La psicòloga Gloria Mark revela resultats sorprenents sobre com la tecnologia afecta a la nostra capacitat d'atenció, i ofereix un nou enfocament per a entendre com funciona el nostre cervell en el món digital. Passem una mitjana de tot just 47 segons amb l'atenció posada en una pantalla abans de desviar-la a una altra. Es necessiten 25 minuts perquè la nostra atenció torni a una tasca després d'una interrupció. Ens  interrompem a nosaltres mateixos més del que som interromputs per uns altres.
Explica aquests resultats sorprenents fruit de dècades de recerca sobre com la tecnologia afecta  la nostra atenció. Així mateix, corregeix sobre alguns mites, per exemple, que la multitasca perjudica en lloc d'ajudar a la productivitat, i que l'ús moderat de les xarxes socials i l'entreteniment en línia ajuden a amplificar la nostra atenció .Aprendrem què esgota els nostres recursos mentals i quins són els quatre tipus d'atenció que experimentem 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Què podem fer després d’una ruptura sentimental? Quins son els passos? Volem deixar de patir i tornar-nos a sentir vius i sense ressentiments. Aquest llibre t’ajudarà a: 
· Comprendre els motius de la teva tristesa
· Reconèixer els motius de la ruptura sentimental
· Conèixer de què està fet l'amor veritable
· Passar pàgina sense amargor ni ressentiments
· Desenvolupar la teva autoestima i confiança
· Recuperar la il·lusió pel present i tornar a la vida amb més força i alegria
No es tracta de buscar culpables, sinó de passar pàgina. 

*Recomanat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 
 

Muntanya és una revista d’excursionisme editada pel Centre Excursionista de Catalunya amb l’objectiu de defensar i promocionar el patrimoni natural i cultural català.

En aquesta publicació hi podem trobar articles sobre viatges, sobre l’alta muntanya i alpinisme, itineraris per fer excursions i senderisme, però també reportatges diversos sobre temes relacionats amb la natura, com poden ser l’educació ambiental, la protecció de la biodiversitat o l’activisme ambiental.

En el número 943, del desembre de 2023, podem llegir un article molt interessant: Els geoparcs mundials de la UNESCO. Una visió holística de la geodiversitat, escrit per Alfred Montserrat-Nebot.

L’autor, en només deu pàgines, explica què són els geoparcs, per què són importants i com repercuteixen de manera positiva en els territoris.

La UNESCO defineix els geoparcs com “​​àrees geogràfiques úniques i unificades on es gestionen llocs i paisatges d'importància geològica internacional, a través d'un concepte holístic de protecció, educació i desenvolupament sostenible.”

Montserrat-Nebot, en concret parla dels que hi ha a Catalunya: el Geoparc de la Catalunya Central i el Geoparc Orígens (Conca de Tremp-Montsec). Aquests geoparcs tenen un patrimoni geològic molt important, que els serveix per al seu desenvolupament socioeconòmic, com per exemple la muntanya de Montserrat, les construccions en pedra seca, la zona perifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici o les petjades dels últims dinosaures, que fan de finestres al passat de la Terra.

Els geoparcs mundials de la UNESCO no s’encarreguen només d’explicar i interpretar l’evolució geològica i natural d’un territori, també volen potenciar accions per mantenir lligams entre la cultura i les tradicions d’aquestes àrees geogràfiques que constitueixen cada geoparc en concret.

En aquest article també hi ha una entrevista  al Dr. Guy Martini, president d’UNESCO Global Geoparks Council, que diu coses tan interessants com: ”Els geoparcs de la UNESCO són àrees on la memòria de la Terra té vincles amb la memòria de les societat humanes que hi habiten”. Comenta que un geoparc mundial assoleix els seus objectius a través d’un enfocament triple: la conservació, l’educació i el geoturisme perquè estimulin l’activitat econòmica local i el desenvolupament sostenible.

Actualment, hi ha 195 geoparcs mundials de la UNESCO a 48 països, 15 dels quals són a l’Estat espanyol i 2 a Catalunya.

Per saber-ne més:

https://www.unesco.org/es/iggp/geoparks/about

https://geoparques.es/ca/

https://www.geoparc.cat/

https://www.geoparcorigens.cat/

Recomanació feta per la Biblioteca l'Escorxador de Sant Celoni

Els skateparks no són només llocs d'activitat esportiva. Per als joves en particular, compleixen diverses funcions socials més enllà de l'esport. David Andreu, amb l'ajuda i l'assessorament de Luka Melloni ( Vulcà Skateparks ) ha recopilat una selecció de skateparks internacionals amb un esperit especial, espais dissenyats i construïts per equips tècnics i esportistes en actiu. Aquest preciós volum repassa els treballs més importants dels millors dissenyadors dels últims anys, aquells que estan...

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

'Al Calaix', és un dels treballs inèdits inclosos dins la caixa integral de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries publicada l'1 de setembre.
Aquest àlbum està ple de cançons guardades en el record, com entre d'altres: una personal versió del 'Per Sant Joan' de Joan Manuel Serrat inclosa en la caixa "Serrat Encanta (Discmedi, 2014); 'Mare', inclosa en el disc "Himnes d'amor: a la Mare de Déu de la Cinta" (Tram, 2005); 'Som gent del Matarranya' del disc "Una roella al cor. Homenatge a Desideri Lombarte" o 'Ara estàs viu" del disc de La Marató 2010 de TV3. També inclou quatre cançons més enregistrades en un fals directe, del Document sonor inclòs en el llibre "Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries" de 1988.

*Recomanat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Quin impacte té la digitalització en nens i adolescents? Trobem adolescents menys empàtics, menys reflexius, amb un menor control dels impulsos, amb poca tolerància a la frustració, desensibilitzats davant la violència i el patiment aliè, però també més propensos a ser victimitzats i a exercir violència contra ells mateixos. Afecta  les habilitats socials, afectives i relacional i també al  seu neurodesenvolupament. 

Com podem frenar aquesta constant interferència en el creixement saludable dels nostres fills? Com impedir que les pantalles segueixin devorant-los? Som els adults, amb la nostra inacció, part del problema? Què es pot fer des dels diferents àmbits per regular l'ús dels dispositius digitals? Protegir el present dels infants i adolescents és la millor manera de garantir un futur millor per a tothom.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La Rita, de set anys, té problemes greus de comunicació a l’escola. S’ha inventat una bombolla que la protegeix dels que l’envolten i viu en el seu silenci. No parla amb ningú. En canvi, a casa, no calla.
L’Anna, la mare de la Rita, viu atrapada en una bombolla de culpabilitat. Atabalada per la feina, per la seva preocupació per la Rita i pel record de la filla que se li va morir a la panxa a mig embaràs, no aconsegueix escriure.
La història de David Vetter, un nen nord-americà que va viure dotze anys tancat en una bombolla de plàstic perquè el seu sistema immunitari no funcionava, els servirà a mare i filla per superar les seves pors i vulnerabilitats i sortir de les presons invisibles que s’han construït.

Premi Joanot Martorell 2023

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La Neus acaba de perdre la seva mare, ja gran, després de dos anys en què l’estat de salut li impedia sortir de casa. Ara, el pis familiar, on encara viu el pare desmemoriat, se li va fent estrany, perquè les cuidadores hi han trastocat l’ordre de les coses i la intimitat. Retirada a la casa familiar de la Serra, va escrivint aquesta memòria en la qual evoca el temps passat i la relació entre elles dues. Els moments lluminosos i també els difícils esdevenen ara una lliçó de vida. El relat de Neus Canyelles dibuixa la figura de Milady i conta una història personal que és alhora universal. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Després de la mort dels seus pares, la Louise ha de tornar a Charleston per tancar i vendre la casa dels pares. S’acumulen els records d’infantesa i el tràngol de la pèrdua de les dues persones que més l’han estimat. 
Però el que més l’atura, és haver d’enfrontar-se al seu germà, Mark, que mai ha sortit de Charleston i porta malament l’èxit de la Louise. Però, necessita la col·laboració del Mark per buidar la casa, els records i vendre-la. No obstant, la casa té altres plans...

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 
 

MANIAC és nom del primer ordinador construït als anys 40 i aplega les biografies de científics rellevants del segle XX que van crear les bases de la Intel·ligència Artificial.  

Arrenca amb la història novel·lada de Paul Ehrenfest, un dels físics teòrics més importants de principis del segle XX que van fer volar per l'aire la idea d'Einstein que la incertesa no tenia cabuda en la ciència i que en 1933 va matar a tirs al seu fill Vassily, abans de suïcidar-se. Després continua amb la biografia de John von Neumann, que a la dècada de 1930, va fer grans avenços en la matemàtica que es situen entre la física quàntica i la tecnologia informàtica moderna: Va treballar sobre el Projecte Manhattan que va produir les bombes atòmiques que van acabar amb Hiroshima i Nagasaki. L'última part del llibre salta a 2017, a AlphaZero, un programa informàtic basat en un LLM dissenyat per DeepMind que aprèn no processant dades humanes sinó aprenent de si mateix. I es posa a prova jugant al Go, enfrontant-se al campió mundial sud-coreà Lee Sedol. Sedol.  Aquest, de fet, va deixar de jugar professionalment en 2019 en constatar que la Intel·ligència Artificial no pot ser derrotada en aquest joc. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Tens ganes d’anar a Escòcia i no perdre’t res? Història, gastronomia, música, visitar una destil·leria, tastar whiskis, visitar abadies, caminar per senders, descobrir els seus personatges històrics, passar-s’ho bé al seus festivals de carrer, jugar al golf, observar orques i balenes, veure menhirs i i moltes altres experiències?
Doncs necessites una bona guia de viatges. Aquesta està actualitzada i redactada per autors locals que et recomanaran bons llocs i t’explicaran tots els detalls per poder preparar un  gran viatge ple d’experiències. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 
 

Prepara el teu viatge a Gran Canària amb aquesta guia que resumeix la informació més pràctica: mapes, itineraris, fotografies, museus i lloc d’interès. Porta un mapa desplegable per orientar-se. Adequat per totes les butxaques; tant si tens un pressupost limitat o més diners. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 
 

A través de set narracions novel·lades i situades entre el 1792 i el 1858, l'autora reconstrueix les experiències de les primeres dones excursionistes d'alta muntanya al Pirineu. Mitjançant una visió intimista i personal, i amb gran sensibilitat i experiència muntanyenca, Marta Iturralde relata amb brillantor excursions i ascensions de set pioneres als Pirineus centrals, entre el Pico Entre los Puertos i l'Aneto. Les vivències narrades sobre aquestes dones són d'allò més intenses i èpiques, ja que es van atrevir a descobrir indrets que llavors havien estat molt poc explorats. 

Recomanat per Marc Vilallonga Grau. Bib. Districte 5. Terrassa.

Al 2024 es celebra el centenari de la mort del compositor italià Giacomo Puccini i, us volem recomanar una sèrie d’articles que s’aniran publicant al llarg del 2024 a la revista "ÓPERA ACTUAL" per commemorar aquesta efemèride.

La primera publicació es pot trobar al número 273 (enero-febrero 2024) escrita per Verónica Maynés i Pablo Menéndez-Haddad (pàgs. 38-41). En aquest article els autors fan una primera aproximació a la figura de Giacomo Puccini per entendre part de la seves composicions musicals vinculant-les amb altres obres en les que es va inspirar i moviments culturals que també el van influenciar. 

El segon article sobre Giacomo Puccini es publicarà al número 274 (marzo-abril 2024).

Aterratge és el retorn a la novel·la de l'Eva Piquer, periodista cultural i escriptora, després de vint anys dedicada a l'escriptura d'altres gèneres. També és la narració de la tornada a la vida havent superat la pandèmia i, sobretot, una tragèdia familiar que anomena "Tot allò".  A partir de l'anècdota d'un aterratge forçós que va esdevenir el 1973 en una platja d'Islàndia, trena un relat amb les històries d'un viatge en part personal i en part professional per visitar les restes de l'avió, la d'una entrevista al pilot que va salvar el passatge amb la seva perícia i algunes pinzellades pudoroses a "Tot allò" i les seves conseqüències. Malgrat que ha patit la malaltia i la mort d'algú molt estimat, tria seguir endavant i viure després d'estavellar-se sobtadament de manera simbòlica.

Més informació:

• Eva Piquer a les Biblioteques
• Eva Piquer a la Viquipèdia
• Fitxa

Recomanat per Bibliobús La Mola.

L’escriptor Paul Auster (Nova Jersey, 1947 -  ) sorprèn el públic amb un assaig sobre el culte a les armes de foc entre els nord-americans. Un País banyat en sang (2023) exposa les raons d’aquesta afecció a les armes i el contrasentit d’adherir-s’hi sense enfrontar-se al mal que fan. Per fer més completa l’anàlisi de l’assumpte, l’autor comparteix amb els lectors la seva experiència personal relativa a les armes, així com l’entorn social i cultural que les acompanya.
Quan Paul Auster encara no havia nascut, la seva padrina paterna va matar el marit. El pare de l’autor i el germà gran del pare ho varen presenciar. Fou la fi tràgica d’una relació plena de despropòsits, però la família continuà unida, car la padrina esquivà la presó perquè els tribunals la van declarar mentalment trastocada. El jove Auster va créixer dins un mur de silenci i, fins ben entrada l’edat madura, no en va saber res, de tot plegat. Pel camí, va adquirir aviat destresa en l’ús de les armes a nivell de tir esportiu, per bé que ningú del seu entorn familiar ni social l’encoratjà a tenir-ne o practicar amb constància aquesta habilitat. Aviat va ser conscient que, en un altre context familiar, social o fins i tot geogràfic, hauria estat del tot natural que fos propietari d’armes de foc. També s’adonà que moltes disputes i baralles intranscendents acabaven a trets i, després d’uns pocs viatges pel món, no tenia dubtes sobre el caràcter violent de la societat nord-americana.

Val a dir que, de fora estant, costa de valorar si les dades estadístiques aportades per Auster són verídiques. Sembla acceptat que els Estats Units de Nord-Amèrica conformen l’únic lloc del món on hi ha més armes de foc en mans de particulars que habitants sobre el territori. Hom pot discutir si és cert o no que cada any morin tants nord-americans per arma de foc com per accident de circulació, o si els morts anuals per la primera causa s’atansen a la xifra de soldats nord-americans morts a la Guerra de Vietnam. Ara bé, és indiscutible que s’ha intervingut eficaçment per limitar les morts a la carretera i, en canvi, no s’han implantat mesures adients per limitar la mortalitat a causa de les armes. Els efectes d’aplicar a la possessió d’armes unes millores semblants a les assegurances a tercers, la normativa i els permisos de circulació, fóren immediats i del tot benèfics. Una necessitat vital (conduir per raons laborals, familiars o personals indefugibles) s’ha regulat i, per contrapunt, no es regula una pretès dret aparentment superflu (posseir armes). Segons Auster, a mesura que es redueix el nombre de nord-americans propietaris d’armes de foc, una minoria activa cada vegada en té més, s’hi arrapa per una qüestió de llibertat fonamental i, a desgrat de totes les tragèdies, rebutja que es faci res per limitar-ne la possessió. L’autor constata que, si cinquanta anys enrere, l’accés a les armes depenia de l’entorn social i la tradició familiar, avui la visió de la propietat de les armes com un dret és un assumpte ideològic que divideix la població en fronts polítics oposats.

La tesi essencial del llibre passa per entendre aquesta controvèrsia com una conseqüència de la història d’Amèrica del Nord. Sense una acceptació serena d’aquesta història, no s’entendrà el problema ni es gestionarà de manera adient.

Per 180 anys abans de la independència, els homes blancs de les colònies britàniques d’Amèrica del Nord van haver de servir, pagant-se ells mateixos l’armament, a les milícies colonials. Les milícies lluitaven contra els indis per desposseir-los de la terra que els era pròpia i, alhora, donaven suport a l’exèrcit professional quan calia combatre contra d’altres potències europees que també tenien colònies al continent. A més a més, els homes blancs tenien el deure de participar a les patrulles d’esclaus per perseguir els esclaus fugitius. Per aquest camí, la possessió d’armes i el seu ús per imposar amb violència el nou ordre supremacista blanc d’Amèrica del Nord arribaren amb vigència plena a la Guerra Revolucionària i, més enllà, fins a la Guerra de Secessió. La independència de les tretze colònies va donar l’oportunitat de superar aquest doble estigma, però per mantenir els estats esclavistes dins la nova unió d’estats, es preservà l’esclavitud, igual que per no qüestionar el supremacisme blanc ni l’espoli contra els nadius americans, perdurà la usurpació de terres. Així, els Estats Units de Nord-Amèrica esdevingueren una democràcia ètnica.
Quina regulació es va fer sobre la possessió d’armes de foc després del a independència? En aquest punt manifesto la meva ignorància i he de seguir el relat de l’autor. Malgrat la situació de fet quant a la possessió universal d’armes, Auster sosté que la jurisprudència de la nova república mai no va establir un dret universal de posseir, portar i usar armes en defensa de la vida, la família, la propietat i l’honor, sinó el dret de portar armes per allistar-se a les milícies dels estats, atès que els pares fundadors veien l’existència d’un exèrcit professional com un perillós instrument al servei de la tirania. Els soldats i els oficials de l’exèrcit de la Unió havien de reclutar-se entre el personal de les milícies dels estats. Quan al llarg del segle XIX es consolidà l’existència d’un exèrcit federal permanent, paral·lelament es limità amb eficàcia l’exhibició pública de les armes i el segle acabà, en aparença, amb l’acceptació de controls sobre la possessió i l’ús de les armes en mans de particulars.

Tot i això, és una veritat evident que els controls d’armes no han funcionat i, progressivament, s’ha establert en la societat nord-americana la divisió ideològica entre els partidaris i els detractors del presumpte dret fonamental d’accés a la propietat de les armes. Auster puntualitza que l’any 2008, el Tribunal Suprem dels Estats Units de Nord-Amèrica va canviar la jurisprudència en establir que la possessió d’armes de foc en mans dels particulars era un dret constitucional, per bé que amb restriccions precises sobre llocs i circumstàncies que impedien de portar-les, exhibir-les i usar-les. A més a més, recorda Auster, imposà als estats el deure d’implantar mesures de control per impedir que els delinqüents i les persones poc assenyades en tinguessin.

L’assassinat d’una persona ja és un delicte molt greu. Què més no es dirà dels assassinats múltiples, comesos per persones que els planifiquen en el decurs dels anys i compren legalment les armes que empraran? La solitud no desitjada o unes condicions laborals sense perspectives, congrien al llarg dels anys el ressentiment i l’odi contra els altres. L’assassinat d’una pluralitat de persones i el suïcidi posterior garanteixen la fama i la venjança per tot el que el criminal trastocat creu que li ha tocat de sofrir. Davant aquesta loteria macabra que pot afectar qualsevol, la por fa anar per vies equivocades. Si les bones persones s’han d’armar per por de les males persones, serà inevitable que, per probabilitat estadística, quan una bona persona sofreixi un destret o li falti un bull, recorri a les armes. Auster pregunta amb murrieria si la por és un argument suficient per matar una altra persona, com sovint diuen que fan els policies blancs després de matar una persona negra.

Passats 15 anys des de la sentència, aquests controls no s’han establert. Auster s’emmiralla en la prohibició de la venda d’alcohol als anys 20 i 30 del segle XX. Mentre les persones partidàries de l’accés lliure a les armes no canviïn d’opinió, si es prohibissin les armes en mans de particulars, encara n’hi hauria més. Per descomptat, no ho acceptarien els propietaris ni, encara pitjor, els fabricants. El control d’armes només serà eficaç quan els partidaris de prohibir-les i els partidaris de tenir-les acceptin que s’hi pugui accedir amb uns controls segurs. Auster es pregunta per què avui, a desgrat de la violència creixent causada per les armes, els partidaris de la llibertat de posseir-ne ho veuen com un dret constitucional i un senyal de llibertat personal irrenunciable. Hom pot acceptar que la seva possessió sigui un dret (ara ja ho diu la jurisprudència federal), però negar-se a limitar-ne l’accés també? Per què han degenerat les coses fins a l’extrem de delimitar camps ideològics tan hostils? Per què ara els conservadors volen armes per a tothom sense control i els liberals les volen restringir? Per què els partidaris d’una democràcia participativa les volen amagades i els defensors d’una democràcia autoritària les exhibeixen amb orgull? Per què les armes marquen la prova del cotó entre demòcrates i republicans?
Per anar a l’arrel d’aquesta divisió ideològica, Auster recorre a la conflictivitat associada a la reivindicació dels drets polítics i socials (civils, en la terminologia nord-americana) de la minoria negra. Els líders més radicals de la minoria negra varen argumentar que calia protegir-se amb una milícia popular de la brutalitat policial i els atacs dels racistes blancs més intransigents. El pretès dret de portar armes per protegir la vida, fins aleshores reservat als blancs, va ser reclamat pels negres. A la segona meitat dels anys 60 del segle XX, quan ja era evident que el vot no havia permès a la població negra d’accedir en igualtat de condicions a l’habitatge, la sanitat ni l’educació, esclataren motins de revolta racial que destruïren moltes propietats i, s’ha de remarcar, moltes vides innocents. Per prevenir aquests incidents en el futur, el Congrés dels Estats Units de Nord-Amèrica va legislar l’any 1968 per prohibir l’exhibició pública de les armes i establir un control raonablement rigorós sobre la seva tinença. La reacció dels propietaris i els fabricants va impedir que la nova legislació fos efectiva i la NRA (National Rifle Association) es regirà com un mitjó. Una entitat dedicada quasi en exclusiva  a oferir serveis als caçadors i els tiradors esportius esdevingué de cop el que és avui: un moviment blanc, conservador i rural que promou el dret de portar armes per defensar-se dels delinqüents, presumptament emparat per la 2a esmena de la Constitució dels Estats Units de Nord-Amèrica, d’acord amb una interpretació que el Tribunal Suprem no confirmà fins l’any 2008, amb unes restriccions encara pendents d’aplicar que la RNA no accepta ni acceptarà. La ironia rau en què els conservadors blancs han manllevat la doctrina sobre les armes que sostenien els radicals negres del segle passat.

Aquesta divisió ideològica que Auster citava abans d’explicar la causa de l’adhesió dels conservadors blancs al culte a les armes s’estén a diferències de concepte sobre l’essència d’un govern democràtic. Els partidaris del dret de portar armes sense límits d’accés, sostenen que els individus són responsables de defensar-se ells mateixos i han de tenir llibertat absoluta per fer-ho. Els qui volen limitar l’accés a les armes accepten la llibertat que la democràcia concedeix al poble, però també el deure d’ajudar i protegir els qui no poden o no saben defensar-se sols. Cadascun dels dos sectors entén que el contrari traeix els valors fundacionals de la Unió, la qual cosa deriva en una creixent intolerància mútua. L’autor adjudica una major responsabilitat del conflicte als defensors de l’accés sense límits a les armes, perquè segons ell, es desentenen dels dos pecats originals de la Unió que fabricaren el mite del dret universal de portar armes: l’espoli de la població nadiua i la xacra de l’esclavitud.
Dit això, Auster no nega la realitat: la minoria que s’oposa al control d’armes és poderosa i influent, boicota i atura qualsevol pas en la direcció de limitar l’accés de les persones pertorbades i antisocials a les armes, la qual cosa permet que la violència continuï i, per por, la població acumuli cada cop més armes. Dissortadament, el control d’armes arribarà quan el vulguin els qui avui no el desitgen i, en conseqüència, hi ha mala peça al teler.

Amb la visió que dóna una formació universitària d’historiador, valoro que Auster té molt bones raons per sostenir les seves tesis sobre la connexió entre el suport a l’accés lliure a les armes i els pecats fundacionals de la Unió. Els estats on la colonització europea i blanca fou més tardana i traumàtica, presenten un suport molt elevat a una tinença d’armes entesa com un senyal irrenunciable de llibertat personal. On la memòria de la usurpació de la terra contra els indis és ben viva, la gent sap que s’ha defensar ella mateixa, perquè la cavalleria no sempre arriba a temps. Als estats que avalaren la continuïtat de l’esclavatge després de la independència i establiren legislacions discriminatòries contra els negres després de la Guerra de Secessió, la possessió d’armes ha esdevingut el darrer reducte de respectabilitat per a la bona gent blanca contra la púrria negra. Aquests prejudicis dels conservadors blancs sudistes s’han exportat als estats que han acollit molts emigrants de raça negra. En canvi, els estats en els quals la població nadiua va ser exterminada fa segles i la minoria negra és poc nombrosa o està ben integrada, l’opinió majoritària va a favor d’establir un control eficaç sobre la tinença d’armes.

La recomanació haurà estat bona si aquest llibre us ajuda a pensar sense prejudicis. El podeu llegir traduït al català per l’igualadí Albert Nolla i publicat per Edicions 62 (Un País banyat en sang, 2023). El caràcter polèmic dels assumptes descrits al llibre sembla que ha afavorit una publicació quasi simultània de l’edició original i les traduccions. El text de Paul Auster es completa amb les fotografies preses per Spencer Ostrander als escenaris de diversos assassinats múltiples comesos per delinqüents ressentits i trastocats. Les il·lustracions esdevenen testimonis muts de l’horror, talment les ferides de Cèsar descrites per William Shakespeare al discurs fúnebre de Marc Antoni: “show you sweet Caesar’s wounds, poor, poor dumb mouths, and bid them speak for me”.

Més informació:

• Paul Auster a les Biblioteques
• Paul Auster a la Viquipèdia
• Fitxa
• “Paul Auster”. Biografías i vidas : la enciclopedia biográfica en línea
• Younge, Gary. “Bloodbath Nation by Paul Auster : review US gun violence under the microscope”. The Guardian. "Book of the day : history books" 

Recomanat per Bib. Josep Mateu i Miró. Castellbisbal. 

Kabus ens transporta als fiors noruecs de la mà d'una de les protagonistes de l'obra, Lisa, que va en busca del passat de la seva mare. La història personal de la Lisa està enllaçada amb la història de la Mari, una noia noruega que viu en una granja, i el Joachim, un veterinari de l'exèrcit alemany, durant l'ocupació alemanya de la segona guerra mundial. La novel·la ens apropa als diversos sentiments dels protagonistes : del rebuig inicial vers els ocupants nazis, al descobriment de l'amor, la incomprensió familiar de la relació i finalment el perdó. La novel·la també fa una descripció acurada de l'embriagador i salvatge paisatge escandinau, com a teló de fons de la història.

Més informació:

• Christine Kabus a les Biblioteques

Recomanat per Àngels Ventayol Bosch. Bib. Àngel Guimerà. Matadepera.

Constel·lacions és una novel·la construïda a través de les veus dels seus protagonistes, unides per l’afició a les estrelles de l’avi Cinto, que celebra el centenari del seu naixement, que havia intentat transmetre als seus fills, nets i finalment, al besnét, Nil, tot i que amb un èxit relatiu. Així, de la veu de l’avi Cinto descobrim els horrors que va viure durant de la Guerra del 36, però també el valor de l’amistat i el seu record, sempre present a través de la tendra mirada a l’univers i a les constel·lacions; del seu fill Quim, l’empresari català amenaçat per ETA, el coratge i la força per reconstruir una vida amb normalitat; dels nets, Ramon i Laura, les dificultats quotidianes per assolir els anhels desitjats, des de l’amor impossible a la reafirmació com a dona independent; del besnét, Nil, la innocència de la primera edat; i, finalment, d’Irma, casada amb Quim, l’empenta de la dona forta, sempre present en les novel·les de l’autora, qui des del silenci és capaç d’entendre tots els que l’envolten i lluitar com ningú pel seu benestar. Tot plegat, el resultat final és una novel·la plena de sensibilitat tant pel tractament dels personatges com pels temes que aborda, un graó més en la maduresa narrativa de Blanca Busquets.

Més informació:

• Blanca Busquets a les Biblioteques
• Blanca Busquets a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Antonello Palmiero. Bib. Pere Calders. Viladecavalls.

Un llibre que celebra les ments diverses i aposta pels pensadors visuals.
Temple Grandin, la científica i divulgadora que va canviar per sempre la nostra comprensió de l'autisme, ens ajuda a prendre consciència de les diferents maneres  en què els nostres cervells estan programats. Tens un gran sentit de l'orientació? T'encanten els trencaclosques? Ets tot un manetes? Probablement ets un pensador visual.
Amb la seva brillant capacitat de divulgació científica, Grandin es recolza en les últimes recerques i ens endinsa en el món del pensament visual. Així, descobrirem que els pensadors visuals constitueixen un percentatge de la població molt major del que es creia, des dels visualitzadors d'objectes fotorrealistes, amb la seva intuïtiva habilitat per al disseny i la resolució de problemes, fins als pensadors «visuals espacials», abstractes i amb inclinacions matemàtiques. Malgrat els seus grans talents, un món cada vegada més orientat al verbal tendeix a marginar als pensadors visuals: en lloc de continuar desaprofitant els seus singulars dots, Grandin proposa noves maneres d'educar, conviure i treballar amb aquestes persones. I és que, en un món altament competitiu, necessitem totes les ments son necessàries.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 
 

Un llibre essencial ple de valuosa informació. Una guia indispensable per a entendre i abraçar aquesta etapa transcendental en les nostres vides. Amb el seu característic enfocament bio-psicosocial i humanista, la Dra. Al Adib Mendiri desmitifica la menopausa i t'empodera per a prendre decisions conscients i informades respecte a la teva salut i benestar. Al llarg d'aquestes pàgines, aprendràs a escoltar i comprendre el teu cos, a redescobrir-te i cuidar-te, i a enfrontar aquest cicle vital amb entusiasme i serenitat. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals