Un llibre brillant que és testimoni de la guerra dels Balcans. L’autora, Tania Tervoren, coneix dues dones, Senem, antropòloga forense que s’encarrega d’analitzar els ossos de foses comunes i Darija, investigadora, que entrevista amb les famílies dels desapareguts i recull el seu testimoni i l’ADN. Les dues estan fermament compromeses per aportar justícia i buscar reparar trauma. Tervoren les acompanya i comparteix amb elles alegries i desil·lusions, el pes del seu deure, les complicacions i traves per aconseguir trencar el silenci. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Ivan Perujo, conegut com l’entrenador de les estrelles, presenta el seu mètode de 30 dies per aconseguir uns glutis ben treballats. Consta d’exercicis en diferents nivells de dificultat que es poden fer a casa i al gimnàs. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Ets de les persones que pateixes les intromissions de  persones tòxiques? No saps com protegir-te’n? Aquest llibre et permetrà identificar les personalitats tòxiques, desmuntar les tàctiques que fan servir límits i aprendre a respectar-te. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

L’esforç ens aporta la satisfacció d’aconseguir el que ens hem proposat, que estem contents de la feina feta amb qualitat. També és la constància i perseverants en treballar pas a pas pels nostres els objectius i gaudir del procés. Amb aquest llibre, la psicòloga Ana Roa ensenya com transmetre als infants l’esforç, la motivació des de ben petits i ser responsables. Dona consells pràctics per aplicar-ho en família. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La neurocientifica Amishi Jha explica que la nostra atenció s’ha degradat en els darrers anys i que malgrat la nostra voluntat de mantenir-nos concentrats, ens distraiem fàcilment
Presenta una tècnica d’entrenament cognitiu per millorar l’atenció i el rendiment: l’atenció plena. Es un mètode que barreja ciència, consells, i experiències de persones que han fet servir aquest mètode. La Dra. Jha explica que només son necessaris 12 minuts al dia durant 5 setmanes. 
 

L’Antònia i la Margarita s’han convertit en dues ciutadanes indignades. Com la majoria de veïnes del barri, estan amoïnades per la crisi econòmica, l’atur i l’encariment del petroli. Ho tenen magre per arribar a finals de mes, per això, una mica a la impensada, s’han sumat a la revolta d’un grup de mestresses de casa que, com a resposta a l’apujada incontrolada de preus, han decidit emplenar-se els cistells amb tot de queviures i han abandonat el supermercat sense passar per caixa.

Un cop apaivagats els ànims, les pors i els dubtes comencen a assetjar-les. I és que el marit d’una d’elles és un membre destacat del Partit Comunista i l’acte que acaben de cometre contra el sistema podria passar-los per casa.

L’engranatge de la Justícia s’engega i amenaça amb moldre totes dues dones que es veuen obligades a posar en joc tot el seu arsenal d’argúcies, per evitar donar explicacions i poder sortir-ne airoses.

¡Ací no paga ni Déu! És una obra que resulta divertida i entretinguda fins i tot quan es llegeix. Dalt de l’escenari, s’enriqueix amb tot de matisos sorprenents i atrapa l’espectador en una teranyina de gags, de situacions enginyoses i de despropòsits, com ho faria qualsevol comèdia d’embolics a l’ús. Però, tractant-se de Dario Fo, una obra així ha de vehicular per força un propòsit més ambiciós, una reflexió seriosa, políticament compromesa i en conseqüència polèmica.

L’obra va ser ideada pel seu autor, en efecte, com un vodevil, per riure’s de tot allò que pot semblar un tòpic modern, de la crisi econòmica, de l’autoritat policial, dels lligams conjugals o dels marits excessivament bonifacis, però no es pot considerar ni de bon tros una obra d’evasió.

Més enllà de l’astúcia de les protagonistes, quan es dediquen a embolicar i desembolicar la troca tant com volen; més enllà de les consignes en contra de la patronal i en defensa del proletariat; més enllà dels conflictes generacionals que enfronten els personatges; o del brigadier estrambòtic que es declara a favor de la causa revolucionària, no hem de perdre de vista el marc històric en què aquesta obra fou concebuda: la dècada dels 70 del segle passat. Una època de molts trasbalsos a Itàlia.

El país comptava amb una democràcia molt fràgil que hagué de suportar les envestides de l’extrema esquerra i un terrorisme alimentat per polítics i militars de caire feixista, els mateixos que al carrer es dedicaven a reprimir les manifestacions sindicals i d’estudiants mentre aspiraven a desmantellar el comunisme, l’anarquisme, i els moviments d’esquerres en general, de l’arc parlamentari a través de les urnes.

Dario Fo no fou indiferent als conflictes polítics i socials que submergiren el país en els anomenats anys de plom, a Itàlia, al contrari. Emprà la sàtira com un instrument agitador de consciències i el seu teatre es convertí en un altaveu per cridar a l’acció l’opinió pública, a fi que no quedés impassible davant dels fets que s’estaven produint.

Amb les seves farses, Fo es posicionà contra del terrorisme d’estat, contra els abusos de poder i contra la corrupció institucional. ¡Ací no paga ni Déu! s’inscriu, doncs, dins l’estela d’aquelles obres.

L’escriví des d’un posicionament molt crític, com a militant que era de la democràcia, però, carregà les tintes contra unes esquerres inertes i dividides, i per tant ineficaces, en aquesta lluita per restituir la pau social d’Itàlia.

Els protagonistes de l’obra es convertiren així en el ressò de les dues visions ideològicament oposades que dividien aleshores l’esquerra italiana en crisi: la més àcrata, radical i revolucionària, que tenia la necessitat d’emprendre accions violentes tot cridant a la desobediència; i la comunista, de tarannà més moderat, alineat amb el progressisme europeu, partidària del parlamentarisme i de rebutjar la violència, però incapaç de fer front, precisament pel seu conformisme aburgesat, als abusos d’un poder autoritari, sanguinari i corrupte que tants  estralls estava causant a peu de carrer.

Publicada l’any 1974, ¡Ací no paga ni Déu!, conté força elements inquietants. Evoca un temps i una societat que avui en dia podrien semblar més que superats, però que, si abaixéssim tots plegats la guàrdia, podria tornar a instal·lar-se a Europa, i passar-nos factura, també a casa nostra.

Recomanat per Bib. Gabriel Ferrater. Sant Cugat del Vallès

Els somnis han estat considerats com a portal d'un altre món, per això, les prediccions rebudes per aquest mitjà es consideraven sagrades: profètiques, santes o místiques. 

El Dr. Javier García Campayo, catedràtic de Psiquiatria de la Universitat de Saragossa i  coordinador del Màster de Mindfulness, examina què són els somnis lúcids, quines pràctiques de la ment i per a què ens poden servir. Aquest estudi dona a la psicologia occidental un cos comprensiu on revisa tots els mètodes d’ús, amb una enorme capacitat de síntesi i divulgació. Pel que fa al corrent psicoanalític, els somnis s’associen a l'inconscient i tenen un caràcter terapèutic on la consciència plena i els somnis lúcids es relacionarien bé.

El treball de García Campayo, serà amb tota seguretat una obra de referència, i una excel·lent eina per a tots aquells que vulguin aprofundir i treballar en el desenvolupament personal.

Més informació:

• Javier García-Campayo a les Biblioteques
• Javier García-Campayo a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Miquel Plandolit. Bib. Popular. Mataró. 

Sabem pels seus diaris i per la seva correspondència que Virgínia Woolf va quedar exhausta quan va acabar Les Ones, la seva obra més experimental. Va ser aleshores quan es va prendre un descans i es va dedicar a llegir i a documentar-se sobre l’escriptora Elisabeth Barret Browning, una poeta que Woolf reivindicava, sobretot perquè considerava que a la crítica literària del moment no li havia fet prou justícia. Entre els seus poemes i dietaris Virgínia Woolf va descobrir-hi un animal de companyia, un Cocker Spaniel que es deia Flush. Aquesta és la llavor del llibre que recomanem, una nouvelle de poc més de cent pàgines que es llegeix en una tarda de sofà. S’ha dit que aquest és un llibre menor dins de la producció literària de Woolf, però que les aparences no ens enganyin, és cert que Flush no demana l’esforç d’obres com La senyora Dalloway o Al far, però de menor només en té la brevetat, ja que amb poc més d’un centenar de pàgines retrata una època i una societat dividida per les classes socials.  

Aquesta és una història de dos esperits lliures que aprenen a conviure en una societat victoriana, dues ànimes, la d’un gos que creix enmig de corredisses a camps oberts i que acaba reclòs en una habitació d’un barri alt de Londres als peus d’una jove Elisabeth Barret Browning que gairebé no surt de casa per una malaltia que l’obliga a fer repòs continu, però ella, igual que el seu animal de companyia, també anhela la llibertat que sublima a través de l’escriptura. En Flush no és un gos qualsevol, sinó que conté totes les característiques que s’establien al selecte grup  de l’Spaniel Club. Gos i poetessa formen part de la societat londinenca amb llinatge, tots dos han de seguir les convencions socials.  

Un dels episodis que ens manté esglaiats és quan en Flush és segrestat, fet habitual en aquella època, tant que fins i tot hi havia cartells arreu per recordar la necessitat de portar els gossos ben lligats. És en aquest capítol on veiem el contrast entre una societat benestant amb gossos que sempre tenien una gerra d’aigua neta i fresca a la seva disposició, i les condicions de les classes més desfavorides que vivien en situacions insalubres, on només gaudien d’aigua corrent (no sabem si gaire potable) dos cops a la setmana.  

Flush, una biografia és un llibre ple de sentits. Aquesta és una novel·la que ens condueix a través de les sensacions d’un gosset de companyia, al Londres de l’època victorina però també a la Itàlia de la disbauxa. Dues capitals, la de Londres i Florència, on Elisabeth Barret Browning va viure gran part de la seva vida.
 
L’olfacte humà és pràcticament inexistent. Els més grans poetes del món no han olorat sinó roses en una mà i fems en l’altra. Les infinites gradacions que hi ha entremig han quedat sense enregistrar. I, tanmateix, era en el món de les olors on en Flush vivia la major part del temps. L’amor era sobretot, olor. Les formes i els colors eren olors; la música, l’arquitectura, el dret, la política i la ciència eren olors.  
Deixem-nos embriagar per l’olor de la ploma de Virginia Woolf!
Mes informacio

Més informació:

• Virginia Woolf a les Biblioteques
• Virginia Woolf a la Viquipèdia
• Virginia Woolf, una escritora atormentada

Recomanat per Gemma Tomàs i Pruna. Bib. Antònia Torrent i Martori. Arenys de Munt. 

Elisabeth Kübler-Ross (1926-2004) fou una metgessa d’origen suís, especialitzada en psiquiatria, professora universitària i experta en tanatologia.  Va ser profusament guardonada amb nombrosos títols doctor honoris causa. Dedicà una gran part de la seva vida a investigar sobre el fet de la mort, el seu abast i els sentiments que desperta en les persones.  

És el primer llibre on l’autora, després de l’experiència de romandre centenars d’hores acompanyant homes, dones i nens en els últims moments abans de morir; ens descriu el que ella anomena les cinc fases del dol. El contingut sencer del llibre es basa en la transcripció de tres de les seves conferències oferides al llarg de diferents anys, a metges, infermers i públic en general.
Fruit de les seves investigacions científiques, estableix un acurat registre dels seus descobriments i els recull, amb l’únic propòsit d’entregar el seu coneixement (no de convèncer). Com ella mateixa diu en el pròleg: “Aquellos que estén preparados captarán lo que digo y me creerán. Y los que no lo están, argumentarán con sutilezas del raciocinio y con pedantería”. 

Sobre una base científica, però amb un llenguatge proper, senzill i tendre, ens explica per quin motiu la mort no és “el final” sinó “un pas més cap a la forma de vida en una altra freqüència”. I l’instant de la mort s’erigeix, així, en un moment “bonic” i “alliberador”. O, com a ella li agrada explicar als nens: “La mort física de l’home és idèntica a l’abandonament del capoll de seda d’una papallona...”. 
Es tracta d’un llibre curt i assequible, amb un raonament allunyat de “la creença” i deslligat de qualsevol religió. El text exposa la simple voluntat de compartir un coneixement, que proporciona al lector un reconfortant sentiment d’esperança. 

Elisabeth Kübler-Ross és considerada un pionera en l’estudi de les emocions al voltant de la mort i en la proposició i necessitat de cures pal·liatives. Va ser, tanmateix, autora d’una vintena de llibres d’entre els que destaquen títols com: La Rueda de la Vida (autobiogràfic), Vivir hasta despedirnos i Lecciones de vida (conjuntament amb David Kessler).
A Internet podem trobar enregistrats, fragments de les seves conferències i algunes entrevistes que aprofundeixen, no només en el sentit de la mort, sinó en el de la pròpia vida.

Més informació:

• Elisabeth Kübler-Ross a les Biblioteques
• Elisabeth Kübler-Ross a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Bib. Font i Daniel. Sant Andreu de Llavaneres. 

Cartes a un jove poeta (1929) consta d’un recull de correspondències que Rilke (1875 –1926) escriu entre 1902 i 1908 a Franz Xaver Kappus, un jove cadet militar que es troba indecís a l’hora de triar la carrera d’oficial a l’exèrcit austrohongarès o la carrera literària, i li demana consell sobre la seva qualitat poètica. Aquesta última edició en català compta amb la traducció d’Anna Punsoda, pròleg de Xavier Antich i epíleg d’Oriol Ponsatí-Murlà. És una obra de referència per aquelles persones que es troben en busca de l’essència d’un/a mateix/a. Rilke li aconsella a Kappus sobre els elements essencials per poder crear, sentir i gaudir plenament de la poesia i la vida: l’amor, l’art, la religió, l’escriptura, la connexió amb la naturalesa... però sobretot que miri dins seu per trobar-hi la veritat, la inspiració i la creativitat que desitja i poder comprendre millor el món que l’envolta. De caràcter filosòfic i existencial, el criteri de Rilke fa d’aquestes cartes una autèntica obra cabdal de la seva trajectòria i que cal llegir com a mínim un cop en la vida.

Més informació:

• Rainer Maria Rilke a les Biblioteques
• Rainer Maria Rilke a la Viquipèdia
• Ressenya de la revista Núvol

Recomanat per Bib. Antoni Comas. Mataró.