Audre Lorde és una autora pràcticament desconeguda en català. En tenim dues joies destacables: Els diaris del càncer (2021) i Germana al marge : assajos i discursos (2023), i aviat, si tot va bé, L’unicorni negre, que està ultimant Lleonard Muntaner. És cert que en la nostra llengua trobem molt poques de les obres que va produir aquesta veu única que definiria perfectament el que avui coneixem com a «intereseccionalitat», la paraulota de moda que ens serveix per descriure les diferents identitats que s’encavalquen en una persona i com aquestes poden ser motiu d’opressió, dominació o discriminació.

Lorde era un cervell privilegiat i, a part, va ser dona, feminista, negra, pobra, immigrant, lesbiana, poeta, mare i malalta de càncer, entre moltes altres coses. També rebel, guerrera, com es definia ella. El que la va fer més extraordinària és que va viure cada una de les seves identitats amb total sinceritat i llibertat, sense tenir mai en compte les dificultats que això li suposaria. Les va anar descobrint i treballant al llarg de la vida, i les va cosir amb fil de plata a la seva obra. A Zami: A New Spelling of My Name (una biomitobiografia, com descriu ella aquest llibre), ens explica com era ser dona, negra i lesbiana a l’Amèrica dels anys cinquanta.

Lorde va anar sempre a la contra per avançar cap a un món que fos més semblant a com era ella. Així, no va dubtar a fer servir la pròpia experiència per escriure poemes, novel·la i també assaigs polítics imperdibles on desglossa la problemàtica d’un món que no representa una part dels seus habitants, o que en el millor dels casos els ignora. A Els diaris del càncer, l’únic llibre que hi ha en català ara mateix, quan escric aquestes línies, ens mostra el terror davant la mort i l’esperança i alegria de la quotidianitat, sempre des d’una dimensió política que en el seu discurs no va abandonar mai, ja fos en forma de poema, autobiografia o assaig. Moltes de les experiències de Lorde reflectides en aquest llibre de principis dels vuitanta tenen una vigència esfereïdora, i ens conviden a acompanyar-la per l’ardu camí de la malaltia, recordant que la vida és prendre partit i no resignar-se, passi el que passi.

I ja que interseccionem, direm que La germana, l’estrangera, el llibre de poemes de Maria Mercè Marçal, pren el nom d’un llibre d’assaigs de Lorde, Sister Outsider. El títol resumeix el credo de l’autora nord-americana: sempre va ser l’altra, la diferent, la que no encaixava, l’estrangera. I a la vegada la germana, la que estima, la que vol cuidar-te i protegir-te. Llegir Lorde és entrar en l’estrany terreny polític i pantanós de la casa de la infància i notar tot d’un plegat l’escalfor reparadora de la llar.

Més informació:

• Audre Lorde a les Biblioteques
• Audre Lorde a la Viquipèdia

Recomanat per Núria Busquet Molist. Bib. Marc de Vilalba. Cardedeu. 

La relació de l’ésser humà amb alguns vicis tradicionals és ben complicada. Tothom és conscient dels problemes que pot implicar ser fumador i també d’un consum excessiu de substàncies com l’alcohol. Això ha provocat que al llarg de la història sobre la ideoneïtat o no de prohibir algunes d’aquestes accions. És el mateix cas, tot i que al contrari, del que passa actualment amb les drogues i com hi ha un segment de la població demana la seva legalització per evitar el tràfic i el consum indiscriminat.

Doncs vét aquí una vegada que el govern d’un dels països més poderosos d’Occident va decidir prohibir el consum de substàncies “embriagadores” (que portaven alcohol, vaja) mitjançant el que es va anomenar Prohibition o en català la “Llei seca”. Amb aquesta ordre, que va entrar en vigor l’any 1920, s’intentava aturar el problema greu d’alcoholisme que patia el país i a més avançar cap a una societat més saludable. Tot s’ha de dir, l’experiment no va sortir gaire bé: la prohibició va provocar un augment del crim organitzat que entrava alcohol des del Canadà, havia forats legals que permetien prendre alcohol de fomar terapèutica… Conflictes que finalment van provocar que la llei fos revertida l’any 1933.

Tot això, i molt més, ens ho explica Daniel Okrent (amb experiència laboral en publicacions tant prestigioses com el New York Times o Life) en el seu llibre El último trago : la verdadera historia de la ley seca. Un imponent volum que es presenta com la història definitiva d’aquest fascinant període de la història americana i que assegura molts argument per seguir debatint sobre aquest tipus de mesures.

Més informació:

• Daniel Okrent a les Biblioteques
• Daniel Okrent a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Héctor Calvet Renedo. Bib. Can Mulà - Jordi Solé Tura. Mollet del Vallès.

En un treball de recerca punyent, l'escriptor i activista Siddharth Kara revela els abusos contra els drets humans que s'amaguen darrera de la mineria del cobalt a la República Democràtica del Congo, i les implicacions morals que ens afecten a tots.

Aproximadament el 75 per cent del subministrament mundial de cobalt s'extreu al Congo, sovint per pagesos i nens en condicions infrahumanes. Kara es va endinsar en el territori del cobalt per a documentar els testimoniatges de les persones que viuen, treballen i moren per ell. Per a revelar la veritat sobre les brutals pràctiques d'extracció, va investigar les zones mineres controlades per les milícies, va rastrejar la cadena de subministrament del cobalt, des del pou tòxic fins als gegants tecnològics que tracten amb el consumidor, i va recollir relats impactants de persones que suporten un immens sofriment i fins i tot moren extraient el preuat metall. El cobalt és un component essencial en totes les bateries recarregables d'ions de liti que es fabriquen avui dia: les que alimenten els nostres telèfons intel·ligents, tauletes, ordinadors portàtils i vehicles elèctrics. Així, milers de milions de persones en el món no poden viure la seva vida quotidiana sense participar en una catàstrofe mediambiental i de drets humans

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

En un col·legi coincideixen al començament de curs dues nenes xineses de 9 anys. Tothom dona per fet que es faran amigues, però absolutament res les uneix. Lucía és segona generació d'immigrants. Se sent absolutament espanyola i només pensa a integrar-se amb la resta de les seves amigues del col·legi. Desitjaria tenir uns pares “normals” com la resta de les seves amigues, però els seus li avergonyeixen constantment perquè no parlen espanyol, treballen més de 14 hores en el basar i ni tan sols li permeten celebrar el seu aniversari al Burger King. L'altra nena és Xiang. És adoptada i amb el seu rostre delata allà on va que no és filla dels seus pares. Xiang es pregunta per la seva família biològica; ni se sent xinesa ni se sent acceptada davant els altres nens en el col·legi. Les dues nenes es creuaran, separaran i acabaran sent vitals l'una per a l'altra en la cerca de la seva identitat.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Una història d'amor  que segueix amb l'univers de Totes les fades del regne. La Felícia ha aconseguit un final feliç en tornar a casa de la mà del seu príncep desencantat. Ha hagut de pagar, però, un preu molt alt per això: renunciar al suport de la seva fada protectora. Més tard, quan descobreix que els seus pares, els reis de Vestur, han fet executar la fada, s'haurà de plantejar si la seva vida és realment el conte de fades que semblava. Així, quan la reina Crisantem declara la guerra a Vestur en represàlia pel crim, la Felícia decideix anar a buscar l'única persona que pot evitar el desastre. L'acompanyen en aquest camí un grup de personatges de diferents orígens que, per diverses raons, també tenen comptes pendents amb les fades protectores. I també tindrà l'ajut d'un antic cofre de fusta que conté un secret extraordinari. N'hi haurà prou per salvar el seu regne de la còlera de les fades?

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Quan el seu jove fill Minato comença a comportar-se de manera estranya, la seva mare sent que alguna cosa va malament. En descobrir que el responsable de tot això és un professor, irromp a l'escola exigint saber què està passant. Però a mesura que la història es desenvolupa a través dels ulls de la mare, el professor i el nen, la veritat va sortint a la llum, a poc a poc..

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Un vell carro de fusta s’acosta a Aiguapluig, el petit poble de treballadors on viuen en Victor i la seva fidel tortuga, l’Osvald. Al carro hi va en Walter Swizwit, venedor ambulant i presumptuós inventor de tres artefactes, segons ell, revolucionaris. Però a Aiguapluig ningú té temps per a invents: les terres s’han de llaurar, la fruita s’ha de collir, els carrers s’han d’escombrar. En Swizwit, ferit d’orgull, se’n va del poble, però promet revenja. L’endemà una maledicció ha assolat el poble, i tots els seus habitants es lleven terriblement malalts. Tots menys en Victor. Serà capaç de parar els peus a en Walter Swizwit i salvar casa seva?

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Actos de resistencia contra la muerte, de la dramaturga, directora d'escena i actriu Angélica Liddell, reuneix les obres Y los peces salieron a combatir contra los hombres, Y como no se pudrió... Blancanieves y El año de Ricardo.

Una trilogia on l'autora reclama que la denuncia des del teatre i des de l'art no ha de ser "obligatòria sinó inevitable" i, per aquest motiu, genera un qüestionament constant mitjançant l'ús del monòleg dramàtic. Les seves obres neixen, es llegeixen i es representen des de la passió. Una característica comuna a totes les seves creacions. Una veu pròpia amb un gran sentit pràctic i visual producte de la barreja entre teatre i art.

A Y los peces salieron a combatir contra los hombres és una obra contra la injustícia, un contundent al·legat contra la pobresa i la situació d'abandonament dels immigrants. Una crítica  contra l'absoluta falta d'humanitat d'una societat que contempla com moren ofegades diàriament persones que buscaven una nova realitat en un món globalitzat i sense fronteres només pel capital i els turistes. Una lectura dura, fosca que, amb poques pàgines, es converteix en un crit silenciós contra una injustícia que sovint ni commou als que prenem el sol mentre el mar arrossega els cossos de les persones ofegades.

La figura terrible i paradoxal del nen soldat és la realitat que Liddell aborda a Y como no se pudrió... Blancanieves. L'autora desconstrueix el conte de Blancaneu per situar-se enfront de la crueltat de la guerra i les seves conseqüències: la mort, el càstig, les violacions, l'horror, la gana... L'obra no és només la història de la víctima sinó també del torturador i de la seva consciència que l'obliga a viure amb el trauma i també amb la sensació de plaer. Liddell conclou a aquesta obra breu que la guerra, "era la forma de legitimar l'immens plaer que als homes els proporciona l'exercici de la crueltat".

El text de El año de Ricardo només hi ha dos personatges: Ricardo i Catesby, el seu assistent, un adulador mut que obeeix sense qüestionar. El protagonista, per la seva banda, remet al Ricard III de Shakespeare i la seva repugnant ambició pel poder a qualsevol preu. Una profunda reflexió sobre el poder inspirada en la tragèdia de Ricard III de Shakespeare.

Angèlica Liddell (Figueres, 1966) és llicenciada en Psicologia i Art Dramàtic. En 1993 funda la companya Atra Bilis Teatro. A més de textos teatrals també escriu poesia, narrativa i fa performances. Moltes de les seves obres s’han estrenat a països com Alemanya, Brasil, França o Xile. Ha guanyat diversos premis, entre ells, el Premi Nacional de Literatura Dramàtica en 2012 per La casa de la fuerza. Les seves obres es caracteritzen pel seu expressionisme, la puresa i la cerca del significat a través del dolor i la subversió.

És una de les figures més influents i polèmiques de l’escena internacional actual. Els textos dels seus espectacles es publiquen com poemaris i són citats per artistes com la mateixa Rosalia.  El seu estil és únic i visceral, rabiós, amb imatges provocadores, escenes extremes, bellesa i dolor. 

Més informació:

• Angélica Liddell - Archivo Artea
• Entrevista a Angélica Liddell - La Uña Rota Ediciones
• ”Atrabiliaria Angélica en busca de su desaparición” - Diari El Salto 

Recomanat per Biblioteca de Viladecans.

Si ets dels que els agrada abraçar els arbres estàs de sort! Ves a la biblioteca més propera i agafa’t en préstec Rutes per descobrir arbres monumentals del César Barba.

La guia és un recull de 36 itineraris escampats per tot Catalunya, l’atractiu principal dels quals és un dels molts arbres monumentals que tenim al nostre país. Roures, pins, faigs, olivers, alzines, són algunes de les espècies que podrem admirar (i abraçar) si recorrem les rutes proposades. 

Cada capítol té la mateixa estructura: unes línies inicials que contextualitzen la ruta; la descripció de l'itinerari amb alguna informació històrico-cultural addicional i un parell de destacats: un amb la informació pràctica de la ruta (tipus de recorregut, punt d’inici i final, distància, durada i desnivell) i un altre amb una petita ressenya sobre algun aspecte destacat de l’itinerari.

A l’inici del llibre trobaràs un senzill mapa comarcal amb la ubicació numerada de les rutes que et permet, d’una banda, situar-hi geogràficament la ruta i, de l’altra, relacionar la ubicació amb el capítol corresponent. També et podràs descarregar els tracks d’algunes de les rutes de la guia amb el QR imprès al final del llibre. 

Pel que fa a l’autor, en César Barba, coneix bé el nostre país i ha escrit moltes guies de rutes per Catalunya i també de viatges sobre països i ciutats de tot el món. A més és un col·laborador habitual de les revistes Descobrir Catalunya i Viajes National Geographic.

Més llibres i articles del César Barba:

• a les biblioteques
• a l'ebiblio.cat

Més llibres sobre arbres: 

• a les biblioteques
• a l'ebiblio.cat

+ Info sobre arbres de Catalunya:

• Llista d’arbres monumentals de Catalunya a Vikipèdia
• Informació i fitxes sobre arbres i arbredes monumentals per comarques del Departament de Medi ambient de la Generalitat de Catalunya
• Programa Boscos de la CCMA

Recomanació feta per Noemí Poncela. Biblioteca Les Corts - Miquel Llongueras 

"París era una festa" són les memòries de l'escriptor Ernest Hemingway en què rememora l'època viscuda a París els anys 20 del segle passat: era jove, pobre, feliç i volia ser novel·lista. 

Les escriu al final de la seva vida; Hemingway està maltat d'hemocromatosis, depressiu i en tractament a base d'electroxocs a la Clínica Mayo, turmentat per diverses tragèdies familiars, paranoic a ulls dels seus amics perquè se sent vigilat per l'FBI de John Edgar Hoover (després va resultar que sí, que el vigilaven), convertit en un personatge ell mateix, un home excessiu i una celebritat mundial. Doncs aquest home a les portes d'un imminent suïcidi escriu sobre una vida amable i senzilla que enyora, de 30 anys enrere.

Explica els seus hàbits d'escriptor, la disciplina de treball que s'imposa, la manera de mirar d'un escriptor, la recerca de llibres en anglès a París, el descobriment d'autors i novel·les que el van marcar, la relació amb altres escriptors com Gertrude Stein (certament molt egocèntrica), Ezra Pound (tot bondat), Scot Fitgerald (i la tòxica Zelda, Déu l'hagi perdonada), Ford Maddox Ford (un mentider per cansament) i en menor mesura James Joyce (tot i que eren companys de borratxeres, sí en plural); tots ells rondaven pel París d'entreguerres. En aquest sentit París era una festa es pot llegir com una guia per a un escriptor novell, la qual cosa no exclou altres possibles lectures com veurem més endavant.

La gènesi de l'obra és una aventura en ella mateixa; en una visita a l'Hotel Ritz de París el 1956, Hemingway recupera casualment dos baguls que havia deixat allà i donat per perduts durant anys; Ja se sap que una cosa és el Ritz i una altra l'Hostal Casa Pepe, que no et guarden res que hagis deixat pel mig. Entre andròmines de tot tipus, troba uns quaderns d'anotacions de l'època i es posa a treballar en les seves memòries. Les pren i abandona en diversos moments, les compagina amb altres compromisos, passa per malalties i ingressos hospitalaris, viatges... fins que finalment el 2 de juliol de 1961 Ernest Hemingway es treu la vida disparant-se a la boca amb una escopeta; Com estan les memòries en aquell moment? Inacabades, com altres obres que també va deixar sense versió definitiva, però hi ha diversos esborranys i un munt d'anotacions. La Mary Welsh, la seva quarta dona es posa a editar els esborranys i llavors decideix conservar el cos dels capítols que semblen més acabats, amb algunes modificacions que ella considera oportunes i afegeix un capítol final que lligui tot una mica i doni coherència al conjunt. Aquesta versió veu la llum el 1964. 

Durant 45 anys A Moveable Feast coneix reimpressions i traduccions a multitud de llengües. Ara bé, el 1979 Gerry Brenner un investigador accedeix als manuscrits originals i escriu un treball crític sobre les decisions que va prendre l'editora i executora testamentària "Are We Going to Hemingway's Feast?" (1982). Mary Welsh mor i l'executor testamentari passa a ser Patrick Hemingway, fill de l'escriptor. El 2004 Seán Hemingway rep l'encàrrec del seu oncle de fer una versió restaurada de A Moveable Feast i a 2009 veu la llum la versió restaurada de l'obra.

Seán Hemingway, net de l'escriptor i de la seva segona dona, Pauline Pfeiffer, a banda de la relació de parentiu, és conservador a la secció d'art grec i romà del Metropolitan Museum of Art de Nova York i aborda l'edició com una feina arqueològica; adopta l'ordre del capítols d'un dels esborranys d'Ernest Hemingway, recupera les omissions de l'edició anterior, recupera la veu narrativa original d'alguns fragments i incorpora material no publicat en un annex.

Detractors i amants dels canvis introduïts encara discuteixen qui queda més bé o més malament en una versió o en una altra i què pretenia la Mary Welsh amb les primeres omissions i canvis. En aquest sentit, Ernest Hemingway volia demanar disculpes a Hadley Richardson (la seva primera dona) o més aviat culpar la seva segona dona (Pauline Pfeiffer) d'altres greuges familiars, certament la Pauline queda al peu dels cavalls? I la Mary Welsh (quarta dona) estava gelosa de la Hadley Richardson o volia preservar una certa imatge del personatge públic que era Ernest Hemingway? Els amants de sèries tipus Dinasty o Succession poden fer lectures comparades de les dues versions i entreveure intencions.

Hi ha una tercera lectura que poden endevinar en aquesta entrevista a Seán Hemingway per a la revista on line “Oprah”, d'Oprah Winfrey. Es tracta de l'apropament a la figura del propi avi, un avi figura pública, del qual es porta el cognom, al qual no es va arribar a conèixer, però que ha determinat bona part de la història familiar.

Si us interessa “l'edició restaurada” disposeu de la traducció al català promoguda per l'editorial Viena el 2018. La versió de 1964 es consultable en castellà, tant a l'edició de Lumen de 2013 en tapa dura, com en altres anteriors de Seix Barral ara descatalogades però a l'abast a moltes biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals.

Més informació:

• Ernest Hemingway a les Biblioteques
• Fragment de Midnight in Paris

Recomanat per Rosa López LLebot. Bib. Aigüestoses. Sant Andreu de la Barca. 

La Costa Brava, qui més qui menys ens la coneixem tots. Si més no, en reconeixem indrets i paisatges característics de la zona. Amb aquesta guia que et proposem avui resseguim els camins més propers al Mediterrani entre Blanes i Portbou, alguns trams més fàcils i coneguts i d'altres més solitaris i exigents; això si, tots ells de bellíssima estampa. 

Les rutes proposades es poden fer de forma continuada o bé individualitzada. En aquest últim cas, com que són excursions linelas, va molt bé la informació que ens faciliten referent als mitjans de transport públic que ens acosten al punt d'inici i com tornar-hi un cop finalitzem la passejada. Itineraris senderistes però també en trobaràs d'urbans per les principals poblacions de la zona, totes amb informació històrica, natural, artística i cultural dels diferents indrets pels quals passarem. 

Ja ho saps, si vols aprofundir una mica més en la Costa Brava i les seves viles, aquest és el teu llibre. 

Més informació a: 

• Costa Brava
• Visita Costa Brava
• Redescobreix la Costa Brava - Fem Turisme 
• Una esclatant Costa Brava - Turisme a Catalunya 

Recomanat per Cristina Freixas Casanovas. Biblioteca P. Fidel Fita d'Arenys de Mar

No són plantes ni animals i es troben en la terra, en l'aire i en els nostres cossos. Estan per tot arreu, però costa veure'ls. A més, poden ser microscòpics, però també representen als organismes de major grandària mai registrats.

Mengen pedra, creen sòls, assimilen agents contaminants, es nodreixen de plantes, però també les maten, sobreviuen en l'espai i influeixen en la composició de l'atmosfera terrestre.

Ha arribat l'hora de descobrir l'ocult i fascinant món dels fongs, formes de vida estranyes i meravelloses que ens obliguen a repensar el funcionament de la vida. En proporcionar als humans pa, alcohol i medicaments, han canviat la història de la nostra espècie, mentre que la seva capacitat per a digerir plàstic, explosius, pesticides i petroli cru s'aplica en el camp de les noves tecnologies.

Merli Sheldrake és micòleg i escriptor, i aquest és el seu primer llibre, bestseller internacional del Sunday Times i del New York Times. També va ser guanyador el 2021 de la Royal Society Science Book Prize i del Wainwright Prize, així com seleccionat com a Llibre de l’Any al The Times, Daily Telegraph, Sunday Times, New Statesman i Time, entre d’altres.

Recomanat per Vicky Romo. Biblioteca Antonio Martín del Prat de Llobregat

L’escriptor Jordi Folck homenatja Gianni Rodari adaptant els consells de l’autor italià i posant-los a la vista de la lectora o lector sota un prisma actual.

Hom descobreix peces que recorden la Gramàtica de la fantasia, l’obra més coneguda del mateix Rodari la qual busca empènyer  els i les joves per a que siguin creatives i creatius a través del joc literari.
Cada capítol va titulat amb una frase amb que comença un joc, una aventura o un exercici. Aquestes eines són d’utilitat per a qui es dedica a l’ensenyament i per a qui tracta amb noies i nois. Folck i l’admirat Rodari són del parer que amb l’espasa de l’obligació no s’aconsegueix el gust per la lectura i, conseqüentment, de l’escriptura. Els dos escriptors estan convençuts que a la literatura s’hi ha d’arribar a través del joc i, per tant, de la imaginació.
Rodari 2.0 ... és una obra actual i necessària per a tothom que estigui interessat en el futur de la joventut i, sobretot, de la literatura.

Més informació:

• Jordi Folck a les Biblioteques
• Jordi Folck a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Joan Petit Aguilar. Sant Feliu de Codines.

Es tracta de la primera pel·lícula dirigida per Robin Wright i també ella n'és protagonista, ella i la natura.
Aquesta història ens explica un viatge cap a les muntanyes, el viatge d'una dona que vol marxar cap a un lloc on no hi hagi ningú, tampoc cap contacte amb l'exterior. Només ella vivint en una cabana, fugint del món després de patir una pèrdua insuportable, d'un món que ja no entén ni l'entén. En el límit entre la vida i la mort, un caçador la salva i li brinda accés a l'autosuficiència.
La pel·lícula ens ofereix una lluita per a la supervivència tant física com psíquica, dins un entorn de magnífica bellesa i temible hostilitat com són les muntanyes Rocoses. El títol original és Land, que vol dir "terra". Commou com, durant dos anys, a través del contacte amb la terra de veritat, el poder de la natura, les estacions, la connexió amb el cosmos, l'univers i les coses petites, la seva ànima troba una sortida endavant.

Més informació:

• Robin Wright a les Biblioteques
• Land a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Ca l'Oliveres. Lliçà d'Amunt.

"Fucking New York. Història dels meus límits" ofereix una crònica franca i sincera de les experiències viscudes per Laura Calçada, la seva protagonista, a Nova York, mentre busca una identitat i el seu lloc al món. Calçada, nascuda el 1988 a Barcelona i amb una llicenciatura en Ciències Polítiques i de l'Administració a la UAB, presenta aquest primer llibre després de treballar-hi durant els últims quatre anys. L'obra explora temes complexos com la solitud, les relacions familiars, les drogues, el sexe, els diners i la recerca personal.

Tot i la manca d'un fil narratiu clàssic, el llibre destaca per la sinceritat amb què es presenten les experiències, relacions i reflexions de la seva protagonista que amb una personalitat impulsiva i amb moments de victimisme, comparteix les seves pors i inseguretats, oferint una visió profunda de les seves motivacions. Algunes de les decisions que pren, tot i semblar impulsives o poc meditades, es converteixen en comprensibles gràcies a la narrativa captivadora del llibre i al rerefons que es va teixint i descobrim a mesura que avancem en el relat.
En resum, "Fucking New York" proporciona una exploració addictiva a temes generacionals, dinàmiques familiars i l'experimentació vital, oferint als lectors una finestra a una realitat diferent i provocant la reflexió sobre algunes actituds que poden tenir una part dels joves potser per falta de maduresa o bé per haver tingut una vida "còmode" on la immediatesa i l'hedonisme esdevenen les màximes vitals.

Més informació:

• Laura Calçada  a les Biblioteques
• Laura Calçada a la Viquipèdia
• ‘Fucking New York’, de Laura Calçada: Fer-se petar el pare 

Recomanat per Bib. Casa de Cultura Joan Ruiz i Calonja. Santa Eulàlia de Ronçana.

Meryem El Mehdati El Alami es canaria, aunque nació en 1991 en Rabat, capital de Marruecos. Cuando tenía un mes de edad puso los pies en Puerto Rico, Mogán (Gran Canaria). Supersaurio es su primer libro.

Meryem, con 25 años, acaba de entrar como administrativa en las oficinas de Supersaurio, la mayor cadena de supermercados de las Islas Canarias, también llamadas Afortunadas. Pero nadie, nunca, escribe bien su nombre. Para rebañar la tristeza, en su tiempo libre y en los largos trayectos diarios en guagua, escribe fancfiction con personajes de Harry Potter y Crepúsculo, o con compañeros de la oficina. Se cita con hombres que se acaban desvelando poco menos que terroríficos, liba cantidades ingentes de cafè y casi siempe se calla lo que piensa. Todas las mañanas, frente a la màquina de fichar de la oficina, se repite a sí misma que si hereda algo, no va a ser la empresa, pero de vez en cuando se le olvida y curra, curra. Por si acaso...

La novela, ambientada en los años prepandémicos, es un muestrario bien surtido de todo lo que implica crecer hoy para los nacidos en los 90.

«Somos la generación más preparada, peor pagada, más hipercafeinada, deprimida y acomplejada de la historia»

Supersaurio es el debut literario de Meryem El Mehdati, que con voz singular, tan rebosante de melancolia y humor (que no cinismo) como de malestar y rabia, muestra su lucha por sobrevivir a la alienación laboral, se enfrenta a un racismo más o menos disimulado y critica que su isla se haya convertido en "un cementerio de elefantes borrachos de origen británico, alemán, sueco o noruego" a los que "nadie grita que vuelvan a sus países" porque "son blancos".

«Crecer aquí es que la guagua se te vaya en la puta cara y se te venga el mundo abajo porque esto no es Madrid, donde el metro pasa cada cinco minutos. Aquí la 91 pasa una vez cada hora si tienes suerte. El trayecto desde Las Palmas (de Gran Canaria) a Puerto Rico (de Gran Canaria) son 73 kilómetros de ida y otros 73 kilómetros de vuelta que te toca comerte todos los días de lunes a viernes. C. Tangana llora en la limo, tú en los asientos delanteros de la guagua un viernes por la tarde.»

Esta novela es (con "Panza de burro", de Andrea Abreu) una maravilla más de otra autora canaria, y no voy a redundar añadiendo "joven". Leerla es poner la oreja en la conversación entre esas chicas 'menosquemileuristas' sentadas en los asientos al fondo de la guagua, hablando sobre el curro (si se tiene), la vida, los godos, los turistas recalentados, los hombres,... la vida.

«¿En Canarias tendremos que amenazar con independizarnos para que nos hagan caso?»

Un libro me atrevo a decir que delicioso porque el mundo, bueno, de sobra ya sabemos cómo es y hacia donde va, te guste o no, guapito de cara, y este libro va de ser joven y sobrevivir en Canarias. Y Meryem cuenta esa aventura vital con el sarcasmo y el cinismo sano de quien ya se hartó de llorar y le queda un fisquito de ganas de reír y se ríe y se envalentona y ya no para, porque para qué...

Més informació:

• Meryem El Mehdati a les Biblioteques
• Fitxa de l'autor
• Ressenya

Recomanat per Antonio Bueno. Bib. L'Escorxador. Sant Celoni. 

Un bon còmic, divertit i molt entretingut, però per sobre de tot amb una protagonista extraordinària i meravellosa que espero que torni ben aviat perquè no és fàcil encertar de tal manera en la caracterització d'un personatge. L'Eva Rojas és una psiquiatra barcelonina que es trobarà ficada de ple en la investigació de la mort d'un dels beneficiaris d'una important firma vitivinícola del Penedès. Un thriller amb secrets de família i una nissaga de poder.

Lafebre entoma el guió amb mesura, creant un context divertit i proper que enganxa i fa pessigolles, caricaturitzant la vida i les relacions humanes.

El dibuix és com sempre un dels punts forts, l'increïble talent de Lafebre per donar vida als seus personatges es fa evident un cop més en les vinyetes d'aquest títol.

De Barcelona al Penedès, caves i cadàvers.

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà

Les vacances de Nadal de la Friday Fitzhugh de retorn al seu poble de nova Anglaterra seran literalment infernals i si res no canvia ho tindrà difícil per arribar a Cap d'Any. Primer de tot el tens retrobament amb el seu abans inseparable amic Lancelot Jones, convertit ara en company per necessitat. En segon pla, una desaparició acompanyada d'uns fets aparentment inexplicables. La tempesta de neu no farà més que condicionar tots els moviments, fortuïts o no.

El llegendari Ed Brubaker firma un guió fantàstic i excitant amb uns personatges absolutament carismàtics, sobretot gràcies a la caracterització i els dibuixos d'un Marcos Martín incommensurable. Muntsa Vicente juga i meravella amb els colors i la neu.

Aquesta obra fou publicada originalment en format digital per Panel Syndicate i es va endur el prestigiós premi Eisner a millor còmic digital el 2021.

Cal destacar que aquesta edició en català arriba al nostre país abans que l'edició en castellà, un fet insòlit.

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà

Elizabeth Zott és mare soltera i l’estrella d’un programa de cuina de televisió, el més seguit dels Estats Units en els anys seixanta. L’Elizabeth veu la cuina d’una forma diferent, l’entén com una forma de fer química i així ho intenta transmetre a l’audiència. És una presentadora peculiar ja que a banda d’ensenyar a cuinar a les dones també les desafia a tenir un altre estil de vida. 

Una història que no us deixarà indiferents i us mantindrà enganxats. Una història sobre l’esperança i la fidelitat d’un mateix. Voleu riure una estona? Aquesta és la novel·la que esteu buscant. Una novel·la plena de vida, de generositat i de valentia. 

Més informació:

• Bonnie Garmus a les Biblioteques
• Bonnie Garmus a la Viquipèdia
• Entrevista. El País.

Recomanat per Bib. Can Rajoler. Parets del Vallès. 

Magnífica ocasió per descobrir les trementinaires: dones originàries de l'alta muntanya que s'encarregaven de recollir herbes, preparar remeis curadors i que els comercialitzaven a peu per les masies i els petits nuclis habitats. La Mara n'és una de ben coneguda que un bon dia es troba una noia desmaiada al bosc, poc es pensa tot el que li vindrà al darrere.

Els Pirineus a la Catalunya de principis del segle passat són un món ple d'històries i llegendes, fosques i misterioses, un terreny sobradament atractiu perquè en Jaime Martín desplegui tot el seu talent de manera expansiva i brillant un cop més.

El color tan especial que aconsegueix l'autor de l'Hospitalet atorga a aquests espais un protagonisme encisador al llarg de tot el llibre, un gran encert.

Felicitar també a Norma per aquesta magnífica edició en català

Una ficció, que avui potser seria catalogada com a True Crime.

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà