Totes les organitzacions s'articulen al voltant d'equips de diferent tipus (comitès de direcció, departaments, unitats de negoci, equips de projectes, etc.) que han d'aconseguir certs objectius. Per tant, fer més eficient i sostenible el rendiment de cada un d'aquests equips és una forma molt útil de millorar els resultats de l'organització en el seu conjunt.

Aquesta guia permet determinar quan cal intervenir en un equip per millorar els seus resultats i quina metodologia és la més apropiada, basant-se en l'experiència de l'autor, que aporta en aquesta obra una gran varietat de casos reals. Una fórmula qualsevol equip a assolir els seus objectius i mantenir els resultats de forma sostenible.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

El mocador al coll, les botes de muntanya, la tenda de campanya, el foc de camp, les llargues caminades per la natura, les cançons, els jocs de nit… Anar al cau o l’esplai ens omple una motxilla de vivències inolvidables.
Solidaritat, companyonia, treball en equip, diàleg, sostenibilitat o educació per la pau són alguns dels valors que fomenta l’escoltisme. Tothom que ha passat per aquesta experiència ho recorda amb un somriure ple de nostàlgia.
Gràcies al moviment escolta, diverses generacions de catalans han forjat una forma d’entendre la vida i una altra manera de veure el món.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

La Lucía és una programadora informàtica que es queda sense feina. La seva vida ha estat marcada per les premonicions i per la mort, en estranyes circumstàncies, de la seva mare quan ella només tenia 11 anys.

El Braulio Botas és un actor desconegut que viu a la mateixa escala que la Lucía. Es passa moltes estones escoltant òperes que la Lucía també pot sentir extasiada a través de la reixa de ventilació interior del seu lavabo.

Una trobada casual amb un taxista trastoca la vida de la Lucía quan aquest li confessa que: “quan aconsegueixes imaginar el que fas i fer el que imagines, tot de forma simultània, desapareix l’ansietat de la teva vida”... “ i quan estàs amb la ment i amb el cos en el mateix lloc, la realitat adquireix una llum extraordinària”.

Aquesta història inquietant a mig camí entre el terror i l’amor ens endinsa al món apassionant de l’autor i les seves obsessions, on allò quotidià i allò extraordinari es barregen per mostrar les diferents cares de l’una realitat que pot resultar inaudita.

I com a banda sonora d’un relat que et deixarà absolutament absort en la lectura, no deixaràs d’escoltar el Turandot de Puccini i et demanaràs què pot tenir en comú un ocell de la xina que li van regalar a la Lucía en el seu desè aniversari amb l’home del qual ha quedat absolutament enamorada.

Gaudeix d’un autor absolutament enlluernador i deixa’t sorprendre per la seva original i captivadora forma d’escriure.

Juan José Millás, escriptor i periodista valencià nascut al 1946. La seva obra ha estat traduïda a més de 20 idiomes. És col·laborador habitual del diari El País on publica una columna setmanal que es caracteritza per la seva subtilesa, la ironia i la originalitat dels temes de l’actualitat que tracta, sempre a favor del compromís social amb els més desfavorits. També col·labora habitualment amb el programa A vivir de la Cadena Ser.

Ha estat guardonat amb els premis Mariano de Cavia, Miguel de Libes, Francisco Cerecedo, Vázquez Montalbán y Don Quijote per la seva tasca periodística.

Algunes de les seves novel·les també han estat premiades: Cerbero son las sombras, Premi Sésamo, 1975; La soledad era esto, Premi Nadal 1990; Dos mujeres en Praga, Premi Primavera 2002; El mundo, Premi Planeta 2007.

Ma majoria de les seves obres son introspeccions psicològiques. Millás pot convertir qualsevol fet intranscendent en un esdeveniment únic i fantàstic. De fet, ha creat un gènere literari personal, l'articonte, en el qual una història quotidiana es transforma gràcies a la fantasia en una peripècia que permet veure la realitat des d’un punt de vista crític i fascinant.

Més informació:

• Juan José Millás a les Biblioteques
• Juan José Millás a la Viquipèdia
• Entrevista amb l’autor

Recomanat per Susi Rodríguez. Bib. Districte 3. Terrassa. 

Oblida't de les modes i els mites nutricionals. Coneix el xef que està destapant la veritat sobre les dietes detox, paleo, sense gluten i altres “nutripolleces” similars.

Has sentit parlar d'aquesta dieta miraculosa que purifica els ronyons i el fetge, amb la qual t'aprimes cinc quilos en dues setmanes i que et deixa un cutis nivell Hollywood? Sí, aquesta. O la que proposa una monja que cura el càncer, o les receptes d'un actor de moda gràcies a les quals va vèncer la diabetis i l'alopècia ...

El “Xef Emprenyat” també ha sentit parlar d'aquestes dietes, i per això està furiós. Per això ha escrit un llibre ple de dades i claus perquè no et prenguin el pèl,  un llibre que descobreix els profetes i gurus que fan caixa amb pseudociències de la nutrició. Un llibre ple d'humor, informació, anècdotes i garrotades a les dietes detox, paleos, alcalines i altres “soplapolleces” pseudocientífiques dels temps que corren.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Al nord de la Península Ibèrica s’aixeca una gran serralada de més de 400 km. Com si fos una gran muralla paral·lela a la costa del Mar Cantàbric. A l’altra cara de la serralada trobem grans boscos i vegetació que seran l’hàbitat ideal per nombroses formes de vida. Així podem observar des de petites plantes insectívores atrapant vespes, llops anant de caça o una família d’ossos bruns jugant.

Cantábrico és un excel·lent documental de natura dirigit per Javier Gutíerrez Acha, un habitual col·laborador de la BBC o National Geographic. Amb una fotografia perfecta i una veu en off ens acompanya durant tot el documental fent un recorregut per les quatre estacions. Serem testimonis del que representa la vida salvatge quan la deixen desenvolupar-se i de com la natura recupera els seus dominis mostrant-nos tot un microcosmos ple de vida.

Per tots aquells que ens estimem la natura i ens encanta la fotografia tenim, amb aquesta pel·lícula, una cita a la qual no podem faltar.

Més informació:

alfilodeloimprobable

fundacionosopardo

Recomanat per Vicky Romo Biblioteca Antonio Martín. El Prat de Llobregat

Obra que resumeix més de 20 anys d’investigacions científiques gastronòmiques de maridatge i sumilleria moleculars de la mà d’un dels millors experts en sabors. Tracta sobre les raons científiques de les combinacions entre vins i aliments, el perquè algunes funcionen millor que altres.

François Chartier pretén donar un nou enfocament en el món del maridatge, tot investigant  la traça aromàtica dels aliments. Tracta d’identificar les molècules responsables dels sabors i ens presenta els compostos aromàtics dins les famílies d’aromes d’una manera senzilla i apassionant. Això pretén servir d’inspiració per crear tot tipus de menús, tant per a cuiners del món professional com pels amateur. No obstant, Chartier també ha buscat noves combinacions de sabors i ha descobert nous maridatges.

Comprendre els mecanismes moleculars que intervenen en el plaer gastronòmic no només serveix per harmonitzar millor els sabors dels plats sinó també per millorar la repercussió dels aliments en la salut.

És un llibre ple de gràfics, il·lustracions, fotografies i croquis, amb receptes i trucs que aconsegueixen una lectura amena i, alhora, instructiva. Tot una revelació!

Més informació: https://www.francoischartier.ca/ 

Artícle a La Vanguardia (17/10/2017) SAIZ, Yaiza. El alquimista de los sabores: “Las moléculas dominantes son el ADN del plato”

Destacat Ciència i cuina: Gastronomia molecular vs cuina molecular

Recomanat per Biblioteca Barceloneta - La Fraternitat

Andy Kirkpatrick té fama de cercar rutes on el perill és real i el retorn dubtós, i s'ha posat a prova a si mateix en nombroses cares nords als Alps, viatges als Pols, i moltes més expedicions i escalades. Va patir dislèxia severa que no se li va diagnosticar fins als dinou anys. Malgrat aquesta aparent adversitat, Andy es va convertir en un dels millors i més motivats escaladors del món, a més de ser un escriptor que ha guanyat diversos guardons de literatura de muntanya.

L’escalada en roca i el muntanyisme son activitats perilloses, per això aquest manual va dirigit a escaladors i muntanyencs experimentats.  A tots ells ofereix un recull de trucs per evitar errors que es comenten als inicis. El descobriment de tots aquests trucs fou el que el va convertir en escalador.

Si bé considera important investigar les coses per un mateix, també li agrada ajudar a la gent en les experiències i d’aquí aquest llibre que conté 1001 consells, com diu: “Mil pequeñas recomendaciones” que no son les que li han servit a ell i et poden servir a tu.

Més informació:

• Escalada a la Xarxa de Biblioteques  Municipal

Recomanat per la Biblioteca L'Ateneu d'Esparreguera

Maria Mercè Marçal és, sens dubte, la referent més important de la literatura lesbiana en català, fou la més explícita a l’hora de textualitzar el desig lèsbic i qui va reivindicar la resta de veus femenines (ho recull a Sota el signe del drac), fent-les visibles, i intentant reescriure la història des de la crítica feminista i intentant crear un contra cànon. Marçal es vindicà d’esquerres, feminista i catalanista (d’aquí la seva cèlebre divisa: “A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. / I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.”), però també parla de misticisme, de tarot, de la lluna, de bruixes,... construint un poètica popularitzant (no freqüent durant el franquisme) que esdevingué intimista. A la seva poesia, l’imaginari lèsbic apareix de forma simbòlica amb elements poètics com són: la boca, la molsa o la humitat, així com la superació de les normes socials, la importància d’anomenar per evidenciar que quelcom existeix. Marçal qüestiona la parella i l’amor tradicional, trena relacions i camina pels marges. Marges que sí, a voltes es desglacen i que, per tant, han existit. El poemari antològic Llengua abolida recull de tota la seva obra poètica, més l’obra pòstuma Dietari d’una malaltia.

A la seva única novel·la, "La passió segons Renée Vivien" parla de miralls com a autoreconeixement, en certa manera hi podem reconèixer les identitats queers que transiten (emulant Orlando de Virginia Woolf), però també entre textos i persones i personatges, en una búsqueda constant de la identitat, alhora que proposa una mirada estràbica, per defugir el cànon clàssic.

Si voleu conèixer més la seva vida i obra, no us perdeu "Maria Mercè Marçal. Una vida" de Lluïsa Julià, on es parla de la relació de Marçal amb la poesia, el feminisme i la política. Així com el seu dietari últim "El senyal de la pèrdua". Escrits inèdits del últims anys, on relata els seus darrers anys, un cop se li havia detectat la malaltia que se la va endur.

Més informació:

• Maria Mercè Marçal a les Biblioteques
• Maria Mercè Marçal a la Viquipèdia
• Associació d'Escriptors en Llengua Catalana

Recomanat per Sílvia Sansegundo. Bib. Sagrada Família - Josep M. Ainaud de Lasarte. Barcelona. 

"Permagel" és aquella part de la terra que no es desglaça mai i és la membrana que revesteix l'heroïna d'aquest llibre. Una manera de preservar la part tovíssima que hi ha dins d'una persona en formació. El món exterior amenaça, cal atrevir-se a sortir de la cel·la familiar. Després, reunir forces: no fer res més que follar i llegir. Trobar un lloc on la mentida no sigui necessària, on el glaç s'esquerdi. I començar.

Sembla que aquesta capa és la que recobreix metafòricament a la protagonista, una dona lesbiana aficionada al sexe i la vida improductiva i amb tendències suïcides, que constantment està cercant com morir, dialogant amb el seu cor i el seu cos, però que, alhora, mai deixa de buscar les seves escletxes per on es coli la llum i l’aire i la vida. Una heroïna vulnerable, plena de contradiccions, que menteix per sobreviure però que, alhora, és pura honestedat i diu el què pensa, i que explora el seu món interior, reivindicant la soledat com a forma de sentirse en pau amb un mateix i com a única forma de conèixer-se a un mateix.
Després d’una llarga trajectòria com a poeta, Eva Baltasar (Barcelona, 1978) s’ha estrenat amb gran èxit amb la seva primera novel·la, amb un llibre que, com sembla que no podia ser d’altra manera, supura poesia per tots els costats, amb una prosa lírica i pausada, plena d’imatges belles, però, alhora, potent i contundent. Tot i que segons no es tracta d’una novel·la autobiogràfica, Baltasar diu que no podria escriure des d’una altra posició i potser és això que fa que s’hi vegi un univers totalment femení.

Estigueu atents a les 2 properes novel·les de la seva trilogia, tot i que la protagonista, malauradament, no serà la mateixa. Ens hem quedat amb ganes de més.

Més informació:

• Eva Baltasar a les Biblioteques
• Eva Baltasar a la Viquipèdia
• L’heroïna permagel

Recomanat per Sílvia Sansegundo. Bib. Sagrada Família - Josep M. Ainaud de Lasarte. Barcelona. 

Com a bon il·lustrat i pensador racionalista, Leandro Fernández de Moratín (Madrid, 1760 – París, 1828), va mostrar la seva preocupació per l’educació dels joves i per l’existència d’una religiositat sense hipocresia. Pel que fa al teatre, les seves inquietuds reformistes el van conduir cap a un objectiu clar, educar des de l’escenari. Un exemple d’això el trobem a “El sí de las niñas”, en la qual el dramaturg duu a terme una apassionada defensa del dret de la dona a escollir el seu marit, alhora que reivindica una fe sense fanatismes ni hipocresia, fruit d’una educació massa rígida.

Aquestes idees reformistes també apareixen reflectides a la seva obra “La mojigata”, en ella Moratín reflexiona sobre dos models d’educació ben diferents (sever o tolerant) i sobre les seves conseqüències en la vida dels fills.

Amb una curta producció dramàtica, Moratín va aconseguir donar l’impuls necessari per transformar el panorama teatral d’aquella època, tancat a les innovacions neoclàssiques, i va saber combinar perfectament la seva faceta creativa amb la més crítica.

Representació de l’obra “El sí de las niñas” de Leandro Fernández de Moratín per la Compañía del Teatro Español de Madrid (RTVE).

Més informació: 

• Leandro Fernández de Moratín a les biblioteques
• Leandro Fernández de Moratín a la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes

Recomanat per Rosa Maria Montosa.  Bib. Gabriel Ferrater. Sant Cugat del Vallès

És un dia qualsevol d'un estiu de finals dels anys vuitanta.  Bruno, el protagonista del relat amb quinze anys acabats de fer, viu amb la seva mare perquè el seu pare va marxar a Eivissa d'acord amb els seu ideals hippies.

La mare del Bruno comença a treballar d’aprenent en una pastisseria alhora que la veïna li encarrega una feina, que li torni els avions de paper que ella llença per la finestra, a tant la peça. L’ajudarà a recollir avions un noi que es passa mitja vida al carrer.

L'adolescent puja a desgana els esglaons d'una escala; dalt, al segon pis, l'espera la senyora Pauli, una velleta que encara porta els llavis pintats de carmí... Ben mirat, avui no és un dia qualsevol perquè la senyora Pauli ha tingut una gran idea: llançar avions de paper carregats de bones notícies des del seu balcó.

Una història plena de tendresa que fa un homenatge a la memòria i la felicitat, escrita pel novel·lista i periodista barceloní Juan Marsé guanyador de nombrosos premis entre ells el Planeta (1978) i el Cervantes (2008).

El millor títol per commemorar el Dia Internacional de la gastronomia sostenible és Bueno, limpio y justo de Carlo Petrini. 

L'autor, Carlo Petrini, va fundar el moviment Slow Food a Itàlia l’any 1987; actualment, el moviment Slow està present a més de 150 països. Un dels objectius de Slow Food és atorgar dignitat cultural a les temàtiques relacionades amb la cuina i l’alimentació; reivindicar els productes alimentaris i les modalitats de producció vinculats a un territori; així com elevar la cultura alimentària de la ciutadania i promoure la pràctica d’una qualitat de vida diferent, basada en el respecte al ritme i temps naturals.

El present títol Bueno, limpio y justo recull els principis del moviment Slow Food. L’autor hi reivindica la figura del gastrònom però lluny de la típica imatge de persona obsessionada amb el plaer culinari sinó com algú preocupat pel seu entorn, el medi ambient i les tradicions locals.  tot afavorint la biodiversitat a través d’una agricultura  justa i sostenible. Segons en Carlo Petrini, el menjar ha de ser un plaer però també un “acte agrícola”; seleccionar els aliments de bona qualitat, productes respectuosos amb el medi ambient i l’entorn local durant els processos de producció que reuneixin, com a mínim, els tres requisits del títol.  

A través de fragments autobiogràfics - des de la història dels pebrots de Costigliole d’Asti fins a la trobada de les cultures camperoles de Mèxic, Escandinàvia o Àfrica...-, amanits amb meditades reflexions, dades estadístiques i propostes concretes, l’autor ens permet conèixer com n’és d’extensa avui, la galàxia de disciplines i diferents "savoir faire" que giren al voltant del món dels aliments.

Adaptació gràfica de Las voces del laberinto de Ricard Ruiz Garzón. Un recorregut per cinc històries reals sobre l’esquizofrènia. Els relats transmeten el patiment, l’esperança, l’amor i la por dels protagonistes immersos en un laberint intern de veus incessants.

Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

En aquest assaig, el mediàtic investigador i divulgador científic J.M. Mulet ens parla d’un tema polèmic de forma amena i ben documentada: els transgènics. La seva tesi és clara: els organismes transgènics (OGM) obtinguts a través de la biotecnologia són innocus i poden ser beneficiosos per a la salut, contribueixen a la millora del medi ambient i a lluitar contra la fam al món gràcies a la seva eficiència.

Primer de tot, l’autor ens explica l’agricultura i com l’Home ha modificat tradicionalment les espècies animals i vegetals a través de la seva domesticació per al seu ús alimentari, mèdic o per altres necessitats. És a dir, tant artificials són els aliments OGM com els no OGM, la Humanitat sempre ha manipulat gens a través de la hibridació, la selecció o aprofitant les mutacions, i gràcies a això la civilització ha avançat i hem deixat l’Edat de Pedra enrera.

Per l’autor, els beneficiats dels OGM, en primera instància són els agricultors i distribuïdors, ja que les collites són més resistents i es millora en eficiència, però en segona instancia hi van els consumidors gràcies a l’augment de producció, l’augment de la seguretat alimentària i la millora de les propietats dels aliments.

Tot seguit, s’exposen els diferents perills atribuïts als OGM i la pertinent rèplica amb els beneficis reals ja obtinguts i els beneficis desitjables si no es posen través a la investigació.

Pel que fa al suposat perill per la salut, l’autor explica com no hi ha cap diferència entre un aliment OGM i un de no OGM. Bé, de fet deixa clar que la seguretat alimentària dels primers és molt més alta que no pas la dels productes ecològics, ja que aquests no passen tants controls sanitaris i  causen moltes més alertes alimentàries.

Pel que fa al respecte pel medi ambient i la biodiversitat, l’autor explica com tot conreu va en contra la biodiversitat i, la possibilitat que un gen resistent d’un conreu passi a una mala herba i faci una super-malesa hi és en els OGM i en els no OGM. Pel que fa als aspectes beneficiosos, cal esmentar la disminució d’ús d’insecticides i herbicides, l’efecte halo, ja que al no afavorir plagues aquestes disminueixen també pels conreus convencionals o ecològics de la zona i, fins i tot, els OGM directament creats per absorbir contaminants, per fer plàstics biodegradables,  per fomentar la bioremediació, etc.

L’autor també desmunta els suposats perjudicis socials que causen els OGM, ni s’obliga als agricultors a conrear transgènics per vendre’ls llavors, ni es creen patents sobre la “natura”. Al contrari, l’extensió de la postura contrària als OGM perjudica països necessitats com els de l’Àfrica i, de fet, la major part dels països americans en conreen, són punters (Argentina, Brasil) i a l’Àsia i l’Amèrica del Nord aprofiten aquesta “fòbia” europea per afavorir les seves exportacions i ampliar el seu avantatge tecnològic.

En definitiva i segons l’autor, els transgènics i l’ús de la biotecnologia en l’agricultura no comporta perills i si molts avantatges i beneficis. Per cert, hi ha algú que es queixi de les seves aplicacions en l’àmbit de la medicina?

Recomanació feta per Marc Martí Fuertes 

Blog de l’autor 

Transgénicos, ¿héroes o villanos? | José Miguel Mulet | TEDxUPValència

Llibres recomanats a la XBM:

Biotecnologia al menú : manual de supervivència en el debat transgènic

Cultivos transgénicos 

Convivint amb transgènics

Organismes oficials:

European Food Safety Authority 

Agencia Española de Consumo, Seguridad alimentaria y Nutrición 

Dashiel “Caballo Terco” torna a la reserva índia de Prairie Rose d’on va marxar fa quinze anys. Allà es retrobarà amb la seva mare, la seva ex i un munt de problemes. A mig camí entre el western contemporani i el gènere negre, assistim a una complexa història d’on serà difícil sortir amb la cabellera ben subjectada al cap.

Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

L’any 2112 els Estats Units respon a un atac terrorista a la Casa Blanca sense precedents. Una pluja de míssils i màquines de guerra gegants destrueixen Canadà. A partir d’aquest moment comença una guerra entre els dos països que durarà dècades. Amber, que es va quedar orfe en aquells bombardejos, forma part de l’últim grup de la resistència canadenca.

Acció en estat pur i crítica política de la mà d’un guionista estatunidenc, Brian K. Vaughan, i un il·lustrador canadenc, Steve Skroce.

Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

L’Elisabeth Jauzé passa les planes de The Americans, obra del reconegut fotògraf Robert Frank que retrata la vida dels Estats Units als anys 50 del segle passat. Aquesta actitud, aquella manera de vestir... fixada a les fotografies evoca pensaments, reflecteix actituds vitals però sobre tot porten a la memòria de l’Elisabeth els esdeveniments ocorreguts dos anys enrere quan ella complia 60 anys i per celebrar-ho organitzà el que ella anomena “la festa de la primavera” amb amics, coneguts i familiars.

Les fotografies són terreny abonat per a la melancolia. El títol també en fa referència. Aquesta Babilònia es refereix a les mateixes estrofes que la cançó Rivers of Babylon, que cantava ja fa uns anys Boney M, posant música al salm 137.

Narrat en una primera persona hipnòtica ens apropem als fets de la mà de l’Elisabeth; els seus pensaments flueixen per analogies, generalitzacions-concrecions i també per veritats que naveguen per sota del discurs explícit i que ha d’extreure el lector. Aquest és sens dubte un dels mèrits de la novel·la.

Yasmina Reza és una autora especialitzada en baralles, concretament en discussions que comencen per poca cosa, però aquesta poca cosa banal és va complicant gràcies a personatges amb la pell molt fina i a la interpretació subtil del sentit de les paraules. Si a la peça teatral Art i a la també peça teatral amb versió cinematogràfica Un Dios salvaje, la discussió acaba a mastegots, a Babilònia la cosa va més enllà, per no dir a majors; diguem-ne com més convingui de l’assassinat. 

I al mateix temps Yasmina Reza genera situacions còmiques que per força ens han de fer riure, es noten les taules que dona escriure textos teatrals i un mestratge del ritme de la comèdia.

Certament és una novel·la que té de tot.

Més informació:

• Yasmina Reza a les Biblioteques
• Yasmina Reza a la Viquipèdia
• Entrevista a la autora
• Descarrega't la novel·la a eBiblio: Català 

Recomanat per Rosa López. Bib. Aigüestoses. Sant Andreu de la Barca.

Aquesta pel·lícula localitzada a França és un magnífic exemple d’obra de suspens alhora que una corrosiva comèdia de costums.
Quan portem pocs minuts d’inici de la cinta, la imatge de la protagonista, relaxada  a la banyera després que l’hagi violat un intrús a casa seva, ens pertorba i també ens provoca. La Michelle no ho denúncia, no plora, no demostra por i es manté silenciosa, sempre segura de si mateixa seguint el seu propi instint de supervivència. Així, comencem a conèixer a una dona forta, independent, amb èxit professional, que manté econòmicament al seu fill i a la seva mare, però que no se sent víctima en cap moment. És un apassionant retrat femení en clau amoral.

Falta d'afectes , freda i distant amb els altres, capaç de prendre la venjança per les seves pròpies mans i, sobretot, de seguir els impulsos del desig, mantenint activa la seva sexualitat, la Isabel Huppert triomfa com a actriu en tot el film. Poques actrius assumirien un paper com aquest i més sabent que el purità Hollywood no va tirar endavant aquest projecte que retrata la hipocresia de la burgesia dels nostres dies  i les seves costums.
 
Un magistral treball d’intriga i humor negre del consagrat Paul Verhoeven que no deixa indiferent a la seva audiència.

Més informació:

• Paul Verhoeven a les Biblioteques
• Paul Verhoeven a la Viquipèdia
• Elle a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

• Elle en FilmAffinity

Recomanat per Sílvia Lanau. Bib. Valentí Almirall. El Papiol. 

Si t’ha agradat Mentira no pots de deixar passar  la  lectura de la segona part d’aquesta novel·la juvenil: Veritat, on l’Èric  vol deixar enrere el seu passat. 
L’Èric després de ser absolt del càrrec d’assassinat pel qual va ser acusat injustament als 14 anys surt del centre de reforma. Vol començar una nova vida plena d’il·lusió i esperança, allunyat de tot allò que el va portar fins aquí, fet que li ha robat uns anys de la seva  adolescència. 

A la sortida l’espera la seva xicota, la Xènia,   porta quatre calerons a la butxaca i tota la il·lusió del món.   Està disposat a canviar, però malauradament les coses no surten com ell espera i aviat toparà amb la hipocresia i el rebuig de la societat a la reinserció social. 

La lluita per una vida millor allunyat del barri serà el seu objectiu, però un llibre: El Petit príncep , un carnet de la biblioteca que troba en una caixa arraconada i el record d’una vella bibliotecària l’ajudaran a trobar un nou camí.  Un futur que començarà  amb molt de misteri, i vinculat amb la seva gran passió: la lectura.

Més informació:

• Care Santos a les Biblioteques
• Care Santos a la Viquipèdia
• Pàgina web de l'autora

Recomanat per Bib. Cervelló.

La crítica diu de Bel Olid que mira els conflictes de cara. La seva trajectòria narrativa, encara breu, es caracteritza per no defugir situacions compromeses, per escodrinyar amb eines literàries algunes xacres socials, la cara fosca del nostre primer món que s’oculta rere el políticament correcte.

Una terra solitària va ser la seva primera novel·la i va guanyar el premi Documenta 2010. La va acabar in extremis, quan faltava poc perquè vencés el termini de presentació. La va escriure d’una revolada, afirma, en uns quants dies sense dormir ni menjar, “com si algú li dictés”.

La història recorre tres temps en una alternança equilibrada. El present de la protagonista, Maria (primer temps), professora d’Avantguardes II, extraductora de manuals de rentadora, que travessa un moment de crisi, cosa que sembla induir-la a rememorar la seva biografia personal (segon temps) i a anar una mica més enrere per tal d’explorar a consciència les seves arrels familiars (tercer temps).

Una terra solitària és una història de dones. O diverses històries de dones que conflueixen, s’interpel·len, s’entrellacen, s’entrebanquen, s’esgarrapen, es temen, s’ajuden, es perdonen. S’enyoren. Es volen comprendre. S’estimen. Una història d’amors i desafectes. Una història sobre el camí que condueix a l’empoderament, a la valentia, a dir prou. I també al dir “en vull més i millor, d’això”. I a concloure: “Ningú és perfecte. Estimem-nos malgrat les falles”.

Maria és néta d’una emigrant malaguenya que ve a Catalunya empesa per la misèria. L’àvia María, de qui n’hereta el nom però sense l’accent a la “i”, viatja de Màlaga a València en tren amb un grapat de fills afamats. El trajecte de València a Barcelona el fan en vaixell, que surt més barat. I dos dels nens els entafora en una maleta gran per estalviar-se el passatge. Així eren les coses de la postguerra per a molta gent. A Mataró hi treballa i hi malviu el marit. Aquesta història és la que ressegueix Maria, la néta, la professora d’Avantguardes II de “trenta-i-molts” en crisi amorosa i existencial. I l’autora ens la narra des del present de l’àvia, suposo que per a atorgar més entitat a aquesta dona anònima, tan similar a tantes altres que arreu del món han de fer mans i mànigues per tirar endavant cases i famílies amb esforços de gegantes i un amor colossal a les entranyes.

Durant el repàs a la nissaga femenina de la protagonista coneixerem també la mare i les tietes. Els seus viacrucis particulars. I les seves alegries. La mare de Maria no sap estimar-la com cal i Maria sempre se’n ressent, del poc afecte que li professa.

Bel Olid no mitifica. Les dones que descriu són imperfectes. Els seus mons fan aigües per moltes bandes. Els cal xapa i pintura, potser una bona reforma integral. Però els fonaments són sòlids i la protagonista vol conèixer de què estan fets. La frase de Raimon, “Qui perd els orígens perd la identitat”, explícita i implícita, ressona al llarg d’aquest artefacte literari breu: 118 pàgines editades amb la solvència habitual d’Empúries.

El mar de fons. Una visió postmoderna de l’amor que no acaba de desfer-se de totes les malures del patriarcat, per molt que les protagonistes no siguin gaire heteros. De tota manera, ni punt de comparació, com encara l’amor Bel Olid, amb el tractament romàntic habitual. Un alleugeriment, llegir que, tot i que imperfectes, hi ha maneres més sanes d’estimar.

Una novel·la breu. Que incorpora banda sonora catalana. Que es llegeix a raig, tal com es diu que va ser escrita. Que destil·la bellesa i dolor. Que cura ferides fondes i diverses. Ànimes malaltes. Ànimes en procés de guariment. Ràbia i crits ofegats que per fi es poden deixar anar.

Bel Olid va néixer a Mataró el 1977. És traductora, escriptora, professora, col·labora en diversos mitjans i, des del 2015, presideix l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Recomanat per Bibarnabloc. Biblioteques de Barcelona.