El triatló combina la cursa atlètica, el ciclisme i la natació. Considerada la competició més dura, cal una gran resistència, força i velocitat per nedar 3,8 km, pedalejar 180 km i córrer 42,195 m en menys de 17 hores. La seva expansió va començar amb l’Ironman de Hawaii. Als anys 70, John Collins, militar nord-americà, va unir tres competicions: la Waikiki Roughwater Swim, l'Around-Oahu Bike Race i la Honolulu Marathon per resoldre el debat sobre si un ciclista estava més preparat físicament que un nedador.

Actualment, a banda de l’Ironman, existeixen diversos formats de triatló segons les distàncies: infantil, esprint i llarga distància entre d’altres. Reconegut com a esport el 1994, va esdevenir olímpic l’any 2000 en el format d'1,9 km nedant, 90 km en bicicleta i la distància de la mitja marató per acabar corrent.  Dues variants del triatló són el para triatló, olímpic des del 2016, on competeixen atletes amb discapacitats físiques i l'aquatló, on els atletes només realitzen dues disciplines en tres segments: cursa a peu, natació i un altre cop la cursa a peu.