Perfecte exemple de cinema comercial amb qualitat. 

Aquesta producció de Columbia Pictures és, pels bons amants de la ciència-ficció cinematogràfica, un somni fet realitat. Lluny de les produccions en sèrie (en general poc reeixides), que predominaren en el gènere a Hollywood fins ben entrats els anys setanta, Encuentros en la tercera fase (Close encounters of the third kind, Steven Spielberg, 1977) va sorprendre pel seu rigor i ambició. Es tracta de la segona col·laboració entre el llavors jove cineasta i el músic John Williams després de Tiburón (Jaws, 1974). El film va obtenir cinc nominacions als premis Oscar i va guanyar a les categories de millor fotografia (per Vilmos Zsigmond) i millors efectes visuals. Les interpretacions del seu repartiment coral són, en línies generals, ben correctes. Destaca l’agradable, per poc habitual, presència del director de cinema francès François Truffaut, amic personal del realitzador estatunidenc i gran amant del gènere.

Els veritables protagonistes d’aquesta crònica del contacte entre l’espècie humana i una civilització vinguda de l’espai exterior, però, són la imaginació de Spielberg i l’escala musical sol-la-fa-fa-do, clau per fer possible la comunicació entre uns i altres. Tot, al servei d’un guió fen filat i una posada en escena precisa, amb un ritme que afavoreix la plena immersió de l’espectador en la història.

L’argument fa honor al títol i s’inicia amb l’aparició en llocs insòlits d’objectes desapareguts anteriorment. Alhora hi ha manifestacions lluminoses arreu, sempre acompanyades d’una melodia senzilla però intrigant. Un nen és abduït davant la seva mare i un tècnic electricista s’obsessiona amb el so, les llums i la imatge d’una muntanya. Tots dos aniran cap allà després d’adonar-se que es tracta del Turó de Diable. No els resultarà fàcil arribar, ja que hauran d’eludir l’exèrcit desplegat en el territori. Un cop allà, es trobaran amb altres persones i aconseguiran l’objectiu que els obsessiona.

Magnífica fotografia, música perfectament coordinada amb l’acció, guió amb alguna incongruència dirigit clarament a satisfer al gran públic i direcció excel·lents. Tot es va acabar coronant amb una recaptació de prop de 400 milions de dòlars, que va fer rendible amb escreix la inversió inicial de prop de 20 milions. En resum, un perfecte exemple del cinema comercial amb qualitat i sense excessives pretensions que va consagrar Spielberg com un dels directors clau de finals del anys setanta i dècades posteriors.

Crítica elaborada per Josep Malo de la Biblioteca Dos Rius (Torelló) en el marc del projecte Escriure de cinema

En el primer volum de la sèrie El club dels amics veurem com es coneixen tres personatges dispars. L’ós Tulipa que recull provisions per hivernar, la serp Crocus que es veu forçada a deixar l’aiguamoll per conèixer nous amics i explorar el món, i l’ocell Violeta que no migra perquè en els viatges llargs se li adormen les ales. Entre ells naixerà una bonica amistat, viuran aventures en el bosc on viuen i crearan un club d’amics per celebrar la seva unió.  

És un còmic infantil ideal per a primers lectors amb trames i diàlegs senzills dotats d’amabilitat i tendresa. Organitzat en cinc capítols curts i amb una gamma cromàtica suau i lluminosa, el converteixen en una proposta visual deliciosa.

Premi Millor Còmic Infantil del Festival d’Angoulême 2021.

Recomanat per Mireia Martínez Bailón. Biblioteca Ernest Lluch i Martín. Vilassar de Mar.

La poderosa història que ha inspirat la darrera pel·lícula del guardonat cineasta Agustí Villaronga
La Lola és una àvia moderna i caòtica que viu amb els seus nets, després de la mort de la seva filla i mare dels nens. L’àvia ha entrat en una fase avançada d'Alzheimer i els nens la cuidaran amb molt d’enginy i fantasia per ocultar la malaltia. Hauran de superar molts obstacles, com les competicions d’atletisme que participen els nens. 
Una història fantàstica de nens que s’han de fer grans aplicant la lògica i creativitat infantil . 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Els animals es reuneixen per triar rei. Sembla que serà triat el lleó, tot i els esforços de la guineu Renard per aconseguir el poder: intrigues, engany, mentides, l’astúcia i la seva habilitat per convèncer. 
La història no parla d’animals, sinó que és una sàtira sobre el comportament de les persones en la lluita pel poder, on preval l’enveja, l’ambició i la crueltat.
Ramon Llull la va escriure entre els anys 1287 i 1289 i és una fabulosa història del tot vigent que ara veu la llum en forma de còmic.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

La peor banda del mundo no és una banda qualsevol. És una meravella que probablement dorm silenciada entre els nostres prestatges i que tan sols una petita i privilegiada minoria ha tingut la sort de conèixer. No és un super vendes, però sí un super classe. Astiberri va reeditar, en un format immillorable i merescut el 2013, aquesta joia del humor relaxat i el surrealisme dissimulat, que originalment fou publicada per Ediciones Devir (Barcelona) el 2004 en sis magnífics volums de color sèpia.

La banda assaja ad eternum els acords apassionats dels millors temes de jazz amb les seves improvisacions efímeres als soterranis d’una sastreria, amb l’esperança d’arribar a fer algun dia alguna actuació que mai arriba. Mentre els seus integrants d’aspecte carpetovetònic: Sebastián Zorn (saxo tenor), Idalio Alzheimer (piano), Ignacio Kagel (contrabaix) i Anatole Kopek (bateria), ens aniran explicant tot un grapat d’històries meravelloses i tristes alhora.

La majoria d’inspiració clarament borgiana. Fins i tot serà el mateix Borges qui apareixerà per explicar-nos-en algunes, amb aquesta desídia quotidiana tant present. No es meravellós?

Jose Carlos Fernández, un dels pocs autors portuguesos que han aconseguit fer-se un nom dins el mon del còmic, demostra una elegància i un estil clarament definitoris i del tot reconeixibles, i ho fa amb una brillantor sense pal·liatius.

Un còmic ancorat en un altre espai i temps que sorprendrà tant per la seva vàlua literària com per l'originalitat de la proposta. Poseu la música de fons que vulgueu, esteu avisats.

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà

Aquest llibre és per a les persones que decideixen establir un compromís personal a favor de la pròpia salut. Està escrit per reflexionar sobre els hàbits que tenim i les seves conseqüències. També per guanyar consciència sobre els canvis que cadascú pot fer per viure d'una forma més saludable.

Ens diu que són 66 dies els que calen per arrelar un nou hàbit i que és imprescindible gaudir durant el procés abans no arribin els resultats. Per establir un compromís amb el canvi cal que respondre'ns el per a què el volem i buscar aliats que sàpiguen què et proposes fer, que t'encoratgin en moments de debilitat. El cert és que el pas a pas i l'entrenament de la disciplina són altres aspectes considerats bàsics.

Per l'autor la salut engloba bàsicament quatre àmbits ("los cuatro fantásticos"): activitat física, nutrició, benestar mental i bellesa i creixement personal. Abans de desenvolupar-los destaca la importància del wellness entès com una implicació activa a favor del benestar físic i emocional. I desenvolupa el fitness, més enfocat al cos: la resistència, la força, la flexibilitat i la composició corporal. En cada àmbit bàsic de la salut proposa reptes i exemples viables per poder posar en pràctica. Hi ha munts de petits i senzills canvis que, amb constància, són realment transformadors: utilitzar sempre les escales en comptes de l'ascensor, cuinar esmorzars saludables, millorar la qualitat del dormir amb activitats relaxants l'estona prèvia a anar al llit, i moltes altres propostes.

Som davant d'una lectura ideal per construir una quotidianitat plena de salut i benestar global.

Daniel Sánchez és llicenciat en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport, coach de salut i benestar, escriptor i entrenador personal. Ha publicat Hitt i és fundador d'EntrenarSalud.es, un portal web a través del qual acompanya a moltes persones a millorar la seva salut des d'un punt de vista holístic.

A les Biblioteques trobaràs:

• Entrenament.
• Hàbits alimentaris.

Més informació:

• Instagram de Daniel Sánchez.
• Youtube de Daniel Sánchez.

Recomanat per la Biblioteca Les Voltes de Sant Vicenç dels Horts.

Una bonica i divertida proposta de l’Oriol  Garcia Molsosa amb il·lustracions de la Mercè Galí, que ens convida a escoltar cinc peces musicals amb històries amagades i sorprenents!

 A les sales infantils de les biblioteques podem trobar un llibre de contes molt divertit que ens presenta cinc històries musicals verídiques sobre cinc peces musicals de grans compositors com  Purcell, Verdi, Bach, Scarlatti  o Goodman.

Contes basats en peces musicals  reals que tenen una història amagada a vegades ben certa i a vegades amb mentides afegides. Hi trobarem “veritats com temples” i “mentides podrides”, com la història sobre la Fantasia sobre una nota de Purcell, en aquesta peça,  Purcell, fa que  un dels instruments toqui sempre una única nota i sostinguda en el temps durant tota la peça. Va ser la solució de Purcell davant l’encàrrec del rei de voler tocar la viola de gamba en un concert? No ho desvelaré, ho haureu de descobrir vosaltres mateixos!

Tenia Scarlatti una gata anomenada Pulcinella que tot passejant-se pel teclat del clave va compondre l’inici d’una peça que porta per títol Veritats i mentides d’històries sorprenents basades en peces musicals reals que segur que voldrem escoltar per comprovar-ne  l’originalitat

Un llibre de contes adreçats als nens i nenes però que als adults ens ofereix anècdotes reals de grans compositors de la història de la música occidental. És aquesta una fórmula perfecta per apropar els més petits en el món de la música clàssica a través de contes, acompanyats de música.

Recomanat per Anna Artigas de la Bib. Salvador Vives Casajuana de Sant Vicenç de Castellet

Considerada una de les obres més intel·ligibles del gran referent en literatura surrealista i postmoderna, Haruki Murakami (Kioto, Japó 1949), esdevé la tretzena novel·la i una de les més obscures i introspectives de l’escriptor nipó. Lleugerament allunyada de l’il·lusionisme d’altres grans títols de Murakami com ara Tokio Blues (Norwegian Wood), manté el seu característic toc oníric i evanescent, que conclou en un desdibuixament de la realitat i amb l’encreuament  de personatges aparentment aliens l’un de l’altre en un entorn que fluctua entre “el son i la vigília” i que es troba plena de referents artístics tal com l’autor ens té acostumats.

Tsukuru Tazaki, un enginyer de trenta sis anys que viu a Tokio i treballa dissenyant estacions ferroviàries, veurà com  la seva vida tranquil·la i solitària experimentarà un gir detonant quan coneix la Sara, una dona de la qual s’enamora i que li farà revifar qüestions que en Tsukuru creia superades, com un episodi traumàtic viscut durant la seva etapa universitària i del que mai va obtenir cap resposta. Els seus millors amics, els quals, tots tenien cognoms relacionats directament amb diferents colors menys el propi Tsukuru, decideixen trencar la seva relació amb el nostre protagonista sense aparentment cap explicació.
Arran d’aquest funest episodi, el Tsukuru comença a fantasiejar amb l’idea del suïcidi, fins que setze anys després i per tal de conservar la seva relació amb la Sara i refer-se de ferides passades, es proposa esbrinar el que va succeir temps enrere endinsant-se en un viatge d’introspecció on haurà de d’afrontar els seus sentiments més profunds.

Una meravellosa manera d’endinsar-se a “l’univers Murakami” ple de melancolia i passatges tan pertorbadors com màgics, amb una narrativa explosiva i una impecable manera de plasmar i capgirar el concepte d’amistat, de l’amor i la pròpia existència humana.

“En este mundo existen colores buenos, deseables, y colores que transmiten malas vibraciones. Colores alegres y colores tristes. Hay personas con un halo intenso y otras con un halo difuso.”
Haruki Murakami.

Més informació:

• Haruki Murakami a les Biblioteques
• Haruki Murakami a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Raquel Martos. Bib. Sant Roc. Badalona. 

Jesús Cañadas és en l’actualitat un dels noms propis de la literatura fantàstica a l’estat espanyol, amb títols com Pronto serà de noche, Las tres muertes de Fermín Salvochea i la recent Dientes rojos, mereixedora del guardó a la millor obra original en castellà en la darrera edició del Festival 42, certamen celebrat a Barcelona que en molt poc temps ha aconseguit fer-se amb un lloc destacat en el circuit internacional de festivals relacionats amb els gèneres fantàstics.
  
Una adolescent berlinesa ha desaparegut de l’internat on resideix deixant un bassal de sang i una dent arrancada. Un agent novell i un veterà policia, brutal i racista, s’encarreguen del cas. A mesura que la investigació avança descobriran la implicació en el crim de forces sinistres, responsables al llarg del temps de la mort de desenes, o potser centenars de nenes i dones.
 
Obscura Editorial fa honor al seu nom portant-nos aquest thriller negre com el fons d’un pou, que es combina amb elements fantàstics i de terror. L’autor encerta en crear una atmosfera malsana en un Berlin sòrdid i malastruc que es converteix en un personatge més. Les relacions humanes entre els personatges, viciades i brutals, i una trama recargolada i perversa en fan la resta. Com a rerefons, la lacra que representa per la societat la violència contra les dones.

Més informació:

• Jesús Cañadas a les Biblioteques
• Jesús Cañadas a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Francesc Pujol. Bib. Can Casacuberta. Badalona.

Una dona desapareix misteriosament a l’aparcament de l’hipermercat d’un poble de muntanya on tretze anys enrere va morir una adolescent en una partida de caça. L’estrany succés suposa un daltabaix en la vida del seu fill, en Ricard, Ricky pels amics, un jove gai que tracta de trobar l’encaix amb el món que l’envolta. Mentre el cas avança, coneixerem millor la quotidianitat del noi, el que li volta pel cap, les relacions amb la família i els amics, el despertar de l’atracció sexual i l’amor, fins arribar a un desenllaç no per esperat menys dramàtic. 

Novel·lista i dramaturg amb una extensa bibliografia a favor seu, Gerard Guix (Vic, 1975) ha estat reconegut amb diversos premis, com el Pin i Soler de narrativa per Tot el que hauries de saber abans d’estimar-me i el Joaquim Ruyra de narrativa juvenil per Un far a la fi del món, entre altres. També és autor de la trilogia de gènere fantàstic El prodigi, L’enginy i El Talent, a més de ser professor de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. 

Amb La meva temporada a l’infern Guix retorna a l’escenari d’una de les seves primeres novel·les, Dia de caça (2007). Tot i que ambdues històries són independents, s’hi poden identificar els fets succeïts en l’obra anterior. Més enllà de la trama, però, cal destacar la construcció dels personatges, en especial la del protagonista. De manera magistral, l’autor ens introdueix en primera persona a la pell del Rick a través dels seus pensaments i emocions, neguits i passions, contradiccions i dubtes, caos i inconformisme. És el procés, sempre complex, de recerca de la pròpia identitat, que les circumstàncies del noi trastornen més encara.

Més informació:

• Gerard Guix a les Biblioteques
• Gerard Guix a la Viquipèdia

Recomanat per Francesc Pujol. Bib. Can Casacuberta. Badalona.