Sense Diego A. Manrique la nostra percepció de la música pop seria molt diferent. Des de la premsa o els micròfons de la ràdio ha anat creant, any rera any, un paisatge sonor que forma part de la biografia sentimental de moltes persones. Aquest llibre recull la síntesis del seu treball, que ens condueix pel batec de la música negra, des de Wilson Pickett a Michael Jackson, evocant el ritme abrasador del rei del soul Otis Redding, també ens parla dels gegants del jazz com Billie Holiday o Miles Davis, ens descobreix els secrets de "maleïts" com Syd Barret, el geni de Pink Floyd, la desapareguda Amy Winehouse o el satànic Aleister Crowley... i moltes altres figures essencials, sense oblidar als que van ser protagonistes de la anomenada "movida madrileña". Tots nodreixen aquestes planes, retratats amb la capacitat de Manrique per fer que aquests "Jinetes en la tormenta" ens mostrin el seu rostre més autèntic. També val a dir que a vegades ens desmunta la imatge tòpica d'alguns artistes. Comparteix amb els lectors totes les claus d'una passió destil·lada al llarg dels anys en forma de programes radiofònics, televisius i en les seves crítiques.

Aquest llibre es la culminació d'una dilatada carrera literària en la que un dels més reputats crítics musicals ha sabut emprar la seva agudesa mental per a captar una realitat turbulenta i aproximar-se a aquesta des del llenguatge universal de la música

A Diego li agrada escriure bé, escollir les millors paraules per expressar els sentiments vitals que desperta la música quan és sincera. Llegir els seus articles o escoltar-lo a la ràdio és un plaer assegurat, les seves seleccions musicals, la seva humanitat i coneixement de causa el converteix en un amic de fiar, una guia i una companyia deliciosa. No cal compartir totes les opinions del crític, la subjectivitat en l'apreciació de l'art és també un element enriquidor.


Més informació:
 

Podcasts de les emissions de El Ambigú, el més llarg i llegendari dels seus programes radiofònics a RNE Radio 3 


Blog de Diego Manrique


 

Recomanat per Julián Figueres. Bib. Vapor Vell de Barcelona. 

La darrera pel·lícula de Wes Anderson, un del directors més reconeguts de cinema independent nordamericà, té tots els ingredients d'estil i contingut propis de la seva filmografia. Una cuidada estètica vintage anys seixanta, personatges adults que es comporten com nens i personatges pre-adolescents incompresos i amb crisi d'identitat.

L'acció transcorre a una illa de la costa de Nova Anglaterra a l'estiu de 1965, on s'ha instal·lat un campament boy-scout.

Els protagonistes, dos joves de 12 anys, Sam (Jared Gilman) i Suzy (Kara Hayward), s'enamoren i estableixen un pla secret per fugir i queden citats al mig de la natura.

El director fa servir, una vegada més, al seu actor fetitxe Bill Murray, com va fer a Viaje a Darjeeling, Academia Rushmore, Los Tenenbaums. Una familia de genios i Life Aquatic, per a interpretar a la perfecció al pare de la protagonista, la jove actriu Kara Hayward.

En definitiva, una pel·lícula que ens transporta als sentiments i emocions dels primers amors i la pèrdua de la innocència, amb una banda sonora immillorable.


Més informació:
 

Trailer de la pel·lícula
 

Recomanat per Aurora Igual. Bib. Josep Soler i Vidal de Gavà

Sóm a Iran l'any 1979. L'Ayatollah Jomeini es ja al poder i el Sha de Persia ha demanat asil polític als Estats Units. Els iranians, traumatitzats pels anys de regnat del Sha, demanen la seva extradició per jutjar-lo i executar-lo al seu país i això genera una gran revolta social que acaba amb l'ocupació de l'ambaixada dels EEUU pels seguidors de l'Ayatollah.

Només sis membres de l'equip aconsegueixen fugir i refugiar-se a casa de l'ambaixador canadenc. És en aquest moment, quan la CIA comença a pensar en la manera de treure aquestes persones del país sense que se n'adonin les autoritats iranianes, doncs si descobreixen que han fugit de l'ambaixada seran acusats d'espionatge i executats immediatament.

Es valoren diverses alternatives que no tenen gaire esperança d'èxit fins que a l'agent Tony Mendez, especialitzat en operacions de rescat, se li acut un pla bastant boig: fer passar als diplomàtics per un fals equip de rodatge que visita Iran per localitzar exteriors per filmar una pel·lícula de ciència ficció. Amb l'ajut d'un maquillador i un productor de Hollywood organitzen tot el necessari per fingir que es farà aquesta pel·lícula i així aconseguir entrar al país.

Argo és una pel·lícula molt entretinguda, amb un bon ritme que explica una història que enganxa per sorprenent i esbojarrada. La trama es tan absurda que podries pensar que és una comèdia si no saps que els fets que narra la pel·lícula van passar realment. Potser costa entendre com la CIA decideix ajudar primer a només sis persones que passaven els dies angoixats però segurs a una casa de luxe mentre que més de 80 es trobaven captives a la ambaixada en pèssimes condicions.

La pel·lícula està basada en una història real que va romandre amagada als arxius de la CIA durant molts anys i que adapta lliurement el llibre que va escriure el mateix Tony Méndez quan els documents van ser desclassificats i va poder parlar d'allò que realmente va passar.

Argo, protagonitzada per Ben Affleck que també ha estat el director, ha estat la pel·lícula revelació de l'any passat. Va ser considerada la millor pel·lícula de la temporada de premis (BAFTA, Critics Choice Award, Globus d'Or, entre d'altres) i es va convertir en la gran triomfadora dels Premis Òscar amb tres estatuetes: millor pel·lícula, guió adaptat i muntatge.


Més informació:

• Pàgina web de Filmaffinity
• Pàgina web de Imdb

Recomanat per Bea Garcés. Bib. Armand Cardona Torrandell de Vilanova i la Geltrú

Parlar de Lovecraft és parlar de sensacions de terror in crescendo, d'ambients sinistres, d'elements de ciència-ficció com races alienígenes, de somnis angoixants i d'un univers particular de mites.

A les muntanyes de la follia és una novel·la curta i descriu una expedició a l'Antàrtida durant la qual els expedicionaris descobreixen una serralada desconeguda i les restes d'uns éssers monstruosos enterrades al gel. Poc després aquestes restes i els expedicionaris desapareixen i dos membres de l'expedició decideixen anar a la seva recerca i explorar la misteriosa serralada i la estranya ciutat que amaga.

A partir d'aquí entrem en un món al·lucinant: els protagonistes són testimonis i cronistes dels fets que es van succeint, les descripcions dels misteriosos cossos enterrats són molt acurades i precises, gairebé científiques, la detallada exploració de la ciutat perduda està plena de detalls minuciosament descrits que ens fa tenir la sensació de que ens trobem davant mateix d'aquella ciutat ciclòpia.

La narració arriba a l'apoteosi del terror en adonar-se els protagonistes que alguns dels seus moradors, els primigenis,  segueixen vivint-hi...

Aquesta novel·la és el 8è relat  d'una món fantàstic propi,el iMites de Cthulhu, que protagonitzen uns éssers, anomenats primordials vinguts de l'espai exterior a la Terra fa milions d'anys, aquests mites han inspirat molts autors posteriors del gènere fantàstic i de terror. 

Amb aquest relat Lovecraft va voler fer un homenatge al seu mestre Edgar Allan Poe i a l'obra Narració d'Arthur Gordon Pym. Els misteriosos punts suspensius amb què acabava la narració de Poe va donar peu a que alguns escriptors n'imaginessin una possible continuació, la de Lovecraft es considerada la que es manté més fidel a l'esperit de l'obra d'en Poe.

Howard  Philiips Lovecraft (1890-1937) va nèixer a Providence i va escriure diversos novel·les i relats de terror i ciència ficció així com poesia, assaig i literatura epistolar. Va viure la seva infància a casa dels seus avis i és a la biblioteca del seu avi on va descobrir diversos autors i lectures que el van influenciar: la novel·la gòtica, les Mil i una nits, H.G. Wells, Jules Verne, Edgar Allan Poe, Arthur Machen, Lord Dunsany, Nathaniel Hawthorne, Ambros Bierce entre d'altres.

Més informació:

Web oficial de l'autor

Recomanat per M. Antònia Bisbal. Bib.  Central d'Igualada

Cineasta inclassificable i ferotge, Leós Carax, pseudònim d'aquest cinèfil empedreït, amb Holy Motors va ser el guanyador del Festival de Cine de Sitges 2012, obtenint els premis a la Millor Pel·lícula, Millor Direcció, el Premi José Luis Guarner de la crítica i el Mèlies d'Argent al Millor Film Europeu.

Sempre envoltat d'un aire de maleït i de misteri, compta amb un grup de col·laboradors habituals que l'acompanyen sovint, com l'actor Denis Lavant o el director de fotografia Jean-Yves Escoffier.

Holy Motors és una pel·lícula que conté moltes pel·lícules, igual que el senyor Oscar, el protagonista, viu moltes vides en una al llarg de la seva jornada parisina com a assassí, captaire, criatura monstruosa o pare de família. En aquest París crepuscular s'hi invoca l'esperit de Georges Franjou, Jean-Luc Godard, Marcel Schwob, Jacques Demy i David Lynch, i se'ns obliga a posar en dubte el nostre judici estètic.

No és una pel·lícula complaent; o bé provoca un rebuig visceral, o bé suposa una experiència reveladora. En definitiva, un disbarat formidable a l'alçada de Mulholland Drive, casi res.
 

Més informació:
 

Trailer oficial
 

Recomanat per Núria Perarnau. Bib. Gràcia-Jaume Fuster de Barcelona

Essent difícil que una producció noruega s'arribi a estrenar al nostre país, i encara més que després s'editi en DVD, el cas de Headhunters només s'explica per l'enorme èxit de la novel·la homònima de Jo Nesbø, que dins del segment de la narrativa negra s'està convertint en la sensació de la temporada.

La pel·lícula reprodueix fidelment l'argument del llibre, a grans trets: un seleccionador de personal amb un tren de vida molt superior al que li correspon es dedica a arrodonir els seus ingressos robant obres d'art. Quan rep l'encàrrec de trobar un directiu per a una empresa de GPS, creu haver trobat la persona ideal en la figura de Clas Greve (Nikolaj Coster-Waldau, el Jamie Lannister de Juego de Tronos), que, casualment, guarda un quadre de Rubens desaparegut des de la Segona Guerra Mundial.

És per això que el film funciona igual que funciona la novel·la, perquè després d'un plantejament força convencional l'argument es va complicant cada vegada més, i el ritme va pujant fins a assolir situacions cada vegada més inversemblants. I el més bo és que, ja sigui llegint o veient-ho, ens ho acabem creient. I passant-ho bé.


Més informació:
 

Pàgina web oficial de Jo Nesbø



Trailer oficial
 

Recomanat per Jaume Felipe. Bib. Maria Àngels Torrents de Sant Pere de Riudebitlles

És aquesta la darrera d'una sèrie de novel·les protagonitzada pel carismàtic i cínic inspector de policia Méndez, un home amb pocs escrúpols per saltar-se la llei quan la seva ètica personal li ho demana. En aquest cas el brutal assassinat de dues joves al Raval que provenen de mons ben diferents, fa sospitar l'inspector que una de les noies ha mort per que la empaitaven i que l'altra ha mort per trobar-se en el lloc i moment equivocat.

La investigació el porta a descobrir que darrere aquestes morts es troba una sòrdida organització dedicada al tràfic i prostitució de belles joves eslaves.

La Barcelona que s'hi reflexa ja no és com en altres novel·les protagonitzades per l'autor la Barcelona dels baixos fons, si no una Barcelona amb la cara més neta, més lluent però que tot i així i sota aquest luxe i prosperitat amaga una veritat ben mesquina.

Francisco González Ledesma aporta una veu pròpia la novel·la negra espanyola, ajuntant en una sola mirada el costumisme, el retrat dels barris més humils de Barcelona, la simpatia pels perdedors i un sentit de l'humor memorable.

L'autor ha guanyat prestigiosos premis com ara el Premi Planeta (1984), el Premio Internacional de Novela Negra RBA (2007), el Mystère (1985 i 2005) o el Hammett (2002).

Recomanat per Marga Durán. Biblioteca El Carmel - Juan Marsé de Barcelona. 
 

Qualsevol que disposi d'una bona càmera no triga a descobrir que les fotografies de qualitat no apareixen per art de màgia. La tècnica, la inspiració, l'esforç constant per buscar maneres enginyoses i innovadores per expressar la seva visió són qualitats més importants que qualsevol talent innat que pugui posseir l'aspirant a fotògraf. En iniciar el seu camí per aquesta obra el lector ha d'oblidar tot l'après sobre com utilitzar un manual de fotografia, perquè no ho és. Tampoc no es tracta d'un simple llibre artístic, sinó d'una exquisida combinació d'ambdós.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

Una passejada pels paisatge de l'Empordà sempre ve de gust i si aquesta és acompanyada a través de l'obra de l'escriptor empordanès, ja és un luxe.

Ambdós autors, Joan Tort i Valerià Paül són geògrafs especialistes en temes de paisatge i ordenació territorial.

Descobrir la plana de l'Alt Empordà, el Terraprim, l'Empordanet, Palafrugell..., acompanyats pels textos de Josep Pla, fa que se'ns encomani la curiositat de l'escriptor i l'amor per la ruralitat i el paisatge agrari Empordanès.

Ara que ja fa els dies llargs, us recomanem de donar un tomb per l'Empordà ben guiats per la ploma de Josep Pla. I per tancar la ruta acabarem a la Fundació Josep Pla a Palafrugell

Recomanat per Montse Serra. Biblioteca de Moià

Andreu Martín (Barcelona, 1949), és autor de novel·les i guions. Ha escrit teatre i series de televisió. També va debutar com a director de cinema a Sauna una pel·lícula basada en la novel·la homònima de Maria Jaén.

Ha publicat diverses i excel·lents novel·les policíaques com Prótesis (premi Círculo de Crimen, 1980), Por amor al arte (1982), Aprende y calla (1987), Barcelona Connection (Premi Hammet, 1989), Juez y parte (2002). És també un prolífic escriptor de literatura infantil i juvenil,  de la qual destaca  la sèrie protagonitzada pel jove detectiu Flanagan i que va començar amb No demanis llobarro fora de temporada.

Escriu indistintament en castellà y català. La seva obra ha estat traduïda a l'alemany, francès, italià, lituà, holandès, euskera i bable.

Sinopsi:
"Un es diu Miquel però vol que li diguin "El Dientes", perquè és com un llop que ensuma la presència de la presa i ensenya els ullals. L'altre és "el Gallego" i només espera que algú el desafiï. Per a ell, els desafiaments són la vida. Estan fets l'un per l'altre. L'altre contra l'un. I s'inicia el combat" En aquesta novel·la que va ser publicada per primera vegada a l'any 1980, Andreu Martín es consolida com autor del gènere negre. Es pot veure en ella una sèrie d'elements que configuraran la seva proposta literària: la relació entre agressor i agredit, tant l'un com l'altre desenvolupen el rol de víctima i botxí de la seva pròpia violència.

Marín demostra a Prótesis el seu domini total del gènere, tant al tractament de l'acció com al rerafons de la novel·la. Fa una  descripció de la societat que no es limita a l'anàlisi sinó que la critica durament.

Es tracta d'una bona novel·la negra, que narra la història de venjança dura i sinistra de dos personatges (un delinqüent i un policia) destinats a enfrontar-se a una espiral de violència sense sortida.

Tot plegat està amanit amb una barreja de bogeria, terror i humor negre que fan de la novel·la una obra mestra d'Andreu Martín.


Més informació:
 

Aquest mes d'abril del 2013, 33 anys després de la seva publicació, l'editorial Sigueleyendo  ha tornat a reeditar l'obra en format digital i ha fet un acte d'homenatge d'aquesta novel·la imprescindible del gènere negre en castellà.


Pàgina web oficial d'Andreu Martín


Trailer de la pel·lícula

Recomanat per Susi Rodríguez. Bib. Pere Casaldàliga de Balsareny

Chinua Achebe va escriure aquesta novel·la en resposta a les obres, com El cor de les tenebres de Joseph Conrad, que tracten Àfrica com un continent sense cultura, des d'una perspectiva europea. Cansat de llegir les narracions d'homes blancs que descriuen els nadius africans com primitius, socialment endarrerits i sense un idioma clar, Achebe va afavorir la comprensió molt més plena de la cultura africana, posant èmfasi en el tema de l'explotació colonial.

La novel·la "Tot se´n va en orris" se situa cronològicament a la dècada del 1890 i retrata l'enfrontament entre el govern colonial de Nigèria i la cultura tradicional de la regió Igbo. Achebe trenca amb la descripció esterotipada de nadius africans,i per això, té molta cura de descriure les complexes i avançades institucions socials, així com les tradicions artístiques de la cultura Igbo abans del seu contacte amb els europeus. Així com a l'hora de representar els europeus, trencant amb els possibles estereotips, i presentant diferents imatges de l'home blanc: el compassiu senyor Brown, l'apassionat reverend Smith, i el calculador i despietat Comissionat de Districte.

Achebe ens narra la història de la tràgica caiguda d'un líder (Okonkwo) respectat i influent a la comunitat Igbo d'Umuofia, a l'est de Nigèria, i que, amb els anys, es torna un home extremadament volàtil, susceptible d'esclatar a la més mínima provocació. Infringeix la Setmana de la Pau, colpejant la seva dona més jove (Ojiugo) perquè va marxar a casa d'una amiga a trenar-se els cabells, oblidant-se de preperar el menjar i d'alimentar els nens. Més endavant, també apallissa i dispara la seva segona dona (Ekwefi) perquè li agafa unes fulles de plàtan per embolicar aliments i portar-los a la Festa del Boniato.

L'obra pren el títol d'un vers al poema "The Second Coming" (1919) de W. B. Yeats:

Turning and turning in the widening gyre
The falcon cannot hear the falconer;
Things fall apart; the centre cannot hold;
Mere anarchy is loosed upon the world,
The blood-dimmed tide is loosed, and everywhere
The ceremony of innocence i drowned;
The best lack all conviction, while the worst
Are full of passionate intensity.

Traducció: "Amb voltes i més voltes en el gir que s'eixampla / el falcó ja no sent el falconer; / tot cau malmès; el centre ja no aguanta; / la més pura anarquia s'ha desfermat el món, / la marea de fosca sang s'ha desfermat, i arreu / la cerimònia d'innocència ha restat ofegada; / manca tota convicció als millors, i els pitjors / es mostren plens de força vehement."

Recomanat per Juan Carlos Calvo. Biblioteca Marta Mata de Cornellà.

En aquesta contundent invocació a l'acció, Riccardo Petrella explica què està passant amb l'aigua al món; mostra els obstacles per a una reacció adequada, centrant l'atenció sobre els interessos corporatius que avui controlen la indústria de l'aigua; i exposa una contundent crítica a l'orientació del mercat que valora l'aigua com una comoditat més que com un recurs preuat i un dret fonamental.

Fa una crida per a assolir un Conveni Mundial de l'Aigua a fi de preservar un bé essencial a qui tothom té dret. Ens convoca també a la mobilització per a un immediat programa que proporcioni aigua a les zones rurals i urbanes pobres. És el moment d'oposar-se a la privatització de l'aigua i de considerar-la una necessitat bàsica.

Posar-se a treballar, com proposa El manifiesto del agua, "per a que l'accés a l'aigua sigui reconegut com un dret humà, i que no sigui solament una esperança sinó que es complementi amb mesures de força".


Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

Una periodista troba dues fotografies al mercat de les Puces de Sain Ouen (París). En una es veu una noia jove banyant-se despullada i en l'altra la típica imatge de família. La curiositat de la noia la porta a iniciar una investigació en la que descobreix un amor clandestí, a la ciutat de Banyoles, a finals dels segle XIX.

Esponellà ens presenta, junt amb la narració de les emocions d'idil·li, dades de l'època a Banyoles que comença a refer-se de la darrera guerra carlina. El nom de les eines de pagès, una peça del patrimoni artístic, com ara l'Arqueta de Sant Martirià, un retaule gòtic del segle XV, la referència al Museu Dader d'història natural, inaugurat el 1916. Tot plegat contrasta amb la Barcelona que comença a preparar l'exposició universal de 1888.

L'autora ha quedat finalista del premi Prudenci Bertrana 2012 amb aquesta novel·la, una obra que pot agradar a perfils de lectors diferents perquè combina diferents registres narratius.


Més informació
 

Pàgina web de Núria Esponellà a l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
 

Recomanat per Antònia Caño. Biblioteca La Muntala de Sant Vicenç de Montalt.

És potser el títol més conegut del cineasta català Bigas Luna, desaparegut recentment a l'edat de 67 anys.

Per una banda, la pel·lícula iniciadora de la seva etapa més ibèrica i castissa, juntament amb Huevos de oro(1993) i La teta y la luna(1994), capaç de fixar per sempre a les retines cinèfiles una imatgeria visual inconfusible, carregada de simbologia.

Per una altra, el descobriment de tres grans talents interpretatius que han arribat molt lluny: Javier Bardem, Penélope Cruz i Jordi Mollà. El director sempre ha tingut un olfacte privilegiat per detectar actors de raça. La seva darrera troballa va ser Verónica Echegui (la Juani).

És, a més, un desplegament de sensualitat carnal, de voluptuositat terrenal i de sexe   d'extrarradi, sense oblidar un dels elements que nodreix el seu cinema: la presència constant, gairebé com un personatge més, del menjar. Gastronomia ibèrica de primera.

En definitiva, pur Bigas Luna, per assaborir amb tots els sentits.

Més informació:

Totes les pel·lícules de Bigas Luna al catàleg Aladí.

Recomanat per Núria Perarnau. Bib. Les Corts-Miquel Llongueres de Barcelona

Desconectados és la darrera obra de Calo, pseudònim del guionista i dibuixant castellonenc Juan Carlos San Román (1972). Consta de dues historietes a color independents entre sí: la primera, que dóna títol al volum, més llarga i completa, tracta sobre una noia russa que a la recerca del nòvio que s'ha fet per internet viatja a l'estat espanyol només per acabar treballant en webcams i xats pornogràfics. La segona historieta s'estructura en capítols curts més o menys consecutius i explica amb un to més còmic les desventures d'un jove a qui ha abandonat la seva núvia. Es tracta d'una nova versió d'un relat publicat anteriorment a la revista-fanzine Idiota y diminuto que ara l'autor ha completat i colorejat.

L'estil del dibuix és net, clar i amable, en la línia francesa de Chaland. Destaca la sensibilitat amb què retrata les noies, que sovint esdevenen protagonistes i que per cert sap dibuixar molt sexys. A banda d'això, el que veurem a Desconectados són personatges reals immersos en situacions quotidianes no exemptes de certa sordidesa, però que gràcies a la naturalitat i l'humor amb què l'autor les presenta, s'aconsegueixen fer properes i simpàtiques.

Un còmic com feia temps que no ens queia a les mans, per passar una bona estona i reflexionar una mica sobre el complex món de les relacions humanes.

Més informació:

Bloc de l'autor

Guia del cómic

Recomanat per Francesc Pujol. Bib. Can Casacuberta de Badalona

Howard Phillips Lovecraft va néixer un 20 d'agost de 1890 a Providence, capital de l'estat de Rode Island, el mes petit dels Estats Units i un de los sis que componen la regió de Nova Anglaterra. Diuen que ja de ben petit li agradava freqüentar paratges estranys i apartats per tal de donar curs a la seva desbordant imaginació.

Lovecraft va ser un nen prodigi: recitava poesia als dos anys, llegia als tres i va començar a escriure als sis o set anys d'edat. Mort al 1937, la seva obra constitueix un clàssic del terror que barreja amb elements de la ciència ficció. Va conrear també la poesia, l'assaig i la literatura epistolar.

El cas de Charles Dexter Ward és una novel·la curta publicada a la revista Weird Tales i considerada com una de les seves obres cabdals.
L'obra enceta d'una manera inquietant que t'atrapa i ja no et permetrà deixar de llegir:

"Hace poco desapareció de un sanatorio psiquiátrico próximo a Providence, Rhode Island, una persona extremadamente singular. Se llamaba Charles Dexter Ward, y había sido internado muy contra su voluntad por el afligido padre que había observado cómo su deterioro mental había pasado de la mera excentricidad a una oscura manía con riesgo de desarrollar tendencias homicidas, acompañada de una cambio extraño un profundo del aparente contenido de su conciencia. Los médicos confiesan su total perplejidad ante este caso, ya que presentaba anomalías generales tanto de carácter fisiológico como psicológico.
En primer lugar el paciente parecía mucho más viejo de lo que correspondía a sus veintiséis años..."

La història comença amb la  desaparició de Ward, un jove de família adinerada que ja feia temps que venia gestant la seva folia i patia inquietants alteracions fisiològiques. És el doctor Marinus Bicknell Willet, investigador del cas qui ens narra els fets i la causa que va fer perdre el cap a Ward, a més de les estranyes modificacions físiques d'aquest.
El Jove Charles és descendent d'un fosc personatge anomenat Joseph Curwen qui realitzava ritus nigromàntics i quan descobreix el llegat d'aquest reprèn les seves investigacions. De tornada a Provicence després d'uns viatges que li proporcionaren coneixements ocults i obscures amistats  va a la recerca la tomba del seu avantpassat.
És aquí quan comença el seu descens definitiu a la folia i a una degradació física i psicològica que el porta a un desenllaç on es sumen la maledicció familiar, foscos rituals i altres secrets innombrables que la ciència no hauria de desvetllar mai.

Una curiositat a mencionar de la història és que l'avantpassat de Ward, Joseph Curven, es feia portar mòmies egípcies en un carregament des de Barcelona.  

Com a coincidències que lliguen l'obra amb la biografia de l'autor comentar d'una banda que va viure durant uns anys amb les seves tietes a Province a una casa victoriana al carrer Barnes núm. 10,  la mateixa adreça del Dr. Willett a la novel·la.
D'altra banda quan Lovecraft tenia tres anys, el seu pare va patir una crisi nerviosa i el van ingressar a l'Butler Hospital, Centre Psiquiàtric de Providence on se'l va incapacitar legalment a causa d'una sèrie de trastorns neurològics. A partir d'aquest moment i durant els següents cinc anys, va estar ingressat en diverses ocasions en aquest hospital, on va morir amb el diagnòstic de parèsia general, una fase terminal de la neurosífilis. Seria aquest esdeveniment el que portaria Lovecraft a escriure un relat sobre un malalt reclòs a un centre psiquiàtric?

L'escriptor, assagista i cineasta francès Michel Houellebecq té una obra dedicada a Lovecratft titulada H.P. Lovecraft : contra el mundo, contra la vida on recull unes paraules de l'autor sobre l'escriptura que descriuen molt bé l'univers Lovecraftià:

"Estoy tan harto de la humanidad y del mundo que nada logra interesarme a no ser que incluya, por lo menos, dos crímenes por página, o que trate de horrores innominados procedentes de espacios exteriores."

Recomanat per Marga Duran. Bib. El Carmel-Juan Marsé de Barcelona

Aquest llibre completa la trilogia dedicada a Enric Sagnier i Villavecchia (Barcelona 1858-1931) i és el toc final després de la publicació dels treballs complets de l'arquitecte, seguida per una edició de butxaca en format llibre-guia. Difereix dels anteriors volums perquè mostra els interiors d'una selecció dels edificis més importants de Barcelona. Si el propòsit del primer llibre sobre Sagnier era rescatar-lo per a la història de l'arquitectura, i el segon ha ajudat a construir els coneixements d'aquest treball, la intenció d'aquest tercer volum és donar-nos la possibilitat de gaudir aquesta obra en una altra dimensió a través del ull de la fotògrafa alemanya Candida Höfer.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Ja fa uns anys el terror provinent del més llunyà orient (és a dir, del Japó) és va posar de moda i segur que molts de vosaltres recordareu pel·lícules com The Ring (1 i 2) o Dark water que van revolucionar el món del gènere de terror aportant una visió pròpia prou diferent de l'occidental.

El manga tampoc es va escapar d'aquesta moda i, tot i que no en la mateixa mesura, vam veure com a les prestatgeries apareixien alguns títols d'autors tant provocadors com Suehiro Maruo, Hideshi Hino o aquest Junji Ito que va veure publicat el manga Uzumaki on narra la història d'un petit poble japonès que poc a poc veu com els seus habitants comencen a obsessionar-se amb les espirals. Aquesta obsessió arribarà a afectar fins i tot el físic dels habitants del poble que cauen, mai més ben dit, en una espiral d'horror malaltís i surrealista. En mig del malson algunes persones intentaran esbrinar d'on surt aquesta influència.

Amb aquesta obra curta Junji Ito es va donar a conèixer entre el públic occidental que es va rendir al seu dibuix hipnòtic i a la seva retorçada aproximació a l'horror. Compte no us enxampin les espirals!  

Recomanat per Héctor Calvet. Bib. Can Mulà de Mollet del Vallès

L'indici d'una expressió perduda, «estat d'absència», descoberta en un llibre, guia el narrador a la recerca del secret que s'oculta darrere el seu rastre, del qual, ara, vol descobrir els possibles sentits. A poc a poc es veurà com aquell indici desvetlla una successió d'idees i d'imatges que encerclen l'existència mateixa del narrador. Seguint els senyals que l'expressió trobada deixa en Ernst Jünger, Charles Baudelaire i Fiòdor Dostoievski, Marcel Proust i Ramon Llull, Samuel Beckett i Descartes, entre d'altres, el narrador hi reconeix una qualitat viva i desconcertant. Una qualitat que ho transforma –i identifica– tot en una realitat que ultrapassa la lògica de la certesa i la versemblança.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Si a "L'any del pensament màgic" Didion se centrava en la mort del seu marit, a "Noches azules" parla de la pèrdua de la seva filla. Així, Didion ens porta en aquest relat autobiogràfic ple de dolor i de bellesa, una reflexió sobre el dol, que és també una mena d'epitafi elaborat gràcies a la suma de records i de sentiments que porten a l'autora a adonar-se del terrible que és envellir, del terrible que és perdre els seus. I de la importància de conservar els bons records.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals