"Has abusat d'uns innocents i no t'ho puc perdonar. Jo, la Marinera Lluna, lluito per l'amor i la justícia. I en el nom de la Lluna…Et castigaré!!!!!!"

A molts de vosaltres aquestes paraules us sonaran. A aquell/es que no, esteu de sort, perquè esteu a punt de descobrir una de les sèries de manga i anime més encantadores de tots els temps. Em refereixo, és clar, a Sailor Moon, també coneguda al nostre país com "Marinera Lluna".

La protagonista de la sèrie és la Usagi Tsukino, una noieta rossa d'ulls blaus que estudia a un institut de secundària qualsevol de Tòquio. La seva vida és la de la típica adolescent, més interessada a jugar a videojocs, atipar-se de gelats o escoltar música que a fer cas dels savis consells de la seva mare. La seva relació és d'amor-odi: la mare vol que la filla posi seny, la filla intenta afirmar la seva independència fent el que li ve de gust. Els resultats acadèmics de la Usagi semblen augurar-li un futur mediocre, però a ella ja li està bé, ja que viu en el present, i aquest present és plàcid. Fins que un bon dia, veu com uns estan maltractant una gateta negra, i el seu bon cor l‘obliga a intervenir i salvar-la. Aquesta trobada accidental serà el principi d'una aventura extraordinària que revolucionarà la vida de la Usagi i la farà madurar de maneres que mai no hauria imaginat.

La gateta, que respon al nom de "Lluna", li revela la veritat sobre la seva herència de guerrera. Sembla que la Usagi no és, malgrat tot, una noia com les altres, sinó una mena de superheroïna que té com a missió ajuntar un grup de lluitadores i trobar la princesa perduda del regne de la Lluna. La Usagi no s'ho vol creure, però la Lluna li adverteix que hi ha una reina malvada anomenada Beryl que també està intentant trobar a la Princesa. Si ho aconsegueix abans que ho facin elles, la farà servir per destruir la Terra. La Usagi respon al desafiament i pren el ceptre màgic que la transformarà en la protectora de la Terra. Només cal pronunciar les paraules màgiques: "regne de la Lluna dóna'm el poder!".

A primer cop d'ull, Sailor Moon sembla una sèrie més de shojoo manga o manga per a noies, més concretament, del subgènere de les magical girls. Aquest es caracteritza per tenir com a protagonistes noies adolescents amb poders màgics que viuen aventures diverses i té el seu origen en la telesèrie americana Embruixada (increïble però cert!). Durant molts anys les sèries adscrites a aquest subgènere van seguir la mateixa fórmula sense desviar-se'n gaire, però Sailor Moon va introduir importants innovacions, fet que la va convertir en un fenomen de masses similar a Bola de Drac d'Akira Toriyama. La primera d'aquestes innovacions va consistir a incorporar elements d'un tipus de programa de televisió, els tokusatsu, programes tipus Power Rangers perquè ens entenguem, on un grup de superherois vestits amb uniformes de diversos colors lluiten contren monstres.

Això va resultar ser tot un encert, ja que, en potenciar les trames d'acció i lluita pròpies del tokusatsu, es va ampliar el públic objectiu de la sèrie, però sense deixar de mantenir el focus en un repartiment majoritàriament femení. Així doncs, als nois els atreien les espectaculars escenes de combat (o els suggerents uniformes de les marineres), i a les noies els elements romàntics, la varietat de personatges i la cura amb què estaven caracteritzats.

L'autora del manga, Naoko Takeuchi, es basà en estereotips per crear a les seves lluitadores (la noia maldestre però de bon cor, la noia forta i decidida, la noia intel·lectual i calmada…) però les va fer evolucionar. Amb el temps van aparèixer personatges trencadors, com les Marineres Urà i Neptú, que mantenen una relació homosexual que va provocar un escàndol quan la sèrie es va estrena als Estats Units. L'homosexualitat femenina no és un tema nou al shojoo, només cal recordar una obra clàssica com La Rosa de Versalles (on es tractava un altre tema recurrent, el del travestisme), però la popularitat de Sailor Moon va fer saltar totes les alarmes. Heroïnes i homosexuals? On s'ha vist això?

Aquest èxit internacional es deu en bona part a la sèrie de televisió o anime, que adapta fidelment la història però s'allunya de l'estètica pròpia del manga, caracteritzada per la hiperestilització de la figura humana, la deixadesa en els fons de les vinyetes o l'abundància de primers plans de personatges. L'anime, d'altra banda, aposta per un estil més cartoon i humorístic, ressaltant els elements de comèdia que ja eren presents a l'original.

No obstant això, la importància de Sailor Moon dins del novè art depassa la seva bona fortuna comercial, ja que va donar conèixer el shojoo arreu del món, atraient un públic femení massiu que havia estat abandonat per la indústria editorial i creant una generació de lectores noves. En algun lloc de la ciutat de Tòquio, la mare de la Usagi somriu satisfeta.

Més informació:

• Sailor Moon a la Viquipèdia
• Sailor Moon channel

Recomanat per Bibarnabloc. Biblioteques de Barcelona. 

Si us va agradar el llibre Knockemstiff, en aquesta nova novel·la de Donald Ray Pollock es confirma que ens trobem davant d'un dels grans.

Tornem a Knockemstiff, Ohio, un poble on un fill viu amb un pare obsessionat amb salvar a la seva dona malalta a força de resar, primer només es resar, després es resar davant d'una creu aixecada al mig del camp, una creu on no triga a posar-hi animals atropellats a la carretera, morts o en procés d'estar-ho, en ple estiu…

Finalment, com que la religió i la salut no tenen relació, la mare mor, i el pare es degolla al davant de les creus del pati, el panorama que es troba el policia avisat pel nano és d'allò més entranyable. I tenim a un dels protagonistes, un nano orfe amb molt males puces que creixerà amb els seus oncles, en una ciutat on també hi ha policies corruptes, un predicador amb massa amor per les seves feligreses i una parella amb una afició peculiar quan viatgen en cotxe al llarg i ample del país. Explicar més és caure directament en l'espòiler, però us podeu fer una idea del tipus de llibre, no és novel·la rosa, no és per tots els públics.

Donald Ray Pollock torna a un escenari i personatges que coneix, uns personatges que sempre donen una volta més, cap a pitjor. Aconseguir reunir tants personatges extrems té mèrit, però fa falta molta traça per aconseguir tot i aquesta acumulació una narració versemblant.

L'escenari són uns Estats Units gens turístics, un poble que ja ni tan sols existeix en un estat on ni se sap què són els turistes. Hi ha llibres que fan venir ganes de visitar el lloc on passa l'acció, ja us dic que aquest NO és el cas. Però aquest llibre confirma Donald Ray Pollock com un dels grans a l'hora de narrar l'altra cara del somni americà, la part white trash de l'american way of life. S'ha comparat el seu estil cru i bastant "passat de voltes" amb el de Chuck Palahniuk, i sí que s'assemblen, però Donald Ray Pollock va una mica més enllà encara, o sigui que si El club de lluita us va semblar excessiu, aquesta recomanació no és per vosaltres, en cas contrari ni us ho penseu!

Més informació:

• Pàgina web oficial de Donald Ray Pollock
• Donald Ray Pollock a la Viquipèdia

Recomanat per Bibarnabloc. Biblioteques de Barcelona. 

Blues de l'ànima negra, blues del blanc humil, blues que ha alimentat l'esperit de diferents generacions d'homes i dones de tot el món. Blues poema, blues lament, blues per a celebrar, blues elèctric.

Ben Harper, font que sacia la nostra set de blues i rock, músic que sempre sorprèn i mai decep, és una vegada més el gran BEN HARPER.

El seu company de viatge, Charlie Musselwhite, és el mestre del qual mai es deixa d'aprendre. Em temo que tots dos són mestres i alumnes ensems.

Tots dos junts, talents imprescindibles. Ben Harper, original sempre amb un coneixement total dels diferents estils, ens captiva també amb la seva veu. Musselwhite, músic fet a si mateix als carrers de Memphis, ha col·laborat amb els grans: Howlin' Wolf, Muddy Waters, Buddy Guy, entre d'altres.

Un disc addictiu, unes cançons que trobes a faltar després d'un temps de no sentir-les, uns músics excel·lents que et reconcilien amb la humanitat. Get Up!, produït pel mateix Harper, és una obra perfecta de R&B, de blues d'arrels i de carretera.

La foto de portada, en blanc i negre, ens mostra una parada al camí, aquella parada que permet mirar i ser mirat. Dos homes de generacions diferents però amb un mateix esperit que els anima. La mirada de Musselwhite, irònica, amb un somriure aparentment incrèdul. El jove, Harper, segur de si mateix el suficient com per a no refusar cap mirada.  

Més informació:

• Pàgina web oficial de Ben Harper
• Ben Harper a la viquipèdia
• Get Up! de Ben Harper a spotify

Recomanat per Bibarnabloc. Biblioteques de Barcelona.

Després dels atemptats de Nova York de l'onze de setembre de 2001, tant el món del cinema com el de la televisió va canviar. A partir d'aquest moment es poden trobar pel·lícules i sèries basades en la teoria de la por terrorista. Un exemple és la sèrie 24 amb Kiefer Sutherland en el paper de Jack Bauer.

Homeland és el remake americà de la sèrie israelià Hatufim (Prisioners of war) creada per Gideon Raff. Gràcies a l'èxit obtingut al seu país d'origen, la cadena nord-americana Showtime va decidir fer una nova versió de la història adaptant-la als gustos americans. Per aquesta adaptació, a més de comptar amb el creador de la sèrie original, va comptar amb la participació d'Alex Gansa i de Howard Gordon, que eren dos productors i guionistes de la sèrie 24.

La trama de la sèrie gira al voltant de la investigació d'una analista de la CIA, Carrie Mathison, que investiga si un marine nord-americà, Nicholas Brody, que ha estat retingut durant vuit anys per la milícia iraquiana i torna a casa seva, és un terrorista en potència. I aquesta investigació l'obligarà a superar tots els límits possibles.

Per als papers protagonistes, els actors escollits van ser Claire Danes i Damian Lewis, pels personatges de Carrie Mathison i el sergent Nicholas Brody, respectivament. També cal destacar l'actriu Morena Baccarin fent d'esposa del marine, i de Mandy Patinkin com a cap de la Carrie.

La sèrie es basa en uns guions molt sòlids i ben estructurats, que intenten mantenir un nivell d'ambigüitat respecte del personatge del sergent, ja que no se sap si és un terrorista en potència, o no. Un altre fet que es destaca en la història és la malaltia mental del personatge de la Carrie que vol amagar als seus companys de feina.

Cal destacar també la tasca dels directors dels capítols de la sèrie, que sempre resolen perfectament els guions i tota la tensió de la història.

La primera temporada de la sèrie va guanyar molts premis, com el Globus d'Or a la millor sèrie dramàtica i millor actriu, sis premis Emmy que inclou el de millor sèrie dramàtica, millor actor i actriu, entre d'altres. La segona temporada també ha guanyat tres Globus d'Or a la millor sèrie, actor i actriu.

Casualment, la pel·lícula de Zero Dark Thirty (Kathryn Bigelow, 2012) té molts punts en comú amb Homeland, primer en el tipus d'argument i segon en les característiques de les protagonistes femenines que són iguals.

Com una curiositat, el president Obama ha declarat públicament que Homeland és la seva sèrie preferida.

Més informació:

• Homeland a la viquipèdia
• Pàgina oficial de Homeland
• Trailer

Recomanat per Bibarnabloc. Biblioteques de Barcelona.

Ada Parellada és una de les cuineres més conegudes i actives de casa nostra. Aquest llibre recull una vintena de receptes de plats cuinats amb bolets escrits per una cuinera jove i imaginativa.

Un llibre per descobrir els racons més espectrals de Barcelona. La primera guia dels fantasmes de la ciutat: el de Canaletes, la Dama de la Barceloneta, les ànimes d'una nau al Poblenou, la Vampira del Raval... Barcelona està plena d'esperits i espectres que ronden per alguns dels carrers i places més emblemàtiques de la ciutat.

13 itineraris que conformen un autèntic recull històric i documentat de fets sobrenaturals pels diferents barris. Totes les rutes compten amb el seu corresponent mapa i el fantasma explicat. Si els voleu seguir, perseguir o ensumar, aquí teniu un dels reculls més selectes. Tot està documentat i, si no us ho creieu, sempre podeu anar a provar d'invocar-los allà on les rutes us van portant...

Més informació a:

• Blog i Facebook del llibre  
• Entrevista amb l'autora
• Ruta per Barcelona resseguint alguns dels indrets que es tracten al llibre

Recomanat per Cristina Freixas. Biblioteca P. Fidel Fita d'Arenys de Mar

Aquest llibre resumeix els coneixements de Hans Friedrich, vàlids tant per a candidats a un lloc de treball, com per a responsables de recursos humans.

És gairebé un manual d'autoajuda on es troben respostes sobre com preparar-se l'entrevista de treball, amb quines preguntes s'han de contar, com arribar als acords més favorables, quina imatge donar, etc.

S'aborden temes clau com l'entrevista col·lectiva, l'estrès en les entrevistes de treball, el sou, observar i capturar senyals, la funció dels delegats del personal i del comitè d'empresa en la contractació de nous empleats i el temps d'espera fins a la incorporació al nou lloc de feina.

Hans Friedrich és especialista en recursos humans amb una àmplia experiència en diversos àmbits professionals alemanys i europeus.
 

Recomanat per Ana Ma. Garcia. Bib. Mestre Martí Tauler de Rubí

Aquest llibre és un llibre d'autoajuda que serveix per desenvolupar iniciatives pròpies, no només per una nova incorporació, sinó com a conseqüència d'un ascens o canvi de departament, l'empleat ha de tenir clars els punts que ha de cuidar si vol triomfar i mantenir la seva nova feina.

Es tracta d'un llibre pràctic que ens prepara mitjançant un test sobre quines són les nostres idees del nou lloc de treball i a partir d'aquest primer punt ens parla de la imatge, el llenguatge corporal, l'organització del lloc de treball, l'aprenentatge inicial, l'actitud envers els companys, la simpatia i les festes i celebracions en l'empresa, etc.

Sigrid Schulze treballa amb èxit com periodista independent i escriptora de llibres de divulgació. Està especialitzada en l'àrea del món laboral, i en particular en l'adaptació professional.
 

Recomanat per Ana Ma. Garcia. Bib. Mestre Martí Tauler de Rubí

L'autor John W. Anderson és director i fundador de The Farm, una empresa de publicitat i producció amb oficines a Nova York i Virgínia. Ha estat nominat als premis Emmy per una campanya de conscienciació pública de prevenció del càncer de mama. Ha acompanyat en aquest procés a la seva mare i la seva germana.

Aquest llibre ofereix un altre enfocament de la malaltia, el del paper dels homes com a parelles, pares, germans, amics... si ve és cert que reflecteix alguns aspectes allunyats de la nostra realitat mèdica, força diversa a la dels Estats Units hi ha moltes altres qüestions plenament aplicables a la situació psicològica de les persones afectades per aquesta malaltia.

Ressenya publicada a La Vanguardia

Bloc del Clínic

Recomanat per la Bib. Jordi Rubió i Balaguer de St. Boi de Llobregat

És curiós el fenomen que es desenvolupa al voltant d'algunes obres que acaben superant el seu objectiu inicial. En el món del còmic això passa relativament sovint gràcies als seus llaços amb altres indústries com l'animació, la televisió o el cinema. El Capità Harlock és un bon exemple del que diem, ja que la seva fama es deu sobretot a l'emissió d'una sèrie d'animació (a Catalunya la va emetre amb força èxit TV3 als anys vuitanta molts anys abans del boom del manga). D'aquesta forma el breu manga de l'especialista en manga espacial Leiji Matsumoto, de només cinc volums i que es va publicar originàriament als anys setanta, només ens va arribar fins l'any 2003 de la mà de Glénat. Tot i els lustres transcorreguts, el manga protagonitzat per aquest idealista antiheroi que vesteix com un antic pirata encara manté tota la seva força. Gràcies sobretot a un estil de dibuix que provoca fascinació en el lector (amb l'Arcàdia com a element més destacat) i a uns guions plens d'humanitat. Això sí, no desespereu si no us acaba d'agradar el final obert del manga. Sempre podeu acabar completant la història amb la mateixa sèrie d'animació, els especials o la propera i espectacular versió per cinema que farà servir animació per ordinador.

Recomanat per Héctor Calvet. Bib. Can Mulà de Mollet del Vallès

Violència, sexe, acció, sang, aventures, amor i humor negre defineixen la exhuberància visual que és Sin City, l'adaptació cinematogràfica dels còmics del mateix títol de Frank Miller, el creador de 300. Robert Rodríguez, el director mexicà que va debutar amb El mariachi, va comptar amb el dibuixant a l'hora d'escriure el guió, però també en tasques de direcció i producció, creant un tàndem innovador.

Amb un pròleg i un epíleg basats en la història La novia iba de rojo, la pel·lícula també adapta El duro adiós, La gran masacre i Ese cobarde bastardo, en un treball totalment reeixit de traspassar el llenguatge del còmic al cinema sense perdre l'expressivitat del dibuix. Per a aconseguir-ho, la pel·lícula juga amb una fotografia extremadament contrastada en blanc i negre i en els efectes digitals per tal de realçar zones de color, usualment la sang,  i no necessàriament  sempre de color vermell.

A aquest encert a l'hora de replicar l'estil visual, Rodríguez va afegir el seu talent natural per rodar escenes d'acció, i un impressionant repartiment que inclou figures com Jessica Alba, Rosario Dawson, Benicio del Toro, Carla Gugino, Rutger Hauer, Jaime King, Michael Madsen, Brittany Murphy, Clive Owen, Mickey Rourke, Nick Stahl, Bruce Willis, i Elijah Wood.

El resultat és un deliri de cinema negre on cada fotograma és un cop de puny a la retina, una autèntica virgueria que manté la capacitat de sorprendre malgrat que des de la seva estrena la tècnica hagi evolucionat considerablement. Potser aquest salt tecnològic es notarà en la segona part, Sin City: A Dame to Kill For, que després de forces retards està previst que s'estreni l'agost del 2014.

• Tràiler (Youtube)
   

Recomanat per Jaume Felipe. Bib. Maria Àngels Torrents de St. Pere de Riudebitlles

Que un grup de nens s'entretinguin jugant amb una pilota desinflada pot semblar un fet sense més rellevància: els nens juguen amb el que tenen ( i bé que fan). Però quan un grup de nens anglesos que s'espera per entrar a classe de tennis aprofita pilotetes fetes malbé per matar l'estona llençant-les amb la raqueta contra un mur..... la cosa canvia! Neix l'squash!

Certament, l'squash neix a Anglaterra aproximadament cap al 1820, i de seguida s'extén als Estats Units i, per influència anglesa, arreu del món.

El llibre que recomanem pot considerar-se una guia sobre els fonaments tècnics i les regles oficials d'aquest esport. Inclou diversos aspectes: l'equip, la raqueta, el swing, els cops, el servei, la volea, la puntuació, la pista... és un manual bàsic la informació del qual podreu ampliar amb altres llibres de la Xarxa de Biblioteques.

Més informació:

• Més llibres d'squash a la Xarxa de Biblioteques
• Federació Catalana d'esquaix
• Real Federación Española de Squash
• L'squash a la Viquipèdia
• Canal de televisió SQUASHTV

Introducció a l'squash. Lliçó 1, de la mà d'Héctor Laba

Manuel Vázquez Montalbán escriu la novel·la en tres parts. La primera, ambientada als anys vuitanta, narra les converses d'un grup d'intel·lectuals en una sortida nocturna de Barcelona: Ventura, el malalt en fase terminal; Luisa la professora d'institut que arribarà a directora; i Toni Fisas el triomfador que acaba de tornar de Nova York, són els més destacats. La segona, passa als anys quaranta, als terrats del barri de Gràcia: un obrer sense feina; un antifranquista que acaba de sortir de la presó; dues noies desorientades; i una pitonissa. Finalment, la tercera retrata als anys trenta a París, l'ambient bohemi de músics, polítics..., la majoria, d'origen català. Hi ha personatges repetits als tres escenaris: el pianista, Albert Rosell; un músic, Luis Doria; i una cantant, Teresa. El món de l'artista i de la creació, és el fil conductor de tota la novel·la.

Montalbán (Barcelona, 1939 – Bangkog, 2003) domina l'art de donar conèixer la realitat de classes socials molt diferents. L'autenticitat amb la que recrea el xarnego, és una de les peculiaritats de la seva literatura. Característica que comparteix amb altres autors, com Juan Marsé a Rabos de Lagartija,  o Luís Martín-Santos a Tiempo de Silencio.   

***

Mario Gas va fer una pel·lícula basada en aquesta novel·la, et posem un fragment.

Recomanat per Antònia Caño. Biblioteca Municipal La Muntala.

"Bailar flamenco: Conocer una forma de sentir" és un llibre escrit per la professora i "bailaora" Carmen Caparrós, en el qual ens mostra la seva tècnica per introduir-nos al món del ball flamenc. El llibre és il•lustrat amb fotografies i dibuixos i conté un DVD.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

Com observar i reformular la realitat des d'una òptica creativa i artística? En aquest petit volum, Peter Jenny proposa 22 exercicis per reinterpretar el món a través de senzilles tècniques artístiques. Des arrugar un tros de paper o crear deliberadament taques de cafè, fins calcar objectes amb relleu o fotografiar vetes de fusta. Cada activitat plantejada ens força a expandir el nostre camp de visió per redescobrir una nova realitat. La mirada creativa ha les instruccions, pràctica i estimulant, per exercitar la nostra capacitat de creació.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

Una epidèmia paralitza el país però propicia, al seu torn, la trobada entre una dona desitjada, la "Tres Veces Rubia", i un home que desitja, El Alfaqueque. Les paraules d'aquest semblen aconseguir, calmar o sanar-ho tot: produeixen fascinació. Hi ha alguna cosa en ell de missatger i, també, d'àngel sense espasa. La seva particular ètica organitza el món, un món tan ple de mort com de contradiccions, on per sota de la mort batega, però, una pura vida que res ni ningú podria enfangar de tan intensa. Un encàrrec portarà al Alfaqueque fins a persones i llocs insospitats per als lectors, més enllà de tuguris i tavernes, en una mena de trama detectivesca que alhora s'incardina en els grans mites de la literatura des dels clàssics grecs. Tragèdia, redempció, família, sexe i mort són les claus d'una història escrita en estat de gràcia, com totes les de Yuri Herrera, i que sembla tan bíblica que ningú diria que pertany al present.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

Aquest llibre és un dels clàssics i més útils per a qualsevol estudiant de la llengua anglesa amb un nivell intermedi.

L'autor Raymond Murphy concentra en les 145 unitats d'estudi en que distribueix el seu llibre els aspectes clau de la gramàtica anglesa: els temps verbals, l'ordre de les paraules, els relatius, els adjectius, les preposicions, els adverbis i els "phrasal verbs". Cada doble pàgina és una unitat, a la pàgina de l'esquerra trobem la teoria de la lliçó amb exemples i a la de la dreta un seguit d'exercicis perquè l'estudiant pugui practicar el contingut treballat. No cal seguir el llibre en ordre des del principi fins al final, es poden practicar les lliçons d'acord a les necessitats gramaticals de l'estudiant.

A la part final hi ha exercicis addicionals que combinen aspectes de la gramàtica tractats en diferents unitats. Amb aquests exercicis l'estudiant pot practicar i comprovar si ha assimilat les diferents estructures gramaticals de forma conjunta.

Trobareu diferents vídeos de suport al llibre a la xarxa.

Altres vídeos:

• Vídeo 1
• Vídeo 2
• Vídeo 3
• Vídeo 4
• Vídeo 5

Recomanat per Sílvia Lanau. Bib. Valentí Almirall del Papiol

Carlos, pare divorciat, recull el seu fill Jordi de catorze anys per passar un cap de setmana d'excursió a la serra i, com per descuit, li deixa el manuscrit d'una novel·la que acaba d'acabar a la seva exdona, Carmen. La lectura d'aquest manuscrit, una novel·la negra d'extorsió i baixos fons, que Carmen no pot deixar anar en aquests dos dies, serà per a ella, però, molt reveladora de les intencions del seu exmarit. Carlos, al seu torn, ha de superar els problemes de comunicació amb el seu fill, un adolescent espantadís, i també les primeres dificultats de l'excursió, que posen en evidència les seves pròpies mancances. Mentrestant, creixen els temors de Carmen i la seva angoixa pel que pugui succeir a la serra. O és la lectura del manuscrit què el provoca? «Viure amb algú, com l'escriure, un es delata», pensa un dels protagonistes. També en llegir, quan acabem interpretant el que no està escrit.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

Les infames bruixes de Lancashire, una història per explicar. Podríem definir-la com una novel·la gòtica perquè aquí hi ha tots els elements del gènere, però la veu de Winterson la converteix en una bona novel·la a seques. La història es basa en un fet real: el judici d'unes dones a Lancashire, acusades de bruixeria en temps de Jaume I, un rei protestant obsessionat amb la idea de «netejar» Anglaterra de tota empremta d'heretgia. Fins i tot hi ha un informe escrit dels fets, signat pel notari que va assistir al procés, però òbviament les seves paraules són tendenciosos. Amb aquest testimoni, Winterson ha recreat l'època i ha introduït en aquella realitat truculenta el personatge d'Alice Nutter, una dona que viu del seu propi treball, ja que ha inventat una fórmula per tenyir la roba d'un color vermell fosc que ha despertat fins i tot el interès i les atencions amoroses de la reina, i a més posseeix un líquid capaç de mantenir-la jove i bella encara que els anys passin.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

En aquest llibre classificat en la matèria d'història universal , Abulafia ens porta des d'una antiguitat en què ens parla dels diversos avatars de Troia , de la civilització de Creta o del misteri dels etruscs, fins al del segle XXI, a través d' un recorregut fascinant en el transcurs del qual coneixem les ciutats que van servir d'escenari a aquesta història i, sobretot, els homes que la van protagonitzar, perquè aquí no es parla de política o de guerra, sinó fonamentalment d'éssers humans.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals