Alicia de Larrocha de la Calle (Barcelona, 23 de maig de 1923 – 25 de setembre de 2009). Pianista, professora de piano.
Debutà el 1930, amb set anys d’edat, al Palau de la Música Catalana interpretant peces de Beethoven, Granados i Schumann. El 1934 va actuar amb la Banda Municipal de Barcelona i el 1935, amb només dotze anys, va dirigir l'Orquestra Femenina de Barcelona i estrenà dues composicions pròpies.

La Guerra Civil marcà un parèntesi en la seva carrera, però a partir de 1939 actuà amb regularitat al Gran Teatre del Liceu.

Durant la dècada dels anys 50 realitzà concerts amb les més destacades orquestres d’Europa i dels Estats Units. El seu repertori incloïa compositors europeus, des de Scarlatti a Prokofieff, autors espanyols, com Albéniz, Granados, Turina..., i catalans com Frederic Mompou o Montsalvatge, qui li dedicà Concierto Breve. També col·laborà amb la soprano Victòria dels Àngels en recitals de cançó espanyola. La crítica destacà la seva execució de gran qualitat tècnica i plena de matisos.

Larrocha mantingué una llarga i activa carrera fins a la seva retirada dels escenaris, l’any 2003. La seva trajectòria professional ha estat reconeguda amb nombrosos premis.