En Richard Lafargue, cirurgià plàstic famós, conviu amb l'Eva, una dona misteriosa d'una bellesa massa perfecta. La seva personalitat pública no coincideix gens amb la privada: quan no sotmet l'Eva a vexacions constants, com ara obligar-la a prostituir-se, turmenta sàdicament un home que té captiu al soterrani. Els motius d'aquesta doble personalitat semblen relacionats amb la bogeria de la seva filla, tancada en un manicomi, i tenir com a objectiu una venjança d'allò més refinada. El que Lafargue ignora, és que un atracador fugitiu l'espia amb la idea de coaccionar-lo perquè li retoqui les faccions...

Tarántula és una novel·la negra, negríssima, esteu avisats. Per una banda té una estructura perfecta, feta d'accions paral·leles i salts enrere magníficament narrats en segona persona; per l'altra, però, hi predominen les escenes de sexe sòrdid, sadisme extrem i descripcions quirúrgiques d'un detallisme esgarrifós.

Val a dir, també, que si us veieu amb cor de llegir-la, hi trobareu una de les parelles més irrepetibles mai inventades, i una de les venjances més sublims, refinades i poètiques de la història de la literatura.

En Thierry Jonquet (1954-2009) va escriure diverses novel•les polítiques amb el pseudònim de Ramón Mercader (efectivament, l'assassí de Trotsky.) La desapareguda editorial Júcar també va publicar La bestia y la bella, un altre polar (com anomenen a França la novel·la policíaca) d'allò més cru i salvatge.

En Pedro Almodóvar ha adaptat Tarántula al cinema amb el títol La piel que habito. La pel·lícula peca d'una sobredosi d'estil que suavitza els elements més foscos de la trama de la novel·la. Més fidelitat a l'original, hauria pogut donar peu a una pel·lícula excel·lent. Ç

Recomanat per la Biblioteca de Santa Margarida de Montbui. 

Consultar aquest llibre és el més semblant que ens podem imaginar a rebre classes particulars amb un chef a la nostra pròpia cuina. Les fotografies de cada un dels passos i les instruccions explicades de manera senzilla el converteixen en una magnífica guia visual: des de la recopilació dels ingredients fins a la presentació del plat. Seguir aquestes receptes pas a pas ens ajuda només  amb un cop d'ull  a fer-nos una composició de lloc del que cal fer de manera ràpida per aconseguir uns excel·lents resultats. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals. 

Aquest llibre t'ajudarà a reflexionar sobre com gestiones el teu temps personal i el temps compartit, i podràs descobrir i evidenciar els «vampirs» del teu temps i del temps que comparteixes amb els altres en la teva vida professional. Descobriràs com la nostra gestió del temps influeix directament en la nostra autoestima, en la motivació o en el nivell d'estrès que tenim, així com recursos, idees i estratègies que t'ajudaran a reconèixer els elements i les situacions que el «vampiritzen»

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals. 

Secrets, anècdotes i curiositats de Barcelona. En aquest llibre trobarem nous indrets de la ciutat, racons amagats per tal de que el passejant descobreixi altres itineraris en aquesta ciutat de les mil cares. Sabeu on és l'edifici de la Duana Nova? O a quin carrer va néixer Josep Anselm Clavé? A quin parc hi ha un bust dedicat a Apel·les Mestres? Qui va projectar els fanals de la plaça Reial? Heu vist mai l'àngel del Portal de l'Àngel?

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals. 

Per treure el màxim partit de la visita a aquests dos països del sud-est asiàtic. Inclou informació pràctica i detallada d'aquests dos països per tal de situar-los tant en el seu context històric com cultural.

La guia ens proporciona diversos itineraris per gaudir dels llocs de major interès turístic de Laos i Cambotja, amb l'ajuda de mapes, fotografies i il·lustracions. També trobarà dades sobre transports, allotjaments, preus...

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals. 

Ni a la vida, ni en la música van ser Turquia i Europa móns separats, replegats en si mateixos, impermeables l'un a l'altre. Com subratlla Jean-François Solnon, indiferents en un primer moment, després els dos móns van sentir curiositat per l'altre, van quedar seduïts, fins i tot fascinats, i al final es van obrir a influències recíproques. La Sublim Porta (el palau dels sultans) va jugar des del segle XVIII la carta de l'occidentalització. El missatge d'aquestes meravelloses i fascinants músiques vocals i instrumentals otomanes, en diàleg amb les de músics grecs, sefardites i armenis al voltant de la Sublim Porta, ens recorda que en l'Imperi Otomà va haver una ample llibertat religiosa per als no musulmans: grecs ortodoxos, cristians i jueus van poder seguir practicant la seva fe en terra de l'islam, de la mateixa manera que la multiplicitat de les llengües parlades transformar les ciutats otomanes en altres tantes torres de Babel.

Jordi Savall. Basilea, 19 setembre 2011.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals. 

La nova col·lecció Intercity Guides de l'editorial Anaya ens apropa a aquestes tres ciutats del nord d'Itàlia amb un disseny pràctic i modern, amb informació per dormir i menjar a bon preu, llocs d'oci, compres i tots els indrets que no ens podem perdre.

Florència és una de les ciutats més visitades d'Itàlia per la seva riquesa artística, aquesta bella ciutat de la Toscana està íntimament lligada a la família Medici; tampoc hem d'oblidar altres ciutats properes com Pisa i la seva torre inclinada, o la singular Bolonia, una ciutat palpitant i activa on hi ha la Universitat més antiga d'Europa.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals. 
 

El Dr. Cyrulnik és psiquiatra etóleg. Director d'Estudis en la Facultat de Lletras i Cièncias Humanes de Toulon. Un dels seus treballs principals és l'estudi del trauma infantil i es reconegut per haver desenvolupat el concepte de la Resilència com a capacitat dels èssers humas sotmesos als efectes de l'adeversitat i sortir-ne enfortits.

En aquest nou llibre, basant-se en els descobriments de la neurociència i la psicologia, ens desvetlla els secrets d'un dels sentiments més comuns i complexe de l'ésser humá: la vergonya.

L'autor la defineix com una representació mental que pren forma quan hom és conscient que també existeix el món de l'altre i ens veiem reflexats en la seva mirada. En pròpies paraules de l'autor: "La vergüenza es un arma que el avergonzado entrega a quien le mira".

En aquest llibre Cyrulnik presenta una biologia de la vergonya, per acabar descartant que la gènètica sigui un factor que determini aquesta actitut.

Avergonyir-se és un mecanisme de defensa de l'ésser humà per a preservar la seva imatge "compartimos el placer, expresamos la cólera, ocultamos la vergüenza", sent l'èxit i l'ambició una màscara d'aquesta vergonya.

Cyrulnik descriu la vergonya tant individual com col·lectiva enumerant nombroses situacions: violacions, traumes infantils, maltractament, camps d'extermini, etc. i tot i que no acaba oferint una conclusió sí que exposa que aquest sentiment es pot desactivar mitjançant el factor de la resilencia i revela com desemmascar el que s'amaga darrera d'aquesta vergonya i que potser no té res a veure amb la pròpia persona. 

Els mesos d'estiu són ideals per fer una passejada per la Cerdanya, concretament avui us recomanem la zona del Carlit i Bolloses. Aquesta àrea permet fer ruta seguint ritmes diferents, per a tots els gustos, tant trobareu caminets molt fressats i ben indicats per passejar, com diversos cims que voregen els 2.800, 2.900 metres per qui li agradi més l'alta muntanya. Si us agraden els espais lacustres, verds i idíl·lics, aquesta és la vostra guia.

Hi ha descrits 25 itineraris, dividits en 3 apartats: excursions, travesses o ascensions. Cada ruta té la seva fitxa tècnica amb totes les dades que ens calen : accés, desnivell, horaris... i descripció.
 

El mar a més de ser una font de descans i d'esbarjo, aporta molts efectes benèfics sobre la nostra salut. La talassoteràpia s'utilitza des de l'Antiga Grècia pels seus efectes pal·liatius sobre moltes afeccions, especialment sobre les cutànies.

En aquest llibre trobem una descripció dels elements que expliquen les propietats salutíferes del mar i receptes per elaborar cosmètics a base d'algues i sal marina.

La informació és molt clara i concisa, agradable de llegir i ben estructurat.

Tots coneixem el sabor incomparable d'un bon suc o un batut, una de les millors opcions per passar la set alhora que ens alimentem. I, si a més a més, utilitzem ingredients frescos com les fruites, verdures i herbes naturals obtindrem begudes amb grans propietats terapèutiques alhora que energètiques i relaxants. Moltes d'aquestes combinacions en ajudaran a mitigar els problemes de salut i alleugerir els possibles efectes d'una ressaca o simplement ajudar-nos a sentir-nos bé.

Aquest llibre conté una guia completa amb més de 200 receptes sanes i fa un recorregut per les vitamines que contenen cadascuna de les fruites i verdures tant comuns com exòtiques.  

El pare del neorealisme italià reflexiona en aquest llibre sobre la degradació humana de les societats occidentals i la desigualtats creixents d'aquestes. Per Rossellini, l'ensenyament pretén domesticar les masses per adaptar-les a les estructures culturals, socials i econòmiques existents i integrar-les en elles; davant d'això proposa un revolucionari mètode que, basat en l'audiovisual, permeti el desenvolupament de les capacitats crítiques i cíviques dels individus, a més d'enfortir el seu sentit de la responsabilitat.

Per aconseguir-ho s'ha de renovar la cultura, i per a renovar-la cal utilitzar d'una altra manera els mitjans de comunicació de masses: ràdio, televisió i cinema s'han de posar al servei d'una nova manera d'educar que busca, al capdavall, una més gran saviesa col·lectiva.
 

Trepidant novel·la gràfica del sempre inquiet Kyle Baker.

Noel Coleman porta una doble vida, en la que el dia menys pensat, de la manera menys prevista, i en el pitjor moment possible, haurà de confrontar la de debò amb la de mentida. S'inicia una escapa cap endavant, esbojarrada i divertida que deixarà sense aler, de les que un no oblida en temps. No cal dir, o millor si que cal dir-ho, que no recomano començar la seva lectura si no tenim previst poder-hi dedicar el temps suficient per acabar-lo, he avisat.

Tenint en compte narració tant cinematogràfica de Baker i el guió, prou sòlid i consistent, m'estranya que encara no se n'hagi fet cap pel·lícula, tard o d'hora algun productor busca èxits ho provarà... al temps.

Pels que heu llegit Porquè odio a saturno. Norma i Die at midnight. Norma, ja sabeu del que parlo, un bon còmic amb diàlegs brillants, i una narrativa molt àgil, tot enganxat resulta un d'aquells còmic que no us podeu perdre.

Quan sembla que tot ja està arreglat, compte al passar la pàgina!
 

Parlar de Ralph Waldo Ellison és parlar de literatura afroamericana en majúscules. I de la mà d'altres notables escriptors com Langston Hughes ("Blues", "El immenso mar", 1940; i "Mule Bone", 1931) i Richard Wright ("Chico negro", 1945; i "Native Son", 1940). Potser aquest darrer és el que va exercir en ell una influència literària més forta i del que també va rebre una empenta professional important quan li va aconseguir una feina al Projecte Federal d'Escriptors. Un projecte del govern dels Estats Units amb l'objectiu de donar suport i finançament a escriptors en l'època de la Gran Depressió.

La magnífica traducció al català ("Un home invisible", 1952) de Dolors Udina ens presenta la història d'un home educat negre que ha estat oprimit i controlat pels blancs durant tota la seva vida. Un protagonista-narrador, una espècie de negre càndid, sense nom en el transcurs de la novel·la, i que viatja des del sud, on estudia a una escola només per negres, fins a Harlem, on s'uneix a un partit comunista, conegut com la Germandat.

Després d'una sèrie de desventures amb les que experimenta la degradació, l'explotació i la traició tant de negres com de blancs, el protagonista emergeix, desproveït de qualsevol il·lusió, preparat per enfrontar-se al món de nou, amb un sentiment de dolor i buit.

El pròleg d'aquesta obra mereix especial atenció perquè descriu la situació de crisi en la que es troba immers el personatge:

Sóc un home invisible. No, no sóc un espectre com aquells que rondaven Edgar Allan Poe; tampoc no sóc un dels ectoplasmes de les pel·lícules de Hollywood. Sóc un home de debò, de carn i ossos, de fibra i líquids, i fins i tot podria dir-se que tinc una ment. (...)

I mentre llegim aquestes paraules, el narrador ens evoca el record d'una meravellosa cançó de Louis Armstrong: "Why did I do to be so black and blue?" = "Què he fet jo per ser tan negre i trist?".

L'autora s'encarrega de desmuntar els tòpics infundats sobre alguns plats de la nostra cuina tradicional i els analitza fins a descobrir-nos els beneficis que aporten a la nostra salut. També ens orienta sobre a qui convé més cada aliment segons les seves característiques físiques. El rigor d'una gran especialista en dietètica i nutrició, els coneixements en medicina psicosomàtica i l'amenitat d'una gran comunicadora són els ingredients amb què Pilar Senpau cuina aquest llibre. Ideal per acompanyar la sobretaula d'un bon àpat.

Pilar Senpau es llicenciada en medicina i cirurgia i s'ha especialitzar en dietètica. Col·laboradora en diversos mitjans de comunicació (ràdio, premsa escrita i televisió) ha publicat diverses obres al voltant de la dieta i la salut. Al 2010 va ser distingida amb el premi Romànic d'Or per la seva tasca de difusió d'una dieta saludable.
 

Aquí podeu veure una entrevista emesa al canal 8TV.

Dos àngels observen el món, en especial Berlín. No poden canviar la vida dels homes, només els poden donar ganes de viure i confortar-los en els moments de dolor. El desig de ser mortal d'un d'ells és tan gran que fins i tot serà capaç de renunciar a la seva immortalitat.

Aquesta és, a grans trets, la sinopsi de la pel·lícula. Però és important saber que després que Wenders li encarregués el guió al seu amic Peter Handke, aquest li va dir que no es veia amb cor d'escriure'l, que si volia li podia passar uns quants diàlegs que havia pensat i alguna que altra situació. I amb aquest material –només amb això- es va començar el rodatge.

Es per això que la pel·lícula flueix sense una estructura gaire clara, en una cadència de plans sigil·losos i veus en off xiuxiuejants que fan avançar la història, tot i que aquesta sempre queda relegada per la poètica, l'estètica i la forma. Per la memòria quedaran, doncs, plans zenitals increïbles, les figures dels àngels vigilants a la biblioteca, les meravelloses interpretacions de Bruno Ganz i Peter Falk (l'inefable Colombo fent d'ell mateix), els canvis entre el blanc i negre i el color, i la geografia d'una ciutat dividida (llavors) per un mur vergonyós.

Wenders va guanyar el premi a Millor director a Cannes amb aquesta cinta i anys després va rodar una continuació (Tan lejos, tan cerca) que ni de bon tros va obtenir l'èxit de la primera. Tampoc en va tenir cap l'infumable remake que el 1998 es va estrenar amb el títol de "City of angels", amb Nicholas Cage i Meg Ryan de protagonistes.

 

Compte, gent! Els superherois han deixat de ser protectors lleials de la societat, lluitadors incansables contra el mal, salvadors del món, etc. A partir d'ara i per obra i gràcia del guionista Garth Ennis (Predicador) i del dibuixant Darick Robertson (Transmetropolitan), no són res més que una patuleia de corruptes i degenerats més preocupats pels seus drets d'imatge o per trobar un bon prostíbul on passar la nit de festa, que pel destí de la humanitat. Per sort, The Boys s'encarregaran d'aturar-los els peus, això sí, per mitjà de la intimidació, el xantatge i la violència.

Teniu raó, The Boys no és un plat apte per a tota mena de paladars. El fet que DC Comics cancel·lés el 2007 la publicació de la sèrie després de les sis primeres entregues (recopilades en el v. 1 de Norma), tot i haver venut del n. 1 vint-i-set mil exemplars, n'és la prova més concloent. Ens trobem davant d'una visió subversiva d'un univers clàssic on els autors, anant un pas més enllà de Watchmen o Top Ten, presenten històries on el llenguatge groller, les imatges sanguinolentes o el sexe estan a l'ordre del dia.

Per sort, l'Ennis i en Robertson van poder continuar la sèrie a Dynamite Entertainment, que l'ha publicat fins a l'actualitat. Així doncs, les aventures del Carnicer, del Francès, de la Femella (de l'espècie), d'en Llet Materna, i del Wee Hughie (curiositat!: té l'aspecte de l'actor Simon Pegg -Zombies Party-) segueixen. Tasteu-ne un mos, o millor dit, claveu-li una queixalada. Ara bé, us aviso que és pels qui els agrada la carn tirant a crua, ok? ;-)

Oriol Alamany va estudiar disseny gràfic però la seva passió per la fotografia el va fer especialitzar-se en la fotografia de la natura i els viatges. Ha recorregut diversos països per desenvolupar el seu treball i l'ha vist reconegut a través de la publicació de les seves imatges a diverses revistes especialitzades, llibres i calendaris. Un reconegut professional, Alamany que també s'ha dedicat a divulgar la seva passió impartint cursos i tallers, publicant articles en prestigioses publicacions, encarregat d'un programa a Catalunya Ràdio i escrivint llibres com aquest. Aquí ens fa una breu introducció a la història de la fotografia, ens indica què hem de tenir en compte abans, durant i després del nostre viatge i ens dóna aquells consells necessaris per tal d'aconseguir els millors records dels nostres viatges. Un llenguatge planer i molts exemples ens ajudaran a aconseguir-ho. 

Diego Cabrera i Joost Ripson ens endinsen al món dels còctels amb aquesta fantàstica guia que ens explica pas a pas com elaborar alguns dels combinats més clàssics de la història com un Margarita o un Bloody Mary, o d'altres tan poc coneguts com un Chirimoski o un Sazerac, però no per això menys bons o interessants. 

Tres dones per a tres èpoques diferents: Nova York a l'any 2000, California a la dècada dels 50 i Londres als anys 20. Són els tres períodes de la pel·lícula Les hores (Stephen Daldry, 2002), adaptació de la novel·la amb el mateix nom de Michael Cunningham, guanyadora del Premi Pulitzer. La pel·lícula narra el moment en què Virginia Woolf escriu la seva obra més coneguda La Señora Dalloway i les reaccions i influències que experimenten dues lectores enfront la seva lectura.

A l'hora de composar la banda sonora d'una pel·lícula amb totes aquestes característiques, el director anglès va comptar amb el músic minimalista Philip Glass (Baltimore, Maryland, 1937).

Philip Glass és un músic experimental. Cinematogràficament parlant, els seus treballs d'inici són documentals o cinema independent com són el cas de Koyaanisqatsi (Godfrey Reggio, 1982) i Mishima, una vida en cuatro capítulos (Paul Schrader, 1985).

A la dècada dels 90, la música cinematogràfica de Glass evoluciona cap a dues vessants molt clares: per una banda musicar velles pel·lícules mudes com per exemple Dracula (Tod Browning, 1931) i per altra banda compondre bandes sonores per a pel·lícules dramàtiques destinades a un gran públic, com són el cas d'Agente secreto (Christopher Hampton, 1996) i Kundun (Martin Scorsese, 1997). Gràcies a la pel·lícula de Scorsese va rebre una nominació a l'Òscar a la millor partitura original a una pel·lícula dramàtica.

La banda sonora de Las horas li va donar prestigi dins el món del cinema, i gràcies a aquesta música va rebre la seva segona nominació als Òscar. Aquesta banda sonora va causar polèmica per dos qüestions: la primera va ser que no entenien l'ús d'una música que no diferenciava ni èpoques ni espais, que esdevenia una música neutra. Segons els criteris de Stephen Daldry volia que la música unís les diferents èpoques i no volia que retratés cada època per separat. Un exemple clar d'aquesta idea són els títols de crèdit de la pel·lícula. La segona va ser que es va acusar la banda sonora de ser freda i no transmetre sentiments.

La base de la composició musical és el piano i els instruments de corda que el compositor usa per transmetre emocions de caire nostàlgic i melancòlic. Una música molt bella i agradable en la seva audició, característiques totes dues molt identificables pel que fa a l'estil propi de l'autor.

Són molt recomanables els treballs de Philip Glass, i si voleu aprofundir la seva vessant cinematogràfica, no us perdeu els seus treballs fets a les pel·lícules Diario de un escándalo (Richard Eyre, 2006), El ilusionista (Neil Burger, 2006) i El sueño de Cassandra (Woody Allen, 2007).

Recomanat per les Biblioteques de Barcelona al Bibarnabloc