Ana Oncina (Elda, 1989) és coneguda per les divertides aventures de Croqueta y Empanadilla (La Cúpula, 2014); no obstant, en les seves darreres obres, la seva labor com a vinyetista d’èxit ha anat evolucionant cap un estil més proper al manga. Una influència que es deixa notar en el seu últim còmic Planeta i en el qual ens presenta la història de la Valentina, una ceramista que viu amb la seva gossa en una cabana enmig del bosc allunyada del brogit del món. La seva existència transcorre plàcidament entre passejades per la natura i visites al petit poble del costat de casa per comprar llibres i veure els seus amics.

Un dia, en una d’aquestes visites, coneix l’Ane, una jove publicista amb la que començarà una relació sentimental. Per les nits, però, la Valentina ha començat a somniar una vida ben diferent situada en un futur llunyà on les diverses catàstrofes mediambientals han portat a la humanitat a migrar a un planeta anomenat Nebulón; aquí la gent viu en parella vinculades a una IA en apartaments aïllats i l’únic contacte amb la resta d’éssers humans té lloc a través de dispositius de realitat virtual. En aquest escenari Val3 i An7 tenen una relació que ha entrat en crisi des de que la Val3 ha començat a somniar amb una altra existència en la qual no s’ha de connectar per viure experiències o veure als seus amics. D’aquesta manera ens trobem amb dues històries d’amor que es van entreteixint i complementant. Dues dimensions del relat que contrasten no només argumentalment també gràficament: mentre que la cabana del bosc ens situa en un univers de colors càlids amb l’ús de tonalitats marrons i ocres per donar vida un refugi de descobriment i romanç, l’apartament a l’espai està dominat per colors freds, blancs i grisos que accentuen la sensació de soledat i tristesa del final de l’amor. El domini tècnic i estètic d’Oncina també queda reflectit en la forma de jugar amb la composició i els plans dins de la pàgina amb una execució de traç net i sobri, que li permet mantenir la tensió del relat i posar de manifest una quotidianitat d’emoció continguda al llarg de tota la lectura.

Planeta és una obra de ciència ficció que reflexiona sobre el present en un moment en què la tecnologia ocupa cada vegada més terreny de les nostres vides. La pèrdua dels lligams, dels sentiments i la creixent incapacitat de veure als altres, la possibilitat de perdre’ns en el desconcert que implica tot això, com a rerefons d’una història d’amors i soledats.

Més informació:

• Ana Oncina a les Biblioteques
• Pàgina web oficial

Recomanat per Mònica Rodríguez Gallardo. Bib. Jaume Perich i Escala. Premià de Dalt. 

La reinterpretació del mite de Medusa. Era Medusa un monstre? Va ser Perseo un heroi? No pas, en aquest còmic d'André Breinbauer.

Medusa i Perseo, segons André, trenquen amb els estereotips en el seu còmic. Medusa no és la criatura venjativa tradicional; és una doble víctima dels déus, abusada per un i castigada per un l'altre. Perseo, en canvi, és presentat com un nen manipulat pels poderosos.

La novel·la gràfica destaca pel seu format innovador que permet ser llegida en totes dues direccions, entrellaçant les històries de Medusa i Perseo. Aquest enfocament simbolitza la dualitat dels seus destins. A més, la perspectiva feminista del mite garanteix que el còmic es diferenciï fonamentalment d'altres interpretacions de la història de Medusa.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Padualand és el retrat d’uns joves d’una ciutat de la perifèria d’Itàlia. Son treballadors  que passegen les seves esperances o frustracions per un entorn urbà, civilitzat però alhora hostil i precari. Són Irene, Fabio, Giulia, Càtia, Andrea, Chiara, Nico…. Tots es troben a la festa de graduació de la Càtia.

Vila descriu amb habilitat tots els recursos i relacions entre ells. Relacions que poden ser tòxiques, limitadores però que poden canviar i evolucionar, inclús intercanviant-se. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La peripècia vital i intel·lectual de quatre dones que van deixar empremta en la filosofia, en uns temps en què estava dominada pels homes.

Oxford, 1 de maig de 1956. En la solemnitat de la Biblioteca Bodleiana, el claustre de la universitat s'ha reunit per a decidir si se li concedeix un honoris causa a l'expresident dels Estats Units Harry, S. Truman. Una de les persones presents, la filòsofa Elizabeth Anscombe, s'oposa amb vehemència, perquè considera que aquest reconeixement no ha de concedir-se a qui, en ordenar el bombardeig d'Hiroshima i Nagasaki, va ser culpable de la mort de milers d'innocents.

La filosofia de l'època  havia virat cap als mètodes analítics i científics del positivisme lògic. Ella  i els seus col·legues i amigues a Oxford Philippa Foot, Iris Murdoch i Mary Midgley, sota l'impacte de la Segona Guerra Mundial, van considerar que la filosofia havia d'afrontar de nou les grans preguntes ètiques: què és moralment correcte? Quins principis morals hauríem de seguir? Existeix un criteri objectiu de moralitat?

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

 

Després de fer una investigació sobre els orígens de la seva família, Aritzeta escriu aquesta novel·la. Explica la munió de nenes, dones que han treballant teixint el fil durant anys i anys. Aquesta novel·la en vol recuperar els noms i les veus.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Western neopulp ambientat al sud-oest americà en un futur apocalíptic no gaire llunyà, on l’estat és feixista i censurador i hi ha hagut un retrocés tecnològic. El relat comença quan Esther, fugint d’un matrimoni no desitjat després que la dona que estima ha estat condemnada a la forca, s’uneix a un grup de bibliotecàries que travessen el desert recorrent els pobles aïllats per dur l’espurna de la cultura a un món en guerra i repressiu. Aviat descobrirà que les bibliotecàries no només són dones sensates que treballen per l’estat repartint materials autoritzats. Iniciarà un emocionant viatge a través del perillós vell nou oest, que també significarà un viatge interior cap a l’acceptació d’ella mateixa i sobretot d’acceptació de la idea que persones com ella poden tenir un final feliç.

Se buscan mujeres sensatas explica una història plena de personatges queer que lluiten per la llibertat i els seus drets, amb escenes d’acció i aventures.

Nominada al premi Hugo i Locus, de ciència-ficció i fantasia, aquesta obra explora, malgrat la distopia, idees com que es pot trobar la felicitat, l’amor i l’estabilitat a una vida no normativa o que, de vegades, la pèrdua no suposa la fi d’una vida.

La ciència-ficció i la fantasia permeten, des de la narrativa, ampliar els límits del que és imaginable i trencar les idees que conformen l’statu quo imposat per la majoria. Potser per això podem dir que, prenent el relleu d’autores com Ann Bannon, aquesta obra encoratja a la defensa de la igualtat i el respecte per les llibertats personals, la qual cosa sembla tan necessari ara com fa mig segle, si tenim en compte que en aquesta dècada un altre llibre de l’autora, "When We Were Magic", ha acabat a un llistat extens de llibres que devien eliminar-se de les biblioteques de les escoles públiques a tot l’estat de Texas.

Recomanat per Cristina Bru Sanchez. Bibliobús Cavall Bernat.

El Tito Gil torna al seu poble de la serra de Madrid, després una llarga carrera artística als escenaris de la capital i de mig món.  Passat un temps, proposa fer una gran representació per atraure el turisme al poble. És una oportunitat a la qual tothom del poble hi vol participar davant del despoblament gradual. 

Es  tria l'obra i es reparteixen els papers. Tito Gil será el galan protagonista, d'acord amb la seva notorietat. Només cal  una gran actiu que estigui a l'alçada de l'heroi. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Puntí en aquesta novel·la ens descriu la vida de Xavier Cugat, músic, director d’orquestra, pero especialmente optimista i que volia ser feliç  i famós a qualsevol preu i en qualsevol ocasió. L’acompanyem a Nova York , a Hollywood, a l'Havana i  a l'hotel Ritz de Barcelona. Així, al llarg de tot un segle turbulent i fantasiós, llegim les peripècies de dos homes que van ser amics potser per conveniència, en un joc de miralls en què la imaginació conviu amb la voluntat de ser immortal, etern.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Lemaitre continua la seva saga, amb un estil directe i realista que recorda Balzac i Pérez Galdos, i on prenen vida múltiples personatges sobre la França de debò. Aquesta vegada l’entorn és rural i passa als anys 50.

Els germans Pelletier han arribat a París, procedents del seu Beirut natal. A l’ Helene el Journal du Soir li encarrega un reportatge sobre Chevrigny, un poble rural francés. Allà descobrirà el drama de les persones que son expulsados de les seves cases. Ella no quedarà diferent davant d’aquest fet.

Mentrestant, els seus germans viuen  a París: en Francois, també periodista, investiga sobre la identitat veritable d’una persona. El germà gran, en Jean, viu angoixat per la seva dona Geneviève, i intenta fugir de la justicia.

*Recomanat per al Xarxa de Biblioteques Municipals 

Sudàfrica és un país únic per la seva natura, parcs naturals i història. El Parc Nacional Kruger  compta amb 20.000 m2 de reserva natural on conserva la fauna i vegetació autòctona de la zona: lleons, girafes, rinoceronts...un paradís pels safaris fotogràfics.

Ciutat del Cap, la capitat, és un ciutat cosmopolita i multicultural on es pot veure la història del país i es pot visitar la presó on va estar Nelson Mandela. I si us voleu relaxar, podeu anar a les platges de sorra blanca.

Hi trobareu informació imprescindible per viatjar a Sudàfrica: monuments, recomanacions d’allotjaments, restaurants i llocs d’oci., També inclou informació practica sobres transports, horaris, entre altres. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

El regne de Butan, situat a l’Himalaia, era inaccessible als viatgers fins el 1974. Després de la Covid, es va tornar a obrir al setembre del 2022. Restringeix el turisme per poder preservar la seva cultura i  natura, un veritable tresor de la biodiversitat amb els seus boscos i els seves cims.

És conegut com el País més feliç del mon i a la seva constitució estableix que la felicitat dels seus habitants és el millor índex del Producte Nacional Brut. Els seus habitants desprenen optimisme i amabilitat  i mantenen la fe budista. El país té un gran nombre de temples i convents budistes que conviden a aturar-se i reflexionar.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Lilith luapo desperta en una nau espacial oankli, la raça alienígena que va salvar a la humanitat de l’extinció després que la Terra quedés destruïda a conseqüència d’una guerra nuclear. Aquests éssers han mantingut a Lilih i a altres supervivents adormits en animació suspesa durant segles. Ella serà l’escollida que guiarà als seus de tornada cap al seu propi planeta, dominat per la natura més salvatge, per tal que aprenguin a viure en ell i què es converteixin en la llavor d’una nova nissaga. Però l’intercanvi té una particularitat: la seva descendència no serà humana, o no exactament.

La estirpe de Lilith és una epopeia interplanetària que va convertir a Octavia E. Butler en un mite. Xocs culturals, xenofòbia, llibertat d’elecció, manipulació genètica, mestissatge, pèrdua d’humanitat, la sexualitat, la difícil convivència o coexistència o la tendència a l’autodestrucció dels humans són els temes que travessen aquesta extensa trilogia.

Octavia E. Butler (1947-2006) va ser la gran dama de la ciència-ficció estatunidenca, i la primera escriptora negra de gènere. L’any 2000 va ser guardonada amb el PEN Lifetime Achievement Award per la seva trajectòria. El 2021 la Library of America ha inclòs a l’autora al cànon de la literatura nord-americana. De la seva obra destaquen Parentesco, Hija de sangre y otros relatos i La estirpe de Lilith. Més enllà del gènere, les seves obres es llegeixen des de les perspectives teòriques del racisme, l'afro futurisme, el feminisme i la teoria queer.

Recomanat per Toni Martos. Biblioteca de Viladecans.

Novel·la de culte publicada l’any 1980 i traduïda per primera vegada al castellà el 2022. La història està ambientada a una Terra postapocalíptica on han passat segles i tot ha esdevingut trist i lúgubre. Els robots treballen i s'han perfeccionat a un gran nivell. Les conductes humanes són regulades, les relacions dirigides i supervisades pels robots seguint uns codis de cortesia que els aïllen emocionalment i físicament. L'addicció als narcòtics i la tecnologia és tan gran que la humanitat ha oblidat la creativitat, l'art, l'escriptura de llibres, el sexe... La gent opta pel suïcidi. En aquest escenari, tres personatges es troben: un superrobot no programat per a morir, un home que ha après a llegir veient pel·lícules mudes i una dona que viu a contracorrent i encara té inquietuds. Malgrat la pèrdua de l'esperança, dels records, de la curiositat, de la lectura i el contacte físic, l’autor ens troba un espai per a la redempció i el renaixement. Planteja temes morals universals amb gran profunditat i ens recorda la importància de la lectura: l'obra dels nostres avantpassats és el nostre origen, les nostres arrels, la terra que trepitgem.

Walter Tevis (1928, California) va ser un gran novel·lista i escriptor de relats. És autor de la història "The big hustle" en què es basaria la pel·lícula de El buscavidas, també de El hombre que cayó a la Tierra o Gambit de dama, entre d'altres. Tres grans històries portades al cinema amb èxit. Va ser professor de Literatura anglesa i escriptura creativa entre els 60 i 70 a Ohio. Va ser aleshores quan, adonant-se que el nivell literari dels alumnes havia baixat considerablement, va tenir la idea per desenvolupar aquesta història.

Recomanat per Toni Martos. Biblioteca de Viladecans.

Batiste barreja la seva formació en música clàssica, la pertinença a una saga musical i la incorporació de la música popular negra de manera magistral. El currículum de Batiste, amb només 37 anys, inclou varis Grammy i Oscar, i es pot afegir el de griot de la música popular. El músic es transforma en Bily Bob Bo Bob (àlies B4) un locutor que ens va presentant els temes de l’àlbum com si estiguéssim sentint una emissora de ràdio. I ho fa amb tota una amalgama d’estils musicals que fan honor al títol del disc, amb col·laboracions venudes de tot el mapamundi: Lil Wayne, Native Soul, Lana Del Rey, Fireboy DML, J.I.D i el seu pare, Michael Batiste, entre d’altres.

Mentre gravava l’àlbum operaven la seva dona d’un trasplantament de medul·la i “Butterfly” està dedicada a ella. Un disc ple d’emocions, alegria, bon rotllo i una amalgama de ritmes que fan de l’àlbum una veritable emissora de ràdio de músiques del món. Impossible deixar l’emissió a mitges.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Un disc atemporal de la banda de Josh Homme que aspira a convertir-se en un clàssic del hard rock. Després d’uns anys d’estabilitat, les reines de l’edat de pedra han sabut mirar al passat i recuperar el ritme de blues de “Lullabies to paralize” i l’obscuritat de “Like Clockwork” amb una frescor inusual, sense deixar de banda els seus riffs, i uns arranjaments vocals impecables a càrrec de Homme. No sabem si les desgràcies de la seva vida personal i la pèrdua de Mark Lanegan i Taylor Hawkins, han inspirat unes lletres farcides de despit i buit existencial. El que sí que sabem és que la banda es troba en estat de gràcia i que espera el merescut reconeixement de  pujar al pòdium del rock.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

D’un temps ençà ha proliferat l’aparició de llibres d’història o biografies plantejades com si fossin novel·les d’intriga. És una manera més ágil de conèixer fets històrics, tot garantint la rigurositat del que s’explica, i sense les llicències narratives que a vegades es prenen les obres de ficció basades en fets reals (tot i que també està bé que sigui així, perquè al cap i a la fi són ficcions).

“El maestro de la fuga”, doncs, no es basa en la Història sinó que ens explica la Història. En concret, la de Rudi Vrba, un jueu eslovac (txecoslovac a l’època) que al 1942, amb només 17 anys, va ser deportat a Auschwitz. El mateix drama que van patir milions de persones en aquest i altres camps de concentració nazis, però la particularitat de la vida de Vrba és que va ser el primer pres que va poder escapar d'aquell infern i donar testimoni del genocidi que s'estava duent a terme.

Tot i que us pugui semblar que us he fet espòiler explicant que va poder fugir, us garanteixo que tot el que envolta aquest terrible episodi de la vida de Vrba és encara més interessant que aquesta relativa incògnita. 

A més, li podreu posar cara i ulls al protagonista i a altres persones que apareixen al relat, donat que el llibre conté diverses pàgines amb fotografies.

Més informació:

• Jonathan Freedland a les Biblioteques
• Jonathan Freedland a la Viquipèdia
• Entrevista

Recomanat per Arnau Espinach. Bib. Joan Pomar i Solà. Sant Esteve Sesrovires. 

Ens trobem a Berd, un poble del nord-est d’Armènia. Tot comença quan mor en Simon, el marit de la Melània, als 80 anys després d’una vida llarga i intensa.
Al voltant del seu taüt també hi són les dones que en Simon va estimar: l’Elisa, la Sussanna, la Sofia i la Sílvia.

A través de quatres històries, que es poden llegir independentment, però que formen un tot, coneixerem la vida d’aquestes dones que no ho han tingut gens fàcil. Són històries que ens parlen de l’amor en tot el seu sentit, de la misèria, el patiment però que, alhora, ens conviden a l’esperança i a la vida.
El mar terra endins és una novel·la encisadora, tendra, agradable de llegir, que ens fa estimar els seus personatges i que ens acompanya després d’haver-la llegit.

Nariné Abgarian,  escriptora d’origen armeni, ja ens va demostrar amb l’anterior novel·la, I del cel van caure tres pomes, la seva gran capacitat per explicar històries i fer-nos viatjar a una realitat tan llunyana.

Més informació:

• Nariné Abgarian a les Biblioteques
• Nariné Abgarian a la Viquipèdia

Recomanat per Marta Salas. Bib. Mercè Rodoreda. Sant Joan Despí. 

Aquesta novel·la va ser publicada per capítols al diari  Il tempo.
Maria Maddalena, la mare, és una pobra serventa vídua que fa sacrificis per fer estudiar el seu fill Paulo, i poder-lo enviar al seminari. Torna al seu poble, un poblet de muntanya, maleït pel dimoni segons la mentalitat supersticiosa dels habitants. Quan el fill cobreix la vacant del capellà, viu una època feliç, fins que descobreix la relació clandestina que el fill té amb una dona del poble. Aleshores, comença el conflicte.

La mare és una novel·la que parla de passions, de conflictes interns, de dolor, del destí,  de la lluita entre el bé i el mal, del pecat i la culpa, del sentiment religiós, de la soledat,  temes recurrents en la novel·lística de la Deledda.

" Trovaba injust que Déu li enviés un dolor així. I una altra vegada reconstruïa el seu pobre passat, buscant i buscant entre els seus dies per trobar-hi la llavor del mal present: i tots els seus dies eren allà, a la seva falda, durs i purs com les denes del rosari que els seus dits tremolosos palpaven. "

Més informació:

• Grazia Deledda a les Biblioteques
• Grazia Deledda a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Pompeu Fabra. Torrelles de Llobregat. 

W. Somerset Maugham  va ser novel.lista, dramaturg i escriptor de contes i és considerat un dels escriptors més populars de la primera meitat del segle XX. Es va graduar com a metge, però l’èxit de la seva primera novel.la Liza de Lambeth (1897), el va fer decidir a dedicar-se a la literatura i al 1908 ja va obtenir un gran èxit amb les seves obres de teatre.Va ser un gran viatger recorrent Europa però  enamorat especialment de l’Orient . Durant la Primera Guerra Mundial va treballar com a agent secret i va viure al sud de França on es va establir fins a la seva mort. 

La trama d’aquest conte ambientat a Malàsia es va inspirar  en un fet real que va succeir l’any 1911 i per aquesta raó els seus compatriotas es van escandalitzar en el seu moment. La història s’inicia quan el senyor Joyce que pertany a un important bufet d’advocats, rep la visita del seu amic Robert Crosbie, propietari d’una plantació perquè la seva dona, la Leslie, ha estat acusada d’assassinat. Es tracta, en principi, d’un assassinat en defensa pròpia, però l’aparició d’una carta posarà la dama en perill ja que podria ser condemnada a mort.

Gràcies a la compra de la carta, es resol el cas en favor de la dama. Aquest conte és un exemple de la percepció que tenia l’escriptor de la societat hipòcrita en què vivia on les convencions socials  regnaven per sobre de la vida de les persones.

La història va ser portada al cinema i al teatre en diverses ocasions amb molt d’èxit, especialment la versió cinematográfica de la mà de William Wyler l’any 1940 amb la gran Bette Davis com a protagonista i una banda sonora magnífica de Max Steiner.

Més informació:

• W. Somerset Maugham a les Biblioteques 
• W. Somerset Maugham a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Josep Roca i Bros. Abrera. 

Voleu comprovar que passaria si la teoria quàntica esdevé realitat amb un avió de passatgers? Un avió que entra en una tempesta i quan surt aterra amb normalitat, i tres mesos més tard el mateix avió amb els mateixos passatgers que demana permís per aterrar en el mateix aeroport...

Aquesta és la base argumental d’aquesta novel·la, però res més allunyat de la física. Universos paral·lels sí, i la coincidència de persones amb elles mateixes en el mateix moment i en el mateix espai. Un relat trepidant on el text no té uns protagonistes principals, sinó que es dona veu a alguns dels passatgers, un assassí, un músic, una advocada... un dels passatgers fins i tot és un alter ego de l’escriptor. L’escenari, Nova York, i els serveis secrets que no s’expliquen el què ha passat.

Un argument de ciència ficció que serveix per conèixer més com som i com ens relacionem. A la trama es deixen entreveure sentiments, mentires polítiques, la poca realitat de les xarxes socials, el masclisme, i com la situacions que poden semblar còmiques i així ho fa semblar la ironia de l’escriptor, algunes vegades poden esdevenir perilloses.

Hervé Le Tellier és matemàtic de formació, i periodista, d’aquí la seguretat amb la que ens fa absolutament creïble un argument en principi molt allunyat de la realitat. Ha escrit algunes obres breus de caràcter humorístic i col·labora amb diferents mitjans satírics francesos i també a France Culture.

El llibre va ser mereixedor del premi literari Goncourt l’any 2020, el més prestigiós de França dotat només amb 10 euros, però que garanteix unes vendes de centenars de milers d’exemplars. El guardó només es pot donar una vegada a un mateix escriptor. I el jurat el formen 10 grans escriptors francesos. El premi va ser creat per l’escriptor francès Edmond de Goncourt a finals del segle XIX, originari de la població de Goncourt.

Més informació:

• Hervé Le Tellier a les Biblioteques
• Hervé Le Tellier a la Viquipèdia
• Entrevista
• Académie Goncourt

Recomanat per Bib. Valentí Almirall. El Papiol.