltatge, tempos lents en acústic, arranjaments de cordes, ritmes i estructures poc habituals, grans melodies i tornades…

A Celebration of endings va ser publicat el 2020. Va veure endarrerida la seva publicació a causa de la pandèmia i el confinament. I conté grans temes com Space, publicat en diferents versions, arranjaments i producció. La darrera enregistrada a Abbey Road, substituint la guitarra, el baix i la bateria per un so completament orquestral. A mesura que la cançó va creixent, les diferents seccions de l’orquestra amplifiquen l’emoció i l’èpica de la composició original, amb un resultat espectacular.

Més informació:

• Discografia de Biffy Clyro a les biblioteques

Recomanat per Adrià Fernández de la Biblioteca Josep Soler i Vidal de Gavà.

Psych rock amb pinzellades de hard rock i heavy metal i una veu aflamencada que recorda a Triana. Els Derby Motoreta’s es performen amb l’èpica fastuosa dels grans clàssics: un còctel d’energia vibrant i lletres nebuloses.

Les primeres passes les van fer per la porta gran: van penjar quatre cançons al bandcamp i el Festival Primavera Sound els va trucar a l’instant. Ara, la banda sevillana es consolida amb el seu tercer àlbum d’estudi i una carrera ferma amb estil propi, allò que anomenen kinkidèlia (una barreja de la tradició quinqui amb la psicodèlia). Els DMBK (sigles del seu rampellut nom) evoquen l'esperit del rock andalús dels anys 1970 i 1980 amb la cultura de carrer, tot un elogi a la diversitat i l'eclecticisme, a l’amalgama de conceptes i idees ben entonats.

Els hem pogut veure en directe fora de les nostres fronteres, a països com ara Mèxic, Xile, Argentina o Estats Units.

Les seves propostes són holístiques, integrals, immersives, no entres només a la cançó sinó a tot un univers musical, estètic, visual, sonor, amb una naturalesa primitiva… Recentment, han signat part de la banda sonora del film ‘Las leyes de la frontera’ i han estat nominats al Premi Goya de millor cançó original.

Escolteu, escolteu, i no us canseu de ballar. Com ells afirmen: «Els nostres directes són una barreja entre missa pagana, festa d'aniversari i dia de la fi del món.»

Més informació:

• Derby Motoreta's Burrito Kachimba a les Biblioteques

• Derby Motoreta's Burrito Kachimba a la Viquipèdia

• Pàgina web oficial de Derby Motoreta's Burrito Kachimba

Recomanat per Amaya Lomba de Bib. Central. Cerdanyola.

“Surfing with the Alien”, publicat l’any 1987, va ser l’àlbum que va impulsar Joe Satriani cap al reconeixement internacional en l’escena musical. No només va suposar un gran èxit, sinó que va revolucionar l’univers de la guitarra instrumental com pocs discos ho havien fet fins aleshores. Amb un pressupost modest de només 13.000 dòlars, Satriani va aconseguir un resultat sorprenent, combinant una tècnica virtuosa amb melodies memorables i una energia que es fa gairebé tangible.

Molts coincideixen a assenyalar aquest treball com el seu més emblemàtic. I és lògic: l’àlbum manté un nivell altíssim de principi a fi. El tema que li dona nom, “Surfing with the Alien”, engega fort amb un riff dinàmic —frase musical curta normalment de dos a quatre compassos que es repeteix sovint al llarg d’una peça— que transporta directament a un viatge d’alta velocitat a través de l’espai. A continuació, “Satch Boogie” aporta una dosi juganera de rock clàssic, plena de tècnica i espontaneïtat. I per equilibrar tanta energia, “Always with Me, Always with You” destaca amb una sensibilitat melòdica que demostra que el guitarrista també sap expressar emocions profundes amb la guitarra.

El més impressionant és com va aconseguir un so tan ric amb recursos tan limitats. Lluny dels grans estudis, va experimentar amb efectes i detalls tècnics que, en algun cas, com el solo de la peça principal, van sorgir fins i tot d’equips que fallaven, donant lloc a textures úniques i irrepetibles. Aquestes petites imperfeccions acaben conferint caràcter i autenticitat a un treball que, malgrat les dècades, continua emocionant i influenciant.

Joe Satriani, nascut el 1956 a Nova York, és reconegut com una de les grans icones del rock instrumental. Amb una trajectòria plena d'obres essencials per a la història de la guitarra, destaca especialment "Surfing with the Alien", un disc que s’ha convertit en tot un referent.

Recomanat pel prestatge de música.

Nou treball de la cantant i compositora menorquina Anna Ferrer. Espectacle que va presentar fa 3 anys al Mercat de Música Viva de Vic i que avui es materialitza en disc. Ferrer utilitza el folklore insular com a base de les seves cançons, documentant-se sobre les cançons populars de Menorca per fer-ne una revisió i crear-ne de noves. Per fer-ho utilitza el guitarró, l'instrument més representatiu de les rondalles de l'illa, a la cançó “Ella papua com vol” i recupera les Jotes del Mercadal amb la cançó “Son tus ojos tus puñales” extretes del recull que va fer Maria Antònia Moll de folklore menorquí. Ferrer també presenta composicions noves com la “Glosa a Menorca” que té el seu origen en una melodia tradicional, el Romanç de na Roseta, i que “Ens parla de la decadència en què ens veim sotmesos els pobles, les terres i les cultures quan el capital ferotge ens engoleix”.

Entre cançons de la terra, dels pagesos i les feines del camp i noves composicions Anna Ferrer ens presenta un àlbum ple de nostàlgia però també reivindicatiu d’una terra i un món engolit per la globalització i el turisme massiu.

Escolta les novetats de música a Spotify

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Els nens també tenen dret a gaudir de la música, no creieu? I per defecte els pares també en gaudiran.

Roger Canals, és un polifacètic pel que fa als nens: canta, toca la guitarra, és educador, animador i també és músic de Jazz i Dixieland!

Quants milers d'històries s'han inventat per fer empassar gola avall autèntiques boles de menjar de la boca de les criatures... Se'n podrien fer unes memòries... En el temps del fast food i les preses del dia a dia, quan no és fàcil menjar sa i tranquil i no només els adults, sinó tota la família, aquestes cançons que ens canten les bondats d'una dieta equilibrada, variada i gustosa, que ens animaran a triar els millors productes del mercat, que pregonen les bondats de la fruita i la verdura per a créixer adequadament, són com un plat de seny i rialles. Mai ensenyar a menjar bé, a alimentar-se com cal, ha resultat tan didàctic, amè i divertit com en aquest disc.

De la rumba a la salsa, del funk al rock, del swing a la sardana, rimes divertides i melodies que enganxen. Composades i interpretades per Roger Canals i Cia (XXL) amb arranjaments de Jordi Roma.

Més informació:

• Roger Canals a les Biblioteques
• Pagina web de Roger Canals

Recomanat per Marc de Blas. Bib. de Ponent.Sabadell

Hi ha un munt de germans al món de la música. És el cas dels germans Cavanagh de la banda progressiva Anathema. Aquest disc és, potser, un dels més tristos que podem escoltar. Llavors, revertim aquestes línies i cerquem felicitat. Però no, hi ha dies que necessitem la purga de les cançons que bressolen en densitat i penúria, és una neteja d’ànima que es formula d’any en any. Feia temps que no els escoltava, em portaven records d’una vida que es filtra en la memòria en paral·lel com si fóssim una altra persona, però només és que han passat moltes llunes.

Diuen que aquest disc és el que va allunyar definitivament a la banda del doom. Els anglesos van donar un gir melòdic cap a territoris més atmosfèrics i experimentals fins arribar a l’alquímia sònica del rock alternatiu entre psicodèlia i foscor, una amalgama exquisita entre Pink Floyd i el gothic metal.

Hi ha temes tan icònics com ‘Deep’ o ‘One Last Goodbye’, un disc que canta a la mare dels músics i en rendeix un solemne tribut.

Més informació:

• Anathema a les Biblioteques
• Anathema a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Amaya Lomba. Bib. Central. Cerdanyola.

El disc fa referència als petits canvis de la vida personal de Kiwanuka, que han repercutit en la seva música. El trasllat de Londres a la costa sud anglesa a la recerca de tranquil·litat s’ha fet palès en un àlbum amb petits canvis a nivell musical. L’estil inconfusible de Kiwanuka està present en tot l’àlbum, amb cançons intimistes, romantiques i arranjaments exquisits.

Floating Parade, la cançó inicial, ens submergeix en una atmosfera íntima i vellutada, present en tot l’àlbum.

Potser les tres cançons que més s’allunyen del seu estil són Rebel soul amb influències de Blur i, més concretament de Damon Albarn. El músic fa alguna concessió al rock progressiu a les dues parts de Lowdown, especialment a la segona on es veu la influència de la guitarra de David Gailmour. 

Four long years, la cançó que tanca l’àlbum, és una veritable delícia, d’aquelles que et posen la pell de gallina.

Aquest disc és pur Kiwanuka des del primer acord. Potser es troba a faltar un dels seus temes estrelles, com en els seus treballs anteriors. Fet que beneficia l’homogeneïtat d’un disc excepcional. Kiwanuka és fidel al seu estil i ens presenta un àlbum del que podem gaudir de principi a fi.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La malaltia que va patir Chuck Prophet ha estat un dels detonants d’aquest nou treball de rock amb tocs de cúmbia de la mà del grup ¿Qiensave?. Durant el procés de recuperació del càncer el cantant es va submergir en la cúmbia i el folklore colombià. Aquesta recerca el va portar a ¿Qiensave?, una banda de joves músics d’una comunitat agrícola de Salinas (Califòrnia). Estem d’enhorabona de tenir a Chuck Prophet totalment recuperat i en plena forma, també musical. Chuck és un músic a qui li agrada canviar el plantejament i ritmes dels seus treballs sense deixar de banda la seva veu i estil característics. Aquest és potser l’àlbum que més s’allunya del rock americà i ho fa apropant-se a la cúmbia. La cúmbia reforça el particular estil del cantant, que ha incorporat instruments com l’acordió, congas, timbals i güiras.

Gaudir d’una balada amb tons bepop com One lie for me, one for you. O de la cúmbia reivindicativa dedicada a Elon Musk In the shadow (for Elon)  amb frases tan contundents com Now everybody’s gona have to pay when he rides his rocket ship away. (Ara tothom haurà de pagar quan s’allunyi en el seu coet)

L’àlbum és una celebració al ball i a la vida, després d’haver tingut la mort molt a prop, com molt bé ho diu el tema It’s a good day to be alive, acompanyat als cors de la seva dona Stephanie Finch. Sempre és un bon dia per escoltar Chuck Prophet i sentir-nos ben vius.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Nusrat Fateh Ali Khan no dona veu a la música sufí Qawwali sinó que és la seva essència i emoció. Descendent d’un llinatge de cantants de qawwali, la veu de Nusrat ha estat la responsable de la difusió de la música sufí arreu del món. Originària de l’Iran del segle X, qawwali és la música del sufisme, una branca de l’Islam. Els cantants qawwali són els encarregats de captar l’atenció del públic i de transmetre el missatge espiritual. Un missatge, expressat en urdú i panjabi,  que no podem entendre però que, gràcies a la vibració i potència de la veu de Nusrat , ha transcendit fronteres i ha influït a músics i productors com Peter Gabriel, Michael Brook, Jeff Buckley, A R Rahman i Mick Jagger. Malauradament el cantant va morir a l’edat de 48 anys.

El descobriment dels quatre enregistraments, gravats l’any 1990 als estudis de Real World Records, a Box (Wiltshire, Anglaterra), conformen l’àlbum Chain of light. Segons el seu mànager, Rashid Ahmed, aquest any va ser decisiu per Nusrat ja que va començar la confluència cap al món occidental. Una mirada que va culminar amb la invitació de Peter Gabriel al festival Womad, l’any 1985) i amb l’aparició de Nusrat a la banda sonora de Passion: Music for The Last Temptation of Christ, entre d’altres artistes.

D’aquesta època d’esplendor de Nusrat és l’àlbum que escoltem. Obre el disc un dels estàndards de qawwali Ya Allah Ya Rehman amb un trabal uptempo i un groove d’harmònium que acompanyen al crit del cantant anhelant els elogis d’Al·là, seguit de les veus del grup.

Més enllà de les cançons clàssiques, les gravacions ens permeten recuperar una troballa: Ya Gaus Ya Meeran. Un qawwal urdú que Nusrat mai havia gravat abans. Una composició molt difícil de cantar. L’àlbum agafa el títol d’una estrofa d’aquesta cançó "Cada alè meu està relacionat amb la seva cadena de llum".

Estem d’enhorabona.  Torna la veu poderosa de Nusrat. Una música que trenca cadenes i ens apropa magistralment a una altra cultura, que ens atrau i ens transcendeix, siguem creients o no. Les cançons de Nusrat Fateh Ali Khan ens omplen de llum i trenquen les cadenes que les fronteres i de la diferència. Benvingut sigui.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Òpera / ballet en tres actes (Les Jeux Olympiques, Les Bacchanales, Les Saturnales) i un pròleg sobre un llibret de Jean-Lous Fuzelier, creat a París l’any 1723 i encarregat per l’Acadèmia Reial de Música. Una peça excepcional de l’òpera barroca francesa.

François Colin de Blamont va néixer l’any 1690 a Versalles. Els seus pares formaven part dels músics del rei. Els seus inicis van estar molt lligats a la música cortesana, on va desenvolupar bona part de la seva producció musical. Va mantenir el càrrec de Subintendent de la Música de Cambra del rei. La seva obra gira entorn a l’Acadèmia Reial de Música, encàrrecs i esdeveniments de la cort, com ara els casaments i naixements del començament del regnat de Lluís XV. Va morir l’any 1760 a Versalles, condecorat amb el Collar de l’Ordre de Sant-Michel per Lluís XV.

L’obra va gaudir d’un enorme èxit durant el Segle XVIII. Algunes de les seves peces, els minuets de les Bacanals, figures entre les més remarcables del seu temps. Una de les característiques que el fan excepcional és que va ser el primer ballet heroic, gènere que competirà amb l’òpera ballet creat per André Campra. Va ser escrit originàriament per festejar la majoria de Lluís XV i conté molts elements mitològics, destinats a perpetuar la glòria i pompa del regnat del Rei Sol. El rei devia ballar en públic en un context mitològic com a amo i senyor del món. En aquest escenari governava quatre elements (pròleg), en mig dels vencedors dels Jocs Olímpics (segona entrada), com a General de l’exercit romà o com a poeta líric a l’antiguitat.

Les peces instrumentals de l'obra ofereixen una àmplia gamma d'instrumentació. Escrita majoritàriament per a una orquestra de 4 parts, també trobem timbals i trompetes, flautes, trompes i, de vegades, instrumentacions atípiques. La primera entrada té lloc durant els Jocs Olímpics i presenta un Alcibíades victoriós. La segona mostra la trobada entre Marc Antoni i Cleòpatra durant les Bacanals i la tercera té lloc durant les Saturnals, un carnaval romà on les jerarquies socials s’inverteixen i on el poeta llatí Tibullus canta el seu amor per Delia.

El conjunt vocal és magnífic. El repartiment està encapçalat per la soprano Gwendoline Blondeel, que encarna Aspasie i Délie, Hèlene Carpentier interpretant a Timeu i Cyrille Dubois a Tibullus.

Una peça d’excepció enregistrada l’any 2023 a la Salle des Croisades del Château de Versailles, amb la Chapelle Harmonique i Valentin Tournet com a director. La gravació recupera l’estiu viu de l’obra i la majestuositat de l’obertura. No et perdis la finor del Menuet por Terpsichore, Rigaudons!

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Segon treball en solitari de la saxofonista britànica Nubya García, una de les artistes més destacades del jazz britànic. Un àlbum compromès amb la música negra i amb les seves arrels caribenyes. Un projecte audaç on la fusió i els arranjaments orquestrals de corda amb el R&B, jazz i dub funcionen a la perfecció. La saxofonista fins i tot s’atreveix amb alguna peça de música clàssica.

L’odissea musical de Nubya és un viatge que fa ben acompanya. Amb aportacions de Georgia Anne Muldrow a la balada We walk in gold, amb Richie Seivwright a Set it free i un duet melòdic entre saxo i veu a Dawn, amb Esperanza Spalding.

Un àlbum d’una qualitat excepcional, on García s’endinsa en diferents gèneres musicals per reivindicar l’odissea de viure. Algunes de les lletres de les seves cançons son un clam per a l’esperança i l’alliberament. Des de la cançó inicial, Dawn on canta «Libre hasta que la muerte se salga con la suya. Mientras estés vivo, sigue adelante y encuentra algo de sol» fins la final Triumphance: «Tu viaje es tuyo, lleno de muchos giros y vueltas… Libérate de las expectativas de los demás, y quizá podamos permitirnos ser nosotros mismos»

Acompanyem a Nubyia García en aquesta odissea i, de ben segur, arribarem a bon port.

Escolta les novetats de música a Spotify

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Per primera vegada s’edita un exhaustiu recull en anglès i castellà de tot l’univers  d’un dels músics més emblemàtics del segle XX. Els amants de la música estan d’enhorabona. Una edició magnífica amb pròleg de Julián Hernández i introducció de Manuel de la Fuente.

El llibre segueix cronològicament la seva extensa discografia (més de 60 àlbums), des del seu debut discogràfic a l’escena californiana dels anys seixanta fins les cançons que va deixar preparades abans de la seva mort, a principis dels noranta. Cada àlbum consta d’una petita introducció i explicacions que ajuden a entendre el significat de les cançons en el seu context original. Al final del llibre hi ha un llistat dels crèdits totes les cançons.

Un oportunitat magnífica per reconèixer el geni i la sàtira d’un dels cantants més crítics amb l’American way of life. Llegir i sentir Zappa al mateix temps mai ha estat més estimulant.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Aquest documental musical, és un concert  del geni i gran músic de soul, jazz, funk i pop Steve Wonder, gravat en directe al Nippon Budokan Hall de Tokyo al novembre de 1982. El repertori de l'actuació inclou grans èxits del cantant com: My cherie amour, You are the sunshine of my life, I just called to say I love you i molts més.

La present  gravació és una oportunitat única de veure un dels millors cantants i compositors del segle XX i XXI conegut per les seves actuacions en viu enèrgiques i captivadores ja que sempre ha tingut la reputació de ser un gran showman. Steve, cec al poc de nèixer, segueix fent concerts en directe als seus 74 anys. A part de la seva extraordinària veu, compta amb la seva genialitat tocant diversos instruments: piano, armònica, teclat i percussió. Un inoblidable concert és recomanable pels amants de la bona música.

Més informació:

• Stevie Wonder a les biblioteques
• Stevie Wonder a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. de Sant Fruitós de Bages.

Durant 10 anys d’activitat, la música de ElBicho ens va captivar amb un còctel fusió de gèneres tan diversos com ara rumba, tango, buleria, rock progressiu i jazz; ritmes afro i música del Magreb. Les influències són clares: el rock dels anys 1960 de Pink Floyd i Led Zeppelin i el flamenc de Camarón i Paco de Lucía amb els ecos característics del rock andalús.

La banda, que va formar el cantant i compositor, Miguel Campello, desprèn un virtuosisme inèdit a l’hora de musicalitzar el carrer com una substància viva que fa camí a través dels directes i l’experiència única de l’escenari. ElBicho descarrega un ritme agrest, selvàtic, com el batec de la terra: és un cant jondo, un “quejío”, una orgia pan-musical. Després d’aquesta dècada de cadència lumínica innigualable, Campello va decidir seguir en solitari creant la seva pròpia “Chatarrería” i, així, el podem escoltar en 5 discs d’estudi fins a dia d’avui.

Apartat de la gran urbs, al camp, composa amb la llibertat de qui pot fer soroll i no molesta als veïns, amb elBicho, tot el que havia de passar va succeir, somiar més semblava pretenciós, ara la història torna a estar per fer.

Al 2003, en el seu moment àlgid, el descobríem a radio3. Una mica més tard, cavalcant a soles ens deslumbrava igual, amb una alegria melangiosa i una imatge més propera. Us deixem tot dos vídeos:

Més informació:

• Elbicho a les Biblioteques
• Elbicho a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Amaya Lomba. Bib. Central. Cerdanyola. 

Aquest llibre és un viatge íntim i apassionant pel món creatiu d'un dels artistes més influents del rock nord-americà. 
Amb un total de 680 pàgines, l'obra ofereix una anàlisi detallada de les lletres i melodies, sinó que també revela els processos creatius, les inspiracions personals i els contextos històrics que han donat vida a cadascuna de les seves 344 cançons des dels inicis amb "Blinded By The Light" fins a les emocions més recents de "I'll See You In My Dreams".

Aquesta perspectiva íntima permet entendre l'evolució artística de Springsteen, així com els missatges socials i personals que ha volgut transmetre al llarg de més de 50 anys de carrera.

El llibre està ple d'anècdotes curioses i detalls poc coneguts sobre les sessions de gravació, els músics que van col·laborar amb ell i les circumstàncies que van envoltar cada àlbum. Per exemple, revela com "Born to Run" va sorgir en un moment de pressió creativa i com "Born in the U.S.A." va ser malinterpretada per molts com un himne patriòtic quan, en realitat, és una crítica profunda a la societat nord-americana.

L’edició de luxe compta amb fotografies inèdites, notes manuscrites i imatges de portades d'àlbums, que fan d'aquest llibre una autèntica joia per als col·leccionistes i fans de The Boss.

Més informació:

• Bruce Springsteen a les Biblioteques
• Tema: Bruce Springsteen 
• Philippe Margotin a les Biblioteques
• Pàgina Web oficial

Recomanat per Marta Alós. Bib. Bigues i Riells del Fai.

El darrer disc d’estudi de Lizz Wright arriba després de 25 anys damunt dels escenaris. Va començar la seva carrera en el gospel, i durant tot aquest temps el seu estil ha fusionat elements del soul, jazz, blues, folk, etc.

A Shadow hi trobareu un recull de cançons que combina versions i temes originals co-escrits amb els seus col·laboradors habituals, amb una producció i un so sense artificis. Per moments quasi sembla que estiguem escoltant els músics en directe. Part del tracklist són moments intimistes, com a No more I will run o The Root of mercy, amb un tempo lent, on l’acompanyament i la percussió es redueixen al mínim.

Inclou també moments més ballables com Your love, amb les col·laboracions de Brandee Younger (arpa) I Meshell Ndegeocello (baix). O la de Trina Basu al violí a Lost in the valley, que complementen les seves cançons aportant diferents sonoritats, matisos i tonalitats diverses.

Però sobretot destaca la veu única. La d’una vocalista tècnicament excelent. I alhora amb unes interpretacions plenes d’emoció.

Com en aquesta adaptació de Sweet feeling, un enregistrament original de Candi Staton de finals dels 60.

Més informació:

• Lizz Wright a les Biblioteques

Recomanat per Adrià Fernández. Bib. Josep Soler i Vidal. Gavà.

En el primer àlbum en solitari, la soprano Saioa Hernández rendeix homenatge al verismo. Segons paraules de la cantant:

“Quería empezar grabando verismo porque me siento muy identificada con este estilo. En él confluyen palabra y música a la vez. En el mismo momento en el que la pronuncias, la estás interpretando. No es como en el bel canto, por ejemplo, donde puedes repetir una y otra vez la misma frase, o pararte en una sola palabra durante un buen rato. En el verismo todo es más directo, es lo más parecido al teatro.”

Dalt dels escenaris ha demostrat ser una cantant versàtil que pot amb tots els timbres i registres de l’òpera, des d’Abigaille en Nabuuco passant per La Gioconda de Amicalre Ponchielli fins Odabella en Atiila de Giuseppe Verdi, estrenada al Teatre alla Scala di Milano l’any 2018. A més a més de la seva qualitat dramàtica i un estil d’interpretació modern.

Il Verismo d’Oro és una selecció d’àries d’òperes no gaire conegudes pel gran públic i rarament enregistrades. Les òperes d’Isabeu, Lodoletta e Iris de Mascagni, L’arlesaiana i Adriana Lecouvreur de Cilea, Risurrezione i La legenda di Sakúntala de Alfano, La Wally de Catalni, Fedora i Marcella de Giordani, Il tabarro de Puccini i Francesca da Rimini de Zandonai.

Acompanyen a la soprano l’Orquestra Simfònica de Madrid i el Cor de la Comunitat de Madrid, sota la direcció de Carlos Montanaro. En el duet de Il Tabarro entre Luigi i Giorgetta, el formen Hernández i el tenor Francesco Pio Galasso i en l’ària de Francesca da Rimini canta amb la mezzosoprano Mercedes Arcuri.

La mateixa Hernández en destaca dos moments de l’àlbum: “La escena del final de Iris. Las dos escenas con coro, en realidad, junto a La leggenda di Sakúntala. Es una pieza de un gusto maravilloso, con una música que te transporta al universo de Strauss. “

Un àlbum per descobrir i gaudir una de les veus de la lírica actual que, de ben segur, serà una de les grans sopranos de la seva generació a nivell mundial.

El vídeo recull alguns dels moments de la gravació de l’àlbum.

Més informació:

• Proópera
• Entrevista a Saioa Hernández
• Canal YouTubue @SaioaHdez Channel 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Escolta les novetats de música a Spotify 

Zara MacFarlane, una de les cantants britàniques més emblemàtiques del jazz contemporani, no només interpreta, sinó que també composa la lletra i produeix els seus àlbums.

Aquest cop ha volgut retre homenatge a una de les cantants que més ha influït en la seva trajectòria artística. Ho fa justament quan es compleixen 100 anys del naixement del naixement de Sara Vaughan. Amb un repertori personal que ens permet gaudir i, si no ho heu fet ja, descobrir a Sara Vaughan a través de la veu vellutada de la cantant. Onze temes seleccionats de l’extensa producció de Vaughan, que abasta uns 50 anys i gairebé 60 àlbums. No estan les cançons més conegudes de l’homenatjada, sinó aquelles que han fet de MacFarlane la cantant que és ara. A través del seu estil emotiu i personal, tornem a trobar les cançons de sempre amb un toc fresc i actual. Compta amb l’acompanyament de Giacomo Smith, clarinetista, saxofonista i productor. Un disc per celebrar Sara Vaughan i el bon jazz.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Escolta les novetats de música a Spotify 

Escola les Dones de jazz a Spotify

Cinquè treball d’estudi de la cantant paquistanesa, guanyadora d’un Grammy per Mohabbat que reuneix nou composicions originals cantades en anglès i en urdú. Aftab ens presenta una oda a l’obscuritat per crear el seu propi regne musical entre la tradició i el jazz. Segons l’artista la nit, és la seva font d’inspiració. El moment de repòs on convergeix el desig, l’acollida, l’amor i, en definitiva, els elements essencials de la vida. Una quietud que es reflexa en unes cançons perfumades, sensibles, delicades i amb de ritmes suaus, que acompanyen a la perfecció els moments de serenitat i solitud.

El viatge nocturn el fa acompanyada dels seus col·laboradors a Love in exile: el pianista Vijay iYer i el teclista i baixista Shahzad Ismaily. L’àlbum és el resultat de la comunitat creativa que l’artista ha fomentat a Brooklyn, Nova York. A més dels abans esmentat cal destacar-ne: Cautious Clay, Moor Mother, James Francies, Joel Ross, Kaki King, Maeve Gilchrist i Chocolate Genius.

Destaquem la cançó Na Gul’ sobre un poema escrit per la cortesa urdú del selge XVIII Hyderabad Mah Laqa Bai Chanda, mai abans musicat o els ritmes afrobeats de Raat ki Rani.

Si posem etiquetes a Aaroj Aftab podem dir que experimenta amb la poesia medieval i contemporània hindú i paquistanesa, pop experimental, jazz minimalista, folk occidental i neo-sufí. No faríem honor al seu treball. Cançons amb perfum de nit per gaudir-les i evadir-nos a la llum de la lluna.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Escolta les novetats de música a Spotify 

La història d’una cançó que clama llibertat. Es la primera publicació de la nova editorial Enderrock, un segell especialitzat en música dels Països Catalans. El llibre és la crònica d’un temps, un país i una cançó. Música i lletra que han esdevingut en un emblema internacional de llibertat. Al final del llibre trobareu un llistat exhaustiu de les aproximadament 500 versions que s’han fet de la cançó. El llibre conté un pròleg de Lluis Llach. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Amb "Ejército de salvación", Love of Lesbian aconsegueix endinsar-se en un territori més íntim i personal, explorant les emocions més profundes amb la seva habitual barreja d'ironia i sensibilitat. Aquest treball destaca per les seves melodies treballades i les lletres introspectives, que evoquen temàtiques de redempció, amor, pèrdues i la recerca de sentit en un món complex.

El disc manté la identitat de la banda amb el seu estil alternatiu i unes composicions plenes de capes. Cançons com "Contraespionaje" o "Viaje épico hacia la nada" són exemples de l’equilibri perfecte entre intensitat emocional i frescor sonora. Love of Lesbian no només aconsegueix captivar amb el seu univers poètic, sinó que, una vegada més, es reafirma com una de les bandes més creatives del panorama musical.

En definitiva, "Ejército de salvación" és una obra ambiciosa i carregada de moments memorables, un disc que apel·la tant al cap com al cor, consolidant l’essència de Love of Lesbian com a narradors de sentiments universals.

Més informació:

• Love of Lesbian a les Biblioteques
• Love of Lesbian a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat pel Prestatge de Música.

El segon àlbum de l’ex cantant dels Alabama Shakes després del seu exitòs debut en solitari amb Jaime. Si en el primer disc barrejava el funk-roc i l’electrònica amb lletres basades en les seves experiències vitals. What now? És la pregunta clau sorgida de la pandèmia, època en la que es va gravar l’àlbum. Howard es qüestiona sobre temes més existencials com el final de l’amor, la crida a la pau i la desesperança per un futur incert. En aquest àlbum Howard posa tota l’ànima però amb més distància a la seva vida personal que a Jaime. Tot això amb una combinació de tons suaus i forts que accentua la dualitat de la condició humana.

Brittany comença amb cançons calmades, amb piano i bols tibetans de vidre i es va transformant en una explosió de tambors que desemboquen en blues, funk, rhythm and blues, jazz psicodèlia i música house. La cantant va actuar com a doble solista amb Prince i la influència del cantant és present en cançons com “Poder to undo”. Si les lletres de les cançons ens ressonen a recels, indignació, desitjos, dubtes; la música simplement ens transporta a la certesa de que estem davant d’un àlbum excepcional.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals*

Escolta les novetats de música a Spotify

La baixista i cantant Ëda Diaz combina els ritmes llatinoamericans amb el pop i la música electrònica en el seu primer àlbum. Una proposta fresca i acolorida que combina el passat amb el futur. Un pont entre Medellín i les arrels familiars de la cantant amb les influències del pop del seu país natal, França.

Una diversitat musical que es veu reflectida en les artistes favorites de Diaz: des de Bjôrk, James Blake, les germanes Goadec o Sophie Bustec, àlies La Chica o Juana Molina, fins els ritmes llatinoamericans de Julio Jaramill, Lucho Bermúdez  i Carlos Gardel. A cop de boleros, bambuco, cúmbies, tangos, vallenato, ritmes del carrer, electrònica i pop poc convencional Ëda Diaz conforma el seu ecosistema musical on les seves arrels són presents i transformades musicalment en ritmes acolorits i moderns.

Cada cançó de l’àlbum fa referència a una de les seves melodies tradicionals preferides, sovint transmeses en l’àmbit familiar. El títol de l’àlbum fa referència a l’èxit de Joe Arroyo (y su orquesta La Verdad) de l’any 1990 “Suave bruta” https://www.youtube.com/watch?v=wrT4PohJVcE

La cançó “Nenita” és una conversació fictícia de la cantant amb la seva àvia sobre la vida, l’eternitat i la convivència de la nostàlgia del passat amb el present.

Mentre que el títol “Tiemblas” s’inspira en el músic Rafael Escalona, un dels grans autors del vallenato. El vídeo està dirigit per Silvia Lorenzini, una cineasta també amb arrels colombianes.

Mestissatge i una amalgama de sons tradicionals i nous que traspuen bona música per allà on passen.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals*

Escolta les novetats de música a Spotify

Torna un dels renovadors del jazz contemporani més importants. Aquest cop acompanyat de col·laboradors xops fins a la medul·la de l’estil de Washington:  Thundercat, Taj i Ras Austin, Patrice Quinn, DJ Battlecat, Brandon Coleman, Terrace Martin, George Clinton, D Smoke  i BJ The Chicago Kid a la música; i Cameron Graves, Ronald Bruner Jr Tony Austin i Miles Mosley a la producció. Però l’acompanyament no es redueix a grans músics, també hi participa la filla de Kamasi, de 3 anys d’edat, al piano a “Asha The First”. Es la nena que saltironeja al voltant del saxofonista a la portada de l’àlbum. Una amalgama de col·laboracions, provinents d’altres gèneres musicals, que dona com a resultat un dels àlbums de l’any amb estils que van des del funk, passant pel minimalisme de la flauta de André 3000 a “Dream State”  fins als tretze minuts de “Road to Self (KO) de ritme frenètic. L’autor torna a donar protagonisme a les bases electròniques, especialment la percussió.

El mateix músic ha definit aquest treball com un àlbum de ball, però no literalment. A l’igual que el ball és moviment i expressió, la música també expressa l’esperit a través del cos.

Si amb “The Epic” Washington va sacsejar el jazz actual com ningú ho havia fet abans durant dècades, amb aquest nou treball demostra que el músic és un dels principals referents i innovadors del jazz actual. I ho fa per a delit de tots els amants de la bona música, del jazz i de noves propostes musicals.

Cos, ànima i jazz. Tot està inclòs en aquest àlbum i per a mostra el videoclip “The Prologue”.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals* Escolta les novetats de música a Spotify

La trajectòria de Stephen Sondheim en el teatre musical parla per sí sola: vuit premis Tony, un Òscar, vuit Grammys, un premi Laurence Olivier i el premi Pulitzer per la seva contribució a Sunday in the Park with George.

L’autor, assagista i professor d’estudis de cinema a l’Oxford Brookes University, ha tractat l’obra de Sondheim des d’un equilibri entre la teatralitat, l’anàlisi crítica i la història. Contextualitza cada obra en la història del teatre musical. Un llibre útil per als estudiosos del teatre i per als amants el gènere musical que trobaran des de les primeres obres de Sondheim fins a les darreres posades en escena a càrrec d’Antonio Banderas al Teatre del Soho de Màlaga al 2022.

La primera part anomenada Un teatro de ideas es centra en els musicals com a resultat col·laboratiu de Sondheim i altres figures com ara Hal Prince i James Lapine.

La segona part, Un teatro de números, aborda el planejament de número musical i explora la manera en que aquest funciona en la resta de l’obra.  Identifica quatre tipus de “números” musicals bàsics: el monòleg dramàtic, el duet, l’ús del cor i l’escena musicalitzada.

El criteri utilitzat per triar les obres no ha estat escollir els millors musicals de Sondheim, sinó cercar una amplia gamma d’exemples per aproximar-nos a l’obra d’aquest emblemàtic creador.

Complementa l’obra fotografies en blanc i negre dels espectacles, lletres de les cançons l’original i traducció al castellà, una extensa bibliografia sobre el musical i Sondheim i un índex onomàstic. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Émile Jaques-Dalcroze va desenvolupar un mètode d’aprenentatge de la música a través del moviment conegut com a “rítmica”. Segons el qual tres elements (rítmica, solfeig i improvisació) es fusionen per donar pas a la creativitat i el moviment. Associat inicialment a la música,  el mètode Dalcroze va influir no només en la interpretació de músics i ballarins. El teatre també es va influenciar d’aquesta pedagogia que donava importància al “ritme” en les representacions i que va esdevenir un fonament del mètode del “teatre físic”. En el pròleg del llibre George Pitöeff diu que “La rítmica nos permite expressar lo casi inexpressable. El actor que acciona un texto, que insinúa un gesto, una forma, una actitud no expesaría nada si todo eso no estuviera dictado por un ritmo interno”.

El text ens arriba en una segona edició revisada i corregida.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La història d’uns dels estudis de gravació més emblemàtics que prenen el nom del carrer on es troben, 3 Abbey Road. Associats al mític grup The Beatles, que van donar el nom del carrer i dels estudis al seu 11è àlbum d’estudi, i al productor George Martin. Es aquest últim, l’anomenat “Cinquè Beatle” i Paul McCartney qui fan un prefaci al llibre.

Per Abbey Road han gravat la banda sonora de Braveheart, compositors i cantants com, Mstislav Rostropóvich, Cliff Richard, Paul Carrack, Andrew Lloyd Webber, Pink Floyd o Alan Parson Project. De la mà de Brian Southall, Peter Vince i Allan Rouse ens endinsem dins de l’univers de la música amb tot de dades i detalls de cada gravació.

La història i les anècdotes de tots els músics que han passat per Abbey Road es complementen amb fotografies en blanc i negre, dibuixos i notes dels seus protagonistes.

Un llibre per als amants de la bona música, de la història i, en definitiva, dels mitòmans. Perquè Abbey Road ha estat el bressol de cançons i grups que ja formen part de la història de la música.

Al final del llibre trobareu un glossari que ajuda a desxifrar la terminologia dels aparells de so, un índex onomàstic i un llistat dels àlbums que van ser número 1 a les llistes de vendes i que es van gravar als estudis.

Música mestre!

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Als seus 59 anys, després de 30 dalt dels escenaris, no hi ha projecte musical que es resisteixi a l’enigmàtica Beth Gibbons. Tres àlbums amb Portishead, un àlbum en companyia de Rustin Man (nom artístic de Paul Douglas Web, baixista de Talk Talk) Out of season al 2002 i la relectura de la Simfonía número 3 de Henkyk Gorecki amb el títol de Symphony of sorrowful songs.

Res pot aturar el geni creador de la sacerdotessa de Devon que aquest cop, una vegada superada la joventut, s’atreveix a encarar la maduresa amb un homenatge musical a tot el que representa aquesta etapa: pèrdua, dolor, expertesa, autoconeixement, soledat i també sorprenentment un tema no gaire comú en el pop i el rock: la menopausa.

Les deu noves cançons s’han gravat sense preses durant la darrera dècada i han crescut paral·lelament al cos i ànima de Gibbons. Ha estat un temps de “molts comiats”, en paraules de la pròpia cantant. Un àlbum extraordinari. 100% Gibbons. Combina el folk, la música electrònica, el jazz i fins i tot algun toc de flamenc a l’inici de la cançó Rewind. Acompanyada de James Ellis Ford a la guitarra, violoncel, flauta (del grup Simian Mobile Disco) Lee Harris a la bateria, Orchestrate Ensemble (arranjaments de corda) amb coproducció de Gibbons i Ford, més les aportacions de Harris. El tema Lost changes ens recorda a una cançó de comiat, on el pathos ascendeix a lirisme gràcies a la veu i la lletra de la cantant. L’àlbum finalitza amb Whispering Love una cançó de bressol a ritme de flauta. L’àlbum no es una evocació de la mort i del dolor que vindrà. És una ferma afirmació d’una dona madura que recorda el seu passat, conscient del present i amb un sòlid futur per davant. A la vida i a la música.

Escolta les novetats de música a Spotify

*Recomanat pel Prestatge de música

Llibre oficial del mític i inimitable grup argentí de música que, com molt bé deia un dels seus espectacles “unen canto con humor”. Creadors de personatges inoblidables com l’Adelantado Don Rodrigo Díaz de Carreras, descobridor del continent americà; Warren Sánchez, germà principal d’una secta molt peculiar; Mangiacarprini, compositor d’himnes nacionals a gust del polític de torn i Daniel el seductor, una paròdia de La forza del destino de Giuseppe Verdi, entre molts d’altres.

Si hi ha un personatge que sobresurt en la trajectòria del grup és indiscutiblement el compositor Johann Sebastian Mastropiero. La singular vida i obra d’aquest músic irrepetible representa l’essència de l’humor de Les Luthiers. El grup, no només elabora els estrambòtics instruments que Mastropiero ha dissenyat sinó que també s’atreveix a reproduir la seva música... en públic.

Els periodistes Daniel Samper i Álex Grijelmo fan un recorregut per l’extensa trajectòria del grup. Un recull d’anècdotes, fotografies amb un glossari dels instruments informals, espectacles, discografia, videografia i bibliografia sobre Les Luthiers.

Un llibre actualitzat i imprescindible per tot aquell que ha gaudit i gaudiran amb els espectacles de Les Luthiers.

Més informació:

• Pàgina oficial de "Les Luthiers"

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Come as you are: la historia de Nirvana és una biografia del grup estatunidenc de Seattle que es va convertir en tot un fenomen musical a la dècada dels 90. L’autor, el periodista nord americà Michael Azerrad, va tenir el privilegi d’estar en contacte amb els membres de la formació, especialment amb Kurt Cobain, i això li atorga una credibilitat a aquesta obra que la converteix en un document molt valuós i interessant. Valuós perquè el text està carregat d’anècdotes i successos que ens permetran endinsar-nos dins l’univers que va donar forma al fenomen Nirvana, des del moment en què els seus membres eren tan sols uns adolescents amb un futur poc prometedor fins a ser un dels grups més cotitzats de l’escena musical a tot el planeta. I interessant, pel fet que al llarg de les més de quatre-centes pàgines s’hi desgrana amb força minuciositat la personalitat del cantant, aquest artista carregat de clars i obscurs que va aconseguir crear-se una aurèola només a l’abast d’alguns escollits. 

Per a aquelles persones que en el seu dia van viure l’eclosió del grunge i encara el porten dins, es tractarà d’una lectura apassionant. I, per a la resta de mortals, potser serà l’última oportunitat de conèixer millor al rei del grunge.

Més informació:

• Nirvana a les Biblioteques
• Michael Azerrad a les Biblioteques
• Nirvana a la Viquipèdia
• Nevermind a la Biblioteca virtual

• Nirvana, el so d’una època

Recomanat per Pol Freixas Gallego. Bibliobús Montserrat. 

Back In Love City, el cinquè àlbum de The Vaccines, marca un canvi destacat en el seu so, apostant per una producció més sintètica sense perdre l’energia que els caracteritza. Des del primer moment amb el tema que dona nom al disc, "Back In Love City", el grup ens transporta a un univers vibrant, ple de sintetitzadors i una actitud festiva que es manté durant tot el treball.

Cançons com "Alone Star", "Headphones Baby", i "Wanderlust" reforcen aquest so pop electrònic, però amb un toc irreverent, ideal per a grans concerts. "Paranormal Romance" i "El Paso aporten matisos més emocionals, amb una barreja de sons que recorda influències tant del western com del pop britànic clàssic.

Un dels moments més destacats és "Jump Off The Top", que fusiona a la perfecció l'essència del rock alternatiu amb el ritme electrònic que predomina en l'àlbum. Altres temes com "XCT" i "Peoples Republic of Desire" són exemples clars de l'energia efervescent de l’àlbum, perfectes per a moments de ball i desconnexió. Al contrari, "Bandit" i "Savage" poden resultar més senzilles i anecdòtiques, però aporten varietat dins del conjunt.

El disc conclou amb "Heart Land" i "Pink Water Pistols", dues cançons que, tot i la seva diferència en to i tempo, serveixen com un tancament equilibrat i que deixen una sensació de conclusió ben definida.

Amb aquest àlbum, The Vaccines es reafirma com una banda que sap mantenir la seva essència mentre explora nous territoris sonors, oferint un disc que és ideal per corejar i ballar en qualsevol festival o pub.

Més informació:

• The  Vaccines a les Biblioteques
• The Vaccines a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat pel Prestatge de Música. 

"El Presente" és un disc que consolida la maduresa artística de Shinova, oferint una col·lecció de cançons plenes de significat, emoció i sensibilitat. Amb dotze temes, la banda explora una gran varietat de registres musicals i emocionals, mantenint sempre la seva essència en la composició i en les lletres.

El disc s'obre amb "Alas", una peça vibrant i potent que estableix el to optimista de l'àlbum, parlant sobre la superació personal i la llibertat. "Gloria" segueix amb un ritme més pausat però igualment intens, mentre que "Movimiento" destaca per la seva energia i missatge de canvi constant, inspirant a no quedar-se quiet en la vida.

Un dels moments més foscos i emocionals arriba amb "Lobos", que tracta temes de lluita interna i supervivència emocional, mentre que "Berlín" i "Nuestra postal" són més introspectives, amb melodies que evoquen records i nostàlgia.

Col·laboracions com "Gato azul", amb Iván Ferreiro, aporten una capa addicional de profunditat emocional, barrejant la veu carismàtica de Ferreiro amb la proposta habitual de Shinova, donant com a resultat una cançó que és un autèntic viatge sonor.

El disc tanca amb "Antes de que todo acabe", un final perfecte que sembla un comiat, ple de gratitud, acompanyat de melodies que deixen una sensació de pau i plenitud.

El Presente és una obra que equilibra moments de força amb passatges de vulnerabilitat, oferint una experiència rica i completa per a qualsevol fan del rock alternatiu en espanyol.

Més informació:

• Shinova a les Biblioteques
• Shinova a la Viquipèdia

Recomanat pel Prestatge de música.

Una oportunitat per tornar a sentir alguns àlbums que porten gairebé 40 anys en silenci. Un recull gens nostàlgic que ens aproxima al que s’anomena el Nou Rock Americà. No importa si ets dels que creu que qualsevol temps passats és millor, dels que t’has passat al streming o dels que ja no escoltes CD’s ni vinils. L’autor recopila de la A fins la Z els grups més emblemàtics d’aquest estil musical. De cadascú hi ha una petita història, anècdotes, discografia essencial i reedicions en format CD. Un llibre que pots llegir ordenadament o bé a l’atzar. De qualsevol manera no podràs evitar apropar-te a la teva col·lecció de música, desempolsar els vinils i el tocadiscs i deixar-te emportar per la música. That’s rock & roll baby!

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Filosofia i punk? Si la filosofia és una disciplina que ensenya a pensar i qüestionar-se diversos temes per aplicar solucions crítiques als problemes quotidians, no està gaire allunyada del punk que, a través de les seves lletres i cançons, fa una crida per una societat més igualitària a través de la presa de consciència i de la subversió dels individus.

L’autor, doctor en filosofia i vinculat al món de la música, revisa les idees del pensament polític occidental a través de les cançons del mític grup de punk espanyol La Polla Records.

Un llibre per pensar i reflexionar, però també per ser escoltat. Qüestions tan actuals com la igualtat de gènere, la guerra, la lluita de classes, l’imperialisme, els diners o les drogues són els temes principals de les seves cançons. No sabem si el llibre és una filosofia del punk o punk filosòfic. Només sabem que “La filosofía es La Polla”.

T’oferim una llista de les cançons que apareixen al llibre i que il·lustren els corrents filosòfics presents a Europa, dels quals em som deutors.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Les 10 dones que conformen la BPO estan disposades a fer-nos ballar i oblidar les penes. I ho fan a la seva manera. Amb el to festiu i de fanfàrria que les caracteritza. Traslladant la música dels Balcans a Barcelona, a la gent, als carrers, a les festes majors i concerts. En aquest disc el grup flirteja amb la música electrònica, pop i disco. El títol de l’àlbum “Nèctar” és una referència al món de les abelles i el resultat del treball en equip. El grup vol transmetre les ganes de viure intensament, d’esprémer els instants de cada dia. En aquest disc han comptat amb la col·laboració de les Maruja Limón, que aporta el seu estil hip-hop flamenco, i l’estil personal de Meritxell Neddermann.

Un total de 17 dones preparades per fer-nos ballar i oblidar les penes.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Escolta les novetats de música a Spotify

Després de 20 anys de silenci, T Bone Burnett, considerat el padrí de l’estil de música americana, torna feliçment a composar i ho fa gràcies a les seves noves guitarres. Cada tema ha sorgit de cadascuna de les seves guitarres: “cada vegada que n’agafava una en sortia una cançó”. Tenim 12 temes intimistes que ens parlen de la vida i la mort, l’amor i el desengany i, en definitiva les conseqüències d’estimar i tenir cura d’algú altre. El músic va llegir la notícia que la majoria dels hits musicals contenien la paraula “tu” a la lletra de les seves cançons. Mentre pensava en aquesta afirmació, donava voltes al significat de posar aquesta paraula en les seves cançons: “quan poses la paraula “tu” a les cançons entres en el món de la consciència, però també en el dels somnis de la gent. Quan entres dins d’aquest món has de ser molt curós”

12 melodies on els arranjaments estan fets gairebé exclusivament en instruments acústics i vocals. Tant sols amb les guitarres de Burnett i de Colin Linden i el baix de Denis Crouch aconsegueixen unes melodies elegants i compassives.

Obre el àlbum amb el tema “He came down” un tribut cristià on l’amor i la moralitat van agafats de la mà. Un amant fantasmal espera a la seva parella a “Waiting for you” mentre que a “The town that time forgot” and “Litte Darling” sembren sorgits d’un altra lloc, potser el que dona títol a l’àlbum.

Burnett torna i ho fa ben acompanyat: Rosanne Cash, el seu antic company de banda, Steven Soles, el duet de folk Lucis, Weyes Blood, Dennis Crouch, Stuart Duncan, Jay Bellerose, Roy Hoffman i Weyes Blood. Recuperem el padrí de la música americana, per commoure’ns a tots a cop de guitarra.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Baboon Show,  ja fa uns anys que demanàvem la seva presència a la Xarxa de Biblioteques; ‘Baboon Show’, l’espectacle del babuí, si ho traduïm, i és que aquesta banda exsuda energia de primat, una vitalitat tosca i primària com la ritualitat màgica d’una tribu ancestral. Per fi, ara tenim el plaer de gaudir materialment d’un CD dels suecs que més escenaris han trepitjat l’última dècada amb un directe vigorós, salvatge... Des d’Estocolm el punk rock dels Baboon et despentina, et retorça el diafragma, la vocalista es belluga com posseïda pel diable trencant les fronteres estilístiques del punk que coneixem. I és que el quartet ha donat amb la fórmula per aportar un show incendiari que atrapi al públic més jove i al de caire tradicional.

EL disc que ens ocupa està replet de grans himnes com ja ho va fer l’àlbum que els va catapultar a la fama, ‘Radio Rebelde’. La primera cançó ens absorbeix amb el so de les guitarres marca escandinava, un so de garatge que estarà present a tot el disc: lletres macabres, d’esperit polític, crític i també festiu.

Us deixem una mostra d’aquest espectacular treball amb ‘Rolling’. Energia Turbonegro 100%:

I de postres, una banda més local. Escoltem el power trio sabadellenc, Disaster Jacks, companys d’escenaris dels Baboon i amb anècdotes mil.

El 5 de setembre de 2012, la pianista Geri Allen i el guitarrista Kurt Rosenwinkel es van pujar a l’escenari de la Philharmonie de Paris per oferir aquest concert, inèdit fins ara. L’àlbum pren el nom de la cançó de Billy Strayhorn “A flower is a lovesome thing” que obre l’espectacle.

Sense assajos previs, amb un repertori de 7 cançons que barreja temes clàssics i propis dels dos músics, el jazz flueix com aigua clara.

Una gravació del encontre de dos gegants del jazz contemporani única, donat que Allen va morir 5 anys després. La compenetració entre el piano i la guitarra elèctrica és memorable. La cançó central “Ruby, my dear” del pianista Thelonious Monk comença amb un solo de Allen i es transforma en una autèntica masterclass de virtuosisme i improvisació. L’actuació acaba amb un tema d’Allen dedicat a Billy Taylor “Open-Handed Reach” que no havia estat mai gravat. Un tresor amagat que ha trigat sis anys en veure la llum. Un autèntic regal per als amants de la música i del jazz. Imprescindible i, malauradament, irrepetible.

Escolta les novetats de música a Spotify

*Recomanat pel Prestatge de música

Harmony of difference és el títol del segon àlbum del saxofonista Kamasi Washington.

Un EP amb només sis temes i poc més de mitja hora de duració. Els cinc primers són composicions originals, mentre que el sisè, anomenat “Truth”, fusiona els anteriors en un de sol més extens, integrant diferents fragments i melodies amb un resultat espectacular.

Tot i ser un disc essencialment de jazz, incorpora ritmes i sons d’altres músiques amb unes influències molt diverses. Tot plegat, rodejat d’uns músics excepcionals, amb una formació i una sonoritat poc habituals, tocant dues bateries alhora i, a la part final, amb secció de cordes i part coral.

Un treball de contrapunt genial amb un missatge que parla de diversitat, harmonia i de la bellesa de la diferència.

Més informació:

• Kamasi Washington a les Biblioteques
• Pàgina web oficial

Recomanat per Adrián Fernández. Bib. Josep Soler i Vidal. Gavà.

Els últims 70 anys de la història del rock en itineraris per Europa i Estats Units.  El fotògraf i melòman Ferran Sendra ens presenta un recull exhaustiu dels llocs emblemàtics del rock i del blues. Un llibre imprescindible que has de portar a la motxilla si ets un amant de la música.

Ciutat per ciutat l’autor retrata els indrets més diversos relacionats amb els compositors i cantants: les cases on van néixer els artistes, els estudis de gravació, concerts, monuments, carrers i edificis que s’han convertit en portades de discos. Des dels mítics estudis Abbey Road, el Liverpool dels Beatles, fins a l’Hotel Chelsea passant per Graceland i la ruta 66. Al final del llibre tens un índex per cantants per no deixar-te cap lloc dels teus grups favorits. Enfunda la guitarra, prepara el passaport i no oblidis emportar-te aquest llibre en el teu proper viatge.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

L’artista evoca records d’infància amb aquesta selecció de peces de música clàssica dedicades als infants acompanyada de la Royal Liverpool Philharmonic Orchestra. 

El punt de partida són les variacions del pianista hongarès Ernö Dohnányi d’una cançó de bressol. Kanneh-Mason va sentir aquestes variacions en un concert en directe, sense saber qui era ni l’autor ni el tema i el seu descobriment la va portar a gravar aquests contes infantils. L’àlbum comença amb variacions de la famosa obra K.265 “Ah. Vous dire-je maman” de Mozart (“Cada dia al dematí” a la traducció catalana), una peça que la pianista ja tocava a la seva infantesa.

S’inclou la Suite en sis moviments que Clause Debussy va escriure per a la seva filla de sis anys i que simbolitza un retorn a la innocència del món dels infants amb temes com “Cakewalk” i “Doctor Gradus ad Parnassum”. Per completar l’àlbum s’han escollit 13 peces curtes de Robert Schumann “Kinderszenen” que evoquen nostàlgicament la infantesa perduda.

Reminiscències de la pròpia infància de la pianista que recorda la primera vegada que els seus pares la van posar davant d’un piano. Segons les seves pròpies paraules: “Va ser a la meva infància quan va sorgir la passió per la música clàssica. Les peces d’aquest àlbum contenen certa nostàlgia d’aquells dies. Es aquesta enyorança la que vull expressar aquells que, com jo, penseu que aquest era un moment en què l’amor per la música era més senzill. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals*

Escolta les novetats de música a Spotify

El novè àlbum de la banda de la portorriquenya Alynda Segarra combina el rock indie amb el blues i l’americana amb lletres autobiogràfiques. El grup ha deixat de banda la música electrònica per concentrar-se en un so més naturalista, elèctric i acústic que reflecteix la condició humana i l’autoconsciència. El tren, element de fugida i refugi, representa la vida furtiva que va tenir d’adolescent Segarra; i ens aproxima a la geografia nord americana, de qui agafa les influències musicals. L’àlbum va ser gravat després de la mort del pare de la cantant i les lletres, sovint salvatges, nostàlgiques i rebels, ens interroguen sobre nosaltres, les persones que ens envolten i el nostre passat.

“It’s all in the past but the past is still alive,”

Escolta les novetats de música a Spotify

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals