Els bibliotecaris recomanen

  • Al cor dels homes

    Al cor dels homes

    Butler, Nickolas

    Barcelona : Empúries, 2017

    Al cor dels homes és una mirada sobre els sentiments dels homes i com els expressen. Gran part de la trama passa en un campament boy scout, on els protagonistes masculins retornen cada estiu de la seva infantesa i adolescència, menys la protagonista femenina, la Rachel, que hi va com a mare, acompanyant al seu fill. Encara que el context s’amplia a mida que es va succeint la història: motels, llargues rutes per carreta, guerra del Vietnam, cases aïllades, clubs de streptease, Wisconsin... 

    El llibre es divideix temporalment en tres anys, 1962, 1992 i 2019, per tal de reflectir el pas de les diverses generacions. Els personatges principals, en Nelson i en Jonathan, són el fil conductor de la història, el lector pot seguir la seva evolució com a persones i les seves relacions. Un dels temes principals del llibre és l’home vist des de diverses vessants: l’home-marit, l’home-amic, l’home-assetjador, l’home-pare.... com si l’autor volgués fer diversos retrats de la masculinitat, que es revela complexa.

    És una novel·la que no us deixarà indiferents i serà un plaer descobrir els seus personatges, molt ben definits amb les seves pors, mancances, febleses i virtuts.
     
     

    Més informació:

    Recomanat per Bib. Moià

    23/04/2018
  • La Vida que aprenc

    La Vida que aprenc

    Capdevila, Carles,

    Barcelona : Arcàdia, 2017

    Carles Capdevila (1965-2017)  fou  periodista,  guionista, redactor i presentador en diversos mitjans de comunicació. Director-fundador del diari  Ara i articulista d’opinió, destaquen pel seu èxit el programa radiofònic  Eduqueu les criatures i l’espai televisiu Qui els va parir,  dels que fou director i presentador. L’any 2016 va rebre el Premi Nacional de Comunicació.

    A La vida que aprenc, recull d’articles escrits al llarg de 22 anys de professió, ens trobem el Carles Capdevila  més íntim i personal. És un llibre on l’autor parla dels temes que ell considera d’una importància cabdal per a la humanitat: l’educació, la salut, les relacions personals...  amb la particularitat que ha estat escrit des del cor, des de la pròpia experiència de viure i observar de forma sagaç tot el que ens envolta.  També, com no, hi ha humor, moments difícils i d’indignació davant les injustícies, però el resultat final és d’un optimisme desbordant que ens deixa amb un somriure esperançador quan acabem de llegir la darrera pàgina: “L’optimista no és un ingenu, és una persona que té esperança”. 

    Per tot això, recomanem llegir La vida que aprenc a poc a poc,  assaborint-lo, reflexionant després de la lectura de cada article per tal de copsar tota la sensibilitat i sinceritat que s’amaguen darrere les paraules d’aquest gran comunicador, on floreixen petites joies com “Petons d’una mare, el més gran del món”.

    Més informació:

    Recomanat per Bib. Sant Fruitós de Bages

    23/04/2018
  • Pan de limón con semillas de amapola

    Pan de limón con semillas de amapola

    Campos, Cristina

    Barcelona : Planeta, 2016

    Durant l'hivern de 2010, en un petit poble de Mallorca, Anna i Marina, dues germanes que van ser separades quan eren petites, es retroben per vendre un forn de pa que han heretat d'una misteriosa dona a la que creuen no conèixer. Són dues dones amb vides molt diferents que hauran de fer front als vells conflictes familiars mentre intenten resoldre el misteri que amaga la seva herència.

    Les vides de les dues germanes són molt diferents, mentre una no ha sortit de l’illa i està casada des de fa 25 anys, l’altra és metge i treballa per a una ONG viatjant arreu del món.  

    La intenció de la Marina, la germana petita, és vendre el forn de pa i tornar a la seva vida de cooperant, però no ho pot fer fins que  esbrini perquè la fornera del poble els hi ha deixat l’herència. Decideix quedar-se a l’illa i mentre intenta descobrir -ho s’enfrontarà als conflictes familiars que van separar a les dues germanes.

    És una novel·la on les dones són les  protagonistes i on hi és molt present el tema de l’amor, la maternitat i les relacions entre mares i filles. Ens parla de l’instint maternal, de  mares que no s’entenen amb les filles i de com això  influeix en  tota la vida. 
    Mentre la llegiu us podreu sentir transportats  a la Mallorca més rural i de ben segur que us agafaran ganes de visitar Valldemossa, el poble on passa la història. 
    És un d’aquells llibres fàcil de llegir i senzill que quan s’acaba  tens una mena de sentiment de tristor i ganes de continuar llegint. Enganxa molt.

     

    Més informació:

    Recomanat per Lluïsa Huerta. Bib. El Pont de Vilomara i Rocafort.

    23/04/2018
  • La Veu invisible

    La Veu invisible

    Pou, Gisela

    Barcelona : Columna, 2015

    La veu invisible vol ser un homenatge a les infermeres que, amb passió i vocació, es dediquen a tenir cura dels altres. Hi té cabuda l’amistat, la trajectòria vital, l’actualitat i el misteri.

    Una de les protagonistes, la Cèlia, és una infermera vocacional de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, on ingressen una dona inconscient trobada a la platja que resulta ser la Martina Constants, una amiga de l’adolescència que aparentment havia mort ofegada en el naufragi d’un ferry. Amb aquesta trobada inesperada els records del passat retornen al punt on tres amigues, la Cèlia, la Nora i la Martina, decideixen que les seves vides seguiran el mateix camí, serán infermeres, però un fet inesperat trencarà aquella unió i només la Cèlia assolirà aquesta fita.     
    La novel.la barreja passat i present i un dels missatges que vol transmetre és que no ens hem d’aferrar al passat i hem d’estar preparats pels canvis imprevisibles a què ens sotmet el destí.

    Gisela Pou combina la seva trajectòria com a guionista de televisió amb la creació literària, amb les obres Soroll de fons (1989), Sense la mare (2008) i El silenci de les vinyes (2011). Amb La veu invisible (2015) s’endinsa en l’ambient dels hospitals però també tracta la dificultat de molts joves per trobar feina  i que finalment decideixen marxar a l’estranger a guanyar-se la  vida, les retallades sanitàries i el moviment del 15-M. 
     

    Més informació:

    Recomanat per Bib. Artés

    23/04/2018
  • Sufragistas

    Sufragistas

    Barcelona : Savor, DL 2016

    La cineasta Sarah Gavron juntament amb la guionista Abi Morgan ens submergeixen en la història d’una lluita violenta d’un grup de dones britàniques per reivindicar el vot femení a principis del segle XX. En un món d’homes, aquesta batalla es tradueix en manifestacions de carrer, arrestos, protestes, més dones immerses en el moviment sufragista, intents de diàleg amb les autoritats del govern, problemes familiars i desgràcies, violència i una mort. Aquesta pel·lícula ens mostra un dels moviments menys coneguts de la història, explicada amb sinceritat, sense gaires sentimentalismes i amb molt rigor. És una pel·lícula dura, on se sent misèria i humiliació. La condició nefasta de la dona d’aquesta època és present en gairebé cada escena. Però també apareix la valentia, la constància i la força de defensar aferrissadament la seva llibertat, els seus drets i la seva dignitat i la lluita en contra de les injustícies envers a elles en un món masculí.

     

    Més informació:

    Recomanat per Bib. Pare Ignasi Casanovas. Santpedor

    23/04/2018
  • Manual de la buena vida

    Manual de la buena vida

    Racionero, Luis

    Barcelona : La Vanguardia, 2017

    Luis Racionero, prolífic autor de novel·la i assaig, va llicenciar-se en enginyeria i ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona. Ha estat també professor a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona i a la Facultat d’Econòmiques de la UB. Ha escrit en català i castellà la seva obra, que reuneix a la vora d’una trentana de títols. També ha estat director de la Biblioteca Nacional d’Espanya.

    El seu bagatge literari i vital ens aporta amb aquest Manual de la buena vida tota l’essència del que cal per a viure bé, per a viure feliç, concentrat en allò palpable i terrenal. Racionero ens explica que la recepta del viure bé d’Epicur continua vigent, concentrada tot ella en les sensacions, el plaer, en l’experiència sensitiva. En ella es basen les seves propostes. El llibre s’estructura en capítols que focalitzen la mirada a temes com ara viatjar, menjar bé, gaudir de l’art, la poesia, una llar agradable, etc. Racionero ens diu que “Cada cual ha de buscar su mejor de cada cosa.”, així és com detalla el que és per a ell el millor casc antic, el millor café, el millor bar, el millor hotel, el millor amic, el millor escriptor.

    Amb les pàgines d’aquesta obra el lector podrà construir el seu propi itinerari del benestar, sumant, amb les troballes del seu camí, un munt d’experiències de felicitat concentrada. D’aquesta manera és pràcticament invevitable tenir una bona vida. Us desitgem gaudir-la, la vida i la lectura!

     

    Més informació:

    Recomanació feta per la Biblioteca Les Voltes de Sant Vicenç dels Horts.

    21/04/2018
  • Bon dia, són les vuit

    Bon dia, són les vuit!

    Bassas, Antoni

    Barcelona : Destino, 2018

    Per a tots aquells que vam créixer amb el mantra de l’Antoni Bassas cada matí durant 13 anys, aquest és el llibre que voldríem que fos xiuxiuejat a les nostres orelles.

    Probablement la millor veu de la història de la ràdio a Catalunya ha condensat els seus records en el suport tangible de les pàgines d’una crònica sentimental, guanyadora del Josep Pla 2018. Bassas ens obre el ‘backstage’ de la ràdio i ens mostra el filament que lliga cada actor a les seves conseqüències. Ens rescata veus oblidades, ens fa reviure el moment del dolorós comiat i ens transporta a la seva època de corresponsal de TV3 als Estats Units.

    Bassas s’ha guiat sempre per la pulcritud professional i humana i ha sabut contagiar-la a aquells que hem tingut la sort de conviure amb ell -de manera directa, o per persona interposada. La meva admiració i agraïment pel que ha fet en Bassas, per tant, són sincers i perennes. Les neurones-mirall de molts dels que ens dediquem a la ràdio han viscut activades molt de temps i encara belluguen cada cop que Bassas apareix per dir: “Bon dia són les vuit”. Que ningú s’il·lusioni més del compte, però: és una frase promocional.

    Recomanat per Ernest Macià, periodista i usuari de la biblioteca Ateneu Les Bases de Manresa.

    20/04/2018
  • La Transparencia del tiempo

    La Transparencia del tiempo

    Padura, Leonardo

    Barcelona : Tusquets, 2018

    Sembla que amb la religió no passi el temps, que es torni transparent i els pretèrits costums es renovin. En La transparencia del tiempo, la desaparició de la talla d’una verge, bruna i d’origen africà, és el motiu del retorn de l’ex-inspector de policia de l’Havana Mario Conde. Lamentablement, per als mundans el temps sí que passa, i en Conde haurà de fer front a un bany de realitat, doncs a banda de fer-se evident que s’ha anat fent gran, la percepció de la societat cubana, dels seus barris i gents, li resulta estranya, com si el temps hagués passat a les seves esquenes.

    El llibre destaca perquè té una part històrica que tracta de les diverses vicissituds de la talla de la mare de Déu abans d’arribar a Cuba. És extraordinària l’ambientació en terres gironines d’alguns dels seus episodis, així com l’aparició de personatges mítics com Roger de Flor, que salva la reliquia amb el seu vaixell, el Falcó del Temple.

    Més informació:

    Recomanat per Jordi Parcerisa. Bib. La Muntala. Sant Vicenç de Montalt.

    20/04/2018
  • Field Music

    Field Music

    Field Music

    UK: Memphis Industries, p. 2009

    Sovint s'entén que el pop és la reducció popular de fòrmules que serien més complexes a altres àmbits. No sabem d'on ha sorgit aquesta confusió, només sabem que ho és: dels Beatles a Pink Floyd, de Zappa a Metronomy, el recorregut és vastíssim i ric. La música pop és un camp enorme, on hi cap qualsevol imaginació sonora que expressi l'ànima humana. I a que ve tot aquest rotllo? Doncs a un disc de "Field Music", anomenat com ells, per què el seu nom és una declaració de principis. Ens trobem amb una música d'aparent senzillesa, amb guitarres que van i venen, com qui passeja, amb veus que es van sumant, com les dels ocells, amb arranjaments clars, com núbols que passen. Un disc més, més cançons, més lletres, més vida. Són 20 peces, de voluntat orfebre, per què la realitat ho és, només cal aturar-se: en una sola gota d'aïgua hi ha tot un univers biològic. Ens aturem en cada una d'aquestes notes i el món esdevé inesgotable.

     

    Més informació:

    Recomanat per Julián Figueres. Bib. Vapor Vell. Barcelona

    20/04/2018
  • My woman

    My woman

    Olsen, Angel

    [S.l.] : Jagjaguwar, p. 2016

    Us presentem aquest tercer àlbum My women, de la cantautora nord-americana Angel Olsen (1987) Amb aquest àlbum Angel Olson es consolida com  una  jove promesa de gran  personalitat  etiquetada dins els gèneres indie-folk, indie-rock o country alternatiu.

    Un disc que va obtenir molt bones crítiques quan va sortir el 2016, on es va valorar el creixement personal, la maduresa musical i  la bona qualitat del treball de l’àlbum així com l’afany d’experimentar, cercar i o aproximar-se a  nous llenguatges musicals, nous sons. 

    El disc li serveix a Angel Olsen per expressar les emocions contradictòries que com a dona es poden arribar a sentir al llarg de la vida. L’amor i la seva absència es troben en les  lletres de les seves cançons.

    En aquest CD hi podem escoltar 10 temes diferents, tots de gran qualitat i molt ben treballats.

    El disc comença amb  Intern, una cançó que  no deixa indiferent. Amb el teclat, Angel crea una atmosfera on col·loca la seva veu seductora en un espai obert, on  mostra una àmplia varietat de registres, una música que es va desenvolupant suaument fent créixer subtils tensions en l’harmonia.

    Totes les peces són precioses però us recomanem especialment  Sister, una cançó que comença suaument amb la seva dolça veu i que va augmentant d’intensitat  a poc a poc,  aproximant-se al rock on la guitarra emergeix amb molta força i s’esplaia amb un potent solo. En aquesta peça, Angel li parla a la seva somiada germana que no ha conegut mai. Una cançó on expressa els seus sentiments que sent com a nena adoptada per una família i el fet de no conèixer la seva família biològica, un tema molt recorrent en les seves lletres. Angel canalitza amb la música el buit que pot deixar en les persones el fet de no conèixer la família biològica després d’una adopció o acolliment.

    L´ instrumentalització està molt ben treballada en totes i cadascuna de les cançons.  La guitarra, el  baix, la bateria i el teclat acompanyen la veu dolça i seductora d’Angel Olson, a ella  l’escoltem a vegades al teclat i a vegades amb la guitarra.

    Us recomanem  aquest treball excel·lent d’una jove cantautora que de ben segur ens anirà oferint noves i brillants creacions. Us recomanem també visualitzar els vídeos de les seves cançons al Youtube,  les imatges emfatitzen la música i la lletra.

     
     

    Més informació:

    Recomanat per Anna Artigas. Bib. Salvador Vives Casajuana. Sant Vicenç de Castellet

    20/04/2018
S'estan mostrant 1-10 de 500 resultats
Pàgina de 50