Darrera de Ginestà hi ha la Júlia i el Pau, els germans Serrasolsas i Moreno, que després d’estimar la terra en el seu segon disc, tornen amb “Suposo que l’amor és això” (Kasba Music, 2022). 
El duet santandreuenc, va batejar el seu grup homenatjant a Marina Ginestà i Coloma, miliciana antifeixista. Actualment, Ginestà s'ha convertit en una banda referent del panorama musical català. Les seves cançons sempre han parlat d'amor, però ara li han dedicat un disc sencer. Amb temes ballables, amb aires dels 70, "Suposo que l'amor és això", vol ser un referent de l'amor post-milenial.
A cavall entre el pop, el folk i sons experimentals, presenten un nou àlbum format per 10 cançons que parlen de l’amor i la vida més quotidiana.

 
L’àlbum comença amb “Ulls d’avellana”, i continua amb "L’Eva i la Jana”, una de les cançons més escoltades l'estiu passat.
1.    Ulls d’avellana (4:09)
2.    L’Eva i la Jana (4:24)
3.    Avisa’m (3:33)
4.    Una cita (3:20)
5.    Vull saber de tu (3:20)
6.    És que m’agrades molt (3:37)
7.    Ara és estiu cada desembre (3:21)
8.    L’últim ball (4:07)
9.    Somni (4:10)
10.  Això s’acaba aquí (2:47)

Amb Ginestà, pots ballar i saltar, però també pots estirar-te, posar la ment en blanc i relaxar-te. Escoltis el que escoltis, els germans Serrasolsas, sempre et deixaran amb un somriure.

Més informació:

• Ginestà a les Biblioteques
• Ginestà a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Bibliobús Castellot. 

Guanyadora del Premi Nadal 1944, Nada va ser la primera novel·la que va escriure Carmen Laforet (1921-2004), tot demostrant una gran intuïció literària i una maduresa i sensibilitat sorprenents, quan tenia només 23 anys. 

Pocs anys després del final de la Guerra Civil Espanyola, l’Andrea arriba en tren a Barcelona per estudiar Lletres a la Universitat. Durant un any, s’allotjarà a casa d’uns parents al carrer Aribau. De seguida, les seves expectatives de llibertat xocaran frontalment contra una realitat grisa, descoratjadora, i la casa on suposadament hauria d’haver viscut les aventures més emocionats de la seva joventut, serà la casa on sorgiran les pors, l’angoixa, la gana i la tristor de postguerra. L’autora narra magistralment, amb un estil molt personal i poètic, evocador, aquests dies que s’assemblen massa els uns als altres, l’atmosfera asfixiant de l’espai familiar i les relacions tenses i violentes entre les persones amb qui conviu. A la Universitat, però, l’Andrea trobarà una sortida a aquesta soledat. Allà coneixerà l’Ena, més extravertida i arrogant, amb qui anirà teixint una relació d’amistat plena de contradiccions, i quedarà fascinada per la seva personalitat magnètica, per l’aplom que ella voldria per si mateixa... 

Avui en dia, gairebé 80 anys després de la seva publicació i en un context històric i social ben diferent, aquesta novel·la, ja considerada com un clàssic modern, segueix emocionant i apel·lant a les noves generacions de lectors, per la sensibilitat i l'originalitat de la seva autora, per l’estil renovador i líric de la seva narrativa i per aquest personatge entranyable que observa la realitat sense participar-hi i que de ben segur recordareu per sempre...

Més informació:

• Carmen Laforet a les Biblioteques
• Carmen Laforet - Biblioteca Virtual 
• Pàgina web oficial
• Carmen Laforet, "Nada" es demasiado
• Carmen Laforet a la Viquipèdia

Recomanat per Carolina Giménez. Bib. Ramon Bosch de Noya. Sant Sadurní d'Anoia. 

Vanesa Freixa Riba, l’autora, és del Pirineu, del Pallars. Hi va tornar després d’uns anys de viure a Barcelona. Va dirigir l’Escola de Pastors durant nou anys. Ara viu amb la seva parella i les seus fills en una borda aïllada al mig de la muntanya a la qual accedeix per una pista. No té veïns a prop. Té cura de vuit ovelles i un hort.

A Ruralisme, Vanesa Freixa reivindica una manera de viure, una opció intel·ligent de supervivència i adaptació al col·lapse al qual ens porta la modernitat, el capitalisme i la globalització.

“Només si anem fent anem aprenent i tornem lentament al saber i a la pràctica nativa, a l’originària, a l’arrel primitiva del que som. Ens tornem més sostenibles en la nostra pràctica diària perquè no ens cal viatjar tan lluny ni fer gaires activitats. Tenim una vida més sedentària, més localitzada, més plena en aquest món nostre, tan petit i tan gran”. Pàg. 19

Ens narra en primera persona la seva experiència, del perquè muntar una escola de pastors, del perquè anar a viure a una borda, del com s’adona que el seu batec és el de la natura “Aprendre-ho per tu mateix, sense que ningú t’ho expliqui és un regal diví”. Pàg. 24

El llibre està dividit en quatre capítols i un epíleg en els qual ens parla del coneixement de la natura, de la desconnexió del món rural, de la ruralitat i de la nova vinculació amb aquest món.

Hi ha moltes reflexions sobre l’èxode del món rural cap al món urbà i global i de com ara el viatge és al inversa produït per la quantitat de problemes generats a les zones urbanes i també pel canvi climàtic; sobre el rebuig a la ruralitat cosa que va portar a la seva masculinització durant dècades, la regressió i el despoblament, etc...

Amb un llenguatge senzill i planer durant tot el llibre cal dir que descriu ratllant la poesia les relacions amb els arbres, els ocells..., en una paraula, en el paisatge que l’envolta.

“Quan hi passava, admirava aquells arbres, els apreciava de veritat i els omplia, de mica en mica, de més i més afectes. Eren els meus germans, els guardians, els vetlladors de la nit i el dia. Temps més tard també vaig començar a sentir-ne el patiment: se’m despertava, del no-res, la possibilitat que algun dia es trenquessin o els talessin i que aquell racó desaparegués.” Pàg. 89

Es pot dir que l’autora transmet el seu camí de retorn a les seves arrels amb tot el que té de bo i de dolent la seva decisió. A l’epíleg i per acabar diu: “Ara soc una persona rural iniciant un procés irreversible d’ensalvatgiment. Soc rural, encara amb una mentalitat urbana, però en procés profund de transformació. Ara visc el meu dia a dia envoltada d’arbres i de muntanyes, i participo de la millor manera que sé sobre l’ecosistema mineral, animal, humà i espiritual on visc.” Pàg. 183

Ruralisme mostra amb la visió d’una dona tot el que hi ha de positiu i de negatiu de viure en un entorn rural. Us agradarà!

Si voleu saber-ne més, teniu una entrevista a Vanesa Freixa a la revista digital Catorze. «Com més autosuficient siguis, menys dependràs dels diners» (catorze.cat)

Recomanació feta per Lourdes Escrigas Casas. Biblioteca Joan Oliva i Milà.

N'obté el màster i acut, sota la presència orgullosa dels seus pares, a la ceremònia de graduació. La seva carrera com a docent en aquesta universitat és travessada per alguns esdeveniments destacables: el seu matrimoni amb una dona idealitzada de qui després descobreix la personalitat convencional i amb qui té una filla, la qual en lloc d'unir-los els manté distants i en desacord. I la seva història d'amor amb una jove professora que el distancia de la seva bona fama de docent íntegre; però que, al mateix temps, li fa descobrir la passió amorosa. Tanmateix, el pes de la institució universitària l'obliga a adoptar una actitud íntegre que posa fi a aquesta relació, essent de les poques i veritables que són presents en el recorregut vital del protagonista, a qui la malaltia inexorable posa fi a una carrera universitària, a anys dedicats a l'ensenyament, al llibre de la seva vida, l'última pàgina del qual clou a principis d'estiu de tombants de segle XIX al XX. S'apaga la seva veu, però no les paraules que emanen de la ploma de John Williams, perdurables i vitals.

Més informació:

• John Williams a les Biblioteques
• John Williams a la Viquipèdia
• Stoner (novel·la)

Recomanat per Bib. Can Casacuberta. Badalona. 

Darrere del nom Zaz s’amaga Isabelle Geffroy, artista d’una veu característica que, malgrat tots els anys de preparació, va debutar a peu de carrer als barris bohemis de la capital francesa. La clau del seu èxit es deu a una barreja d’estils com ara el jazz, el soul, ritmes afroamericans, llatins i cubans.

Coneguda ja com la nova Piaf de la ‘chanson française’ Isabelle és una veu joiosa.

L’esperit ‘gypsy’ amb aires de cabaret que l’envolta va calar fort amb la cançó que la va donar a conèixer arreu del món, ‘Je veux’. Un vertader cant a l’amor, la llibertat i l’alegria.

Un tema que, fins i tot, va cantar dalt del Mont Blanc a 4809 metres d’altura. Una proposta de màrqueting arriscada per arribar al màxim nombre de públic possible: cantar molt alt per arribar molt lluny. Amb una considerable manca d’oxigen, la banda va aconseguir transportar al cim de la muntanya més alta d’Europa els seus instruments per tocar en acústic tres temes inoblidables.

Actualment encapçala el seu cinquè treball, gravat al 2021, ‘Isa’. Aquest disc, cuinat durant el confinament, és una declaració d’intencions amb una voluntat de plasmar un projecte més personal i introspectiu fora de la imatge adolescent o mainstream que havia consagrat. Isa representa un moment molt íntim, de transformació i autocura amb cançons reflexives i intenses.

Més informació:

• Zaz a les Biblioteques
• Zaz a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Amaya Lomba. Bib. Central. Cerdanyola. 

El passat mes de març en el Centre Pompidou de París es va celebrar el festival de literatura contemporània Effractions.

En aquest festival va participar Natasha Brown i el seu primer llibre que el tenim traduït en català Reunió. Aquesta autora britànica ha estat una revelació pel seu text punyent i amb una gran originalitat formal i narrativa. Una crítica del món patriarcal que vist per una dona queda desactivat. És el plantejament d’una vida establerta però que té fissures que fan que hi hagi dubtes sobre si el que viu la protagonista és la vida que verdaderament vol viure. Una reflexió sobre una dona de color britànica on l’eix intersubjectiu té pes en les seves decisions.
Brown va estudiar matemàtiques i durant molts anys va estar treballant en el sector bancari.  L’Altra Editorial ens ofereix la traducció en català del llibre que inicia, sens dubte, una gran carrera com la de Zadie Smith entre d’altres autors britànics.

Més informació:

• Natasha Brown a les Biblioteques
• Entrevista

Recomanat per Bib. Pomar. Badalona. 

Gabi Martínez (Barcelona, 1971), autor de ficció i no ficció, és considerat un referent de la Literatura de viatges. Les seves obres  Los mares de Wang, En la Barrera, Sudd ens fan viatjar a llocs llunyans i exòtics, però amb Un cambio de verdad retorna als seus orígens, a La Siberia Extremeña.

És hivern, Gabi Martínez decideix traslladar-se uns mesos a La Siberia, una comarca de Badajoz, per a sentir i viure l’estil de vida rural de la seva mare quan era petita. S’instal·la en un refugi de pastors, aïllat i sense les comoditats de la vida actual. Ha de supervisar un ramat  de més de quatre-centes ovelles, una experiència que li portarà a fer un canvi, un canvi de veritat. 

Una crònica que ens connecta amb la terra, que ens narra un territori silenciat, establint analogies entre la natura, els animals i els individus. La natura com a font d’inspiració per a donar força a cada frase. Frases que podrien ser una llavor que  germina un compromís mediambiental i un respecte pel nostre entorn natural. Un relat d’autoaprenentatge, amb capítols curts que inviten a llegir el següent, i que ens fan reflexionar sobre la nostra relació amb la natura i ens apropa a una vida rural que es resisteix a desaparèixer.

Més informació:

• Gabi Martínez a les Biblioteques

Recomanat per Bib. Llefià- Xavier Soto. Badalona. 

Oriol Balaguer (Calafell, 1997) és un reconegut pastisser i amant de la cuina. Aquesta passió li ve de petit atès que el seu pare ja era mestre pastisser. Després d’estudiar a l'Escola del Gremi de Pastisseria de Barcelona s’ha anat guanyant una merescuda reputació com a gran mestre dels postres. De fet ha treballat set anys amb Ferran Adrià i el seu germà. A més a més, ha guanyat diversos premis com el Millor Postres del Món 2001 i ha publicat diversos llibres.

En aquest llibre, Balaguer ens presenta un seguit de receptes de pastisseria d’allò més senzilles, o això diu ell: pastis de xocolata, bunyols de l’Empordà, lioneses o carquinyols. L’objectiu és fer un llibre per a tot els públics. La publicació comença amb algunes tècniques i trucs que es faran servir al llarg del volum. També hi ha una llista d’ingredients bàsics i una d’utensilis necessaris. A continuació hi exposa aquesta delícia de receptes explicades de forma breu i entenedora.

Cal afegir que la fotografia del llibre és excel·lent. Corre a càrrec de Joan Pujol-Creus i és d’una creativitat que està a l’altura de les receptes. Algunes imatges estan a pàgina completa i d’altres formen seqüències de quatre que ressalten la bona feina en el disseny de l’obra. Alhora el format i la presentació del volum també són magnífics.

Recomanat per: Jaume Ribera. Biblioteca Barceloneta - La Fraternitat

I si part de les indigestions i molèsties digestives que patim es poguessin evitar combinant el menjar d’altes maneres?

Aquest llibre explica formes senzilles de combinar els aliments. Ofereix 100 receptes amb consells i esquemes per entendre quines son les millors combinacions per la nostra salut i benestar. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

L’autor, un dels neuròlegs més reconeguts d’Espanya, ha escrit un llibre que explica de manera clara sobre que la migranya que afecta als 18 % de les dones i un 7 % dels homes de l’estat i té molt d’impacte en la vida de les persones. 
El llibre fa un repàs de les fases de la migranya, els símptomes, i els tractaments actuals. La tendència, diu l’expert, és crear tractaments personalitats segons el  estil de vida,  tipus de migranya acompanyat de tractaments preventius. El dr. Porta-Etessam aporta una visió optimista dels estudis i millora de la qualitat de vida dels pacients.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Dues expertes en lideratge empresarial, S. Helgesen y M. Goldsmith, analitzen els punts forts de les dones com a directives de les empreses. Com a actituds que frenen el seu ascens, destaquen 12 hàbits, com són: no reclamar els èxits personals, ser massa autocrítiques i  voler complaure els demés. Elles ho signen i no ser conscients de les relacions. Les autores animen a deixar aquests comportaments que fa dècades que frenen el paper de les dones, inclús de manera inconscient. 

*Recomanat per  la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Aventures garantides per a tota la família. Simbad és un còmic crossover. Agosarat per als adolescents i sorprenent per als adults. El mariner més emblemàtic de la literatura àrab inicia la cerca dels seus pares. Una reinvenció del mític mariner que ens transportarà a l’Orient més exòtic i perillós. Aventures, sorpreses, amor, bruixes, encanteris, monstres i molt d’humor. Els dibuixos d’Alary recreen magníficament els escenaris de les ciutats de l’època. Els personatges i el guió de Christophe Arleston i Audrey Alwett dominen una acció trepidant i continua, farcida d’un elegant sentit de l’humor, que no ens deixa abandonar la lectura. Ideal per compartir la lectura amb els nostres fills i filles. Aventura en estat pur i allunyada dels estereotips de la factoria Disney.

Basada en el polèmic llibre “Hollywood Babylon” del cineasta Kenneth Anger, Babylon està ambientada en Los Angeles durant els anys 20, i explica una història d'ambició i excessos desmesurats que recorre l'ascensió i caiguda de múltiples personatges durant una època de desenfrenada decadència i depravació en els inicis de Hollywood.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Carla és una jove rebel de 14 anys que es queda embarassada del seu millor amic, l’Efrain. Viu en un vell restaurant de carretera als afores d'un poble amb la seva jove mare soltera. Quan la treballadora social s'adona que està embarassada de cinc mesos, Carla ingressa en 'La Maternal', un centre per a mares menors d'edat on comparteix el seu dia a dia amb altres joves com ella. Juntes amb els seus bebès, s'enfrontaran a aquest nou món d'adults per al qual no els ha donat temps a preparar-se.    

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Amb la crisi climàtica actual, un incendi forestal ja és prou devastador quan es produeix per causes naturals. Però si ha estat provocat i les conseqüències són la pèrdua de vides humanes i una massa forestal cremada de milers d’hectàrees, resulta encara més colpidor.

En Jordi Cruz ens relata a 96 hores de juliol i 1 infern l’incendi que va tenir lloc el 2009 a Horta de Sant Joan, que afectà també el Parc Natural dels Ports (1.1140 ha cremades). 

Analitza de manera objectiva l’actuació dels bombers i voluntaris. Et fica a la pell dels bombers i auxiliars forestals, la manera de treballar i l’esforç que van fer per controlar un foc que la meteorologia i l’abrupte del terreny va anar arrasant tot el que trobava:

“Ara era el soroll de les flames el que els alertava de la proximitat de les flames. Un soroll que molts bombers que han patit atrapaments descriuen com el d’un tren que s’acosta, un tren que els bombers de Tarragona sentien cada cop més a prop”.

Per saber-ne més:

El gran silenci documental rodat per Televisió de Catalunya dins el programa Sense ficció.

Fundació Pau Costa, que porta el nom d'un dels bombers que va morir en aquest incendi, creada per a la prevenció i gestió d'incendis forestals des de la perspectiva de l'ecologia del foc.

Recomanat per Sara Codina. Biblioteca Central de Terrassa

L’Helena i l’Ivan marxen a viure a una masia heretada amb un bosc d’alzines sureres, del qual en volen treure profit, per fer-ho contractaran un grup de la zona, compost per obrers del territori i immigrants marroquins subcontractats. Els conflictes de raça, sexe i classe aniran apareixent mica en mica i posaran a prova els seus ideals.  

*Recomanat per  Xarxa de Biblioteques Municipals 

La nit de Halloween, a la petita localitat de Woodleigh Common, se celebra una festa a la llum de les carabasses. Durant la preparació d'aquesta, la petita Joyce afirma haver estat testimoni d'un assassinat, però ningú li fa cas. Poc després, troben a Joyce amb el cap dins d’un cubell d’aigua on floten pomes.

La famosa novel·lista Ariadne Oliver, que estava a la festa, demana ajuda al detectiu Hércules Poirot perquè resolgui aquest misteriós assassinat.

És una novel·la que atrapa de principi a fi. Agatha Christie juga amb el lector i a mesura que els protagonistes fan les declaracions sobre les situacions i altres personatges que Hércules Poirot va preguntant, creus endevinar qui és l’assassí, però no.

De les darreres obres on Hércules Poirot és el detectiu protagonista.

En les cartelleres dels cinemes podeu trobar la pel·lícula A haunting in Venice / Misterio en Venecia inspirada en l’obra La festa de Halloween o Las manzanas de la dama del crim, Agatha Christie.

Recomanat per Sílvia Serrano Biblioteca Can Baró. Corbera de Llobregat.

Antonie i Olga són una parella francesa que fa temps es va instal·lar en una petita aldea de l’interior de Galícia. Un conflicte amb els seus veïns, els germans Anta, farà que seva vida no sigui tan idíl·lica com tenien previst. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Anna –Nan- Shepherd, novel·lista i poeta escocesa, escriu La muntanya viva durant el transcurs de la Segona Guerra Mundial i no es publica fins l’any 1977, quatre anys abans de la seva mort.

Un llibre que en el decurs dels dotze capítols repassa un paisatge escocès amb tots els seus diferents elements: l’altiplà, el glaç i la neu, l’aire i la llum, animals, plantes... Tot descrit sota una mirada ben subjectiva, detallista i intensa que testimonia el vincle profund de l’autora amb el territori.

Robert Macfarlane, escriptor anglès i autor referent de la literatura de natura, escriu el segon pròleg d’aquesta edició. En aquest ens enuncia com les lectures de budisme i taoisme de l’escriptora traspuen en la seva creació literària. L’expressió de Nan Shepherd “Les muntanyes tenen un interior” [pàg. 29] revela aquest esperit oriental, com també ho comunica l’afirmació “[...]perquè a mesura que penetro més profundament en la vida de la muntanya, també penetro en la meva” [pàg. 224].

La muntanya viva, un assaig amb una prosa clara, minuciosa i poètica com quan caracteritza a la pàgina 92 un element de la natura: “L’aigua, aquest element fort i blanc, un dels quatre misteris fonamentals [...] és tan simple que m’espanta. [...] No fa res, absolutament res més que ser el que és”. I continua a la pàgina 98 “[...] la qualitat més temible de l’aigua és la seva força. N’adoro la refulgència i la brillantor, la música, la flexibilitat i la gràcia, i com pica contra el meu cos; però en temo la força”.

Qui faci la lectura de La muntanya viva iniciarà un pelegrinatge a paisatges exteriors i glaçats com també a paisatges interiors i espirituals, camí d’una meditació contemplativa i de coneixement. En paraules de Nan Shepherd a la pàgina 196 “Puc ensenyar diverses habilitats al meu cos perquè aprengui la natura de la muntanya. Una de les més essencials és la quietud”.

Document recomanat per: Rosa Casas. Biblioteca Ferrer i Guàrdia d’Alella

Poesia i gastronomia s'uneixen en aquesta deliciosa obra infantil editada per Vibop edicions, amb poemes de Lola Casas i il·lustracions de Gustavo Roldán.

A Tots a taula!, trobem una seixantena de petits poemes per a l'hora d'esmorzar, dinar, berenar i sopar que atraparan a tota la família al voltant de la taula.

Mestra i escriptora, Lola Casas un referent de la literatura infantil, ens brinda poemes alegres i ocurrents on els aliments, la cuina i les tradicions en són protagonistes. Tot acompanyat per les iròniques i tendres il·lustracions de Gustavo Roldán, donant vida a personatges únics i divertits.

Poemes on identificarem els sabors variats del nostre receptari més comú, aliments i plats del dia a dia de qualsevol casa i un capítol especial de festivitats i aniversaris.

​​​​​L’entrepà                                  Patates                                          Macedònia       

Arriba l’hora del pati                    En puré,                                         Lluint

I l’estomac fa rau-rau,                   bullides,                                       com bocins de joies,

dins de la meva cartera                  al forn                                         tinc un bon curull

   [a la butxaca primera]                   o fregides,                                 de plàtans, maduixes,

tinc l’entrepà a punt.                           les patates sempre són                préssecs, pomes i xirimoies.

                                                                     delicioses i agraïdes.

Una combinació perfecta per fer-vos venir gana de poesia.

Més informació:

• Lola Casas a la XBM
• Lola Casas a la Viquipèdia
• Gustavo Roldán a la Viquipèdia

Recomanat per Núria Vidal. Biblioteca Ferrer i Guàrdia d'Alella