Ens enfrontem amb un dels discs claus de la història del reggae. Arkology, un triple recopilatori editat l'any 97, que conté la millor música enregistrada als anys 70 a l'estudi Black Art de Kingston, propietat del gran gran gurú jamaicà Lee Scratch Perry.

Perry (1936), músic, tècnic de so i productor, és un dels grans experimentadors del reggae. La seva especialitat és prendre una peça i començar a manipular-la, diseccionar-la, barrejar-la i reelaborar-la a la taula de mescles fins a fabricar una nova versió pràcticament irreconeixible. Això sí, sempre amb l'objectiu de produir una catarsi musical profunda que t'atrapi sense pietat. Que com ho aconsegueix? Doncs afegint noves capes via sampler, amplificant o reduint la veu i altres sons, utilitzant filtres i efectes sonors... Tot, mantenint una estructura rítmica constant. De fet, Perry és un dels precursors del dub, estil basat en molts d'aquests elements.

Gràcies al prestigi i habilitats de Perry, els millors artistes reggae han volgut treballar amb ell. En concret a Arkology podrem escoltar, entre altres, noms de la talla de Max Romeo, Junior Murvin, The Heptones o el mateix grup d'en Perry, The Upsetters, on van participar alguns membres de The Wailers. La fòrmula d'Scratch propicia que trobem amb freqüència diverses variants del mateix tema, com per exemple és el cas de la sublim Police & Thieves de Junior Murvin (versionejada en el primer disc de The Clash), que arriba a acumular-ne fins a quatre, a quina més bona.

Una experiència irrepetible pels sentits doncs, la d'escoltar les gravacions d'aquest triple àlbum, sobretot si tenim en compte que la vida de Black Art va ser limitada (1974-1979): la inestabilitat mental que ha acompanyat sempre Perry i un incendi, no se sap si fortuït o provocat per ell mateix, va reduir a cendres l'estudi. Per sort, la producció musical s'ha salvat i la trobem recopilada en aquest disc. Així doncs, amants del reggae ja ho sabeu: Arkology. No us en penedireu. 

Recomanat per Francesc Pujol. Bib. Can Casacuberta de Badalona

Banksy és un artista del graffiti molt reconegut a nivell internacional i ara també el realitzador d'aquest documental premiat arreu del món.

El documental narra la passió de Thierry Ghetta per l'street art, que amb la seva videocàmera ha anat filmant a molts d'aquests artistes de carrer, encara que al final serà el propi Banksy qui acabarà fent el muntatge del documental i Thierry Ghettà esdevindrà "street artist"!

Com ja va fer abans Orson Welles a la brillant "F for Fake", el documental fa una humorística reflexió sobre el valor de l'art contemporani i dels artistes, posant en evidència que de vegades la frontera entre l'art i l'engany no és gaire clara.

Si voleu aprofundir més sobre aquest artista a les biblioteques també disposeu del llibre "Wall and piece", on es mostra una sel·lecció gràfica dels seus millors treballs. 

Més informació:

• Pàgina web oficial de Banksy
• Vídeo Banksy's Exit Through The Gift Shop<  

Recomanat per Pau Fernández. Bib. Can Peixauet de Santa Coloma de Gramenet.

Aquest llibre se centra en l'augment de la demanda de l'aigua i pretén crear una nova cultura de l'aigua, mitjançant l'anàlisi dels seus usos socials, i dels problemes que causen. Es vol fomentar d'una gestió de l'aigua que afavoreixi un ús més eficient, fer més amb el mateix, evitar el malbaratament, i tot això començant pels nostres hàbits personals. Des d'una perspectiva educativa, inclou una bateria final d'activitats per a professorat i alumnat.

Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Stonefield és un refugi d'escriptors al poble fictici de Ewedown, als afores de Londres. Els propietaris són Beth i el seu marit, Nicholas Hardiman, un escriptor de best-sellers especialitzat en novel·la policíaca. Beth dirigeix el refugi, gestiona totes les necessitats dels autors i fa de secretària del seu marit. La història gira al voltant del retorn de Tamara Drewe al poble on es va criar, la qual després de molts anys s'ha convertit en una atractiva i seductora periodista de la premsa sensacionalista, que després de la mort de sa mare, té la intenció de renovar la casa familiar i posar-la a la venda. La seva reaparició acabarà amb el recés de pau dels escriptors i inspiració per les seves obres i crearà un gran enrenou entre els habitats de la petita població. Tamara no triga en veure's perseguida per tres homes del seu passat, Andy Cobb, el seu "ex" que ha estat contractat per ella per arreglar la casa, Ben Sergeant, el bateria d'una exitosa banda de indie rock, i el mateix Nicholas, crònicament infidel a la seva dona i que vol aprofitar la oportunitat amb la noia del poble que estava enamorada d'ell a l'adolescència.

Posy Simmonds, tal com va fer amb Gemma Bovery, combina la prosa i el còmic a la perfecció, retrata magníficament els personatges i cadascuna de les situacions amb què es veuen entrellaçats  i fa una excel·lent representació satírica de la classe mitjana anglesa.

Tamara Drewe inicialment va ser una tira còmica de sèrie setmanal de 110 capítols a la secció d'opinió del diari The Guardian. La tira es basa en una adaptació moderna de la novel·la del segle XIX de Thomas Hardy Lluny del brogit del món. Al 2010 la història va ser adaptada al cinema de la mà del director Stephen Frears.

Tràiler de la pel·lícula:
 

Recomanat per Lluïsa Pardo. Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra

Evans Janet nedadora nord-americana, que va guanyar 4 medalles d'or als jocs olímpics de Seül i als jocs olímpics de Barcelona '92, és considerada una prodigi de la natació, va començar a competir quan només tenia 5 anys.

Aquest llibre és un manual de natació, editat per Janet Evans tracta sobre com arribar a treure el màxim rendiment a la piscina. En aquest llibre comparteix els seus coneixements i la seva experiència, i ens transmet la passió per la natació.

Aquest manual servirà de motivació per donar el màxim dintre i fora de la piscina.
Consta d'un total de 60 entrenaments i 12 programes que li permetran adaptar-se segons les seves necessitats, depenent de la distància, l'intensitat i l'objectiu.
Janet Evans ens descriu la forma correcta de com fer la braçada, els avantatges dels diferents equipaments, conceptes com sèries d'intervals i les fases d'entrenament. També ens descriu com fer que un entrenament sigui el màxim de productiu mitjançant estiraments, sessions d'escalfament etc...

Recomanat per Carla Canongia. Bib. Beat Domènec Castellet d'Esparreguera

L'autor, Albert Espinosa, va estar malalt de càncer durant 10 anys. Aquests deu anys els va passar visitant hospitals i intentant superar la seva malaltia, tant des de la vessant física com psicològica. Com a resultat, va perdre una cama, un pulmó i un tros de fetge. Avui, però, es troba totalment curat.

Amb aquest llibre, l'escriptor no pretén fer un llibre d'autoajuda, sinó fer-ne un on s'expliqui què va aprendre durant aquests deu anys i com es pot aplicar a la vida diària tot el que s'aprèn quan es pateix una malaltia d'aquestes característiques. Com diu l'autor, quan passes per un càncer, el fet de lluitar-hi et fa rumiar molt i aprens grans lliçons. Un cop et cures, pots aplicar aquestes lliçons a la vida diària.

Al principi del llibre l'Albert va enumerant els descobriments que va anar fent durant la malaltia. Alguns dels que trobem al llibre són: "El que més amagues és el que mostra més de tu", "Hi ha set consells per ser feliç", "Un truc per no enfadar-se mai". Tot seguit ens explica què és el món groc i qui són els grocs. El concepte groc és el més important del llibre, donat que per l'autor els grocs són les persones especials de la teva vida.

Més informació:

• Federació Catalana d'entitats contra el càncer
• Càncer a la web de la Generalitat de Catalunya

Recomanat per Bib. Ponent de Sabadell
 

Per aquells a qui us agrada passejar per la muntanya i que per la raó que sigui aquest estiu us hàgiu de quedar a casa sense marxar fora de vacances, aquest és el vostre llibre. Rafa López Martín, biòleg de fomació, va recollir un seguit d'itineraris per les muntanyes litorals i prelitorals a prop de Barcelona, utilitzant el transport públic per arribar i tornar cap a casa.

Al llibre s'hi poden trobar rutes per Collserola, Garraf, Ordal, Marina, Serralada Litoral, Montserral, Puigventós, Cingles del Bertí i Montseny. Cada espai compta amb una breu descripció de territori, dades del relleu, sobre la geologia, la vegetació, la fauna i el patrimoni humà. Evidentment, indica els mitjans de transport públic per accedir als diferents espais, consells i altres possibles rutes. 240 quilòmetres de camins per gaudir d'aquests racons plens de contrastos tan a prop de l'Àrea Metropolitana.
 

Més informació:

• El blog de senderisme de Rafa López Martín 
• Si teniu més ganes de voltar per l'Àrea Metropolitana de Barcelona, també us recomanem els llibres:
  • Lopez Martín, Rafa. Barcelonès: 17 excursions a peu
  • Mauri i Portolès, Josep. Curiositats naturals a prop de Barcelona: 70 excursions
    
     

Recomanat per Cristina Freixas. Biblioteca P. Fidel Fita d'Arenys de Mar

Et donem a conèixer la guia A peu pel Priorat del vi i l'oli que ha estat publicada per Arola Editors. Una guia molt completa on trobem inicialment consells per abans de començar a caminar i un seguit de capítols dedicats a conèixer el Priorat acompanyat d'unes magnífiques fotografies obra de Rafael López-Monné. Amb un espectacular pròleg que ens regala Eduard Punset.   

Hi ha dotze itineraris amb el temps aproximat, el desnivell, la distància a recórrer i un mapa amb la font d'on prové. Com a informació complementària hi ha recomanacions i informació sobre altres llibres.

Si t'agrada caminar i t'agrada el vi, no et pots perdre aquesta guia. Gaudiràs dels camins del Priorat que tenen gust de vi i d'oli. Dels empedrats, polits a força de ferradures i d'espardenyes, encara guarden el so de les mules, els renecs dels traginers, els salms dels cartoixans, les cançons de les mosses... Un territori ric en camins i en històries. La guia vol precisament explicar alguns d'aquests relats i ajudar a entendre i fruir a peu del Priorat que ha arribat fins els nostres dies. Tasteu un vi d'aquesta terra i proveu l'oli. 


Més informació:

• Twitter de Rafael López
• Twitter de Toni Orensanz
  
   

Recomanat per Íngrid Plaza de Bib. d'Artés

Walter Riso va néixer a Itàlia el 1951. La seva família va emigrar a l'Argentina quan ell era molt jove. Allà va créixer en un barri multiètnic al si d'una comunitat d'immigrants italians. Va cursar estudis universitaris de psicologia a Colòmbia, conduït per la seva curiositat i inquietud constants. Es va especialitzar en teràpia cognitiva i va obtenir un postgrau en bioètica. Des de fa trenta anys treballa com a psicòleg clínic, pràctica que alterna amb l'exercici de la càtedra universitària i la realització de publicacions científiques i de divulgació en diversos mitjans. Els seus llibres han complert el propòsit de crear una vacuna contra el sofriment humà, a través de la proposta d'estils de vida saludables en diversos ordres vitals. L'èxit dels llibres de Walter Riso és imparable. Actualment viu a Barcelona.

La proposta d'aquest llibre és simple: comença a estimar-te! i ens dóna les claus per aconseguir-ho; tot i que el tema del llibre, l'autoestima, està prou gastat i trobem moltes obres que el tracten, la manera estructurada i senzilla de com l'autor ens ho exposa, fa que aporti noves idees. Ens dóna punts de vista des de diferents àmbits: autoconcepte, autoimatge, autoeficàcia...i també exemples extrets dels seus propis pacients. Sorprèn la manera propera i contundent de com s'expresa.

En resum, és una lectura molt interessant, no només per aquells que necessitin augmentar la seva autoestima, si no també per aprendre una mica més sobre psicologia humana de la mà d'un expert.

Més informació:

• Pàgina web oficial de Walter Riso
• Bloc de Walter Riso

Recomanat per Bib. de Lloreda.

"Tant és el que penseu de mi, aquesta és la meva història: un cru relat sobre l'amor"
Amb aquesta frase Ray Klum es deixa anar sense complexos i comença una novel·la on explica amb detalls i experiències (de feina, de grup, familiars i, sobretot, sexuals) el canvi que va patir la seva vida a partir del moment en què la seva dona és diagnosticada de càncer.

La història passa a Holanda, però l'autor l'escriu un cop ja ha passat i viu amb la seva filla a Austràlia. Els capítols es presenten amb fragments de cançons i dites (Bruce Springsteen, U2, Madonna, Monty Python... ) i la narració intercala descripcions de llocs i presentacions de personatges que afavoreixen ubicar la novel·la i als seus protagonistes.
Una dona va al metge, comença amb una visita a l'hospital, viu tot el procés (amb pensaments, sorpreses, visions, impressions, valoracions i missatges de mòbil) fins la fi de la vida de la protagonista qui , amb una gran fortalesa interior, decideix el moment de la seva mort, prepara el seu enterrament i es despedeix de tothom.

La seva lectura és una experiència intensa que aconsegueix tocar totes les fibres de l'ànima humana però que, malgrat la seva duresa, és un cant a la vida
L'any 2009 Ray Kluun, va publicar "El viudo" segona part de "Una dona va al metge". 

Recomanat per la Bib. Llefià-Xavier Soto de Badalona.

En un racó amagat del Parc del Fòrum i un carreró entre dos murs de ciment, hi ha una placa que diu Parc del Camp de la Bota. És l'única senyal que ens recorda els més de 150 anys d'una història apassionant. El barri ja no existeix però queda en la memòria de molta gent". Pescadors, militars, pagesos, dictadors, immigrants, marginats, treballadors industrials van teixir el complex dia a dia d'aquest espai, ple de lluites personals i col·lectives. ".

Durant la Guerra de la Independència, els soldats francesos que ocupaven la ciutat de Barcelona anaven a la platja del delta del Besòs, la més deshabitada, a fer pràctiques de tir. Hi havia un petit turó -butte en francès- que va donar nom a la zona que anomenaven Camp de Tir de la Bota. Era una zona d'aiguamolls que, el 28 d'octubre de 1848, amb motiu del primer viatge de tren entre Barcelona i Mataró va ser dividida per les vies, creant artificialment dues zones: entre la via i el mar, el Camp de la Bota, i entre la via i l'interior, La Mina.
Des de llavors, el Camp de la Bota ha estat lligat a molts moments de la nostra història: es va edificar el Castell de les Quatre Torres per la repressió de Barcelona, es va utilitzar com a camp de pràctiques pels soldats joves que s'enviava a Cuba i Filipines... i amb la pèrdua d'aquestes darreres colònies, va acollir a tots els filipins que havien estat al servei dels colonitzadors, i el barri de pescadors i gent pobre va canviar de nom, convertint-se en Barri Pequín. Amb l'exposició del 29 i la construcció del metro, van arribar valencians, aragonesos o andalusos que buscaven feina i que com no podien pagar-se una vivenda, van començar a construir barraques. El Camp de la Bota va anar creixent i, després de la Guerra Civil, va acollir tots aquells que fugien de la repressió franquista o la fam, així com alguns grups de problemàtica dissocial. Entre el 39 i el 52, el 'Parapeto', un mur construït per unes proves militars, va ser el lloc escollit pels guanyadors de la guerra per afusellar civils.
Els anys 60, es calculava que hi havia 671 barraques en el barri, amb 719 famílies i 4.523 habitants.

El Camp de la Bota, un espai i una història' recull la història d'aquells anys però també la dels moviments de lluita social, intentant trencar tòpics: "aquest llibre és un espai ple de víctimes i botxins, herois anònims i de persones no tan anònimes que van haver de superar moltes barreres personals i socials per acostar-se al Camp de la Bota, que van quedar seduïdes per tota aquella gent que ningú no valorava". Així documenta l'arribada dels escolapis i la creació d'una escola al castell militar abandonat -escola que va desaparèixer amb la creació de l'escola pública Manuel de Falla-, la lluita dels mestres i inspectors d'ensenyament d'aquella zona, la posada en marxa del dispensari, una cooperativa i una àrea de promoció gitana o un club de futbol...

L'any 69 comença la sortida dels habitants del barri, l'enderrocament de les seves barraques i el traspàs d'alumnes a altres escoles. Un procés que havia de ser ràpid es va enquistar i va durar més de 15 anys: 100 famílies van quedar atrapades, sense poder abandonar un barri que es va degradar per culpa de la droga i la marginalitat, acompanyades d'uns mestres que van lluitar f. Fins que l'any 92, davant les Olimpíades, el Camp de la Bota va tenir un desastrós final.

En definitiva, la història de la lluita d'un barri tan important i simbòlic, com es Barcelona.


Més informació:
 

El Camp de la Bota a la Viquipèdia
 

Reportatge sobre el barri de la Mina


Recomanat per Georgina Orselli. Bib. Font de la Mina de Sant Adrià de Besòs. 

Daniel Jover ens ofereix una lectura crítica de l'actual crisis i ens proposa alternatives i estratègies per construir una societat millor. L'autor aposta per altres formes de treballar, educar, emprendre i cooperar en l'economia social i solidaria. Davant el fracàs dels actuals models financers i econòmics és necessari una nova cultura de solidaritat i d'humanitat conformada per la pràctica de la justícia, la capacitat d'educar i estimar per seguir caminant amb humilitat.

Daniel Jover (Alicante, 1956) mestre, educador i emprenedor social és cofundador del Equipo Promocions, membre del Centro de Estudios Cristianismo y Justicia, de la Universidad Rural Paulo Freire y de la Red de Economía Solidaria. Ha publicat Praxis de la esperanza, Empleo juvenil, Trabajar para vivir i Sol y sal de mar.


Recomanat per Marta Salas. Bib. Mercè Rodoreda de St. Joan Despí

L'estrès és un dels grans mals de la nostra societat. La paraula prové del mot anglès stress que significa tensió, fatiga, pressió a la qual està sotmès un objecte o una persona. Quan els episodis d'estrès són curts o puntuals no suposen un gran risc per a la salut, però quan aquest estat s'allarga, el cos manté un estat d'alerta constant que pot provoca un risc elevat de lesió o malaltia.

Aquest llibre neix amb la voluntat de mostrar els processos biològics associats a l'estrès, definir-lo i descriure'n els diferents tipus: segons l'estímul que el desencadena, les diferents respostes fisiològiques i de conducta que es posen en funcionament i, finalment, les conseqüències patològiques que ocasionen. Per tant, podem parlar d'estrès homeostàtic, alostàtic i panatostàtic. A continuació ofereix un capítol de prevenció i superació per cada un dels tipus d'estrès descrit. Aquesta visió de l'estrès neix de la unió de dues ciències: la fisiologia i la medicina darwiniana o evolucionista.

José Enrique Campillo Álvarez, és metge expert en nutrició i alimentació. Va ser catedràtic de Fisiologia a la Facultat de Medicina de la Universitat d'Extremadura i actualment, entre d'altres, col·labora amb la UOC. El seu interès fonamental se centra en la medicina darwiniana i evolucionista la qual considera que la majoria de malalties són derivades de la incompatibilitat entre el disseny evolutiu del nostre organisme i l'ús que en fem d'aquest. És també l'autor del llibre El mono obeso. 

Tot i que el llibre pot contenir un llenguatge complex i especialitzat l'autor s'expressa d'una forma planera i entenedora per explicar aquest estat.
 

Més informació:

• Estrès (Fisiologia) al catàleg Aladí

• Estrès (Psicologia) al Catàleg Aladí

A Youtube: 

• Presentació del llibre "El mono estresado" al Club de Lectura de Diario de Navarra

Recomanat per Bib. Joan Triadú de Vic

La malaltia de Parkinson és un trastorn neurodegeneratiu que progressivament va incapacitant el malalt, produït per la destrucció de neurones. Es calcula que hi ha 1,2 milions de persones que pateixen aquesta malaltia a Europa. Actualment no té cura i el tractament que segueixen els pacients es basa, simplement, en controlar els símptomes i mitjançant la dopamina que és la substància deficitària en els malalts de Parkinson i causant del mal funcionament muscular.

A l'escriptor Ignasi Mora li diagnosticaren la malaltia de Parkinson, un esdeveniment capaç de desmantellar emocionalment a qualsevol persona. Tanmateix, l'autor es refugia en la literatura per contar la seva experiència personal amb humor.

El llibre fa ús de la ironia i està farcit de sentències i aforismes de collita pròpia que parlen d'una sort afrontada amb por però també amb determinació. Ens parla de la feblesa del cos, sobre com influeix en la ment, sobre el dolor i, a partir d'aquí, fa un símil amb la vida i els seus misteris. Es tracta d'una obra molt personal i que pot recordar als textos que en Josep Pla va escriure relacionats amb l'infart de miocardi.
 

Més informació:

• Associació Catalana per al Parkinson
• Canal Salut de la Generalitat de Catalunya
  
   

Recomanat per Albert Ballarín. Bib. Ponent de Sabadell

Dos assassins a sou s'han d'amagar a la ciutat belga de Bruges durant uns quants dies després d'espifiar-la a la última feina. Ken, el més veterà dels dos (Brendan Gleeson, el protagonista de El irlandés), intenta aprofitar els dies visitant canals, monuments i museus, subjugat per l'encant de la ciutat. Ray, el jove eixelebrat (Colin Farrell), pensa que Bruges és un abocador i compta les hores per deixar-la. Però mentre esperen la trucada del seu cap, Harry (Ralph Fiennes), Ray coneixerà una noia en el rodatge d'una pel·lícula protagonitzada per un nan racista, i tot es complicarà força.

A mig camí entre una farsa dels Coen i un film de Tarantino, Escondidos en Brujas va ser el debut brillant del dramaturg Martin McDonagh en la realització de llargmetratges. El seu estil, caracteritzat per diàlegs semblants als de la vida real, l'ús de la violència extrema, i un humor molt negre, ha convençut per igual a crítica i públic. Va obrir el Festival de Sundance el gener del 2009, va guanyar el premi BAFTA al millor guió, va ser nominat a l'Oscar en la mateixa categoria i Colin Farrell es va endur el Globus d'Or al milor actor de comèdia.

Escondidos en Brujas beu de les fonts teatrals del seu autor, oscil·lant entre la comèdia més càustica i la tragèdia amb una certa denúncia social. Hi ha moments realment hilarants, per no dir surrealistes, que donen pas al drama més descarnat. Tot i així, les peces encaixen com en un precís aparell de rellotgeria, on cap personatge ni situació són per casualitat. Una petita joia, en suma.

I si us quedeu amb ganes de més, no deixeu de veure 7 psicópatas, la seva darrera obra estrenada aquesta any, o el seu curt Six Shooter, guanyador de l'Oscar el 2005.

Trailer de "Escondidos en Brujas"
 

Recomanat per Jaume Felipe. Bib. Maria Àngels Torrents de St. Pere de Riudebitlles

Monk és un dels grans compositors de jazz de tots els temps i un dels seus intèrprets més singular. Artista completament fora de joc, només interessat per buscar nous angles a l'harmonia jazzística, és responsable de bona part de les partitures clàssiques que sonen arreu del món. En aquest disc despunta la seva faceta de compositor indòmit, dur, amb un sentit del ritme i del joc completament extraordinari. Música d'avantguarda que no perdia el swing.

I aquí tens text evocador publicat en una entrada al Blog Ampli:
 

Recomanat per Julián Figueres. Bib. Vapor Vell de Barcelona
 

"Evocar no és, com afirmen alguns, reviure el passat per rescatar-lo, sinó donar-li, finalment, sepultura: descriure'l per darrera vegada abans de colgar-lo sota la pols definitiva." Així comença aquesta novel·la que el 2003 va rebre el Premi Andròmina de narrativa i el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians.

Toni Cucarella, pseudònim de Lluís Antoni Navarro i Cucarella, va néixer a Xàtiva (País Valencià) el 1959. És autor de diverses novel·les i també ha conreat la poesia, el teatre, els relats i la narrativa juvenil. 

Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts és una novel·la coral que reviu la infantesa de l'autor en un barri marginal de Xàtiva, Les Eretes, avui dia reconvertit en zona residencial. Estructurada en capítols molt breus, una galeria de personatges -vius i morts- conviuen i dialoguen entre ells amb naturalitat. El realisme màgic és omnipresent en aquesta societat que canvia i és a punt de desaparèixer, i on la major part dels personatges són perdedors.

Cal remarcar l'ús del llenguatge, que, tal com diu l'autor, "és el que més maldecaps m'ha portat sempre a l'hora d'escriure". És en aquesta obra que  consolida el seu model literari que posteriorment anirà definint: "jo escric en català i vull ser entès en tot el territori sense perdre aquesta particularitat meua". I, al nostre parer, ho aconsegueix plenament.


Més informació:
 

Toni Cucarella a la Viquipèdia



Bloc de Toni Cucarella



Toni Cucarella. Associació d'escriptors en llengua catalana.
 

Recomanat per la Bib. Vilanova del Camí.

Massimo, un nen de 8 anys, perd la seva mare. Mancat d'amor i de respostes crearà una bombolla imaginària en la que viure, amb por a ser estimat i a estimar. El dolor i la pèrdua l'acompanyaran durant els propers quaranta anys i marcaran totes les etapes de la seva vida i la relació amb els altres. L'esperada veritat sobre la mort de la seva mare el portarà a retrobar-se amb sí mateix, guarir velles ferides i viure una vida plena.

Massimo Gramellini, escriptor i periodista italià, presenta amb prosa directa i senzilla una novel·la autobiogràfica, que escriu com a útil exercici terapèutic. L'autor resumeix la seva experiència vital així: "la corda del cor que et permet sentir l'amor està lligada al dolor, si la talles per no patir tampoc sents l'amor".

Sentirem en la pell de protagonista la pèrdua en tots els seus estadis: la negació,el dolor, la ràbia, l'acceptació i la superació. I ens n'alegrarem quan l'infant Massimo arribi a ser un adult feliç. 


Més informació:
 

Massimo Gramellini a la Viquipèdia



Article del llibre a "El Periodico"


Recomanat pel Bibliobús Montserrat.

La ciència i la vida es un intercanvi de reflexions i preguntes entre dos personatges tan rellevants com José Luis Sampedro, escriptor i pensador que ens va deixar recentment i Valentí Fuster, eminent cardiòleg, sobre la salut com estat d'equilibri corporal, emocional i social.

Tracten el cos humà com un símil, a petita escala, de la societat: no fer cas a un problema, pot fer que una persona o que tota una societat arribi al col · lapse.

Segons Valentí Fuster, Estem vivint en un món molt accelerat en què, com a contrapartida, l'home està actuant de forma passiva. En altres paraules, és un món súper accelerat en què no hi ha temps per a la reflexió. Aquesta afirmació està vinculada a la seva hipòtesi de societat infartada, amb la  que explica que fa 500 anys no existia l'infart el qual relaciona directament amb la tecnologia i la societat de consum. La manca de domini sobre la situació i sobre un mateix és el que condueix a les situacions d'estrès.

En el diàleg ens ofereixen també tres premisses per assolir la felicitat:

1. trobar-nos a nosaltres mateixos i invertir en el nostre talent,
2. ser conscients d'estar complint el nostre deure,
3. tenir la generositat d'aportar alguna cosa a la societat.
    

Un assaig per assaborir i reflexionar aprofitant l'estiu!

Recomanat per la Bib. Jordi Rubió i Balaguer de Sant Boi de Llobregat